esforç 3

000-Portades 10/1/07 10:38 Página 1

www.torres.esclubtorres@torres.es

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 962ccvvalencia@torres.es

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 364ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 871ccvgir@torres.es

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 208ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 200ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 250ccvpalma@torres.es

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres

li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi

i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi

i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari

de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi

i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

editorialAny nou...

Doncs a continuar lluitant, perquè qui vulgui fer-se promeses per a en-dreçar la temporada en aquestes alçades de la competició, va mal enca-minat. La feina ben feta es comença a l’estiu, i l’aturada de Nadal, siés que n’hi ha, serveix per a fer una petita posada a punt dels diferentsefectius o per a recuperar lesionats. De fet, la majoria de lligues jugaranara la tornada, que normalment serveix per a rematar la feina duta a termea la primera volta. Ben aviat es començaran a percebre els veritables can-didats al triomf i els play-off serviran per a veure els millors duels de latemporada. I al final sabrem qui s’enduu la copa. Aquest equip rebrà totsels honors. Però, i la resta? S’hauran de conformar amb allò que ens deienque “l’important és participar”? Doncs de totes totes NO, l’important ésguanyar. Hi estic d’acord. Ara bé, què significa guanyar? Ni molt menysendur-se la copa ho és tot. Hi ha d’altres objectius molt més importantscom formar un bon equip i, sobretot, passar-ho bé jugant. És clar que pera gaudir jugant cal esforçar-se en els entrenaments, fins i tot patir. Aprofitaré doncs de nou aquesta columna, per a fer una crida d’atenció alsdirigents de l’esport català: per què es recompensa només a aquell equipque ha guanyat la final? Què passa amb els que igualment han fet un esforçi s’han quedat en el camí? O aquell equip que ha practicat el millor fair-play de la competició? O tants d’altres que fa anys que estan treballant pera promocionar l’esport a la seva localitat? El Granollers, per exemple, és undels molts equips que normalment no surten a les primeres planes dels mit-jans esportius malgrat ésser el major bressol de l’handbol català. Doncsnosaltres no caurem en el mateix parany. Felicitats, Granollers!Tal i com insinuava més amunt, hi ha molta gent que per Nadal no des-cansa i em refereixo a tots aquells que fan possible, cada any, els diferentspartits de les seleccions catalanes. Tots ells es mereixen també un granreconeixent. Malauradament aquests encontres encara no són oficials pe-rò, un cop més ha quedat palesa la voluntat existent en la societat. Tantde bò que aquests partits es puguin gaudir al llarg de l’any i restablir d’unavegada aquesta anormalitat històrica.

Josep M. Monteagudo

la força de l’equip

Editor / DirectorJosep M. Monteagudo

Director d’artJordi Elias

Cap de redaccióDavid Pozo

AdministracióBlanca Buïra

PublicitatMariano Rubio publicitat@esforc.com

Subscripcionssubscripcions@esforc.com

Han col·laborat en aquest númeroÁlex Gonzalbo, Albert Puig, Oriol Olivé, Sergi Sabaté, Iván Mullor, Eduard Palomares,Ramón Balius, Núria Llata, Gustavo Bejeri Josep Maria Raduà

FotografiesAlfredo Ferrer, Oriol Durán, Emilio Cobos, Paco Pubill, Marcos Pérez de Rozas, Olivia Molet, Jordi López i Toni Llaberia

Esforç publicacions, slRafael Casanova, 19 1r. 2a.08750 - Molins de ReiTelèfon 936 805 355 - Fax 936 805 620www.esforc.cat - info@esforc.cat

DistrubucióCoedis, sl Avinguda Barcelona, 22508750 - Molins de Rei.

Disseny gràfic,maquetació i preimpressióEmirimalé, grafistes

Disseny portadawww.esforc.cat

ImpressióPrinter, Indústria Gràfica, SA

Dipòsit legal: B-39877-2006Preu de l'exemplar: 3,5 euros

El paper que utilitza Esforç publicaconsno perjudica el medi ambient.

Esforç publicacions no es fa responsable de les opinionscontingudes en les feines signades, essent les opinionsexpresades d’única responsabilitat de l’autor o autora.Esforç publicacions es reserva el dret a publicar qualsevolinformació rebuda. No s’autoriza la reproducció del publicatsi no és amb l’autorizació expressa i escrita d’Esforç publica-cions, amb l’excepció de cites breus, fent esment , en totcas, de la seva procedència.

Esforç publicacions tampoc no es fa responsable dels contin-guts o textos de les insercions publicitàries. El client es respon-sabilitza, en front d’Esforç publicacions i de tercers, de quetotes les dades que apareixen en la publicitat siguin correctes ino atemptin contra drets de qualsevol mena (us de marques,patents, publicitat enganyosa, venda en exclusiva, etc.).

Portada: Club Balonmano GranollersFotografia: Nacho JuárezMaquillatge i perruqueria: Katharina Nitzpon(Vanity Room) com productos BiothermHomme i GHD Hair

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 1

correuMés HoqueiSóc aficionat a l’hoquei patins i estic molt

satisfet que hagi sortit una revista com

aquesta, que tracta els esports minoritaris

com el nostre, i a més en català, ja era

hora. Us felicito pel reportatge de l’aniver-

sari d’un club emblemàtic com el Voltregà i

les entrevistes a esportistes. Aquest interès

dóna a les joves promeses més ànims i

coratge per continuar lluitant pel nostre

esport. Es diu que una imatge val més que

mil paraules i tot s’ha de dir que les imat-

ges d’aquesta revista són esplèndides. Us

encoratjo a continuar endavant i felicitar-

vos de nou per aquesta nova publicació.

Jordi CasalíBarcelona

Esforç— 2

Volei masculíHola amics. No puc començar sense

abans felicitar-vos pel vostre projecte i

donar-vos ànims per seguir endavant.

Sóc un exjugador de vòlei masculí que

segueix gaudint com el primer dia de

l’esport, ara, junt amb el meu fill, a qui

intento inculcar l’amor per l’esport.

El fet de trobar una revista apta per a

totes les edats és molt interessant, ja

que, al cap i a la fi, l’esport no té edats.

M’agradaria poder veure ben aviat un

bon reportatge sobre el vòlei masculí,

perquè es mereix una oportunitat al

vostre nou espai. L’espero.

Gabriel Torres

Barcelona

Ha valgut la pena l’esperaSí, definitivament, ha valgut la pena l’es-

pera. La vostra revista ens dóna l’oportuni-

tat de conèixer i seguir aquells esports,

equips i jugadors que tan oblidats han que-

dat durant tant de temps. Realment és sor-

prenent, perquè ara que la tenim entre les

mans encara valorem més el que fins ara

no teníem; reportatges espectaculars,

fotografies impactants... Seguiu així, som

molts els qui esperem els propers números

d’esforç.

Roser CiprésSant Just Desvern

Idees i suggerimentsUs vull felicitar pel vostre esforç, mai mil-

lor dit, i animar el vostre equip a seguir

així, ja que el resultat és molt bo. Volia

també animar-vos a acostar el vostre

públic, nosaltres, a tots aquests esports

dels que parleu, dedicant una secció a

recomanar clubs i escoles on poder

inscriure els nostres fills interessats en ser

els esportistes de demà. Així com gimna-

sos, acadèmies... Seria interessant.

Espero amb ganes el proper número.

Seguiu així.

Marcos GonzálezLleida

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 2

les vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona) o a cartes@esforc.cat

En primer lloc, com a afeccionada de l'es-

port i seguidora d'esports ‘minoritaris’, (no

per número de practicants, èxits interna-

cionals o arrelament al nostre país) com el

waterpolo i el voleibol, us he de felicitar per

l’aparició de la magnífica revista Esforç que

omple un espai, immens espai, entre tanta

premsa esportiva que pràcticament només

parla del Barça i de futbol i poca cosa més.

Després d’haver llegit els dos primers

números, us animo a seguir en el camí i us

felicito per la qualitat dels articles i del con-

tingut en general.

En el número 1 del mes de novembre, hi

ha, no obstant, una col·laboració en l’apar-

tat de voleibol del Sr. Enric Domingo (pàg.

19), en què hi vull fer un aclariment. En par-

lar de les jugadores catalanes que juguen a

la Superlliga (i per tant dissortadament fora

de Catalunya, aquí no tenim equips), no fa

esment de Núria López que juga al Sanse

de Madrid, Samanta Santamaria que ho fa

al Promociones Percán d'Alacant, Maria

Bonafont i Meritxell Alsedà que juguen al

Patricia Volei de Menorca o de Laura Car-

mona que ho fa a l'equip de la Universitat

de València (què curiós, els darrers equips

dels Països Catalans...). En el cas d'aques-

ta darrera jugadora, ferma promesa del

vòlei català i estatal (només té 18 anys) i

desitjada per una bona colla d'equips de

Superlliga, i formada al Vòlei Barcelona i a

la Residència Blume, ha hagut de passar

tres anys fora de Catalunya, a la Per-

manent de la selecció espanyola (a Sòria),

per obrir-se camí en el món del voleibol.

Crec que pel nombre tan reduït de ju-

gadores valia la pena no deixar-se’n cap i

així valorar l'esforç de qui ha ‘d’emigrar’

per practicar en alt nivell l'esport del seus

somnis. Caldrà, a més del tema de l'es-

ponsorització, reflexionar per què en un

País com el nostre el voleibol no aixeca cap

a nivell de Clubs i veure que està fallant a

nivell de promoció i de gestió perquè totes

aquestes jugadores (quin gran equip farien

totes plegades!) i altres que potser tam-

bé ho faran no hagin de marxar de casa

nostra.

Res més, continueu en la línia que us heu

traçat. Contribuïu a fer gran l'esport català

i el nostre País!

Georgina Tomas Comas D'argemir

Resposta del director: Al número de desembre vàrem publicar una entrevista amb una altra jugadora catalana d’elit, Amaranta

Fernández, que actualment juga a l’equip de Múrcia. Això ens demostra que el voleibol femení català està ple de jugadores de primer

nivell malgrat no comptar, en aquests moments, amb cap equip a la Superlliga.Esperem i desitgem que els responsables del vòlei al

nostre país puguin resoldre aquesta mancança.

Semblen propers però són lluny...Semblem propers però són lluny... Parlo

dels jugadors que estem habituats a

veure dia a dia per televisió quan mar-

quen un gol, es lesionen o diuen quel-

com fora de to. M’agradaria que a la

vostra revista, que sembla tenir espai

per tot el que ens interessa als amants

de l’esport, hi constés una entrevista a

en Víctor Valdés, el jugador del FCB, qui

entenc com a perfecte exemple que

l’èxit és qüestió d’esforç i treball en

equip. Seria bo veure l’altra cara

d’aquest jugador tan admirat per tots..

Saray Fuentes Sant Joan Despí

Les noies del vòlei català

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 3

HI HA EMPRESES QUE NECESSITAVEN AQUEST ESPAI

anuncieu-vos a l'esforç936 805 355

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 4

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 5

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 6

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 7

esforç— 8

1 editorial

actualitat2 Cartes al director10 Panoràmica16 Actualitat esports

especial seleccions catalanes32 Catalunya és la protagonista

voleibol50 Objectiu: Superlliga. El CV Sant Pere i

Sant Pau posa la directa per estar presentla pròxima temporada a la màxima com-petició.

56 Dos metres d’il·lusió. José Luis Moltó, un jugador que ha recorregut Europa perdemostrar un voleibol de màxim nivell.

hoquei herba58 Camon Guerrera. La millor jugadora

del passat Mundial aposta per una selecciócatalana que pot marcar la diferència.

64 Idees clares. Pepe Borrell, jugador delPolo, està fent la seva millor temporada.

waterpolo66 100 anys del Natació. El Club Natació

Barcelona celebra el seu centenaridemostrant el poder d’una entitat històrica a la ciutat comtal.

74 Sergi Pedrerol. El campió torna als seus orígens per finalitzar la seva trajectòria esportiva.

hoquei patins76 Sant Sadurní: lloc de referència.

El Noia mostra, amb una excel·lent temporada, la consolidació d’un projectebasat en el seu planter.

sumari

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 8

esforç— 9

rugbi82 El darrer adéu a Lansdowne Road.

El mític estadi irlandès deixarà un buit a tots els aficionats del rugbi.

86 Brian McLaughlin. “El rugbi català ha de trobar l’entorn favorable”.

90 Isaac Moreno. Un home de rugbi que vessa il·lusió pels quatre costats.

handbol92 Xavi Pérez.

Un vallesà a terres malaguenyes.94 Planter Històric. El BM Granollers

és el club català que millor ha sabut combinar estar a l’elit amb el treball del planter.

bàsquet100 El somni inacabat del Pamesa València.

El club ché necessita un títol per consolidar l’aposta de formar un equip campió.

106 Josep Bordas. La imaginació permanentd’un home dedicat a la base.

futbol108 Europa: la tercera via. El club de Gràcia

disposa del millor potencial que pot tenir un club: la seva afició.

114 Matías Irace. Un argentí que busca sort a Europa, aterra a Sant Andreu.

esport convidat: hoquei gel116 Fent història, treballant pel futur.

El Puigcerdà és el gran dominador d’unamodalitat que vol deixar de ser minoritària.

àrea esportiva122 Nutrició 123 Medicina esportiva124 Preparació física126 Audiovisuals127 Món esforç128 L’altra cara

001-009-Primeres 4/1/07 18:43 Página 9

010-015-Panoramica 5/1/07 09:13 Página 10

Sense opcionsSi el millor atac és una bona defensa, Noruega ho ha portat a l’extrem durant el passat Campionat d’Europad'Handbol. Les noves campiones, Gro Hammerseng,Karolines Dyrhe i Else Lybekk bloquejen amb contundèncial’atac de la capitana hongaresa Anita Gorbicz. Foto: Action Images / Reuters

Potència en alturaBrasil ha tornat a demostrar qui mana al voleibol mundial. El segona línia, Gilberto Godoy, remata davantels potents bloquejadors polacs, la gran revelació del passat Campionat del Món disputat al Japó.. Foto: Action Images

Força i precisióL’espectacularitat de l’esport rei de l’aigua es demostra en moments d’intensitat com aquest llançament del jugador del CN Sant Andreu, Dani Hernández, al partit davant el CN Martiánez. Foto: Jordi López

esforç— 16

El Sant Pere i Sant Pau, de camí a la Superlliga

La temporada que està realitzant l’equip del bar-

ri tarragoní està sent de les que fan història, i

l’han convertit en el millor equip de la FEV en el

que va de temporada. Tan sols dos sets han perdut

els homes de Blas Ortega, i, el millor, en cap par-

tit s’ha denotat nerviosisme ni falta de confiança,

mantenint la mateixa intensitat des del primer a

l’últim minut. La primera volta s’ha passat amb

una superioritat insultant, guanyant amb claredat

tant als rivals més fluixos com als de més catego-

ria, és el cas de l’Andorra o l’Ermita Tèxtil San-

tander. A part de l’ascens a la Superlliga, el pro-

per objectiu és la Copa FEV que es disputa aquest

mes de gener a la localitat granadina d’Almoradí.

Serà en aquesta nova competició, similar a la Co-

pa del Rei, on podrà demostrar el potencial als

que segurament seran els seus rivals per l’ascens

a finals de temporada.

Dels altres equips catalans, el FC Barcelona ha en-

trat en una línea ascendent que el pot portar a as-

pirar a ser-hi en la lluita per les places de play-off al

mes d’abril. L’únic partit que ha perdut ha estat el

disputat amb el Sant Pere i Sant Pau, i si l’objectiu

de la temporada era acabar entre els sis primers

per consolidar-se a la segona divisió estatal, ara no

es descarta cap possibilitat, inclosa la de l’ascens,

tal i com reconeix el seu tècnic, Toni Alemany. Les

seccions amateurs han rebut una important revifa-

da des de l’arribada de Joan Laporta, i els fruits

semblen que poden començar a recollir-se.

voleiactualitatLliga FEV

IncommensurableSuperlliga

SensesolucióFa un any, el Volley Lleida es classificava per a la Copa del Rei

Molt haurien de canviar les

coses d’aquí a final de tempo-

rada per tal que el Lleida con-

tinuï comptant amb un equip

a la Superlliga. L’organització

d’aquesta temporada ha es-

tat tan nefasta que no es po-

dia esperar res que no fos un

equip enfonsat en l’última

plaça de la classificació. Tan

sols ha pogut guanyar quatre

sets en tota la temporada i té

una diferència negativa de

200 punts, una marca mai

vista a la Superlliga i que

deixa clarament en quina

situació es troba l’equip de la

terra ferma. Encara que s’ha-

gin fet fitxatges de darrera ho-

ra, la situació esportiva va en

consonància amb l’econòmi-

ca, on no es troba cap pa-

trocinador que pugui fer viable

la continuïtat del club. Els fons

que encara existeixen donen

per pagar els jugadors i inten-

tar fitxar algun reforç de dar-

rera hora, però la falta d’es-

pònsors i la recaptació de

taquilla de cada 15 dies és in-

suficient per donar la continuï-

tat a l’entitat. El tècnic Ricar-

do Bollognine té la intenció de

portar del seu país més ju-

gadors per intentar fer front a

la situació. La contractació

d’Orejuela, que encara neces-

sita el visat, i del capità del

Gimnasia de la Plata i Esgri-

ma, són les primeres solu-

cions proposades per l’entre-

nador, que encara té crèdit

per part de la junta.

016-017-NwVol.qxd 4/1/07 16:58 Página 16

necessiten guanyar alguns

partits més si no es vol córrer

el risc d’estar molt a prop de

la zona de descens quan ar-

ribin les darreres jornades. A

la part alta continua un equip

que sembla intractable, l’equip

balear d’Ícaro Álvaro, que

només ha perdut el partit que

va disputar a casa davant

l’altre gran dominador de la

categoria, el Cajasur Córdo-

ba Voley. Per la part de sota,

els dos conjunts de les terres

valencianes, l’Universitat Poli-

tècnica de València i l’Univer-

sitat d’Alacant, són els que

estan marcant els registres

més pobres. Les alacantines

no han guanyat ni un sol par-

tit en les onze jornades de la

primera volta.

Lliga FEV Femenina

El Finques Borrell respira

Una vegada finalitzada la

primera volta del campionat

FEV femení, el Finques Borrell

Camp Escolar és l’únic equip

que, de moment, pot respirar

tranquil. Cinc victòries en onze

partits han permès que l’equip

dirigit per Fabian de Valais

s’hagi consolidat en la part

mitjana de la classificació,

mantenint les opcions d’aca-

bar entre les primeres sis, per

així accedir a la nova catego-

ria que es pretén crear la pro-

pera temporada. Per la seva

part, qui no surt del pou és el

Lubesa Sant Cugat, a qui li

està costant moltíssim man-

tenir el ritme de joc durant tot

el partit, a la vegada que es

nota massa la joventut de

l’equip. El problema és que es

Enllestit el Campionat del Món masculí i setmanes des-

prés de la fi del femení (ambdós celebrats al Japó), no

podem sinó constatar que a l’elit del voleibol mundial són

molts els cridats i molt pocs els que hi poden arribar.

Al país del sol naixent l’equip masculí de Brasil allargà la

seva hegemonia, sense un joc massa brillant a la fase

prèvia, però amb l’eficàcia que caracteritza als pupils de

Bernardinho en els partits fonamentals i un Giba

estel·lar en la final. La Polònia de Raül Lozano i Bulgària

confirmen l’alternativa europea a una Sèrbia i Montene-

gro que en el futur acusarà esportivament canvis polítics

(a partir d’aquest campionat Montenegro participarà de

forma independent); a una Itàlia que no ha exhibit en el

campionat massa motivació pel triomf, segurament pre-

cisa ja d’un canvi generacional en algunes posicions, i a

una França que fent una molt bona fase prèvia no ha

pogut revalidar la tercera posició d’Argentina 2002.

Les noies de Rússia han demostrat que guanyar sense

Karpol és possible (i segurament més relaxant) deixant

en el camí a les italianes en el primer campionat de la

era post-Bonitta, i a unes brasileres que, amb la medal-

la de plata, gaudeixen cada vegada més de bons resul-

tats en el que és el seu segon esport nacional.

La tercera posició del campionat ha estat per a una se-

lecció de Sèrbia i Montenegro que reivindica amb mèrits

la presència balcànica en el voleibol femení d’alt nivell.

Només una coincidència en ambdós campionats: cap

representació espanyola.

Tindrà alguna cosa a veure la reglamentació d’es-

trangers i estrangeres de les Superlligues, i la poca

presència dels jugadors i jugadores nacionals en els

nostres equips punters?

opinió

Pocselegits Javier Peña López

i Elia

esforç— 17

Xavi Bosma abandona La estrella del volei platjamundial ha dit adéudefinitivament a la altacompetició i a les pistes de sorra després d’haverguanyat una medalla deplata a les olimpíadesd’Atenas’04 i ser el primerjugador de tot l’estat enguanyar una prova del WorldTour. Amb 37 anys, Bosmahavia superat sisintervencions quirúrgiquesal seu genoll dret,i segons el propi jugadorde Roses veia ínfimes les possibilitats que hihavia de classificar-se perals Jocs Olímpics de Pequín al 2008. Ara Xavier ja estàengrescat en nous projectes que, segons ell, en breu es faran realitat.

016-017-NwVol.qxd 4/1/07 16:58 Página 17

esforç— 18

hoquei herbaactualitat

Div.Honor Femenina

Atlètic i Polo a la persecucióEl Club de Campo domina la categoria

Després de nou jornades i

amb la lliga de vacances fins al

proper 4 de març, moltes co-

ses s’hauran de decidir a la

segona volta. De moment les

madrilenyes del Club de Cam-

po han confirmat el seu liderat

i la consolidació del projecte

engegat per tornar a guanyar

el títol, amb fitxatges tant im-

portants com els de Sílvia Mu-

ñoz. L’últim partit de la primera

volta davant l’Atlètic Terrassa,

segon classificat, va deixar

ben a les clares el potencial de

les madrilenyes, amb una vic-

tòria contundent per 3 a 0. El

RC Polo tampoc està donant

de si el que s’esperava. Enca-

ra que no ha perdut cap par-

tit, n’ha empatat cinc, i amb

equips com la UE Taburiente,

CD Terrassa, i el Júnior. Aquests

no eren els resultats que s’es-

peraven a l’equip de l’Avingu-

da Diagonal, favorit per estar

present a la part més alta de

la classificació. S’haurà d’espe-

rar dos mesos per veure el se-

gon acte.

La il·lusió és a vegades més determinant

que una bona jugada, i això es va

demostrar a Santander a la final de la Co-

pa del Rei. Totes les travesses donaven

com a gran favorit a un RC Polo que no

havia perdut ni un sol partit en tota la tem-

porada, però en un penal-corner transfor-

mat per Zylbeberg a la segona meitat va

tombar als barcelonins que havien fet un

torneig excel·lent. Els dos primers de la lli-

ga plantejaven un partit sòlid en defensa, i

que presagiava un desenllaç mínim, tal

com va ser. A la primera part dues accions

de l’australià Dwyer i de Pol Amat van es-

tar a punt d’avançar en el marcador als

polistes, però la bona feina del porter

Cortés, que va aturar un penal,

va mantenir l’empat a zero.

Després de la represa, l’ofensi-

va del conjunt barceloní va ser

total, amb tres penals-corner

en sis minuts, però poc des-

prés en una bona jugada de

triangulació els egarencs mar-

caven el primer i únic gol del

partit. A partir d’aquí, el Polo

va fer tot el que tenia a les

seves mans, i les ocasions de

gol es multiplicaven. Primer

Amat en dues ocasions, des-

prés Rey en una passada de

Dwyer, i finalment amb dos penals molt

protestats per l’Egara, que van executar

sense èxits Jordi Quintana i el mateix Pol

Amat. Amb la Copa que aixecaren els ho-

mes de Pablo Díaz, l’Egara sumà el quinzè

títol coper de la seva història, superant per

un al seu històric rival i campió del passat

any, l’ONO Atlètic Terrassa.

palmarès

RC Polo 24 títols

Egara 15 títols

Atlètic Terrassa 14 títols

Club de Campo 11 títols

CD Terrassa 11 títols

At.Madrid 7 títols

FC Barcelona 3 títols

Real Sociedad 2 títols

FC València 1 títol

AD Tranviaria 1 títol

Terrassa HC 1 títol

Copa del Rei

L’Egara campió de CopaEls egarencs guanyen al RC Polo

Alfredo Ferrer

018-019-NwHherb.qxd 4/1/07 17:01 Página 18

A partir del pròxim Octubre el hoquei herba europeu

tindrà la seva pròpia Champions League. La firma

holandesa ABN AMRO que es patrocinador de 4

equips de la lliga holandesa, aportarà gairebé 2 milions

d’euros i la competició s’anomenarà Eurohockey

League by ABN AMRO. Aquest final de temporada

06/07encara es farà el format actual de 2 competi-

cions, la Copa d’Europa que la jugaven els campions

de lliga i la Recopa d’Europa que la jugaven els clubs

campions de copa

Amb aquesta nova competició es posarà fi al típic for-

mat de competició europea del hoquei, tota la com-

petició concentrada en 4 dies, 2 grups de 4 equips, i

el primer de cada grup juga la final directe. Aquest for-

mat feia que hi haguessin golejades d’escàndol i

només un partit fort abans de la final.

La Eurohockey League és una única competició que

s’iniciarà a l’octubre del 2007. En 3 fases diferents, es

reuniran els 24 millors equips del continent amb 8

grups de tres equips repartits en dues seus durant dos

caps de setmana. D’aquí en sortiran els 16 millors

que, durant la Setmana Santa de 2008 i de nou con-

centrades en 2 seus, jugarien vuitens i quarts de final

a partit únic, camí de una 'final four' per la segona

Pasqua (juny). Evidentment aquesta final four es ju-

garia aquest primer any a Holanda, bressol del hoquei

europeu, país del patrocinador principal i l’únic país

juntament amb Alemanya capaç de poder organitzar

una excel·lent final four, amb una assistència de públic

excepcional, amb TV, sponsors, etc. Esperem, però,

que en un futur aviat aquesta final four es pugui jugar

a casa nostra. També sabrem fer-ho be!!

Tot això comportarà una reestructuració del calendari

de la DHA i probablement una dedicació encara mes

“professional” per part del nostres jugadors, que hau-

ran de dedicar mes temps, més entrenaments i mes

viatges, però a canvi rebran el que tot jugador es-

portista desitja: molts mes partits d’altíssim nivell.

opinió

Any 2007,Inici de l’EurohockeyLeague

esforç— 19

Copa de la Reina

La Copa es queda a Terrassa

Júnior, Vallés i Egara esperenEl RS Tenis és el grandominador de la Divisiód’Honor B, i així ho hademostrat guanyant a tots elsseus rivals a la primera volta.Els equips catalans tenenassumit el seu paper deintentar aconseguir la segonaplaça, que els doni l’accés ala màxima categoria. Tal icom s’ha pogut observar enaquests primers enfronta-ments, la igualtat seràmàxima fins a l’últim partit.

Ara toca EuropaLes seleccions estatals, tantmasculina com femenina, jas’estan preparant de cara alsCampionats d’Europa quehan de disputar a finals defebrer. El conjunt dirigit perMaurits Hendriks tindràtemps per preparar elCampionat d’Europa Indoorque es disputarà a Lille(França) del 23 al 25 defebrer, mentre les noies tenencita a la mateixa data a laciutat alemanya d’Hamburg.

David Enrich “Mowly”

El CD Terrassa, enfonsat a la

Lliga, ha demostrat que la Co-

pa és un altre història. El des-

encert de cada setmana es va

convertir en una demostració

de consistència i encert du-

rant els tres dies de campi-

El partit de semifinals va ser

clau, amb un 4 a 1 al Club de

Campo, líder la Divisió d’Ho-

nor, i el que és més tota una

injecció de moral per a les ju-

gadores de Pablo Sáinz de

cara a la final. Amb dos

llançaments de penal-corner

de l’argentina Agustina di

Bernardo i amb un gol de

Mònica López, les egaren-

ques es van portar un 3 a 0 al

descans, que les madrilenyes

no van poder aixecar.

A la final esperaven les eter-

nes rivals de la ciutat, l’Atlètic

Terrassa. La emoció es va

apoderar del partit des del

primer i fins a l’últim minut. El

CD Terrassa va començar en-

caixant un gol de la potent

holandesa Claire Visser, però

la reacció no es va fer esperar

i Mònica Pàmies va igualar el

partit al minut 28. Els nervis i

el desencert van portar el par-

tit a la pròrroga on havia de

caure el gol d’or. A l’últim mi-

nut del temps extraordinari, i

quan tothom esperava ja la

tanda de strocks, un penal-

corner transformat per Gem-

ma Bernad donava la cinque-

na Copa de la Reina al CD

Terrassa.

018-019-NwHherb.qxd 4/1/07 17:01 Página 19

La superioritat de l’At. Barceloneta a la lliga

espanyola es veu minvada quan parlem de

les competicions europees. Si aquí tots els

partits es compten per victòries, l’inici del

camí per Europa s’ha saldat de moment

amb una derrota i un empat. Els homes de

Santi Fernández van caure a la primera jor-

nada a Hongria davant el Domino de

Budapest per 12 a 8, en un partit en què l’e-

quip català va quedar condemnat en el

segon quart amb un parcial de 4 a 1 en con-

tra. La resta del partit va ser una lluita de

màxima igualtat en què l’Atlètic no va ser ca-

paç de desfer-se del Budapest i on es va tro-

bar a faltar la referència de Felipe Perrone.

Precisament va ser ell la figura al segon par-

tit de la lligueta a casa davant el Posillipo

Nàpols italià. L’empat final a 12 es va acon-

seguir gràcies als 7 gols del brasiler en mo-

ments clau, encara que el definitiu el va ano-

tar Sam McGregor a només cinc segons del

final, quan tot l’equip jugava només a l’atac.

Un altre història és el Club Natació Barce-

lona. Sembla que no li està sentant bé l’any

del centenari, i no només a Europa. A la lli-

ga estatal ja han perdut cinc partits, davant

equips com el CN Sabadell, el Plaza

Zaragoza i el CN Terrassa, en un mes de

desembre negre per als cenebistes. A

Europa tampoc pinten millor les coses,

amb dues derrotes en dos partits. La més

dolorosa, la de la primera jornada a casa

davant l’Olimpiakos grec per 9 a 10, en un

partit que es va escapar en els últims min-

uts. La segona va ser inapel·lable, el

Croatia Dubrovnik va infligir una severa der-

rota al CN Barcelona per 16 a 7, perdent

totes les opcions al descans quan ja perdia

per quatre gols de diferència.

Tant l’At. Barcelona com el CN Barcelona

estan obligats a guanyar els seus pròxims

compromisos si volen continuar a Europa,

encara que s’ha vist clarament la diferència

actual entre el waterpolo estatal i el d’altres

països com Hongria o Itàlia.

watepoloactualitatLliga Europea

No a EuropaAt. Barceloneta i CNB no donen la talla a Europa

Copa de la Reina

El CN Sabadell torna a caure a MadridL’equip vallesà deixa escapar la Copa (11-10)

El somni de tornar amb la Co-

pa de la Reina sota el braç,

després d’un any mig de se-

quera de títols, es va quedar

en això, només en un somni.

El CN Ondarreta Alcorcón es

va interposar en el camí de les

vallesanes, que fins ara havien

fet de la piscina madrilenya el

seu talismà, ja que exceptuant

un partit intranscendent fa dues

temporades, havien guanyat

tots els partits en aquella pis-

cina. Encara que en alguns

classificació grup d

G E P GF GC Pt.1. Domino Budapest (Hon) 2 0 0 27 11 6

2. Atlantis P. Napolli (ITA) 1 1 0 26 21 4

3. Atlètic Barceloneta 0 1 1 20 24 1

4. Panionio Atenas 0 0 2 12 29 0

classificació grup b

G E P GF GC Pt.1. Croatia Dubrovnik 2 0 0 26 11 6

2. Olympiakos Piraeus 2 0 0 22 16 6

3. CN BARCELONA 0 0 2 16 26 0

4. CN Marsella 0 0 2 11 22 0

La FCN reconeixels nostres esportistesUna quarantena d’esportistesde clubs catalans han pujat al 2006 a innumerables podisinternacionals de gran prestigii no només en categoriaabsoluta sinó també en júnior. Aquest fet ha propiciat que la Federació Catalana de Natació hagi reconegut elsmèrits en una cerimònia a la que hi han assistit els presidents dels seus clubs,

així com els seleccionadorscatalans Anna Tarrés, de natació sincronitzada, i Rafa Aguilar, de waterpolo, i els tècnics i directius dels clubs de tots els esportistes. Alguns dels premiats hanestat Gemma Mengual, els waterpolistes catalansbronze al Campionatd’Europa, Eduard Lorente,Érika Villaécija i Esther Nuñez,entre d’altres.

Oriol Duran

esforç— 20

020-021-NwWat.qxd 4/1/07 17:02 Página 20

opinió

De l’atractiua la pràctica

esforç— 21

Copa LEN

Només sobreviu el TerrassaCN Sabadell i Mataró Quadis cauen en vuitens

El CN Terrassa va sobreviure als vuitens de final de la Copa LEN des-

prés que s’imposés al CN Sabadell en dos partits molt igualats i on

en el primer dels quals va regnar la polèmica. Fins a quatre jugadors

sabadellencs van ser expulsats, succeint-se les decisions

polèmiques i contradictòries. El partit de tornada va ser una altra

història, i un devastador parcial de 7 a 1 va decidir ràpidament un

derbi vallesà en el que ja partia amb avantatge el conjunt egarenc

dirigit per Daniel Nart.

En canvi, el Mataró Quadis es va veure incapaç d’aixecar el desa-

vantatge que portava del partit d’anada davant el Sibenik croat, on

va perdre per 11 a 6. En el matx de tornada l’afició del Maresme es

va bolcar amb el seu equip, però la diferència de gols a la victòria

(16-13) no va ser suficient per accedir a quarts de final.

Manel Silvestres

trams de la final semblava que

la victòria podia caure en mans

de les catalanes, un inici amb

un 5 a 1 a favor de l’Ondarreta

només començar el partit no

era un bon presagi. Les noies

de Xavi Balaguer li van posar

ganes i cap, i amb una Saman-

tha Miquel molt inspirada, van

ser capaces de remuntar, fins

al punt d’avançar-se en dues

ocasions. Les decisions arbi-

trals posteriors, amb dotze ex-

clusions de les catalanes, per

només set de les madrilenyes,

i el desencert des del punt de

penal, va fer que l’esperança

d’aconseguir la victòria s’es-

vaís. Tot i això, el Sabadell va

estar a punt de forçar la pròrro-

ga, però Louise Guillet va fallar

l’últim llançament.

Els malaurats anys 80 ens van portar a tots els

amants del waterpolo un esport que poc té a veure

amb el que tenim entre mans avui en dia. Abans

podíem veure un joc molt més divertit plàsticament

parlant, amb unes tàctiques per sobre d’individua-

lismes, on el físic no era tan important, tot i tenir ju-

gadors físicament molt forts com Joan Sans, Joan

Jané, Farago, Bebic, Sapo, De Majistris i d’altres.

Però, paradoxalment, fortalesa física volia dir més

potència en llançaments o diversitat de jugades tèc-

niques, no fortalesa entesa com a característica per

destruir el joc. Avui en dia, la tàctica ha desaparegut

del waterpolo internacional, amb el temps de pos-

sessió de 30 segons hem passat a no tenir bones se-

leccions de tir, i, per damunt de tot, predomini del joc

de contraatacs i poder gaudir d’una banqueta prou

important per aguantar físicament. De fet, el water-

polo internacional ha quedat reduït als súper-equips,

com els hongaresos o els serbis, amb plantilles on

predominen els jugadors de gran envergadura, molt

forts físicament i evidentment amb gran qualitat. A la

lliga espanyola ho hem pogut veure en els dos últims

anys amb les victòries de l'Atlètic Barceloneta, tant al

play-off final de lliga (vencent el CN Barcelona per 3

a 13 i 7 a 12 en dos partits molt desiguals), com a la

final de la copa del Rei (11 a 4 al CN Sabadell).

D’aquesta manera, el nostre waterpolo s’està con-

vertint en un avorriment, on la LEN sembla una co-

munitat de veïns jubilats que només canvien les

normes per fer-se veure i demostrar que treballen.

Amb tot això, l’únic que estan aconseguint és car-

regar-se aquest esport. Que els vagi de gust!

020-021-NwWat.qxd 4/1/07 17:02 Página 21

esforç— 22

La primera derrota del conjunt de Quim

Paüls no arribà fins a la dissetena jornada, en

un domini increïble dels blaugrana tant a la lli-

ga com a Europa. El conjunt osonenc, amb

Ferran Pujalte a la banqueta, va sortir amb la

lliçó apresa i va tombar el campió, un Barça

Sorli Discau que li va infligir un 8 a 2 a la

primera jornada de la Champions League.

És l’única taca en un expedient perfecte, que

l’ha portat a fer una primera volta d’escàn-

dol, marcant més de 80 gols en els 15 par-

tits disputats. L’equip que encara aguanta és

l’Alnimar Reus, que comença a aixecar el

cap després d’un inici de temporada molt ir-

regular. Sembla que poc es mouran les posi-

cions d’aquí a finals de temporada a la part

alta, amb el Liceo, Roncato Vic i Noia com a

ferms candidats a disputar el play-off final.

Més delicada sembla la situació del

Proinosa Igualada, que encara que ha mil-

lorat en les darreres jornades amb un joc

més contundent, no va arribar a temps per

a classificar-se per a la Copa del Rei que es

disputarà a Alcoi.

Com sempre, la situació més compromesa

estarà de nou a la part baixa, on hi haurà

estires i arronses fins a l’última jornada.

Grup Clima Mataró, Alcoi, Celta Voltregà,

Lloret, Vigo, Grup Castillo Lleida i AstraPool

Maçanet estaran a la lluita per evitar les

darreres tres places. El conjunt osonenc de

Sant Hipòlit sembla que ha començat a

sortir del pou després de l’arribada del nou

tècnic Albert Folguera, que ha donat un

nou aire a l’equip.

A Europa la competició ha començat bé

pel Barça i el Reus, que aspiren a ser-hi

present a la final four, mentre que el CP Vic

està pagant la seva inexperiència. Vilanova

l’Ull Blau i Proinosa Igualada tampoc han

tingut problemes per superar els seus ri-

vals, el Cemex Tenerife i l’Omar Saint fran-

cés, i ja esperen als quarts de final.

hoquei patinsactualitat

Mor Miguel RecioEl passat dia 1 de desembremoria amb tan sols 63 anys,Miguel Recio, un històric del’hoquei català. Mític jugadordel CP Voltregà, durant elsseixanta va començar a forjaruna llegenda d’home gol, queel va portar a establir la marcade màxim golejador de la

història de la lliga. La sevafacilitat per marcar eraexcepcional, i el seu carismaencara més. Va arribar fins atal punt que quan esdesplaçava amb el Voltregà aBasilea (Suïssa), els emigrantsd’allà cridaven: “Miguelito, ycuatro más”.

Nova seu de l’Escola de TecnificacióDesprés de gairebé 15 anys,el Centre de Tecnificació de laFederació Catalana dePatinatge s'ha traslladat dePallejà a Mollet del Vallès. Aixòha estat possible gràcies a unconveni de col·laboració ques'ha fet entre l'Ajuntament i les

entitats locals de patinatge.Els tècnics Catxo Ordeig,Carlos Bernalte i Josep EnricTrullolls han iniciat latemporada del programa ARCi l'Escola de Tecnificació, enuna temporada en quèl'Escola ha tingut un incrementespectacular de la demanda.

Oriol Duran

OK Lliga

Només el Roncato Vic pot amb el BarçaL’Igualada queda fora de la Copa

022-023-NwHPat 4/1/07 17:03 Página 22

Sovint ens plantegem què podem fer per millorar el

nostre esport, i quasi sempre pensem en com modi-

ficar el reglament, elements del joc, augmentar porte-

ries, modificar la pilota per fer-la ‘mes televisiva’, etc.

Crec que hi ha un element principal que sempre dei-

xem de banda: els àrbitres, que són els que apliquen

totes aquestes ‘modificacions’. La meva opinió potser

no és molt solvent en no conèixer la totalitat dels es-

ports, però estic convençut que el col·lectiu arbitral de

l’hoquei és un dels menys respectats de tots i tots en

som culpables, fins i tot ells.

Crec, personalment, generalitzant, que sempre és un

error, que tenim uns àrbitres amb potencial de millora,

sobretot en temes com la unificació i el manteniment

de criteris (fins i tot variable durant el mateix partit), la

capacitat de diàleg i el control dels jugadors (evident-

ment sense targetes), la interpretació del joc i la inten-

cionalitat dels jugadors, etc. Crec també, i és apre-

ciació personal, que els àrbitres preparen poc els

partits, i el que és mes greu encara, no fan un segui-

ment i correcció dels seus arbitratges; per tant, és difí-

cil una millora. La pregunta obligada: què podem fer

per ells? Com deia al principi, és part clau del nostre

esport, per tant no hem d’escatimar recursos per fa-

cilitar-li la feina. Entenc que des de les federacions res-

pectives s’hauria d’establir un sistema de seguiment i

control dels àrbitres diferent al que hi ha actualment,

un seguiment presencial per observadors, evident-

ment poc científic. Crec més en destinar recursos per

facilitar les imatges dels partits. De fet, els clubs de

l’OK Lliga envien setmanalment les imatges dels par-

tits, i no seria complicat fer arribar una còpia als àrbi-

tres implicats, i fins i tot periòdicament reunir-los per

tal de visualitzar les situacions més conflictives o que

generin dubtes per tal d’unificar criteris. Evidentment

tot això tindria un cost, però, sens dubte, seria una

gran inversió. No seria correcte finalitzar aquest article

sense recordar que la resta dels protagonistes també

tenim la nostra part de culpa i que hem de fomentar el

respecte pel seu treball.

opinió

ció, Ramón Basiana, reconeix

que “l’objectiu és que amb el

temps Catalunya sigui membre

reconegut de la Federació In-

ternacional de Patinatge, ja sigui

d’aquí a dos, quatre o sis anys”.

esforç— 23

Sud-Amèrica ens esperaLa Federació Catalana s’inscriua la Confederació Sud-Americana de Patinatge

La I Copa d’EuropaFemenina a Catalunya

Sant Hipòlit de Voltregà serà la seu de la primera Copa d’Europa

Femenina que es disputarà del 24 al 27 de maig d’aquest any.

La Federació Espanyola ha inscrit ja els tres equips que partici-

paran a la cita, entre els quals n’hi ha dos de catalans, l’Arenys

de Munt, i el conjunt organitzador, el CP Voltregà. Encara es ne-

cessiten confirmar els equips de la resta de federacions, però si

no hi ha contratemps d’última hora el 24 de maig es començarà

a disputar la lligueta a una volta de la competició, tota al pavelló

osonenc. La final es disputarà el diumenge 27. Fins ara no

s’havia pogut disputar cap campionat a causa de la falta de

conjunts. Aquesta primera Copa d’Europa suposarà un pas en-

davant per l’hoquei femení i dos clubs catalans lluitaran per fer-

se amb el primer títol continental.

Catalunya ha donat un pas

més en el seu objectiu de con-

vertir-se en una selecció reco-

neguda internacionalment. El

suport que va trobar Catalunya

per part dels països sud-ame-

ricans ha fet que s’hagi acon-

seguit una fita insòlita, inscriu-

re’s en una confederació que

està a milers de quilòmetres de

la nostra terra. Segons la pròpia

Federació, l’ingrés s’ha realitzat

per una deferència de la Con-

federació sud-americana com a

agraïment a l’aportació tècnica i

humana realitzada en països on

el patinatge estava en un pro-

cés irreversible de recessió i de-

saparició. L’ingrés es va fer

efectiu durant l’assemblea cele-

brada el passat 11 de novem-

bre, i des de la FCP s’insisteix

que no es “pretén restar, sinó

sumar esforços per portar

l’hoquei patins a d’altres parts

del món, i així fomentar-lo”. Ara

veurem si la Federació Espa-

nyola no interfereix, i la confede-

ració dona un pas enrera, com

ja en el seu dia va fer pensar el

seu president, Ernesto Cajara-

villa. El president de la Federa-

Ferran Pujalte

Ajudem els arbitres E

022-023-NwHPat 4/1/07 17:03 Página 23

esforç— 24

rugbiactualitat

En un partit amb moltes alternatives en el

marcador i dominat pel bon joc, la UE

Santboiana es va emportar a casa la seva

quarta Copa Ibèrica, guanyant per 22 a 16

el GD Direito portuguès, oponent al qual ja

va superar fa un any a terres catalanes. Els

dos campions, davant un públic nombrós i

entregat amb el seu equip, van mantenir

un joc combatiu a la primera meitat, i

mostra d’això és l’empat a sis a què es va

arribar al descans. Un únic assaig de l’ala

Gonzalo Federico va donar els primers

punts a la UE Santboiana. A la segona

part, la igualtat es va mantenir fins a la mit-

ja hora, quan es va arribar en empat a set-

ze. La transformació d’un assaig intercep-

tat i d’un cop de càstig per part de Carles

Badia va ser contrarestat amb dos accions molt similars per part del Direito portuguès.

Als últims deu minuts, la Santboiana va

posar la directa, i un drop, primer, i un cop

de càstig després, van donar els punts

necessaris per endur-se la Copa, per

primera vegada a terres portugueses.

Aquesta és la quarta Copa Ibèrica en nou

finals disputades per la Santboiana.

També va sortir campió de la cita l’any

passat, i els anys 1987 i 1989, amb vic-

tòries sobre el Dramático Cascais i el

CDU Lisboa. El conjunt català manté

d’aquesta manera la superioritat en

quant a equip estatal amb més Copes

Ibèriques guanyades i augmenta l’hege-

monia de la nostra lliga, que n’ha gua-

nyat 19, aquest és el quart consecutiu,

dels 31 disputats des de 1965.

Campió ibèricLa UE Santboiana guanya a Portugal la seva quarta Copa Ibèrica

palmarès

UE Santboiana . . . . . . . . . . . . 4 títols

UEMC El Salvador. . . . . . . . . 4 títols

CN Canoe. . . . . . . . . . . . . . . . . 3 títols

CM Cisneros . . . . . . . . . . . . . . 2 títols

CD Arquitectura . . . . . . . . . . . 2 títols

FC Barcelona . . . . . . . . . . . . . 1 títol

CDU Barcelona . . . . . . . . . . . 1 títol

At. San Sebastián . . . . . . . . . 1 títol

El Monte Rugby . . . . . . . . . . . 1 títol

024-025-NwRug 4/1/07 17:04 Página 24

esforç— 25

Seria molt atrevit per part

meva avaluar les connota-

cions polítiques inherents al desenvolupament d’un

esport en un determinat context. Però sense ànim

avalador, sí podem contribuir oferint la nostra visió del

que s’ha de millorar aquest any 2007.

Primer aspecte: el reconeixement de les seleccions

esportives és un objectiu molt complex i a llarg termini, i

no és incompatible amb la participació en les competi-

cions entre federacions territorials estatals i europees.

Segon aspecte: per a generar projectes sòlids de

promoció i desenvolupament del rugbi a la Catalunya

d’avui, estem obligats a estudiar en profunditat l’estat

de la situació. De la qualitat d’aquesta anàlisi, depen-

drà l’èxit de les polítiques aplicades.

Tercer aspecte: partim d’una visió –no exempta de

preocupació- optimista, amb la implicació de l’esport

a la societat com a mitjà integrador i formatiu.

En aquest context, i encara que faltin recursos, això

no ens pot servir com a excusa per posar-nos a tre-

ballar de forma decidida. M’atreveixo a suggerir unes

línies d’actuació a la Federació Catalana:

• Recuperar la necessària col·laboració amb la Fede-

ració Espanyola de Rugbi. La participació en les se-

ves competicions suposa una font de motivació im-

prescindible per als nostres joves, i encara més a

l’àmbit femení. Crec que resulta temerari prescindir

d’un entorn estatal.

• La prioritat està ara mateix a l’escola: a classe, al pa-

ti, a les activitats extraescolars. En definitiva, en els

joves i el futur. Aportar els nostres valors formatius al

desenvolupament d’una societat sana, educada i

moderna. S’ha d’aprofitar el moment. El pla ‘L’esport

a l’escola’ pot resultar l’eina que ens permeti unir

amb la realitat esportiva el món escolar.

• Per últim, tinc entès que s’ha aconseguit la inte-

gració del rugbi als plans ARC, i voldria donar l’en-

horabona a la Federació. Una altra eina útil i de gran

valor estratègic. Amb ella podem donar consistència

a aquest enllaç imprescindible que sempre ha

d’existir entre la base, i aquells esportistes, que pel

seu talent, poden tenir una carrera esportiva mer-

itòria que ajudi les seleccions catalanes a acon-

seguir les seves fites… inclòs les més ambicioses.

Per tradició, per resultats objectius i per l’entorn en el

que vivim, tenim les possibilitats reals de fer del rugbi

un esport important a la societat catalana d’avui. El

nostre joc ens mostra el camí: avançar i donar suport.

opinióReglamentació

Nova regla per a la meléLa Federació Internacional (IRB) va anunciar que l’any vinent hi haurà

una nova regla que afectarà la melé amb l’objectiu de millorar la se-

guretat dels jugadors. Aquesta consisteix en marcar clarament qua-

tre temps ben diferenciats per a entrar a formar la melé; ajupir-se,

prendre distància, pausa i càrrega. Amb això es pretén aconseguir

apropar més les dues primeres línies i reduir la força de l’impacte.

La IRB va revisar la seguretat de la melé després d’estudiar l’in-

forme de la comissió mèdica.

El principal canvi clau respecte a la seqüència actual és que les

primeres línies de tots dos equips s’hauran de tocar les espatlles.

Actualment les primeres línies carreguen una contra l’altra des

d’aproximadament un metre de distància. Amb l’objectiu de reduir la

perillositat que això comporta, amb moltes lesions de cervicals provo-

cades pels esfondraments, les primeres línies tindran prohibit car-

regar amb les espatlles o el cap per sota de la línia dels seus malucs.

La IRB considera la melé com una part integral del joc i que grà-

cies a la seva existència fa del rugbi un esport únic, que permet

que individus de totes les formes i mides el practiquin.

El mateix president de la IRB, Syd Millar, va manifestar que la melé

continua essent un element central d’aquest esport. No obstant, Millar

va reconèixer que el consell d’experts mèdics i tècnics havia indicat

que era apropiat adoptar “una seqüència de la melé menys agressiva”.

Rugbi per aCatalunya

Tommy Garcia Ent

Presentació de la secció del BarçaEl club blau-grana vaaprofitar el partit del seuprimer equip davant elGetxo per a fer la foto oficialde la secció amb lapresència de totes lescategories, incloent-hi elsveterans. El partit va ser elprimer de la temporada queels barcelonins guanyaven ala Foixarda i que fa finalitzaramb 32 a 9.

Insígnia d’or per Albert MaloEl passat 14 de desembrel’excapità català va rebre lainsígnia d’or que laPlataforma Pro SeleccionsCatalanes atorga a lespersones que es mereixenun reconeixement per la

seva tasca a nivellinternacional. El presidentde la federació catalana,Xavier Albert Canal, tambéva ésser reconegut pelmateix motiu.

Un català escriurà l’himne del MundialLa Copa del Món 2007tindrà himne escrit pelcompositor nord-catalàJean-Pierre Mas, originari deRià (Conflent). Mas, quese’n va anar de jove a París,és músic i compositor dejazz, autor de molts discos ibandes sonores de films.Per al mundial ha creat eltema Ovalie, en què exposatots els valors que fomenta,al seu parer, el rugbi: lasolidaritat, l’amistat, la força,l’adversitat i l’oportunitat.

024-025-NwRug 4/1/07 17:04 Página 25

La temporada 2006/2007 està sent un autèntic

calvari per l’equip que dirigeix Xesco Aspar i la

salvació sembla que estigui a la Lliga de Campi-

ons. La remuntada al Palau davant el Montpellier

a vuitens de final ha de ser un cop d’efecte

perquè el conjunt blaugrana se centri en l’única

competició que encara no té perduda. El partit

contra els francesos va mostrar la millor cara

d’un equip que es mostrava feble i abatut de-

sprés de perdre la lliga ja en aquesta primera vol-

ta. Va aparèixer un Venio Losert incommensu-

rable amb tretze aturades i salvant l’equip en els

últims minuts quan va aturar un penal i el rebuig

posterior, i també un Iker Romero que amb 11

gols demostrà com es pot carregar un equip a

l’esquena en moments tan decisius. També es va

tornar a veure una cosa que feia temps que fal-

tava al Palau: comunió entre els aficionats blau-

granes i el seu equip.

El pròxim rival serà el Flensburg alemany, un dels

rivals més forts, dels que encara queden, semifi-

nalista de la passada edició, encara que amb l’a-

vantatge de jugar de nou la tornada al Palau.

Això sí, els blaugrana han evitat equips encara

més potents com Portland, Ciutat Reial o

Veszprem hongarès.

La pregunta que es feien tots és si aquesta elimi-

natòria la continuaria dirigint des de la banqueta

Xesco Aspar, perquè molts apostaven que no es

menjaria ni els torrons dirigint el conjunt blaugrana.

Potser la Lliga de Campions l’ha salvat i ara, amb

temps per endavant, per la disputa del Mundial

d’Alemanya, s’intentarà reestructurar l’equip

perquè la segona volta de la Lliga, i sobretot la Co-

pa d’Europa, salvi la temporada. Tot i la tempora-

da que s’està fent, el Barcelona Cifec, de nou la

selecció estatal, que intentarà revalidar el títol

mundial a partir del proper dia 20, es nodreix de

jugadors de les seves files. Barrufet, Iker Romero,

Salva Puig, Juanín García i l’extrem dret Víctor

Tomàs, una de les grans apostes de Juan Carlos

Pastor per suplir l’absència d’Albert Rocas, són

els noms que estarà a la cita d’Alemanya.

handbolactualitatCatalunya – BrasilEl proper 17 de gener laciutat de Berga acollirà unnou partit del combinatcatalà, i de nou davantBrasil, entrenat pel catalàJordi Ribera. El conjunt sud-americà, que es prepara peral Mundial, ja va ser-hipresent al TriangularInternacional de Girona elpassat any, on va caurederrotat davant Catalunyaper nou gols de diferència(39-30). Un dia abans elcombinat nacional dirigit perManolo Montoya disputaràun altre partit. Serà davantl’OAR Gràcia Sabadell, l’únicequip de la Divisió d’HonorB, i que servirà perhomenatjar TomàsFernández, expresident delclub sabadellenc.

Més Handbol a CatalunyaUna vegada finalitzat el2006 es veu d’una formacontundent que l’handbolcatalà creix. El projecte depromoció HANDBOLiCAT,engegat per la FederacióCatalana, i l’acord amb elFC Barcelona són duespasses importants perquè al’any que comença nens inenes que comencen apracticar esport esdecideixin per l’handbol.Durant el 2006 ha crescut,sobretot, la pràctica del’handbol femení. Encaraque s’hagin perdut dosequips sèniors, l’incrementd’equips juvenils i cadets haaugmentat prop d’un 37%,passant de 19 a 26 equips.

Lliga de Campions/FC Barcelona

Missió complidaEl Barça Cifec salva el match pointde vuitens i espera el Flensburg

esforç— 26

026-027-NwHand.qxd 4/1/07 17:07 Página 26

L’Associació Lleidatana no

aconsegueix aixecar el cap, i

els aficionats lleidatans tenen

l’esperança que l’aturada per

l’Europeu serveixi per reestruc-

turar l’equip i intentar salvar la

categoria, cosa que avui dia

queda molt lluny. L’aportació

de jugadores, com Havic i

Cigoja, que aconseguiren 17

dels 23 punts de l’equip de la

terra ferma l’últim partit, no són

suficients per evitar que els

partits es comencin sense la

concentració necessària, i que,

com a conseqüència, es rebin

parcials voluminosos en els

primers minuts. Amb una mit-

jana de menys de 20 gols per

partit i amb un diferència nega-

tiva de 117, pocs són els que

confien en una recuperació

miraculosa quan l’equip ja es

troba a set punts de la sal-

vació.

esforç— 27

Des de la federació ca-

talana d’handbol s’ha

engegat un pla de promoció del nostre esport per tal

d’arribar al màxim nombre de nens i nenes possible.

Es tracta d’una aposta clara per despertar l’interès

d’aquells que en un futur no molt llunyà hauran de

consumir handbol en un moment en què l’oferta ludi-

coesportiva es presenta cada cop més variada.

Sense ‘consumidors’ no hi ha ‘producte’, sense ‘de-

manda’ no hi ha ‘oferta’. Així, doncs, si no hi ha prac-

ticants no hi ha esport, o, com a mínim, no de qualitat.

Aquesta és la reflexió a què ha arribat la federació i no

és massa difícil endevinar que és la realitat amb què els

esports que no són de masses s’han d’enfrontar dia

rere dia. És per això que és una magnífica notícia que

la federació destini recursos (temps i diners) per inten-

tar garantir un futur digne al nostre esport.

Ara bé, el món està ple de bones idees, però que es

concretin i donin resultat és, malauradament, menys

habitual. Per tal d’evitar que una bona idea es quedi

només en això, en una idea, cal la implicació de tots

els estaments que hi estan relacionats i que els inte-

ressos generals siguin inqüestionables. En aquest cas

és obvi que si l’handbol no fa un canvi, és qüestió de

temps que deixi de ser un referent a casa nostra. Així,

doncs, només falta que tots ens posem a treballar en

funció de les nostres possibilitats, de forma que l’apa-

rició de sinergies comunes ens permetin assolir el nos-

tre objectiu final. Aquesta és la part que està en mans

dels que estem al voltant de l’esport i és aquí on hem

de treballar a fons per a fer realitat el projecte.

opinió

Xavi O’Callaghan

Lliga AFB

Deu de deu

Divisió d’Honor B

L’OAR no aixeca el cap Promociónecessària

Ha arribat Nadal i al conjunt

sabadellenc se li continua

ennuegant la categoria, i el

que és pitjor, amb no mas-

sa, podria tenir cantat el

descens de divisió. La mala

temporada dels dos equips

que el precedeixen, el Tres

de Mayo de Tenerife i l’Ala-

cant, fan que encara es tin-

gui l’esperança de no

acabar en els últims dos

llocs. Tot i això, les sensa-

cions que dóna l’equip no

són del tot negatives, so-

bretot per la manera com

planta cara els seus rivals a

la pista. El tècnic Ramon

Cabañas ha sabut inculcar

als seus homes la idea que

l’única manera de guanyar

partits és deixar enrere el

llast de les derrotes anteri-

ors i confiar en si mateixos.

Els partits d’inici de la seg-

ona volta davant el Tolimar i

l’Helvetia seran decisius

per conèixer l’esdevenir de

l’equip vallesà a la com-

petició.

026-027-NwHand.qxd 4/1/07 17:07 Página 27

Lliga ACB

Akasvayu: amb joventut,aquest any síEl Winterthur Barça, el pitjor equip catalàUna vegada s’està acabant la primera volta de la lliga, el conjunt de

Girona dóna mostres que aquest any sí es perfila com a un dels as-

pirants a estar en el podi de la lliga ACB. La mà de Svetislav Pesic

es nota a cada una de les accions de l’equip i l’aposta per un equip

amb joventut li ha sortit molt bé a l’entitat gironina. Els fitxatges de

Marc Gasol, sondejat ja per la NBA; de San Emeterio, l’aler titular

més jove de l’ACB, i de Marinovic, Sada i Keselj, han vingut a donar

la raó a un cos tècnic que no volia cometre les mateixes errades de

la passada temporada. Les lesions d’homes experimentats com

Thorthon, Salenga o Bagaric han donat més minuts als joves, que

han demostrat a base de punts i rebots quina és la seva qualitat.

Encara que en un primer moment Europa no era l’objectiu de la

temporada, molts veuen en la Copa FIBA una bona competició per

explotar al màxim les seves capacitats. Després d’una primera fase

de passeig, ara esperen conjunts forts com el Virtus de Bolonya

italià, excampió de l’Eurolliga, que serà el principal obstacle per ac-

cedir als quarts de final.

El DKV Joventut és un altre de les sensacions de la temporada.

Molts esperaven que l’equip notés massa la disputa de dues com-

peticions tan exigents com l’ACB i l’Eurolliga, però de moment Aíto

García Reneses està repartint els minuts, a més de comptar amb un

invitat de luxe com Rudy Fernández, que després de recuperar-se de

la lesió, està meravellant a mig Europa amb unes estadístiques es-

pectaculars des dels 6,25. Bon exemple de les estadístiques de

l’escorta verd-i-negre va ser el partit davant l’Alta Gestión Fuenlabra-

da en què va aconseguir 36 punts, set triples i un 39 de valoració.

La cara amarga de la temporada és el Winterthur Barcelona. De-

sprés de ser present la passada temporada a la final four de l’Eu-

rolliga, la temporada que està duent a terme a l’ACB és lamenta-

ble. Classificar-se en l’últim moment per disputar la Copa del Rei

demostra la feblesa de l’equip d’un Ivanovic molt discutit. L’any an-

terior ja es mostrava el desequilibri entre el joc exterior i l’interior,

però aquest any s’ha aguditzat i els rivals treuen profit amb una

gran quantitat de rebots ofensius en cada partit. Mario Kasun i Fran

Vázquez, que havien de solucionar-ho, no ho han fet i l’anhelada

solidesa interior no es deixa veure. També el rebot defensiu està a

la llarga llista de problemes del conjunt blaugrana, i s’han deixat es-

capar inclús més de 15 rebots per partit, una marca que no es pot

justificar en un equip que aspira a tot des del primer dia. L’encert i

actitud de Juan Carlos Navarro i de Lakovic estan salvant la imatge

d’un equip que ha mostrat la seva millor cara a Europa. La pregun-

ta és fins quan.

bàsquetactualitat

uel À

esforç— 28

Enric Piquet, de nou presidentEl fins ara màxim dirigent dela Federació Catalana deBàsquet, Enric Piquet, haestat reelegit per quatreanys més, i complirà ja 25 alfront de l’entitat durantaquest mandat. Úniccandidat a les eleccions, esmarca com a objectiusaugmentar al màximpossible el nombre dellicències, i incrementar itreballar en la qualitat delsàrbitres. Reforçarl’apropament als clubs perconèixer la sevaproblemàtica i l’adaptació ales noves tecnologies, sónd’altres objectius que esmarca Piquet per al properquadrienni.

028-029-NwBasq.qxd 4/1/07 17:08 Página 28

esforç— 29

Lliga LEB

Els catalans continuen fluixos

on els últims van anar per da-

vant durant 39 minuts. Aques-

tes situacions han de servir

per a que l’equip agafi expe-

riència de cara als moments

determinants, quan l’equip es

jugui l’ascens. Amb bons re-

gistres anotadors de la parel-

la Herradas-Ruiz i amb un joc

defensiu fort, el conjunt gironí

el Cadí va llançat cap a la

màxima categoria.

El millor inici de campionat de

la història està portant al Cadí-

La Seu a una carrera meteòrica

cap a disputar l’ascens. Això

sí, la confiança no és bona

consellera, ja que els resultats

no sempre van acompanyats

d’un joc superior, sinó de su-

pervivència i competitivitat, que

l’han portat ja a disputar tres

pròrrogues i d’altres amb gran

igualtat, com el de Mataró, a

Cap dels quatre equips que

militen a la Lliga LEB estan do-

nant el que s’esperava a l’inici

de la temporada. Equips com

el Ricoh Manresa o el Plus Pu-

jol Lleida, que havien de lluitar

per pujar a l’ACB amb equips

com León Caja España, es

troben a la part mitja de la

classificació, i, el que és pitjor,

no donen signes de millora.

Els manresans, que semblava

que despertaven de la seva

letargia de principis de tempo-

rada, ara han tornat a la pràc-

tica d’un bàsquet irregular,

amb moments brillants pro-

tagonitzats per alguns dels

seus màxims artífexs: Josh

Asselin i Guillem Rubio.

L’equip que més satisfaccions

està donant, sobretot per la

seva constància, és l’Hospi-

talet, que a les ordres de Ma-

teo Rubio està quallant uns

bons números, el que els per-

metrà no patir a finals de tem-

porada.

El millor de tot: la igualtat de la

categoria, que permetrà que a

finals de temporada tots arri-

bin amb opcions.

Ara mateix el quart i catorzè

cassificats només els separen

tres victòries.

El bàsquet femení està a l’alça i això ho demostra el fet

que fins a vuit dels 28 equips que actualment disputen

la segona divisió estatal han engegat projectes per pu-

jar de categoria. Encara que sembli que es tracta d’un

bàsquet d’un nivell inferior, cada dia ho és menys, les

inversions i la professionalització va augmentant i la

igualtat és màxima.

Un exemple, és el Cadí-La Seu que jo dirigeixo. En-

cara que hem guanyat tots els partits, hem hagut de

patir tres temps afegits i hem hagut de guanyar partits

en l’últim minut.

Els equips que finalment pugin, es trobaran una lliga

femenina dominada per un Ros Casares que ha for-

mat un dels equips més potents de la història i fet per

guanyar algun dia la FIBA Cup. Enfront, en canvi, té

uns equips de l’est molt superiors i amb jugadores que

superen i molt el nivell del bàsquet femení d’aquí, de

França o Itàlia.

Equips com l’UB Barça estan notant força la partici-

pació a la competició europea i estatal, el que pot ex-

plicar la baixada en joc i resultats del conjunt blau-

grana en aquest inici de temporada.

Molt ens queda si volem algun dia que el bàsquet fe-

mení s’assembli al masculí, un objectiu impensable en

aquests moments. Des d’aquestes línies m’agradaria

demanar a tots els implicats en el nostre esport un es-

forç per crear estructures encara més professionals,

amb unes inversions superiors per part de tots, pa-

trocinadors i institucions, una formació tècnica superi-

or, i amb una atenció per part dels mitjans a l’alçada

del que es mereix el bàsquet femení. Treballem tots

perquè això sigui possible!

opinió

Joan Carles Díaz

Molta feina a fer E

adí-L

Lliga femenina 2

Sense rivals

028-029-NwBasq.qxd 4/1/07 17:08 Página 29

Segona Divisió B

El Terrassa no paraEl filial blaugrana s’enfonsa definitivamentMolts esperaven coses grans de l’equip egarenc

aquesta temporada, pero ningú que a aquestes

alçades seria l’equip amb els millors números de

tota la divisió de bronze (el primer que s’ha

proclamat campió d’hivern) i el conjunt amb el

millor començament de Lliga d’un equip català

des de fa vuit anys. Hi ha mitjans que consideren

que l’equip blanc-i-vermell reuneix els tres ele-

ments per triomfar: la millor plantilla, el millor onze

i el millor entrenador, personificat en la figura de

Miguel Álvarez (que ha manifestat que l’equip es-

tà disposat a fer història). El Terrassa ha rebut

només nou gols en pràcticament tota la primera

volta, una xifra que deixa a les clares la consistèn-

cia de la defensa formada per Ángel Rangel,

Migue, Raúl Pérez i Iván Boniquet. Ara la pregun-

ta és si després de Nadal els egarencs podran

mantenir la mateixa tònica a la segona volta.

La cara amarga, i a la vegada sorprenentment

negativa, està sent la del Barça B. Els homes di-

rigits per Quique Costas no han tret el cap del

pou en tot el que portem de temporada, i partits

que d’altres anys es guanyaven amb claredat,

aquesta, es perden per golejada al Miniestadi,

com per exemple amb el Benidorm o l’Espanyol

B. Costas porta moltes setmanes a la corda

fluixa, i podria estar ja sentenciat per part de la

junta directiva. Encara que aquesta no sigui la

millor solució, el filial blaugrana necessita ja una

revifada d’aire fresc per no agafar una dinàmica

definitivament negativa que el dugui a perdre la

categoria. Sembla que aquesta revifada pot

venir per part de dues de les joves perles del

planter blaugrana: el mexicà Giovanni dos San-

tos, de 17 anys, i el catalano-serbi Bojan Krkic,

que amb 16 anys és el gran referent golejador

per al futur del FC Barcelona. La Gramenet tam-

bé continua vivint moments difícils, tant a nivell

esportiu com econòmic. La dimissió del seu

president, Francisco Ortega, repudiat per part

de la afició, ha agreujat els problemes eco-

nòmics de la entitat, que no pot pagar correcta-

ment les nòmines a jugadors i empleats del

club. Mentre l’equip continua encaixant gols.

Amb 26 dianes encaixades, és, de llarg, l’equip

més golejat de la categoria.

futbolactualitat

Temps afegitLa Federació Catalana deFutbol publica des delpassat més de novembreuna nova revista ambaquest nom que pretén seruna eina de relació amb elsfederats. Bimestralment estracten temes que pretenencombinar la informació quegeneren els òrgans degovern de la Federació, ambreportagtes d’interés delfutbol territorial català,femení, de base i futbol sala.

L’Espanyol femení no fallaEl conjunt blac-i-blaucontinua infal·lible al davant de la classificació, i és queles noies de SantiagoFernández fan gaudir més que ningú als aficionatsque s’apropen a la CiutatEsportiva de Sant Adrià.Tant si es domina des del principi, com si s’ha de remuntar, l’equip nobaixa la guàrdia i aprofita un gran número de lesocasions que té. De fet, les ‘periques’, són de llargles més golejadores de lacategoria, amb més de 40 dianes.

esforç— 30

030-031-NwFutb.qxd 4/1/07 17:09 Página 30

esforç— 31

La difícil situació econòmica

del FS Martorell s’ha vist sua-

vitzat per una reacció esportiva

amb quatre victòries consecu-

tives davant Lobelle Santiago,

DKV Saragossa, Celta de Vigo

i Barcelona Senseit (el que ha

permés sortir de la zona de

descens, una situació impen-

sable fa tan sols un mes). La

dimissió de tota la junta direc-

tiva a mitjans de novembre ha

fet que el Patronat Municipal

d’Esports de l’ajuntament de

la ciutat s’hagi hagut de fer

càrrec de la situació, fins que

apareguin nous dirigents que

se’n vulguin fer càrrec. L’ante-

rior junta, presidida per Martí

Fortuny, acusà el consistori de

no haver participat en la gestió

del club tal i com s’havia com-

promès. Des de l’ajuntament

no es considera que s’hagi

d’invertir econòmicament en el

club, sinó buscar l’aportació

de possibles empreses amb

capacitat econòmica per por-

tar a terme les accions publi-

citàries. El passat dia 16 de

desembre es va obrir el procés

electoral a la presidència, amb

la intervenció de la Lliga Na-

cional de Futbol Professional,

molt interessada en què no

desaparegui un equip tant im-

portant com el Martorell, se-

mifinalista de la passada edi-

Per la seva part, el FC Barce-

lona Senseit continua a la part

baixa de la classificació, i és

que el conjunt dirigit per Marc

Carmona no guanya partits. Els

plantejaments del tècnic català

no donen els seus fruits en mo-

ments claus, i contra això no

poden fer grans coses jugadors

experimentats com Javi Ro-

driguez.

El futbol femení és un fenomen social en constant

evolució, actualment considerat una de les disciplines

esportives amb més futur i que més interès desperta.

L’augment en nombre de llicències, el rendiment en

les competicions esportives i la millora en la pre-

paració de les jugadores, tant físicament com tèc-

nicament, són els punts forts del futbol femení actual

a Catalunya.

En els últims anys s’ha avançat força amb mesures

com l’obligatorietat de contractar entrenadors titulats,

millorant la qualitat de les instal·lacions per competir i

un augment en la implicació dels mitjans de comu-

nicació. Així i tot, encara queden moltes coses per fer.

S’incorporen a les competicions jugadores amb una

diferència d’edat important entre elles, i la presència

catalana a la Superlliga no ha de quedar reduïda

només a Espanyol i Barça.

Els reptes que se’ns plantegen són els següents:

• Seguir augmentant el nombre de llicències i adequar

els equips amb jugadores d’edats semblants.

• Aconseguir el compromís i una major implicació

dels equips professionals que encara no han creat

seccions esportives de futbol femení.

• Aprofitar les polítiques de suport a la dona

a través de les administracions públiques

(ajuntaments, diputacions i Generalitat).

• Més compromís informatiu dels mitjans

de comunicació per aconseguir un reconeixement

social de la pròpia competició.

Encara que quedin molts deures per fer, el futbol

femení de Catalunya s’ha d’enorgullir per ser l’actual

referent a tot l’Estat, fonamentalment en dos aspectes:

• El nombre de llicències, en quant a xifres,

és el més gran de tot Espanya

• El nivell d’èxits i resultats en les competicions

estatals, tant de clubs, com de seleccions

opinió

Nous reptes Fèlix Gimeno S

íFutbol Sala

Catalunya, subcampiona d’Europa (UEFS)Només Russia va aconseguir truncar el somni d’una selecció

catalana que en un principi no tenia fixat l’objetiu en guanyar el

Campionat d’Europa que es disputava a casa nostra. El camí

fins a la final no va ser fàcil. Es va guanyar a Itàlia i empatar amb

Sta. Helena a la primera fase; un únic gol davant el País Basc

va donar el pas a semifinals, on els homes de Joan Antoni Fer-

nández necessitaren dels penals per desfer-se de Bèlgica. La

final davant els russos es presentava molt complicada, i així va

ser, encara que la selecció catalana va aguantar durant molts

minuts el gran arsenal ofensiu rival. Jiménez va empatar el par-

tit, però el segons temps, que va començar amb un tempraner

gol de Konstantin per als russos, va ser encara més intens. En

tres ocasions el propi davanter va tenir als seus peus el gol de

l’empat, però el somni es va esfumar a quatre minuts del final,

quan Konstantin va posar el 1 a 3 final al marcador. La propera

cita serà al mundial, a Argentina, d’aquí a un any.

Futbol sala: Divisió d’Honor

El Martorell recciona

030-031-NwFutb.qxd 4/1/07 17:09 Página 31

Selecció Catalana

hoquei patinshoquei patins

esforç— 32

Text de David Pozo Imatges de Jordi Elías

032-049-Seleccions 4/1/07 18:45 Página 32

esforç— 33

Catalunya, 12 - Reno All-Stars, 11

La fortalesa de l’hoquei patins català continua con-

solidant-se cada dia que passa i el partit davant el

combinat Reno-All Stars, integrat per jugadors de

prestigi internacional com el davanter del FC Bar-

celona Carlitos López o el veterà italià Mirko Ber-

tolucci, en va ser una bona mostra. Els jugadors de

Jordi Camps sortiren a la pista, sobre tot, amb

amor propi i amb ganes de demostrar a tothom que

Catalunya pot competir en un Mundial absolut.

Uns 6.000 espectadors van gaudir al Palau

Blaugrana d’un espectacle que amb un parcial de 5

a 4 va començar guanyant la nostra selecció al

primer període. A l’inici del segon temps el guió va

canviar i el combinat internacional dirigit per José

Querido va aconseguir donar la volta al marcador

amb gols de López, Sergio Silva i Martín Pallero. Va

ser a partir d’aquest moment quan va sorgir la casta

dels campions catalans per emportar-se la victòria.

El culer Miquel Masoliver, els reusencs Lluís Teixidó

i Marc Gual, i el jugador del Grup Lloret Iván Tubau

van endossar un parcial de 5 a 0 que va deixar K.O.

a tota una selecció d’estrelles.

El mateix mèrit tenen les noies de la selecció cata-

lana que van aconseguir guanyar per 3 a 2 a Xile,

tota una campiona del món, i davant les quals les

quadribarrades van demostrar quin és el seu nivell.

prestigiguanyant

esforç— 34

esforç— 35

esforç— 37

Les seleccions d’hoquei patins de Catalunya tenen una

llarga història. Els primers partits d’hoquei al nostre país

van tenir lloc a Barcelona el febrer de 1905 i el primer

partit de la selecció va ser el 28 d’agost de 1930 també

a Barcelona contra l’Esport Club de Catalunya i amb

resultat d’empat a quatre. Posteriorment i fins avui es

van anar disputant molts més partits, en citaré només

alguns donades les limitacions d’espai que té la revista.

Així el 1942 es van jugar partits contra la selecció de

Girona i el club anomenat “Patria” (en castellà). El 5 de

juny de 1945 es va jugar el primer partit amb pilota en

substitució del “puck” (una mena de disc pla amb què

s’havia jugat els primers quaranta anys d’hoquei a la

nostra nació). Altres rivals dels anys quaranta van ser:

Cerdanyola (el degà dels clubs d’hoquei actuals),

Vilafranca, Sabadell, Paço d’Arcos de Portugal (1946),

Roller Club de Zuric (Suïssa), Sintra de Portugal (1947),

selecció de Lisboa, Futbol Clube Porto, RCD Espanyol i

fins i tot la selecció espanyola... El primer Catalunya-

Espanya d’hoquei patins (de moment tots amistosos en

aquesta disciplina, a diferència del fisioculturisme on

són oficials) va tenir lloc el gener de 1949 a Terrassa

amb resultat ajustat de 5 a 7, posteriorment en vindrien

una colla més, aquest enfrontament va ser especialment

prolífic en els anys cinquanta i sempre Espanya escol-

lia primer per assegurar-se els jugadors més bons per a

la causa de la samarreta franquista de l’aligot. Tots els

partits (a Madrid, a València, a Lleida, a Sitges...) estan

detallats en el llibre que Ramon Basiana i Pere Gratacòs

entre altres van presentar a Tarragona el proppassat 14

de novembre. Encara el desembre de 1949 la selecció

nacional catalana va anar a Portugal. A part d'un

amistós contra el Porto, va jugar el prestigiós Torneig de

Lisboa contra el Trieste italià, l'Anvers belga, el

Manchester anglès i l'equip de Lisboa. L’Igualada, el Vic

i el Barça ja van servir d’espàrrings a Catalunya el 1955.

El 1956 es van disputar partits a Salamanca, Astúries,

Suïssa i Alemanya entre altres indrets. El juny i el juliol

de 1957 la selecció absoluta del Principat va disputar

una interessant gira de 30 dies al continent africà on va

sumar tretze partits i onze victòries. El juliol i l'agost de

1962 es va fer de nou una gira per Moçambic, es tracta-

va d’una competició per punts a una volta. Entre els

rivals, equips europeus com el Herne Bay, el Monza, el

Montreux, el Frankfurt i el combinat de Lisboa. El 1963,

la selecció va guanyar 6 a 4 el totpoderós Reus

Deportiu, a Valls. El club roig-i-negre es prendria la

revenja el 1971 a Riudecols (4-2) i el 2005 a Flix (3-4).

Durant els anys setanta hi va haver poca activitat de la

selecció absoluta i durant els vuitanta i els noranta

nul·la. No va ser fins el gener de 2000 que hi va haver

una represa de la selecció absoluta masculina a

Igualada. L’any següent Manel Barceló va substituir

Joan Ayats com a seleccionador nacional contra Itàlia. I

entre 2002 i 2006 la selecció ha jugat 47 partits en

només cinc anys, tots ells dirigits per Jordi Camps, selec-

cionador nacional de Catalunya, amb l’ajuda d’Albert

Tarrida i amb la disputa de campionats oficials com un

Mundial B el 2004 i tres Tarradellas Cup (2004, 2005 i

2006) i amistosos d’alçada contra potències com

l’Argentina (2003), Portugal (2002) i dos cops la selec-

ció mundial de Reno (2004 i 2006). Pel que fa a les nos-

tres jugadores, la selecció femenina va participar per

primer cop a Vigo el 30 de juliol de 1953 contra el club

Patín. El 2 i el 3 de gener de 1994 Catalunya femenina

amb jugadores sub-25 va derrotar 3-1 Alemanya i 2-0

Portugal. El 2003 vindria la represa femenina davant

6.000 persones i contra Portugal al Blaugrana. El març

de 2004 Catalunya va guanyar el Torneig de la

Hispanitat a Xile, on va tornar el setembre passat a

jugar la Copa Amèrica. També es va enfrontar l’any

2005 a Arenys de Munt i Voltregà.

un tomb per la

històriahoquei patins

Per Josep M. Raduà

esforç— 38

Selecció Catalana

voleibolvoleibolText de Josep Maria Raduà Imatges de Jordi Elías

esforç— 39

Catalunya, 0 - Bulgària B, 3

(21-25; 18-25; 17-25)

Potència i decisió són els dos elements que li van

faltar a un combinat nacional que desitjava celebrar

el 50è aniversari de la Federació Catalana de Vo-

leibol amb una victòria sonada. Carlos García alinià

Edu Sánchez, Daniel Rocamora, Ángel Galindo,

Edmons Solanas, Pau Sans, Pau Martínez, Bruno

Music, Marc Altayó, Joan Campillo, Albert Peruga,

Alex Vabnov i Jordi Martínez. La constància del

primer set va fer que es decidís en els últims punts

(21-25), però després un equip búlgar més alt i

potent va fer claudicar la selecció catalana amb un

18-25 i 17-25 en les següents dues mànigues.

El pavelló de la Vall d’Hebron va viure una jorna-

da festiva en què l’objectiu era promocionar el

nostre vòlei, portant-lo als més petits i a aquells

que ja comencen a despuntar i es perfilen com el

nostre futur.

complexessense

esforç— 40

esforç— 43

El voleibol es va crear el 1895. El seu inventor va ser

William G. Morgan, professor d'educació física de la YMCA

(Associació Cristiana de Joves) a Holyoke, Massachussets.

En el mateix institut Morgan, James Naismith havia inven-

tat el bàsquet quatre anys abans. El voleibol es va anar

estenent ràpidament per Estats Units d'Amèrica. Quinze

anys més tard ja era present a la Xina (on es convertiria

amb el pas del temps en un dels tres esports principals, junt

amb el tennis de taula i la gimnàstica). Fins el 1956 no es

va fundar la Federació Catalana, quatre abans de la fun-

dació d’una federació espanyola. La temporada 59-60 la

Federació Catalana tenia ja 124 jugadors i 15 clubs.

Curiosament el primer partit de la selecció nacional de

Catalunya de voleibol va ser quatre anys abans de la lega-

lització de la Federació Catalana. El partit entre Catalunya

i la selecció de la Universitat de Lisboa va acabar amb un

rotund 0-3. En ple franquisme, es va intentar emmascarar

el debut de la selecció del país amb el nom de Barcelona,

però no es va aconseguir difuminar el caràcter nacional de

comptar amb els millors jugadors de Catalunya, amb un

paper important de les poblacions de Lleida. El 14 d'abril de

1952 la selecció absoluta masculina de Catalunya va per-

dre per aquests tempteigs: 15-7, 15-0 i 15-4. Els jugadors

catalans arrenglerats van ser: Bover, Cid, Masaguer,

Debechado, Garcia, Magrinyà, Passarius, Navés i Tosca.

Arribats els seixanta, es va fer el II Campionat de selec-

cions de l’Estat a Barcelona i Badalona. Va ser el desem-

bre de 1962 i per primer cop de manera oficial hi participà

la selecció nacional, la qual es proclamà campiona del

torneig estatal amb quatre partits, quatre victòries, dotze

gols marcats, dos d'encaixats i vuit punts.

La temporada 63-64 tingué lloc la tercera edició dels cam-

pionats estatals de seleccions absolutes. Catalunya tornà a

adjudicar-se el torneig en vèncer tots els partits, tres, amb

un balanç de 9 a 1 en gols i sis punts. Era el segon títol ofi-

cial guanyat per la selecció nacional de Catalunya. En la

quarta edició dels campionats estatals, Catalunya hi acon-

seguí la tercera corona en tres participacions. La tempora-

da 1965-66 es jugà la cinquena i darrera edició dels cam-

pionats estatals absoluts de seleccions al pavelló polies-

portiu universitari d'Oviedo. Va ser campiona Catalunya

per quart cop consecutiu. Seguiren la selecció del país els

combinats de: Castella, Astúries, Lleida, Valladolid i

Palència. Conclusió: Catalunya va guanyar tots els partits

oficials jugats als anys seixanta. El 25 de novembre de

1976, en honor als vint anys de Federació Catalana, es va

programar un partit de la selecció de molt nivell. El matx es

va disputar al Palau Blaugrana 2 de Barcelona. Hi va haver

un ple absolut per presenciar el partit entre les seleccions

sèniors de les nacions catalana i xinesa. El resultat va ser

1-3 a favor dels xinesos i els parcials van ser 15-11, 11-15,

15-13 i 15-7. La duració va ser de 16 minuts els dos primers

sets i 19 els dos darrers. El primer set va començar amb

una mala recepció de la selecció, que va remuntar un 4-9

fins empatar a 11, però la recepció no va millorar. Xina va

actuar amb un atac ràpid i segur, amb una recepció accep-

table i una defensa mediocre, cosa que va fer que davant

de la selecció de Catalunya se'ls posés el set malament. El

segon set va començar bé per la selecció nacional que es

va col·locar amb un cert avantatge sobre els xinesos.

Catalunya dominà l'atac i s'imposà en aquest set. El tercer

set va començar amb un bloqueig de la selecció a l'atac

xinès, el joc dels xinesos va ser molt net i tècnic. El quart

set va ser dominat totalment pels xinesos ja que Catalunya

es va venir avall després de perdre el tercer. Sorprèn que en

l’edició de 1994 del Memorial Arturo Cortés de voleibol en

categoria júnior participessin alhora seleccions tan

antagòniques com: Espanya, Catalunya i França. Sorprèn

que ho permetessin alguns espanyolistes, és clar. Els cata-

lans no tenim cap problema a jugar contra qui sigui com

tampoc els professionals de qualsevol esport no tenen cap

problema en jugar contra els seus germans, cunyats o

cosins. Entre 1996 i 2006 la selecció masculina es va

enfrontar a: Sant Pere i Sant Pau, Pall Prato, One, Barça

(1999) i les seleccions de Luxemburg i Andorra (la del país

dels Pirineus en diverses ocasions).

un tomb per la

històriavoleibol

Per Josep M. Raduà

Selecció Catalana

waterpolowaterpoloText de Josep Maria Raduà Imatges de Jordi López / FCN

esforç— 45

Catalunya, 10 – Sèrbia, 13

Sèrbia era el rival més complicat que mai havia visi-

tat terres catalanes per enfrontar-se amb la nostra

selecció, però Catalunya no va defraudar. Si França,

Suècia i Polònia ja havien caigut en el únics tres com-

promisos que la selecció catalana ha disputat mai, el

combinat serbi, ple de campions del món de l’antiga

Sèrbia i Montenegro, no venia a Barcelona a passe-

jar-se. Els homes d’Albert Fernández i els jugadors de

Peter Porobic van donar un gran espectacle.

Els visitants començaren fort, amb un 0-2, però

Catalunya reaccionà i es va plantar al descans amb

un marcador favorable de 5-4.

La reacció sèrbia a la piscina de l’Atlètic Bar-

celoneta no es va fer esperar i, amb un ritme de joc

contundent, van sentenciar el partit al tercer quart

amb un parcial de 3-6. Els últims deu minuts van

acabar sent un pur tràmit.

El millor del matx disputat a Barcelona, la gran

impressió que va deixar la selecció catalana, que

mostrà la superioritat que ara mateix tindria

respecte a d’altres combinats nacionals.

caraplantant

esforç— 47

esforç— 49

Fa cent anys es fundava el primer club de la natació

catalana: el Club Natació Barcelona. El juliol de 1908 es

va fer el primer partit de waterpolo a la platja de la

Barceloneta. Poc després arribava el segon club: l'Atlètic

Barceloneta. El 1916 es va fundar el CN Sabadell, el ter-

cer club nacional i estatal alhora de natació. El 1920, per

iniciativa de Bernat Picornell, els Jocs Olímpics d'Anvers

van veure participar una selecció "espanyola" de natació.

Ràpidament Picornell va fundar la Federació Catalana

de Natació (25 de febrer de 1921), l'Espanyola, i va

organitzar un equip per anar a l'olimpíada. Eren temps

de gent amb empenta. El 25 de juny de 1966 es va inau-

gurar la primera piscina coberta de l'Estat amb cinquan-

ta metres: la Sant Jordi.

L'abril de 1929 la selecció nacional masculina de water-

polo debutà i guanyà a l’estranger, concretament a la

capital de l’Estat francès: París. Fou un matx entre

l'SCUF de París i Catalunya (2-4). Després hi va haver

tornada a l'estiu: el dia 24 d'agost de l'any 1929 es va

disputar un atractiu enfrontament de la selecció de

waterpolo contra l'SCUF. Catalunya es va imposar amb

contundència: 6-0. L'endemà, la secció de waterpolo del

club parisenc va voler disputar un matx de revenja però

no va poder imposar-se perquè Catalunya guanyà de

nou: 3-0. Després d’aquests tres primers partits de water-

polo contra el club francès, en el quart partit arribaria la

primera selecció nacional rival de Catalunya en waterpo-

lo: el 2 de juny de 1935 Catalunya jugà relaxadament un

partit enfront de Suïssa, guanyà 9-2 la quadribarrada.

Catalunya, en el cinquè partit documentat, es va

imposar a Castella amb un escandalós 12 a 2. Enrique i

Jorge Granados –amb clars vincles catalans- eren alguns

dels nedadors madrilenys que van disputar el partit el

juliol de 1953. Arbitrà Borrego i jugaren per Catalunya:

Serra, Bazan, Conde, Robert Queralt, Albiach, Godia i

Subirana.

Més curiositats històriques: La selecció de Barcelona va

acudir el desembre de 1973 al Torneig Interciutats de

Berlín, on també hi era Amsterdam. Deu anys més tard,

els nedadors catalans de waterpolo van declarar que es

negaven a anar a la selecció estatal per falta de diàleg. El

29 de setembre de 1990 va arribar el sisè partit, un

un tomb per la

històriawaterpolo

Catalunya-França molt atractiu que va servir per inaugu-

rar la remodelació de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

En aquest partit es posà el banyador quadribarrat en

Manel Estiarte. El manresà ja no va tornar a jugar mai

més per Catalunya. L'equip que s'enfrontà als selec-

cionats per Rafi Aguilar i Quim Colet, els dos tècnics

quadribarrats, comptava amb sis titulars del Marsella

que havia eliminat el Catalunya a la Copa d'Europa de

clubs. El Trofeu Lluís Companys fou per a Catalunya i el

recollí el capità Jordi Neira. Catalunya jugà amb: Rollán,

Pedrerol (1), González, Torras, Pubill, A. Gómez (1),

Picó, A. Barceló (2), Sans (3), Grau (1), Oca (2), Neira

(1) i Garcia (3). Per França ho feren: Olivon, Crousillat,

Garsau (4), Norait, Charlot, Ducher, Lustaneau,

Alimondo, Madelenat, Jeleff (1), Gardini (3) i Moine.

En el setè partit, disputat el 10 de gener de 2002,

Catalunya va apallissar 14-2 la selecció nacional sueca.

Catalunya presentava a la Sant Jordi sis campions del

món i quatre campions olímpics. Els homes seleccionats

per Joan Colomer, aleshores seleccionador nacional

català, van aconseguir els parcials de: 5-1, 2-0, 5-1 i 2-

0. Els homes de la selecció que van actuar a la piscina

Sant Jordi van ser: Daniel Cèrcols i Sergi Pedrerol del

Catalunya; Dani Ballart, Xavier Vallés i Gustavo Marcos

del Sabadell; Carles Sanz, Iñaki Aguilar i Xavier Garcia

del Barcelona; Rubén Michavila del Terrassa, Ramon

Díaz i Jordi Sans del Barceloneta, Carles Claveria i Jordi

Fernández del CN Mataró i David Cuscó del

Mediterrani. El dia del partit Joan Colomer explicava:

"Hem d'aprofitar que podem disposar de jugadors que ho

han guanyat tot en el waterpolo i que per fi podran jugar

en la seva selecció. És una fita important el partit contra

Suècia per poder reiniciar l'activitat de la selecció

després de molts anys sense disputar cap partit". Tres

anys més tard, el 3 de gener de 2005, el jugador del CN

Sabadell i directiu i afeccionat de l’Espanyol Dani Ballart

declarava: “Si Catalunya fos oficial seria una potència

mundial”. Precisament a finals del 2005 Catalunya recu-

perà la tradició de jugar almenys un partit a l’any. El

vuitè partit va ser contra la selecció de Polònia. La pal-

lissa final (15-3) va fer reflexionar els directius

encapçalats per Lluís Bestit, que van decidir buscar

rivals de més entitat. No es veu cap moviment per l’ofi-

cialització d’aquesta federació però per primer cop a la

història han aconseguit la fita de fer jugar la selecció

absoluta masculina de waterpolo dos anys seguits (2005

i 2006). El 2007 ens ha de portar el partit número deu de

la història del waterpolo nacional masculí

Per Josep M. Raduà

susuobjectiu:

Celebració d’un punt durant el partit amb el CV Sant Boi.Celebració d’un punt durant el partit amb el CV Sant Boi.

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 50

esforç— 51

ls objectius marcats sempre han d’estar sostinguts

sobre uns principis que no s’han de deixar de banda

i que fan que es reconegui si la feina ha estat ben feta.

Fa ja 24 anys que alguns pares de l’escola de Sant Pau

van decidir incorporar com a esport extraescolar el volei-

bol, degut a la pròpia demanda d’alguns alumnes. Llavors

només es comptava amb la pista del pati del col·legi. Avui,

després d’una etapa gloriosa i una altra d’obscura, el club

es prepara per tornar a l’elit del voleibol.

Lluny queda el quart lloc a la Superlliga i la participació a

la Copa d’Europa de l’any 2000 després de fitxar el tècnic

macedoni Vladimir Vogeovski, però el projecte actual enge-

gat per l’exjugador Dionosio Camacho està cridat a ser un

nou intent de tornada a èpoques de vaques grasses.

El barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau compta des de

fa 20 anys amb el planter més important del voleibol

català masculí. Aquest any té els ulls fixats en tornar a

la Superlliga. Per això ha conformat un equip compen-

sat i competitiu que està donant la talla des de principis

de temporada.

La figura fonamental de la història del club va ser Alfon-

so Periañez, qui es va fer càrrec en dues ocasions de

l’entitat, i que la va portar a la seva plenitud, no tan sols

esportiva i econòmica, sinó també social. La seva marxa

per motius de salut significà la desaparició de la major

part de la base, per la decisió presa pel seu successor

Quique María. L’ensorrament econòmic i popular que

significà aquella acció va fer que reaparegués de nou

Periañez, que, amb una junta directiva ja inexistent, va

mantenir l’equip a la Primera Divisió i va intentar enge-

gar de nou la base de mans d’un jove Blas Ortega, que

cada any aportava un mínim de dos jugadors a la

Blume, escola d’alt rendiment de la federació. Actual-

ment, Ortega és l’entrenador del primer equip, i tercer

tècnic de la selecció estatal. Els últims anys han estat

difícils, amb un primer equip que s’ha mantingut entre

les primeres dues categories, però acompanyat d’una

situació econòmica insostenible, sense presència de

patrocinadors.

Temporada pletòrica

L’inici del nou projecte no ha pogut ser millor, en quant

a joc i resultats es refereix. Sobre la pista, i davant qual-

sevol rival, l’equip mostra una gran seguretat en tot

moment, no hi ha pèrdues de concentració, com sí pas-

sava a l’anterior temporada, i Blas Ortega pot utilitzar

tots els jugadors sense por que l’equip baixi d’intensitat.

Les dades no deixen lloc al dubte, tan sols un set perdut

Text de David Pozo Imatges de Olivia Molet

perlligaperlligaSant Pere i Sant Pau

Blas Ortega dona instruccions durant un partit.

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 51

esforç— 52

en tota la temporada a Andorra (25-23), i, en només un,

ha necessitat superar clarament els 25 punts per endur-

se’l. Va ser a la primera mànega de la quarta jornada, al

partit davant l’Illa Grau en què van ser necessaris 32

punts per guanyar-la.

Per completar la plantilla de l’any anterior es van fer el

passat més de juny dos fitxatges de luxe. D’una banda,

el central Abel Bernal, d’1,97 metres d’alçada i 25 anys,

provinent de la Universitat d’Oviedo i amb una potència

en salt i remat impecables, i, de l’altra, l’internacional

macedoni Alexander Milkov, provinent del Rabotniski

que, amb els seus dos metres, disposa

d’un remat impagable i una recepció

molt segura.

L’equip tarragoní també compta a les

seves files amb dos jugadors presents

a la selecció estatal. Es tracta del vete-

rà oposat Gustavo Saucedo, habitual

de la selecció, i que ha jugat diverses

temporades en la potent lliga francesa

amb el Niza. La seva seguretat sobre

la pista contagia tot l’equip. “El que

no hem de fer és confiar-nos que

guanyarem tots els partits amb tanta

facilitat. Ja ens ha passat d’altres anys,

i això ha de ser clau per complir amb les nostres aspira-

cions”, afirma Saucedo.

L’altre jugador del combinat estatal és el jove aranès Pau

Sans, que va arribar al club fa quatre temporades com a

suplent i s’ha guanyat un lloc en el sextet titular.

El repartiment de joc, el carisma a la pista i les aparicions

estel·lars durant els moments difícils van a càrrec del

col·locador Vlado Stevosvki, peça clau a l’equip, i d’Axa

Stevovski, el seu germà, receptor que ratlla la perfecció i

que dóna una mica més de caràcter a l’equip. L’any passat

Axa va marxar al Volley Lleida, però aquesta temporada ha

retornat per aconseguir l’ascens. La presència d’aquests

dos germans a l’equip és una clara mostra de la bona

adaptació esportiva, cultural i social dels estrangers a la

ciutat de Tarragona. Els dos germans s’han integrat perfec-

tament a la ciutat, on tenen previst fixar la seva residència

una vegada finalitzada la seva trajectòria esportiva.

La tècnica i la disciplina són conceptes que té clar el tèc-

nic Blas Ortega. “El meu objectiu és que cada un dels

jugadors sàpiguen en cada moment què han de fer a la

pista. A més, a diferència de l’any passat, no es perd la

concentració de l’equip, i això és bàsic si volem pujar de

categoria”, afirma.

Una nova aposta per al planter

Les categories inferiors del Sant Pere i Sant Pau havien

quedat desertes com un solar durant la presidència de

Quique María, que com a màxim dirigent del club va

decidir excloure tots els equips femenins, tot i que ell

havia estat precisament entrenador i preparador físic del

planter femení. La seva idea era centrar tots els esforços

en el primer equip. El resultat va ser descuidar la base

del club i sobreviure amb fitxatges de jugadors foranis.

L’objectiu que s’ha marcat el club és fomentar la recu-

peració de la base del voleibol a Tarragona. El jugador

Bloqueig de Stevovski i Pau Sans.

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 52

esforç— 53

Abel Bernal remata un punt de set al partit amb el cvleganes.com

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 53

esforç— 54

del primer equip Enric Bescós porta cinc anys encar-

regant-se de portar aquest esport a les escoles, al mateix

temps que entrena els equips alevins i infantils. “La dedi-

cació i les bones idees tant del president com de la nova

junta directiva faran molt de bé al club. Estem plens

d’il·lusions i els nens ho perceben, estan tots molt

il·lusionats; jo el primer”, afirma Enric. Trobem d’altres

noms il·lustres del volei treballant la base del Sant Pere

i Sant Pau. El cadet està al càrrec de l’exjugador mace-

doni Goran Zafirov, qui va dedicar els 5 últims anys de

la seva carrera esportiva al club. Es pretén que un

jugador d’aquest prestigi doni la perspectiva del voleibol

professional i seriós per formar jugadors que formin part

de l’elit del volei català.

L’equip juvenil masculí és portat per l’experimentat

David Vilar, qui té molts anys d’experiència portant ca-

tegories inferiors, i a més ser l’entrenador dels equips

femenins més gloriosos del club fa uns anys, quan s’a-

conseguiren dos campionats de Catalunya consecutius i

l’ascens de l’equip juvenil a la sèrie A per competir pels

Campionats estatals.

Elles, de nou, protagonistes

Per primera vegada des de fa quatre anys, s’ha tornat a

confiar en els equips femenins, i s’ha creat un infantil

entrenat per l’exjugadora Anna Coronado, qui després

de sofrir una tendinitis al braç dret mentre militava a les

files del club Finques Borrell Camp Escolar, a la lliga

FEV, no ha pogut tornar a jugar i ha acceptat dedicar-se

a formar a noves promeses. “Quan em va trucar Dionisio

Camacho i em va explicar el projecte no ho vaig dubtar,

i vaig decidir formar part d’aquesta nova etapa d’un club

que m’ha vist créixer com a jugadora i com a persona.

bàsquet o voleibol?Un equip que vol representar la ciutat de Tarragona

al màxim nivell ha de tenir el suport, tant moral com

econòmic, de les institucions públiques. Fa temps

que el club demana un nou pavelló o un remodelat

per, simplement, complir les exigències de la

Federació Espanyola que obliga que aquest tingui

una alçada mínima de 8 metres, que actualment

només en té set. La presència a les instal·lacions

permet veure que no corresponen a les necessitats

d’un equip que la propera temporada vol rebre els

millors equips de l’Estat. No només l’alçada, sinó

també les graderies queden petites per acollir una

competició important. El barri de Sant Pere i Sant

Pau ja no és aquell barri apartat i fosc dels anys 80,

sinó que s’ha expandit per convertir-se en un barri

més modern, amb el seus serveis i que acull milers

d’habitants de la ciutat. Això es mereix una atenció

i despesa que no estan projectats.

Blas Ortega, tècnic del Sant Pere i Sant Pau.

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 54

esforç— 55

Farem grans coses, n’estic segura”, afirma Anna. Les lli-

gues dels més petits ja han començat i ara es podrà com-

provar si el projecte, tal i com s’assegura, pot tenir viabi-

litat i futur per a anys vinents. El president reconeix que

es tracta d’un projecte a llarg termini, i que per això s’ha

volgut començar per les categories més petites.

Necessitats bàsiques

Un equip que vol representar la ciutat de Tarragona al

màxim nivell ha de tenir el suport, tant moral com

econòmic, de les institucions públiques. Fa temps que el

club demana un nou pavelló o un remodelat per, simple-

ment, complir les exigències de la Federació Espanyola

que obliga que aquest tingui una alçada mínima de 8

metres, que actualment només en té set. La presència a

les instal·lacions permet veure que no corresponen a les

necessitats d’un equip que la propera temporada vol

rebre els millors equips de l’Estat. No només l’alçada,

sinó també les graderies queden petites per acollir una

competició important. El barri de Sant Pere i Sant Pau ja

no és aquell barri apartat i fosc dels anys 80, sinó que

s’ha expandit per convertir-se en un barri més modern,

amb el seus serveis i que acull milers d’habitants de la

ciutat. Això es mereix una atenció i despesa que no estan

projectats. Bloqueig durant el segon set del partit CV SpiSP – Univ.Valladolid

050-055-Vol01 4/1/07 17:17 Página 55

esforç— 56

Text de David Pozo Imatges del RC Polo

ascut un 29 de juny de 1975 al petit poble de

Concentaina (Alacant), José Luis Moltó és avui un

nom de referència si es vol parlar del voleibol actu-

al. ‘Molti’, com el denominen els seus companys, és grà-

cies a la seva enteresa i qualitat el jugador de refència

tant al seu equip, el Drac Palma, com a la selecció estatal.

15 anys tenia Moltó quan va començar a jugar amb l’e-

dos metresJosé Luis Moltó

d’il·lusió

palmarèsSelecció:

• 350 partits internacionals

• 5a. posició: Fase final Lliga Mundial

• Subcampions: Jocs delMediterrani 2005Almeria

• 5a. posició: Campionat d’Europa2005 Sèrbia / Itàlia

Clubs:

• 6 Campionats de Lliga:Soria (95/96,98/99),Almeria (99/00), Nolikomaaseik (Bèlgica)(00/01), Paris Volley(Francia) (01/02), SonAmar Palma (05/06)

• 4 Campionats de Copa

• Subcampió Recopad’Europa 95/96 CajaDuero Soria

• Subcampió Copa CEV04/05 Son Amar Palma

• Subcampió Top Teams Cup 05/06Son Amar Palma

Premis Individuals:

• Millor atacant del Torneig deCalssificació per alsJJOO Sidney 2000

• Millor bloquejador dela Lliga Europea 2005

• Millor bloquejador dela Final Four 2006

056-057-Vol02 4/1/07 17:18 Página 56

quip del seu poble, i després de formar-se durant tres anys

a la Concentració Permanent de Palència, ha recorregut

tot Europa per perfeccionar la seva tècnica i guanyar títols.

Precisament va ser la concentració a terres castellanes

una de les experiències més dures de la seva vida, però,

com ell mateix reconeix, també de les més enriquidores en

quant el que va aprendre com a esportista i com a per-

sona. I va ser allà on definitivament es va adonar de quina

havia de ser la seva posició a la pista. “Quan vaig co-

mençar, la posició que m’agradava era la de receptor, però

amb el temps els meus entrenadors em van fer veure que

amb la meva alçada i amb el meu toc d’avantbraç havia

d’estar bloquejant pilotes”, explica Moltó.

Amb 2,06 metres, el central alacantí és un dels sostres de

la lliga i amb els clubs que ha militat, tant aquí com a l’es-

tranger, ho ha guanyat pràcticament tot. “La meva assig-

natura pendent continua sent la Copa d’Europa. He arribat

a quatre ‘finals a quatre’, i en totes m’he quedat a les portes

d’aixecar la copa”. Molti ha passat pels millors equips de

l’Estat, des del Numancia de Soria, passant per l’Unicaja

Almeria, i ara al Drac Palma, però ha estat l’experiència a

l’estranger, la que més ha marcat el jugador alacantí. “La

forma com es viu i s’organitza el volei a un país com

Bèlgica, no té res a veure amb el que nosaltres estem acos-

tumats. Vaig passar de clubs en què tot ho movien tres o

quatre persones, a un club com el Noliko Maaseik on cada

àrea de l’entitat la portaven professionals.”

És a nivell de selecció on Moltó té encara una assignatu-

ra pendent, guanyar una gran competició amb el combi-

nat estatal. “Reconec que actualment no tenim una

selecció que estigui entre les millors del món, però el

quart lloc en el passat Europeu de Belgrad ens va deixar

amb la mel als llavis, i amb l’esperança que no tardant

molt es pot aconseguir un títol important”.

Moments amargs

Han estat les lesions les que més han fet sofrir José Luis

Moltó en els seus anys al volei professional. “El dia que

em van diagnosticar el trencament del lligament creuat

anterior i de menisc, creia que el món em venia a sobre.

Va ser un any d’esforç i sacrifici, en què vaig tenir al meu

costat la meva dona i la meva família. Són moments en

què et planteges moltes coses”, se sincera Molti.

Amb 31 anys arriba el moment de pensar en la retirada i

la primera paraula que li ve a la ment és por. “Lamen-

tablement no podré viure del volei a partir del dia que em

retiri, i, la veritat, li tinc molt de respecte a aquest dia. Inten-

to estudiar un màster en Gestió d’Empreses Esportives,

però si no surt bé em posaré a treballar com qualsevol

persona del carrer.”

fitxa personalMenjar preferit:

Paella, principalment la que fa la meva mare

Un programa de televisió: No en tinc cap

El teu cotxe: Audi Q7

El viatge desitjat: Moscou, Japó i Califòrnia

Dos adjectius : Sincer i capritxós

Un llibre:

‘El Metge’ i ‘Mecanoscrit del segon origen’

Una pel·lícula: La vida es bella

Una cançò: Fast love (George Michael)

La teva devoció:

Menjar, comprar “gadgets”, i Internet

056-057-Vol02 4/1/07 17:18 Página 57

mb uns texans i una samarreta negra es presenta

Núria al seu primer entrenament amb el Polo

després del mundial. A ella, que es considera una

“guerrera” dins i fora del camp, no li agrada ser política-

ment correcta. Afronta amb il·lusió i satisfacció el seu

cinquè any al club barceloní després del paper fet amb la

selecció estatal, a la vegada que reconeix que preferiria

defensar els colors de la samarreta de Catalunya.

Enamorada d’Austràlia, encara recorda la seva època com

a jugadora del Terrassa, però sempre amb la convicció

d’haver pres en el seu dia la decisió correcta. La seva vida

és l’estic, però com d’ell no es pot viure tota la vida, ara la

Núria treballa a la tele.

camonguerrera

esforç— 58

Text: David Pozo Imatges: Afredo Ferrer

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 58

esforç— 59

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 59

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 60

esforç— 61

esforç — Fa cinc anys vas deixar la teva ciutat. Segura-

ment va ser una decisió difícil, però és veritat que hi ha

gent que et va donar l’esquena?

Núria — Va haver-hi algunes persones que no entenien per

què havia d’anar-me'n del club que m’havia format com a

jugadora. A Terrassa hi ha un sentiment molt arrelat, va

costar molt, però amb el temps ho han acabat acceptant.

esforç — I els comentaris i les crítiques t’afectaren…

Núria — No. La gent de l’hoquei pot fer mal amb els seus

comentaris. N’hi ha hagut alguns que m’han dolgut, ja

sigui pel meu canvi o per la meva actitud al camp, però sóc

conscient que els puc superar perfectament.

esforç — Moltes companyes teves juguen per tradició

familiar. Tu també?

Núria — No vinc d’una família arrelada en aquest món.

Només havia jugat la meva àvia i el meu germà, però he

d’agrair el gran suport que he rebut d’ells. Va costar molt

quan vaig marxar de Terrassa fa cinc anys, però jo havia de

mirar pel meu futur i anar allà on pogués aprendre més i

ser més competitiva.

esforç — Has manifestat en diverses ocasions la teva

predilecció per jugar amb la selecció catalana. Què sen-

tiries amb la samarreta catalana, que ara no sents jugant

amb l’espanyola?

Núria — Visc a Catalunya i sento el meu país. Pràcti-

cament totes les que estem a la selecció estatal som d’aquí

i et sents molt més arrelada.

esforç — I és clar, t’ho han retret…

Núria — Les mateixes companyes de la selecció estatal

m’ho han retret, però tots tenim els nostres sentiments i les

nostres opinions. Segur que elles també estarien orgulloses

de representar la seva terra.

esforç — Promociona’m l’hoquei. Jo me'n vaig a un camp

d’hoquei i m’assec a veure’t. Puc emocionar-me com en

altres esports?

Núria — Si no saps res de l’hoquei costa entendre’l. La gent

pot fer el típic comentari que és picar amb un pal una

piloteta, però hi ha partits amb bon ritme i bonics, sobretot

quan t’enfrontes a equips de la teva alçada.

esforç — I si em fixo en tu, ets una jugadora a qui li agra-

da lluir-se?

Núria — No ho penso quan estic al camp, en canvi reconec

que quan tinc la bola m’agrada enllaçar jugades boniques.

“Visc a Catalunya i sento el meu país”

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 61

esforç— 62

esforç — Quan t’enfades i et surt aquella vena “macarra”

que alguns diuen que tens, ho pagues amb algú? Les teves

companyes, les rivals, els àrbitres,…

Núria — Les meves companyes mai no ho paguen. Quan

m’enfado encara sóc més competitiva, vaig a mort. Si em

surt la vena “macarra” és amb els àrbitres, però intento que

l’equip contrari no ho pagui.

esforç — Quines diferències hi veus, respecte a l’hoquei

masculí?

Núria — Els partits tenen un ritme molt diferent, amb una

millor qualitat de joc. Hi ha més passades en profunditat,

més moviment,… A nosaltres ens costa molt arribar a la

porteria contrària i l’efectivitat en els penals és molt infe-

rior. Reconec que m’agradaria jugar un partit al costat

dels nois.

esforç — Algun dia es podrà viure de l’hoquei, o no els

interessa als clubs?

Núria — Costarà molt i si arriba a ser possible algun dia

serà un procés llarg. El problema és que hi ha alguns clubs

que no tenen tants recursos i aquests rebutgen la profes-

sionalització.

esforç — Què necessita l’hoquei per tenir més afició? Us

sentiu maltractats pels mitjans?

Núria — Ens deixen de banda perquè som un esport

minoritari i no despertem l’interès del futbol i del bàsquet.

No ens sentim maltractats, però sí que demanem que ens

tinguin en compte.

esforç — Has estat elegida millor jugadora del Mundial

passat. Et consideres la millor?

Núria — No, en cap cas. A cada selecció hi ha dues o tres

jugadores molt bones i internacionalment espectaculars.

Se m’ha donat el premi perquè he fet un bon campionat,

per premiar un esforç i la pressió que han exercit sobre mi.

Això no treu que estigui molt agraïda i que em doni més

forces per competir i animar-me més.

esforç — Alguna jugadora que t’hagi servit com a model a

seguir?

Núria — No n’hi ha cap en concret que tingui totes les

qualitats que jo busco. Sempre penso en Sonia Ignacio, la

meva entrenadora de tota la vida i que m’ha format des de

petita.

esforç — El moment culminant del Mundial va ser accedir

a les semifinals. Què et va deixar amb regust amarg?

Núria — Evidentment perdre l’oportunitat d’estar en una

gran final, i això després d’un partit que vam jugar millor

que les australianes. Després d’això no vam aixecar cap i

es va notar en el partit per al bronze davant d’Argentina.

esforç — Potser heu marcat pocs gols. Què li falta a l’equip

per aspirar a l’or a Pequín?

Núria — Espanya mai no ha marcat gols. A les noies ens

costa moltíssim marcar. És un aspecte que hem de millo-

rar, igual que l’efectivitat als penals.

esforç — Pablo Usoz, el seleccionador de l’estatal, va fer

una tria després de les Olimpíades d’Atenes. Et vas sentir

dolguda que no confiés en aquell equip?

Núria — Em va saber molt greu, perquè no m’ho esperava

i per que al cap i a la fi són companyes amb les quals havia

compartit molts moments. La vaig acabar acceptant com

una decisió tècnica i s’ha demostrat que la gent que ha

entrat ho va fer amb il·lusió.

esforç — Cinquena temporada amb el Polo. Altre cop

favorites per aconseguir el tercer títol consecutiu?

Núria — Cada temporada és complicada perquè els equips

es van reforçant i es crea més competitivitat. Els aspirants

aquest any són encara més.

esforç — Núria Camon va estudiar comunicació audiovi-

sual per vocació…

Núria — És clar que sí. M’agrada tot el relacionat amb la

imatge i ara Mediapro m’ha donat l’oportunitat de treballar

com a auxiliar de producció a La Sexta.

fitxa tècnicaNom: Núria

Cognoms: Camon Farrell

Data de naixement: 03/03/1978

Lloc de naixement: Terrassa

Lloc de residència: Matadepera (Barcelona)

Club actual: RC Polo (5a temporada)

Internacional: 150 partits

Títols: Subcampiona d’Europa Selecció espanyola 2003

5 Campionats de divisió d’honor

6 Copes de la Reina

“No ens sentim maltractats, però sí que demanem que ens tinguin en compte”

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 62

esforç— 63

esforç — Quan te'n vas setmanes fora de casa què troba a

faltar una esportista?

Núria — Trobo a faltar la meva família, la meva parella, la

meva vida social,… En canvi saps que estàs fent una feina

que et gratifica i has d’estar cent per cent concentrada.

fitxa personalSigne del zodíac: Peixos

La teva ciutat: Sidney

Viatge somniat: Austràlia i Suïssa

Programa de tele: Prison Break

Llibres imprescindibles: Cien años de soledad

El amor en los tiemposdel cólera

Pel·lícula: Los amantes del círculo polar

Afició: Encreuats

Un altre esport: Atletisme

“M’agraden el cinema i les sabates”

esforç — I quan estàs fora del camp què li agrada fer a la

Camon?

Núria — La meva afició preferida és el cinema, encara que

reconec que cada vegada puc anar-hi menys. Abans de tre-

ballar també m’agradava anar de compres i mirar roba.

M’encanten les sabates.

esforç — I això del tatuatge…

Núria — En tinc un des dels 17 anys, però no et diré pas on.

esforç — Vaja! I el tema de l’alimentació com el portem?

Núria — Em cuido. Seguim una dieta planificada des de la

Federació que m’ajuda a mantenir-me en forma, encara

que sempre pot haver-hi excepcions.

058-063-Herba01 4/1/07 17:19 Página 63

064-065-Herba02 4/1/07 17:20 Página 64

esforç— 65

uns Jocs Olímpics és el màxim per a un esportista i la

selecció que hi ha ara ofereix garanties per aconseguir

medalles.” Ha participat des dels 16 anys a les categories

inferiors de conjunt estatal i ara és el moment de donar el

salt. Fins ara només ha entrenat una vegada amb la selec-

ció absoluta. “Recordo que la primera vegada que vaig

entrenar a les ordres de Hendriks em va dir: Bienvenido,

bien jugado. Són paraules que sempre recordaré”. Pep

considera el seleccionador estatal un professional conso-

lidat, amb les idees clares del que vol aconseguir.

Preparat per al dia de després

Estar preparat per al dia de la retirada és el que desitja tot

esportista, sobretot quan ja no es pot viure del que s’ha

guanyat durant tots aquells anys. Pep estudia actualment

Comerç Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, i

espera que d’aquí a poc pugui agafar les maletes i explo-

rar món. El seu somni és Xina i l’Índia, i per això ara s’ha

dedicat també a la difícil fita d’aprendre xinès. “D’aquí a

dos anys, quan hagi acabat els estudis, vull continuar for-

mant-me fora de Catalunya. Hi ha empreses en què hi

puc fer pràctiques i també clubs en què hi puc jugar.

Anglaterra, Holanda, Austràlia o Nova Zelanda són

alguns països que m’agradaria visitar.”

Però no tot és trepitjar herba. Quan Pep no està al Polo li

agrada sortir de festa amb els seus amics, escoltar rap i

chill-out, i, sobretot, conduir. Amant de la velocitat,

quan pot s’escapa a un circuit de karts o a veure

curses de motos. Tampoc li desagrada posar-

se davant d’una càmera, com vam poder

comprovar en la publicació del mes de

desembre, i és que ja de petit Pep tre-

ballava a una agència de models.

Promesa de futur de l’hoquei

herba català, millor no oblidar-se

del seu nom, que de ben segur

escoltarem molt sovint.

Text: David Pozo Imatges: RC Polo

osep Borrell Segura (Barcelona, 07/09/1985), ‘Pepe’,

com el coneixen tots al món de l’hoquei, tenia les

idees clares des de molt jove: triomfar, i fer-ho al

Polo. Les generacions anteriors de la seva família ja

havien passat pel club de l’Avinguda Diagonal. El seu

avi, el seu pare i el seu oncle, que precisament va pre-

sentar els seus progenitors, han estat integrants de la

secció d’hoquei del club, en una mostra del vincle tan

fort que hi ha entre els Borrell Segura i el Polo.

“Sempre he tingut clar que volia jugar a l’elit de l’hoquei,

l’únic problema és que no és professional i que no pots

viure d’ell”, assegura Pep. En aquell moment el jove

davanter es va plantejar seriosament si valia la pena estu-

diar i jugar, sobretot per la gran quantitat d’hores i sacrifi-

ci que comporta compaginar la pràctica d’un esport al

màxim nivell i els estudis. “La meva mare sempre em deia

que si l’hoquei no em deixava estudiar, el practiqués en

equips inferiors amb els amics de tota la vida i me’n anés

a fer unes cerveses després dels entrenaments”, afegeix.

De fet, un 80% de tots els companys que en el seu dia van

agafar l’estic amb Pep ara ja no hi juguen.

Arribar al cim

Pep és un dels pocs privilegiats que va fer el salt directe

dels juvenils al primer equip. “Quan s’apropava el

moment no m’ho acabava de creure, podria jugar

amb els més grans. Pol Amat o Xavi Arnau eren

els meus ídols i ara puc jugar cada diumenge al

seu costat”. Reconeix que al principi estava

nerviós i que quan li passava la bola a algú dels

‘grans’ ho feia nerviós, fins al dia que es va adonar

que amb por no es tornaria a divertir mai. “Encara

que crec que al principi sempre s’ha de passar una

mica malament per assaborir després els bons

moments”, puntualitza Pep.

Per un jugador d’hoquei el cim s’acon-

segueix triomfant amb la selecció. “La

participació en un mundial o en

borrellPepe

idees clares

064-065-Herba02 4/1/07 17:20 Página 65

100100

esforç— 66

Natació

Text: Oriol Olivé Imatges: CN Barcelona

anys del

Natacióanys del

066-073-Wat01 4/1/07 17:24 Página 66

l 10 de novembre de 1907 va néixer el Club Natació

Barcelona; és a dir, que d’aquí a pocs dies entrarem en

l’any del centenari del club degà de la natació espanyo-

la. Fundat per Bernat Picornell, juntament amb un grup de

15 entusiastes de l’esport, i més concretament de l’aigua,

van posar gran èmfasi en poder fundar el club. Amb unes

instal·lacions envejables perfectament situades des dels ini-

cis, a la platja del Moll de Llevant, el Club Natació

Barcelona ha viscut èpoques de tots colors en els seus quasi

cent anys d’història. Endarrera queden anys de dificultats

econòmiques i èpoques de més o menys socis, però precisa-

ment aquest centenari arriba en el millor moment del

Natació, que és com se’l coneix entre els habituals.

Fa uns anys, el club va viure una gran transformació amb

la construcció de noves instal·lacions, que van suposar

un veritable salt cap al segle XXI. Una de les joies del

club és l’actual piscina que es va construir per als mundi-

als de natació i waterpolo que es van disputar a Bar-

celona l’any 2003, i que va significar el rellançament del

club cap a una nova fase des d’on ja no es pot aturar. La

competència dels centres de lleure han fet que els clubs

haguessin d’invertir en unes instal·lacions que de mica en

mica anaven quedant obsoletes i el Barcelona no ha

volgut quedar enrera en aquesta cursa. Lluny queden ara

els antics Banys Orientals, nom amb què era coneguda

l’actual seu del club, i que l’ajuntament va cedir als fun-

dadors a canvi d’una quota de dos pessetes de plata.

La primera aventura del club amb la natació es remunta

al 25 de desembre de 1907, amb la disputa de la Copa

esforç— 67

Equip de natació sincronitzada dels anys 50

066-073-Wat01 4/1/07 17:24 Página 67

esforç— 68

Nadal, sobre un recorregut de 200 metres a aigües del

port de Barcelona. Tot i que aquesta aventura va acabar

malament, ja que es va haver de suspendre per un tem-

poral, la travessia s’acabaria organitzant el 19 de gener

del 1908.

El primer nedador que va inscriure el seu nom al pal-

marès de la prova va ser un tal Edwald Poescheke i des

de llavors la prova s’ha anat fent ininterrompudament

tots els anys, a excepció del 1937 i 1938 per culpa de la

Guerra Civil.

Però només dos anys i mig més tard de la seva fundació,

les altes de nous socis van fer que les instal·lacions dels

Banys Orientals s’haguessin d’ampliar, i l’única forma de

fer-ho era cap als banys de Sant Sebastià. La nova zona

de platja tenia un pavelló de fusta, muntat sobre bigues

de ferro a quatre metres d’altura sobre el mar, però el pe-

rill que va tenir aquesta obra fou que un temporal el va

arrasar al cap de poc temps.

1915, terrenys actuals

No va ser fins al 1915 quan la junta d’obres del port de

Barcelona, presidida per Ròmul Bosch i Alsina, va con-

cedir la cessió dels actuals terrenys del club, i a partir

d’aquell moment el club deixa de dependre d’arrenda-

ments i gaudeix de plena llibertat de moviments per pla-

nificar el seu futur. És en aquesta època que s’assenten

Façana de la piscina de l’Escullera.

Mundo gráfico.

Publicació

esportiva

dels anys 30

066-073-Wat01 4/1/07 17:24 Página 68

esforç— 69

els fonaments que convertiran l’entitat en una de les

grans iniciatives de la societat civil catalana. Fruit de tot

això i de l’impuls que porten els fundadors, al cap de cinc

anys, al 1920, ja van començar les obres del que és

encara la piscina de l’Escullera, obra de l’arquitecte Jaime

Mestres. Aquestes obres tenien un pressupost de 250.000

pessetes i es tractava d’una piscina d’aigua salada i tem-

perada, que es va cobrir l’any 1923, convertint-se així en

la primera piscina d’aquestes característiques a tot

Europa.

Un dels fets més destacats a nivell esportiu que es va

viure en aquella època va ser la creació, per part de la

junta de natació del Barcelona, de la Federació Espa-

nyola de Natació, ja que aquest era el requisit indispen-

Fotografies de la Copa Nadal als anys 20

066-073-Wat01 4/1/07 17:25 Página 69

esforç— 70

Campió de la Copa Nadal de 1924

066-073-Wat01 4/1/07 17:25 Página 70

esforç— 71

sable perquè l’equip de waterpolo pogués participar

als Jocs Olímpics d’Anvers. En aquella època, tam-

bé era típic que tot un equip de waterpolo d’un

mateix club representés un país en una competició

internacional, i així passava amb el Club Natació

Barcelona, que amb els germans Sabata feien un

equip temible que sempre estava als llocs capda-

vanters.

Cal recordar que en aquells temps la natació era un

signe de civilització, com saber llegir o escriure, i

frases com “els que no saben nedar són com els bàr-

bars, que tampoc saben ni llegir ni escriure”, ja

parlaven per elles mateixes de la importància de

saber practicar aquest esport en la societat

civil catalana.

Al 1955 segueix

l’ampliació i noves seccions

Seguint en la innovació constant del

club, l’any 1955 es va construir una nova

piscina descoberta a la platja, alimentada

també amb aigua de mar. També en aquells

moments es comença a donar sortida i solució a les

necessitats d’altres seccions esportives com l’atletisme, la

vela o la pilota. Anys més tard es va construir una pisci-

na per als més petits.

Però una de les evolucions a nivell arquitectònic arriba a

la dècada dels 70, quan es comencen a fer nous edificis

que donaran cabuda a vestidors, nous gimnasos, oficines

de secretaria, sala de juntes, sala d’estar i tots aquells

serveis necessaris que demanava un club de les carac-

terístiques del Natació.

Cap als anys 80 s’inicia un projecte de rehabilitació de

l’antic edifici de l’Escullera, al mateix temps que es

comença a construir una pista poliesportiva i un nou edi-

fici que inclou els vestidors femenins, les primeres pistes

d’esquaix de la ciutat i un frontó de 36 metres.

Però és definitivament cap a finals dels anys noranta,

quan el club aposta per una renovació que s’ha anat

fent de mica en mica. D’entrada, amb la posada en

marxa del Nou Pla Director, es construeixen el

pàrquing, les sales polivalents, la coberta de la piscina

del ‘globus’, el dojo de karate i les tres pistes de pàdel.

Aquestes novetats coincideixen amb l’entrada del nou

segle i amb les obres més importants que fa el club en la

seva història.

Segona fase de les noves obres

A principis de l’any 2001, el Club Natació Barcelona va ini-

ciar la segona fase del Pla Director amb la construcció de

l’edifici Piscina Nova de l’Escullera, la que va ser la seu de

les proves de waterpolo durant el Campionat del Món de

Natació, al juliol del 2003, i que van donar la volta al món

per la seva espectacularitat i el fet que en una primera fase

la piscina estava descoberta. La gran transcendència de

l’esdeveniment va fer que milions de persones poguessin

contemplar una instal·lació envejable, feta al costat mateix

del mar mediterrani i amb una estructura molt moderna

per a la pràctica de l’esport d’aigua. Aquesta instal·lació,

tot un referent per a molts clubs, compta actualment amb

més de 800 metres quadrats de sala de fitness, la citada

piscina olímpica amb passarel·les i fons mòbil, una piscina

Bernat Picornell, fundador de l’entitat.

066-073-Wat01 4/1/07 17:25 Página 71

esforç— 72

nedar per salvar la vida en cas d’enfonsament de vaixell.

També 100 metres amb fanals, prova que es nedarà al

capvespre, i si s’apaga el fanalet la persona queda desqua-

lificada. La plasticitat d’aquesta prova és espectacular

quan es neda a la nit. Antigament es feia aquesta prova i

els nedadors que guanyaven aprofitaven per fer figures

geomètriques a dins de l’aigua. És a partir d’aquesta prova

que comencen els inicis de la natació sincronitzada.

El club, a l’actualitat

Tot i que en els seus inicis el Natació Barcelona va ser un

de nadons, vestidors nous per a diferents usos i una nova

cafeteria, a part de dues plantes de pàrquing.

Amb aquesta nova ampliació el club passa a tenir més de

24.000 metres quadrats sobre la mateixa platja dedicades

a l’esport i al lleure.

Actes divertits del Centenari

Dins dels múltiples actes de celebració del Centenari del

club n’hi ha alguns que criden més l’atenció que d’altres.

Per exemple, es farà una cursa de 60 metres amb vestit i

sabates, amb l’objectiu de demostrar la necessitat de saber

Marcos Verdaguer, Campionat d’Espanya de 1997

Alexander Sostar, porter del CNB.Copa LEN 1995

066-073-Wat01 4/1/07 17:25 Página 72

esforç— 73

referent pel que fa a l’esport mundial, concretament el

waterpolo, mai ha deixat d’invertir en aquest esport, i tam-

poc ho ha fet amb d’altres com la natació o l’atletisme. A

banda d’altres seccions molt més socials, com poden ser

la vela, la pilota o el mateix rugbi, el club ha estat repre-

sentat en els diferents jocs olímpics per més de 100

esportistes que han portat el nom del club per tot el món.

Que la secció de waterpolo és la que ha més èxits ha

aconseguit durant els anys ho demostren els seus 59 títols

de lligues nacionals, una Copa d’Europa aconseguida

l’any 81, una Supercopa d’Europa també al mateix any, 2

copes Len Trophy i 7 Copes del Rei. Amb aquest historial

no és d’estranyar que, la secció que va néixer cap als

anys vint i que va ser una mica la impulsora de la creació

del club, hagi tingut durant tota la història del club una

trajectòria impressionant i sigui el referent encara d’un

esport molt tradicional al nostre país.

El Club Natació Barcelona, amb més de 8.000 socis, ha

representat sempre un lloc molt civilitzat i a la vegada

unificador de molta gent de la societat civil del nostre

país, i de la mà del seu president, Sebastià Millans, s’ha

obert a l’horitzó del mar, mentre la ciutat, durant algun

temps, hi havia viscut d’esquenes. A més, el club s’ha

caracteritzat sempre per la seva heterogeneïtat amb els

seus socis, a les instal·lacions de l’escullera s’hi ha pogut

veure des dels millors metges de Barcelona, passant des

d’advocats o periodistes il·lustres de la nostre ciutat, a

empresaris significatius o socis anònims, convivint tots

dins un mateix espai amb un respecte total.

programa del centenari2007

17 d’abril:

Presentació del llibre del Centenari del CNB,

a càrrec del seu autor Lluís Permanyer.

27 de juny:

Berenar, festa infantil i revetlla popular

de Sant Pere a la platja del club.

8 de juliol:

Acte solidari del Centenari: ‘Mulla’t per

l’esclerosi múltiple’. Celebració

de les primeres 24 hores de natació solidària.

22 i 23 de setembre:

Regata de patí a vela de la Mercè.

Edició Centenari.

24 de setembre:

Open Internacional de Pilota de la Mercè.

Edició Centenari.

Octubre:

Torneig Internacional de Waterpolo

Centenari CNB.

10 de novembre:

Sopar de gala del Centenari.

16 de desembre:

Concert del Centenari al Palau de la Música.

Acte social de cloenda del centenari.

25 de desembre:

Copa Nadal 2007 i acte esportiu

de cloenda del Centenari.

Marcos Verdaguer, Campionat d’Espanya de 1997

066-073-Wat01 4/1/07 17:25 Página 73

esforç— 74

Text: Oriol Olivé Imatges: Oriol Durán

ergi Pedrerol va començar molt jove en el món del

waterpolo, al modest Club Natació Molins de Rei,

un club que el va veure créixer com a esportista i

que ara el veurà en els últims anys de la seva carrera

esportiva. Tota una proesa per un jugador que ho ha

guanyat absolutament tot en aquest esport, però que

encara segueix gaudint amb el waterpolo.

Els que coneixen bé Sergi Pedrerol el defineixen com un

jugador molt tranquil tant dins com fora de la piscina, i

molt amic dels seus amics. Possiblement per això s’ha

convertit en un dels millors exemples de jugador de

waterpolo de l’última dècada. Integrant de l’autèntic

dream team que va aconseguir l’or als Jocs Olímpics

d’Atlanta el 1996, i un parell de campionats del món, ha

començat una nova i última etapa de la seva carrera

esportiva amb una destinació final clara. Tot i començar

en aquest esport en el modest Molins de Rei, el gran salt

de qualitat el va fer un cop el fitxa el totpoderós de

l’època, el Club Natació Catalunya. El seu segon club de

tota la vida és el que el va portar als llocs més alts del

podi, en guanyar la Copa d’Europa l’any 1995 o una

Recopa el 1992. Ara, Pedrerol ha iniciat una nova etapa

en el club de la seva ciutat on va fer els primers passos.

“Vull acabar la meva carrera esportiva al Molins de Rei,

crec que encara em queda waterpolo i físicament em

trobo molt bé.” Enrere quedaran vint anys al cim del

waterpolo espanyol, tot i que a Pedrerol no li han caigut

els anells un cop començada la temporada amb el seu

club d'ara, que actualment milita a la primera divisió.

Tot i que va rebre alguna oferta per seguir jugant amb

algun club de divisió d’honor, Sergi Pedrerol va voler

enfocar el seu futur més enllà del waterpolo. “Vaig rebre

una oferta per ser el director tècnic d’una instal·lació, i

era l’única manera de seguir vinculat a aquest esport, ja

que d’aquesta manera només havia de fer un entrena-

ment al dia”, assegura el jugador esquerrà, que la tempo-

rada passada va ser el tercer màxim golejador del Club

Natació Sabadell, amb 38 gols. Però l’esperit de lluita i les

ganes de guanyar no les perd ni les perdrà mai. L’objectiu

principal que té el seu nou equip és aconseguir fer una

bona temporada i acabar al més amunt possible, una fita

que no serà fàcil tenint en compte l’enorme competitivi-

pedrerolsergi Retorn als orígens

El jugador barcelonítorna al club que el va veure començar

074-075-Wat02 5/1/07 09:36 Página 74

esforç— 75

tat que hi ha a la divisió de plata del waterpolo espanyol.

De totes maneres, que ningú no pensi que el jugador de

Molins de Rei arriba a l’equip a passejar-se. “La competi-

tivitat no la perdo, he arribat a aquest equip amb moltes

ganes i molta ambició, i amb un compromís d’esforçar-

me al màxim.” D’altra banda, sembla molt complicat que

pugui assolir l’ascens a divisió d’honor, ja que per la

filosofia de club és complicat que això succeeixi perquè

calen molts recursos per fer-ho.

Una vida dedicada a l’esport

Quan als disset anys va marxar per embrancar-se a

l’aventura del Club Natació Catalunya, poc es podia

pensar aquell jove jugador espigat que algun dia arri-

baria a col·leccionar un nombre de títols tan important

com el que té. Ara, vint anys després, arriba a Molins de

Rei per la porta gran. Haver participat en quatre jocs

olímpics consecutius no és a l’abast de gaire jugadors, i

si, a més, d’un d’aquests n’ets campió, de l’altre sots-

campió i aconsegueixes un quart lloc amb regust de

medalla això és una fita irrepetible.

La seva condició d’esquerrà ha fet que fos un jugador

imprescindible en tots els equips i totes les seleccions en

què ha jugat, però a la vegada també ha fet que passés

més desapercebut que altres jugadors que han format la

columna vertebral dels equips, ja siguin Rollan, Estiarte

o el mateix Ivan Pérez. Però malgrat tot, sempre ha sabut

quin era el seu paper dins de l’equip i ho ha complert

amb escreix. Potser una de les grans decepcions que ha

viscut com a esportista va ser al Mundial que es va fer a

Barcelona l’any 2003. “Va ser una pena perquè veníem

de guanyar molts títols els anys anteriors i teníem moltes

ganes de fer-ho bé davant de la nostra gent, però en els

quarts de final vam topar amb una selecció de Serbia i

Montenegro que començava a treure el cap arreu del

món i que avui dia és la gran dominadora del waterpolo

mundial.” Va ser un cop molt dur que va fer trontollar

una selecció que va seguir fins l’any següent amb el

mateix bloc, fins als Jocs Olímpics d’Atenes, el 2004.

Nou entrenador estatal i canvi de cicle

L’arribada del nou seleccionador estatal de waterpolo

masculí, Rafa Aguilar, la temporada 2004-05, va portar

una revolució a la selecció espanyola de waterpolo. Un

dels sacrificats pel nou seleccionador va ser el mateix

Pedrerol, juntament amb Ballart, Sánchez-Toril o

Marcos. De totes maneres, el mateix jugador veu normal

el canvi de generació i la nova aposta d’Aguilar per gent

més jove. “Nosaltres ja havíem complert un cicle, el més

important del waterpolo espanyol, i era l’hora d’un canvi

generacional i apostar per gent més jove.” Els Jocs

Olímpics d’Atenes va ser el punt i final d’una sèrie de

jugadors que van donar les alegries més importants al

waterpolo espanyol, i també a l’esport en general. Un

dels seus artífexs, Sergi Pedrerol segueix en actiu com a

mínim una temporada més amb el Molins de Rei.

Després d’aquesta temporada decidirà si continua una

temporada més o deixa la pràctica de l’esport, però tot fa

pensar que al jugador català encara li queda molta

corda. Tot dependrà que no perdi mai la il·lusió per

ensenyar als qui té al seu costat, i a la vegada seguir

aprenent-ne dia rere dia. Plega un dels més grans

d’aquest esport de la lliga de les estrelles, això sí, ens

continuarà delectant amb el seu joc i la seva intel·ligèn-

cia en piscines més modestes i potser amb no tant de

públic, però amb les mateixes ganes que si jugués el

play-off final per al títol de lliga.

palmarès• Subcampió d’Europa

(Atenes 1991)

• Campió de la Recopad’Europa amb el CNCatalunya, 1992

• Subcampió olímpic(Barcelona 1992)

• Subcampió del món(Roma 1994)

• Campió d’Europaamb el CNCatalunya, 1995

• Campió de laSupercopa d’Europa amb el CNCatalunya, 1995

• Campió olímpic(Atlanta 1996)

• Campió del món(Perth 1998)

• 4t JJOO (Sydney 2000)

• Campió del món (Fukuoka 2001)

• Subcampió de la Lliga mundial 2002

• 6è JJOO(Atenes 2004)

074-075-Wat02 5/1/07 09:36 Página 75

esforç— 76

Text i imatges de Sergi Sabaté

l Club Esportiu Noia, fundat l’any 1951 a Sant

Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), és un dels clàssics

del màxim nivell de l’hoquei patins estatal. Tota una

institució, de la mateixa manera que ho són el CP

Voltregà, l’Igualada, el Reus Deportiu, el Tordera, el Vic

o el Barça. En la present temporada, el primer equip del

Noia Freixenet està obtenint uns resultats extraordinaris

que el fan estar al capdamunt de la classificació de l’OK

Lliga. Tampoc ha de sorprendre tant que, en dotze jor-

nades, l’equip que dirigeix Blai Carda només hagi perdut

tres partits, davant el Barça Sorli-Discau, el Liceo

Vodafone i l’Alnimar Reus. De fet, tothom de l’entorn de

l’equip coincideix a dir que es diposa d’una plantilla

molt motivada i cohesinada, molts jugadors de la qual

són de Sant Sadurní. I és que des de ben petits els nens

i nenes que desitgen aprendre a patinar i a practicar

aquest esport tenen al club i a les instal·lacions del

Pavelló Olímpic de l’Ateneu un escenari immillorable per

a fer-ho. Gran part dels tècnics i mitjans de comunicació

relacionats amb l’hoquei reconeixen que l’hoquei base

de Sant Sadurní té, probablement, la millor escola de tot

l’estat.

El club ha passat en diferents etapes de la seva història

per un ampli ventall de dificultats econòmiques, però, grà-

cies a una potent base, amb jugadors de casa que han par-

ticipat en el primer equip, sempre s’han pogut resoldre i

han permès a l’entitat seguir estant al màxim nivell. El

Noia Freixenet, juntament amb el Barça, que la tempora-

da passada va guanyar la Copa de la CERS, és l’únic con-

Sant Sadurní:

lloc de

rèncreferèncE

L’equip celebra el primer gol marcat al Reusdurant el partit de la 13a. jornada de l’OK Lliga

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 76

esforç— 77

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 77

esforç— 78

junt de tot l’Estat que a les seves vitrines hi pot lluir tots

els títols possibles de l’actualitat. La Lliga (1988), la Copa

d’Europa (1989), el duet Copa CERS i Copa del Rei (1998)

i la copa Federació (2000) són alguns dels títols més lau-

dats de les vitrines sadurninenques. A banda, també s’hi

comptabilitzen dues importants fites aconseguides en els

darrers anys: un sotscampionat de Lliga (2003) i la parti-

cipació a la final a quatre de la Lliga europea (2006). La

temporada passada, el club va passar per un procés de

canvi de la Junta Directiva, que ha rejovenit el caràcter de

l’entitat alhora que ha assentat unes directrius més sòlides

al club i ha aportat noves idees i espectacles.

Ángel Rodriguez defensa una pilota davant Lluís Teixidó del Reus Deportiu

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 78

La potència d’una bona base

“És un poble que li agrada i viu molt l’hoquei patins. Sense

anar més lluny, quan entres a Sant Sadurní el primer rètol

que trobes hi posa ‘Pavelló d’hoquei’ en lloc de pavelló

esportiu, fet que significa que la gent està molt motivada

per la pràctica d’aquest esport”, comenta en Gaby Cairo, el

flamant director tècnic de l’hoquei base del Noia. Cairo,

excapità del Barça i de la selecció argentina, però que va

arribar a Catalunya de la mà del club sadurninenc, està

satisfet de la nova etapa que ha iniciat en aquesta tasca de

dirigir els equips inferiors d’un club com el Noia.

Des de ben petits, el pavelló de l’Ateneu ja és un bon lloc

per començar a aprendre a patinar, ja que, a més, el club

posa a disposició d’aquells que vulguin iniciar-se en la

pràctica de l’hoquei patins, tot el material necessari

perquè puguin fer-ho. Gaby Cairo té en compte tots els

detalls i una de les seves prioritats és la de formar els

entrenadors dels equips base marcant unes directrius a

nivell de club i “sabent planificar setmana a setmana una

temporada de nou mesos”. “Cal tenir bons entrenadors,

però costa crear escola i per això ho hem de fer a nivell

de club”, comenta el president Esteve.

D’aquesta manera, en totes les categories se segueixen

aquestes línies de treball que al final de cada temporada

sempre han donat els seus fruits. Les plantilles no estan

completes amb deu jugadors, sinó que tenen llocs

vacants per poder ser ocupats per als més joves. L’equip

de Primera Nacional Catalana del Noia Freixenet és un

altre dels punts decisius per a completar la formació del

jugador. Des d’aquest 2006, aquest equip està format

exclusivament per jugadors de la categoria júnior, fet que

els permet desenvolupar-se en una lliga de nivell, com-

petitiva, i mostrar així la seva seguretat de cara a poder

arribar a debutar algun dia en el primer equip, que és

l’objectiu de qualsevol jugador. En els darrers anys, molts

dels equips base del Noia Freixenet han assolit fites

importants i participacions en fases finals dels campi-

onats de Catalunya i d’Espanya, com a prova de la bona

tasca i del potencial que té l’entitat de la capital del cava.

Amb tot, el club elaborarà, després del primer trimestre de

competició, un informe detallat de cada jugador per

explicar les seves evolucions, i detallar-li aquells punts en

els quals hauria de treballar més. “Conèixer tots els ju-

Juan Ramón de Moya, porter titular del Noia Freixenet

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 79

esforç— 80

gadors i poder-los ajudar –comenta Gaby Cairo– també és

molt important per a la seva formació”.

També és remarcable el treball que el club fa en la cate-

goria femenina. Tot i escassejar de jugadores, s’han po-

gut formar tres equips competitius: un de base, un que

participa a Primera Catalana i un altre que juga a la Pri-

mera Nacional Catalana.

D’altra banda, i per al bon funcionament de l’entitat, la

nova Junta directiva de l’hoquei base va editar un codi de

conducta de la secció que ha distribuït a tots els jugadors

i jugadores. Aquest codi té la finalitat de sistematitzar i

proposar unes pautes com a normes d’autorregulació.

Una comissió de seguiment vetlla perquè els cinc valors

primordials (diversió, excel·lència, equip, disciplina i fair-

play) es compleixin, o bé, en cas contrari, s’apliquin les

sancions estipulades. Jaume Esteve també deixa clar que

aquest codi s’està seguint i que ja s’han aplicat sancions.

Un cas pràctic és el d’un jugador que va realitzar un com-

portament agressiu sobre la pista, que l’àrbitre no va

veure, tot i que li va mostrar una targeta blava directa al

partit. A aquest jugador no se’l va sancionar des de la

Federació perquè l’àrbitre no ho havia vist, però per part

del club se li varen imposar dos partits de sanció. “Par-

lant amb ell ho va entendre, i pensem que era una acció

necessària perquè no hi hagi jugadors ni agressius ni vio-

lents”, comenta Esteve.

Aquesta temporada, el club esportiu Noia Freixenet dis-

posa de quinze equips i més d’un centenar de jugadors,

amb un gran futur per endavant.

A la zona alta de l’OK Lliga

Pel que fa a la màxima categoria, el club ha viscut èpo-

ques de tots colors. Precisament, bona feina del treball de

la base es va veure compensada l’any 1986 quan el Noia

B va aconseguir l’ascens a la divisió d’honor per una tem-

porada, fet que comportava que el club tingués dos

equips al màxim nivell. El 9 de setembre d’aquell any

s’enfrontaven, a l’Ateneu, el Noia Castellblanch i el Noia

Freixenet en un duel de lliga de la màxima competició.

Des de la desaparició del Club Hoquei Sant Sadurní,

l’any 1957, que aquest fet no es produïa.

Aquell any 86, el Noia quedava, junt amb el Barça i el

Voltregà, com els únics equips que s’havien mantingut

sempre a la divisió d’honor des de la seva creació l’any

1969. Als anys 80, amb jugadors com Carda, Barceló o

Torner van ser els anys d’or per a l’entitat a nivell espor-

tiu, que a final de la dècada va aconseguir quatre títols en

tres temporades. Econòmicament, però, es passava per

una davallada prou considerable. L’any 1994 el primer

equip format exclusivament per jugadors de casa com

Jordi Carda, Pere Varias o Francesc Bargalló, molt joves

aleshores, consumava el descens de l’equip, tot i que a

l’any següent tornarien a estar a la màxima competició

amb la mateixa plantilla de jugadors. Des d’aleshores

s’iniciava una nova etapa a l’alça, on tornarien els títols,

com la Copa del rei o la Copa de la CERS, obtinguts a la

darrera quinzena del maig del 98. La temporada

2002/2003 el Noia Freixenet quedava subcampió de l’OK

Lliga, perquè havia perdut la final contra el Barça, i la tem-

porada passada l’equip que dirigeix Blai Carda va classi-

ficar-se per a la final a quatre de la Copa d’Europa, que es

va disputar a Portugal i que va guanyar el Follonica.

Tot i així, a la lliga l’equip va ser molt irregular, sense clas-

sificar-se per a la copa del Rei i va finalitzar en setena

posició. Als play-off, el Noia va caure en mans del Reus

Deportiu als quarts de final, motiu pel qual aquesta tem-

porada no disputa competicions europees.

No obstant, enguany les coses per al club de Sant Sa-

durní van molt bé. El tècnic de Sant Sadurní assegura que

el bloc “ha millorat respecte de l’any passat perquè els

jugadors més joves han vist que podien tenir un paper

important i han assumit aquest rol”. Un dels puntals de

l’equip la passada temporada, Jordi Del Amor, va aban-

donar la disciplina del club, un fet que duia a pensar que

l’equip podria reduir el seu potencial, però, no obstant,

ha estat tot al contrari. La filosofia de l’entitat en matèria

de jugadors júniors l’ha sabut aprofitar molt bé Blai

Carda, que veu que “si un jugador jove pot aportar al meu

equip, m’arrisco i li dono minuts”. Un plantejament que

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 80

esforç— 81

fins ara li està portant bons resultats. Els exemples

d’aquest plantejament són Eloi Mitjans i Aleix Esteller,

dos jugadors de dinou anys que en aquesta temporada ja

han demostrat de què són capaços sobre el terreny de joc.

De fet, els jugadors de la base han acabat sent sempre els

qui treuen les castanyes del foc, sense excessives neces-

sitats de recórrer a buscar a fora.

La resta de la plantilla la completen Juan Ramón De

Moya, un veterà porter internacional; Luís Gil, un porter

de garanties de cara al futur; o Jordi Esteva, sorgit de la

base i que de mica en mica s’ha anat fent un lloc al

primer equip. Un dels fitxatges d’aquesta temporada és

el sadurninenc Ángel Rodríguez que torna al Noia, igual

que en Jordi Molet, un jugador ben recordat a Sant

Sadurní ja que va formar part de l’equip que el 98 va

guanyar dos títols, i després va passar per Reus i Lleida

abans de tornar a la capital del cava. També provenia del

Lleida en Josep Maria ‘Jepi’ Selva, tot i que està cedit pel

Barça, que enguany està fent un inici de temporada

magistral desbordant amb la seva rapidesa. L’altre bòlid

de l’equip és en Joan Feixas. De fet, entre els dos

jugadors han marcat gairebé la meitat dels gols de l’e-

quip en tota la primera volta. Finalment, la plantilla

d’aquesta temporada la completen dues peces claus de

Sant Sadurní com són el capità, Pere Varias, i el gole-

jador Xavier Brichs.

Pel que queda de temporada, un dels clars objectius és la

Copa del Rei, que es jugarà a Alcoi al mes de març. “És una

competició on tothom parteix amb les mateixes possibili-

tats, i es pot guanyar amb sort”, comenta Blai Carda. A

més, l’equip compta des de fa un any amb el suport d’una

nova penya. La ‘Penya Barretina’ ha donat nous aires a la

graderia, anima i dóna suport sense parar durant tot el par-

tit, ajudant i molt l’equip en els moments decisius.

És evident que si el club segueix amb la mateixa tònica

que fins ara, i amb una projecció a nivell constant, tant

els equips base com el primer equip tenen un futur molt

prometedor per recollir els fruits de la feina feta.

jugadors repartits per tot arreuAmb aquesta prometedora base, el Noia s’ha ca-

racteritzat per ser un lloc on la resta dels clubs van

a buscar jugadors per augmentar la qualitat de les

seves plantilles. Ara mateix, un gran ventall de

jugadors formats a les categories inferiors del club

sadurninenc, dels quals la gran majoria han pas-

sat pel primer equip, estan despuntant a altres

equips de l’OK Lliga. Francesc Bargalló (Liceo);

Pere Salvador (Lloret); Jordi Bargalló, Oriol

Bargalló, Oriol Martínez (Igualada); Xavi Caldú,

Marc Gual (Reus); Jordi Del Amor (Vilanova) són

alguns dels exemples d’equips estatals. Però el

club també té projecció internacional, com

demostren els casos de Pedro Gil (Porto) o d’Eloi

Albesa (Salern). Santi Carda, un dels artífexs de

les copes d’Europa que va guanyar l’Igualada,

també va sortir de l’escola de Sant Sadurní.

Partit de la 13a. jornada de l’OK Lliga, Reus Deportiu - Noia Freixenet

076-081-Pat01 4/1/07 19:16 Página 81

esforç— 82

082-085-Rug01 4/1/07 19:16 Página 82

esforç— 83

l dos de gener del 2007 començarà l’enderroca-

ment del darrer mite del rugbi, el darrer monstre

de ciment,... Les màquines entraran a l’estadi

internacional més antic del món: Lansdowne Road.

El darrer partit que es jugarà serà el de la nit de cap

d’any entre el Leinster i l’Ulster. Abans, però, els

últims partits internacionals de la selecció d’Irlanda

van ser els Test matx de tardor (els anomenats Autumn

Series) amb Sudàfrica, Austràlia i les Pacific Islands. A

tall de comiat, la revista esforç es desplaçà a Dublín el

19 de novembre per assistir a l’interessant matx contra

Austràlia i acomiadar-se així d’un estadi que forma part

de l’imaginari col·lectiu de tots els aficionats al rugbi.

Nou estadi

El nou Lansdowne Road tindrà 50.000 places, totes

assegudes, i, per emprendre aquesta magna construc-

ció, la IRFU i la FAI han creat una nova companyia

encarregada de realitzar les obres: la Lansdowne Road

Stadium Development Company (LRSDC). Mentres-

tant, la selecció nacional de rugbi haurà d’anar a jugar

a Croke Park, santuari del futbol gaèlic.

Aquest trasllat ha estat acompanyat d’un debat intern

en la societat irlandesa sobre si un esport d’origen

anglès (rugbi) havia de jugar-se a un espai on només

es practiquen esports d’origen celta (futbol gaèlic). Les

raons pràctiques i econòmiques es varen imposar a

tesis més puristes, i, tot i el debat, els propers partits

de la selecció (6 Nacions) ja seran al nou emplaçament

de Croke Park.

El partit

El partit en qüestió (Irlanda 25 - Austràlia 7, 19 de

novembre) es disputà amb un temps de mil dimonis, i

a la gespa va quedar palès que Irlanda aspira a tot en

el proper 6 Nacions, on l’únic rival amb prou talla és la

sempre erràtica i a vegades brillant selecció francesa.

Fins i tot, a la destarotada sala de premsa, es parlava

del bon paper que pot fer aquest equip de cara a la

Copa del Món 2007. I és que el més destacable del

partit va ser que al seu tradicional esperit de lluita, els

irlandesos hi van afegir unes enormes ganes de jugar.

I això, junt amb la bona feina de l’equip tècnic, es va

traduir en un còctel letal per als australians, que van

jugar quasi perduts durant tot el matx.

Gaudiu del reportatge fotogràfic del nostre director

d’art, i diguem adéu des de Catalunya a l’estadi que es

construí el 1872: Lansdowne Road.

082-085-Rug01 4/1/07 19:17 Página 83

Lansdowne Road:vestigi d’un Dublínque s’acaba

L’estadi de Lansdowne Road és un edifici realment

extravagant: la tribuna oest està literalment construïda

sobre la via del tren, i tot tremola quan passa. No

hi ha cap tribuna igual i encara hi ha moltes localitats

(North Terrace) dempeus. És el clar exemple d’aquella

Dublín arruïnada de principi de segle. Aquella ciutat

tantes vegades evocada per James Joyce: com el riu

Liffey que la parteix en dos, fosca i bruta (Dublín o

Dubh Linn significa, en gaèlic, bassal negre).

Irlanda i Dublín, però, han canviat. L’anomenat ‘Tigre

Celta’ és el país amb l’economia més vital de tota la

Unió Europea, els turistes d’arreu del món envaeixen

els carrers i es passegen pel Trinity College i Grafton

Street com si ho fessin per les rambles de Barcelona. I

el districte ‘cultural’, el Temple Bar, s’ha convertit en

una mena de parc temàtic de pubs i de comiats de

solter... Potser és per això que aquesta economia tan

dinàmica pot assumir la construcció d’un nou estadi

nacional per la seva selecció de rugbi.

Amb la desaparició del vell estadi de Lansdowne Road

s’accelera aquest procés de canvi, tan desitjat pels

irlandesos però no exempt d’una certa nostàlgia.

Nostàlgia d’algunes coses que encara estan dempeus

com el vell Maguires a Ballsbridge, com Brazen Head

(el Pub més vell d’Irlanda), com l’aire de Raglan

Road,..., com el protagonista del Finnegans Wake de

James Joyce “...Finn tirat, mig mort, a la riba del Liffey

amb la història d’Irlanda i del món sencer donant-li

tombs pel cap”.

082-085-Rug01 4/1/07 19:17 Página 84

082-085-Rug01 4/1/07 19:17 Página 85

086-089-Rug02 4/1/07 19:18 Página 86

esforç— 87

Text: Albert Puig Imatges: Jordi Elías

l citem a un restaurant del barri de Donnybrook

(Dublín) per parlar amb ell sobre el passat, present i

futur del rugbi, del rugbi català i de la vida al voltant

del rugbi. Un home tocat per una gràcia difícil de definir.

Un home que té una estranya clarividència quan parla de

rugbi i que és capaç d’expressar les coses més compli-

cades de la manera més senzilla. Un home del rugbi.

rlandèsBrian McLaughlin

claus del rugbi

A la vigília del test matx contra Austràliaesforç entrevistà BrianMcLaughlin, skills coach(entrenador d’habilitats),de la selecció nacionald’Irlanda i gran coneixedordel rugbi català

086-089-Rug02 4/1/07 19:18 Página 87

esforç — Què creus que passarà demà al camp? Per qui

apostaries?

Brian — Sens dubte per Irlanda. Estem preparats per gua-

nyar (l’endemà Irlanda guanyaria a Austràlia per 21 a 6)

esforç — Parlem del futur de rugbi, com el veus?

Brian — Realment la IRB ha fet un bon treball, ha ajudat

molt a l’expansió del nostre esport i crec que ens espera

un bon futur.

esforç — Però, com serà aquest futur?

Brian — Home, està clar que poc a poc tindrem més gent

veient rugbi que practicant-lo, les audiències pujaran i les

llicències baixaran. El que s’hauria d’aconseguir és el que

ha aconseguit el futbol: que la gent hi jugui a tots els ni-

vells, que la gent hi jugui per passar-s’ho bé. De tota ma-

nera cal reconèixer que rugbi vol dir compromís i la canalla

d’avui en dia no estan pujats com ho vàrem ser els de la

nostra generació: ho tenen tot massa fàcil. És un esport per

gent que es vulgui superar intel·lectualment i físicament.

esforç — Quina diferència hi ha entre els grans jugadors

irlandesos del passat, com Mike Gibson, Willie John

McBride, Fergus Slattery, i els grans d’ara, com Ronan

O’Gara, Brian O’Driscoll, Paul O’Connell?

Brian — Tan sols cal veure aquests esportistes al gimnàs,

són màquines, són atletes! Els jugadors d’abans tenien

molt de mèrit però no tenien el físic dels d’ara.

esforç — En pots destacar algun?

Brian — Ara em bé al cap Neil Best, del Belfast Harle-

quins i de l’Ulster, té una gran habilitat amb la pilota i és

un jugador amb un físic i una capacitat d’absorbir els

impactes enorme, mai havia entrenat un jugador així...

(l’endemà seria declarat Man of the Match)

esforç — A Irlanda l’únic esport al qual juguen junts el

nord (part de la Gran Bretanya) i el sud (República

d’Irlanda) és el rugbi. Creus que per raons polítiques es

podria arribar a trencar aquesta situació única?

esforç — Mai, és la nostra tradició: sempre hem jugat

junts, i ho continuarem fent. Jo sóc del nord i la meva

selecció és la de tot Irlanda jugant junta.

esforç — Parlem del rugbi català. Quines són les grans

diferències amb l’irlandès?

Brian — Bàsicament la gran diferència és la tradició.

Nosaltres tenim una gran tradició i per això tenim una

inèrcia positiva, vosaltres teniu una tradició ‘petita’ i per

això heu de fer accions de promoció.

En Brian McLoughlin ha realitzat part de la seva

carrera com a entrenador de rugbi a la famosa

Royal Belfast Academical Institution. Escola amb

què ha vingut els últims 10 anys a Catalunya per

tal de preparar el campionat d’escoles d’Irlanda.

Competició que alimenta els grans equips de Rug-

bi Irlandesos.

Vinculat a la federació irlandesa des de fa 15 anys,

ha estat entrenador de l’equip sub 21 d’Irlanda

que va guanyar la Triple corona el 1996 i el 1998.

Des de setembre del 2005, forma part de l’staff

d’entrenadors de la selecció nacional absoluta.

086-089-Rug02 4/1/07 19:18 Página 88

esforç — Què vols dir? Estàs fent broma? Només tenim

aquesta diferència?

Brian — Sí, i tant! Mira: el que us cal és crear l’entorn, un

entorn favorable. Us cal trobar el punt just d’equilibri

entre el que és promoció i entreteniment o temps lliure.

Un balanç adequat és el millor. El que heu de fer és que

els nois i noies s’ho passin bé, que els pares s’ho passin

bé, que passin una tarda agradable fent esport..., fins i tot

us diria que quan féssiu la promoció exagereu una mica:

féu servir algun tipus de ‘ganxo’ perquè vingui la gent...,

convideu-los a una costellada (fish and chips a l’original),

féu que hi hagi algun tipus d’animació perquè s’acostin a

un camp de rugbi, traieu-li transcendència! Penseu que

és un esport en què hi pot jugar tothom, que no discri-

mina per la condició física, i això és molt important.

esforç — Però has de reconèixer que el nivell del rugbi a

Catalunya és molt baix comparat amb l’irlandès... Com

ho faries per pujar el nivell?

Brian — El que hauríeu de fer és racionalitzar les estruc-

tures del rugbi a Catalunya. Fixa’t que no dic ‘professio-

nalitzar l’estructura’; encara esteu en un nivell amateur i

és bo que en sigueu conscients. Però sí dotar-les d’un cert

sentit operatiu i empresarial; seriós, vaja.

Per exemple, jo el que faria és donar molta importància a

les seleccions catalanes a totes les categories. Faria entre-

naments, encara que no hi haguessin partits a l’agenda,

agafaria un o dos jugadors de cada club i els ‘selecciona-

ria’, els entrenaria i amb el temps ells transmetrien sense

adonar-se dels seus coneixements i habilitats als seus

companys de club. Com si fossin uns ‘virus’ que infecten

positivament. És el que jo anomeno un procés de selec-

ció expertise, perquè més que buscar la competitivitat el

que es busca és repartir el coneixement: per això cal ser

generós i no tenir pressa. Es busca més difondre conei-

xement que la competitivitat. Amb el temps apareix una

competitivitat de manera natural i ja és indestructible.

esforç — Promoció a la base o inversió als equips sèniors?

Brian — Les dues coses: s’ha d’espitjar des de la base cap

amunt i espitjar des de dalt cap a baix.

esforç — No t’entenc. Què vols dir?

Brian — Vull dir que cal treballar la base, els nois i noies

que juguen per passar-s’ho bé, com activitat extraescolar,

i al mateix temps invertir en els grans equips sèniors que

juguen a la lliga o a les competicions europees.

esforç — Però nosaltres no tenim grans equips provin-

cials que juguin a l’elit!

Brian — Però teniu la selecció! Heu de donar suport a la

vostra selecció nacional. Qualsevol euro gastat en la selec-

ció catalana de rugbi, no ho dubteu, estarà ben gastat.

esforç — Què és el millor de treballar amb la selecció

d’Irlanda?

Brian — La pinya d’amics que som. I això és realment

important quan les coses no van bé. Ara és fàcil ser amics

quan totes les coses ens van de cara: hem guanyat el

primer Test matx, crec que guanyarem els altres dos i

sempre que l’equip jugui segons el seu potencial som

ferms candidats al Grand Slam,…Però nosaltres vàrem

aconseguir fer una pinya d’amics quan les coses no

anaven tan bé i l’equip d’avui era només un projecte.

086-089-Rug02 4/1/07 19:18 Página 89

Text: Jordi Villalante Imatges: Jordi Elías

morenoIsaacun home

de rugbi

090-091-Rug03 4/1/07 19:18 Página 90

esforç— 91

a uns vint anys, un nano de 5 anys anomenat Isaac

Moreno Rodríguez –Barcelona 14/2/1981–, el fill

d’en Manolo, va començar a trastejar amb una

pilota de rugbi a l’antic Estadi Municipal de Rugbi de

Cornellà.

Passats aquests vint anys el vell estadi ha estat enderro-

cat i substituït per un de nou, inaugurat el gener de l’any

passat, però l’Isaac segueix a Cornellà trastejant amb

l’ovalada.

Avui en dia, amb 25 anys, aquell nano és l’arrier del 1er

equip i un dels jugadors mes preuats dins el vestidor del

Rugbi Club Cornellà, equip que es troba enquadrat a la

Divisió d’Honor B del rugbi estatal.

Gairebé tota una vida dedicada al rugbi i al RC Cornellà,

en particular, amb un parèntesi d’una temporada

–2003/04– en què va defensar els colors de l’UE

Santboiana, on va poder disputar la Copa d’Europa.

Al llarg d’aquests anys, l’Isaac ha passat per totes les cate-

gories del RC Cornellà, fins que l’any 1999, encara amb

edat júnior, va debutar amb el 1r equip, on s’ha mantin-

gut fins a dia d’avui, amb el parèntesi de la temporada a

l’U.E.S. Els records més preuats que guarda d’aquests

vint anys al Club del Baix Llobregat són la disputa del

Campionat d’Espanya Juvenil, junt amb els seus com-

panys i amics de la generació del 81 –Albertito, Rus,

Cheto, Borja, Aijón,...– i l’ascens a Divisió d’Honor B,

assolit la darrera temporada.

Ha defensat els colors de la

Selecció Catalana en to-

tes les categories, des

de la categoria Ale-

ví fins a la Sènior,

on el darrer matx el

va disputar el pas-

sat mes de juny da-

vant Euskadi.

Essent capità de la

Selecció Catalana Ca-

det, que aquell mateix

any va guanyar el

Campionat d’Es-

panya, va ser cridat per formar part de la Selecció

Espanyola, on va estar seleccionat en totes les categories

fins a la Sub 23. Amb aquesta i en categoria Júnior va

disputar el Mundial l’any 1999 i en el seu record roma-

nen les gires a Escòcia i Gales, on va disputar partits

contra les corresponents Seleccions Nacionals.

Malgrat ocupar en l’actualitat el lloc d’arrier, la tècnica

adquirida al llarg d’aquests 20 anys de dedicació al rugbi

i unes qualitats físiques on hi coincideixen una forta

complexió, la força i la velocitat, fan de l’Isaac un

jugador força complet i polivalent, amb capacitat per

jugar a diverses posicions amb totes les garanties d’èxit.

Però, si s’ha de destacar alguna cosa de l’Isaac, és el seu

profund amor i respecte pel rugbi, que es tradueix en la

seva disponibilitat total per entrenar i disputar qualsevol

mena de partits en què hi sigui present l’ovalada. Una

actitud que fa que els seus companys i entrenadors

sàpiguen reconèixer en l’Isaac un autèntic ‘home

de rugbi’ o el que els saxons identifiquen com a

rugbyman.

090-091-Rug03 4/1/07 19:18 Página 91

esforç— 92

Text de David Pozo Imatges de BM Antequera

l lideratge d’un nou projecte no està a l’abast de

tothom i molt menys si es té 34 anys i s’està a la part

final de la seva trajectòria esportiva. Xavi Pérez Puig-

domènech (Barcelona, 24/03/1972) va començar a

Granollers, com tants handbolistes catalans. Durant deu

anys va ser casa seva, on es va formar com a esportista i

persona. L’etapa s’acabà i va començar el periple de

rodamón per Galícia i Aragó, fins acabar aquest any, ni

més ni menys, a Màlaga encapçalant un projecte pensat

per mantenir el nouvingut Antequera a l’ASOBAL.

Talent de la factoria vallesana va començar jugant amb

tan sols 8 anys a l’handbol, i el seu pas per les categories

veterania i

Xavi Pérezsolvència

092-093-Hand01 4/1/07 19:20 Página 92

esforç— 93

Però la part negativa era que la seva família era a

Barcelona. “No podia estar ni un any més lluny dels

meus, m’havia d’apropar més a Catalunya, i, almenys,

veure’ls amb més assiduïtat”.

I així ho va fer. A uns 300 quilòmetres de Barcelona, Xavi

es va enrolar a les files del CAI Aragó. L’equip aragonès

buscava un porter experimentat per consolidar-se a la

categoria, cosa que va aconseguir. Els números de Xavi a

la porteria van acreditar una gran efectivitat amb un total

del 32% de llançaments aturats, però això no va servir per

renovar el contracte.

L’aparició d’Ortega

Amb l’aparició el passat mes de juny de l’exjugador del

FC Barcelona, Antonio Carlos Ortega, el panorama can-

vià. “Feia temps que Ortega anava darrera meu per al seu

projecte. A més ara la meva família podia acompanyar-

me i la situació era totalment diferent”, reconeix Xavi. El

tècnic de l’Antequera volia un porter fort i amb experièn-

cia: el seu home era el jugador barceloní. En directa com-

petència amb el dos cops sotscampió d’Europa Matija

Bilusic, Pérez s’ha convertit en el preferit per Ortega i per

l’afició. A més s’ha retrobat un antic company del

Granollers, en Quino Soler. “Avui dia sóc feliç i només

penso en consolidar-me amb l’equip perquè aquest es

quedi a l’ASOBAL. De moment no penso en retirar-me,

però reconec que d’aquí a poc m’ho hauré de plantejar”.

Sense cap dubte, Xavi Pérez segueix sent a la seva edat

un porter de referència que després de múltiples canvis

s’ha guanyat el seu lloc a pols.

inferiors va ser primer premiada amb la seva presència a

la selecció estatal júnior. El seu bagatge posterior s’endin-

sa en l’etapa daurada del Granollers. Amb tan sols 20

anys va debutar a la màxima categoria i es va convertir

ràpidament en un dels porters més efectius de tot l’estat.

Amb ell, els vallesans van guanyar dues Copes EHF, una

Copa ASOBAL i es van plantar a dues finals de lliga.

“El dia que em retiri tornaré a Granollers i em dedicaré a

entrenar. M’agraden molt els nens, i ser-hi dins l’ambi-

ciós projecte que gestiona el club seria meravellós”, re-

coneix Xavi.

Els seus 100 quilos, acompanyats de gairebé dos metres

d’alçada, donen fe de la seva corpulència que no ha servit

tan sols per tapar els forats de la porteria, sinó també per

intimidar els seus rivals.

L’etapa gallega

El Cangas de Morrazo va ser la primera estació després

d’abandonar les files del Granollers, que va començar a

confiar en joves porters com Manel Pérez i Vicente

Álamo. L’aventura del barceloní a terres gallegues no va

poder ser més fructífera; per primera vegada a la seva

història l’equip es va classificar per jugar competicions

europees, i en bona part gràcies a l’efectivat del català.

la primera victòriaAntequera era un clam i una festa. Ningú es podia

creure que per fi havia arribat la primera victòria

del seu equip a l’ASOBAL i molt menys podia ima-

ginar-se Xavi Pérez que l’equip que tindria la

‘deferència’ amb ells seria el Granollers, el seu

equip de tota la vida. El barceloní es va convertir en

el gran protagonista del partit amb un 51% d’efec-

tivitat. Aturades impressionants, anticipacions als

llançaments i concentració màxima com als seus

millors temps, això és el que va demostrar Xavi

Pérez en un partit que va acabar amb llàgrimes

d’alegria tant a la pista com a les graderies. Aquell

35-18 quedarà gravat per sempre.

092-093-Hand01 4/1/07 19:20 Página 93

La importància d’una base sòlida és l’única manera de mantenir una entitat amb garanties durant molts anys sense tenir en compte els fitxatges estrella. El Fraikin Granollers és dels pocs equips a tot l’Estat que porta aquest fet a la seva màxima expressió. Pioner a tot l’Estat de l’Handbol a 7, avui la ciutat vallesana és considerada la capital de l’handbol

Text de David Pozo Imatges de Jordi Elias, Nacho Juárez i Oriol Duran

planter fraikin granollers

histò histò

esforç— 94

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 94

esforç— 95

ricricn 26 de juny de 1944, en un sopar a casa d’uns

amics, a Rubí, Ramon Sobrevia i Coll va sortir amb

una idea: impulsar una activitat encara en bol-

quers a Espanya: el balón a mano. Cinc-centes pessetes

va ser el primer pressupost de l’entitat amb l’objectiu de

convertir en realitat una il·lusió. El 20 d’agost d’aquell

mateix any, una contundent derrota per 8 a 0 davant el

Vallvidrera va ser el punt de partida d’un projecte que ja

ha arribat als 62 anys. Pocs mesos després, el Granollers

participaria en el Campionat de Catalunya, quedant ter-

cer i classificant-se per jugar la primera lliga regular de

deu equips la següent temporada. La joventut dels seus

jugadors ja destacava per tot, amb un planter jove, que

encara havia d’estar al Frente de Juventudes a l’etapa

franquista, i que amb la consolidació van provocar la

creació definitiva del BM Granollers com a entitat inde-

pendent.

Pioner de l’handbol a 7

Els 11 jugadors per equip que ocupaven la pista, en un

principi provocava una lentitud al joc que tots criticaven,

però que ningú gosava canviar. Va ser el BM Granollers

qui es va decidir a introduir l’handbol amb set jugadors,

i, com avui podem comprovar, ha estat tot un èxit. Un

campionat i subcampionat de Catalunya, un campionat

d’Espanya i els primers partits internacionals comencen

a succeir-se.

La nova pista inaugurada l’any 1955 i sota la presidència

d’Emili Botey va ser l’inici no tan sols de la primera gran

època del Granollers, amb sis campionats d’Espanya con-

secutius, sinó que també s’assentaren les bases per portar

l’handbol a tots els nens i nenes de la ciutat. Es començà

a treballar el planter amb la posada en

marxa d’un campionat comarcal escolar,

que servia per captar els talents a l’edat

oportuna. Precisament avui, 60 anys

després, l’Escola d’Handbol del Fraikin

Granollers porta el nom del seu

gran valedor.

Els anys inoblidables

i la caiguda als inferns

Els anys 70 van ser la segona

gran època del club. Els

doblets de lliga i de Copa

del Generalíssim van fer

sorgir l’equip d’uns anys de letargia. Tan

amunt va volar que va aconseguir el major triomf

de la seva història l’any 1976. La Recopa d’Europa és,

Jordi Elias

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 95

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 96

amb el permís de les dues Copes EHF dels 90, la màxi-

ma fita que ha aconseguit el Fraikin Granollers, sobretot

quant a la repercussió mediàtica i social.

Però, com totes les èpoques glorioses, aquestes van

seguides de moments difícils. Primer amb la professio-

nalització de l’handbol, i, després de les copes EHF,

quan l’equip va estar a punt de baixar de categoria, el

Fraikin Granollers va veure perillar els seus fonaments.

Avui, set anys després, amb Manolo Montoya a la ban-

queta i amb una entitat que aposta decididament pel

planter, l’equip intenta de nou tornar a col·locar-se entre

els millors de la Lliga ASOBAL.

Organització i compromís

Només arribar al club, cada un dels jugadors rep un

manual on es deixa clar quina és la filosofia del club i

quins són els seus objectius: “Volem formar persones

complertes i no només jugadors d’handbol (que també);

per això ens agrada que els nostres esportistes de totes

les categories participin en les diferents activitats del

club, ja siguin esportives com socials. Busquem i

demanem el màxim compromís per jugar i, també, per fer

d’entrenador, de delegat, d’àrbitre, de mopa, d’acompa-

nyant d’equips...

Amb nosaltres tindràs ocasió de seguir els passos de

molts companys teus que recorden com a experiències

úniques la seva participació en els Campionats de més

alçada de totes les categories.” Aquestes línies deixen

ben clar que ningú és imprescindible.

El club sap perfectament que el seu futur depèn d’una

bona feina a la seva escola. Els pressupostos des-

mesurats d’alguns clubs fa que entitats com el Fraikin

Granollers no puguin esperar grans patrocinadors per fer

grans fitxatges, sinó treballar la base per assegurar-se el

seu futur econòmic i esportiu.

Manolo Montoya, tècnic del primer equip i selec-

cionador català, participa activament d’aquesta activitat

diària que significa formar centenars de jugadors.

“L’esforç de moure 400 nens amb un gran equip de trenta

entrenadors és molt lloable. Intentem buscar tots un

mateix patró de joc, amb defenses molt fortes, per formar

jugadors que ja sàpiguen què han de fer si arriben al

Jordi Elias

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 97

esforç— 98

primer equip”, reconeix Manel. “La mentalitat d’equip

no es forja en un sol dia, sinó que és un treball en equip

i molt coordinat. Les característiques d’una entitat com

nosaltres són admirables, però també perilloses. La

necessitat fa que en moltes ocasions hagin de debutar

jugadors molt joves, però, amb una feina ben feta, hi ha

poc marge de risc”, afirma el tècnic.

Actualment es destinen 200.000 euros als equips de

base, el que suposa el 18% del pressupost per aquesta

temporada. Amb 27 equips s’ha batut el rècord de con-

junts de l’entitat, amb un total de 429 jugadors a les

seves files.

Aportant jugadors

La lliga ASOBAL i la selecció es nodreix de forma impor-

tant del planter del Fraikin Granollers. Equips punters

com Portland, Ciutat Reial, Valladolid o Ademar León no

han pogut estar-se de tenir entre les seves files jugadors

de categories formats al planter vallesà. El cas de Joan

Cañellas, que va ser fitxat pel FC Barcelona, va ser espe-

cial. A últim hora i a punt de començar la temporada, el

conjunt blau-grana va fitxar Cañellas, cosa que va pro-

jugadors del planter del granollers a l’asobal 2006/2007Fraikin BM. Granollers:

• Vicente Álamo

• Marc Pujol

• Juan Andreu

• Alejandro Pérez-Ortiz

• Ivan Raigal

• Álvaro Ferrer

• Antonio Garcia

• David Ginesta

• Carles Quindós

• Manel Pérez

• David Resina

• Cristian Malmagro

• Carles Viver

Barcelona-Cifec:

• Salva Puig

• Joan Cañellas.

Ciudad Real

• David Davis.

Portland San Antonio:

• Albert Rocas.

Valladolid:

• Antonio Ugalde

• Edu Fernández.

Ademar León:

• Mateo Garralda.

Antequera:

• Xavi Pérez.

Darien Logroño:

• Josep Masachs

• Marc Amargant.

Jordi Elias

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 98

esforç— 99

vocar una ruptura momentània de les relacions entre els

dos clubs.

També la selecció estatal ha estat receptora de jugadors

punters formats a Granollers. Entre els noms més desta-

cats, campions olímpics i mundials com Enric Masip,

Mateo Garralda, David Davis i Albert Rocas.

És clar que un planter ben treballat significa un reco-

neixement en l’aportació de jugadors a la selecció es-

tatal. L’any 1987 el Fraikin Granollers va ser l’equip que

més jugadors va aportar a una selecció estatal júnior, un

total de set. En aquell campionat es va aconseguir per

primera vegada el subcampionat del món. En els últims

mesos, Moisès Blanchart, Ignasi Admella, Álvaro Pérez-

Ortiz, Santi Manso i Jordi Puig pertanyen als noms selec-

cionats per Fernando Barbeito pel segon equip estatal.

A Catalunya, de la mà de Manolo Montoya, la presència

de jugadors vallesans a la selecció catalana és habitual.

títols del planter• 3 Campionats d’Espanya de Primera Divisió

• 1 Campionat d’Espanya Júnior

• 8 Campionats d’Espanya Juvenil

• 4 Campionats d’Espanya

• 8 Campionats de Catalunya Juvenil

• 6 Campionats de Catalunya Cadet

• 2 Campionats de Catalunya Femení

• 1 Campionat de Catalunya de Veterans

• 1 Campionat de Catalunya Infantil

Oriol Duran

094-099-Hand02 5/1/07 09:17 Página 99

esforç— 100

el somni arlar de bàsquet al País Valencià és referir-se a

dues ciutats: Llíria i València. En aquest reportatge

viatgem fins a la capital del Túria per a entendre

una mica millor el treball que en els darrers anys està

realitzant el Pamesa Valencià de la mà de Juan Roig, un

empresari d’èxit que està triomfant arreu de l’Estat amb

la cadena de supermercats Mercadona.

Els orígens del Pamesa València es troben lligats a la

desapareguda secció de bàsquet del València CF. L’any

1986, però, el club de bàsquet va iniciar un atrevit camí

en solitari que l’ha portat a convertir-se en un clàssic

d’aquest esport. Des que l’any 1996 va retornar a la Lliga

ACB, el club ha iniciat una cursa per tractar de competir

amb els millors clubs d’Europa.

Els euros per a convèncer jugadors no han faltat mai,

però la resposta ha estat irregular. Des que l’equip va

aconseguir la Copa ULEB (2003), el Pamesa València

no obté resultats d’acord amb el seu pressupost.

Aquesta temporada, sense anar més lluny, el club va

acomiadar l’entrenador Ricard Casas després de només

cinc jornades. El seu substitut ha estat el grec Fotis

Katsikaris, que està tractant d’enfortir la personalitat de

l’equip. Els mètodes de Katsikaris són contundents.

Després d’una derrota a Canàries, l’entrenador de l’e-

quip va reunir dilluns els jugadors fins a quatre hores i

mitja al vestidor. Aquest acte resumeix a la perfecció la

personalitat d’aquest jove tècnic, perfeccionista fins a

l’extrem.

“Com a entrenador, he de demanar a la gent que vingui

al pavelló i que animi els jugadors. Necessitem el seu

suport quan l’equip no està jugant bé. Sé que la gent pot

estar decepcionada amb l’equip pels resultats a l’inici de

la temporada, però cal anar tots en la mateixa direcció”,

explica Katsikaris.

La clau per al preparador del conjunt valencià és creure

en les possibilitats del grup: “Hem de ser pacients, pensar

en les nostres possibilitats. L’equip s’ha de sentir còmode.

Els jugadors han de creure els uns en els altres, ja que

això és un esport d’equip. Ells tenen la paella pel mànec

en els partits, perquè són els que prenen les decisions a

la pista; l’entrenador dóna les instruccions, però ells han

d’executar-les. Cal buscar allò que faci millorar l’equip.

Per descomptat que tenim molts defectes, però cal inten-

tar emmascarar-los d’una altra manera i buscar solucions

per a pal·liar-los”, assegura el tècnic.

Festa anual del Bàsquet Base organitzada pel Pamesa València.

100-105-Basq01 5/1/07 09:18 Página 100

Esforç— 101esforç— 101

Text: Àlex Gozalbo Imatges: Emilio Cobos

valènciapamesainacabat

100-105-Basq01 5/1/07 09:18 Página 101

esforç— 102

Vule Avdalovic, Albert Oliver y Rubén Douglas, en la següent pàgina, són referències del nou projecte.

100-105-Basq01 5/1/07 09:19 Página 102

esforç— 103

Els pilars d’un projecte

El Pamesa comença i acaba en Juan Roig. Aquest empre-

sari, que fa mesos va rebre a les Corts del Palau de la

Generalitat Valenciana l’Alta Distinció de la Generalitat,

està capficat en traslladar l’exitosa fórmula dels seus

negocis empresarials al món del bàsquet. Ara ha confiat

el seu projecte a Víctor Sendra, un jove sense experiència

en la gestió esportiva. Entre ell, que ocupa el càrrec de

director general, i Johnny Rogers, director esportiu, con-

dueixen aquest vaixell. Els seus admiradors li donen les

gràcies per l’existència de bàsquet a València. Els crítics

amb la seva gestió argumenten que el club necessita

major continuïtat. En tres temporades han passat pel

primer equip quatre entrenadors i més de 50 jugadors.

El darrer entrenador damnificat va ser Ricard Casas, ara

tècnic del Vive Menorca. “Em va saber greu no poder fer

les coses millor, no haver ajudat a les expectatives de

l’afició i de la ciutat. M’hagués agradat certificar aquesta

il·lusió a la pista, però jo ho vaig fer tan bé com vaig

poder. Si no van arribar les victòries, no va ser per manca

de treball”, recorda.

Segons el director esportiu del Pamesa València, Johnny

Rogers, el problema és que “l’equip està sense confiança,

tant els jugadors individualment com el bloc. És difícil

jugar a aquest esport quan això falta”. La solució és “anar

recuperant jugadors anímicament, retrobar-nos com a

bloc, conjuntar-nos, ser més agressius, jugar sense por i

donar-ho tot a la pista. Es pot guanyar o perdre però cal

deixar-se la pell en la pista”, reconeix Rogers.

A l’inici de la temporada, la fita del Pamesa València era

classificar-se per a l’Eurolliga, competició que va jugar

per darrera vegada a la temporada 2003-04. Ara, després

d’un inici dubtós, la situació és menys optimista: “És

inútil pensar en res, hem de dedicar-nos a recuperar-nos

i millorar com a equip i créixer, anar pas a pas i pensar

únicament en el proper partit. Entenc la frustració del

públic, les coses no estan anant com han d’anar i ningú

esperava aquest rendiment”, reconeix el director esportiu.

Rogers vol enviar un missatge per als aficionats del Pamesa

València: “No hem començat com haguéssim desitjat, però

encara queden molts partits, cal tenir en compte que hem

realitzat canvis importants, com el de l'entrenador, i ara

ens toca treballar i millorar les coses. No hem d’abaixar els

braços. Confio que la situació millorarà”, conclou.

El projecte actual gira al voltant de Dejan Milojevic. Es

tracta d’un pivot sorgit del barri de Beovuk, un petit su-

burbi de Belgrad. Allà va començar a familiaritzar-se amb

el bàsquet. Ho va fer tan ràpid que un dia li va anotar 131

punts a un rival i va cridar l’atenció dels equips impor-

100-105-Basq01 5/1/07 09:19 Página 103

esforç— 104

tants del seu país. Anys després es guanyaria el malnom

de ‘El Barckley Serbi’, no per tenir quilos de més sinó per

treure-li els rebots a pivots molt més alts que ell.

En el seu primer mes a la Lliga ACB, Dejan Milojevic va

rebre el reconeixement com ‘MVP, Jugador amb més crèdit

del mes d’octubre’. El pivot es mostra content i feliç per

com li estan sortint les coses, però adverteix que el més

important per a ell és que l’equip guanyi, no que indivi-

dualment faci bons números. “Si això ajuda a guanyar, lla-

vors em sento realment satisfet”, reconeix Milojevic.

Transcorreguts tres mesos de competició, Milojevic ja

s’ha adonat de la gran igualtat que hi ha actualment a la

Lliga ACB: “És una competició en què tots poden gua-

nyar-te. Realment no hi ha grans diferències entre els

equips i això fa que la lliga sigui molt més atractiva”.

Una base ben treballada

Aquesta temporalitat abans esmentada en referència al

primer equip també ha afectat al treball de bàsquet base,

un dels puntals del club. Ara el seu director és Àngel

Fernández, que compta amb la col·laboració de Miki

Vukovic, director tècnic de formació, i l’ex jugador Nacho

Rodilla, el seu adjunt. Un dels objectius del Pamesa és el

de vertebrar el bàsquet del País Valencià. Per a acon-

seguir-ho, implica a totes les localitats valencianes orga-

nitzant el ‘Bàsquet al carrer’, un torneig en el qual par-

ticipen més de 2.500 nois i noies.

A més, el club compta amb un bon servei per assegurar-se

la participació dels joves més prometedors. Toni Muedra

és un dels especialistes en cercar joves talents a sota de les

pedres. “M’agrada viatjar molt per a veure nois en directe

i no a través del vídeo, on es perden moltes coses. És una

professió que m’agrada, però també hi han moltes hores

mortes anant d’un hotel a un altre”, se sincera Muedra.

Aquest treballador del Pamesa València té una completa

base de dades ordenada per generacions, amb informa-

cions clau dels jugadors més interessants: “Quan són

petits els deixem continuar entrenant-se al seu club i

vénen a València de forma periòdica per a realitzar entre-

naments específics. A més, completen els nostres equips

propis en diferents campionats anuals. Després, els que

més possibilitats tenen, s’incorporen als nostres equips

de bàsquet base”.

Tal com reconeix Muedra, “cada vegada és més difícil

trobar jugadors que no hagin estat descoberts abans i,

per tant, és bàsic avançar-se als clubs de la competència.

Per a aconseguir-ho, nosaltres tenim una xarxa de col-

laboradors a tres nivells: País Valencià, Espanya i resta

del món”.Els veterans Timinskas i Mujezinovic doten d’esperiència la plantilla valencianista.

100-105-Basq01 5/1/07 09:19 Página 104

esforç— 105

Tot i la tasca desenvolupada al bàsquet base, els jugadors

del planter no ho tenen fàcil per arribar al primer equip.

Des de Víctor Luengo només ho ha aconseguit l’aler

Víctor Claver, un jove de 18 anys i 2.05 d’alçada, que

compta ja amb fitxa professional. “Claver té molt talent,

però s’ha d’anar amb cura perquè ha de créixer a poc a

poc”, explica Katsikaris. Es tracta de la darrera joia d’un

club que ja en prepara d’altres, com ara els espanyols

Orlando Camín i Albert Fontet o els extrangers Claudio

Fonseca (Portugal) i Vladie Savchuk (Ucraïna).

Font d’ingressos fiable

La principal aportació econòmica del club arriba de

Pamesa, que porta més de 20 anys donant suport a l’e-

quip. Es tracta d’una empresa gestionada per un altre

dels germans Roig. Fernando és l’actual president del

Vila-real CF, però des de l’inici ha estat molt abocat a

aquest projecte del bàsquet. El passat mes de novembre

la premsa valenciana es va fer ressò d’una important

oferta rebuda per a vendre l’empresa taulellera que, en

cas de concretar-se, podria afectar el patrocini de l’equip

de bàsquet.

El Grup Llanera és una altra de les fonts d’ingressos del

Pamesa València, després de segellar un acord per a les

properes tres temporades. El conveni és visible amb la

incorporació del logo de la constructora i la immobi-

liària a la part del darrera de la clàssica samarreta taron-

ja de joc.

A més, el club tracta de garantir-se els ingressos que ge-

nera el públic que sol apropar-se fins a la Font de Sant

Lluís, un antic velòdrom convertit ara en un pavelló per a

més de 9.000 espectadors. I és que fidelitzar l’afició és un

altre dels grans objectius que es marca el club, potenciant

la creació d’agrupacions. Els resultats són evidents. La

Penya Bàsquet Granota, per exemple, va crear una pan-

carta de 200 metres quadrats per animar els jugadors a

l’inici de la temporada.

A dia d’avui, el Pamesa València compta amb més de

6.000 abonats que, sobretot, demanen una mica de regu-

laritat a un equip acostumat a alternar fases de bon joc

amb d’altres on apareix l’apatia. Però, a fi de comptes, ja

sabien que fer-se del conjunt valencià té connotacions

especials. Si els culers asseguren pertànyer a més que un

club o els matalassers es resignen a la seva mala sort, els

seguidors del Pamesa València ja estan acostumats a por-

tar una vida de vertigen. Com en una muntanya russa,

mai saben cap a quin costat serà la propera corba i,

menys encara, si les vies aniran cap al cel o cap a l’infern.

Això sí, avorrits no estaran mai.

100-105-Basq01 5/1/07 09:19 Página 105

esforç— 106

a frase és de Javier Almansa, president de la Fed-

eració de Bàsquet de Melilla, però els elogis cap a

Josep Bordas i el seu treball en formació podrien

sortir des de qualsevol altra boca autoritzada.

El nom de Josep Bordas no és gaire conegut pels afi-

cionats al bàsquet i, en canvi, els millors jugadors de

l’estat han passat per les seves mans. Dels dotze ju-

gadors que van aconseguir la medalla d’or al passat

Mundial del Japó, tres són el resultat directe de la se-

va feina: Rudy Fernández, Sergio Rodríguez i Marc

Gasol. “També vaig treballar amb altres jugadors, però

no tant com amb ells. A més, el preparador físic Nacho

Coque i el fisioterapeuta Kiko Lacomba es van iniciar

al Programa de Tecnificació i Perfeccionament que di-

rigeixo a la Federació Espanyola (FEB). Aquests èxits

produeixen una gran satisfacció, al temps que suposen

bordasJosep

o la imaginació permanent

“Possiblement és la persona que més sap de bàsquet en categories inferiors”

Text: Álex Gozalbo Imatges: Vive Menorca

106-107-Basq02 5/1/07 09:26 Página 106

esforç— 107

una reafirmació del treball realit-

zat”, explica Bordas.

Ara, Josep Bordas dirigeix també el

bàsquet base del Vive Menorca (Lli-

ga ACB), càrrec que compagina amb

el seu treball a la FEB. “El club té

una predisposició clara, cosa que

per a mi és molt important per a con-

tinuar amb la meva responsabilitat

envers el bàsquet estatal. A més,

així puc estar al dia de tots els movi-

ments de jugadors i posar-los al

servei del meu club. El president és

intel·ligent”, argumenta.

Natural de l’Hospitalet, Bordas va

néixer fa 54 anys i des que en

tenia 17 és entrenador de bàsquet.

La seva obsessió pels detalls mar-

ca el seu treball, en considerar

que cada jugador és especial i

mereix una atenció personalitza-

da. Una vegada, per denunciar la

poca atenció que alguns entre-

nadors posen en el treball de for-

mació, va organitzar una divertida

broma amb els germans bessons

Urtasun. “Estàvem entrenant a

una concentració que s’estruc-

turava en diferents grups de ju-

gadors. Jo els vaig proposar anar

canviant d’un a un altre, sense

avisar ningú. Cap entrenador se’n va adonar i després

van rebre una bona recriminació”, recorda Bordas amb

un somriure a la boca. Ara Txemi Urtasun juga al Brue-

sa GBC de la Lliga ACB i el seu germà Álex, a l’Alerta

Cantàbria de l’Adecco LEB.

La clau sembla senzilla: “Cal ajudar a créixer els juga-

dors. No es tracta només de donar-los petits consells

sinó d’ajudar-los per a que un dia arribin a jugar bé a

aquest esport”. Per a aconseguir-ho, Bordas innova amb

exercicis que potencien la velocitat de presa de decisions

dels jugadors.

Però la formació de Josep Bordas no s’adreça només a

joves jugadors. Cada vegada són més els entrenadors

que es volen contagiar de la seva particular manera de

veure el bàsquet. És per això que periòdicament aquest

català ofereix cursos tant a monitors novells com a tèc-

nics amb més experiència. Una taula de bar i un cafè ca-

lent són les úniques eines que necessita Bordas per a

transmetre la seva experiència. Així ho va fer, per exem-

ple, al prestigiós Campus & Stage Attack.

Bordas també col·labora amb les federacions autonòmi-

ques que organitzen els cursos oficials per a treure’s el

carnet d’entrenador de bàsquet. Així, no és estrany

veure’l impartint l’assignatura de Detecció de Talents o

dictant una conferència adreçada a especialistes en for-

mació de joves. “Cal incidir en l’organització i la formació

dels jugadors ja que el treball no pot ser mai a curt termi-

ni. Per organitzar el bàsquet base del Vive Menorca i

aconseguir els primers fruits poden passar quatre o cinc

anys, però cada any es veurà una millora evident”, avan-

ça l’entrenador.

Segons Josep Bordas, un bon lloc per començar és “inci-

dir en conceptes bàsics com la defensa i les situacions es-

pecials de llançament a cistella. A partir d’aquests con-

ceptes bàsics, es van augmentant els treballs fins a

apropar-los a les situacions reals de partit”.

106-107-Basq02 5/1/07 09:26 Página 107

es que al 1998 el Palamós, el club més antic del

futbol català, va celebrar el seu centenari, els fes-

tejos pels cent anys s’han anat succeint: el Barça,

l'Espanyol, la Pobla de Lillet, el Sabadell, el Manresa, el

Terrassa i el Santfeliuenc, entre altres. I ara mateix ens

trobem a les portes de l’aniversari de l’Europa. El club

escapulat s’ha forjat una identitat pròpia al llarg d’aquests

cent anys que l’han convertit en una institució en

l’imaginari del futbol nacional. Tot i que des de fa

algunes temporades sobreviu pels complicats móns del

futbol més modest no ha perdut aquesta categoria. No és

fàcil ressaltar un motiu únic que hagi dotat el conjunt

gracienc d’aquesta condició, sinó que es podria conside-

rar que és un conglomerat d’esdeveniments, circumstàn-

Text: Iván Mullor Imatges: ceeuropa.com

esforç— 108

europla tercera via

“Caliu Gracienc” és l’autèntic tresor del club de Gràcia

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 108

esforç— 109

cies i noms els que han conduït l’Europa a ser històrica-

ment el tercer equip més important de Barcelona, per

darrera del Barça i l’Espanyol, i amb el permís dels altres

conjunts històrics barcelonins. Inclús en algun moment,

els graciencs van deixar de ser els tercers en discòrdia i

se les van veure amb els blaugranes cara a cara. La seva

fama també ha traspassat les fronteres dels Països

Catalans i ha arribat a Espanya.

Un barri, un equip

El Club Esportiu Europa, com es coneix avui en dia, va

néixer al 1907 després de la fusió de dos equips, el

Provençal i el Madrid de Barcelona. El nom de l’entitat

no va ser una idea original sinó que se’l van apropiar

d’un equip, el FC Europa, que estava a punt de

desaparèixer. Només van fer algun retoc i d’aquesta

manera es van estalviar una part de les despeses del re-

gistre. Però no és pas el nom un dels elements cabdals

en la pervivència a través del temps dels escapulats sinó

que d’entrada es podria destacar el lloc en el qual es va

gestar i va arrelar profundament. L’Europa és originari de

aCelebració d’un gol al partit Europa-Girona d’aquesta temporada

Partit dels anys 30 a l’antic estadi gracienc

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 109

esforç— 110

l’antiga Vila de Gràcia i es va crear deu anys després que

el poble perdés la seva última independència i fos

annexionat definitivament a la gran Barcelona. A partir

d’aquest instant, l’equip de futbol va esdevenir un sím-

bol identitari d’una vila que al llarg del segle XIX va tenir

tres ajuntaments independents. No s’ha de pensar que

els graciencs van lluitar a través del futbol per deixar de

pertànyer a Barcelona, però sí és cert que mentre la

majoria de la població barcelonina es debatia per ser del

Barça o de l’Espanyol hi havia una part que evitava el

debat perquè ho tenia molt clar: el seu club era l’Europa

i prou. A més, el club va trobar simpatitzants entre la

gent de fora de Gràcia que va anar a viure al nou barri

quan va començar la seva expansió.

Paral·lelament, hi han altres elements que vinculen estre-

tament el club amb Gràcia des d’un bon principi com és

el fet de nodrir el primer equip amb futbolistes graciencs,

com és el cas dels germans Esteve i Bonaventura Pelaó.

O la participació de membres del club en activitats

socials molt pròpies del barri com és la festa de Sant

Medir. És important considerar que a banda de ser un

equip de futbol, l’Europa era una entitat gracienca més i

que participava activament amb la resta de col·lectius de

diferents àmbits que integraven un teixit associatiu ric

culturalment parlant i diversificat. A més, el camp de

l'Europa sempre ha estat a la Vila gracienca mentre que

altres històrics, com el Sants o el Júpiter, han estat dester-

rats en algun moment o altre.

Primera etapa d’èxits

En una primera fase, els èxits esportius van reforçar el

lligam únic dels europeistes cap al seu club. Dotze anys

després de la seva fundació l’Europa va ascendir a la màx-

ima categoria del futbol català (1919). I al cap de quatre

anys, a la campanya 1922/23, es va proclamar campió de

la copa Catalunya en derrotar el Barça 1 a 0. Això li va

permetre disputar la copa del Rei. Tot i ser la primera

experiència a nivell estatal, els escapulats van brodar un

campionat excel·lent. Es van plantar a la final del campi-

onat del KO que van perdre contra l’Athletic de Bilbao en

el camp de les Corts per la mínima (1-0), era al 1923.

“L’Europa és originari de l’antigaVila de Gràcia i es va crear deuanys després que el poble perdésla seva última independència”

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 110

esforç— 111

La primera llavor ja s’havia sembrat. El nom de l’Europa

havia omplert les portades dels diaris esportius més

importants. Però això va ser un fet menor comparat amb

el que va succeir cinc anys més tard quan es va conver-

tir en un dels deu fundadors del primer campionat de

lliga estatal. Un privilegi que comparteix amb el Barça,

l’Espanyol, l’Athletic de Bilbao, el Racing, l’Arenas de

Getxo, el Real Unión, la Real Sociedad, l’Atletico de

Madrid i el Real Madrid. Els graciencs van romandre a

l’elit del futbol tres campanyes abans de patir una

primera crisi que el portaria fins a les categories del fut-

bol regional. L’etiqueta honorífica de fundador de la lliga

espanyola, però, ja no li podria prendre ningú.

Després, l’Europa va estar molt a prop de l’abisme, de no

poder perllongar la seva vida més enllà dels anys trenta.

Una crisi econòmica greu, deguda en bona part a la

primera professionalització important del futbol, va estar

a punt de fer desaparèixer el club. Per a fer front als prob-

lemes financers es va fusionar amb el Gràcia i van adop-

tar el nom de FC Catalunya. Tanmateix, el canvi de nom

només va afectar el primer equip ja que l’amateur va

continuar competint com a Europa evitant així estroncar

la història de l’entitat. Cal dir que l’experiment del FC

Catalunya va ser força desastrós i que es va retirar poc

després de començar el campionat de Catalunya.

Un any abans del descens a la regional i abans de viure

l’última experiència a la primera divisió, l’Europa va dur

a terme una iniciativa molt semblant a la que fan molts

clubs avui en dia per recaptar diners. La plantilla va fer

les maletes i va disputar uns quants partits amistosos per

alguns camps europeus per intentar regenerar unes

arques força malmeses. El principal instigador de la ini-

ciativa va ser el llavors president Joan Matas, un dels

mandataris més importants que ha tingut el club i que es

podria comparar al paper de mecenes que Joan Gamper

va desenvolupar al Barça. La plantilla escapulada, a par-

tir de l’1 de juliol de 1930, va recórrer nou països –No-

ruega, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Txecoslovà-

quia (llavors unida), Polònia, Alemanya i Dinamarca–

per tal d’aconseguir diners a canvi de jugar. L’experiència

va ser un gran èxit esportiu ja que els catalans només

van perdre tres dels quinze enfrontaments que van dis-

putar i això va permetre que, un altre cop, la premsa es

fes ressò positivament de les fites de l’Europa. Tanma-

teix, la part negativa va ser que els ingressos no es van

produir i el club va tancar la gira amb pèrdues quan en

principi comptava ingressar unes 20.000 pessetes de

l’època. En tot cas, aquesta experiència també serveix per

destacar que els escapulats en els seus primers anys van

ser un club modern, que intentava sumar-se a les pro-

postes més avantguardistes per a no quedar-se desfasat i

progressar sempre que fos possible. Així, doncs, és inte-

ressant observar que experiències com les gires ameri-

canes i asiàtiques que realitzen avui en dia el Madrid i el

Barça no són cap novetat, tot i que és cert que el rendi-

ment econòmic que en treuen ara sí que està assegurat.

Europa-Barça C disputat el passat més de novembre

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 111

esforç— 112

Els temps difícils

La guerra, la postguerra, la dictadura. Els anys quaranta

van ser uns dies complicats. Un llarg i fosc túnel del qual

no va ser fàcil sortir-ne. La crisi va ser estructural. No hi

havia temps per a l’oci. Sobreviure en el dia a dia ja era

prou dificultós com per pensar en la diversió. Aquest

context no va afavorir gens ni mica el ressorgiment d’en-

titats ludicoesportives com l’Europa. Però a mesura que

els anys van transcórrer i el poble va començar a aixecar

el cap es va anar tornant a la normalitat. Encara que

lentament. A principi dels cinquanta els escapulats van

abandonar el pou del futbol regional i van entrar als anys

seixanta tornant a visitar els terrenys de joc del futbol

d’elit, a la segona divisió A. Això va despertar el senti-

ment europeista dels graciencs. La gent més gran va

tornar al camp per recordar els feliços anys vint. Els més

daurats de la història escapulada. I de retruc van

empènyer els més joves a trepitjar el camp del carrer

Sardenya. Un camp que va adoptar aquest nom perquè

la seva entrada principal dóna al carrer homònim.

Segurament es pot considerar que, la dels anys seixanta,

va ser l’última injecció important de creixement social

per al club de la Vila de Gràcia. L’eufòria es palpava en

els carrers. Molts comerços, bars i establiments en gene-

ral es van batejar amb el nom del club: Europa.

El club va tenir empenta durant un bon temps més.

Esportivament es van viure davallades importants.

Com ara dos retorns a la terra dels camps de la regio-

nal. Una sotragada forta i que no va ajudar gens a

regenerar la massa social que anava minvant afectada

“L’Europa guanyà dues Copes Catalunya al FC Barcelona”

Celebració de la Copa Catalunya guanyada l’any 1997

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 112

esforç— 113

per la llei de vida. Llavors, però, es van celebrar els

èxits contemporanis més sonats. L’Europa va guanyar

consecutivament dues copes de Catalunya al FC

Barcelona que comptava amb jugadors de la talla de

Hristo Stoichkov, Xavi, De la Peña, Hesp, Blanc, Óscar,

Pizzi, Andersson, Giovanni o Amor. Tota aquesta

artilleria blaugrana va sucumbir davant de futbolistes

que no omplien portades de diaris com Serafín, Badia,

Arturo, Fernando, Amorós, Raúl Verdú, Pacha o

Endrino. Tanmateix, la fama per haver batut dues veg-

ades el Barça es va reconèixer internacionalment. I la

plantilla de l’Europa, després de molts anys, va haver

de fer les maletes de nou per realitzar un estada d’estiu

a Beirut. A més, els catalans també hi van realitzar tres

partits amistosos. El tercer partit, contra el millor equip

de la lliga libanesa, el Nejmeh, va comportar un nou

rècord pels anals europeistes. Unes 45.000 persones

van presenciar l’enfrontament. Mai tanta gent havia

vist en directe l’equip que havia nascut a una remota

contrada catalana.

En els últims anys les angoixes i les desil·lusions s’han

deixat veure més sovint que no pas les jornades de glòria

en el Nou Sardenya. Però el llegat és ferm i resisteix per

bé que no n’hi ha prou en mirar enrere. Actualment, el

primer equip juga un paper discret a la tercera divisió.

Hauria estat magnífic celebrar el centenari amb un

ascens, encara que això és una quimera ara mateix.

Aquest deute històric, el de premiar la institució escapu-

lada amb un ascens a segona B, l’haurà de saldar el

planter que compta amb uns 1.500 futbolistes. En ells i

en el seu entorn rau la missió de ser els protagonistes

dels propers capítols escapulats. Els d’un club genuí com

l’Europa.

Celebració del primer gol de la temporada davant el Girona

108-113-Fut01 5/1/07 09:27 Página 113

Text: Iván Mullor Imatges: Oriol Durán

Matías Irace, del Rosario al

sant andreu

114-115-Fut02 5/1/07 09:28 Página 114

er a qualsevol xaval nascut a Rosario –la localitat

més poblada del centre est d’Argentina a la provín-

cia de Santa Fe– un dels seus somnis és defensar

els interessos del Central o bé els del Newell’s Old Boys.

Matías Emiliano Irace (Rosario 21/9/1983), crescut en

una família d’aficionats del Central, havia imaginat sem-

pre poder saltar a la gespa de l’estadi Dr. Lisandro de la

Torre, conegut popularment com a Gigante de Arroyito, i

vestir la samarreta que un dia es va posar Mario Kempes,

un dels millors jugadors que ha tingut el club.

Irace va passar la infantesa darrere d’una pilota fent

volar la imaginació. Però un dia va tenir l’oportunitat de

complir els seus desitjos gràcies al seu germà que el va

portar a unes proves que feia el Central, i se’l van

quedar. L’ull d’Omar Arnaldo Palma, El Negro Palma,

una autèntica institució del conjunt argentí, va ser pro-

videncial en el destí de l’extrem esquerra. I en tan sols tres

anys va passar de les categories inferiors al primer equip.

Mai s’havia pogut plantejar una cosa així perquè “havia

crescut en el si d’una família humil, sense gaire recursos

econòmics, i el futbol no només és entrenar sinó que

s’han de destinar uns diners al transport i a l’alimentació

per portar una bona dieta”, reconeix Irace.

Llavors, en el primer equip canalla1, que és com es

coneix el club, hi havia un reguitzell de jugadors de

molta qualitat i no era fàcil guanyar-se un lloc. Però

l’avui jugador del Sant Andreu es va convertir en el

primer suplent i va romandre a Rosario una temporada i

mitja. Un temps que li va permetre trepitjar la gespa dels

1. En el passat, un associació per la lluita contra la lepra va proposar fer

un partit a Rosario entre Newell’s i Central per recollir fons per a la

causa. Newell’s va acceptar. Per això són coneguts com a Leprosos,

pseudònim posat per Central, és clar. Central no va voler jugar el par-

tit, la qual cosa va ser considerada per a la societat civil rosarina de

l’època una canallada, d’aquí que es coneguin com a Canallas.

camps més importants d’Argentina així com molts dels

santuaris sudamericans, ja que el Central va disputar la

Copa Libertadores de l’edició 2004. Irace es va quedar a

les portes d’accedir als quarts de final de la màxima com-

petició de clubs, en quedar eliminat en els vuitens pel

Sao Paulo en un partit en el qual va jugar els noranta

minuts.

En aquell moment, el jugador havia crescut. Volia que el

seu esforç fos recompensat econòmicament de manera

justa, però les dues parts no es van posar d’acord i va

haver de fer les maletes. En el seu país no va tenir sort; i

va recórrer 13.000 quilòmetres, fins a Brussel·les, per

provar en un equip belga. “No entenia l’idioma, no

coneixia ningú i en un partit de trenta minuts havia de

convèncer els tècnics. Els companys no em van fer sen-

tir còmode; i suposo que és normal perquè podia pren-

dre el lloc a un d’ells”. Poc després el seu representant li

va obrir les portes del futbol de l’Estat espanyol. Jaume

Creixell –l’any passat secretari tècnic del Sant Andreu i

avui entrenador dels andreuencs– va veure un vídeo, li

va agradar el jugador i el va fitxar. Ara, Irace viu la sego-

na campanya en el conjunt del Narcís Sala de la segona

B i no té pressa per tornar al seu país. Confia en perllon-

gar la seva estada a Europa i viure un futbol “més ràpid,

però menys passional que l’argentí”. “En un entrena-

ment de Rosario hi poden haver uns 5.000 aficionats. La

gent sent molt la samarreta, se la posaria i mataria per

defensar-la. Si perds el clàssic contra Newell’s Old Boys

no pots fer ni una cervesa, has d’anar directe a casa. En

canvi, si guanyes, ets com un deu”, explica Irace, que

reconeix que, a la recta final de la seva carrera esportiva,

tornaria a ser un canalla sense cobrar ni un euro.

El jugador del Sant Andreu,Matías Irace, format al Rosario Central, busca sort a Europa

114-115-Fut02 5/1/07 09:28 Página 115

Text: Eduard Palomares Imatges: Paco Pubill / Marcos Pérez de Rozas

treballantfent història,

pel futurpel futur

L’equip celebra la consecució del títol de lliga de la passada temporada.L’equip celebra la consecució del títol de lliga de la passada temporada.

116-121-ConvidatGel 5/1/07 09:29 Página 116

esforç— 117

958 és l’any que l’hoquei gel va arribar a Catalunya.

Va ser a la capital de la Cerdanya, entre dos equips del

Pirineu: el Puigcerdà i el Núria. El nom d’aleshores

dels dos clubs era el d’Escolapis i el de Club Alpí Núria. El

matx es va jugar en un entorn natural, l’estany de

Puigcerdà, ja que llavors encara no hi havia cap pista de

gel en tot l’estat. Les condicions de fred de fa seixanta anys

eren molt més baixes que les actuals. Aquest fet va conver-

tir l’estany de Puigcerdà en la pista de gel d’aquells pioners

de l’hoquei al Pirineu, Catalunya, i la resta d’Espanya.

Aquests inicis van marcar l’esport a Puigcerdà fins als

nostres dies. En aquest aspecte es pot dir que el Gel i els

puigcerdanencs estan units formant una pinya que ha

garantit la participació del Club en totes les competicions

oficials espanyoles fins als nostres dies, cosa que lamen-

tablement no poden dir molts altres clubs que s’han anat

desfent pel camí.

Enguany quan es parla del Puigcerdà es parla d’un

equip que ha marcat l’inici de l’hoquei a les nostres

fronteres, i que a més és l’actual campió i líder. En aque-

sta temporada el Club ha guanyat tots els partits de lliga

que portem. Així mateix, la plantilla va tenir l’experièn-

cia de viatjar a Polònia per disputar la segona ronda de

l’eliminatòria de la Copa Continental, l’equivalent a la

El Puigcerdà, actual campió de la lliga s’ha convertiten un referent espanyol de l’hoquei gel

Partit CG Puigcerdà - Vielha, d’aquesta temporada

esforç— 118

Champions en gel. En aquesta ocasió es va fer palès que

el nivell de joc a Espanya encara està lluny d’arribar a

les primeres competicions europees. En aquesta ocasió,

però, el Club es va prendre el desplaçament com una

experiència per a la pretemporada, sense que els resul-

tats fossin un objectiu principal.

Els Clubs estatals

Actualment, a Espanya hi han vuit clubs, tres d’ells a

Catalunya. A banda dels de Cerdanya també té secció de

gel el FC Barcelona; i, des de fa dos anys, el Club Geu

Vielha Vall d’Aran. A la resta de l’estat hi ha el CH

Majadahonda (de Madrid); el CH Madrid, el Txuri Urdin

(de Sant Sebastià), el Vitoria Gasteinz (del País Basc) i el

CH Jaca Horcona. Pel que fa al Vielha es va crear amb

molts esforços i exjugadors del Puigcerdà i del Barça que

han acabat configurant la plantilla base dels aranesos,

conjuntament amb cinc estrangers. Enguany, el CH

Madrid i el CH Vitoria Gasteiz no han pogut competir

amb l’equip sènior, per problemes interns dels dos clubs,

que passen per un moment difícil econòmicament.

El gran rival del Puigcerdà és, però, el Club Hielo Jaca

Horcona. Els partits entre els dos clubs pirinencs es con-

verteixen en un autèntic duel de titans. En la darrera

ocasió va ser el Puigcerdà qui va emportar-se la victòria

per un ajustat 7 a 6, en un partit en què els groc-i-negres

van anar tota l’estona per darrere en el marcador, però al

final van poder remuntar i acabar guanyant per la míni-

ma diferència. Avui per avui es pot dir que Jaca té una de

les escoles més sòlides de l’hoquei gel estatal, una si-

tuació que la nova junta directiva del Puigcerdà treballa

per poder-se-li equiparar.

L’hoquei base

En aquest sentit, el nou president del

Puigcerdà, Gúmer Hilario, conjunta-

ment amb el vicepresident esportiu,

Gabi Masó, i el director tècnic del

club, l’eslovac Peter Oppitz, estan tre-

Els de la capital cerdana van ser els pioners d’aquest esport fa 50 anys damunt d’un estany glaçat pel fred natural

Foto oficial del Primer Equip del Club Gel Puigcerdà.

ballant per fomentar l’hoquei com a esport escolar.

D’aquesta manera el que es pretén es poder obrir l’ho-

quei a tots els nens de la comarca i fer competicions entre

els diferents col·legis. En aquest aspecte, per molt estrany

que pugui semblar, l’hoquei gel encara no està conside-

rat com un esport escolar a Catalunya. El Puigcerdà vol

capgirar aquesta situació. Per això ja ha mantingut con-

verses amb les diferents institucions municipals, comar-

cals, i la Generalitat perquè es pugui incloure la pràctica

d’aquest esport perquè es fomenti la base.

Una de les principals dificultats amb què es troben els

infants que volen començar a practicar l’hoquei és el fet

d’haver-se de comprar l’equipament. Per això els respon-

sables del planter del Puigcerdà també contemplen la

compra d’equips perquè els infants que vulguin provar

aquest esport ho puguin fer sense haver-se de gastar l’e-

quipament abans de saber si continuarà al Club. Una

altra acció que es contempla és fer una campanya per les

escoles de la comarca per fomentar que els nens i nenes

vinguin a la pista a patinar i provar l’hoquei.

L’afició per la pràctica de l’hoquei gel a Puigcerdà ha patit

alts i baixos. I avui està en una situació en què s’ha obert

una alerta perquè el planter ha baixat molt i cal recuper-

ar-la com en d’altres temps. Precisament la majoria de

jugadors del primer equip han sortit de l’escola puigcer-

danenca. El fet que la lliga sigui semiprofessional, també

implica que els jugadors de la pedrera acceptin treballar i

jugar, amb el risc de lesions que això comporta, i sacri-

ficar els caps de setmana per viatjar a les diferents pistes.

Normatives de la competició

A partir d’aquesta temporada, la nova Federació Espa-

nyola d’Esports de Gel -recentment escindida de la Real

Federació d’Esports d’Hivern- ha implantat que cada

club només pot alinear cinc jugadors estrangers, ja siguin

comunitaris o extracomunitaris. La Federació ha emprès

aquesta mesura consensuada amb la majoria de clubs

per tal de fomentar l’escola d’hoquei gel espanyola i evi-

tar el que passa en d’altres lligues europees en les que

els equips estan formats en la seva gran majoria per

jugadors estrangers, i els nacionals ocupen un segon

lloc. Aquest seria el cas de lligues com la francesa o l’ale-

manya. En aquest aspecte, l’actual vicepresident de la

Federació i responsable de l’hoquei gel, Frank González,

creu que aquesta és una bona norma per donar suport

als jugadors i l’escola de cada club.

El planter de clubs com el Puigcerdà és el futur de l’hoquei gel català

Els alevins del Club Gel Puigcerdà es presenten al partit davant el Jaca

Precisament, la creació de la nova Federació s’ha rebut

molt positivament per a la majoria de clubs, ja que

d’aquesta manera hi ha una dedicació molt més àmplia

a cada un dels esports de gel i les normatives es fan més

adequades a la realitat del dia a dia. Una altra acció que

ha dut a terme per tal de pujar el nivell espanyol i pujar

de categoria dins Europa és un sistema de lliga sub 16 a

partir de seleccions de les comunitats autònomes. En

aquest aspecte, la Federació també fomenta els partits

internacionals amb la selecció espanyola, per preparar

aquest equip per disputar el Festival Olímpic per a la

Joventut que es farà al febrer de 2007. Per a aquesta

ocasió la ciutat aragonesa de Jaca està construint una

nova pista de gel amb 3.000 localitats.

La selecció catalana sub 16

Pel que fa a la selecció catalana sub 16 està entrenada per

l’exjugador Gabi Masó. Ell considera que cal pujar el ni-

vell de la planter dels tres clubs catalans. Un dels objec-

tius que s’ha fixat el tècnic català és el d’aportar més

quantitat de jugadors a la selecció espanyola. Actualment,

en els últims partits amistosos que Espanya ha disputat a

Hongria, els espanyols han sumat dues derrotes, per 3 a 4

i 8 a 5. La competició estatal per excel·lència a banda de

la lliga és la Copa del Rei, de la qual el Jaca és el guanya-

dor de la temporada passada, en guanyar la final contra

el Puigcerdà. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern

organitza la Copa Catalana, que encara està per definir on

es jugarà aquest any. La nova edició de la Copa del Rei es

jugarà a Pamplona. Els clubs i la Federació Espanyola

s’han decidit per aquest emplaçament per incentivar els

veïns de la ciutat i les institucions esportives de Navarra

de formar un nou club en aquesta ciutat.

Sosteniment dels clubs

Formar un club no és una tasca fàcil, com tampoc ho és

el fet que es mantingui estable i pugui treure equips en

totes les categories. El fet que estem en un país on la ‘fut-

bolmania’ ha arribat a un estadi tan gran que comença a

ser antiesportiva amb la resta de disciplines -almenys pel

que fa al protagonisme en els mitjans- fa que sigui difícil

trobar patrocinadors i convèncer les institucions perquè

ajudin els equips. Sortosament, en el panorama interna-

cional, l’esport rei no ha aconseguit fer ombra a l’hoquei

gel que per les seves qualitats és l’esport d’equip més

ràpid del món. És difícil avorrir-se en un partit d’hoquei.

La velocitat del puck o pastilla pot arribar als 200 qui-

lòmetres per hora en els tirs més potents. Els atacs i con-

traatacs són constants en els partits. I l’empat a zero o a

un, que tant habitual és en d’altres esports, en l’hoquei

gel són resultats rars, ja que normalment s’aconseguei-

xen força més gols.

Els partits

Un partit d’hoquei gel es divideix en tres temps de vint

minuts cadascun, que es juga a temps parat. Sobre el gel

hi ha un àrbitre i dos liniers, que vesteixen una camisa a

ratlles blanques i negres. Cada equip té cinc jugadors i el

porter, peça clau en els partits. Del porter es diu que pot

arribar a representar el 60% o el 70% de l’èxit de l’equip.

Com ja bona part dels lectors sabran, l’hoquei és un

esport on el contacte físic està permès i forma part del

joc. Aquestes accions estan perfectament normalitzades.

En aquest sentit, la Federació Internacional d’Hoquei

Gel (IIHF) ha instaurat normatives més estrictes per con-

trolar el contacte físic. Així doncs, tot i que l’esport per-

met les càrregues i el contacte físic, la normativa és molt

clara amb les accions incorrectes, i per això hi ha les san-

cions, que van des de dos minuts, la més petita, fins als

20 i 25 minuts, les més grans, amb possibilitat que el

jugador se sancioni per a partits posteriors. L’esportivitat

en aquest esport queda palesa en un acte tan simbòlic

com és el de donar-se la mà al final del partit, en senyal

de donar la disputa esportiva per finalitzada, una vega-

da l’àrbitre xiula el final del partit.

A causa de les incorreccions, els equips es poden quedar

en una situació d’inferioritat numèrica damunt del gel

fins que s’esgoti el temps de sanció del jugador que ha

comès l’acció il·legal. Tanmateix, el mínim de jugadors

que pot tenir un equip és de

tres. L’equip que juga en si-

tuació de superioritat numèri-

ca o power play té una proba-

bilitat més alta de marcar, i

per això hi ha una estratègia

que cada plantilla estudia

aplicar en aquests tipus de si-

tuació que se solen donar en

Selecció catalana sub 16

esforç— 121

els partits, tant si es juga el power play com en situació

d’inferioritat.

El sistema eslovac

Des de fa uns anys, el Puigcerdà aplica un sistema de joc

que es basa en el que han marcat els entrenadors eslo-

vacs. Així doncs, l’entrenador actual del Club, Peter

Oppitz, ha aconseguit fer-se amb la tercera lliga de l’e-

quip des que es va fundar la competició al 1973. En

aquella època el Puigcerdà havia de jugar a la pista del

Font Romeu (Cerdanya nord), i no va ser fins al 1983

que el club va poder jugar a la pista que es va fer al

municipi dins del Club Poliesportiu Puigcerdà, l’actual

pavelló del club. Ara, el Club Gel Puigcerdà ha proposat

la renovació del paviment i de la maquinària per conge-

lar, que ha quedat obsoleta. Tant és així, que la pista ha

de tancar dos mesos a l’any, de manera que la pretempo-

rada del Puigcerdà sempre queda afectada per aquest

tancament i els jugadors han d’anar a entrenar a la pista

del Font Romeu i a la d’Andorra, amb totes les despeses

i els inconvenients esportius que això suposa. Així,

doncs, la remodelació de la pista, conjuntament amb el

foment de l’esport base del Club, són dos objectius de

futur que s’ha marcat la nova directiva del Puigcerdà.

Tornant al sistema de joc i entrenament que s’aplica re-

centment en el Puigcerdà, cal destacar la labor d’Oppitz,

que ha sabut portar l’equip a la victòria i crear un joc ba-

sat en els passes i les combinacions dels jugadors. Aquest

tècnic eslovac va arribar a Espanya de la mà del FC

Barcelona que el va fitxar per un temporada, en la qual va

ser guanyador de la lliga a la temporada 2001/02. Un any

després, el recorregut del tècnic va seguir a la capital es-

panyola on va fitxar pel Club Hielo Madrid, on va fer un

treball excepcional amb l’escola d’aquest club on va durar

tres anys abans de fitxar pel Puigcerdà. També dos anys

porta a la capital cerdana i els títols promesos han arribat

al club. La temporada passada va conduir el primer equip

a la victòria a la lliga del CG Puigcerdà, la primera Copa

Federación, i el segon lloc a la Copa del Rei.

Aquesta temporada el Puigcerdà és lider en solitari de la

classificació i favorit indiscutible de la lliga. Sembla que

la bona estrella s’ha posat sobre la plantilla que duu

endavant aquest home, metòdic, i molt experimentat en

la competició espanyola. Enguany, Oppitz s’ha encar-

regat de fitxar cinc eslovacs que estan donant un gran

rendiment sobre el gel i que congenien perfectament

amb els jugadors del planter al vestidor. També és de

justícia remarcar la feina del davanter aragonès Iván

Gracia com l’únic fitxatge nacional del Club, que desta-

ca pel seu afany golejador i esperit lluitador. Sortosament

el club no viu només dels fitxatges i la labor dels ju-

gadors del planter és la base del joc groc-i-negre. En

aquest aspecte el Puigcerdà ha sabut formar jugadors

excel·lents i de primera categoria.

l'inici d’una aventuraFa poc més de quatre mesos, un grup de quinze

noies van decidir endegar un nou projecte per for-

mar un conjunt d'hoquei gel a Puigcerdà. D'aquesta

manera, les pioneres de l'hoquei gel a la ciutat cere-

tana es van adreçar al capità del primer equip del

club, Salva Bernola, per tal que es convertís en el

seu entrenador. Bernola, recolzat per un altre ju-

gador del conjunt sènior del Club Gel, Jordi Soler,

va acceptar el repte i es va començar a escriure una

altra pàgina de l'hoquei gel a la Cerdanya.

Les jugadores, que tenen edats compreses entre 13

i 39 anys, provenen majoritàriament del patinatge

artístic tot i que algunes d'elles afronten el seu

primer contacte amb els patins. De moment, entre-

nen tres dies a la setmana, però l'objectiu és muntar

i participar en alguna mena de competició.

El capità Salva Barnola celebra el primer gol al partit davantel Jaca, el passat mes de novembre.

esforç— 122

Aspectes importants en l’alimentació de l’esportista

nutrició Núria Llata Vidal - Dietista-NutricionistaPasseig Bonanova 9, 2n. 1a. Barcelona. Tel.: 932 113 234 • Centre Sanitari Can Mora Tel.: 935 894 344

s’han de sobrepassar aquestes reco-manacions, ja que un excés de proteï-nes es transformarà amb greix. S’hand’ingerir diàriament a través dels ali-ments. Compte amb aquells esportis-tes que prenen suplements d’aminoà-cids i no cuiden la seva alimentació,perquè pot ésser perjudicial per al seurendiment esportiu i afavorir les com-plicacions que abans hem esmentat.Els aliments rics en proteïnes d’origenanimal més adients per a l’alimentaciódiària de tot esportista són els quecontenen pocs greixos. A continua-ció, destaquem els tipus i com cuinar-los per afavorir la seva digestió i dis-ponibilitat.• Carns vermelles (molt riques a més

a més en ferro i vitamines) Cal esco-llir peces de l’animal que continguinpocs greixos:

• Vedella, bou magre, Porc (llom, filet,pernil cuit o salat), cavall, conill…

• Carns blanques o aus: Pollastre, galld’indi (evitar menjar la pell), estruç..

• Peix blanc, blau, marisc, crustacis…fresc, congelat o en conserva (tonyi-na, sardines, etc.) doncs la proteïnano varia.

• Ous: tant la clara com el rovell tenenel seu valor nutritiu, la clara té un altcontingut de proteïnes i el rovell des-taca pels minerals, vitamines, unamica de proteïnes y el colesterol.

L’alimentació de l’esportista té forçaimportància en el seu rendiment es-portiu; per això, cal que estigui benplanificada en funció de l’esport quees practiqui.Els entrenaments són molt impor-tants, però aquests no resultarien tantefectius si no anessin acompanyatsd’una alimentació adient.La quantitat d’energia que necessitaun esportista varia en funció de si éshome o dona, tipus d’esport que prac-tiqui, intensitat de l’esforç físic i durada.Tenint en compte que la base de l’ali-mentació de tot esportista han de serles fècules i cereals com la pasta, arròs,patata, llegums, pa, etc., aliments totsells rics en hidrats de carboni, enaquest article volem deixar clar quinaés la funció i necessitat de les proteïnesen l’alimentació de l’esportista. Ja queencara són molts els esportistes quecreuen que les proteïnes, degut a la se-va importància en la conservació i for-mació de la massa muscular, han deser la base de la seva alimentació.Aquesta és una errada molt generalit-zada entre aquesta disciplina.Un excés de proteïnes pot donar lloca problemes importants de sobrecà-rrega del fetge i del ronyó, deshidrata-ció, sobrepès, excés de colesterol iàcid úric, etc. Per això, sobre un tema tant impor-tant com l’alimentació, cal tenir lesidees ben clares. Sobretot, avui endia, que hi ha un excés d’informació ide productes no sempre aconsellatsper al consum dels esportistes.

Aliments proteics,carns, peixos, ous i equivalents Aquesta família d’aliments està com-posta per carn, peix, crustacis, marisc,aus i ous. Tots ells són aliments que

contenen proteïnes d’origen animald’alt valor biològic, això vol dir que totstenen aminoàcids essencialsque el nostre organisme neces-sita i que per si sol no pot sinte-titzar.Les llegums són aliments ricsen proteïnes d’origen vegetals, però enno tenir tots els aminoàcids essencials,per tal d’igualar la qualitat en proteïnesque els aliments abans esmentats,s’han de combinar molt bé amb elscereals, en un mateix plat o àpat. Perexemple: llenties amb arròs, mongetesseques amb pa, etc. Aquest aspecteés força important en vegetarians es-trictes; per això cal un bon assessora-ment d’un professional de la nutrició.

Quina funció tenenles proteïnes? De vegades sobrevalorades per moltsesportistes , les proteïnes passen altorrent sanguini en forma d’aminoà-cids. Principalment tenen una funcióplàstica, reparadora i estructural peròtambé formen part de molts proces-sos metabòlics i fisiològics. En deter-minades situacions poden desenvolu-par una funció energètica.La necessitat en proteïnes dels espor-tistes que practiquen un determinatesport d’equip, com handbol, voleibol,rugbi, bàsquet, etc., ha de satisfer el15% del seu valor energètic diari. Aixòvol dir que de les calories diàries quenecessita un esportista d’esports d’e-quip només el 15% d’aquesta energiaha de ser formada per les proteïnestant d’origen animal com vegetal.Els homes tenen unes necessitatsd’entre 0,8g i 1,2g de proteïnes per kgde pes corporal* diari, i les donesd’entre 0,7 a 1g. Aquesta diferènciade valors dependrà de diversos fac-tors; per tant, d’entrada, s’ha de partirdel valor més baix en funció del sexe.El nostre organisme no te dipòsits dereserva de proteïnes, per això no

*Quan mencionem pes corporal volem dir el pes saludable per l’alçada del’esportista, si te sobrepes hem de calcular quin seria el seu pes correctei multiplicar cada quilo de pes pels grams de proteïnes que necessita.

122-125-NutMedDiR 5/1/07 09:31 Página 122

esforç— 123

medicina esportivaEl desgast del genollCondropaties, condromalàcies i artrosi

L’articulació del genoll, la formen el fèmur,

la tíbia i la ròtula, altrament dita caçoleta.

Té uns coixinets amortidors que són els

meniscs i uns lligaments que estabilitzen i

permeten la seva mobilitat específica. Tot

això està folrat per un teixit anomenat car-

tílag que contribueix al lliscament d’un os

sobre l’altre de manera harmònica.

Condropatia, condromalàcia, artrosi, són

paraules que s’escolten de forma repetida

quan parlem de genolls que fan mal. En el

fons, totes aquest paraules fan referència

a un únic fet: el desgast del cartílag.

Aquest desgast pot ser molt molest però

poc important, i és molt difícil d’objectivar-

lo mitjançant les diferents proves diagnòs-

tiques: radiografies, escàners, ressonàn-

cies magnètiques,... El grau de desgast

més sever que podem sofrir en el cartílag

és l’artrosi. Per tant, les condropaties o

condromalàcies –que són el mateix– mai

són tan greus com l’artrosi.

Un bon dia, l’esportista –habitualment vete-

rà– nota un dolor inespecífic al genoll que

al cap d’una estona cedeix i que li permet

continuar amb la seva activitat. Molts cops,

el genoll acabarà la seva activitat amb una

mica d’inflamació. Amb el temps, el dolor

va augmentant en intensitat i durada, fins

que es fa permanent. Alguns cops, des-

prés d’una activitat física excessiva, el ge-

noll s’inflarà molt més de l’habitual.

De vegades, l’individu t’explica que el ge-

noll li fa mal de forma contínua, però que

augmenta en determinades situacions:

baixar escales, agafar càrregues mantin-

gudes i de forma perllongada.

Com hem dit, doncs, el dolor característic

del genoll de l’esportista veterà es deu al

desgast de les estructures internes del ge-

noll: del cartílag i dels meniscs. En aquest

sentit, el cartílag s’assembla a un parquet

que es va desgastant: primer l’encerat (con-

dropatia de Ir grau), després comença a

gastar-se la fusta de forma progressiva (con-

dropatia de IIn i IIIr grau) fins que, per fi, apa-

reix el sòl (condropatia de IVt grau o artrosi).

No només el cartílag es desgasta, sinó

que també es desgasten els meniscs, que

estan situats entre la tíbia i el fèmur.

Aquest desgast a vegades pot ocasionar

dolors sobtats i molt invalidants, que ‘blo-

quegen’ el genoll (impossibilitat de doble-

gar-lo): el menisc s’haurà trencat per de-

generació del mateix.

Existeixen factors que poden condicionar

el desgast del genoll. Uns genolls varus

(garrells) o valgus (en ‘ix’) condicionen

que se sobrecarregui més una part del

genoll que una altra: tant el cartílag com

el menisc corresponent. Igualment, una

ròtula alta o amb tendència a sortir enfora

(subluxada) contribueix a què es lesioni la

caçoleta.

Davant d’aquest quadre no existeixen

tractaments curatius, sinó únicament

pal·liatius: disminuir de pes per evitar ma-

jors sobrecàrregues, aplicar gel i descan-

sar. Si s’arriba a la conclusió que existeix

una ruptura degenerativa del menisc, serà

necessària la cirurgia mitjançant una ar-

troscòpia.

Dr. Ramon BaliusConsell Català de l’Esport i

Clínica FIATC. Revista Apunts.org

Esquema d’un genoll normal. La línia discontínua correspon

a la ròtula (caçoleta).

Esquema d’un genoll afectat de desgast.

A. Genoll amb torsió tibial i discret ‘genu varus’ (garrell). Tindrà tendència a sobrecarregar la part de dins dels genolls.

B. Genoll amb ‘genu valgus’ (genolls en ‘ix’). Tindrà tendència a sobrecarregar la part de fora dels genolls i la caçoleta.A B

entrenament personalConcepteNo es tracta d’entrenar músculs de mane-

ra aïllada sinó de realitzar moviments de

caràcter global on es veuen implicades to-

ta una sèrie de cadenes musculars, do-

nant una especial atenció al DIAFRAGMA,

que és el centre de totes elles i decisiu en

la respiració. L’objectiu consisteix en realit-

zar exercicis que permetin incrementar la

transferència tant a les accions de la vida

quotidiana com a les que es produeixen

en les diferents pràctiques esportives, re-

duint el risc de lesió i millorant la qualitat

de vida.

Contràriament al que succeeix en l’entrena-

ment tradicional de força–resistència, fugim

de l’aïllament muscular per centrar-nos en

la globalitat del moviment, trobant en les si-

tuacions de desequilibri i reequilibri dinàmic

els elements clau d’aquest entrenament.

Com dur-lo a termeImplicant cadenes musculars, el coneixe-

ment d’aquestes serà de vital importància

pel correcte disseny dels exercicis. Els

exercicis proposats hauran de contemplar

la implicació de grups musculars diferents,

donant una especial importància a la mus-

culatura estabilitzadora.

Buscarem superfícies o elements (Fit-Ball,

Bosu, matalassets, gomes,...) que provo-

quin inestabilitat i desequilibris, davant els

quals el cos hagi de respondre estabilit-

zant-se i tornant-se a equilibrar.

Tot aquest procés de reequilibri implica un

gran treball de la musculatura estabilitza-

dora (abdominal, lumbar, erectors de la

columna, paravertebral, glutis,...) que és

l’encarregada d’adaptar correctament la

posició corporal a les diferents situacions,

reduint el risc de lesió i augmentant les

possibilitats de moviment de la persona.

Els processos de reequilibri dinàmic impli-

quen reaccions en tots els eixos i plans de

les articulacions, provocant canvis en els

patrons habituals del moviment i millorant

les connexions neuromusculars. Per

aquest motiu es tracta d’un tipus d’entre-

nament motriu molt ric.

Avantatges• Millora de la postura per la incrementació

del to de la musculatura estabilitzadora.

• Increment de l’eficàcia de les respostes

motrius: gràcies al treball simultani dels

músculs agonistes, antagonistes estabilit-

zadors i neutralitzadors es milloren les

connexions neuromusculars, millorant la

transmissió dels impulsos elèctrics que ori-

ginen les contraccions, i possibilitant millo-

res de la coordinació intra i intermuscular.

• Millora de l’equilibri (estàtic i dinàmic): fo-

nament sobre el que es basen tots els

moviments, és l’habilitat de mantenir la

posició desitjada. Precisa d’una correcta

coordinació entre tots els músculs que

intervenen en el moviment, ja actuïn

aquests com a agonistes, antagonistes,

sinergistes, fixadors o estabilitzadors.

• Increment de la propiocepció: augmenta

la consciència del propi cos (de la sime-

tria i equilibri corporals) i facilita la per-

cepció dels canvis de posició, per petits

que aquests siguin.

• Reducció de les lesions: una musculatura

estabilitzadora en forma i la millora en la

transmissió dels impulsos nerviosos reduiran

molt el risc de patir lesions musculars i/o

tendinoses davant de situacions que afectin

la vida quotidiana (exemple: pinçament lum-

bar en recollir quelcom del terra o en despla-

çar un objecte pesant) o la pràctica esporti-

va (reducció d’estrebades o ruptures de

fibres, musculars per manca de coordinació

en la resposta motora). A més a més,

Col·laboració especial dels Clubs de fitness

www.dir.cat

Entrenament funcional

esforç— 124

cucions tècniques més precises i efi-

cients i respostes més efectives davant

d’estímuls previstos i NO previstos).

• Forma d’enriquir l’entrenament clàssic

de força–resistència, hipertròfia,...

• Increment de la motivació: realitzar exer-

cicis en situacions d’inestabilitat repre-

senta un nou estímul i pot convertir-se en

un nou repte per aquells que porten molt

de temps entrenant.

Aspectes que s’hande tenir en compte:• Cal tenir en compte que tots els ele-

ments que són coordinativament com-

aquest tipus d’entrenament permet un gran

enfortiment dels lligaments i tendons.

• Augment de l’agilitat: millora de la capaci-

tat de compensar els canvis del centre de

gravetat del cos de manera eficient du-

rant els moviments. La seva millora per-

met incrementar la velocitat, la precisió i,

per tant, l’eficiència dels moviments.

• Entrenament simultani de la capacitat

aeròbica (cardiovascular) i de la força re-

sistència muscular.

• Transferència als esports: equilibri, agili-

tat, estabilització i propiocepció estan in-

tegrats en tots els moviments esportius;

per tant, si millorem aquestes capacitats

incrementarem el nostre rendiment (exe-

plexos impliquen fatiga del sistema ner-

viós (central i perifèric) i per aquest motiu

la durada d’aquest tipus d’entrenament

ha de ser limitada.

• Si realitzem entrenaments mixts, és millor

començar amb els exercicis de Funcional

Training, quan estem en plenes facultats i

sense fatiga acumulada, ja que en cas

contrari s’incrementaran els errors i aug-

mentarà el risc de lesió.

Exercicis amb Bosu:• Qualsevol posició d’equilibri s’ha de man-

tenir un mínim de 10” perquè es consi-

deri vàlida.

1- Equilibri sobre un sol peu. L’altra cama

es manté en flexió. Podem incrementar

la dificultat realitzant una elevació frontal

o lateral de la cama sobre la que no re-

colzem el pes.

2- De genolls sobre el Bosu. Un company

enfonsa un lateral d’aquest amb el peu

per tal que quan aquest retorni a la seva

posició inicial produeixi un desequilibri.

La posició de genolls provoca una ma-

jor implicació de la musculatura para-

vertebral, ja que el moviment es trans-

met més directament al tronc. Podem

incrementar la dificultat recolzant-nos

sobre un sol genoll.

3- Decúbit Supí. Col·loquem un peu sobre

el Bosu invertit. Separem la pelvis i l’es-

quena del terra, mantenint l’altra cama

alineada amb el tronc. Mantenim la po-

sició 20” i canviem de cama.

4- Flexions i extensions de cames sobre

Bosu invertit. Podem incrementar la in-

tensitat utilitzant sobrecàrrega i la difi-

cultat realitzant el moviment sobre un

sol peu.

5- Flexions de braços sobre el Bosu. Per

tal d’incrementar la dificultat i la intensi-

tat podem recolzar el pes de les extre-

mitats inferiors sobre un sol peu i/o in-

clinar el Bosu cap a un costat.

6- Salts sobre el Bosu. Tant la fase d’im-

pulsió com la de recepció es realitzen

sobre aquest element.

Robert Herraez

Director de fitness

dels clubs DiR.

esforç— 125

esforç— 126

ESTIMAT ETO’OJoan OlivaEd. Empúries ISBN: 84-9787-160-X

Encara que pogués semblar que tot eltext que apareix al llibre ho ha escrit elpropi Eto’o, la veritat és que es tractad’una divertidíssima biografia novel·ladade Joan Oliva. El jove escriptor, que havolgut fer un petit homenatge al seu ídol,recrea de forma molt visual el peregrinat-ge del jugador camerunès des de que vadescobrir el futbol, un esport que des-pertava passions entre els seus familiars,fins al dia que el somni es va fer realitat:arribar a Europa i triomfar al FC Barcelo-na. Entremig es relaten desenes d’anèc-dotes i experiències que Joan Oliva havolgut retocar fins a fer-les fàcilmentcomprensibles per a nois i noies que,potser, també pensen que els seus som-nis es poden fer realitat.

EL BARÇA EN GUERRAJosep M. Solé / Jordi FinestresAngle Editorial ISBN: 84-96521-18-4

Com va sobreviure l’entitat blaugrana a unaguerra i al règim franquista? Com es va evi-tar el canvi de nom de FC Barcelona a ClubEspaña? De quina manera es va gestar lagira del primer equip a Mèxic i als EstatsUnits al 1937? Aquestes són algunes pre-guntes a què respon aquest llibre escrit perun historiador i un periodista, i que preténser un estudi definitiu sobre la trajectòriadel Barça durant la guerra civil espanyola.Amb pròleg de Joan Laporta, aquest volumrelata de forma documentada els fets mésreveladors de l’època, i es descriuen, perexemple, les accions per eludir la incauta-ció del club, l’assassinat del president Sun-yol, la mort de l’exjugador blaugrana ÁngelArocha al front de Balaguer i l’ocupació mi-litar del Barça l’any 1939.

HISTÒRIA DE TOTES LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES(1904-2005)Josep M. Raduà i DomènechPlataforma Proseleccions CatalanesISBN: 84-93416-74-6

Les gairebé 500 pàgines d’aquest llibre sónun compendi de noms i dates que expli-quen una per una totes les competicions iresultats assolits per totes les seleccionsesportives catalanes. En 65 capítols, unper cada federació, s’enumera cronològi-cament l’aparició a Catalunya de l’esporttractat, i després l’aparició de la selecciócorresponent i totes les seves participa-cions en campionats nacionals i internacio-nals. Hi caben totes les disciplines, des deles més conegudes, com futbol o atletis-me, fins d’altres menys practicades, com lacolumbofília o el llançament de dards. L’afi-cionat que vulgui tenir a la seva prestatge-ria un autèntic manual sobre l’ahir i l’avui deles seleccions catalanes, pot trobar enaquest llibre la publicació perfecte.

audiovisuals

wpaweb.es

Tots els amantsdel waterpolo te-nen un oasi d’in-formació a la pà-gina creada perl’Associació deWaterpolo, insti-tució que reuneixtots els equipsde la Lliga Na-cional.Aquí podem tro-bar no només

resultats, classificacions i cròniques delspartits, sinó també una àmplia base dedades de tots els clubs, amb fitxes de ca-dascun dels jugadors i dels àrbitres. L’a-partat de descàrregues ens ofereix lapossibilitat de visualitzar i baixar-nos aldisc dur una quantitat important de foto-grafies d’actes, de partits i de fons d’es-criptori. Tampoc menyspreable, el link de‘Mercat’. Si hi ha un fitxatge, aquí és elprimer lloc on pots informar-te.

futfemcat.com

El futbol femení català és una de les joiesdel nostre esport, amb èxits aconseguitsper tots els nostres clubs. L’esforç mereixuna pàgina com aquesta, que s’ha con-vertit el portal de referència per a totes lesjugadores, des de les més grans a lesmés petites. L’apartat de notícies estàcontínuament actualitzat, i es pot trobarinformació de totes les categories: Super-lliga, Lliga Nacional, Primera, Segona iFutbol Base. Com tota bona web ques’apreciï, disposa dels seus fòrums, pàgi-na d’enllaços i d’una bona hemerotecaper cercar articles antics. I, si vols, tambépots participar en l’enquesta mensual onpots opinar des de qui guanyarà la prope-ra Superlliga, a elegir l’equip revelació dela temporada.

esportcatala.com

Els aficionats cata-lans a l’esport han detenir als seus prefe-rits aquesta web poli-temàtica que recullnotícies de tots elsàmbits i racons onparticipa un equip oun esportista català.La pàgina, que haestat premiada coma millor web esporti-va en català per la Secretaria Generald’Esports de la Generalitat, té una im-mensa base de dades de resultats i d’en-titats, de totes les categories i de tots elsesports en equip, des de futbol a korfbal.Menció a part mereix la secció dedicadaa l’esport escolar, una finestra oberta a lagran feina que es fa des de baix.A més, ara, el portal ofereix a tots elsusuaris que es registrin la possibilitat detenir un compte de correu i una pàginaweb pròpia, que es pot actualitzar fàcil-ment des del portal de notícies de la web.

126-127-AudioMon.qxd 5/1/07 09:30 Página 126

BÀSQUET I ART

La fusió entre esport i art ha trobat un no-va mostra en l’exposició BQ.ART.06, orga-nitzada per la Federació Catalana de Bas-quetbol. L’essència del bàsquet és l’obraguanyadora del concurs que anualmentorganitza l’entitat, i que pretén combinaraquest esport amb altres elements quoti-dians de la vida.

LA SENSUALITAT DE L’ESPORT

Els jugadors de la UE Santboiana es des-pullen en un calendari per al 2007, ambl’objectiu de recaptar diners per al seuequip. És una alternativa a la que ja han re-corregut moltes entitats i que ha arribat adonar molt bons resultats.

món esforç

esforç— 127

126-127-AudioMon.qxd 5/1/07 09:30 Página 127

esforç— 128

l’altra cara per Gustavo Bejer

Marc Pujol,extrem del BM Granollers

128-LaltraCara 5/1/07 09:33 Página 128

www.torres.esclubtorres@torres.es

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 962ccvvalencia@torres.es

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 364ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 871ccvgir@torres.es

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 208ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 200ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 250ccvpalma@torres.es

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres

li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vi

i la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi

i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari

de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi

i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

esforç 3

Documents

bona ortografia sense esforÇ -...

taller de salut -...

interior díptic ‘participa’...

elaboració de documents administratius - diba.cat · el...

bona ortografia sense esforç · bona ortografia sense...

evolucio terminologia i. - academia.cat · evolucio...

pag 3 - eivissa...4 pag amics i amigues, la nostra ciutat...

avantatges de tenir estat...

les màquines -...

ortografia sense esforç

l’ordinador i els alumnes amb necessitats … · web...

seva organització el seu esforç i...

projecte educatiu d’esplac - bruixes i bruixots · de...

un esforÇ de lectura: «babel’ de ferrater ·...

hipotensió amb l’exercici i alteració a l’ecg ·...

avt2014 - marxists internet archive · reunidos ups's : os...

un president per a la història - cloud object storage...

planell ja són un nou equipament veïnal publica un llibre...

exposiciÓ col·lectiva finlàndia crea · finlàndia....

marc de la innovació pedagògica a...