impactes del turisme (att, curs 2013-2014)

Unes quantes idees de partida a mode d’introducció

S’ha passat de veure el turisme només amb una visió positiva a una en què s’accepten cada cop més els seus impactes negatius, que també hi són (beneficis contra costos).

Impacte: interacció entre turistes i àrea de destinació i població local. A l’àrea de destinació hi ha implantat un sistema econòmic, sociocultural i ambiental amb una certa capacitat de càrrega o límits de tolerància.

Capacitat de càrrega: “El màxim ús que es pot obtenir d’una destinació turística sense que es causin impactes negatius en el medi ambient, sense reduir la satisfacció dels visitants, o sense que es generi un efecte advers en la societat receptora, cultura o l’economia de l’àrea.”

Els impactes del turisme

En principi, els impactes seran positius si no se supera aquesta capacitat, i negatius si s’ultrapassen i no s’hi posa remei o cap mesura per redreçar la situació.

Subjectivitat de l’impacte: la determinació de si l’impacte és positiu o negatiu en molts casos dependrà de qui ho analitzi (el que per a uns pot ser positiu per a uns altres pot ser negatiu).

Magnitud de l’impacte: variable i depèn de diferents aspectes, però podem citar com a més importants els següents:

•Tipus d’oferta predominant i tipus de turistes.•Nivell de desenvolupament econòmic i social de l’àrea.•Nivell de recirculació dels ingressos a la destinació (què es queda a dins i què marxa a fora). •L’estacionalitat de la temporada turística.•Turisme com una activitat d’una certa inestable i subjecta a fluctuacions de tipus: econòmic, natural, polític, etc.

Tipus d’impactes: econòmics, socioculturals i ambientals.

Els econòmics són els més estudiats: més fàcils d’expressar en termes quantitatius; els altres dos exigeixen sovint una expressió qualitativa, sobretot els socioculturals, molt més subjectiva i difícil d’avaluar.

En un principi l’avaluació dels impactes del turisme només es feia des del punt de vista econòmic i d’ençà un temps també es tenen en compte les variables socioculturals i ambientals.

En els impactes econòmics hi posen molt èmfasi els economistes i sobretot amb una visió optimista del turisme, mentre que en els altres intervenen més sociòlegs i geògrafs (i altres disciplines de les Ciències Socials i Ecologia), i amb una visió menys optimista i més crítica.

Tipus de capacitats de càrrega

1.Capacitat de càrrega física (ecològica). S’ha de pensar que diferents entorns, diferents nivells de capacitat física. Un entorn que ja estigui molt més humanitzat “acceptarà” un nivell més alt i un altre que sigui gairebé “verge”, serà molt més sensible a la petjada humana.

On creieu que la capacitat de càrrega és menor?

Antàrtida

Benidorm

I en aquests altres dos casos, on creieu que la capacitat de càrrega és menor?

Sabana africana

Muntanya de Montserrat

Són dos entorns naturals però segurament la “fragilitat” d’un no té res a veure amb la de l’altre. Diferents “capacitats de resistència”.

AH! QUINES GANES QUE TENIA JA D’ABANDONAR L’ESTRÈS, EL SOROLL, LA BRUTÍCIA I LA GENTADA DE LA CIUTAT...

...PER GAUDIR DEL’ESTRÈS, EL SOROLL, LA BRUTÍCIA I LA GENTADA DE LA PLATJA

2.Capacitat de càrrega psicològica (o de percepció). Es pot arribar a una situació en què el turista “fugi” de la destinació si creu que hi ha massa gent. La “massa” i la “individualitat”. El turista, però, no s’adona que ell també és part del problema.

Platja de Salou

Platja de Lloret de Mar

Vall dels Reis (Egipte)

Museu del Louvre de París. Cua de gent per veure la Mona Lisa ...

Tic, tac, tic, tac ...

I el premi després de tanta espera! La

fotografia és la prova que s’hi ha estat.

3.Capacitat de càrrega social (residents). Es pot arribar a una situació en què la població resident a la destinació vegi el turisme, més com una molèstia (l’origen de molts problemes) que com un benefici.

La Rambla de Barcelona

Barri de la Plaka (Atenes)

0

100

200

300

400

500

600

700

1975 1991 1996

Agricultura i ramaderia

Construcció

Turisme i comerç

Ocupació per sectors a la Val d’Aran

4.Capacitat de càrrega econòmica. Es pot arribar a una situació en què la base econòmica de la destinació acabi sent monopolitzada pel turisme, desplaçant altres sectors en pes, inversions i ma d’obra. El perill d’un monopoli econòmic.

Els impactes econòmics del turisme

1. Desenvolupament econòmic regional: turisme com a activitat transversal amb altres sectors econòmics i la despesa turística incideix en l’allotjament, restauració, comerços, lleure, etc. i a la vegada genera altres ingressos (p. ex. impostos municipals).

També exigeix crear o expandir serveis i infraestructures (aigua, llum, neteja, gas, electricitat, accessos, sanitat, seguretat, etc.). El turisme serveix per finançar el desenvolupament econòmic general de la zona i arrossega els altres sectors de l’economia.

2. Mecanisme de finançament o compensació del dèficit comercial: Quan l’economia nacional depengui molt de les importacions, el turisme pot ser una de les poques oportunitats de captar divises (moneda forta).

3. Efecte multiplicador: la despesa turística que fan els turistes en la destinació estimula, en major o menor grau, altres sectors de la producció i genera altres tipus d’ingressos (directes, indirectes i induïts).

4. Creació d’ocupació: com a sector de serveis que és, el turisme requereix de molta mà d’obra, sobretot no gaire qualificada. Com que aquesta és la que predomina més en destinacions pobres o deprimides, aleshores el turisme genera ocupació.

Qüestió sobre la naturalesa de llocs de treball: sovint més precaris que a altres àmbits de l’economia (estacionals, a temps parcial, pitjor remunerats, il·legals, etc.). Turisme com un sector procliu a l’economia informal.

5. Competència intersectorial: el turisme també pot competir amb altres sectors (p. ex. agricultura i pesca). El turisme dóna més ingressos i riquesa que al sector primari. Transvasament de mà d’obra cap als serveis i de retruc, despoblament de les zones rurals, pèrdua de valor de les terres dedicades a l’agricultura i dependència envers l’exterior per a l’abastiment de productes.

El turisme transforma el model econòmic tradicional i es passa d’un model autosuficient a un altre cada cop més dependent de l’exterior. Dependència dels turistes, modes, touroperators, dels mercats emissors (pocs). Situacions de “neo-colonialisme”.

6. Inflació i especulació del sòl: el creixement turístic tendeix a generar un augment generalitzat dels preus en la destinació (de productes i serveis bàsics, habitatge, etc.).

Un exemple de cap a on pot anar a a parar els diners del turisme

Els impactes socioculturals del turisme

Idea de partida: A les àrees receptores tenen lloc canvis en els models i estils de vida de la població resident (sistema de valors, conducta moral, creences, cultura tradicional, etc). Contacte entre aquesta població i turistes (amb comportaments molt diferents).

El turisme “exporta” el model de vida i desenvolupament d’unes societats “modernes”, cap a unes altres amb uns valors i uns nivells de desenvolupament molt dispars. Això és encara bastant evident en països pobres (front els països “occidentals”).

Distància cultural: els impactes poden ser més acusats com més diferents siguin l’estructura socioeconòmica i el nivell de vida entre la població local i els turistes. Això no es dóna entre països molt semblants (p. ex. a nivell europeu). Dicotomia entre locals i visitants.

Població local i visitant: cap d’aquests dos grups és homogeni, tenen diferències quant a trets socials, demogràfics, econòmics, ètnics, etc. Per tant, els impactes també poden ser diferents en funció de cada grup social. La relativitat del concepte “impacte”.

No tots els canvis que experimenten les societats receptores provenen del turisme; aquest és un element més de canvi d’un procés de globalització. També hi intervenen la televisió, Internet, publicitat, empreses multinacionals, etc.

Principals tipus d’impactes:1.Canvis demogràfics.2.Canvis en l’estructura laboral.3.Transformacions socials i culturals. Efecte demostració.4.Canvis en el sistema moral.5.Banalització (trivialització) de la cultura i folklore.

1.Canvis demogràfics: turisme genera immigració i “importa” gent d’altres zones; una nova dinàmica demogràfica, rejoveniment (augment de la població jove), augment de la taxa de natalitat, modificació de la mida de la família, etc.

2.Canvis en l’estructura laboral: turisme com una activitat molt més monetaritzada que les tradicionals a les zones de recepció; introducció dels salaris en el cercle familiar. També accés de la dona al mercat de treball (més “llibertat”). A nivell laboral, també una certa marginació de la població local respecte les tasques de direcció del negoci turístic, de major qualificació.

3.Transformacions socials i culturals. Efecte demostració: la població local -amb un nivell de "desenvolupament" inferior- té la falsa idea que tot el que és estranger és millor mentre que el que és local és arcaic i inútil. S’aspira a assolir unes possibilitats de consum iguals que els turistes i imitar el seu comportament.

Per contra, intercanvi d’informació i un augment del nivell de coneixement del que succeeix a l’exterior. El contacte també pot afavorir la relativització dels esquemes culturals de la població local, un eixamplament d’horitzons, etc.

4.Canvis en el sistema moral: introducció de noves pautes de conducta, nous sistemes de valors. Fenomen de “la doble moral”, i difusió d’activitats “modernes” com el hippisme, el nudisme, la síndrome beach boy. Procés de secularització de la societat local i pèrdua de valors religiosos.

5.Banalització (trivialització) de la cultura i folklore: quan la cultura s’utilitza només com un entreteniment, el turisme acaba banalitzant les tradicionals culturals (els turistes se’n queden amb una imatge molt superficial o tòpica). En canvi, també afavoreix el renaixement de tradicions culturals o folklòriques que potser abans estaven abandonades o restringides a molt poca població.

Quina situació podria simbolitzar cadascuna

de les següents imatges?

Platja de Kenya

Eivissa Barcelona

Els impactes ambientals del turisme

Idea de partida: Alteració humana en el medi ambient o en algun dels seus components (vegetació, fauna, paisatge, aigua, aire, sòl, etc.).

Paradoxa: El turisme acaba deteriorant el medi (el “suport”) en què basa el seu èxit. A bona part de les destinacions el principal recurs és el medi ambient (platges, espais naturals, muntanyes, ciutats i pobles, o el paisatge en general). De fet, ha contribuït al naixement i progrés del turisme en molts indrets.

L’impacte ambiental és objectiu (és una cosa evident) però la seva valoració (allò que determina la importància de l’impacte) és subjectiva: no serà valorat igualment per un ecologista que un constructor, un tècnic municipal, un hoteler, etc.

Descripció dels impactes ambientals

•Lleus / Profunds: segons la intensitat•De curta durada / Persistents: segons l’estacionalitat•Concentrats / Difusos: segons l’extensió•Aparents / No aparents: segons la percepció que se’n tingui •Locals / Globals: segons l’abast geogràfic •Reversibles / Irreversibles: segons la seva reversibilitat

Formes de turisme

Recursos naturals

Tipus d’impacte

Causa principal

Extensives (ex. senderisme)

Ús Mínim Freqüentació

Intensives (ex. sol i platja,

esquí)

Consum Significatiu Urbanització

L’impacte segons la forma de turisme

1.Destrucció d’espais naturals: com platges naturals amb dunes, zones d’aiguamolls, deltes, o boscos autòctons, pinedes. Pressió urbanística, fenòmens de “Balearització”, urbanització horitzontal, ports esportius ... Desnaturalització de la línia de costa.

També passa en àrees de muntanya: destrucció d’espais naturals com boscos i pastures per la construcció d’estacions d’esquí, l’ampliació dels dominis esquiables i la creació d’urbanitzacions.

2.Sobrefreqüentació d’espais naturals: la proliferació de turistes en espais naturals pot malmetre els seus elements d’interès (flora, fauna i paisatge en general). L’artificialització de la natura.

3.Excessiu consum d’aigua: una demanda excessiva d’aigua en zones on no abunda. Parcs aquàtics, camps de golf, segones residències enjardinades ... Massa gent en una època puntual de l’any (justament la més seca). Conflictes pel seu ús.

4.Excessiu consum d’energia: es dispara el consum energètic; en transport (vols d’avions, vehicle privat i autocars), electricitat (p. ex. per als aires condicionats i les desalinitzadores), etc .

2.Generació de residus i augment de la contaminació: necessitat de construir equipaments de tractament de residus (abocadors, deixalleries, incineradores …). També augment de la contaminació de diversos tipus: atmosfèrica, aigües i de la costa, acústica, congestió de tràfic, etc.

Apareix el que l'ecologia anomena “estrès ambiental”, quan se superen els nivells de capacitat de càrrega o nivell de tolerància d’un ecosistema per una forta pressió humana. Es dóna, doncs una relació antagònica entre turisme i medi ambient.

1998

1952

Badia de Palamós (Costa Brava)

Evolució del sòl urbà a la Costa Brava, 1957, 1974 i 1993

Les taques vermelles es van estenent …

1950

2000

Port Ginesta (Sitges)

Ports esportius: afectació dels espigons en la circulació natural de sorra i sediments al llarg de la costa, desaparició de platges senceres i necessitat de regenerar-les artificialment

Peníscola

Edificació vertical Edificació horitzontal

Peníscola

Actuació en plantes de desalinització d’aigua segons el programa AGUA

Camp de golf, Almería

Empuriabrava, resort turístico al costat d’un parc natural

Projecte d’estació d’esquí de la Vall Fosca (aturat)

Classificació de les activitats recreatives i esportives a la natura segons la intensitat del seu impacte ambiental potencial

Impactes potencials d’algunes activitats esportives a la natura