EXCAVACIONS FRUCTÍFERES �

33

El jutge cita a declararCospedal, Arenas i Cascos

CAS BÁRCENAS�

23

ORDENA EMBARGAR TOTS ELS BÉNS DE L’EXTRESORER

Els arqueòlegs troben pistes a Moiàsobre la dieta de l’Homo sapiens

DESCOBREIXEN VÈRTEBRES DE PEIX A LA BALMA DEL GAI

REGIÓ7

M. M.

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès, Anoia, Alt Urgell i Baix Llobregat Nord

RECICLA’MAquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

www.regio7.catANY: XXXVI NÚMERO: 10.403DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

PREU 1,20 EUROS | DIMECRES, 31 DE JULIOL DEL 2013

AVUI

EspecialLA SALUT Escac ala cel·lulitis

�El govern de la Generalitat va presentar ahir una proposició de llei que si

prosperés dificultaria la creació de les comarques del Moianès i el Lluçanès �2 I 3

La futura llei de governslocals passarà les tisorespels consells comarcals

�CONVERGÈNCIA ESPERA QUE

EL SEGUIMENT NO FOS A QUILLAVORS ERA PRESIDENTLOCAL DEL PARTIT, ANDREUBARÉS

�L’ALCALDE REITERA

QUE NO DONARÀ NOMS I QUEERA UN AFER LABORAL

�10

CiU de Navarclesdemanarà un pleextraordinari pelcas Método 3 i tem que fos unespionatge polític

�ELS PROMOTORS DE LA

INICIATIVA ESTANCONVENÇUTS QUE PORTARIAMILERS DE PELEGRINS

�5

Els responsablesdel camí de Loiolaa Manresa volenque el 2016 siguiany jubilar ignasià

�LES OBRES HAN TRET A LA

LLUM UN ANTIC PASSATGE IUNA SÈQUIA

�14

Una ampliació del’hotel La Freixeraposa al descobertelements de laSolsona medieval�

UN QUART D’HORA PER TASTAR EL NOU CRAC. El jugador brasiler va sortir a les acaballes d’un partit que elsblaugrana van empatar a dos gols al camp del Lechia Gdansk polonès. En el poc temps que va jugar, Neymar validerar l’equip (ja sense Messi al camp) i va rebre força patacades rivals. Pel Barça van marcar Sergi Roberto i Messi.

Un Neymar bregador s’estrena amb el Barça

El barcelonismeperd Ramallets,un dels seusgrans mites �

EL PORTER DE L’EQUIP QUEVA PASSAR A LA HISTÒRIACOM EL BARÇA DE LES CINCCOPES VA MORIR AHIR AL’EDAT DE 89 ANYS

�31

Josep Antoni Ramallets

ANDREU DALMAU/ARXIU-EFEADAM WARZAWA/EFE

CONCESSIONARI OFICIAL CITROËN

www.futurauto.maas.es

Cra. De Vic, s/n ( Pujada Roja )

MANRESA

T. 93 873 85 00

Mestre Montaner, 88

IGUALADA

T. 93 801 73 77

Av. Comte Llobregat, 16

MARTORELL

T. 93 776 69 51

Regió7 DIMECRES, 31 DE JULIOL DEL 2013 5

MANRESA � SOCIETAT

El va ser any sant jubilarcompostel·là o any sant jacobeu.D’entre . i . pele-grins que els anys anteriors havienfet el Camí de Sant Jaume, es va ferel salt a .. És el que acon-seguirà el Camí de Sant Ignasi, deLoiola a Manresa, si el és anyjubilar ignasià: un increment delspelegrins que fan el camí. El seuresponsable, el jesuïta Josep Llu-ís Iriberri, ha explicat a Regió quela idea és començar-hi a treballara principi de l’any vinent. La dar-rera paraula la tindran a Roma.

Per aspirar a l’any jubilar, fasaber Irriberi, «caldria demanar-ho als bisbes de l’Església catòli-ca per on passa el Camí Ignasià.D’aquí, caldrà fer el salt cap aRoma». I afegeix que «el nostre casés especial perquè tenim dos llocsmolt importants en el recorre-gut: l’inici i el Dnal; Loiola-Azpe-tia i Manresa. Això implica duesdiòcesis (el tema jubilar és catòlic,i pertany a la tradició de l’Esglésiacristiana, o sigui que els primersimplicats han de ser els bisbes deVic i de Sant Sebastià)». Apuntaque «encara no sabem com aca-barem deDnint el format, peròmés aviat ens inclinem per de-manar que l’any comenci el dejuliol a Loiola i acabi el de ju-liol a Manresa».

Les passes que cal ferPrimer de tot, «hem de presentarla nostra petició, des de l’ODcinaTècnica del Camí Ignasià [de laqual és el director] als rectors delssantuaris de Loiola i Manresa i alsbisbes corresponents. Damuntd’aquests pilars recau el pes del’any jubilar. Un cop la nostra pe-tició sigui acceptada, cal anar a de-manar a Roma que ens concedei-xin poder fer aquesta celebració,

en principi, l’any , i desprésl’any . Si aquesta pràctica esconsolida per la resposta de lagent, llavors podria quedar esta-blert per a generacions futures».

Iriberri fa notar que el valordels anys jubilars és espiritual, enel sentit que «representen unaoportunitat immillorable de re-novació interior». Remarca, però,que «al mateix temps que es trac-ta d’un tema espiritual, també ésun tema temporal, atès que la ce-lebració periòdica d’anys jubilarsen un mateix lloc fa que aquell lloc,

en el nostre cas no només Manresasinó tot l’itinerari, s’hagi de reno-var i d’actualitzar, ja sigui en elsseus serveis d’atenció als pele-grins i turistes, com a nivell de ce-lebracions i d’actes relacionatsamb l’any jubilar». A més, «la mo-bilització dels agents socials ésmés gran». Respecte d’això, re-corda el cas del Camí de Sant Jau-me, en què els anys jubilars com-porten «la massiva aEuència depelegrins als llocs sants».

Un 31 de juliol en diumengeLa regla per proclamar anys jubi-lars és la coincidència en di-umenge de la festa, en aquest casde Sant Ignasi, que se celebra el

de juliol, justament avui. Aquestacoincidència s’escaurà el . Enel cas que no sigui possible acon-seguir-ho per a aquest any, el se-güent seria el , quan se cele-braran els anys de l’arribada deSant Ignasi a Manresa, on es vaquedar a viure prop d’un any queel va marcar profundament.

Un any jubilar o any sant és untemps en què l’Església catòlicaconcedeix indulgències als Ddelsque compleixen determinadescondicions; per exemple, fer uncamí de pelegrinatge com els deSant Jaume i Sant Ignasi. A dia d’a-vui, però, fa notar el pare FrancescRiera, superior de la Cova de Man-resa, no es tracta tant d’això, sinó

d’«un any que es viu amb moltamés empenta, il·lusió i unió ambDéu i, en el cas de qui fa el camí ig-nasià, rep com a contrapartidaun jubileu, que és una pau interior,de reconciliació i de benestar».

De les ciutats del món que hancelebrat un jubileu només n’hiha sis a les quals l’Església catòli-ca ha concedit l’autorització percelebrar-lo d’una manera regular.Es coneix com a jubileu in perpe-tuum. Aquestes ciutats són: Jeru-salem, Roma, Santiago de Com-postel·la (quan el dia de juliol,festivitat de Sant Jaume, cau en di-umenge), Sant Toribi de Liébana(Cantàbria), Caravaca de la Cruz(Múrcia) i Urda (Toledo).

GEMMA CAMPS | MANRESA

Responsables del camí de Loiola a Manresavolen que el 2016 sigui any jubilar ignasià

Per ser any sant caldrà fer la petició als bisbes de Sant Sebastià i de Vic, per on passa el recorregut, i, després, a Roma�UN PROJECTE AMBICIÓS El 2016 la celebració de Sant Ignasi s’escau en diumenge (igual que passarà el 2022). Aquesta coincidència és laque permet demanar el que es coneix com a any jubilar. L’Oficina Tècnica del Camí Ignasià preveu començar a treballar en aquest objectiu decara als primers mesos de l’any vinent. Primer, caldrà obtenir el permís dels bisbes de Sant Sebastià i de Vic i, posteriorment, el de Roma

�

El camí ignasià és una ruta

de 650 quilòmetres dividida

en 27 etapes que segueix el pele-

grinatge que va fer Ignasi de Lo-

iola, fundador de la Companyia de

Jesús, l’any 1522, des de Loiola (Gi-

púscoa) fins a Manresa. Al llarg del

camí i durant la seva estada a la ca-

pital del Bages, Ignasi va viure una

intensa experiència espiritual que

el va marcar profundament i que el

portaria, més endavant, a fundar

l’orde religiós dels Jesuïtes i a es-

criure els «Exercicis espirituals».

650 quilòmetresen vint-i-set etapes

Per a les persones que volen ferun camí com el de Sant Ignasi,una eina imprescindible és trobarla font que els ofereixi una infor-mació el màxim de completa de l’i-tinerari. Això és el que persegueixl’actualització que ha realitzat l’O-Dcina Tècnica del Camí Ignasià dela seva pàgina web.

La web actualitzada (caminoig-naciano.org) s’ha redissenyat ambl’objectiu, explica Josep Lluís Iri-

berri, director de l’oDcina, que sigui«més clara, més dinàmica i que lainformació arribi millor als pele-grins». De moment, només es potconsultar el contingut en castellà ien anglès però, properament, in-forma Iriberri, «la tindrem també encatalà i euskera, així com en francèsa Dnal d’agost». Comenta que lapretensió seria poder-hi incloureaviat l’alemany. «Després de l’arti-cle que va fer el setmanari alema-ny Die Zeit sobre el camí (un dels

seus periodistes va venir a fer-lo perescriure el reportatge) tenim forçapeticions d’informació d’allà».

La pàgina web inclou informaciósobre la història del camí, dels llocsper on passa i, a cada lloc, de les eta-pes que inclou, amb una descrip-ció minuciosa de per on transcor-ren, dels quilòmetres i dades de l’al-timetria i del temps; consells pràc-tics, com l’allotjament i creden-cials, i sobre el pelegrinatge, amb uncontingut de caire més espiritual.

G. CAMPS | MANRESA

La web del recorregut s’ha renovat i millorat

D’ençà que va entrar en funciona-ment la pàgina web del Camí deSant Ignasi, el març del 2012, l’hanvisitada prop de 28.000 persones.Només en una dia, el 24 de junypassat, n’hi van entrar 400.

. PERSONES

LA XIFRA

Una imatge de la nova web

Què és un any jubilar o any sant?És un temps en què l'Esglésiacatòlica concedeix singulars

gràcies espirituals (indulgències) alsfidels a imitació de l'any jubilar delsisraelites esmentat a l’Antic Testa-ment. A l'Església catòlica romana, eljubileu és una celebració que d'ordi-nari té lloc cada 25 anys i en la quales concedeix la indulgència plenària.

�SABIES QUE..

ARXIU/G. CAMPS

La imatge mostra el Pont Vell de Manresa vist des de l’aparcament del santuari de la Cova. És per on entren a laciutat i per on han d’arribar fins a la Cova els pelegrins que fan el Camí de Sant Ignasi. A la fotografia, molt petitó, s’hiveu Julio Santiago, el primer manresà que ha fet sencer i a peu aquest itinerari, que va completar el mes de junypassat. A la Cova, el pelegrí rep un diploma amb el seu nom i li posen el darrer segell en el seu carnet de pelegrinatge.

�El Pont Vell és la porta d’entrada dels pelegrins a Manresa i la Cova

Regió7DIMECRES, 31 DE JULIOL DEL 201318

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTESDE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïdani totalment ni parcialment, ni transmesa per captipus de mitjà, sense el permís per escritde la direcció.

Opinió

Regió7Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa).Caps de secció: David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Gerent i Director comercial: Fèlix Noguera i Carrillo. Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de secció: Teresa Boladeras (Administració i finances).

Regió7REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

carrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa

http://www.regio7.cat

TELÈFON

93 877 22 33FAX

93 874 03 52FAX DE PUBLICITAT

93 874 16 12

expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial irespecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes iclients publicitaris.

BERGA: Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon: 973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.IGUALADA: Els Esquiladors 23, baixos 08700. Telèfon: 93 803 07 55.

ADREÇA ELECTRÒNICAregio7@regio7.cat

eia Keynes que, allarg termini, totsmorts. Fins fa pocexistia un cert con-

sens a apostar per un creixementgalopant inde5nit de la Xina,que en poques dècades es con-vertiria en la primera potènciamundial. Amb folgada superiori-tat numèrica en habitants, moltper sobre de qualsevol altra po-tència, només caldria que la pro-ductivitat per persona arribés auns nivells simplement mode-rats perquè la multiplicació do-nés la xifra global del planeta. I amés a més, el règim dictatorialde partit únic asseguraria undesenvolupament a prova de va-gues i reivindicacions socials.

Tanmateix, ara està emergintun canvi de perspectiva. El con-sens dels analistes sobre el futurmiraculós del gegant asiàtic estrenca davant la revisió a la baixade les previsions de creixementdel PIB, que tot i això, en el méscurt termini, continuarà sent

més gran que el de l’estancadaUnió Europea i el dels convales-cents Estats Units. L’importantseria el canvi de tendència, la in-6exió en el pendent en la corba.Res no s’in6a inde5nidament i,com diu el primer manament del’inversor, tot el que puja, baixa.

No només s’ha començat apensar en la frenada de la pro-gressió inde5nida xinesa comuna variable d’alta probabilitat,sinó que s’estan buscant els pos-sibles successors per al paper denous miracles de creixement.Països en els quals un enlaira-ment es pot cimentar en els bai-xos salaris, més baixos que elsactuals de la Xina, i en l’atraccióde grans inversors estrangers.Els pronòstics que vam elaborarfa quatre dies es revisen a fons,

igual com llavors vam revisar elselaborats quatre dies abans.

Els investigadors de la con-ducta humana han identi5cat unpatró psicològic recurrent: ten-dim a pensar que l’evolució sen-cera, la del món i la nostra, aca-ba en el moment present. No ésel que pensàvem abans del dal-tabaix, quan els diners fàcilssemblaven eterns? Per la matei-xa raó creiem que si Europa estàcongelada, ho estarà per sem-pre, i si la Xina va com un coet,mantindrà la velocitat pels se-gles dels segles, de manera queens avançarà i ens dominarà.Com si de cop s’haguessin abolitels cicles.

La realitat sempre és méscomplexa que qualsevol model, iper això tot sovint els pronòsticssemblen no obeir cap altra lleique la de Murphy. També elsque ara apunten a la crisi delmodel xinès. Només sabem queno sabem res, però això ja ho vadir un grec fa una pila d’anys.

D

MURPHY A LA XINA

Tendim a pensar que l’evolució sencera, la del món i la nostra, acaba en el momentpresent. Per això creiem que si Europa està congelada, ho estarà per sempre, i si la Xinava com un coet, mantindrà la velocitat pels segles dels segles, i ens avançarà i dominarà

A TORT I A DRET

Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA.Dipòsits legals: Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.

Difusiócontrolada per

PERIODISTA xdomenech@regio7.catXavier Domènech

La realitat desafia qualsevolmodel, i per això tot sovint elspronòstics semblen no obeircap altra llei que la de Murphy

UN PAS IMPORTANT

PER A MANRESA

ls responsables del Camí de Sant Ignasino estalvien esforços per convertir-loen un itinerari preuat per als pelegrins.Després de posar-lo en marxa i encaraamb molta feina per fer perquè els quiel recorren no li puguin retreure pro-

blemes a nivell de senyalització i d’hostatge, el properpas és aconseguir que el , si pogués ser i, si no, el, sigui declarat any jubilar ignasià. La importànciad’aconseguir-ho, a banda del contingut espiritual i re-ligiós que pugui tenir una 6ta com aquesta, rau en elfet que un any jubilar, com és el cas del Camí de SantJaume quan ho ha estat, comporta un creixement es-pectacular dels pelegrins que el fan en ocasió d’escau-re’s en any sant. El , que és quan es commemora-ran els anys de l’arribada i estada d’Ignasi, funda-dor de la Companyia de Jesús, a la capital del Bages,l’objectiu dels jesuïtes és que Manresa rebi . pe-legrins. Si el fos any jubilar ignasià seria una oca-sió immillorable per comprovar si aquest objectiu seràpossible. De moment, l’O6cina Tècnica del Camí Igna-sià ha organitzat la primera visita al camí d’un grupd’americans lligats a institucions universitàries dels je-suïtes als Estats Units per tal de promocionar-lo allà.La base per demanar que un any sigui jubilar i, enaquest cas, ignasià, és que la festa del sant s’escaigui endiumenge. La festa de Sant Ignasi és justament avui,dia de juliol, i els anys i coincidirà ambdiumenge. L’O6cina Tècnica del Camí Ignasià preveucomençar a moure aquest tema els primers mesos del’any vinent. Primer, s’ha de fer la presentació de la pe-tició als superiors dels santuaris de Loiola i de Manre-sa i als bisbes de les diòcesis per on passa el camí, enaquest cas el de Sant Sebastià i el de Vic. Posterior-ment, cal traslladar aquesta petició a Roma. A poc apoc, amb passes lentes però segures, el Camí de SantIgnasi va avançant cap a un major coneixement, 6ns alpunt de poder esdevenir un potentíssim focus d’aten-ció cap a Manresa que la ciutat ha de saber apro6tar.

E

EDITORIAL TERÀPIA DE XOC PER MANEL PUYAL

CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau i Ribalta,

Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines,Jordi Vilaseca i Brugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.

EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Administradors: Fèlix Noguera i Carrillo i José Manuel Atiénzar Núñez