ELS INTEL·LECTUALS CATALANS

El cas Verdaguer i el Procés de Montjuïc

El cas Verdaguer

Enfrontament amb La família Comillas Amb la jerarquia eclesiàstica

En defensa pròpiaEn defensa pròpia, apareix a “La Publicitat” el 1895 i el 1897

L’escriptor modern

L’escriptor ModernistaModernista, segons Alexandre Cortada

S’encara amb gosadia, sense interessos creats, als grans problemes socials i morals

I en descobreix les solucions

“Explicaré, fil per randa, les tentatives d'agafar-me, les traicions de persones estimades, ma passió, en que, com en la del bon Jesús, no falten acusadors, sobretot dels qui tiren la pedra i amaguen la ma; falsos testimonis, sacerdots, escribes i faritzeus; Pilats que es renten les mans després de condemnar-me; amics que fan lo paper de Judas, i parents que fan lo paper de Calmo.”

Fragments de “En defensa pròpia”

“Aixecaré algunes caretes hipòcrites, mostraré los mòbils vils i baixos, l'enveja, l'odi, l’interès, la mala llengua i el mal cor d'uns i altres; i, en fi, les passions que juguen en l'ordit de la negra trama de mon desterro i persecució.”

“Més que a la justícia humana, que pels pobres no n'hi ha gaire, encomano ma causa a la justícia, i, més que a la justícia, a la misericòrdia de Déu, a qui prego abrigue a mos perseguidors i els torne en bé lo mal que em fan.”“Conste que, per necessitat que estiga, jo no demano res, sinó el dret que tenen fins los aucells de viure i de cantar des d’una branca, alabances a Déu.”

Ingredients de “En defensa pròpia”

EscàndolRecerca de complicitatValor simbòlic de la revolta

Verdaguer aconsegueix la imatge de poeta patriòtic perseguitperseguit pels poders públicspels poders públics

Sorgit dels cercles de l’aristocràcia, n’és expulsat

Des de la premsa, actua com un intel.lectual Aprofita la seva situació: inserit en la societat

literària de finals del s. XIX Revistes: “L’Atlàntida”, “La Creu del

Montseny”, “Lo Pensament Català” Li proporcionen recursos econòmics com un

escriptor professional

Aires de marginalitatmarginalitat

Però els “intel·lectuals” de l’època defugen prendre partir pel cas Verdaguer

se’l considera un afer eclesiàstic

Un altre cas:

El procés de MontjuïcEl procés de Montjuïc

El procés de MontjuïcEl procés de Montjuïc és unConsell de guerra després de l'esclat

d'una bomba al pas de la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, que

causà 12 morts i uns 35 ferits.La repressió es dirigeix contra

l'obrerisme anarquista català. Són detingudes i empresonades al castell de

Montjuïc més de 400 persones

Pere Coromines,

un dels processats

Carta dels acusats en el procès de Montjuïc denunciant els mals tractes rebuts (1897) (Reproduït a “la Justice”, Paris, 16 d’abril 1897)

Guillotinamiento de los testículos con cañas ó cuerdas de guitarra, aplicación de hierros candentes á la carne, quemaduras del balano con puntas de cigarro encendidas, introducción de cañitas entre carne y uña y funcionamiento de un aparato de hierro á manera de casco que oprimía horriblemente la cabeza y desgajaba los labios: estos fueron los métodos de indagación que dieron por resultado la deposición de las declaraciones en que se basa todo el proceso.

A Joseph Thioulouse,que se negó á declarar en castellano por no conocer bastante al español, le bajaron al cero., mazmorra donde se llevaban á cabo las “indagaciones”. Allí le desnudaron, le pusieron una mordaza de palo a manera de freno para que no gritase y le pegaron latigazos a todo vuelo hasta que “hubo aprendido el castellano”

La premsa de l’època també se’n fa ressò

Però en general, els “intel.lectuals” catalans de l’època defugen de comprometre’s amb el que consideren “una causa anarquista”