Paisatge de l’Estaque

Documentació general

Catalogació:Autor: Georges Braque (1892-1963)Títol: Paisatge de l’EstaqueCronologia: 1908Localització: Kuntmuseum (Berna) Estil: cubisme analític

Anàlisi material:Dimensions. 81 cm x 65 cmSuport: telaTècnica: oli

http://www.xtec.es/~jarrimad/contemp/braque.html

Descripció formal

“El verd d’unes petites plantes, situades a la parta inferior del quadre, introdueix l’espectador en ………”

(Explica tot el que hi veus i la manera com està representat allò que descrius)

Anàlisi formal: Elements plàstics

Important línia i color definidores de les qualitats permanents dels objectes

Clarobscur pràcticament desaparegut

Paleta apagada: blau verdós predomina, accentuant la irrealitat

Marrons i tons càlids a la part de baix.

Tons més freds a la part de dalt.

Traç gruixut, contorns objectes ben marcats.

Petites pinzellades: fan vibrar la superfície.

L’austeritat dels colors vol centrar l’atenció en la puresa de les formes.

Aquesta paleta apagada estructura les formes del paisatge en cossos geomètrics.

Manca font lluminosa externa

Els objectes irradien la seva pròpia llum

Conserva cert efecte de profunditat.

No a la perspectiva tradicional

L'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars

Composició

Quadre tancat en si mateix, no té horitzó.

Format per un conjunt d’objectes, disposats ordenadament

L’estructura arquitectònica reduïda a prismes rectangulars

Ombrejat per plasmar el volum, donant als objectes aparença plana i alhora tridimensional

“No n’hi ha prou de fer veure el que s’ha pintat; s’ha de fer tocar” (Braque)

Cada objecte desplegat necessita un desplaçament, per tant una seqüència temporal.

Barreja de formes i fons.

Cases, elements de la natura... reduïts a figures polièdriques (quadrats, rectangles, prismes, trapezis...)

Volums com el cristall de quars, superposats però conservant l’autonomia

Georges Braque (1892-1963)Pintor i escultor rellevant del segle XX francès que, juntament amb Picasso, desenvolupà el cubisme. Va créixer a Le Havre i estudià a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat. Va treballar com a decorador, però mai deixà de pintar. Començà com a impressionista, però aviat adoptaria el fauvisme. Fou influenciat per Gauguin i per l’exposició del Saló de Tardor de 1905.

Obres fauvistes de Braque, exhibides el 1907, amb èxit, al Saló dels Independents de París. També començà a rebre una gran influència de Cézanne.

Guillaume Apollinaire crític, poeta, col·leccionista i promotor de les avantguardes

P. Picasso Les demoselles d’Avignon 1907

G. Braque Paisatges de

l’Estaque 1907

Naixement del Cubisme Personalitats destacades del moviment

Henry Khanweiler galerista i negociant que tingué l'astúcia, arriscada, d’adquirir les obres, de Braque i Picasso, a mesura que s'anaven realitzant

Picasso. Retrat de Henry Khanweiler. 1910

Paul Cézanne L'any 1907 es celebra una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics i en Braque

Estil

Picasso el pintà l’any 1907 i representa una escena del bordell del carrer d'Avinyó. Per alguns suposa el naixement del cubisme Abandonà tots els convencionalismes pictòrics: el modelat, la profunditat i l’espai i les figures s’aplanen, fonent-se.Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral.El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen.

Les demoiselles d'Avignon

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/cubisme/el_cubisme.htm

InterpretacióL’Exposició antològica de Cézanne del 1907 impressionà a Braque tant com per fer-li canviar el seu concepte sobre la pintura. Es fascinà per la geometria dels postimpressionistes, i començà a pintar paisatges a la seva casa de l’Estaque. També influí en el naixement del cubisme el coneixement de l’art primitiu africà que arribava a Europa a principis del segle XX.

“A partir de l'any 1909 P. Picasso i G. Braque decidiren treballar plegats i compartir experiments i troballes. Els preocupava més arribar a un nou llenguatge pictòric que no pas el valor estètic dels seus quadres, i això els portà a centrar-se en motius banals del seu entorn quotidià: bodegons amb ampolles, gerres, diaris o instruments musicals i retrats d'amics i coneguts. El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.”

La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte.

Els quadres de Braque del període 1908–1913 començaren a reflectir el seu nou interès per la geometria i la perspectiva simultània. Va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la perspectiva i els mitjans tècnics que els pintors usaven per representar aquests efectes, posant en qüestió les convencions artístiques establertes. En els seus paisatges de pobles, per exemple, Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a una forma geomètrica aproximada a un cub, tot i fent les ombres de forma que semblés alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera Braque atreia l'atenció a la essència de la il·lusió òptica i la representació artística.A principis de 1909, Braque començà a treballar al costat de Pablo Picasso que havia estat desenvolupant una aproximació similar a la pintura. Ambdós artistes produïren obres de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com Cubisme analític. El 1912, començaren a experimentar amb el collage. La seva producció en col·laboració continuà fins al 1914 quan Braque s'allistà a l'exèrcit francès, deixant París per lluitar en la Primera Guerra Mundial.

Natura morta (1909) Picasso

Fàbrica d'Horta d'Ebre (1909) Picasso

Braque presentà al "Salon d'Automne de 1908" els paisatges pintats a L'Estaque, el jurat les rebutjà tot i que Henri Matisse, considerat l'iniciador del moviment "fauve", pertanyia a aquest jurat.

El crític d'art Louis de Vauxcelles, el 14 de novembre de 1908 en la revista «Gil Blas», les descrigué com des bizarreries cubiques (unes coses estranyes de forma cúbica) i donà així nom al que seria el moviment "cubista".

El quadre que ens ocupa pertany per tant al cubisme analític, i es una de les moltes obres de recerca experimental de Braque en els nous caminis pictòrics iniciats per aquest moviment.

Braque hagué d'exposar els seus paisatges a la galeria del marxant Henry Khanweiler.

Camí prop de l’Estaque (1908) Braque

Viaducte de l’Estaque (1908) Braque

Precubisme Cubisme cezannià (1907- 1909)

És caracteritza per la tendència a les construccions simplificades i

geomètriques

Al setembre de 1907 Braque s’està una temporada a l’Estaque (localitat pròxima a Marsella). Les obres d’aquesta moment s’allunya de la brillantor cromàtica fauve i anuncia una nova concepció espacial fonamentada en Cézanne.

Cases de l’Estaque (1908) Braque

Retrat d’Ambroise Vollard (1910) Picasso

Noia amb Mandolina (1910) Picasso

Dona amb guitarra (1911) Picasso

Cubisme analític (1910-1912)

l’objecte s’analitza i es desfà i el color es redueix, s’apaga i s’utilitza

la gamma de grisos, ocres i verdosos

Cubisme hermètic (1911-1912)

Es la fase més difícil del cubisme, els colors es limiten a la gamma de torrats, grisos i negres, i els objectes s'han fragmentat tant que gairebé

queden destruïts

Els personatges retratats es descomponen en fragments i

es relacionen amb el fons per superposició i transparència

Ampolla i peixos (1910) Georges Braque

Home amb violí (1912) Georges Braque

Cubisme analític (hermètic)

(1910-1912) El portuguès 1912. Georges Braque

Natura morta amb reixa de cadira (1912) Picasso

El collage s’aplica a partir de 1911 i és una de les aportacions més importants del cubisme

Violí i pipa "Le Quotidien"

(1913) Georges Braque

Diari, ampolla i paquet de tabac (1914) Georges Braque

Guitarra (1913) Picasso

Cubisme sintètic (1913-1914)

El pintor substituïa els petits fragments per plans més amplis i la gamma de

colors es fa més ricaNo analitzen tant l’objecte,

sinó que trien el més significatiu de cadascun

1912. Natura morta i Bach 1913. Guitarra

Braque va ser malferit durant la guerra, i quan continuà la seva carrera artística el 1917, es va apartar de la ruda abstracció del cubisme. Treballant tot sol, desenvolupà un estil més personal, caracteritzat per superfícies texturitzades i de colors brillants, i —tot seguint el seu trasllat a la costa de Normandia - la reaparició de la figura humana. Va pintar moltes natures mortes durant aquest temps, mantenint l'èmfasi en l'estructura. Durant la seva recuperació va fer una gran amistat amb l'artista cubista Juan Gris.El 1947 coneix Nicolàs Staël i mantenen una relació d'amistat.Va continuar treballant durant la resta de la seva vida, produint una quantitat considerable de pintures, gràfica, i escultures, totes de gran qualitat contemplativa. Va morir el 31 d‘agost de 1963 a París.

1942.Peix negre

1944. Billard

1925.Fruit on tablecloth

1929. Natura morta

1939. Artista i model

1939. Estudi

1949. Estudi V

1956. Ocells del Louvre

1957. Ocell de foc

Funció

El cubisme és un corrent que s’allunyà molt de la pintura clàssica, presentant la realitat no com ho faria un mirall, sinó com el pintor sabia que era aquesta. Aquesta aportació influí considerablement en les generacions posteriors. Per tant la funció d’aquesta obra i altres semblants va ser obrir el camí cap a noves formes d’experimentació i de treball pictòric.

A Braque es deuen alguns descobriments fonamentals de l’art contemporani:

-El plantejament del problema pictòric en termes d’espai.-Els pigments barrejats amb sorra.-Les imitacions de fusta i marbre.-La inserció al quadre de tipus d’impremta, lletres, nombres i signes.

La tècnica del papier collé, que també utilitzà, i que donà lloc als collages, la va agafar d’una obra de Picasso.

Per un altre costat ja quedà clar que la natura és una cosa, i l’expressió artística una altra de diferent. L’art ja no tracta de reflectir la realitat des del punt de vista naturalista, sinó altres coses, diferents segons cada artista i corrent en particular.

Models i influències

L’exposició retrospectiva de Cézanne, del 1907, fou un fet clau en l’evolució del cubisme. En Braque la influència es nota sobretot en els paisatges de l’Estaque, on també havia pintat Cézanne en la dècada de 1980, iniciant la seva idea de que a la natura tot podia ser reduït a formes geomètriques.

Aquests paisatges varen ser la base de l’obra cubista de Braque, pintada entre 1907 i 1914, i que fou el punt de partida d’altres artistes com Juan Gri8s, Robert Delaunay o Fernand Léger.

També és clau la influència recíproca produïda aquests anys entre l’obra de Picasso i Braque.

Tauler de dames i cartes (1915)

Fantômas (1915)

Ampolla d'Anís el Mono

(1914)

Juan Gris Juan José Victoriano González

És un altre pintor cubista del moment