Oficines centrals: Gran Via Corts Catalanes, 481 Tel.: 902 010 342—Fax: 933 174 553—comunicacio@gremirestauracio.com

Juliol/ Agost 2011 Julio/ Agosto 2011

Amb l'arribada de l'estiu les ter-rasses estan mes plenes i hem de ser conscients que l'activitat de les mateixes ha de conviure amb els veïns i la ciutat sencera. S'ha de mantenir el civisme, controlant i evitant els sorolls i tenint en compte els problemes de mobili-tat d'algunes persones.

Des del Gremi de Restauració de Barcelona col·laborem amb els responsables de la gestió de la nostra ciutat, per sensibilitzar i millorar el consens i la convivència ciutadana de totes les parts implicades i és per això que us demanem a tots la màxima col·laboració.

Els establiments d'hostaleria són espais de trobada ciutadana, que indubtablement representen una part important de la identitat i de la història dels munici-pis. Tot i així, a vegades comporten molèsties al veï-nat, derivades del soroll generat pel funcionament de l'activitat, que poden acabar convertint-se en un seriós problema de convivència.

És evident que un excés de soroll, pot provocar fatiga, estres, i d'altres alteracions que poden arribar a perju-dicar la salut de les persones.

En aquest sentit, des del Gremi de Restauració de Bar-celona us recomanem que seguiu la normativa esta-blerta i procureu controlar al màxim els excessos deri-vats de l'ús de les terrasses durant l'època estiuenca.

Gaietà Farràs President del Gremi de Restauració de Barcelona

Con la llegada del verano las terrazas están más llenas y tenemos que ser conscientes de que la actividad de las mismas debe convivir con los vecinos y la ciudad entera. Se debe man-tener el civismo, controlando y evitando los rui-dos y teniendo en cuenta los problemas de movi-lidad de algunas personas.

Desde el Gremio de Restauración de Barcelona colaboramos con los responsables de la gestión de nuestra ciudad, para sensibilizar y mejorar el consenso y la convivencia ciudadana de todas las partes implicadas y es por ello que os pedi-mos a todos la máxima colaboración.

Los establecimientos de hostelería son espacios de encuentro ciudadano, que indudablemente representan una parte importante de la identi-dad y de la historia de los municipios. Sin em-bargo, a veces conllevan molestias al vecinda-rio, derivadas del ruido generado por el funcio-namiento de la actividad, que pueden acabar convirtiéndose en un serio problema de convi-vencia.

Es evidente que un exceso de ruido, puede pro-vocar fatiga, estrés, y de otras alteraciones que pueden llegar a perjudicar la salud de las perso-nas.

En este sentido, desde el Gremio de Restaura-ción de Barcelona le recomendamos que siga la normativa establecida y procure controlado al máximo los excesos derivados del uso de las te-rrazas durante la época veraniega.

Gaietà Farràs

Presidente del Gremi de Restauració de Barcelona

¿Porque tenemos que controlar el ruido de nuestras actividades?

CONTINGUTS CONTENIDOS

1. Editorial: Perquè hem de controlar el soroll de les nostres activitats Editorial: ¿Porqué tenemos que controlar el ruido de nuestras actividades?

2. Classificació de les infraccions comeses per contaminació Clasificación de las infracciones cometidas por contaminación

3. Recomanacions de bones practiques en la gestió dels espais públics recomendaciones de buenas prácticas en la gestión de los es-pacios públicos

4. Actualitat Fiscal: Mesures de suport als deutors hipotecaris Actualidad Fiscal: Medidas de apoyo a los deudores hipotecarios

5. Actualitat Jurídica Actualidad Jurídica

6. Notícies d’interès Noticias de interés

7. Nous agremiats Nuevos agremiados

Perquè hem de controlar el soroll de les nostres activitats?

ACTUALITAT DEL GREMI

La normativa vigent a Catalunya en matèria de con-taminació acústica, fixa uns criteris de màxim so-roll ambiental assumible per les persones, tipifi-cant les infraccions de les activitats que sobrepas-sin els límits establerts, les sancions i les accions provisionals o definitives que l'infractor ha d'assu-mir.

Lleus: aquelles emissions que superen un màxim de 5 unitats els valors límit. Greus:

Aquelles emissions que superen de 5 a 10 els valors límit

Incomplir les condicions imposades per l'autorització administrativa.

incomplir els requeriments municipals de deficiències observades. impedir o obstruir l'Activitat inspectora.

reincidir en una infracció lleu dins del perí-ode de 2 anys.

Molt greus:

Les que superen en mes de 10 unitats els valors límit d'emissió.

posar en funcionament el focus d'emissors quan Se'n hagi ordenat precinte o a clausu-ra.

Impedir o obstruir la acció inspectora de forma que retardi l'exercici de les seves funcions.

Reincidir amb infraccions de caràcter greu en el període de 2 anys.

Les sancions s'han d'imposar d'acord amb I infracció comesa i amb els d'imports següents:

per infraccions lleus, fins a 900 euros per infraccions greus, de 901 a 12.000 euros per infraccions molt greus de 12.001 a

300.000 euros

Si s’acumulen 3 sancions no es concedirà llicència en

la sol·licituds següents.

En el cas d'infraccions greus i molt greus l'Ajunta-ment pot ordenar l'adopció de mesures de correcció, seguretat i control dirigides a impedir la continuïtat l'acció pertorbadora del dany i que poden arribar a comportar precintar el focus emissor o a la clausura temporal o total de l'establiment.

En el cas d'infraccions molt greus es pot donar lloc a la clausura, amb caràcter definitiu, de l'activitat.

Classi icaciódelesinfraccionscomesespercontaminació

Clasi icación de las infraccionescometidasporcontaminación

La normativa vigente en Cataluña en materia de con-taminación acústica, fija unos criterios de máximo ruido ambiental asumible por las personas, tipificando las infracciones de las actividades que sobrepasen los límites establecidos, las sanciones y las acciones provi-sionales o definitivas que el infractor debe asumir.

Leves: aquellas emisiones que superan un máximo de 5 unidades los valores límite. Graves:

Aquellas emisiones que superan de 5 a 10 los valores límite

Incumplir las condiciones impuestas por la autorización administrativa.

incumplir los requerimientos municipales de deficiencias observadas. impedir u obstruir la actividad inspectora.

reincidir en una infracción leve dentro del período de 2 años.

Muy graves:

Las que superan en más de 10 unidades los valores límite de emisión.

poner en funcionamiento el foco de emiso-res cuando Se haya ordenado precinto o clausura.

Impedir u obstruir la acción inspectora de forma que retrase el ejercicio de sus funcio-nes.

Reincidir con infracciones de carácter grave en el período de 2 años.

Las sanciones se impondrán de acuerdo con I infrac-ción cometida y con los de importes siguientes: por infracciones leves, hasta 900 euros por infracciones graves, de 901 a 12.000 euros por infracciones muy graves de 12.001 a

300.000 euros

Si se acumulan tres sanciones no se concederá licencia

en las solicitudes siguientes.

En el caso de infracciones graves y muy graves el Ayuntamiento puede ordenar la adopción de medidas de corrección, seguridad y control dirigidas a impedir la continuidad la acción perturbadora del daño y que pueden llegar a comportarse precintar el foco emisor o la clausura temporal o total del establecimiento. En el caso de infracciones muy graves se puede dar lugar a la clausura, con carácter definitivo, de la activi-dad.

Disposar de fotocòpia del rebut de les taxes degudament abonades.

En el cas que els clients produeixin soroll, cantin o parlin en veu alta, el personal de servei sol·licitarà un canvi d'actitud per respecte al descans dels veïns i ciutadans de L'entorn.

No ocupar espai de més, no col·locar més taules ni mes cadires que les que estiguin deguda-ment autoritzades.

Els horaris en funció de l'autorització i segons criteris de cada districte.

Les taules i cadires hauran de disposar de topes de goma a les potes per evitar sorolls.

La recollida de taules i cadires s'efectuarà evitant sorolls. En el cas d'utilitzar cadenes de metall es recomana que estigui folrada de plàstic per evitar o minimitzar el soroll durant el muntatge i desmuntatge de la terrassa.

Si necessita més informació es pot posar en contacte amb Atenció al Agremiat al 902.010.342.

Recomanacions de bones practiques en la gestió dels espais públics

Disponer de fotocopia del recibo de las tasas debidamente abonadas. En caso de que los clientes produzcan ruido, canten o hablen en voz alta, el personal de servicio

solicitará un cambio de actitud por respeto al descanso de los vecinos y ciudadanos del entorno. No ocupar espacio de más, no colocar más mesas ni más sillas que las que estén debidamente

autorizadas. Los horarios en función de la autorización y según criterios de cada distrito. Las mesas y sillas deberán disponer de topes de goma en las patas para evitar ruidos. La recogida de mesas y sillas se efectuará evitando ruidos. En el caso de utilizar cadenas de me-

tal se recomienda que esté forrada de plástico para evitar o minimizar el ruido durante el mon-taje y desmontaje de la Terraza.

Recomendaciones de buenas prácticas en la gestión de los espacios públicos

Si necesita más información se puede poner en contacto con Atención al Agremiado en el 902 010 342.

Per a les famílies amb menors ingressos, que van contraure préstecs hipotecaris en els moments de major valoració dels immobles i es troben ara sen-se poder fer front a les seves obligacions, el go-vern introdueix reformes per "garantir que les exe-cucions hipotecàries es realitzin sense donar lloc a situacions abusives mantenint plenament els ele-ments fonamentals de garantia dels préstecs ". Per a aquest supòsit, el Reial Decret Llei 8 / 2011 inclou 2 grups de mesures: 1r: En primer lloc s'eleva el llindar d'inembargabili-tat, quan el preu obtingut per la venda de l'habitat-ge hipotecat en procediment d'execució hipotecà-ria és insuficient per cobrir el crèdit garantit 2n: Amb caràcter general, el mínim inembargable per a qualsevol deutor coincideix amb el Salari Mí-nim Interprofessional, que per al 2011 és de 641,40 €. EXCLUSIVAMENT parar els deutors hipotecaris QUE HAN PERDUT EL SEU HABITATGE HABITUAL aquest mínim s'eleva fins al 150% del salari mínim inter-professional, i un 30% addicional, per cada mem-bre del nucli familiar, que no percebi ingressos su-periors a aquesta quantitat. També es redueix fins al 20% el dipòsit exigit als postors per participar en una subhasta. Pel que fa a l'Impost Sobre la renda de les persones físiques, a fi d'estimular projectes empresarials in-novadors, s'adopta una modificació que declara exemptes els guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de les accions o participacions derivades d'inversions de particulars en projec-tes impulsats per emprenedors, afavorint la crea-ció d'empreses que permetin avançar el canvi de model productiu i la generació d'ocupació, i els re-quisits que estableix la norma detalladament.

ActualitatFiscal ActualidadFiscal

El passat 7 de juliol de 2011 es va publicar al BOE el Reial Decret-Llei 8 / 2011 que, entre altres aspectes, determina el que s'anomena com "mesures de suport als deutors hipoteca-ris".

El pasado 7 de Julio de 2011 se publicó en el BOE el Real Decreto-Ley 8/2011 que, entre otros aspectos, determina lo que se denomina como "medidas de apoyo a los deudores hipotecarios".

Para las familias con menores ingresos, que contraje-ron préstamos hipotecarios en los momentos de ma-yor valoración de los inmuebles, y se encuentran aho-ra sin poder hacer frente a sus obligaciones, el go-bierno introduce reformas para "garantizar que las ejecuciones hipotecarias se realicen sin dar lugar a situaciones abusivas manteniendo plenamente los elementos fundamentales de garantía de los presta-mos".

Para este supuesto, el Real Decreto Ley 8/2011 inclu-ye 2 grupos de medidas:

1º: En primer lugar se eleva el umbral de inembarga-bilidad, cuando el precio obtenido por la venta de la vivienda hipotecada en procedimiento de ejecución hipotecaria es insuficiente para cubrir el crédito ga-rantizado

2º: Con carácter general, el mínimo inembargable para cualquier deudor coincide con el Salario Mínimo Interprofesional, que para 2011 es de 641.40 €.

EXCLUSIVAMENTE parar los deudores hipotecarios QUE HAN PERDIDO SU VIVIENDA HABITUAL ese míni-mo se eleva hasta el 150% del Salario Mínimo Inter-profesional, y un 30% adicional, por cada miembro del núcleo familiar, que no perciba ingresos superio-res a dicha cantidad.

También se reduce hasta el 20% el depósito exigido a los postores para participar en una subasta.

En cuanto al Impuesto Sobre la Renta de las Personas Físicas, con objeto de estimular proyectos empresa-riales innovadores, se adopta una modificación que declara exentas las ganancias patrimoniales obte-nidas por la transmisión de las acciones o partici-paciones derivadas de inversiones de particulares en proyectos impulsados por emprendedores, favo-reciendo la creación de empresas que permitan avan-zar el cambio de modelo productivo y la generación de empleo, y cuyos requisitos establece la norma de-talladamente.

ActualitatJurídica ActualidadJurídica

El "Pla especial d'Establiments de concurrència pública, hoteleria i Altres serveis del Distric-te de Ciutat Vella", que va entrar en vigor el mes de novembre de 2010, conté importants nove-tats ja que introdueix la possibilitat d'ampliar una activitat o instal·lar una nova, mitjançant la supressió d'activitats preexistents. En el primer cas, per ampliar el local es permet augmentar l'activitat en una superfície equivalent a la de la llicència a la qual es renuncia. A més, s'hauran de renovar les condicions sanitàries, de seguretat i acústiques. En cap cas l'activitat ampliada podrà superar els 150 metres quadrats. D'altra banda i amb la finalitat de disminuir la densitat d'establiments en algunes àrees del Dis-tricte, es permet l'obertura en determinades zones, prèvia renúncia a l'activitat preexistent (pot ser la renúncia a una o més activitats). Per poder acollir-se a aquesta normativa s'ha d'estudiar cas per cas. La ubicació de les dues o més activitats implicades és essencial, així com que la nova compleixi les condicions exigides al Pla Especial. És per això que, prèviament, s'ha d'obtenir la conformitat dels serveis tècnics del Districte. No hi ha dubte que aquesta nova fórmula obre noves possibilitats als restauradors per ampliar el seu negoci o canviar la ubicació d'aquest. La desvinculació de la llicència d'obertura del local fa-cilitarà, així mateix, la cessió de les mateixes a tercers independentment del negoci.

El “Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres serveis del Distric-te de Ciutat Vella”, que entro en vigor el mes de noviembre de 2010, contiene importantes no-vedades ya que introduce la posibilidad de ampliar una actividad o instalar una nueva, mediante la supresión de actividades preexistentes. En el primer caso, para ampliar el local se permite aumentar la actividad en una superficie equi-valente a la de la licencia a la que se renuncia. Además, deberán renovarse las condiciones sani-tarias, de seguridad y acústicas. En ningún caso la actividad ampliada podrá superar los 150 me-tros cuadrados. Por otro lado y con la finalidad de disminuir la densidad de establecimientos en algunas áreas del Distrito, se permite la apertura en determinadas zonas, previa renuncia a la actividad preexis-tente (puede ser la renuncia a una ó más actividades). Para poder acogerse a dicha normativa se debe estudiar caso por caso. La ubicación de las dos ó más actividades implicadas es esencial, así como que la nueva cumpla las condiciones exigidas en el Pla Especial. Es por ello que, previamente, se ha de obtener la conformidad de los servicios técnicos del Distrito. No cabe duda que esta novedosa fórmula abre nuevas posibilidades a los restauradores para am-pliar su negocio o cambiar la ubicación del mismo. La desvinculación de la licencia de apertura del local facilitará, asimismo, la cesión de las mismas a terceros independientemente del nego-cio.

El consum en restaurants i bars és l'agregat més important del total del consum turístic.

Segons s'aprecia en el Compte Satèl·lit de Turisme de l'Institut Nacional d'Estadística, el 29% de la pro-ducció de restaurants i bars és consum específica-ment turístic, situant-se juntament amb els hotels entre els primers valors d'aportació al turisme. Això significa que dels 94.309.000 d'euros de producció del sector de restauració, 27.359.000 d'euros cor-responen a despesa turística, segons les últimes dades de 2007. En el cas que s'hagués mantingut aquesta mateixa participació en els anys posteriors (no pot haver canviat substancialment), podem traslladar aquest percentatge d'entorn a un 30% de consum turístic, a la producció de 2009 que va ser de 107.083.000 d'euros, segons les dades de l'Estudi de FEHR "els Sectors de l'Hostaleria el 2009". La major part del consum en restaurants i bars cor-respon a la despesa realitzada per les llars, que su-posa un 53%, seguit del dels estrangers, un 45%. Al consum turístic en restauració el segueix per im-portància el realitzat en hotels amb una producció de 19.552.000 d'euros procedents del turisme ex-clusivament el que significa el 85% del total de la producció (22.702.000 d'euros). En aquest cas, la major part, el 49%, procedeix del consum dels es-trangers, seguit de les llars amb un 32% del total. Font: Hosteleríadigital.com

El consumo en restaurantes y bares es el agre-gado más importante del total del consumo turístico. Según se aprecia en la Cuenta Satélite de Tu-rismo del Instituto Nacional de Estadística, el 29% de la producción de restaurantes y bares es consumo específicamente turístico, situán-dose junto con los hoteles entre los primeros valores de aportación al turismo. Esto significa que de los 94.309 millones de euros de pro-ducción del sector de restauración, 27.359 mi-llones de euros corresponden a gasto turístico, según los últimos datos de 2007. En el supuesto de que se hubiese mantenido esta misma participación en los años posterio-res (no puede haber cambiado sustancialmen-te), podemos trasladar este porcentaje de en-torno a un 30% de consumo turístico, a la pro-ducción de 2009 que fue de 107.083 millones de euros, según los datos del Estudio de FEHR “Los Sectores de la Hostelería en 2009”. La mayor parte del consumo en restaurantes y bares corresponde al gasto realizado por los hogares, que supone un 53%, seguido del de los extranjeros, un 45%. Al consumo turístico en restauración le sigue por importancia el realizado en hoteles con una producción de 19.552 millones de euros procedentes del turismo exclusivamente lo que significa el 85% del total de la producción (22.702 millones de euros). En este caso, la mayor parte, el 49%, procede del consumo de los extranjeros, seguido de los hogares con un 32% del total. Fuente: Hosteleríadigital.com

El 30% del consum turístic és restauració El 30% del consumo turístico es restauración

Notíciesd’interès Noticiasdeinterés

El pla pilot del Paral·lel ja assaja el model d'horari intermedi per a tots CiU s'avé a flexibilitzar la nor-ma sobre recollida de mobiliari i tendals Igualar la normativa per a tots les terrasses de bars i restaurants de Barcelona suposarà finalment allar-gar horaris en la majoria de districtes però retallar a Ciutat Vella. L'Ajuntament optarà per un equilibri «intermedi» després de comprovar els resultats «satisfactoris» de la prova pilot que s'està duent a terme al Paral·lel , on en tots els seus trams es tan-ca com a màxim a les dues de la matinada, davant els tres horaris que convivien (en pertànyer a tres districtes) fins al mes passat.

Durant els últims mesos, el sector de l'hostaleria ha aixecat la veu per reclamar horaris homogenis per a les terrasses i denunciar casos com el del Paral·lel , on uns tancaven a mitjanit i altres podien fer-ho a les 3.00 hores. Era només la punta de llança de les protestes, però la llavors responsable de Ciutat Ve-lla i de Seguretat, Assumpta Escarp, es va compro-metre a estudiar aquest cas.

Com llegat pòstum, l'equip d'Hereu va deixar llest el pla regulador especial per aquesta zona, que es va implantar a prova a principis de juliol i de moment funciona sense conflictes.

Sònia Recasens, regidora de Promoció Econòmica, està mantenint reunions amb el sector per intentar arribar a un acord consensuat. I és que la regidora té clar que uns guanyaran horari, però altres hauran de ajustar-lo, per tal de trobar un equilibri territori-al. Font: (Extracte) El Periódico - 2011.07.25 - Patricia Castán

El plan piloto del Paral·lel ya ensaya el modelo de horario intermedio para todos CiU se aviene a fle-xibilizar la norma sobre recogida de mobiliario y toldos . Igualar la normativa para todas las terrazas de bares y restaurantes de Barcelona supondrá final-mente alargar horarios en la mayoría de distritos pero recortar en Ciutat Vella. El Ayuntamiento op-tará por un equilibrio «intermedio» tras compro-bar los resultados «satisfactorios» de la prueba piloto que se está llevando a cabo en el Paral·lel , donde en todos sus tramos se cierra como máximo a las dos de la madrugada, frente a los tres hora-rios que convivían (en pertenecer a tres distritos) hasta el mes pasado. Durante los últimos meses, el sector de la hostele-ría ha levantado la voz para reclamar horarios homogéneos para las terrazas y denunciar casos como el del Paral·lel , donde unos cerraban a me-dianoche y otros podían hacerlo a las 3.00 horas. Era sólo la punta de lanza de las protestas, pero la entonces responsable de Ciutat Vella y de Seguri-dad, Assumpta Escarp, se comprometió a estudiar este caso. Como legado póstumo, el equipo de Hereu dejó lis-to el plan regulador especial para esta zona, que se implantó a prueba a principios de julio y de mo-mento funciona sin conflictos. Sònia Recasens, concejal de Promoción Económica, está manteniendo reuniones con el sector para in-tentar llegar a un acuerdo consensuado. Y es que la concejala tiene claro que unos ganarán horario, pero otros tendrán que ajustarlo, para encontrar un equilibrio territorial. Fuente: (Extracto) El Periódico - 2011.07.25 - Patricia Castán

Bar Casa Pedro, Bar Patufet, Cubi, Disbauxa, El Barecito, El Molí, El Racó d’Andresu, En Aparté, Gelati-mo, Jamaica Coffee Shop, Kenko Restaurante, l’Ambaixada, La Farola, Monseda de Luna.

Nousagremiats:Benvinguts! Nuevosagremidos:¡Bienvenidos!

Notíciesd’interès Noticiasdeinterés

Les terrasses guanyaran hores a l'Eixample i les perdran en el centre Las terrazas ganarán horas en el Eixample y las perderán en el centro

www.gremirestauracio.com [Butlletí Informatiu exclusiu per als membres del Gremi de Restauració de Barcelona]