callejeros literarios: vila-seca

Callejeros Literarios: Vila-seca / Tarragona

Treballs dels alumnes de 4rtB. Escola Antoni Torroja i Miret 1

Proyecto

Callejeros Literarios

Vila-seca / Tarragona

Plaça de la Mercè Rodoreda

Plaça del Miquel Martí i Pol

Carrer d’Àngel Guimera Jorge

Plaça de la Maria Aurèlia Capmany

Carrer del Pau Vidal

Carrer d’Enric Morera i Viura

Carrer d’Ausiàs March

Carrer de Jaume Balmes

Carrer de Joan Fuster i Ortells

Carrer de Joan Maragall i Gorina

Carrer de Josep Maria de Segarra

Carrer de Josep Maria Folch i Torres

Carrer de Josep Vicenç Foix

Carrer de Salvador Espriu

Carrer de Ramon Llull



Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 - 1991). Novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i joventut al pis de la família a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.

Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.

Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada al 1952) quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968.

Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.

Aaron Cala



TRABALL DEL LUIS-CHRISTOPHE ANTONIO CLASSE 4TB

AUSIÀS MARCH

Ausiàs va neixer a beniarjó el 1397, va morir a València el 1459.

Va ser un poeta i cavaller Valencià medieval, que s'origina d'una família de la baixa noblesa.

Va ser un dels poetes més importants de l'or del segle valencià i literatura catalana.

fill del poeta i cavaller Pere March i Eleonor Ripoll, va participar en les expedicions del, Rei Alfonso V contre els piratas del Mediterani.

Va ser nomenat cavaller en 1419 i es va instal·lar a Gandia en 1428.

Una vegada els seus 27 anys, es quedarà a Gandia i València.

L'any 1433, l'infante Juan confirmat els seus privilegis com Senyor feudal.

En 1439, es va casar amb Elizabeth Martorell, germana de l'autor del Tirant lo Blanch, 2 anys més tard, ella es mor.

En 1443, es va casar amb Joana Escorna, que va morir poc després.

Ausias va morir 3 de març de 1459 a València, deixant cinc fills bastard i qualsevol legítima.



Va ser enterrat a la Catedral de València, fins i tot es pot veure la seva tomba. Va escriure 128 poemes, la seva obra es divideix en diversos cicles.

va escriure sobre l'amor, la mort i l'espiritual. Va utilisar la decasilado a caramelles cross o encadenat.

El va servir un català molt depurat.

Va ser un poeta molt llegit. la poètica del segle XVI va copiar la seva poesia. molts dels seus escrits els van traduir.

Va adquirir un to personal, honest i net en els seus poemes.

UN POEMA DE AUSIÀS MARCH

LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR...

Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres,

pocs animals no cloen les palpebres e los malalts creixen de llur dolor.

Los malfactors volgren tot l’any duràs, perquè llurs mals haguessen cobriment;

mas jo, qui visc menys de par, en turment e sens mal fer, volgra que tost passàs.

E d’altra part faç pus que si matàs mil hòmens justs, menys d’alguna mercé,

car tots mos ginys jo solt per trair me. E no cuideu que el jorn me n’excusàs, ans en la nit treball rompent ma pensa perquè en lo jorn lo traïment cometa:

por de morir ne de fer vida estreta no em tol esforç per donar-me ofensa. Plena de seny, mon enteniment pensa com aptament lo llaç d’amor se meta.

Sens aturar pas, tenint via dreta, vaig a la fi, si mercé no em defensa.



Enric Morera i Viura 1865 -‐ 1942

Andrea Corral Estévez

4 rt B



Vila-‐seca a 5 de març de 2012 Enric Morera i Viura

Va néixer a Barcelona al 1865 i va morir al 1942. Fou un compositor català que va escriure òperes, música, essència, obres simoníaques, concerts i una missa rèquiem, però sobretot és conegut per les seves sardanes corals amb títols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardina de les menges i l’Empordá. La seva obra s'adscriu a l`esencia aeromàntica i es una magnífica mostra del nacionalisme musical català.

Quan encara no tenia dos anys, el 1867,es traslladà amb la seva família a Buenos Aires, l’Argentina, on va iniciar els seus estudis musicals. Hi visqué la música a l’ambient familiar,ja que el seu pare treballava com a contrabaix al Teatro Alcázar, un teatre de varietats, on també donava lliçons de piano.

El 1881 va tornar a Barcelona, on va continuar els estudis de piano amb Carles Guomersind Vidilla i harmonia amb Felip Pedrell. Desprès va residir un temps a Bèlgica, dos anys mes a l’Argentina, fins que l’any 1890 va tornar definitivament a Barcelona amb un gran bagatge de coneixements musicals.

Andrea Corral Estévez

4 rt B



JOSEP MARIA DE SAGARRA I CASTELLARNAU

ERIC MARTINEZ SEGURA 4RT-B



- Barcelona, 5 de març de 1894 – Barcelona, 27 de setembre de 1.961

- Escriptor. Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra de Siscar. Va anar al col.legi dels jesuitas i a la Universitat de Barcelona. El 1.916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se a la literatura.

- El 1.914 ja havia publicat un “Primer llibre de poemes”. El 1.919 publicà la primera novel.la i gracies a J. Ortega i Gasset, entrà en el periodisme professional. Sagarra és autor d’una obra extensa i variada. Una obra amb un estil ric, acolorit i precís.

- Sagarra treballà el poema intimista, la cançó, la balada de tipus goethià, els cants a la sàtira política i el poema narratiu.

- El 1.936, es casà amb Merçè Devesa. Segarra morí d’un carcinoma branquial, desprès d’una llarga agonia. Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverse llengues i algunes han estat dutes al cinema.



Angèl Guimera Jorge Angèl Guimera Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig 1845 i va morir el 1924 el 18 de juliol a Barcelona. Va ser un escriptor i poeta català utilitzant la llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elementos principals del realisme, ho va fer un dels màxims exponents de la renaixença o lletres catalanes a finals dels segle XIX. Angel Guimera té una estàtua en Santa Cruz de Tenerife.

Aitana Romero Losada



Ali Saksaka

Josep Vicenç Foix i Mas (Barcelona, 28 de enero de 1893 -‐ 29 de enero de 1987) fue unescritor, poeta y ensayista español. Escribió principalmente en lengua catalana. Solía firmar sus obras como J.V. Foix.

Nacido en Sarriá (actualmente un barrio de la ciudad de Barcelona), Foix era hijo de uno de los pasteleros de más renombre de la ciudad. Inició la carrera de derecho aunque abandonó los estudios el segundo año de carrera. A partir de entonces, compaginó su trabajo en el negocio familiar con la lectura de clásicos como Lord Byron, Dante o Charles Baudelaire.

Obra realizada en 2002 en el pavimento de la Via Augusta de Barcelona sobre

uncaligrama de J.V. Foix publicado en 1920 en la revista La Cònsola



Miquel Martí i Pol

Naixement 19-3-1929 Mort 11-11-2003 Als catorze anys va començar a treballar a les oficines de la

fàbrica tèxtil Tecla Sala, on ja treballava la seva mare. Als dinou anys cau malalt de tuberculosi pulmonar, el que l'obliga a passar un any al llit, període en què llegirà moltíssim. El 1954 guanya el premi Óssa Menor amb Paraules al vent. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Comença a traduir i inicia una sèrie d'activitats públiques: dóna conferències, canta al costat de membres de la Nova Cançó, col · labora en revistes ... A finals d'aquesta dècada també s'implica en les activitats polítiques del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A partir de 1970 comença a manifestar-se en el poeta una esclerosi múltiple que el portarà a abandonar la fàbrica el 1973. El 1978 rep un homenatge en la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres .



Algunes de les seves obres

Paraules al vent (1954), premio Óssa Menor. Quinze poemes (1957) El Poble (1966) La fàbrica (1970-1971) (1972) Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premio

Carles Riba Llibre dels sis sentits (1974) La pell del violí (1974) Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975) L'arrel i l'escorça (1975) El llarg viatge (1976), premio Lletra d'Or Quadern de vacances (1976) Amb vidres a la sang (1977)

Lidia Bousoño



Manuela Acevedo

PAU VIDAL Biografia

Pau Vidal (Barcelona, 1967) tradueix narrativa italiana contemporània. És autor dels mots encreuats del diari El País. Amb la seva primera novel·la, Home les, va guanyar el Premi Documenta 2002. Ha publicat quatre reculls de crucigrames amb Màrius Serra (tots a Empúries) i el llibret En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Empúrieslabutxaca, 2009). Per Aigua bruta va ser guardonat amb el Premi de Literatura Científica l’any 2005.



Va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farnès.

Va morir el 22 de febrer el 22 de febrer de 1985, (71 anys) a Barcelona.

Era un home de caràcter obert, sociable i lliurepensador, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona.

Era empleat d’assegurances i poeta.

Plaça en homenatge a Salvador Espriu

a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

PREMIS

• Premi lletra d’or l’any 1956 per “Final del laberint” • Al 1971 va rebre el premi “Montaigne” • Candidat al premi Nobel de literatura el 1971 i el 1983 • Premi d’Honor de les lletres catalanes (1972) • El 1980 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Cataluny (1982) • Doctor honoris causa per la universitat de Barcelona • El 1982 li fou concedida la Creu d’Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.

Cristina Brú

4t B



Josep Maria Folch i Torres

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-‐1950), fou un novel·∙lista, narrador i autor teatral.

Va escriure a diverses revistes i va dirigir L'Atlàntida i La Tralla, d'orientació nacionalista. Ja fou detingut durant una manifestació de protesta l'onze de setembre de 1901 davant el Monument a Rafael de Casanova convocada per Lluís Marsans i alguns joves per la publicació d'Unió Catalanista. Detingut i processat d'un número commemoratiu de la independència de Cuba, amb la Llei de Jurisdiccions es revisà el procés i hagué de fugir a l'exili a França (1905-‐1908). Des del 1909 va dirigir En Patufet, on entre d'altres coses va ser l'autor de nombrosos títols d'obres de literatura de canya i cordill, recuperant rondalles i faules populars. Un dels seus fills, Jordi Folch i Camarasa va morir a la Batalla de l'Ebre a la guerra civil espanyola.

El 1968, amb la recuperació de Patufet, el seu fill Ramon Folch i Camarasa imità l'estil de les Pàgines viscudes sota el títol Històries possibles. Escrites inicialment sota el pseudònim "El narrador gentil" i il·∙lustrades per Joan G. Junceda (1881-‐1948), les Pàgines viscudes eren historietes amb una moral que havien aparegut a'n Patufet entre 1915 i 1938.

Khaoula Kharaz



MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona,

1983) és la novel·lista més important de

postguerra per la densitat i el lirisme de la seva

obra.

És autora de la novel·la catalana més aclamada

de tots els temps, La plaça del Diamant (1962),

que es pot llegir actualment en més de vint

idiomes. Comença a escriure contes per a

revistes, com a fugida d'un matrimoni

decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un

cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938),

amb la qual guanya el premi Crexells.

A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de

Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres

Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra,

trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el

premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi

Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.

A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la

Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara

publica Viatges i flors iQuanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és

atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el

premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua

Catalana.



Jaume Balmes i Urpià

Neix a Vic el 28 d'agost de 1810 .

Va ser un gran filòsof i teòleg català.

És un del personatges més coneguts de Catalunya, a quasi totes les poblacions hi ha un carrer que porta el seu nom, com per exemple el Carrer de Balmes de Barcelona, o el Carrer Jaume Balmes de Vila-seca.

Les seves obres i aportacions són més desconegudes ara que durant la seva època.

Estudià al Seminari de Vic, i es va doctorar en teologia a la Universitat de Cervera l'any 1834. Es va instal·lar a Barcelona on dirigí la revistaLa Sociedad i publicà "Consideracions polítiques sobre la situació" amb gran èxit. Viatjà per Anglaterra i França. L'any 1845 es traslladà a Madrid on fundà el diari «El Pensamiento de la Nación». Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes.

Morí de tuberculosi l'any 1848 a Vic. Està enterrat al claustre de la Catedral de Vic.



RAMON LLULL Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca. Ramon va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i també va ser preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans.

Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d'astronomia), d'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc., que va anar traduint a l'àrab, al català i al llatí.



Joan Fuster va ser un valencià que va neixer a Sueca (La Ribera del Xuquer) el 23 de novembre de 1922.

Va ser un gran reconegut escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme.

Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra d'Espanya, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels Països Catalans. Va ser una figura clau en elnacionalisme valencià.

Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana

Va morir el 21 de juny de 1992.



Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina va neixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911, també a Barcelona.

Va ser un poeta i escriptor català, figura gran dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.

Va ser un membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola.

Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.

Va traduir a autors com Goethe, Nietzsche i Novalis i introduí així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya.

En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).

callejeros literarios: vila-seca

Documents