cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · i es poble es fot a pensar si els...

22
ANY V NÚM 45 • SEGONA ÉPOCA PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL FEBRER 1990 Cap a on tornam? Des de que es va denunciar una sèrie d'incidències coincidents en acusar que En Guerra tenia un germà que sabia moure influències per construir, edificar conseguir qualque permís, o per vendre, o per comprar, 0 tot quan sigui per guanyar un duro en aquest país, se va armar tal rebumbori, tal cacau, tal moviment, que jo no guard en memòria res parescut a s'historia de tal aconteixement. Jo no som qui per jutjar, si és mentida o veritat tot lo que s'ha publicat però si vos puc contar lo que a mi no m'ha agradat. 1 han estat els aspavents dels governants socialistes, que no trobant arguments que siguin prou convincents persegueixen periodistes. Doncs s'han ficat ells també an aquest tan trist viatge, dins es feixista paper "d'empaperar es missatger" quan no els hi agrada es missatge. I per acabar d'arreglar-ho convoquen a un munt de gent a una manifestació... manco mal que no ha estat, no, a sa Plaça d'Orient... I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al franquisme. El Sant Pere Ha passat es Carnaval i tornam tenir sa jaia de set nassos, "sa Quarema ja se'n ve, com un cavall en es cos". Sobrassades, adiós. Ja mos veurem l'any que ve. Temps era temps perquè ara, com que som tots molt bons, no necessitam quarema ni quaresmers per pcncdir-mos. A posta sa Rua no surt de març i s'afany intervencio- nista de ses autoritats locals la fa desfilar com si fos una tropa disciplinada. Sempre, però, té un sentit d'elegància i creativitat que hem d'aplaudir. Enc que no hi vegem sa llibertat que trobam que haurien de tenir ses carnestoltes. 49

Upload: others

Post on 21-Jul-2020

5 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

ANY V • NÚM 45 • SEGONA ÉPOCA • PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL • FEBRER 1990

Cap a ontornam?

Des de que es va denunciaruna sèrie d'incidènciescoincidents en acusarque En Guerra tenia un germàque sabia moure influències

per construir, edificarconseguir qualque permís,o per vendre, o per comprar,0 tot quan sigui per guanyarun duro en aquest país,

se va armar tal rebumbori,tal cacau, tal moviment,que jo no guard en memòriares parescut a s'historiade tal aconteixement.

Jo no som qui per jutjar,si és mentida o veritattot lo que s'ha publicatperò si vos puc contarlo que a mi no m'ha agradat.

1 han estat els aspaventsdels governants socialistes,que no trobant argumentsque siguin prou convincentspersegueixen periodistes.

Doncs s'han ficat ells tambéan aquest tan trist viatge,dins es feixista paper"d'empaperar es missatger"quan no els hi agrada es missatge.

I per acabar d'arreglar-hoconvoquen a un munt de genta una manifestació...manco mal que no ha estat, no,a sa Plaça d'Orient...

I es poble es fot a pensarsi els cervells del socialismeamb tal forma d'actuarmos tornen fer caminaraltre pic cap al franquisme.

El Sant Pere

Ha passat es Carnaval i tornam tenir sa jaia de set nassos, "sa Quarema ja se'n ve,com un cavall en es cos". Sobrassades, adiós. Ja mos veurem l'any que ve.

Temps era temps perquè ara, com que som tots molt bons, no necessitam quaremani quaresmers per pcncdir-mos. A posta sa Rua no surt de març i s'afany intervencio-nista de ses autoritats locals la fa desfilar com si fos una tropa disciplinada. Sempre,però, té un sentit d'elegància i creativitat que hem d'aplaudir. Enc que no hi vegem sallibertat que trobam que haurien de tenir ses carnestoltes.

49

Page 2: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

EDITORIAL

m

m.

En otro lugar de este periódico se co-mentan unas recientes ordenanzas dictadaspor las autoridades competentes, en las quese regula la situación de los adolescentesen lo que se refiere a frecuentar lugares enlos que expenden bebidas alcohólicas y enotros de dudosa conveniencia para ellos.

Surge de inmediato la reflexión de lopoco que se hace para ellos, desde los po-deres públicos y sobre todo desde nuestroAyuntamiento, para proporcionar a estegrupo integrante de nuestro colectivo lu-gares para su esparcimiento. En efecto:¿qué se hace para los adolescentes, paraquienes están en esta edad imprecisa en laque se deja la niñez y empieza la puber-tad? ¿Qué lugares existen en Arta dondepueda desarrollarse una creatividad, un es-parcimiento? Este ocio enriquecedor queles aleje de los ámbitos peligrosos dondetodo vicio tiene su cobijo y donde la ame-naza para la salud y aun para la vida, estálatente.

Era lamentable escuchar, desde unaemisora de radio, afirmar a nuestro alcal-de (sin nadie para rebatirle, claro,) que, apesar de no tener nuestro pueblo el desa-rrollo de los de nuestros vecinos, la cali-dad de vida era la misma o mejor en Artaque en Capdepera o en Son Servera. Aca-bamos de visitar en estas últimas localida-des sendas piscinas cubiertas con gimna-sios adyacentes, disfrutadas por cientos deniños.

Por no tener, no tienen los nuestros nisiquiera un teatro, que es primordial encualquier localidad que no sea tachada detercermundista. Al parecer se está redac-tando el proyecto —¡por fin!— de nuestroteatro, que si Dios no lo remedia será unbodrio irremediable después. Ahora, parair al cine o tienen que desplazarse a Ma-nacor, Capdepera o Cala Ratjada, o disfru-tar de las contadas sesiones misioneriles deNa Batlessa.

Existe en Arta la memoria colectiva dela Congregación Mariana y de la Juventud

Seráfica, en cuyo seno se forjaron unas ge-neraciones cultivadas, verdadero semille-ro del considerable grado de cultura quealcanzaron sus gentes y que dieron su fru-to años después. Hasta ahora, nuestroAyuntamiento ha sido incapaz de crear uncentro con monitores especializados, conanimadores culturales que dinamicen lasactividades de la juventud alejándola delalcohol, las máquinas tragaperras y, endefinitiva, del canuto o el pinchazo. Inca-paz de hacer brotar inquietudes colectivasen el seno de la adolescencia. Lo que sícreó fue una ilegal emisora desde dondese daba incienso al alcalde y se denostabaa quienes disentíamos de su gestión.

Era patético leer en la prensa de la ciu-dad, el otro día, el escrito del cronista lo-cal, amanuense domesticado del grupo do-minante, exclamando: "Que se nos digacómo debemos construir un nuevo teatroy vamos a intentarlo". Lo que se necesitapara una buena calidad de vida es, ademásde un teatro, una piscina, un velódromo,un polideportivo cubierto donde puedancelebrarse espectáculos o bailes de juven-tud. La piscina, obviamente, tendría uncometido importante en la recuperación(con su gimnasio adyacente), que ahora

debe hacerse a muchos kilómetros de esterincón idílico, en la imaginación del alcal-de.

Debe darse prioridad al convenio conel Ministerio de Educación para activar elconcierto que permita la construcción delpolideportivo. Gestionar, en una palabra,todas estas necesidades en lugar de perderel tiempo en el autobombo contemplándo-se el ombligo.

Es hermoso pensar cuánto se podríahacer desde un Ayuntamiento dinámicoque usara la fuerza que proporciona launión de todas las ideologías. Desde unAyuntamiento que fuera de verdad progre-sista sin autoeliquetarse de ello. Porque lotriste es que se proclaman protectores ypermiten abyecciones como la de S'Estan-yol y otros lugares que trataremos en otraocasión.

Ecología es la ciencia de cuidar el pai-saje y el entorno vital del pueblo, peroquien ecológicamente debe ser mejor tra-tado es el hombre. Estos proyectos dehombre y mujer que son nuestros jóvenes,a quien debemos dar la mejor calidad devida que podamos. Pero, realmente, no enutopía de una poltrona haciéndose el pas-tor de un rebaño bien cebado.

No puede llamarse progresista quienmarcha a la costa a gozar del mejor ocio,dejando en el pueblo a cientos de chicos ychicas sin saber dónde meterse para matarsu tedio. Porque es evidente que en el barno deben y en un teatro, en un centro, enuna piscina o un gimnasio, no pueden. Nopuede creerse que se cumple organizandoSa Rua o la fiesta de Sant Antoni.

Para esto, el pueblo no necesita elAyuntamiento. Hay otras parcelas impor-tantes que el obsoleto progresismo de nues-tros gestores ha olvidado o no conociónunca, y precisamente esta parcela es tanimportante que va a marcar para siemprea una generación.

La juventud es la heredera directa denuestro quehacer actual.

Maquetatge i dibuix: ARPO • Fotografía: JUANGINARD FERRER (SARASATE) i JULIO IN-FANTE • Repartidor i coordinació: JUAN BUJO-SA TOUS • Coordinació Palma: MIQUEL LLO-DRÀ • Redacció: PEPE MISLATA, TOMEUFEMENIES SARD, BŒL TOUS, JOSÉ CANTÓPLANISI, JOAN ESCANELLAS, SERAFÍ GUIS-CAFRÉ GENOVARD, ANTONIO G I N A R DCANTÒ, M» ÁNGELES PINEIRO, MANUELMASSANET FORNERS • Col·laboradors: JOSEPMÈLIA, SANTIAGO PERELLÓ, MIQUELMOREY LLITERAS, BONET DE SES PIPES •Pseudònims: ES SANTANYINER, EN PINXODE SON RECUIT, EL TÍO EUFRASIO

Administració: R.S.N.Administració i cobrança: MARIA DURAN

DANÚSDirecció Anà: CARRER CARDENAL

DESPUIG, n" 8 - 10TELS: 56 20 05-56 26 52

Deposit Legal P.M. 203-1983Preimpressió: PREYTESA

Impressió: Impremta LA ACTIVIDAD

SES GLOSESD'EN TONI

BUTLEREs GOB se sent protectorsegons el seu ideali per molts això fa malscrrtblau a s'ase d'En Mora.De tot quan veu s'enamorai no amolla cap real.

Jo no entenc vostra postura,vos dic bé sa veritat;i pretenc de ser un xiflatde veres, de sa natura.Es procedir molt m'apura,vostro, així com l'heu agafat.

Segons voltros se destrossade Llevant fins a Ponent.Criticau s'Ajuntamentrespecte as golf de Carrossa.Per Artà riquesa grossai encara ho veis malament.

Artà quedarà dormit,per tot arreu posau traves;qui té dents pot menjar favessi no en té, arròs bullit.Que fos ric no heu consentiti així vos cauen ses baves.

Crear uns llocs de treballaixí serà mal de fer.Trop que ja vos basta bé;deixant fer aquest rosegallno vos sabreu aturar maiNo deixau guanyar un doble.

Si cntrassin a dins ca vostrademanant lo que no és seuvos sabria molt de greu.Sou gelosos, se demostrad'egoisme donau mostra,vols lo teu i lo que és meu.

Donau llenya a s'extern,això jo no ho puc concebre.Dins Mallorca no hi pot cabreun "verdugo" des Govern.Tant d'estiu com a s'hivernqueixes sempre ha de rebre.

De tot teniu mal de ventre,lo que no és vostre voleu,veam si conseguireuen es cap dur-lo a son centre;si es cervell se vos descentraconvé que el vos canvien.

Antoni Ginard Butler

50

Page 3: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

MUNICIPALERÍAS

El Ayuntamiento aprobó ensesión extraordinaria, ratifican-do su urgencia como primerpunto del día, la firma de la es-critura por la cual los propie-tarios de diversas fincas situa-das en "Sos Monjos" cesaránuna parcela de 8.000 m. alAyuntamiento, a cambio deque éste se comprometa acumplir una serie de previsio-nes urbanísticas referentes aesta zona no contempladas enla aprobación inicial de lasNormas Subsidiarias comosuelo urbanizable, sino rústico,por lo cual estas Normas debe-rán ser modificadas.

El criterio seguido ha sidoel de unificar todas las parce-las para formar una sola. El53% del total será adjudicadoequiparablemente a los propie-tarios y de ahí se formarán losfuturos solares. Los gastos dela urbanización correrán acuenta de estos mismos propie-tarios y no podrán empezar aurban iza r mientras no dencomienzo las obras destinadasa la creación de un nuevo cen-tro de Formación Profesional,dada la ruinosidad del actual, ydemás equipamientos munici-pales.

El terreno en cuestión estásituado a continuación del Ins-tituto de Bachillerato LlorençGarcies i Font y será cedido alMinisterio inmediatamente afin de que inicie las obras loantes posible.

Cabe destacar de esta se-sión la aprobación unánime deambos puntos y la ausenciajustificada de la concejal Fran-cisca Piris, del Grupo Indepen-diente.

El 25 de enero secelebró un plenoextraordinario queconstó de lossiguientes puntos:

Is) Aprobación de las actasanteriores. Se aprueban porunanimidad. '

2a) Se solicita la inclusiónde los proyectos de abasteci-miento de agua potable y eva-cuación de aguas residuales delos núcleos de Arta y la Colo-nia de San Pedro, en el planplurianual del Consell Insularde Mallorca. En el núcleo deArta se mejorará, y en algunostramos se rehará por completo,

5ERVICIO DE 'TRADUCCIONES: en Arta y Felanitx ̂ =

• Traducimos «tot i be»• Corregimos y traducimos cartas de bar y

restauranteen ARTA: Carrer de sa Creu, 8

en FELANITX: Teléfono 58 29 95

la red de aguas pluviales. En laColonia de San Pedro se cons-truirá el alcantarillado desvian-do las aguas hacia el Torrentede Ses Minyones, impidiendoposibles inundaciones en lapoblación como hasta la fechahan venido sucediendo. El cos-te total ascenderá a unos 498millones de pesetas, de las cua-les la Conselleria financiará el70%. Las obras de construc-ción del alcantarillado en laColonia tendrán preferencia.Se aprueba por unanimidad.

39) Solicitud de participa-ción en el plan de mejora de lasfachadas de la Conselleria deCultura para 1990. Para ello seseleccionarán las fachadas demayor interés artístico, históri-co y cultural . Un tercio delcoste lo financiará el Ayunta-miento, el otro tercio la Con-selleria y el restante tercio elinteresado. Se aprueba por una-nimidad.

4a) Adhesión del Ayunta-miento a la campaña de norma-lización lingüística promovidapor el Govern Balear y elAyuntamiento de Palma. Tam-bién se aprueba por unanimi-dad.

59) Aprobación del Conve-

nio urbanístico propuesto porCarrossa S.A. para la construc-ción de un campo de golf en lafinca de Carrossa. El proyectodeberá pasar aún por la Comi-sión Provincial de Urbanismo.El campo de golf contará con18 hoyos y un hotel o apartho-tel de 400 plazas.

La compensación que reci-birá el Ayuntamiento sera del10%, dividido en cuatro pagosde 13.500.000 ptas cada uno.El primero se llevará a cabo alfirmar el convenio. El segun-do al declararse como interéssocial. El tercero al aprobarsedefinitivamente y el cuarto alotorgarse la licencia de obras.En total, 54 millones de pese-tas. Se aprueba por unanimi-dad.

6e) Información sobre elencargo por parte de la Comi-sión de Gobierno del estudiosobre el impacto ambiental delas normas subsidiarias del tér-mino municipal. El estudio estasiendo elaborado por la Uni-versidad y finalizará a princi-pios de febrero. Su coste seráde 500.000 ptas.

7a) Aprobación de las di-

(Conlinúa en lapág. siguiente)

PréTaller de Preimpressió

Sant Vicenç de Paül, 5-7 interior07010 Palma de Mallorca

Tel. 20 74 63 Fax. 20 74 02

tesa ^^J

ú51

Page 4: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

(Viene de la pág. anterior)

versas modificaciones delacuerdo sobre la inclusión delpabellón polideportivo, en elplan de equipamientos depor-tivos del Ministerio y la Comu-nidad Autónoma, para adaptar-lo a la norma general. Las ins-talaciones complementarias yextras serán pagadas por elAyuntamiento. Se aprueba porunanimidad.

Una vez aprobados estospuntos, el PP presenta la si-guiente propuesta, no atendidapor la mayoría municipal porno constar en el orden del día,a pesar de su legitimidad porhaber sido presentada con másde 24 horas hábiles, siendo éstade gran interés y vital impor-tancia para nuestra Comunidad

Autónoma y, a la vez, de inne-cesario estudio por la clara gra-vedad de la cuestión. Dice así:

"Ante la repetida y reitera-da Convocatoria de huelga delos diversos servicios de trans-porte aéreo al inicio de la tem-porada turística, con las graví-simas consecuencias económi-cas para nuestra ComunidadAutónoma que tienen dichosconflictos, y dado que hasta lafecha no se ha podido resolvereste tema, solicitamos que esteAyuntamien to solicite delGobierno del Estado Españolque adopte las medidas tenden-tes a evitar los efectos negati-vos de estas huelgas, tan per-judiciales para los intereseseconómicos de las Islas Balea-res, a fin de que no se produz-ca un grave deterioro de la In-

dustria Turística, amenazadapor previsiones calificadas decatastróficas".

Pues bien: algo tan simple,y a la vez tan importante, de-berá aplazarse por no constaren el orden del día y para quela lúcida capacidad mental denuestros dirigentes se adapte yestudie la propuesta. Y así, pi-soteando todo cuanto venga dela oposición, tal vez de paso secarguen a la posible clientelade nuestro futuro, y a la vezpoco probable, Campo de Golf,demostrándonos la acertadapolítica municipal que desem-peñan.

Tal vez Pastor se esté olvi-dando de que los grupos queforman la oposición municipalno son sólo 5 concejales sobre13. Estos representan más de

un tercio, casi la mitad de losvotos otorgados en las pasadaselecciones por personas que yaentonces diferían de la ideolo-gía municipal. O que un plenotendría que ser una oportunidadde debate y cooperación con-junta entre todos los grupos, yno sólo la supremacía y prepo-tencia de un grupo sobre otro,un "aquí yo mando y ordeno"que sólo nos recuerda dictato-riales épocas franquistas. Pas-tor, por representar una ideolo-gía de i/.quierdas, debería ser elprimero en predicar con elejemplo.

Rectifico: me olvidaba delruin ejemplo que han venidodando hasta el momento lasizquierdas del Este, por nohablar de nuestros socialistas.

Nuredduna

Sa Coloniade Sant Pere

Por la resonancia que tuvo el asunto,invertimos hoy el orden de exposición delos acontecimientos que tuvieron lugar eneste normalmente tranquilo rincón, yempezamos por una noticia necrológica.

En la noche del 16 al 17 de este mesde enero, y en accidente de automóvil,falleció el joven coloniense Lorenzo Pla-nisi Arbona, de 18 años de edad, e hijo delos propietarios del Restaurante Ca'n Llo-renç.

. Por su simpa-tía y regular buenhumor, era siem-pre muy celebra-da su presenciaentre amigos yclientes del res-taurante, por loque se le echarám u c h í s i m o demenos en lo sucesivo. No solamente no-tarán la falta sus desconsolados padres, alos que enviamos nuestra más sentida con-dolencia, sino todos aquellos que coope-raron de alguna forma con él tanto en tra-bajo como en actividades lúdicas.

Festividades de San Antonio.- Comode costumbre, la fiesta se celebró en laColonia en el primer día festivo que siguióal 17 de enero, al objeto de que los queaman estos festejos puedan asistir a los deArta y de la Colonia, cosa que sería im-posible si se organizaran el mismo día.Además, este año se dio la circunstanciade que Es Foguerons tuvieron lugar el díade San Sebastián, por lo que la copla po-

52

pular que nombra a los dos Santos tuvomás vigencia que de costumbre. Hogue-ras hubo 21, aunque no muy grandes.

Ses Beneïdes se vieron concurridas por17 caballos muy bien equipados y conjinetes de todas las edades. Asimismo lla-maron la atención unos pequeños caballi-tos tirando de unos preciosos carritos queparecían de juguete. En conjunto resultóun fiestecita simpática, aunque se notaráen el fondo el impacto que había causadoel accidente automovilístico citado al prin-cipio, en el que también se vieron involu-crados algunos jóvenes más, que sufrieronlesiones leves o menos graves, pero queatestiguaban el suceso.

A pesar de todo, la comisión organi-zadora consiguió animar la fiesta y con-cedió los siguientes premios: a cada unode los jinetes que se presentaron con susmonturas, 1.000 ptas; a las carrozas loca-les les asignó 6 premios descendiendo pororden de puntuación de 6.000 a 1.000ptas.; y a las no locales 5, descendiendoigual, según puntuación en el concurso, de5.000 a 1.000 pesetas.

Por lo pequeña que es la población, losdonativos preliminares y la colecta en elPasacalles del 21, parece que dieron de sílo suficiente para los miembros de la co-fradía pudieran atender a todos los gastosy dormir tranquilos. ¡Enhorabuena porsaberse organizar!

Renovación de la Junta Directiva delClub de la Tercera Edad.- Por motivosde salud, reiteradas veces había pedido elrelevo de presidente de la Asociación dela Tercera Edad de la Colonia, el que fuefundador de la misma, José Cantó Planisi,y en la comida de compañerismo celebra-da el 16 de Diciembre pasado se planteóoficialmente el asunto, repartiendo al fi-nal de la misma unos impresos de papele-ta para que los socios consignaran losnombres de los compañeros que deseaban

ver en los diversos cargos de la Junta, paralo cual se expusieron las lisias de la So-ciedad.

De ahí podían haber salido los nom-bramientos de los cargos, pero no se lesdio todavía carácter legal porque no sehabía convocado la elección con tiempo,convocando entonces una AsambleaGeneral para el día 7 de este mes de ene-ro, en la que se pedía rectificación o mo-dificación del voto.

Examinados el día 7 los resultadosdefinitivos, la Junta quedó como sigue:• Presidente: Lorenzo Planisi Escandías• Vicepresidente: Antonio Llaneras Frau• Secretario: Miguel Aroca Rodrigue/.• Vicesecretaria: Victoria Valls Troya• Tesorero: Juan Llull Tugores

Y para incrementar las comisionescuando convenga, quedaron designadoscomo vocales Celine Federlen, FranciscaCursach, Jaime Fullana y José Cantó.

Rectificación.- En el número anteriorde esta Revista, al dar las calificaciones delúltimo Torneo de Pelanca, se publicó porerror que la tercera pareja clasificada es-taba formada por Celino Federlen y Ga-briela Genovart, y en realidad era por Ce-line y Ana Esteva. Se ruega disculpen elerror de imprenta.

José Cantó Planisi

Page 5: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

ESPÈCIMENS ARTANENCS

Dins es Club de sa Tercera Edat, a més d'excursions, garrames,sopareis, bingo i altres herbes s'organitzen partides de billar quetenen es seu públic que mira molt interessat. Mentres En TòfolFerrer, (Sagristà) i En Llorenç Rayó disputaren sa final, En MartíGinard, Gallineta, i En Joan Tarrassa seguien ses incidències. I,mira-los, guanyava es seu.

Populars, populars! Tots es qui despatxen a s'estació de servici.Tap en mà, manguera en s'altra, bona cara i simpatia, En ToniAdrover, Melindro, umple es deposit. Ene que sa benzinera hagipassat a sa Campsa, es fa feina de tan bona gana com quand erauna estació familiar.

En Xesc Tous d'Es Camp Gran, mira la feta. Falta una micaencara per tancar i per si de cas en vengués un altra, preparat persubministrar-lo. Oli, mescla, olis pesats, super i normal. Nomésfalta que la mos venguin sense plom.

Un homo tener, amo d'un taller de fusteria on dos fills seus jaduen la doma. En Toni Capita no deixa es senfi, asserrant en dretseny tot quant se presenta. Homos així fan anar bé s'economiad'un poble.

En Joan AmorósRegalat du puntd'anar a torrarq u a l q u e cosapopular en es seulloc de La Caixad'on li ve d'a-vior el treballar-hi. En Joan és unaltre paradigmade sa nostra nis-saga artancnca.

Avui anam per parelles. Un altre serrador, que no fuster. En JoanBernat, Pariret, que té sa mateixa cara ingènua que quand anavaa ses Escoles amb don Andreu Llompart. En Joan li té mancopor a un tros de sobrassada que a un tronc d'ullastre revengut. Apesar d'es camion, a vegades queda enllotat dins aquell fanguer.En Joan s'ho pren amb paciència. Quand ell se retiri s'haurà aca-bat sa serradora perquè ningú aprèn s'ofici que ell ha exercit desde sempre.

Page 6: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

COL·LABORACIÓ Les dones i el deport del trot

El trot, que és un deporttradicional a la nostra terra,compta amb un gran númerod'aficionats tant entre la po-blació masculina com entre lafemenina, però sempre ha es-tat considerat molt més com a"cosa d'homes" que no dedones.

El machisme ha imperatsempre dins el món cavallístic,sobretot aquí, a Mallorca. Elscavallistes-homes sempre hancons idera t a la dona pocmenys que inútil per a tractaramb cavalls, i arriba a tal puntel .seu machisme que fins i totes refereixen a aquesta ambtermes que normalment utilit-/en per a xerrar d'egües. Lesexpressions de mal gust com"s'ha feta bona", "te uns bonsdarreres", "ses poltres joves notroten" o "l'has de dur ambs'cngallador ben estirat", uli-lil/adcs per refcrir-sc a les do-nes, demostren f in s a qu inp u n t es creuen superiors

a elles.Però, avui en dia, malgrat

es trobi amb aquest ambienttan poc propici, la dona s'estàfent un lloc dins l'àmbit deltrot mallorquí.

A poc a poc veim que decada vegada apareixen mésal·lotes a les pistes, i els co-mentaris irritants, que a vega-des he pogut sentir per deversles tribunes quan transcorreuna carrera (a la qual algunsdels menadors són al·lotes ales seves primeres experièn-cies), és el que m'ha decidit aescriure aquestes reixes.

El públic diu que "aquestanina no pot dominar es ca-vall", que aquella altra "no l'a-turarà", que "amollen antesd'hora", que "no agafen escordó per por d'una enganxa-da", etc., i arriben naturalmenta la conclusió que "ses donesno haurien de menar".

Bé, jo els voldria dir aaquestes entesos que, per fa-

vor, els hi donin un poc detemps: estan en els seus inicis.Ja sé que em replicaran que elsal·lots que també comencen ensaben, normalment, més queelles. I pot ser sia vera, però...per què?

Entre un al·lot de quinzeanys i una nina de la mateixaedat, tots dos de família aficio-nada als cavalls, hi ha segura-ment una diferència. A ell, desde petit, li hauran explicat ambgust, el seu pare o el seu pa-drí, com s'enganxa un cavall ocom s'agafen les riendes; i, encanvi, a ella li hauran ditque "això no és cosa de do-nes", com cm passà a mi quanera petita que em moria de rà-bia i d'enveja veient que elmeu padrí (un vell cavallistade la més pura casta) deixavaals meus cosins enganxar,menar i dutxar cavalls, i a miem deia: "Au, ves-te'n a jugar,que això no és cosa de nines".Si l'al·lota ha començat més

tard a tractar amb cavalls,quan de gran ha decidit que eraallò el que volia fer, no és es-trany que estigui en desavan-tatge.

Jo, personalment, crec quela dona pot practicar aquestdeport en igualtat de condi-cions que l'home. Tots sabemque una dona i un home no sóniguals i que existeixen diferèn-cies físiques i psicològiques,però això no vol dir que aques-ta no pugui practicar aquellsdeports considerats "mascu-lins" per la societat, com elfutbol, el rugby o les bicicle-tes, sempre que el reglaments'adapti a les seves peculiari-tats. No es tracta aquí de com-parar dones i homes, ni de xe-rrar d'igualtats; sinó d'afirmarque la dona, per ella mateixa,pot arribar a on desitgi dinsl'àmbit que ella vulgui.

Dins un deport com el deltrot, la dona no té per què te-nir problemes. Potser tenguimenys força als braços, peròtal vegada sia capaç d'una su-perior destresa manual i nor-malment presenta menys pescorporal, coses que podenconstituir un avantatge. Laconcentració, la intuïció, l'ha-bilitat, la tècnica, l'experiènciai el coneixement de l'animalsón qualitats que adquiriràamb el temps, i en cap d'ellesl'home no li serà superior.

Tal vegada quan les donesmallorquines duguin tant detemps dins l'ambient de lescarreres de trot com ara duenels homes, no existirà cap cas-ta de diferència. Ho podremagrair llavors a al·lotes comNa Cati Bordoy, N'Isabel Ga-rau. Na Cati Massanet, etc.,que amb una valentia admira-ble, no tant pel fet de menar uncavall com pel d'introduir-seen un món del qual estaven ex-closes, estan imposant la sevapresència.

m Jferreteríaascual

Calle ( un lcr iu l l ) f s | ) i i i u .Telèfon« 56 23 92ARTÀ - Mallorca

12

Ferretería SAN LORENZOCal le Mosén dalmés, 37Teléfono 56 96 50SAN IX)RK.\/() - Mallorca

HERRAMIENTAS HARÁ I A CONSTRUCCIÓNPINTURAS • BRICOLAGE:SERVICIO DE ALQUILER

HORMIGONERAS - COMPRESORESGENERADORES - MONTACARGAS

M. DISCO - ETC.

54

Page 7: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

Pirineus amb bicicletaA la Vall d'Aran

Aquest dia partiren de Castejón de Sos i En Xeraíï de Son Moreino va córrer perquè tenia un peu que li feia mal. Mentres s'equipse preparava, anàrem a sa farmàcia per un massatge per ell i unamedicina p'En Figuereta, que aquest matí tenia un començamentd'angines.

Es Coll de Fades, que es troba tot d'una a sa sortida de Castejón,té una altura parescuda an es Puig Major i va esser un bon co-mençament per rompre es dijuni. En Xerafí estava content, per-què ell no corria. Per paga trobàrem una nord-americana que feiaautostop i mos va alegrar sa diada.

Deixava s'americana i a punt de començar s'ascensió cap en esTúnel de Viella berenàrem a ran d'es camí a Vilaller. Davantnoltros sa Serra de Llauset i arreparau es niguls. Va fer una cala-bruixada que en un moment tot fou blanc. Es grans de calabruixpareixien còdols. Sort duguérem que no se'n baldà cap.

Per amunt cap an es Montes Malditos, vertadera barrera que aï-lla la contrada d'Aran, que inclus parlen un idioma diferent d'escatalà. Allà dalt Maladeta Oest, (3.118 m.), Maladeta Est, (3.252m.), Aneto, (3.408 m.), Tempestades, (3.299 m.), La Forcanada,(2.878 m.), Tue de Mulleres, (3.010 m.). I en Miquel Puntillopitja que pitja es pedals.

La resta de s'equip, sense por cap al naixement del Riu Arona,que dóna tota s'aigua a La France. A la dreta hi ha es Tue Com-tessa, que té 2.760 metres. Un panorama fantàstic capaç de desa-nimar a qualssevol que no siguin es nostros routiers.

Aquí els teniu en es final de s'etapa, perquè aquesta és sa bocad'es túnel que mos du a Viella. Aquí una bona alenada i d'aquíen es càmping amb sa furgoneta. Una altra etapa complida i sen-se cap desgràcia. Fred i niguls dins es mes d'agost, cosa correntper aquells paratges.

55

Page 8: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

O cCoRCAÔissA ©'ANTVius, ulls espolsats i orelles

toses, que la cosa va de fem-bres. Aquest esbart de rossin-yols cantors és una mostrajoiosa del nostre Artà exube-rant i matriarcal, prodigiós es-tendard de la bellesa femenina,emmarcada i immortalitzadaper D. Baltasar Moya, fotògrafcircumstancial que, aleshores,volgué emportar-se a les Amé-riques la penyora més repre-sentativa que una màquina fo-togràfica pogués enregistrar:onze cares de mel i sucre quehaguessin aturat el singlot iencesa la adrenalina al més in-flat dels galants.

Com és natural, el marchavia de collar perfectamentamb la vasa. I el enlloc idoniforen els jardins de la casa pai-ral d'Es Trespolet, propietatdel Marquès de Bellpuig. No hiha remei. La foto vessunya elsflaires del Paradís Terrenal, do-nant-nos la sensació real d'unpaisatge bucòlic, net, transpa-rent, entranyable i espontani, aon, amb perfecta osmosi, escla-ten els fruits carnals i vegetalsque des de sempre dins el nos-tre poble han abundat, gràciesa l 'ungüent de reblanir queSant Pere posà perquè el granMestre vessàs les més subtilsvirtuts sobre la nostra contra-da.

Elles són onze càntirs derosada que, per si mateixes,n'omplirien el deposit de lafont de les Delícies. Vegeu-les(la peça ho paga) mostrant l'o-frena del tambor de punt pas-sat a mà, providencial tallerd'encaixos per brodar llençols,manteleries, davantals fins,coixineres i tota la gamma quel'orfebreria del ram haguésd'enllestir.

Vestides de pagès, volantde cotó, mocador de llana deblens, gipó, faldeta de llanafina, sabates de pell i mig tacód'alzina, sandàlies de tres ullsi 1 lengüeta passada per una cor-retja, cabellera plana cercantl'cndeví a la coa rematada perun floquet i llaç de seda, el qualtenia presonera la (larguíssimatrunyclla.

A les saons, l'any 1923, nohi havien perruqueries de se-nyora. Per tallar-se els cabells,amb un encertat cop de tisoresal llarg i ample de l'alçada de

56

Un vendaval de galania

la regió lumbar, n'hi haviaprou. D'aquesta guisa i màplena, el cabellam restavaempatat.

El xampú, era ni més nimanco que sabó d'olors Henode Pravia, de Jabones el Nidode Ciutat, adquirit a ca l'amoEn Joan Vicens Massanet (pared'En Damià Metxo), que re-gentava una botiga al carrerAlcariot, precisament a ca NaBàrbara de Son Jaumell, difun-ta, i en vida esposa de l'ebenis-ta Toni Escolà.

D'esquerra a dreta, la pri-mera es Na Magdalena Esteva,Sua, viuda de l'Alan Prost delsegle vint artanenc; l'amo EnMiquel Terres, i pares delsJoan i Toni Sard, ambdósmenjant a la taula de l'èxit. NaMagdalena fou la mestressa encap del taller del carreró de CaSes Monges. Estava veïnat deca D. Pep Carnicer i avui laseva casa es una prolongacióde l'Escola Col·legi Sant Sal-vador, de la Caritat.

Na Franciscà Carrió, Polla,a qui cl temps justicier s'em-portà son marit, l'amo en Fran-cesc Serra, Pooler, home cor-près per la bicicleta, que foumoll popular despatxant llet ala menuda al carrer d'es Figue-ral. Madona Francisca dónauna semblança a l 'actriu Julià

Gutiérrez Caba i és la mare deN'Antoni Serra, director d'unasucursal de la Banca March.

Na Maria Esteva, Sua, ger-mana de Na Magdalena, ensensivella un "mira'm i no metoquis" de marca de ceba. Lesdues germanes tenien a la tiaAntonina casada amb En Mi-quel de Sant Salvador. L'amoEn Miquel era el braç dret delsecretari D. Rafel Sard, Garri-ga. Durant la baileria del balleCanals, 1909, i en lemps de D.Toni Cano, preferenimeni l'úl-tim semestre de 1917, lengue-ren relevancia els seus Ireballscom a administratiu municipal.S'anomenava Miquel Fornés,essent conegut per Miquel deSant Salvador, perquè sonpare, segons les fonts consul-tades, fugaçment havia siguidonai. Cosa que en absolul cer-l i f icam. Però entre 1853 i1906, hi ha un buit inexplica-ble*. La veritat és que l'amoEn Miquel féu la casa de laPlaça Nova, Gestoria Sard, i lacasa xalet estiuenca de CalaRaljada a on en l'aclualitat hiviu la mestressa Magdalena.

Na Catalina Llileras San-cho, Carreta, és la clàssicabellesa medilerrània. Quan unla mira no creu que la moril'arribàs a aglapir. L'espòselcgil fou En Jaume Llaneras,

Manyà. Formaren un arbre ma-irimonial que fruilà dos re-brolls: En Joan (administratiude l'Hispano de Palma, queamb una barrinada de gall qua-dra vint-i-vuil operacions) ésun dibuixanl salíric i trempai.Estima Artà de bon de veres,tant que els dilluns tira una ma-laltia quan li envela vers Ciu-tat. Na Maria, muller del popu-lar Tolo, director de la sucur-sal artanenca del Banc Hispa-no Americà, sempre va com-posia i curiosa, a pesar que EnTolo li dóna feina a rompre.Perquè el bancari és un esco-peier empedreïl i lirador infa-lible per abaire qualsevol caçaque es posi a lir d'escopeia.

Però, si ens aluram a lasimple observació biològicaque ens envolia, seniim el na-tural conhort pel fet que no hiha rosa, per ufana que sia, queno importi, congèniïameni, eldesii final de la musliesa, de laqual decrepitud sols Déu co-neix el varador definitiu.

Observin a la seguem jo-vençana. Què els pareix? Bé.És Na Margalida Vaquer, Raia,filla de l'amo En Pere Rai.L'amo En Pere fou una plomade cap d'ala. Amb la seva em-penta s'alineà el carrer Curtl'an) 1923. Era caçador ambcans eivissencs, sibarita, mar-

0 OO

xando de tot i molt, menfotis-ta, estorba farcells i més pellosque un tabulet de sabater.

Entre el carrers Fondo i elCurt hi havia una col·lecció depersonatges de museu. L'amoEn Toni Venys, MM, teixidorfilòsof; l'amo En Toni Salas,Puig, el Samsó de Mallorca;mestre Andreu Fuster, Ranxer,el Pitàgores mallorquí; l'amoEn Pep Canet, M aie ta, narra-dor de mil i una contarelles;l'amo En Tomeu Ginard, Vio-lí, escriptor, músic i feel de D.Jacinto Benavente; mestreRafel Ginard, Pancecola, me-ravellós lutier, encara presententre nosaltres i per moltsd'anys. Amb una paraula; gentirrepetible.

Idò com anàvem dient, NaMargalida difícilment podriaviure sense crear figures en-cantades i encantadores de lanostra pagesia, dominant elssecrets de la ràfia i del fil. Teuna memòria enciclopèdica i éssociable com ningú.

A cont inuació està NaMaria Ginard, Corona, unadona que dava gust de parlaramb ella. Casada amb el bellu-gadís Andreu de Sóller, cone-gué mil vents i fesomies. Eldetall que d'ella volem remar-car consisteix que a l'any 1950,muntà una terrassa de quemu-llars al xalet de ca'n SebastiàTianova a la Gran Via (Ca'nPaino) amb la participació del'Orquestra Singapur. L'èxit vaser complet. Rememorant l'e-femèride, sentim un caragolí deregust pel sensacional gelatd'avellana de Na Maria.

Tot seguit, una santa queens deixà en plena saba: Ma-ria Salas, Putxa, germana d'EnTomeu Puig, el sastre. El corde la pobra, dia 5 de novem-bre de 1926 acopava les alesmorint als 22 anys d'edat. Erauna al·lota sensible. Per brodaren volia amb qui es presentas.Llàstima de tan efímer pastu-ratge per aquest món.

La propera cara insinuantés la senyoreta Catalina Gi-nard, Corona, germana de NaMaria. Tota enigmàtica ofereixla divisa d'un tambor desco-munal, mostrant-nos un arncr(martin pescador) amb el capri-ci d'un plometxo sobre la tes-ta, com a fidel demostrança de

plasmar el seu amor vers la na-turalesa.

En primer terme tenim a NaMaria Moya, Moya. Quasi nofa el cas de dir-ne la procedèn-cia. Amb una sola espillada lamos feim nostra. A l'epoca dela foto vivia i tenia el taller alcarrer de Na Batlessa (avui CaNa Bel), però perquè el seugermà Baltasar volgué un bonretrat Na Maria ajuntà les se-ves brodadores amb les de "SesSues". La pitxorina mira dereüll com si digués: "Veis elque es pot fer amb fil i agu-lla?". És clar. Ella era la mes-tressa i com a tall, les obres.Per afegitó, la cigonya de l'orfecund del sant matrimoni vi-sità dues vegades la cambranupcial, deixant en cadascunade les visites, el llevat neces-sari per pastar Na Catalina i NaMaria Muntaner Moya.

Per gràcia divina els seusarabescs ara són elaborats en elcel. Allà dalt, juntament ambson marit l 'amo En TomeuMuntaner, de Son Forte, fan elgoig dels àngels.

A Na Bel Garrió, Polla, pocl'importa l'ull de la màquinafotogràfica. Tal volta a l'ins-tant del clic, passas un llagostde dues cames o bé ella guipa-va la temptadora tauleta delrefrigeri per clavar-li unesquantes queixalades. NTsabclviu al carrer de Ses Roques,cuidant amátenla i sol·lícita, al'amo En Tomeu Adrover (exgarriguer de Son Jaumell Ca-rrossa) amb qui està lligada deper vida.

Per últim, Na MargalidaEsteva, Bugura. Perquè ens en-tenguem, era la mare del cone-gut Toni Palou, oficial del Ba-nesto. Aquesta dona va néixerbrodadora i, ensems, ho fou defet tot els temps que visqué, notenint mai un que no per capneòfita que li demanàs consellssobre els entremaliats paratgesde l'art del brodat. Personal-ment, li recordam un cobertorde l'any 1942, que brodà perencàrrec d'una família benes-tant de Palma, baix cl beneplà-cit de son consort, mestre Jau-me Palou, es ferrer Palou.

* Vegeu Història de Sant Sal-vador d'Artà, pàgina 47, Mos-sèn Antoni Gili i Ferrer.

Pseudo-féminismeVuit-centes dones soldat se posaren al front durant la

invasió nord-americana a Panamà.L'onze per cent de l'exèrcit nord-america està format

per membres del sexe femení.Qui llegeix això pot pensar que estam fent un gran pas

dins la història del Sufragisme.No obstant, si vos aturau a reflexionar un poc, i amb

això me dirígese especialment a les lectores, veureu comens segueixen utilitzant, com noltros, dones, seguim utilit-zant els mateixos pedaços de sempre, per polir la immortalbrutor que, misteriosament, dia a dia reneix.

Imaginau-vos una dona soldat, lluitadora nata per laigualtat d'oportunitats. Per què li haurien de permetre el dretde defensar la seva pàtria, com un soldat més que és? Sem'ocorre una resposta real i cruda que no m'agrada. Ac-tualment, amb el menyspreu que produeix la idea d'unaguerra, s'ha creat l'objecció de consciència. Idò i bé, resul-ta que un general despavilat té la brillant idea de picar alsobjectors amb valentes femclletes, posades al front, evident-ment, per retirar-les d'enmig.

Volem igualtat en quant a drets i oportunitats. Però, aler-tau, no mos hem de deixar prendre el pèl. No se tracta deser iguals que el homes, sinó de millorar la nostra qualitatde dones.

Cap govern s'ha preocupat mai de protegir a les treba-lladores que únicament, com si això fos poc, es dediquen ales feines de casa, que ni tenen dret a una Seguretat Socialpròpia, ni menys encara paga d'estat.

Tampoc s'han preocupat mai de l'anomenada "profes-sió més antiga del món" (tan respectable i sofrida o mésque qualsevol altra). Desenvolupada per víctimes d'aques-ta hipòcrita societat que les anomena, curiosament, "donesde la vida" i que de tant en tant, sigilosament, reconeix quesón articles de primeríssima necessitat a una societat a ontot i tothom té un preu, i per tant tot es compra i es ven.

Jo cm deman: no ho som totes, "dones de la vida"? Unesvenen el seu cos, altres els seus somnis, altres el seu orgulli qualque altra l'ànima an el Dimoni.

Idò, parlant d'aquestes admirables senyores, resulta quefa uns quants dies, al dirigent d'un govern innomenable seli va ocórrer la brillant idea que als violadors de prostitutesels deixassin impunes, sense considerar delicte aquesta vio-lació. I què feren un grup de dones, com a protesta? Deci-diren, durant un període de quatre dies, no dormir amb elsseus marits. Això per començar. Després d'aquesta notícia,no he sentit ni llegit res més sobre aquest tema. És una llàs-tima que els mitjans de comunicació no hagin donat mésimportància a l'assumpte en qüestió, mostra del domini delmascle en tots els camps, inclus el del quart poder que, comla majoria sabeu, són aquests mitjans d'informació i decomunicació. Podríem profunditzar sobre aquest tema, peròsegurament seria una repetició de tantes i tantes coses queja heu sentit o llegit sobre aquesta qüestió.

A la lluita per aconseguir una igualtat d'oportunitats iels mateixos drets que l'home, hi hem de participar totes itots, dia a dia. I he dit tots perquè reconec que hi ha homesque respecten les nostres idees i ens ajuden a lluitar per elles,tant o mes que noltros mateixes. No és suficient que unesdonin la cara i altres reconeguin el mèrit però no es moguinper res.

Perquè una cosa està clara: les primeres que ens discri-minam som noltros mateixes, i aquest error és el principalenemic contra el qual hem d'establir la batalla.

Batalla de raonament i no de violència.No caiguem en l'error de les nord-americanes.

M8 Angeles Pineiro

57

Page 9: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

* NOTICIAS• Excursión a Lourdes

Magdalena Nebot (Xincta) y ToniGinard (Butler) organizan esta excursióna cargo de Viajes Barceló, conmemoran-do su 25 Aniversario con organizadoresde estas excursiones. Visitarán el Vallede Aran, Viella, Lourdes y Andorra, del21 al 25 de marzo. Si se dan prisa aúnquedan localidades.

¡Enhorabuena y "per molts d'anys"!

• Robos

El día 4 de febrero, en un domicilioparticular de la calle Marina, entre las13 h. y las 17 h. robaron por valor demás dé 500.000 ptas. Unas 400.000 enjoyas y 100.000 ptas. utilizando las cartillas,introduciéndolas en el cajero automático de LaCaixa, además de artículos diversos.

Unas semanas antes requisaron unas300.000 ptas de la caja fuerte de "Buffetti",también entre las 13 y las 15 h. También handesaparecido objetos de valor, radio-cassettes,etc.. del interior de más de media docena decoches. Por no hablar de las numerosas desa-pariciones de material de construcción, herra-mientas, etc., de las obras que se llevan a cabofuera de la población.

Está claro que mientras este Ayuntamien-to utilice a sus cuatro únicos municipales comorecaderos, no se solucionará el grave proble-ma de inseguridad ciudadana y falta de vigi-lancia que afecta a esta localidad. Tal comoestán las cosas, sería necesario que se duplica-se la plantilla, o que al menos contratasen a dosordenanzas para que se ocupasen de las tareasburocráticas y demás recados.

Es también preocupante la falta de señali-zación vial que actualmente padecen nuestrascalles, y que provoca una difícil ordenación deltráfico e incluso múltiples accidentes.

Este Ayuntamiento, sumergido en el caosburócrata-informático, olvida tal como en otrastantas cosas suele despistarse, que hay funcio-nes humanas insubstituibles por máquinas, yque necesitan tanta atención como las que tanpuntillosamente revisa.

De momento, nos conformamos con el 062,en caso de emergencia, y la pareja de la Guar-dia Civil más próxima acudirá como habitual-mente acude, a nuestra ayuda.

• Campaña 100 x 1000

Esta campaña está encauzada a recaudarfondos para la conservación y mejora del pa-trimonio parroquial: la Parroquia, la iglesia deSanta Catalina, el Centro Social, la Casa deEjercicios y la Rectoría.

Si desean participar económicamente, di-n'iansc a cualquier entidad bancaria. La parti-cipación será de 1.000 ptas mensuales duranteun año.

• Curs i l lo de l i o n s . i i

Próximo cursillo de iniciación al Bonsai.Organizado por la Asociación Bonsai Zona deLlevan t . Patrocinado por La Caixa, PlantasAclrovcr, Jardinería Grevol. Multicenler S'Or-tiga.

Todos los viernes, a las 21 h. en el Salónde Actos de La Caixa de Manacor, c/ Amargli-

& NOTICIAS tàrã, s/n. Más información: Noches, 56 75 91 -56 74 03; Tardes, 56 22 49

NOTICIASImpugnación

• Reformas en el Centro de FP

Los alumnos de FP no serán trasladados alInstituto de BUP como en principio se habíasupuesto. En el Centro de FP se llevarán a cabolas reformas más necesarias e imprescindiblespara continuar las clases con normalidad, enlugar del cambio de horario que sufriría su tras-lado. Es calamitoso que un hotel pueda cons-truirse en tres meses, y en cambio la reformade un colegio se aplaze durante años, inclusohabiéndose caído el techo abajo. También ca-lificaremos con el mismo adjetivo, que lasayudas municipales tengan preferencias, ale-gando que este tipo de reformas no sean de suincumbencia.

• Campo de golf

Se duda de si el campo de golf de Carros-sa será solo un sueño o una realidad. Tal comoestán las cosas, este atentaría contra la ley deCampos de Golf, que no permite que se cons-truya en áreas inventariadas por Icona, ni quese utilicen aguas de pozos, en lugar de aguasprocedentes de una depuradora. El GOB im-pugnará la aprobación de este convenio urba-nístico que se llevó a cabo el pasado 25 deenero en el pleno. Y yo me pregunto: ¿realmen-te nuestros dirigentes son tan incompetentescomo para no haberse dado cuenta de las pe-culiaridades de esta zona, o ha sido una juga-da para que pensemos que por una vez que sonpermisivos, les sale el tiro por la culata?

• Exposición fotográfica

Exposición fotográfica sobre la Sierra deTramuntana, de Francesc Alburquerque, en NaBatlessa. Esta exposición se cerrará el 19 defebrero. Refleja una visión muy personal e in-teresantísima del autor. No se la pierdan.

• Concesionario de automóviles

Próxima inauguración del concesionarioFiat en Artà, hacia finales de marzo. Estará si-tuado en la calle Carrer Nou y tendrá entrada asu vez por la plaza del Conquistador. Su pro-pietario es el conocido mecánico Miquel Ca-ragol ¡Suerte!

El alcalde de Artà ya ha recibido lacitación judicial por la impugnación delpasado pleno por parte del grupo oposi-tor, y nombrado abogados y procurado-res. La impugnación se debe a la falsi-ficación de documento público, concre-tamente la aprobación de un acta que nose debería haber aprobado debido a suinexactitud y carencias informativas, yno por el periodo de 48 h. no respecta-do por el grupo dirigente.

• Cena conmemorativa

El "Dimoni Cucarell" nos quisohacer la jugarreta. Al no ser invitado a

la cena conmemorativa del 25 aniversario delC.D. Artà, nos informó de haber asistido con-tándonos que fue un éxito, cuando en realidadno se celebró debido a su aplazamiento indefi-nido. Esperamos poder informarles más ade-lante con la mayor exactitud precisa.

• Urbanización de Sa Canova

El Parlamento Balear ha aprobado en pro-yecto de Ley la urbanización de Sa Canova deArtà con las 3.000 plazas más el Campo deGolf, tal y como se aprobó inicialmente el pa-sado año. Así pues, las Normas Subsidiarias denuestro municipio deberán rectificarse (portercera vez en menos de dos meses), por aten-tar contra este proyecto.

A raíz de este suceso, nuestro Ayuntamien-to ya ha abierto al público desde el 25 de fe-brero una campaña de sensibilización contraesta urbanización apoyada por la UniversidadBalear, el GOB y pintores tales como Tapies,Mariscal y Barceló.

• Exposición

100 años de educación en Artà. Estaráabierta hasta el 18 de marzo, en Na Batlessa,organizada en conmemoración al X aniversa-rio del SMOE (Servicio Municipal de Orien-tación Educativa). Será una nuestra interesan-tísima de fotografías, trabajos, etc. ¡No se lapierdan!

• Inauguraciones

Clínica veterinaria en la calle Costa y Llo-bera, na 51 B. Las consultas incluirán serviciosa domicilio, informes técnicos, medicación,complementos, etc. Estará abierta de lunes aviernes, desde las 16 h. a las 20 h. Y tambiénsábados y domingos de 11 h. a 13 h.

¡Lo necesitábamos!

• Pequeña rectificación

Quisiera aprovechar la ocasión para recti-ficar una información aparecida en el pasadonúmero de esta revista, en el artículo Un viajepasado por agua. Y de paso, pedir disculpas ala agencia de Viajes Barceló, por relacionarlacon la compañía de Autocares Levante, servi-cio completamente independiente a ésta y queyo entendí que fuera de su responsabilidad. Porlo demás, no hay queja alguna hacia esta agen-cia ni hacia los organizadores de la excursión.

M! Ángeles Pineiro

58

Page 10: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

Por Arpo CASOS Y COSAS DEL COMISARIO CASTELL

Era don Cristóbal hombre sesentón, demediana estatura, seco como caña de pes-car, tez morena, ancha sonrisa, dientes biencuidados y gran conversador. Fumabasiempre en pipa un tabaco fuerte y aroma-lieo que le mandaban de Dinamarca unosparientes de su joven esposa. Larsen's erala marca y se expedía en cajas circularesde metal hermeticamente cerradas y precin-tadas. A Castell le entusiasmaba el saborde esta mixtura que podía saborear con asi-duidad gracias a la desinteresada generosi-dad de don Cristóbal, que con frecuenciavisitaba el despacho del comisario.

Don Cristóbal ganó plata primero enBuenos Aires y más tarde en el Uruguay,sudó lagrimas de sangre antes de conseguiruna posición estable trabajando en cienvariados oficios hasta que montó su propiaempresa constructora que lo catapultó a lalama y al bienestar.

A don Cristóbal le encantaba viajar,conocer ciudades y pueblos. Soltero y sincompromiso, iba desbocado por el mundodándose a toda clase de gustos y placeres.La aventura americana quedaba lejos; aho-ra saboreaba los interminables años de es-fuerzo y sacrificios. Su único objetivo eragastar la mayor cantidad de plata que leadministraban bancos y financieras. Sólo deintereses podía vivir a cuerpo de rey, y estole daba una total y absoluta seguridad.

En uno de sus viajes por Europa, cono-ció a una danesa mucho más joven que él.Era una mujer liberada, hermosa y alta,pertenecía a una familia de clase media deaquel país, su nivel cultural era bueno,hablaba varios idiomas y entre ellos el cas-tellano, circunstancia que favoreció extra-ordinariamente una relación amigablehombre-mujer y que más tarde se consu-mó en matrimonio.

Desde hacía varios años, la pareja vi-vía en un magnífico chalet no lejos de labucólica población de Cala Ratjada. Se lesveía aparentemente felices hasta que unimprevisto alteró totalmente la pa/ de aquelhogar.

Rangel, esposa de don Cristóbal, empe-zó a visitar el domicilio de sus nuevos ve-cinos. Se trataba de una pareja de alema-nes, berlineses por más señas. Ella, unaseñora cuarentona de carnes prietas y enor-mes senos, guapota de cara, ojos claros,

^

pelo rubio, nariz respingona y boca de la-bios gruesos, sensuales. Vestía de formaprovocativa con ropas ceñidas y escotesgenerosos que dejaban al descubierto unabuena parte de su voluptuoso busto. Fuma-ba mucho y de continuo apurando los ci-garrillos hasta el filtro, alternaba la cerve-za de barril con el vino tinto. No se la vionunca borracha, pero sí alegre. Su capaci-dad de aguante era verdaderamente brutal.

Hanss, su marido, era la otra cara de laluna: sobrio, distinguido, algo más jovenque ella, se dedicaba a trabajos intelectua-les traduciendo entre otras cosas libros detexto y novelas de autores famosos. Gusta-ba de dar largos paseos acompañado siem-pre de su fiel perro, un "siete leches" queencontró medio muerto en la cuneta de lacarretera. Hanss le curó las heridas y locuidó hasta recuperarlo por completo. Des-de aquel entonces el animal habría dado suvida por defender a su amo.

Don Cristóbal, triste y meditabundo,había perdido su característico humor: te-nía la certeza de que su mujer le ponía loscuernos con el nibelungo. Últimamente sepasaba más tiempo en el chalet de los ger-manos que en su propia casa. Las gentesmurmuraban a sus espaldas y esto heríaprofundamente el orgullo varonil de donCristóbal. De repente se sintió viejo y can-sado, los años le pesaban como una fríalosa, nunca se había encontrado tan solo ydesamparado. Pensó en Castell como últi-mo refugio y a él acudió en busca de con-suelo y ayuda.

Resolver el caso de don Cristóbal, paraCastell resultó mucho más fácil de lo espe-rado. Le bastaron unos informes policialesremitidos desde Marbella, antigua residen-cia de los germanos y algo de investigaciónpor parte suya y del sargento Boira.

—Debo darte dos noticias —dijo Cas-tell a don Cristóbal que sentado frente alcomisario chuclaba nerviosamente de unapipa que se le había apagado.

—¿Buenas o malas? —pregunto donCristóbal.

—Según como se mire —respondióCastell—. En esta clase de asunto es mejorno extrañarse de nada.

Todo sucedía al ralenti. A don Cristó-bal le costaba mucho entrar en situación yde un momento a otro esperaba oír lo peorde la boca del comisario.

Castell se preparó la pipa y cerro laventana del despacho, pues empezaba arefrescar. Luego, con un gesto mecánico,encendió la lampara de pantalla. La luz ilu-minaba la mesa repleta de papeles. El co-misario abrió una carpetita de tapas amari-llas y de su interior extrajo una hoja depapel mecanografiada, miró a su amigo,saboreó el tabaco de la cachimba, y al finpronunció una palabra.

—; Misógino! ¿Sabes, querido amigo, loque significa la palabreja?

—Sinceramente no —apuntó el atónitodon Cristóbal —Mi léxico es muy rudimen-tario.

—Pues significa que el alemán, el ami-go Hanss, tiene aversión a las mujeres.Dicho de otra manera, que las faldas leimportan un rábano.

Don Cristóbal se sintió revivir, se levan-tó de un salto, abrazó al comisario e inten-tó marcharse. Castell lo retuvo a duras pe-nas. "Recuerda —dijo— que tengo otranoticia que darte y ésta sinceramente no estan buena como la primera".

Don Cristóbal se paró en seco, miró alcomisario con angustiosa curiosidad y al finpreguntó:

—¿ Cuál es esa otra noticia?—Que tu mujer Rangel se entiende con

la alemana.Este fue el final para don Cristóbal. Al

día siguiente la guardia civil lo encontrócolgando de la rama de un árbol. Se habíasuicidado.

C A F E T E R Í A

M A N I X - B U R G U E R

Istaurante a la carta y Menú diario

Ciutat, 31 - « 56 20 48 - ARTA

COEXA, S.A.CONSTRUCCIONES, EXCAVACIONES Y ASFALTOS

Vía Mallorca, 36 - Tels. 56 37 48 y 56 52 67

CALA RATJADA

59

Page 11: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

Centenari en e convent d'Artà

Dins el poble mallorquídeim "dur molta d'arenga"quan una cosa, la que sia, defet sol dur molta feina.

El P. Rafel Ginard Bauça,autor dels Croquis Artanencs,"el poeta d'Artà" emprà aques-ta dita en la Crònica conven-tual d'Artà quan diu:" Totesles coses duen arenga" i parla-va de la sibil·la, del treball, dela preocupació, de la pena queun passa, per trobar, ensenyarun sibil-1er. Ara també cercamels sibil-lers de quasi cent anys,91 en clau. Això du molta d'a-renga.

Tornem reemprendre eldiàleg amb l'espasa ja lluenta.

—La darrera sibil·la quesentírem en el Convent d'Artàla cantà la nina Maria del Car-me, filla d'un tal Lluís, Guàr-dia Civil, de La Colònia deSant Pere.

—No la record.Em respongué l'espasa i

continuà:—Maria Nadal Cursach és

la darrera nina que cantà lasibil·la amb mi.

-Tens raó. A i x í és.Aquesta nina, Maria del Car-me ens va fer el favor, (ens vatreure faves d'olla, com deimamb bon mallorquí cantant las i b i l · l a perquè el nostre

60

sibil-1er, el vespre de les mati-nes de 1988, estava amb qua-ranta de febre, i ella com queno l'havia provada amb l'espa-sa —a La Colònia se cantasense espasa— la cantà foravestit de sibil·la i fora espasa.

En Gabriel Mestre Juanhavia de ser el sibil·ler de l'any1988 i ja va ser-ho l'any 1987.N'Antoni Lallave, fill d'unGuàrdia Civil d'Artà, el 1986.Na Maria Nadal Cursach, l'any1985.

—Fins aquí te puc ajudar,ja que jo mateix era l'encarre-gat de preparar els sibil·lers iles Matines de Nadal.

Comencem per davant detot, a finals del segle passat, jaque els Frares Franciscans dela TOR, dia 14 de juliol de1897, s'instal·laren en el Con-vent de San Antoni de Pàduad'Artà.

—Es molt enfora, fa mésde 90 anys! Si mestre AndreuSiurell fos viu! Ell ens ho di-ria. Tot ho sabia. Era el Cus-tos.

—Sí, és mort, al cel sia!Com també són morts els pri-mers frares.

Com podeu suposar, és di-fícil trobar documents on cons-tin els noms dels sibil·lers dela nostra església del Convent.

Eren pocs, els frares. Tenienl'escola i altres moltes activi-tats i poquet podien dedicar-sea escriure cròniques.

Cavil·lant i a força de con-sultar molta gent, sobretotdemanant a persones majors,m'han dit que si la padrinacontava, que si son pare haviadit que havia sentit a dir a samare... He anat arreplegant iamb punts i amb bones he ta-llat, embastat, provat i cosit ihe desfet, per tornar fer i de totaquest cntrunyellat, n'he poguttreure tot això que segueix,gràcies a persones dotadesd'una memòria tenaç que enshan proporcionat tot un seguitd'anècdotes i també a moltsdels mateixos sibil·lers i an EnJoan Lliteres Sard, Secretari deJutjat que, pacientment, ens hapogut esbrinar la data de laseva naixença.

L'any 1897-1900, PereMiquel Riera Esteva (Artà1887-1975) Font d'informació:Els seus fills Pere i Àngela.Mestre sibil·ler:?

1901-1904, Mateu AmorósSancho (Artà 1892, - USA1945) Font d'informació: Laseva neboda Maria GenovardGinard.

1905-1907,?1908-1910, Rafel Ginard

Amorós, (Artà 1898, Palma1979)

Font d'informació: La sevaneboda Maria Genovard Gi-nard.

1911-1915, Pere TorresPascual (Artà 1902) Font d'in-formació: Ell mateix. Mestresibil·ler i organista: P. JoanRubí Barceló, T.O.R.(AlgaidaFont d'informació: Ell mateix.1882, Cura 1961)

1916-1919,?1920, Bartomeu Nicolau

Roig (Villafranca de Bonany1910) Font d'informació: Ellmateix. Mestre sibil·ler i orga-nista: Fr. Sebastià Ginard Fe-rragut, T.O.R. (Artà 1904-1986)

1921-1922?1923-1924, Pere Damià

Ferrer March (Artà 1913) Fontd'informació: Els seus nebots,Pere, Gabriel i Àngela RieraFerrer Mestre sibil·ler:?

1925-1928,Joan GenovardGinard (Artà 1914) Font d'in-formació: La seva germana

Maria Genovard Ginard. Mes-tre sibil·ler: ?

1929, Jaume Lladó Borto-ne (Llucmajor 1917) Font d'in-formació: Ell mateix. Mestresibil·ler i organista: P. RafelGinard Bauçà, T.O.R.

En les matines del Conventd'Artà se va poder escoltar elsibil·ler de qui se va dir: "Maien ma vida havia escoltat ambtanta fruïció una sibil·la tantben cantada com la d'enguany(1928)". Són paraules de lapoetessa Maria Antònia Salvàde l'Allapassa, dites al P. JoanCaldentey Vidal, TOR, orga-nista del convent de Sant Bo-naventura de Llucmajor, queensenyà la sibil·la al nin Jau-me Lladó Bortone.

Aquest cantà la sibil·la aLlucmajor l'any 1927 i 1928;en el nostre convent d'Artà,l'any 1929 on estudiava Hu-manitats; i en l'església de SantFrancesc de Palma, l'any 1930.

1930-1931, Joan AmorósMòger (Artà 1919) Font d'in-formació: Ell mateix. Mestresibil·ler i organista: P. RafelGinard Bauçà, TOR.

Tenim una fotografia delSibil·ler amb el vestit antic iprimitiu i aguantant l'espasaamb les dues mans, En JoanAmorós Mòger.

El mateix contà que la vacantar l'any després d'un talLladó de Llucmajor, que la vacantar dos anys; que li donarenuna gran alegria quan va rebretres pessetes i una ensaimadagrossa que se'n dugué a caseva content que un Pasco.

1931-1936, Joan Riera Fe-rrer (Artà 1924) Font d'infor-mació: Ell mateix mitjançantuna carta des de Nova York iem diu que la cantà també aCiutat al Convent de SantFrancesc l'any 1937 i el 1938.Mestre Sibil·ler i organista: P.Rafel Ginard Bauçà, T.O.R.

1937-1939, Pere GinardFerrer (Artà 1930) Font d'in-formació: Ell mateix present enel Jutjat quan vaig telefonar alSecretari demanant-li dates.Mestre sibil·ler i organista: P.Rafel Nadal Cantó, T.O.R.(Artà 1907, Madrid 1978)

1940,?1941, Joan Gelabert Canet

(Artà 1932) Font d'informació:P. Jordi Coll Mut, T.O.R. amb

una carta des de Elizabeth,New Jersey, USA. Mestresibil·ler i organista: P. JordiColl Mut

1942, Gabriel Riera Ferrer,(Artà 1932) Font d'informació:Ell mateix. Mestre sibil·ler iorganista: P. Jordi Coll Mut.

1943, Joan Gelabert Canet,(Artà 1932) Font d'informació:P. Jordi Coll Mut, T.O.R.

El sibil·ler, que per certtenia molt bona veu, es retgirài com a returà, i però reprenentacabà molt bé. Sa mare roman-gué un poc afectada sense te-nir gens de culpa, més pel quèdiran que pel mateix fet. Pas-sat Nadal, quan encara es par-lava de matines es topà ambuna altra dona, mare d'altresdos sibil·lers. Eren amigues icom a família d 'enfora, iaquesta suposant o endevinantl'espina clavada que devia te-nir dins el cor, per conhortar-la, comença aquest diàleg:

—Enhorabona! Sabs quinaveu que té el vosto!

—Gràcies, fieta. Emperò...se va aturar.

—Va reprendre, has de dir.—Així va ser. I acabà bé.—El nostre petit no s'atu-

ra per res; però tirà els bonsdins l'infern i posà els malsdins el cel.

—Ho capgirà tot. Cosad'al·lots.

—Massa fan.1944-1945, Josep Pomar

Garrió, (Artà 1933). Font d'in-formació: P. Jordi Coll Mut(USA). Mestre sibil·ler i orga-nista: P. Jordi Coll Mut, TOR.

1946-1948, Guillem LlullRiera, (Artà 1939) Font d'in-formació: Antoni Serra. Mes-tre sibil.1er i organista: P.Damià Nicolau Roig, TOR.

1949-1950, Andreu TousSoler, (Artà 1939). Font d'in-formació: Antoni Serra. Mes-tre sibil.1er i organista: P.Damià Nicolau Roig, TOR.

1951-1954, Antoni SerraPayeras, (Artà 1940). Fontd ' informació: Ell mate ix .Mestre sibil·ler i organista: P.Damià Nicolau Roig, TOR.

1955-1956, Dino SalordRiera, (Artà 1945). Font d'in-formació: La seva tia Àngela.Mestre sibil·ler i organista: P.Damià Nicolau Roig, TOR.

1961-1964, Miquel MestreGenovard, (Artà 1951). Fontd'informació: sa mateixa mare,i crònica conventual. Mestresibil.1er i organista: P. RafelGinard Bauçà, TOR.

1965, José Garcia Vives,(En Pépin), (Son Servera).Font d'informació: Crònica del

Convent, Tom IV, pag. 134-137. Mestre sibil.ler i organis-ta: P. Rafel Ginard Bauçà,TOR.

1966-1969, José EvaristoPérez Corraliza, (Artà 1956).Font d'informació: Ell mateix.Mestre sibil.ler i organista: P.Rafel Ginard Bauçà, TOR.

1970-1974, Pere RieraGarau, (Artà 1960). Font d'in-formació: els seus pares i ellmateix. Mestre sibil·ler i orga-nista: P. Rafel Ginard Bauçà,TOR

1975-1977,?1978, Na Paula, sic. Font

d'informació: Crònica conven-tual tom IX, P. Ginard Ferra-gut. 1979, eugenia Viejo? Fontd'informació: Crònica conven-tual Mestre sibil·ler i organis-ta: P. Sebastià Ginard Ferragut,T.O.R.

1980-1984, Maria NadalCursach, (Artà 1972) Fontd'informació: Ella mateixaconcordant amb la crònicaconventual Mestre sibil·ler P.Sebastià Ginard Ferragut. Or-ganista: Maria Antònia Serra.

1984, pels Reis, Joana Gi-nard. Font d'informació: Crò-nica c o n v e n t u a l Mestresibil·ler: P. Sebastià GinardFerragut, T.O.R. Organista:Maria Antònia Serra.

Ja teniu poc més o mancouna llarga llista dels sibil·lers.Qualcun deu mancar. Dispen-sau. Admetrem aclarícic« i co-rreccions i nous detalls. Vos hoagraïm per endavant. És cert isegur que la sibil·la la cantavenper Nadal, en les Matines i perla festa dels Reis. Per tant, erani són dues sibil·les (un o dossibil·lers) i crea una confusióque difícil és donar aclarides.Sols hi ha una solució: que elsmateixos sibil·lers aportassinuna petita col·laboració, con-cretant qui la va cantar perNadal o pels Reis.

Endemés no pretenem ferun estudi exhaustiu; el deixampels historiadors. El nostre in-tent era dir al poble d'Artà queenguany (1989) celebràvem elcentenari de l'espasa de lasibil·la del Convent.

Com heu vist no és unaespasa qualsevol. Té història,(la m'han contada artanencsmateixos, que n'eren els pro-tagonistes), i és ja del pobled'Artà. Aquesta història del'espasa és important i glorio-sa no pel fet d'estar tants i tantsanys tancada dins un armari del

Convent, sinó perquè es feiapresent, cada any, per Nadal ipels Reis, en les mans tremo-loses del sibil·ler beneint tot elPoble de Déu.

Comiat de l'espasa:L'espasa vol acomiadar-se."Perquè el zel del vostre

temple em consumeix". (Salm68, 10) continuaré la missiócomençada; pacífica romandredins el Convent; beneiré elpoble en mans dels sibil·lers,dues vegades a l'any i... quanarribi la meva inutilitat total,Senyor, que es complesqui enmi la vostra paraula: "De Icsespases forjaran relies" (Is.2,4)

P. Sebastià RossellóHorrach, T.O.R.

Page 12: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

IMATGES DE SA RUADiuen que eren més de cinc mil que ho veien. 1 la cosa no eraper manco. Tot un espectacle Sa Rua d'es darrer dia. Bonagreixonera, ensaimada amb carabassat i un altra Quaremaper davant. Veureu unes imatges de Sa Rua fetes d'En JulioInfante que vos parlaram millor que noltros.

GrosfillexM U E B L E S D E J A R D Í N

TOLDER

\ \ \ \ \ \wwwwwA R T A

J. OBRADORc.i.r. 41 ••• in • •

Teléfono 56 23 66Av. Costa y Llobera, 12 (Junto Estación Ferrocarril)

ARTA (Mallorca)

62

Page 13: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

Más MUNICIPALERÍAS

El pasado jueves, 1 de febrero, se ce-lebró una sesión plenaria de carácter ex-traordinario y urgente, convocada por losgrupos PP y CDS. En ella se debatieronlos siguientes puntos:

lfi) Local para la juventud.Ante la nueva ley que prohibe la en-

trada en bares a los menores de 16 años, yen vista de que en nuestra localidad notienen demasiadas opciones para elegir adónde ir, por no decir ninguna, es necesa-rio que este Ayuntamiento, como respon-sable de ellos que es, tome las medidaspertinentes acelerando al máximo o bienel proyecto del teatro en Na Batlessa,creando un club similar al de la terceraedad, o como mínimo poniendo a la dis-posición de la juventud un local que sirvacomo lugar de reunión.

La iniciativa podría partir de entidadescomo las asociaciones de padres, la igle-sia, el grupo de acción social reforzado conuno de los llamados educadores de "calle",motivando así a los jóvenes. El local po-dría volver a ser el del antiguo Club Lle-vant, de reanudarse las negociaciones ConLa Caixa.

El ayuntamiento se compromete acrear una comisión para estudiar esta pro-puesta. Comisión que diferiría de las degobierno, puesto que en ella sí participa-rían miembros de la oposición.

2a) Despacho para la oposición.Existe en este ayuntamiento una sala ade-cuada para tal fin y para uso de cualquiergrupo político. Será compartida por todoslos partidos, contando con un archivadorprivado para cada grupo.

La razón de esta solicitud es la de fis-calizar y estar al corriente de todo lo queocurre en el Ayuntamiento.

32) Solicitar medidas al GobiernoEstatal ante las posibles huelgas detransporte.Como recordarán, esta es la propuestadesatendida en el pasado pleno, por noestar en el orden del día. El PSOE siguien-do el criterio de su partido, por muchaautonomía municipal que afirme tener,vota en contra de la propuesta declarandoliteralmente que un ayuntamiento no debemeterse en lo que no es de su incumben-cia. Como si una huelga de transportes nonos afectara a todos, seamos políticos o no.

En cuanto al Grupo Independiente, esla primera vez en la historia que se consi-gue dividir su votación: 3 votos en contray 2 abstenciones. El voto de calidad delalcalde sirvió para inclinar la balanza, noaprobándose una propuesta de tal impor-tancia y gravedad.

42) Información sobre algunas obrasparticulares.

a) El 4 de noviembre del 86 se conce-dió una licencia de obras, con un periodode caducidad de 12 meses. 4 años mástarde solicita una renovación de esta licen-cia, alegando no haber ni empezado lasobras por no tener el permiso de Coman-dancia de Marina, permiso que una vezempezadas las obras aún no ha revisadoeste Ayuntamiento. Pues bien, habiendopagado la cantidad de 50.395 pías, estaSeñora se está construyendo un chalet delujo, a primera línea, a menos de 20 m. delmar. Da la casualidad de que la personaen cuestión, además de ser profesora, esíntima amiga del acomodador del presi-dente, vicepresidente y máximas autorida-des en su estancia estival en la isla.

La oposición asegura que aquí, ademásde favoritismos, se ha producido un gravefallo administrativo al no abrirse expedien-te de caducidad, que obligase como míni-mo a que se pagara la diferencia entre loque le costó la licencia hace 4 años y loque les costaría en la actualidad: unas350.000 ptas. También se reserva los de-rechos de promover un pleito en caso deque lo ocurrido se contemple como mal-versación de fondos respecto a la vigen-cia de la ley, puesto que tan grave es gas-tar el dinero de las arcas de este Ayunta-miento en cosas injustificadas como dejarde cobrar lo que legalmente debería de ser

del pueblo.b) El 14 de octubre se concedió una

licencia de obras de 395.000 ptas. paraarreglar el tejado de la casa. 4 meses des-pués el técnico municipal para la obra porhaber realizado una reforma en la estruc-tura del primer y segundo piso, aumentode ocupación en el patio, aumento delvolumen en piso 35 m2, embaldosados,enlucidos, etc, y solicitan la intervenciónde un técnico.

La oposición duda de la competenciadel técnico municipal, ya que si un señorque cobra 90.000 ptas mensuales por undía de trabajo semanal no se da cuenta deque donde ha concedido un permiso paraarreglar la cubierta le están haciendo lacasa nueva, si él es competente habrá másde uno que se hará monje.

También aconseja al grupo de gobier-no que si no les basta lo que cobran sesuban el sueldo, pero que se preocupen delo que están haciendo y no dejon tarcas amedias.

5- Información sobre el arreglo decaminos vecinales.

El arreglo de caminos es un servicioindependiente del Ayuntamiento. Iconacontrató a la empresa Trocsa, que a la vezcontrató a Coexa. Los camiones encarga-dos del transporte de grava son Transric,Ferriol, Nicolau y Genovard. El control delos viajes efectuados por el camión essupervisado por un ingeniero de Tracsa, elpropietario de la finca y del camión.

Esto fue todo. Un pleno convocado porel grupo opositor, caracterizado por susbrillantes intervenciones, que pillaron másque desprevenidos y con los pantalonesbajados al grupo dirigente.

Nuredduna

Confección Caballero y Cadete - Decoración - TejidosGéneros para el Hogar - Suministros Textiles Hostelería

LUIS FERRER SUREDA

C/. Ciutat, 39 - Tel. 56 22 37 - ARTA (MALLORCA)

AUTOVENTA MANACORCOCHES DE OCASIÓN

Servicio

F I ¡AITAvda. Junípero Serra, SO

Teléfono 55 01 61 07500 MANACOR (Mallorca)

63

Page 14: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

CONTARELLES DB s'IONORÀNCIACom punyetes me degué passar p'es

cap titular aquestes historietes amb unarotunditat tan pretenciosa i emprar el mot"relat" que ni tan sols té pedigree ma-llorquí autèntic!

Lo que volia expressar era que farianarracions, contarelles, succeïts, o fetsd'es que passen o podrien passar dins sanostra Mallorca i, precisant una micamés, per sa part d'es llevant mallorquí.

M'heu de perdonar, idò, perquè ja sa-beu que noltros, ets ignorants, tenim comuna apressada necessitat d'enlluernar,per amagar darrera sa llampagadissa, sesnostres vertaderes carències o manca debagatge intel·lectual.

Per altra banda voldria, amb aques-tes modestes contarelles, arribar a lesllars més humils, on tendrien es seu pre-cís estatge, perquè es casals d'alta pros-sàpia disponen de llibreries decoradoreson resten empresonades, històries de méselevat vol literari.

Un pic demanat i conseguii es vos-tro perdó, anem a sa contarella d'aques-ta mesada.

Esperit de vi

De poc ençà no fas més que trobar-me cossos morts per onsevulla. Vull dircadàvers, difunts.

S'altre dia fou dins es gorg d'un to-rrent, i anit passada dins una andana deSa Clota, a sa vorera d'un cap de cantó(còrner, que deim en es futbol). Par que

O o

sa vida no tengui massa importància itots som a tudar-la, i no fa falta ingres-sar per força a Son Dureta per acabardins un nínxol a Son Curt (Son Curt és,entre noltros, es cementeri).

Està clar que, en vista de s'eficàciade sa sanitat pública, es que entren a SonDureta tenen casi tots es billets de sa rifaperquè els facin passar dins es blau, quees una hermosa metàfora per dir clar illampant, allà deçà.

Aquest cadàver, mort, no tengué unaaltra oportunitat de tornar-hi a Son Du-reta. Ulls oberts, mirant fixament, senseveure ets estels, s'havia begut d'una glo-pada tota sa fosca d'aquella nit de bu-rilla.

El resteljàrem, abans que sa GuàrdiaCivil ensofronyàs es seus papers dinss'abisme indescriptible de s'atesial decoslum. Li irobàrem un bolilel de bul-xaca, d'aquells que serveixen per a dur-hi beguda, buil. Ni una peça de quairc,ni cèdula ni targeta d'identitat. Qui pun-yetes era estat, aquell compare estès,sense alenar!

Mort, ben mort de tot.D'una butxaca d'es jac, traguérem

una plaqueteta que guaitava temorega i,en obrir-la, vérem que estava escrita amblletra menuda, bellugadissa i mala d'en-tendre. A sa claror d'es primer fanal, as'entrada d'es poble lletgírem. Era unparticular testament hològraf o així mosho va parèixer. Deia:

A mi no m'agradava beure. Ses pri-meres copes me rapinyaven sa gargame-lla com si un llop m'urpetjàs es carca-bòs. Pensava si seria un estrambòtic queanàs contra natura, perquè tothom beviaen orri tant es dissabtes dins es bars coma cases particulars, festes, casaments,batetjos i comunions.

Es dematins, en dejú, mentres mosesperàvem per anar junts a sa feina.

Unes herbes!Un rebentat!Un carajülo!Una cazalla!Una seca!Una canya!Un tallat i una copa de Fundador!Rom i unes herbes dolces!Era sa música que omplia aquell re-

cinte i tots bevíem com si fora un ritenecessari per començar es jornal ambforça.

S'esperit queia dins sa panxa buida ipegava en es païdor com un maltetoc-pesta; per allò feia homo. Mitjan dematíli pegàvem d'un altre rebentat, una cer-vesa o dues abans de dinar i un vermutsi queia oportú. Que casi sempre hiqueia!

Mitja de vi per dinar i s'altre reben-tat per postre i s'horabaixa, abans detornar a ca nostra, sa volteta. S'horabai-xa, entre noltros a la pagesia, és que essol està a punt de pondre-se. O tot d'u-na que s'ha post, abans que arribi safosca. Ho diu es vou veri vou: "Hora-baixa post es sol Plorinyava l'infantò".Ho dic perqué a Ciutat li diuen horabai-xa a tot es capvespre i això és un envi-tricollat.

Es cas és que entre dues fosques ana-va d'abeurador en abeurador i arribavaa ca nostra sense ganes de sopar, ambmés esperit d'es que podíem pair.

Bufant en es foc feia una xicalenia.Si m'hagués fet bufar sa Guàrdia Civilde trànsit!

Ara que, anant a peu no bufes i ferxicalenies bufant en es foc encara no estàcastigat, però hi hauria d'estar. No fanposar un cinturó per a no matar-te ananten colxo? Idò per què no fan bufar esbeguedors i els salvarien sa vida a cop

64

AUTOSESCANELLAS

Carrer Argentina, 31Telèfon 56 21 15

ARTÀ

EXPOSICIÓN Y VENTA¡VISÍTENOS!

SERVICIO OFICIAL

¡&MT&M&

Page 15: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

de denuncies?Vaig començar a visitar Cases San-

tes practicant es "via crucis" amb ses trescaigudes de Nostro Senyor.

Per paga, tothom beu.Ha guanyat es meu cavall... Beu!Molts d'anys puguis fer festa... Beu!He trets'oposició... Beu!Hem acabat s'escarada... Beu!Bones festes (Per Nadal)... Beu!Que com l'hem vist començar el ve-

gem acaben... Beu! (Per cap d'any)Estic trist... Beu!Estic content, da'm un conyac...

Beu!He de ballar amb sa rossa... Beu!Beu! Beu! Beu! Beguem amb tassó,

copa o botella. Sí, sí; en mallorquí "bo-tella". Qui pûtes sap entre noltros lo queés una ampolla!

"Sant Antoni és es patró de Maó iCiutadella li pegam amb sa botella, per-què no tenim tassó".

v\

Botella rima amb Ciutadella i tassóamb patró.

Me'n fot si qualque lletraferit d'aladiu que som un gonella, perquè es go-nelles els tenen més grossos que es deNa Golda Meier, que duia sa gonellallarga perquè no li vessin es collons quetenia.

En Jaume Metier s'engatava i es bat-le el va enviar a demanar:

—Jaume, això s'ha d'acabar. Si ettorn veure gat et fotre a sa presó.

—Sap que n'hi hauria de gats si elsho pagaven!

—S'ha d'haver acabat, et dic: paganto de franc.

—Esta bé, senyor balle.I sortí de la Sala, però d'es mig d'es

carrer tornà arrera i guaitant es cap pesllindar de sa porta va dir:

—Senyor batle... I per Sant Antoni?—Per Sant Antoni tens bul·la.Jo en tenia de bul·la, per Sant Anto-

ni, p'es darrers dies. Sa Quarema, EsDijous Sant, Es Divenres, per PasquaFlorida, per l'Àngel i Ascensió, "S'in-cogeme", El Corpus Sant Juan i SantJaume. Que n'hi ha, de Jaumes!

Quines mèl·leres. Ho has entès?Mèl·lercs, galeres, borratxeres, cràpules,begui, calenl d'orella, ebri, buidabole-lles, lorral, búfal brufai, irompa, gal, gat.

Sant Antoni, ses sabales ja les mepodeu donar perquè anit hem d'agafar ungal que no agafa rales.

I començaren es símpiomcs. Quandme dugueren a Son Durcia per desinio-xicar-me, vaig pensar: "Esla fel de mi".

Vaig fer bonda una temporada, peròpoc a poc, d'amagal ,vaig lornar partir abeure.

Morir! Morir! Lo darrer és morir.Palir! Aquest patiment que sols se

cura beguenl. I que le ñola més sofrimenlencara. I no hi ha cels blaus, ni verdor asa garriga, ni fresca dins s'embal, ni ca-liu ni cenra. Sols vermellons, i tremolora ses mans i es cervell buit de pcnsa-menis, idees o creativitats. Buit com undesert fred, com un camp erm, com unaplatja sense mar, toia d'arena negra, comun vcni de xaloc que emboiràs s'anima.

Es pules lurisies duen divises i sebeuen loi es suc de Ca'n Moya, de Ca'nMorei de Binisalem, i no se moren! Fi-gura'l, beure-se loi això i no morir re-ben lais.

És que són forts, es lurisies.Rius d'esperii per dins Mallorca i sa

meva gargamella, lan esquiierella quandcomençava, ara s'ho empassola loi comsi fora aigua clara.

Vaig a robar-li es vi a s'ecònom. Solsno se'n lem.

Aquesis capellans joves no leñencompie de res "sursum corda".

Amunt aixecàrem es cor amb aquestmoscalell que pareix vi bulliï d'En Pam-boli. Aquesi moscalell de la sagrislia.

Ara no ho diuen, "sursum corda".Ara ho diuen en català, que no lé tant demisteri com es llatí.

Estic maretjal. És clar, iene sa pan-xa buida. Mira quin barrai de vi de mis-sa. Glup, Glup, Glup, El m'acabaré tot.

Quina llepolia! Ara m'agafa carera.I plorerà. No escriuré pus.

A la puta s'escriure. Aqucsl mosca-tell...

An ets alcohòlics no els fan s'autòp-sia. Tolhom sap de què ha mon es mori.

És una droga legalilzada que polscomprar per iot on vulguis.

Diuen que quand una droga és legalja no dóna perjuis, no enriquim es quitrafiquen. Per Xicago ets anys de sa pro-hibició s'hi feien rics es gànsters. Ara esqui se fan rics no són gànslers, són ho-norables hornos de negocis.

Podrien fabricar sabales o manies, oparaigües o mobles o nivells o cines,però no fan feina en ets alambins. Eva-poren vi, fan aiguardents que se diuenginebra, o vodka. Fan diners!

És mori. Segueix mori i sols no som-riu.

¿No heu reparai mai que els únicsmoris que no somriuen són els afusellalsi els alcohòlics?

Serafí Guiscafré

<B fr^ Ç ^ßL^C V í frESPECIALIDAD EN: • Tapas Variadas'

• Pulpo Gallego

Ciutat, 35 - ARTÀ - Tel. 56 22 49

Empanada GallegaRibeiro

65

Page 16: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

Club de la Tercera Edad - BillarLos duendes de las linotipias, que los

hay, o las prisas del programador, que lashubo, hicieron que nuestra última crónicaresultara mutilada, maltrecha, deformaday mal parida. De todo ello pedimos dis-culpas a nuestros lectores y especialmen-te a los afectados por cambio de nombresen las fotos, etc. Pero, amigos, todo tienearreglo y esperemos que la sangre no lle-gue al rio.

Ahí va lo acontecido en este torneoanual 1989/1990 y que finalizó el 5 delactual con los siguientes resultados:

En 4° B, después de un triple empateque demuestra la igualdad de fuerzas,Antonio Femenías se llevó el gato al agua,siguiéndole Juan Lliteras y Pedro Ginard.

En 4e A, también hubo empate entreGuillermo Danús y Miguel Caldentey,resolviéndose a favor de Caldentey, que-dando en tercer lugar Juan Ginard.

En 3fi resultó campeón destacado Mi-guel Garrió. Juan Sureda y Juan Ribot

ocuparon la 2- y 3a plaza, respectivamente.En 2* se hizo con el trofeo Damián

Vicens. Le siguieron Juan Vives y Barto-lomé Santandreu. A destacar la reacciónde éste último recién ascendido y que sevislumbra como futuro campeón del pró-ximo torneo.

Y finalmente los de 1* vieron comootra vez Lorenzo Rayó doblegaba a todoscon relativa facilidad. Tiene muchaescuela el amigo Lorenzo. Los promediosno fueron brillantes, a excepción de lapartida Terrassa-Oliver y muy pocas más.

La última partida, disputada entre Rayóy Ferrer, no careció de interés y emoción.Venció el primero por una diferencia de 7carambolas, que de lo contrario hubieradado lugar a forzar un desempate entreambos. Juan Genovard, en manifiesta enbaja forma, ocupó la tercera plaza.

Enhorabuena a los Campeones. Y re-comendar a todos los aficionados que nodesmayen en los entrenamientos para que,con un año más en las espaldas, partici-pen en el próximo torneo con el mismoánimo y entusiasmo. Y, por último, dar lasgracias por el mantenimiento de las me-sas a Jaime Vives, por la organización aJuan Ginard y al directivo Miguel Riera.

Retaco

El pasado día 3 defebrero se hizo unhomenaje al recienascendido coronelD. Bartolomé Gili(d'es Molí), en elRestaurante Ca'nFaro. Todos susamigos de juventudestuvieron presen-tes para desearlegrandes éxitos ensu nuevo destino.

Gent d'es poblecap a Ciutat . Aveure Los Gavila-nes en es TeatrePrincipal de Palma,c o n v i d a t s p 'esConsell Insular deMallorca. Creimque els va agradar.De totes maneres,ses cares d'anima-ció demostren quesols es viatge ja ésuna festa per a tots.

GENT D'ES POBLEN'Arturo Pomar,(Arpo), es nostrodibuixant i maque-tador, com un arta-nenc més començasa feina de crear sarevista pies nostroslectors. Periodista,submarinista, homod'es deport i de sacultura, N'Arpo estambé artanenc per-què és universal.

Vídeo Star. NovaR e m o d e l a c i ó .Pel·licules de vídeo,discs, aparells d'al-ta fidelitat, objectesde regal, etc... Latenda els hi ha que-dat una monada i NaYoli, sa dependenta,és simpatiquíssima.A la foto, la veimamb el seu jefe. EnMiquel Serven'.

VIDRIO ALUMINIO SANEAMIENTO

lALJ. Bernad, J. Zafra y J. Genovard

Ctra. Santa Margarita, 57

- Teléfono 56 26 35 - ARTÀ

r/,

Page 17: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

El bâtie digué al ple que lagent no hauria de creure tot elque els periodistes diuen alsdiaris, ni tan sols quan rebeninformació de la seva pròpiaboca, perquè quasi sempre homalinterpreten tot.

En quant a la revista ARTÀni tan sols la considera com atal, tal vegada perquè noltrosmai malinterpretam les sevesdeclaracions, ja que mai mosles ha fetes, entre altres cosesperquè mai les hi hem dema-nades, sinó que mos basam enfets públics i verídics per do-nar una informació fàcilmentcorroborable per persones queres tenen a veure amb la majo-ria municipal.

Jo, Miquel, sé que llegeixesaquesta revista, malgrat inten-tis ignorar-mos i no mos donissubvenció. Per això m'agrada-ria donar-te un consell d'amic.

XAFARDERIESNo creguis que sigui més

bona mare la que ho consenttot al seu fill, perquè acabaràmalcriant-lo. La bona mare ésla que el puja amb rectitud,mostrant-li els seus errors icom rectificar-los. Tu podriesarribar a ser un bon balle, pro-bablement siguis el millorqualificat per aquest càrrec.

Tan sols te manquen duesqualitats essencials: generosi-tat i mà esquerra. El dia que etproposis aconseguir-les, agrai-ràs a FARTA tant les recrimi-nacions com el consell que t'a-cabam de donar. I no dubt quemos tendras més en compte.

* * *

Tal com estan les coses,una rectificació de les Normes

Una cacarella debrou cucarell(!í!)

Quina cuca t'ha picat,cucarell de tres punyemes?Tu cerques riules berzemesijupeumes de morlat.

Si ningú sap què vol diremporuguit, molt mancosabreu vós desfer aquestacançoneta. Sabeu es motiu?Idò que quan s'anònim au-tor artanenc l'endidalà, esvostro rebesavi encara es-tava dins ses bosses de sonpare. I com que vós no co-neixeu sa llengo d'aquellessaons, jo no vui perdre estemps en profetes de capsec, tota vegada que perjutjar i destepar crosteresd'altri, vós, com a SantMiquel de sa garrova,només teniu s'espasa permatà en Cucarell, però vosmanquen ses balances perrepartí justicia etimològica.

Si en voleu més de NaLluca, en Serafí Guiscafrésap per on solee fer es niu.Això sí; cara a cara (o freca frec?) i de paraula.

Rebigueu una mallor-quinada de n'Emporoguitencoratjat.

(*) Pels lectors del'ARTÀ que no han tingutel privilegi de conversaramb l'avior, les direm elque signifiquen les quatreparaules que els filòlegs ca-tòlegs no han pogut caçar.

Riula; Engronya. Ber-zema; Mal de ventre. Jupe-ma; Ciàtica. Morlat; AlsetAlgeri.

Punt i final.

Subsidiàries, abans inclusd'haver-se aprovades, suposa-ria un precedent que conduiriaque tothom les modificas aixícom les hi vengués en gana.Tot, per què? Per 54 milions. Iamb aquests doblers hauran dereformar una carretera, hauranposat els pous a les mans delsconstructors, i alerta que noens hàgim de baixar els calçonsdavant qualque cosa més.

Com a dada curiosa vosdiré que un camp de golf de 70Ha. ha de menester 70.000 li-tres d'aigua diaris, i tant complou a Mallorca los necessitagairebé tot l'any.

Però, els nostres Indepen-dents, tan amants de la Naturai conservaduristes ells, crea-

dors d'unes Normes Subsidià-ries tan primmirades i incorre-gibles, són els primers que lesretoquen, girant-se cap al verddels billets.

El primer eslabó és el mésmal de rompre. Els següents escruien tots sols.

Nuredduna

DemográficasNacimientos

Día 3 Marc Strunk Pomar, hijo de Jens Peter y M- Angela.Día 19 Clara Gaya Mesquida, hija de Juan y Margarita.Día 29 Sergio Fernandez DonosoDía 30 M* Mercè Rosselló Villalonga, hija de Jaime y Margarita.

Matrimonios

Día 6 Ignacio Rios Arenas con Margarita Magdalena Picó Garau.Día 6 Antonio Brunet Sintes con M* Angeles Miguélez Chapa-

rro.Día 13 Juan Bover Trobat con Isabel Pons Isern.Día 20 Antonio Tello Palacios con Magdalena Fuster Orteg.i.Día 20 Guillermo Cassellas Gelabert con M* del Pilar Ferrer Ca-

marena.Día 20 Antonio Torres Frías con María Negre Corraliza.

Defunciones registradas en el Juzgado de Pazdurante el mes de enero.

FechaNombre y apellidosMagdalena Ginard AlzamoraFrancisca Sureda AlzamoraCatalina Sancho LliterasMiguel Riera GilJuan Genovard TomásJerónimo Artigues Llinàs

Fueron inhumados en el Cementerio local:Pastor, Lorenzo Planissi Arbona y Gabrielza, todos ellos fallecidos en Palma.

Día1

1819222528

de Nacimiento29.12.192912.12.191516.02.190806.01.190631.10.190329.07.1913

Martín VicensForteza Forte-

metges perpermís de conduir illicència d'armes

CENTRE DE RECONEIXEMENTMETGE - PSICOLÒGIC

ARTÀ

Avinguda Ferrocarril, 2, 1.er(Damunt Bar Almudaina)

ARTÀ

OBERTDILLUNS I DIMECRES

DE 17 A 21 H.

67

Page 18: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

LA HISTORIA DEL CINE ESPAÑOL

Capítulo I: La era de los pionerosGracias al gran éxito

obtenido con las primerasproyecciones públicasdel Grand Café de París;los hermanos Lumièrecrean una red de agentesque se encargarán deexpandir el invento portodo el globo. Así el 15de mayo de 1886, en unmadrileño local de la Ca-rrera de San Jerónimo,durante las fiestas de SanIsidro, Monsieur Promiodaría la primera sesióncinematográfica en Espa-ña; el programa constaba de 10 films quecubrían un total de 20 minutos de duracióny el precio de la entrada costaba 1 peseta.

El éxito de estas sesiones fue colosal,con lo que a nadie extraño que a los po-cos meses el industrial Eduardo Gimenose desplazará hasta Lyon con la intenciónde adquirir un proyector y películas parapoder realizar sesiones por su cuenta alre-dedor del país. Al llegar a Zaragoza y conmotivo de las fiestas del Pilar, se encon-traría con la desagradable sorpresa de queotro feriante, Estanislao Bravo, le estabahaciendo la competencia. Eduardo Gime-no hijo encontraría la solución a tamañoproblema al rodar un reportaje a la salidade la misa de las doce de la iglesia del Pi-lar; este hecho, ocurrido en 1897, supon-dría el nacimiento del primer film patrio.Ni que decir que el éxito comercial de laexperiencia fue espectacular; la barraca delos Gimeno estaba repleta de público des-de las 8 de la mañana hasta las 4 de la

madrugada, con la esperanza de podersereconocer en el film.

A pesar de lo anteriormente narrado,el verdadero creador e impulsor del cineespañol será el barcelonés Fructuoso Ge-labert, que además de ser autor de susobras es operador, productor, intérprete,productor de aparatos, fundador de estu-dios y laboratorios. Su afición por el cinesurgiría en 1897 al ver una cámara Lumiè-re; el mismo año se construiría una con elobjetivo de una cámara fotográfica y ro-daría con la ayuda del operador SantiagoBiosca, su primer film, titulado Riña en uncafé. Film de 20 metros, inspirado en unoanterior de Mèlies, también rodaría en el97 Salida de los trabajadores de la Espa-ña industrial, Llegada del tren a la esta-ción del Norte, Salida de la iglesia deSanta María de Sans. A estos primerosfilms carentes de todo guión, le seguiríanotros de variada temática, pero ya míni-mamente estructurados. Así surguirían los

films cómicos Los guaposde la vaquería del parque(1905), Los calzoncillos deToni (1909), a los que se-guirían temas dramáticoscomo Terra Baixa (1908),Guzman el Bueno (1909),El nocturno de Chopin(1915), film con el que seincorporó al cine la prime-ra actriz mínimamentefamosa, la gran trágicaMargarita Xirgu.

Cabe citar al realizadorSegundo de Chomón y asu Hotel eléctrico (1906);

sin embargo, casi toda la producción deChomón se centraría en Italia y Francia,en donde trabajando como operador alcan-zaría altas cotas de celebridad. En 1914participaría en Cabina de Giovanni Pas-troney, posteriormente en Vida Pasión yMuerte de Nuestro Señor Jesucristo juntoa Ferdinand Zecca, siendo en aquel filmen donde realizaría el primer travelling dela historia del cine. Y en 1925, bajo lasdirectrices de Abel Gánce intervendría en"Napoleón".

Tampoco podemos olvidar a AlbertoMarro, que en 1915 rodaría Barcelona ysus misterios, 8 episodios inspirados en elfolletín de Antonio Altadill. Hecho querepresentaría el nacimiento del serial, quesin duda alguna ayudaría a conquistar lafidelidad de las masas por el nuevo artecon la ración semanal de la llamada "dro-ga óptica".

Próximo capítulo: La etapa del mudo.BielTous

COMPRE LO MEJOR

Aceite de oliva«BELLVER»

Aceite de girasol«BENDINAT»

Distribuido por ACEITES HNOS. BONNÍN C.B.C/ Son Servera, 24 - Tel. 56 22 02 - Arta

genera 1

.Pintura—Acabados de -Madera en

Interior

Üxterior

l^snialtes - J. intes - ÍJarnices - .Lacas

.seo í 56 21 31 nT.C/. D'Hernán Cortes, 3 â l 56 29 88 A R F A

SAUNA - PISCINA - TENIS - SOUVENIRS

Restaurantes / Bar

Club Casa NavalBETLEMColonia de San PedroARTÀ, MALLORCA Bodas, Banquetes, Comida mallorquina Teléfono 58 90 12

68

Page 19: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

NECROLÓGICAS

• Bienvenida MislataCuéllar, fallecida el 10de enero, tras haberpadecido una larga yangustiosa enfermedad,a la corta edad de 35años. El Señor, en sujusticia, aminoró el su-fr imiento de todoscuantos la rodeaban eincluso el suyo propio.Damos nuestro más sin-cero pésame a su espo-so, Antonio Lliteras, asus hijos Julián y Juan,a sus hermanos, espe-cialmente a Pepe, y de-más familiares que-ridos.

• Gabriel Forteza For-teza. Fallecido en Pal-ma, a la edad de 45años, tras haber sidovíctima de la brutalidaddel homicida agresor, el12 de enero. Hijo del co-nocido y bienamado"Mestre Picó", llevó unavida mucho más dignaque la que se le recono-ció y aireó públicamen-te tras su muerte. Luchópor integrarse a una so-ciedad, raras veces me-recedora de su sacrifi-cio, sin renunciar jamása sus ideales y princi-pios. Descanse en paz.

• Catalina Sancho Lli-teras. Fallecida a laedad de 81 años, el 19de enero del presenteaño. Compartimos surecuerdo con sus afligi-dos hijos Juan y María,nietos, sobrinos, herma-nos , f a m i l i a r e s yamigos.

• Bartolomé Santan-dreu Amorós. Fallecidoel 16 de febrero, a los64 años. Nuestro másprofundo pésame parasu esposa Francisca Su-reda, hijo José y nietosy demás familiares.

• Miquel AlzamoraAmorós, fallecido el 5de febrero a los 59 añosde edad. Nuestra mássincera condolenciapara su anciana madreAna Amorós, esposaMaría Garau, hijos Juany Clemente y demás fa-miliares.

• Andrés Riera Gil ,fallecido el 15 de febre-ro, a los 79 años deedad. Nuestra más pro-funda condolencia parasu esposa MargaritaCanet, hermanos, sobri-nos y familiares.

• Agus t i na FusterGari. Fallecida a la edadde 93 años. Niños y notan niños, la recordare-mos siempre con dulzu-ra, por haber satisfechodurante casi toda suvida nuestro goloso pa-ladar. Damos nuestromás sentido pésame atodos sus familiares yamigos, entre los cualesformamos parte.

• Martín Vicens Pas-tor, fallece en Palma el20 de enero, a la edadde 74 años, tras haberpadecido una grave en-fermedad mental duran-te largos años. Nuestromás sincero pésameespecialmente a su her-mano Damián.

• Pere Antoni Geno-vart Rosselló, fallecidoel 17 de febrero, a los78 años de edad. Padrede nuestro colaboradorGabriel Genovart y denuestra amiga Apolo-nia. Compartimos conambos su dolor y aflic-ción. En Pere AntoniConfit va viure tan comva voler, va estimarmolt i fou feliç. Quantsvoldrien una vida així.Descansi en pau.

BODAEl pasado 18

de Noviembre de1989 (lamentamosel considerable re-traso en la publi-cación de estanota social) unie-ron sus vidas BelEspinosa Pastor yEsteban Matalla-nas Fuster, en laParroquia de laTransfiguracióndel Señor de Artà. Sientan ustedes mismos la feli-cidad que se palpa a través de la fotografía, así comoel buen gusto y refinamiento en la elección de susvestidos. Tras el banquete, se escaparon volando ha-cia el brillante y luminoso sol de las Palmas y Te-nerife. Felicidades a los dos, deseando anunciarmuy pronto la llegada de un retoño.

Comercial ARTAEN COMERCIAL ARTA ENCONTRARÁ LAS

TRES COSAS QUE USTED BUSCA:SKRVICIO, CALIDAD Y PRKCIO

EXPOSICIÓ I VENDA:Carrer de Ciutat, 46 - ARTÀ

Per més informació: Cridar al Tel. 56 21 48

Beendet MOTOCU I O R I - S (CÒNDOR)

MOTOSIERRAS ( M O N D I A L Y OPEN)SEGADORAS H I D R Á U L I C A S ( / A 7 U R C A )

SECADORAS ACONDICIONADORAS IZA/URCA)REMOLQUES ESPARCIDORESR l - M O I Q l ' I - S I \SII A D O R I S

I All '« \DOKAS V K O I O I \1P\C \DORAS ( B A T l l E l

CUBAS DE VACÍOB A R R - V S DE C ' O R I !

BOMBAS l'l I V E R I / \ I ) ( ) R \ SROTOCULTIVADORES

69

Page 20: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

DEPORTES

VI Torneo Futbol Sala 89-90 Futbol PreferenteCLASIFICACIÓN

EquipoEsports JumaConstrucciones GilCons. Nadal-FebrerSanimetalMarm. GamundiTruckBar MaritimBar AlmudainaPonentEs CosSa NostraPinturas T.L.

P.J.999899989

999

G877754433100

E1100010iii20

P012144544779

G.F.725480644056514954393636

G.C.193941434945655360757181

Ptos17151414109877320

Comentario: La clasificación está encabezada por el actualcampeón, el Esports Juma, que si no baja la guardia terminaráesta fase con la vitola de imbatido, puesto que el único equipocapacitado para derrotarle, el Sanimetal, sucumbió ante ellos enun emocionante encuentro (7-6) que se resolvió en las postrime-rías gracias a un soberbio golazo de A. Riera.

Noticias deportivas• Felicitaciones a los colegios de EGB y a sus APAS porla perfecta organización del Cross escolar celebrado en Artà.• Agradecer a la directiva del C.D. Artà por obsequiarnosy brindarnos la oportunidad de poder ver en acción a lasfuturas figuras del Real Mallorca. Esperemos que hechoscomo estos se produzcan más a menudo y poderles felici-tar al final de la temporada. Esto significará que los negrosnubarrones que ahora se ciernen sobre el Club habrán des-aparecido completamente.• Felicitar a J.M. Hernández por su reincorporación al de-porte en activo, con su fichaje por el Sanimetal. Enhora-buena concejal, que usted aún es un chaval.

RESULTADOSAlcudia 2 - Artà 1 (Quique)Artà 1 - Santanyí 3 (Nieto)Espanya 4 - Artà 3 (A.Vives, 2 Colorado)

Artà 1Montuiri 5La Unión 3

GOLEADORESQuique, 11 golesNieto, 11 golesColorado, 10 golesP. Ginard, 4 golesS. Ginard, 3 goles

Ferriolense 4 (p.puerta)Artà OArtà 1 (Colorado)

TROFEO AL MEJOR JUGADORP. Juan 40 píos.Quique 37 píos.Colorado 35 píos.A. Vives 35 píos.P. Ginard 34 píos.

Comentario: 6partidos jugados y 6derrotas encajadas;el C.D. Arta pareceverse hund ido enuna profunda crisis,de la que si no sesale rápidamentedesembocará en lapérdida de la catego-ría y a lo peor en ladesaparición del fút-bol en Artà.

La verdad es que el conjunto de Bestard se ha quedado encuadro; debido a una larga lista de lesiones y de sanciones, algu-nas de estas motivadas por las tonterías de los jugadores. Estecúmulo de circunstancias ha dado lugar a que el equipo se hayapresentado a disputar el partido ante el Montuiri con tan sólo 11jugadores, de entre ellos 2 porteros y 2 juveniles.

Parece ser que estos hechos sembraron oí pánico en la Direc-tiva, la cual como primera medida tomó la decisión de reincor-porar al equipo, al siempre pundoroso Suárez, el cual ya debutóante La Unión.

BaloncestoRESULTADOS 21 FASE:Campos 56 (19) -Sanimetal 50 (31)Sanimetal 74 (34) - Joan Capo 72 (23)Sanimetal 59 (33) - Sta. Maria 50 (25)GESA 83 (43) - Sanimetal 64 (32)Sanimetal 63 (27) - Escolar 68 (38)Sanimetal 57 (30) - Campos 53 (24)Joan Capó 71 (36) - Sanimetal 65 (35)

ANOTADORES: TROFEO ALVaquer H 113 ptos. (4 triples) JUGADOR:Ferrer 60 ptos. Vaquer IIRoser 57 ptos. (1 triple) GinardVaquer I 54 ptos. (3 triples) CarrioGalán 42 ptos. FerrerCarrio 34 ptos.Serra 24 ptos. (1 triple)Gili 21 ptos. (2 triples)Ginard 1 6 ptos.Tous 7 ptos.Hernández 4 ptos.

MEJOR

23 ptos.20 ptos.20 ptos.18 ptos.

Comentarios: Después de lograr la clasificación en la A-l,lo que asegura la conservación de la categoría y la posible luchapor una plaza de ascenso a la Tercera división. El Sanimetal-Artàesta demostrando una gran seguridad en los partidos que disputaen Na Caragol, en donde sólo se ha salido derrotado en una oca-sión Lastima que esta se produjera ante el Escolar.

No obstante esta seguridad y nivel de juego, no se mantieneen los desplazamientos, a pesar de que en Campos y Felanitx elequipo tuvo opción a la victoria hasta las postrimerías del encuen-tro. El que esto suscribe cree que estas victorias no llegan, o me-jor dicho, se dejan escapar por la línea de tiros libres: 2 de 13 enCampos, 17 de 48 en Alcudia y 15 de 40 en Felanitx, dan una ex-plicación a los males del equipo. La verdad es que esta faceta nun-ca ha sido superada por el Sanimetal. Ya en Artà, en donde se co-nocen los tableros, aros, etc., el porcentaje no es excesivamentelucido, si exceptuamos el partido ante el Campos con 12 de 19.Ante el Joan Capo se obtuvo 17 de 29, 16 de 35 ante el SantaMaría y 10 de 31 ante el Escolar.

En resumen, uno cree que sin realizar una campaña brillantese va cubriendo el expediente más que dignamente.

B ¡el Tous

70

Page 21: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

HÍPICAS

El Director de Radio Balear, Sr.Sampol, hace entrega de un trofeo a

Toni Tous, que lo acredita mejorconductor de Artà.

Buen comienzo de año ha tenido la afi-ción hípica artanense, pues, el 1Q de ene-ro el propietario de la potra Panyora,Mateo Vicens, recogía el trofeo del pri-mer clasificado en la puntuación de lospotros del último trimestre, en el hipódro-mo Son Pardo.

Polida, se clasificó 2° en la carrera es-pecial para su generación, el día 6, festi-vidad de Reyes.

El día 21, en la presentación de potrosde 2 años, tampoco faltó la representaciónde los productos de Artà. En esta ocasión

I). Andrés Riera, conseller de Deportes ,hace entrega del trofeo a Toni Sancho

Crespí

fueron Riggy, Rata Zalea y Rodclla.Últimamente, la cuadra que más ha

destacado es la de Sa Calobra, con sus tro-tones Lechuzo y Lucas, consiguiendo cla-sificarse en varias ocasiones. Igualmente,en las carreras de galope destacan por susvictorias los dos caballos de Sa Corbaia,Rabiosos y Melios V.X., con un récord,este último, de 1'07'5.

Numerosos caballistas de Arla, el vier-nes 2 de febrero, nos dimos cita en el res-taurante El Cruce, para asistir a la cenaque había organizado Radio Balear deInca, para hacer entrega de los trofeos queel Consell Insular de Mallorca otorgaba alos ganadores de la regularidad del pro-grama "de Trot", del cual nuestro paisa-no Jaime Massanet es su director. Debe-mos resaltar que el acto resultó de lo másbrillante, con una perfecta organización ycon una buena respuesta por parte de laafición.

Una vez más fue protagonista el ClubHípico Arta, recibiendo una placa de pla-ta, entregada por el C.I.M. y recogida pornuestro presidente, Bernardo Escandías,por los logros conseguidos por nuestra afi-ción, principalmente por Nostro V.X., ga-nador del G.P.N. y E. Marisol, como ga-nadora del kilómetro lanzado, batiendo elrécord nacional.

También con un merecido homenajefueron galardonados, por parte de la emi-sora, l'amo Miquel Gil Bó como mejorentrenador Antonio Sancho Crespí comomejor preparador y Antonio Tous Llane-ras como mejor conductor de Arta.

Interesantes carreras en Son Caliu, eldía 11 de febrero por la tarde, con valio-sos trofeos para los ganadores de cadaprueba, siendo las llegadas con el siguien-te orden:

Is Carrera - Neus, Maika de Ego,

L'Amo Miquel Ho, el mejor entrenadorde Artà , recibe el trofeo de manos de D.

Juan Verger Poco vi, presidente delConsell Insular de Mallorca

Nancy y Narta.2* Carrera - Pontons y Patán.39 Carrera - Jofaina , Joly Grand-

champ y el Jcsahir.4s Carrera - Negritos y Quenotte Sa-

blaise.Para el día 20 de febrero en Na Bai-

lessa, una interesante charla por el veteri-nario de una prestigiosa firma de piensosbasada sobre la alimentación caballar, lacual resultó muy provechosa para lodoslos propietarios equinos.

Tomeu Femenías Sard

Antoni Tous, Miquel Ko y AntoniCrespi, homenajeados por Radio Balear

de Inca.

Campanya de Normalització LingüísticaEls presidents del Govern de les Illes Balears, del Consell Insular de Mallorca, del Consell Insular de Menorca i del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i el

Bâtie de PalmaComuniquen a tots el ciutadans que el dia 18 d'octubre de 1989 firmaren un Acord Institucional pel qual es compfometen a intensificar els seus esforços,

dins les respectives institucions, per donar compliment total a les disposicions de la Llei de Normalització Lingüística, a coordinar les seves accions en una Cam-panya de MjrmaWzaäo Lingüistica de les Illes Balears i a fer una crida conjunta a la participació dels Ajuntaments de les Illes Balears que vulguin adherir-s'hi

En virtut d'aquest acord. Convoquen els ajuntaments, els partits politics, els sindicats, les institucions cíviques i culturals, els mit]ans de comunicado i el con-junt dels ciutadans, a fer tots plegats un esforç per donar impuls al recobrament de la llengua pròpia de les Illes Balears com a instrument normal de comunicacióde la seva sodetat.

Volen il·lusionar el con|unt de la societat balear en un projecte col·lectiu encaminat a aconseguir la plena normalització linguistica de la nostra Comunitat, enun dima de concòrdia i de respecte .dels drets de tots

Demanen el suport i la col-laborado de tots a la Campanya de Normalització Lingüística que es durà a terme amb el patrocini conjunt de totes les Institu-

tions.

-••"SS

• Pastelería• Heladería• Hamburguesas• Platos combinados• Tapas variadas y meriendas

Avda. Ferrocarril, n9 4 — Tel. 56 22 48 — ARTA (Mallorca)

71

Page 22: Cap on tornam?ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · I es poble es fot a pensar si els cervells del socialisme amb tal forma d'actuar mos tornen fer caminar altre pic cap al

JoanSarasate:te volem

ambnoltros

L'honor Josep de Carrossa mos enviauna Pregària a la Verge de la Pau. Noltros,tots es que feim l'ARTÀ, volem unir-mosper demanar el miracle de la tornada d'esnostro germà, perquè sense ell es nostropoble perdrà una de ses seves característi-ques.

En Joan es part d'es paisatge urbà ar-tanenc. Punt d'unió de diverses opinionsperquè com diu En Josep, de Sarasatenomés n'hi ha un.

Reproduïm una de ses seves obres idesitjam que pugui ésser prest entre nol-tros per parlar de música, d'art, d'econo-mia mundial, de geografia, història i en-cara no li feim justícia perquè ell és s'es-ponja que s'omplia d'art i sabiduría quemés tard vessava a damunt es seus coeta-nis.

Que sa salut torni, Joan!

Cos de Redacció

Plegaria a laVirgen de la Paz

En lo alto del monte Na Burguesa, inspirada y esculpida demanos de tu hijo Sarasate, que sin más herramientas que su granfantasía, humildad y grandísima fe, supo sin planes precisos for-jar tan regia figura.

A ti, que es Madre de Dios, Madre Purísima, Madre del Sal-vador, Puerta del Cielo, Salud de los enfermos, Reina de losmártires, Reina de la Paz; tú que desde este momento de NaBurguesa extiendes la mirada penosa, te suplicamos asistas atodos tus hijos que sufren en las camas de Son Dureta, desdedonde se ve tu brillante figura de quince metros forjada en aceroinoxidable como madre incorrupta.

Cúranos a nuestro Sarasate, Artista sin límites ni fronteras,hoy en cama con dolor cristianamente llevado está aquí reduci-do a Juan Ginard Ferrer, honroso nombre de pila colmado degloria, sí, pero para todos el gran ¡Juan Sarasate! será inmortalporque Sarasatc sólo hay uno.

De cora/ón te lo pedimos."Un Poblé que en vós espera. Verge de Sant Salvador"

J.C.S. de C.

72