cèrcol guia didàctica av.3r medi

8/11/2019 Crcol Guia Didctica Av.3r Medi

1/46

Avaluaci inicialCICLE MITJ

29

Escriu un men sa a partir dels productes de les etiquetes:

perahamburguesaespaguetis

bistec amb patatesamanidapasts de xocolatapatates fregidesbeguda de colaaigua

1

Pinta les parts del cos daquests nens segons la llegenda:

cap tronc extremitatsblauverdgroc

2

Escriu cada una daquestes parts del cos en el lloc corresponent:

Encercla i escriu el nom de les articulacions que coneguisen el lloc corresponent.

mditsavantbrapeu

bracamapenisvulvacappanxapitcoll

primer plat

segon plat

postres

beguda


2/46

30

CICLE MITJ

Avaluaci inicial

Completa aquestes taules amb el nom dobjectes que compleixinles caracterstiques indicades. Desprs, completa les frases:

3

Els elements daquesta taula representen el sentit del .





dol salat cid amarg

tou dur llis rugs

gran petit groc vermell

fa pudor fa olor no fa ni pudor ni olor

sona fort sona fluix no fa soroll


3/46

31


Escriu a sota de cada dibuix quina estaci representa. Desprs,completa la taula amb les festes i els elements ms representatiusde cada estaci:

4

Relaciona cada ofici amb lelement que li s propi i amb lactivitatque el representa:

pags repara els vehicles

fustera fa mobles

bomber apaga focs

mecnic conrea la terra

metgessa cura els malalts

5

Escriu caracterstiques dels animals, caracterstiques de les plantesi caracterstiques que siguin comunes als animals i a les plantes:

6

roba

fruita

festa

temps

animals plantes animals i plantes


4/46

32

CICLE MITJ

Avaluaci inicial

Classifica els vehicles de les etiquetes segons el medi per on esdesplacen:

barcamotoautocarcamicotxeveler

avionetahelicpterllanxaaviglobus

6

Relaciona cada una de les deixalles de les etiquetes ambel contenidor adequat:

ampolla de vidrediarisrestes de menjar

revistespells de pltanpot de vidre

7

Dibuixa un dels vehicles anteriors i contesta les preguntes:

per on es desplaa?

qu transporta?

quina mena de recorreguts fa?

aigua aire terra

VIDRE

PAPER

BROSSAORGNICA


5/46

33


Dibuixa una planta a partir de les caracterstiques indicades alapartat A i completa lapartat B a partir del dibuix:

les arrels sn gruixudes i llargues

el tronc s llis amb esquerdes

les fulles tenen forma de llana

el fruit s rod, carns i de color taronja

s un arbre

les arrels sn

la tija s

les fulles tenen forma de

la flor t forma de

s un

B

A

8

Ratlla les paraules incorrectes:

s un animal vertebrat / invertebrat perqu t esquelet.s un animal herbvor / carnvor perqu menja herba.s un animal mamfer / rptil / amfibi perqu salimentade llet materna durant els primers mesos de vida.

s un animal vertebrat / invertebrat perqu t esquelet.s un animal omnvor / herbvor / carnvor perqusalimenta de ratolins i altres animals.s un rptil / peix perqu es desplaa reptant / volant.

s un peix / ocell perqu viu a laigua / aire, t el coscobert descates / pl i utilitza les potes / aletes per a nedar.

s un amfibi / mamfer perqu viu en contacte amblaigua / laire, neix dun ou / del ventre matern i t la pellnua / coberta de pl.

s un ocell / rptil perqu neix dun ou / del ventre matern i tdues potes, bec, ales i plomes / quatre potes, boca, aletes i pl.

9


6/46

34

CICLE MITJ

Valoraci de lavaluaci inicial

1 Escriu...Lalimentaci sana.

s capa de triar productes per a elaborar una dieta sana.

Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt.

Necessita aclariments del mestre per a resoldre lactivitat, i desprs s capa

de resoldre-la.

Necessita lajuda del mestre per a resoldre lactivitat.

No s capa de resoldre lactivitat.

2 Pinta...Les parts del cos.

s capa didentificar i escriure les principals parts del cos.



de resoldre-la.



3 Completa...Els sentits.

s capa de classificar objectes segons categories vinculades amb els rgans

dels sentits.



de resoldre-la.



Com resol lalumne/a lactivitat


7/46

35

4 Escriu...Les estacions.

s capa de caracteritzar les estacions.



de resoldre-la.



5 Relaciona...Els oficis.

s capa destablir relacions entre oficis, eines i feines.



de resoldre-la.



6 Escriu...Els pobles i les ciutats.

s capa de caracteritzar animals i plantes.



de resoldre-la.Necessita lajuda del mestre per a resoldre lactivitat.


Valoraci de lavaluaci inicialCICLE MITJ


8/46

7 Classifica...Els mitjans de transport.

s capa de classificar els transports segons el medi al qual estan vinculats

i pot caracteritzar-ne un de triat per ell mateix.



de resoldre-la.



8 Relaciona...Les deixalles.

s capa dagrupar un conjunt de deixalles segons la seva naturalesa: vidre,

paper o brossa orgnica.



de resoldre-la.



9 Dibuixa...Les plantes.

s capa de dibuixar una planta a partir duna srie de caracterstiques que se li

presenten, i de descriuren una altra a partir del seu dibuix.



de resoldre-la.



36

CICLE MITJ

Valoraci de lavaluaci inicial


9/46

37

10 Ratlla...Els animals.

Coneix les caracterstiques dels animals en les categories de vertebrat /

invertebrat; carnvor / omnvor / herbvor; mamfer / rptil / amfibi / ocell / peix.



de resoldre-la.



Valoraci de lavaluaci inicialCICLE MITJ


10/46

AVALUACI INICIAL

informe previ per al cicle mitj de primria

Coneixlespartsprincipalsdelcos.

Reconeixelselementsqueco

nfiguren

unadietasana.

Recordaelnomdelesprincip

alsarticulacions

ipotlocalitzar-les.

Coneixlescaracterstiquesb

siques

delesestacions.

Classificaelementssegonsca

tegoriesbasades

enelsrgansdelssentits.

Potestablirrelacionsentreoficis,eines

iactivitats.

Coneixlesdifernciesprincipalsentreanimals

iplantes.

Sapclassificarelstransportssegonselmedi

peronesdesplacen.

Potdibuixaricaracteritzarun

transporttriat

perellmateix.

Potclassificardeixallesperal

seureciclatge.

Interpretaunafitxabasada

enlescaracterstiquesdelesplantes.

Reconeixlescaracterstiquesdunaplanta

apartirdundibuix.

Coneixlesdifernciesentreanimalsvertebrats

iinvertebrats.

Coneixlesdifernciesentreanimalscarnvors,

herbvorsiomnvors.

Sapcaracteritzarelsanimalssegonssiguin

rptils,amfibis,ocells,peixos

omamfers.

Nom dels alumnes


11/46

Avaluaci additivaCICLE MITJ

111

Relaciona els diferents grups dssers vius amb les imatges corresponents:

Classifica els cossos segons lestat en el qual es troben:2

1

animals

plantes

fongs

algues

bacteris

rovell

coletes

codium

microbis

microscopi

pi

rosa

bamb falguera

nenfar

canari aranya gamba corall gripau

sardina

floridura

reig

estat slid estat lquid estat gass

gel

pedra

butaca

oli

aire

fumllet

vapor daigua


12/46


13/46

113

Observa i contesta:

En quina direcci estan orientades les faanes daquest carrer?

Quins avantatges t aquesta orientaci?

Pinta, segons la llegenda, els diferents tipus de sl:

sl equilibrat frtil sl sorrenc poc frtil

roca mare sl argils poc frtil

6

5



14/46

Observa i escriu en la casella de cada requadre la xifra corresponent:

Relaciona:8

7

114

CICLE MITJ

Avaluaci additiva

La digesti comenaa la boca, on elsaliments es masteguenamb les dents isensaliven. La llenguamou els diferents tipusdaliments cap a leszones de la boca msadequades per a feraquestes funcions.Els aliments sestoven

i formen una mena debola que sanomenabol alimentari.

El bol alimentarisempassa per lafaringe.

Desprs de passarper la faringe, el bolalimentari recorrelesfag.

A lestmac, iposteriorment alintest prim, elsaliments es transformenen substncies nutritivesque podran serabsorbides a travs deles parets de lintest.

Al llarg de lintestprim es produeix elpas de les substnciesnutritives a la sang, queles reparteix per tot elcos.

Lintest gros recullels residus alimentaris,s a dir, les parts delsaliments que nosaprofiten, que snexpulsades del cos atravs de lanus.

En sortir de lesfag,el bol alimentarientra a lestmac.

1

2

3

76

4

5

aparellrespiratori

pulmonar

cutani

traqueal

branquial

pell

brnquies

pulmons

aire

aigua

trquea

rgansmedi don

sagafa loxigen


15/46

115

Completa:

La pollinitzaci s el procs pel qual el pollen dels

cau dins dels que hi ha al pistil. Quan aix passa es forma

el fruit, que contindr les .

Les flors es poden pollinitzar amb el seu propi pollen o amb el daltres

de la mateixa espcie. En aquest cas, la pollinitzaci es

pot dur a terme per lacci del vent, que arrossega el amb

la seva fora, o dels insectes, que quan visiten una flor atrets pels colors

dels ptals, per lolor o pel , se nemporten el pollen

enganxat al cos o a les potes i el dipositen en altres flors.

Ara, numera les vinyetes perqu els passos de la pollinitzaci quedinordenats cronolgicament:

pollen ovaris llavors flors estams nctar

9



16/46

Pinta cadascun dels objectes que pot estar fet de paper o cart:

Relaciona cada producte amb la part de la planta de la qual sobt:11

10

116

CICLE MITJ

Avaluaci additiva


17/46

117

Com resol lalumne/a lactivitat

1 Relaciona...Els ssers vius

s capa de diferenciar els cinc grans grups dssers vius.


Necessita aclariments del mestre per a resoldre lactivitat, i desprs s capa de

resoldre-la.



2 Classifica...Els estats de la matria

s capa de classificar els cossos segons lestat en el qual es troben.



resoldre-la.Necessita lajuda del mestre per a resoldre lactivitat.


3 Completa...Els sentits

s capa didentificar i escriure el nom de les diferents parts dels rgans dels

sentits.



resoldre-la.



Valoraci de lavaluaci additivaCICLE MITJ


18/46

4 Relaciona...Els animals invertebrats

s capa de diferenciar els invertebrats amb potes articulades dels invertebrats

sense potes articulades.



resoldre-la.



5 Observa...Els punts cardinals

s capa didentificar els quatre punts cardinals i dexplicar la importncia duna

orientaci determinada.



resoldre-la.Necessita lajuda del mestre per a resoldre lactivitat.


6 Pinta...Els diferents tipus de sl

s capa didentificar els diferents tipus de sl.

Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt.Necessita aclariments del mestre per a resoldre lactivitat, i desprs s capa de

resoldre-la.



118

CICLE MITJ

Valoraci de lavaluaci additiva


19/46

119

7 Observa...Laparell digestiu

s capa dexplicar els diferents passos del procs de digesti.



resoldre-la.



8 Relaciona...Laparell respiratori

s capa didentificar els rgans dels diferents aparells respiratoris.



resoldre-la.



9 Completa...La pollinitzaci

s capa de distingir els passos del procs de pollinitzaci.



resoldre-la.



Valoraci de lavaluaci additivaCICLE MITJ


20/46

10 Pinta...Laprofitament del paper

s capa didentificar objectes fets de paper o cart.



resoldre-la.



11 Encercla...Altres objectes dorigen vegetal

s capa didentificar diferents objectes fets de les diferents parts duna planta.



resoldre-la.



120

CICLE MITJ

Valoraci de lavaluaci additiva


21/46

AVALUACI ADDITIVA

informe final per al cicle mitj de primria

Identificaelscincgrangrupsdssersvius.

Relacionacadagrangrupdssersvius

ambalgunsdelsseusreprese

ntants.

Coneixelscincsentits.

Coneixelnomdelesdiferentspartsdels

rgansdelssentits.

Sapclassificarelsanimalsinv

ertebrats;

quinstenenpotesarticulades

iquinsno.

Saporientar-sei,pertant,ide

ntificar

elsquatrepuntscardinals.

Reconeixelsdiferentstipusdesl,enbase

altipusdeplantesquehicreixen.

Sapinterpretarelsdiferentsp

assos

delprocsdedigesti.

Entnelfuncionamentdelap

arellrespiratori,

digestiuicirculatoridelespersones.

Coneixelspassosdelapollin

itzaci.

Sapexplicarlaimportnciadelsinsectesen

algunsprocessosdepollinitzaci.

Identificaelsobjectesquesobtenen

delsssersvius.

Sapclassificardiferentsobjec

tes

segonselseuorigen.

scapadidentificaralgunsm

inerals.

Nom dels alumnes


22/46


23/46

Estudi de la transformaci del paisatge quetenim a prop

Activitat collectivaObjectius:

Adonar-se dels canvis que es produeixen enlentorn.

Valorar el caire dels canvis que es produeixen,si sn positius o negatius, a qui beneficien i aqui perjudiquen, etc.

Adquirir lhbit de la comparaci ordenada i sis-temtica dimatges o de realitats i de la recercade material.

Material: fotos antigues i actuals de la poblaci

on viviu o dels seus voltants, paper per a confec-cionar un mural, cinta adhesiva i retoladors.

Comproveu la capacitat transformadora de lacti-vitat humana. Per a fer-ho, recolliu fotografies,postals, gravats o qualsevol altre tipus de docu-mentaci grfica antiga i actual de la poblaci onviviu o dels seus voltants.

Una bona manera dobtenir documentaci actuali antiga que permeti fer bones comparacions spartir de la informaci antiga i anar als mateixosindrets i fer fotografies, procurant enquadrar elsmateixos elements i de la mateixa manera.

Amb el material que recolliu i prepareu podeuelaborar un mural on hi hagi de costat les imat-ges de labans i el desprs. En el mural es podenescriure comentaris de com es van produir elscanvis i quan, i tamb valoracions respecte alsguanys i a la prdues que hagin reportat. Podeucompletar les fotografies amb dibuixos propis iesquemes per a situar millor les diferents foto-grafies. Es pot afegir un plnol actual de la pobla-ci amb la mateixa funci.

Per tal dobtenir la informaci de com era la

poblaci en el passat, els alumnes poden pre-guntar als avis i als pares, a ms de consultar lli-bres on hi pugui haver informaci. Tamb es potanar a lajuntament.

Anem dexcursi (ampliaci)

Les zones humides de la costa: aiguamolls i

deltes.Objectius:

Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de lobservaci i lestudi dalgunes de lesseves caracterstiques.

Introducci a lobservaci de lentorn i al treballde camp.

Les plantes

Ms informaci sobre les cirialeres: la salicr-

nia i altres.

Les cirialeres sn plantes de fulles carnoses quecreixen en indrets on la quantitat de sal del sl ide laigua varia sovint. Aix succeeix en indretsprxims al mar, on es barreja laigua dola i lasalada. Les cirialeres estan adaptades a aquestscanvis. Fan fulletes molt petites que quasi no esveuen i tenen tiges cilndriques i carnoses (grui-xudes) que es ramifiquen de manera que recor-den un canelobre. Algunes daquestes plantesformen mates altes, de fins a tres pams. Lasalicrnia, per, s herbcia i anual.

Curiositats/Retalls de premsa

Objectius:

Adonar-se que hi ha ssersvius que viuen en ambientsmolt diferents de lambienten qu viuen les persones iper aix han de desenvolu-par capacitats especials.

Adonar-se de les moltescoses que encara no esconeixen sobre com s lavida i que hi pot haver diver-

ses opinions sobre com vasucceir un fet passat.

Busca informaci sobre els ultrasons i els apa-rells que les persones han desenvolupat seguintuna tcnica semblant a la que fan anar les rata-pinyades.

Busca informaci sobre les diferents teories queparlen de lorigen de la vida i de com els ssersvius shan desenvolupat i han canviat fins a arri-bar a formar la diversitat actual. Pots buscar enenciclopdies termes com origen de la vida, evo-

luci, etc.

2

1

39

1El lloc on vivimCRCOL 1RECURSOS DIDCTICS


24/46

40

Lestalvi daigua

Activitat collectiva

Objectius Adonar-se de la quantitat daigua que, si no

tenim cura, es malbarata en situacions quoti-dianes.

Introducci a la mesura de capacitat.

Material: una galleda o un recipient gran, unrecipient per a mesurar (proveta, vas de mesuresde cuina, una ampolla de la qual en coneguem elvolum, etc.), rellotge, paper i bolgraf.

Comproveu laigua que es gasta en diferents

situacions. Per exemple: Recolliu laigua que degota duna aixeta maltancada durant un minut.

Recolliu laigua que raja duna aixeta obertadurant mig minut.

Recolliu laigua que raja de laixeta oberta men-tres ens rentem les dents.

Cal que mesureu, encara que sigui aproximada-ment, laigua que heu recollit en cada cas.

A partir daqu podeu realitzar diferents clculs.Per exemple: la quantitat de litres que malbara-

tarem entre tots si quan ens rentssim les dentsno tanqussim laixeta; la quantitat de litres quees perden per deixar una aixeta mal tancadadurant tota la nit, etc. Cal que tothom es menta-litzi del que representa el volum daigua que esdesaprofita. Pot ser til parlar de com es podriafer servir aquesta aigua que es malbarata, etc.


Naixement dun riu

Objectius: Acostar els alumnes a un ecosistema proper, a

partir de lobservaci i lestudi dalgunes de lesseves caracterstiques.


Plantes i algues

Mirar al microscopi o amb la lupa

Per a poder observar millor les algues, fins i totles ms petites, que hi ha dins laigua, podem

recollir mostres daigua que posarem en pots deplstic i que observarem amb la lupa binocular oel microscopi quan tornem del camp. Per a miraral microscopi, noms cal posar una mica daiguaverdosa de la que haurem recollit sobre un por-taobjectes i enfocar. Es podran veure amb msdetall les diferents parts de les algues ms gros-ses o b apareixeran petites formes que a ull nuno haurem pogut observar. Si sn de color verdi de formes molt curioses, probablement seranalgues microscpiques.

Curiositats/Retalls de premsaObjectius:

Conixer fenmens de lanatura que es relacionenamb els canvis destat.

Prendre conscincia de ladificultat que de vegadesrepresenta obtenir aiguapotable.

Contesta:

En quin moment surt laigua del guiser? Per qu sescalfa laigua?

Com sn els indrets on hi ha guisers?

Pensa i contesta:

Per qu s necessari, de vegades, treure la salde laigua del mar?

En quins indrets es fa?

Qu s el primer que caldria fer per no arribar ala situaci dhaver de treure la sal de laigua delmar, ja que es tracta dun mtode molt car i

costs per a la natura?

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Laigua2RCOL 1


25/46

Com es defensen els animals i les plantes


Objectius: Aprendre a buscar informaci i a organitzar-la

de manera collectiva i de cara a una exposicipblica.

Material: fotografies, cinta adhesiva i retoladors,paper dembalar, material de consulta.

Feu un mural sobre les diferents estratgies queadopten els animals i les plantes per defensar-se.Dividiu el paper del mural en dues parts: una perals animals i una altra per a les plantes i, dins da-questes parts, feu diferents apartats segons la

classificaci del llibre dinformaci. Si ho creieuconvenient, podeu afegir ms apartats.

Enganxeu en el mural fotografies i dibuixos de-xemples que illustrin cada estratgia. Cal queamplieu la informaci que teniu buscant en lli-bres especfics, enciclopdies, revistes, Internet,etc. Podeu fer grups de 3 o 4 alumnes que sen-carreguin de buscar exemples duna estratgiadeterminada i desprs posar-ho tot en com enfer el mural.

El pas de les estacions

Activitat individual

Objectius:

Aprendre a buscar informaci i a fer un treballescrit individual.

Material: fotografies, cola, retoladors, fulls enblanc, llibres de consulta...

Proposeu un treball a la classe sobre el pas deles estacions. El treball ha destar ben estructu-rat, amb un ndex, apartats i subapartats (perexemple, podeu fer un apartat per cada estaci i

diferents subapartats que corresponguin a ladescripci del canvi climtic i a les adaptacionsdels ssers vius). Cal acompanyar-lo amb docu-mentaci grfica que illustri tot el que sexplica.

El treball es pot fer individualment o en petitsgrups. Tamb es poden repartir els diferentsapartats i subapartats a la classe i fer una posadaen com final.


El bosc de conferes




Arbres

Les pinedes

Una pineda s un bosc de pins. Hi ha diferentstipus de pinedes, segons el tipus de pi que lesforma. El fet que en un indret abundi un pi o un

altre depn del clima i laltitud. A Catalunya, tro-bem pinedes de pi pinyer a la costa, de pi blancen una zona mplia que abraa des del mar finsa uns 1000 m, de pi roig en zones ms humidesper no a ms de 1800 m, de pi negre a laltamuntanya, i de pinassa en zones pedregosesentre els 500 i els 1000 m.


Objectius:

Adonar-se que moltes de les

formes que trobem en lanatura responen a un motiu,que no sn fruit de la casua-litat.

Ampliar coneixements sobrela manera com viuen i esrelacionen alguns animals.

Per quin motiu et sembla que el fet de tenirforma de bandera ajuda els arbres a resistir elvent? I formar coixinets?

Quin benefici creus que en treuen els animals,

com els isards o els llops, de viure en grup?

Busca dos exemples ms danimals que visquinen societat, en grup, i escriu un petit text sobrecom sorganitzen.

3

2

1

41

3Els ssers vius i lentornCRCOL 1RECURSOS DIDCTICS


26/46

42

Els sentits dels animals

Activitat collectiva i individual

Objectius: Aprendre a observar i a recollir informaci de

manera sistemtica.

Material: petits animals domstics (ocells, tortu-gues, hmsters, conills, gats, etc.), fitxes de tre-ball i bolgraf.

Demaneu als alumnes que portin a classe animalsque tinguin a casa. Intenteu que en portin de dife-rents tipus i repartits entre tots els dies en elsquals es treballi la unitat. Proposeu als nens de feruna petita descripci dels animals i una explicacidels seus hbits. Cal posar un mfasi especial enlobservaci dels rgans dels sentits i les capaci-tats sensorials i de relaci de cada animal. Siste-matitzeu lobservaci amb la compleci de fitxessemblants a les que es proposen en la unitat.

La sensibilitat del cos

Activitat collectiva: grups de dos nens

Objectius:

Aprendre a conixer la sensibilitat del propi cos.

Desenvolupar una tcnica dobservaci sis-temtica de les reaccions del cos i recollida dedades.

Material: tira de cart, dues agulles de cap, unabena, full de treball i colors.

Agrupeu els alumnes per parelles. Cada parellahaur de tenir una tira de cart amb dues agullesclavades a una distncia de 2,5 cm luna de lal-tra. Un dels integrants de la parella es tapar elsulls amb una bena i laltre li anir tocant diferentsparts del cos, amb molt de compte, amb les pun-

tes de les agulles. Es tracta de diferenciar lesparts del cos que tenen ms sensibilitat (on esnoten les dues puntes) de les que no en tenentanta (on noms es nota una punta). Repartiu acada alumne un full de treball amb el dibuix deles parts anterior i posterior de la figura humana,per tal que facin un senyal a les parts del cos quesn ms sensibles.


Camps i jardins

Objectius: Acostar els alumnes a lentorn natural ms

prxim, a partir de lobservaci i lestudi dalgu-nes de les seves caracterstiques.

Plantes

Laclimataci en hivernacles

Molt sovint, les plantes que es tenen en jardins oa linterior de les cases sn plantes de fullaperenne, grossa i brillant. Provenen de pasosextics on el clima s clid o suau. Abans depoder viure normalment a les cases, cal queaquestes plantes passin una temporada en unhivernacle on sacostumen, de manera controla-da, a les noves condicions de la zona on haurande viure.


Objectius:

Adonar-se de les diferentsmaneres que han trobat lespersones per a afrontar ocombatre els trastorns de lavisi.

Contesta:

De quina manera aconsegueixen llegir les per-sones cegues?

Qu poden llegir, a part de paraules, les perso-nes cegues, grcies al sistema Braillie?

Busca informaci en una enciclopdia sobre Brai-llie, lpoca en qu va viure, com va aconseguirdesenvolupar la seva tcnica, quina acollida vatenir, etc.

Busca informaci sobre diferents trastorns devisi i la manera com es tracten. Fes una taula onen una columna hi hagi els trastorns o les malal-ties i en laltra els diferents tractaments.

3

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Els sentits4RCOL 1


27/46


28/46

44

El terrari: introducci dun vertebrat


Objectius: Intentar reproduir ambients i processos natu-

rals per a estudiar-los.

Mantenir en bones condicions animals vius,per a la seva observaci.

Material: terrari*, rptil (sargantana o drag).

*Es pot fer servir el terrari preparat en la unitatanterior tenint cura de posar-hi alguna pedra onel rptil es pugui amagar i que li permeti escollirsi vol estar al sol o a lombra. Si no es pot ama-gar, lanimal estar espantat i pot morir. Tambcal estar segur que la temperatura s adequada,ja que els rptils adapten la seva temperatura ala de lentorn i si fa fred es moren. Si no es potcontrolar la temperatura artificialment s millorfer aquesta experincia quan ja fa calor.

Per a introduir la sargantana o el drag dins elterrari sagafar amb cura per la nuca. Si es tdins una bossa es pot invertir i deixar sortir lani-mal suaument.

Per a mantenir el terrari en bones condicions, calvigilar que la humitat es mantingui alta i que tin-gui prou llum i escalfor. Per a aconseguir-ho,noms cal humitejar el terra i les plantes regular-ment. Tamb es pot afegir un pot amb aigua,tenint cura que no hi caiguin els grills.

Un cop fet el muntatge, els diferents grups da-lumnes podran observar la morfologia del rptil,el seu comportament, com es mou, de qu sali-menta, etc. Per a veure fora coses, les observa-cions han de ser regulars i fetes amb molta curade no espantar lanimal, ja que si sespanta sa-magar sota les pedres. s interessant prendrenota de tot el que sobserva.

Segurament es podr veure com el rptil caa elsgrills del terrari o altres insectes que hi posem.Els nens shan dadonar que la sargantana o eldragonet sn carnvors i que els grills sn herb-vors.

Si el terrari no reuneix les condicions idnies,

probablement no es podr mantenir el sistema

gaire temps; per tant s interessant fer lactivitat

al ms concentrada possible i desprs deixar

anar els animals en llibertat o b buscar-los un

lloc adient.


El curs mitj dun riu




Animals

Com observar animals en lentorn

La millor poca per a observar rptils i amfibis aprop del riu s a partir de labril i fins al setembre.Aix s degut al fet que sn animals que varienla seva temperatura segons la temperatura delentorn i com que necessiten que la seva sangsescalfi per a poder tenir activitat, quan fa fredestan amagats, hibernen. La millor hora del diaper a veurels s tamb quan fa ms sol, de 12ha 16h. A aquesta hora tamb es veuen b elspeixos i alguns ocells que shi alimenten, com elblauet. Els ocells i els petits mamfers es podenveure ms b en moments ms frescos del dia,per exemple, al mat o al vespre, ja que sn ani-mals de sang calenta i que no necessiten escal-far-se. La calor excessiva no els conv.


Objectius:

Fixar-se en els detalls que enspermeten distingir ssersvius aparentment molt sem-blants.

Prendre conscincia del perillen qu es troben algunesespcies danimals a causade la pressi humana i de la

desaparici dels espais natu-rals on viuen.

Quines caracterstiques ens fan adonar que elvidriol no s una serp?

Busca informaci sobre un dels animals que estanen perill dextinci a la Pennsula Ibrica. Esbrinales causes per qu est en perill i les mesures quecal prendre o shan pres per a evitar-ho. Amb lainformaci sobre els diferents animals que heubuscat podeu fer una exposici a la classe.

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Animals vertebrats6RCOL 1


29/46

Construcci dun model de bra


Objectius: Reproduir el moviment del bra a partir dun

model.

Material: tres trossos de cart rectangulars de25 cm x 3 cm, agulla de fer mitja, tres clavilles idos trossos de cordill prim duns 50 cm de longi-tud.

Enganxeu els tres trossos de cart amb les clavi-lles tal com sindica en el dibuix 1. Desprs, ambuna agulla de fer mitja, feu els forats indicatsamb les lletres A, B, C i D en el dibuix 2. Lligueu

un dels trossos de cordill en el forat A i laltre enel forat B i feu--los passar, respectivament, pelsforats C i D, tal com sindica en el dibuix 3.

Podeu simular el moviment del bra i el compor-tament dels msculs:

Si estireu el cordill que passa per B i D, demanera que la distncia entre els dos puntssescurci (el mscul es contreu), el bra es

doblegar. Veureu que la distncia entre A i Cser ms gran (el mscul es relaxa).

Si estireu el cordill que passa per A i C demanera que la distncia entre els dos puntssescurci (el mscul es contreu), el bra sesti-rar. Veureu que la distncia entre B i D serms gran.

A i C es comporten com el trceps i B i D com elbceps.


Viatge en tren

Objectius: Acostar els alumnes a lobservaci i lestudi

dels fenmens que succeeixen en lentorn.

Fomentar linters en la interpretaci de per-qu succeeixen les coses

Moviments

Moviments enganyosos

Per adonar-nos que un cos es mou, el que fem(sense ser-ne conscients) s comparar la posicidaquest cos amb la posici dun altre. Aix, siestem a lestaci i anem en tren, notem que el

tren es desplaa perqu veiem que lestaciqueda enrere, etc.

Pot passar, per, que estem a lestaci i ens tro-bem entre dos trens. Si mirem el tren del costati aquest es comena a moure, s probable queens pensem que som nosaltres els que ensmovem. Caldr que prenguem una altra refren-cia per a resoldre el dubte.


Objectius:

Adonar-se que, al llarg deltemps, les persones no hanestat sempre igual, sin quehi ha hagut canvis.

Adquirir una primera nocidel concepte devoluci.

Conixer tcniques que hanperms a les persones estu-diar ms b la morfologiahumana i avanar en lamedicina.

Quines caracterstiques tenien els primers homesque ja no tenen els homes actuals. Per qu creusque shan produt aquests canvis?

Per qu es fan servir les radiografies? Te nhanfeta alguna a tu o a alguna persona prxima? Enquina ocasi i per quin motiu? Qu hi van veure?

Busca informaci sobre els avantatges de lesradiografies i tamb sobre els riscos que podencomportar per a les persones que se les fan.Esbrina en quin cas no es poden fer i quina altratcnica es fa servir aleshores.

3

2

1

45

7Les persones i el movimentCRCOL 1RECURSOS DIDCTICS

C D

A B

C D

A B

1

1 3


30/46

46

Model de formiga i altres artrpodes


Objectius: Reforar lestudi de la morfologia de la formiga

i daltres invertebrats artrpodes (amb potesarticulades) a partir de la construcci demodels.

Material: taps de suro diferents, boles de porex-pan de diferents mides, plastilina, filferro, agullesde cap, xinxetes, paper de cellofana, paper decolor, pintures, eines per a treballar (ganivet, tiso-res, pinzell), etc.

Cal que tingueu fotografies o dibuixos detallatsdels animals que voleu representar.

Repartiu els alumnes en grups i feu que escullinquin animal volen representar. Prviament nhau-ran buscat la documentaci grfica. Cal que esfixin en lestructura del cos, en quantes parts t,en quantes potes, de quina part surten, com sel cap, com sn els ulls i les antenes, etc. Tambs important veure si tenen ales.

Per a construir els models poden utilitzar el suroo el porexpan, que servir per a reproduir les dife-rents parts del cos. El suro pot estar ms omenys retallat o treballat segons lhabilitat delsalumnes. Tamb es pot fer servir la plastilina.

Per a unir les diferents parts es faran servir lesagulles. Les potes es poden fer fcilment amb fil-ferro, ja que es pot tallar de la mida que calgui idoblegar-lo per simular larticulaci. Per a les alesservir el paper de cellofana o els papers decolors.

Un cop shan fet els models podeu muntar unaexposici i establir un dileg amb els alumnesper comentar cada animal representat, fixant-vossobretot en la correcci a nivell biolgic (si el

nmero de potes s correcte i estan en la posi-ci correcta, etc.)


Desprs de la pluja

Objectius: Introducci a lobservaci de lentorn i al treball

de camp.

Animals

Animals que es desenvolupen desprs de la

pluja

Hi ha animals invertebrats, com ara alguns insec-tes, que desenvolupen una part del seu cicle vitala laigua (larves de mosquit, per exemple). Moltsdaquests insectes fan la posta dous directa-ment a laigua o els deixen en branquillons, tot

esperant la pluja. Els ous daquests animalsresisteixen sense desenvolupar-se fins que ploui tenen aigua suficient. Aprofitant les bassetesdaigua entollada, les larves es desenvolupenrpidament fins a completar el cicle de linsecte,que en pocs dies ja s adult i pot tornar a pondreous.


Objectius:

Conixer altres espcies

danimals que viuen en pa-sos llunyans i que criden la-tenci pel seu comporta-ment peculiar.

Adonar-se que es pot treureprofit dels animals de mol-tes maneres i que algunessn menys agressives quealtres per al medi ambient iper als propis animals.

Contesta i, si cal, busca ms informaci:

De qu salimenten les formigues talladores defulles?

Com es reconeixen?

En quins pasos es poden trobar?

Quins avantatges i quins inconvenients t la criade bestiar ecolgic respecte la cria convencional.

2

1

RECURSOS DIDCTICS

La formiga i el porc senglar8RCOL 1


31/46

La influncia de la temperatura en la germi-naci

Activitat collectivaObjectius:

Comprovar que les llavors necessiten una tem-peratura determinada per a germinar.

Material: cot, platets, aigua, llavors (mongetes,cigrons, llenties), nevera, fitxa de treball i mate-rial per a escriure.

Feu grups de tres o quatre nens. Cada grup hadagafar dos platets, cot fluix humitejat ambaigua i posar-hi dues o tres llavors. Els dos plan-tets han de contenir exactament el mateix.

Colloqueu un platet en un lloc interior ben asso-lellat i laltre a la nevera. Aneu observant els dosplatets diriament per a comprovar quines snles llavors que germinen abans. Tingueu cura demantenir la humitat del cot per tal que les lla-vors puguin germinar. Sistematitzeu lobservacien fitxes de treball.

En bones condicions (lloc assolellat), les llavorsde llentia germinen al cap de 4 dies.


Les bosquines: la garriga i les brolles




Les brolles

Les brolles destepes i brucs

A ms a ms de les brolles de roman, hi haaltres bosquines en les quals les plantes quepredominen sn les estepes i el brucs. Normal-ment, el terreny on es formen s diferent del deles brolles de roman. Destepes nhi ha de dife-rents tipus: lestepa blanca s una planta ambfulla blana, ampla i grossa i de flors grosses iroses; lestepa negra t les fulles ms estretes ide color ms fosc que la blanca i les flors decolor blanc. El bruc t fulles molt estretes, res-seques i menudes, i flors petites. A ms da-questes dues plantes caracterstiques, en aquesttipus de brolla es pot trobar argelaga, ginesta,etc.


Objectius:

Adonar-se que els alimentsque les persones han consu-mit en un indret determinatno han estat els mateixos alllarg de la histria de lahumanitat.

Prendre conscincia que laintroducci despcies novesen un sistema natural al qual

no pertanyen pot tenir reper-cussions per als ssers viusque hi viuen normalment.

Busca informaci sobre la procedncia daltresplantes de les quals sobtenen aliments o begu-des, com ara el caf, i de lpoca en qu es vanconixer a les nostres contrades.

Si vas molt enrere en la histria pots preguntar-te, fins i tot, per la procedncia de productes tancomuns com la farina, loli, el vi, etc.

Busca informaci sobre la posidnia i laimportncia que t a la Mediterrnia.

3

1

47

9Les plantes i lentornCRCOL 1RECURSOS DIDCTICS


32/46


33/46

Les plantes medicinals i aromtiques

Activitat collectiva i individual

Objectius: Conixer diferents espcies de plantes amb

flor que tenen utilitat per a les persones.

Material: plantes medicinals i aromtiques, paperi bolgraf.

Demaneu als alumnes que facin una petitaenquesta a casa i a lentorn ms prxim sobre elsnoms de les principals plantes aromtiques,medicinals o per a cuinar que es fan servir msnormalment. Cal que anotin els diferents noms ila seva utilitat i que comptabilitzin les vegades

que es repeteixen les mateixes. A ms s inte-ressant que portin mostres de les plantes quetinguin, dins de bossetes.

Un cop a classe es recolliran a la pissarra lesdades de tots els alumnes i selaborar un grficde barres indicatiu de la popularitat de les dife-rents plantes. Si hi ha moltes plantes que nomssanomenen una vegada, sagruparan en un apar-tat anomenat Altres (segurament la majoria deplantes ms populars es repetiran molts cops).

Un cop finalitzada la representaci grfica collec-tiva, els nens la copiaran en un full de paper iescriuran a continuaci la utilitat de cada una deles plantes, comenant per la ms popular. Si estenen mostres suficients, nenganxaran una alcostat de lexplicaci.


El bosc de ribera




Salzedes

Ms informaci sobre les salzedes

Els salzes sn majoritriament arbustos, encaraque nhi ha que poden arribar a ser arbres foragrans. Els salzes que creixen a les vores dels riussolen ser espcies de creixement rpid i de fustatova. Algunes espcies formen cada any bran-quillons llargs, fins i flexibles, anomenats vmets,que sn adequats per a fer cistells. Aquests sal-zes sanomenen vimeteres i tenen fulles estre-tes i glabres, lluents; altres tenen fulles de reversblanquins i cobertes de pls sedosos.


Objectius:

Adonar-se que lsser viu

ms gros del planeta pot seruna planta.

Conixer ssers vius curio-sos.

Conixer altres maneres detractar alguns trastrons delorganisme.

Quin sser viu es considera el ms gran del pla-neta? I el ms alt? Si parlem noms danimals,quin s el ms gros?

Quines plantes medicinals coneixes?Per a qu serveixen?

Busca informaci sobre diferents remeis caso-lans que es basin en plantes medicinals. Fes unataula amb el nom dels remeis, els ingredients iper a qu serveixen.

3

2

1

49

11Les plantes que fan florCRCOL 1RECURSOS DIDCTICS


34/46

50

Lhort*


Objectius: Observar la morfologia de diferents plantes

dhorta durant el creixement.

Observar el cicle de creixement dalgunes plan-tes i els factors del medi que hi tenen influncia.

Adquirir responsabilitat en la cura de les plantes.

Material: jardineres o caixes de fruita amb reixe-ta al fons, terra, grava, sorra, adob, regadora, pol-voritzador, tisores de podar, llavors o planter, fit-xes dobservaci i material per a escriure.

Dividiu la classe en tants grups com caixes defruita o jardineres tingueu. Cada grup ser res-ponsable de les hortalisses que creixin en la sevacaixa. Per a preparar cada caixa, poseu una rei-xeta al fons perqu laigua de reg no semporti laterra. En sentit ascendent dipositeu successiva-ment una capa de grava, una de sorra, una deterra i una dadob. Heu de situar les caixes en unlloc arrecerat i assolellat del pati. Podeu plantarllavors o planter dapi, escarola, bleda, mongeta,carabass, cogombre, pebrot o pastanaga. Potser interessant fer germinar les llavors primer, tali com hem explicat abans, i trasplantar-les des-

prs a les caixes.Regueu les plantes sovint i polvoritzeu-ne lestiges i les fulles.

Els diferents grups han de sistematitzar lesobservacions del creixement de les hortalisses,alhora que han de completar una fitxa amb el diade la sembra, el nmero de llavors o plantes,etc., semblant a la de la pgina 112 dactivitats.Podeu adaptar la fitxa com us convingui.

* El calendari delaboraci de lhort lheu decalcular de manera que les plantes tinguin

temps de crixer mentre dura el curs.

Tamb heu de tenir en compte quina s

lpoca ptima per a plantar les hortalisses.


Les fonts naturals




Canalitzacions

Ms informaci sobre els canals

Des de lpoca dels romans, ja es t notcia de laconstrucci de canals de regatge a Catalunya(horta de Lleida). Amb els musulmans, aquests

sistemes es van ampliar i a ledat mitjana senvan construir daltres. Alguns dels canals de le-dat mitjana ja es van fer servir per a obtenir ener-gia i per a proveir daigua ciutats com Barcelonai les rodalies.

Shan continuat fent canals fins a lactualitat,amb diferents usos. Alguns dels canals modernsserveixen per a transvasar aigua dun riu dunazona a una altra zona ms seca, o a un altre riumenys cabals.


Reflexionar sobre quina partdels diferents vegetals ensmengem.

Conixer diferents maneresde lluitar contra les plaguesque afecten els conreus.

Adonar-se que es pot ac-tuar contra una plaga dediferents maneres i que calvalorar els pros i els contresde cada alternativa per taldescollir la millor.

Construeix una taula amb dues columnes. Enuna escrius els noms de les diferents verduresque coneixes i ens mengem i en laltra escriu dequina part de la planta es tracta. Si et cal, buscainformaci.

Quins avantatges t combatre les plagues delsconreus amb els enemics naturals, com s el casde les marietes que es mengen el pug? I quins

inconvenients?

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Laprofitament de les plantes12RCOL 1


35/46

Ombres llargues, ombres curtes

Activitat individual o collectiva

Objectius Observar la longitud duna ombra projectada

per un pal vertical.

Observar la variaci diria de la longitud da-questa ombra.

Observar la variaci estacional de la longituddaquesta ombra.

Material: un pal recte daproximadament unmetre (tot i que tamb es pot fer servir un pal desuport de xarxa de voleibol, per exemple, que jaduu el suport, encara que sigui ms alt), cinta

mtrica, rellotge, full de treball i bolgraf.Observeu levoluci de lombra que projecta unpal vertical clavat en el terra del pati durant tot undia (si el terra s dur, caldr dissenyar un sistemade suport del pal, ja que s fonamental que esmantingui vertical, perpendicular a terra, o utilit-zar un pal de xarxa de voleibol, etc.). Mesureu lalongitud de lombra projectada al terra i anoteulhora en qu lheu enregistrada. Amb aquestaactivitat, els alumnes podran comprovar que sal migdia quan el pal projecta una ombra mscurta, ja que s quan el Sol se situa en una posi-

ci relativa ms alta.

Lactivitat es pot repetir en diferents momentsde lany i aix es podr observar que la longitudde lombra que projecta el pal varia segons les-taci, i que s, a la mateixa hora, ms llarga a lhi-vern i ms curta a lestiu (quan el Sol est en unaposici ms alta).


Les zones humides de la costa: aiguamolls

i deltes.Objectius

Acostar els alumnes a un ecosistema proper, apartir de lobservaci i lestudi dalgunes de lesseves caracterstiques.

Introducci a lobservaci de lentorn i el treballde camp.

Molts animals diferents

Ms informaci sobre les migracions: les

migracions ms espectaculars.

Les migracions ms espectaculars tenen com aprotagonistes ocells modestos com el territ tres-dits, que cria a les tundres rtiques i hiverna enuna mplia rea situada a 8.000 km de distnciade la primera, o el xatrac rtic, que cria a leszones rtiques, hiverna a lhemisferi sud i arriba aocupar el territori antrtic. El mes de maig, durantla migraci prenupcial, es poden veure moltstrrits tres-dits al delta de lEbre. Sembla, doncs,que s la mida del planeta el factor limitant de lesmigracions dels ocells, i no pas la seva capacitatde viatjar.


Objectius:

Adonar-se que la fora da-tracci de la Lluna s moltms petita que la foradatracci de la Terra; fetrelacionat, naturalment,amb la massa dambdsastres.

Adonar-se de la importnciade la construcci de lEsta-

ci Espacial Internacional(ISS), com a projecte espa-cial amb participaci demolts pasos.

Quina massa t la Terra? I la Lluna?

Busca informaci sobre els pasos que participenen la construcci de la ISS i mira desbrinar qui-nes sn les aportacions ms importants decadascun.

2

1

51

1La terraCRCOL 2RECURSOS DIDCTICS


36/46


37/46

Construcci dun penell

Activitat collectiva (grups de tres o quatre

nens i nenes)Objectius

Construir un aparell que ens permeti observarla direccionalitat del vent.

Material: una vareta de ferro o de fusta, un tubde pastilles buit, cartolina, una brixola, tisores icinta adhesiva.

Dibuixeu a la cartolina una fletxa amb la cua msampla que la punta. Retalleu-la i enganxeu-la, per-pendicularment, al tub de pastilles amb la cintaadhesiva. Claveu la vareta en la terra dun test i, al

capdamunt, colloqueu-hi el tub amb la fletxa.Situeu el penell en un lloc fora airejat, on no hihagi res que obstaculitzi el vent. Orienteu-vosamb la brixola per esbrinar de quina direccibufa el vent, que s assenyalada per la punta dela fletxa.

Construcci dun anemmetre


nens i nenes)

Objectius

Construir un aparell que ens permeti tenir unaidea de la velocitat del vent.

Material: una vareta rodona de ferro o de fusta,dos llistons duns 50 cm, quatre gots de plstic,un tub de pastilles buit i cinta adhesiva.

Enganxeu les dues varetes al tub de pastillesamb cinta adhesiva, de manera que quedin per-pendiculars. En cada un dels extrems dels llis-tons enganxeu tamb amb cinta adhesiva un gotde plstic, tombats i orientats en la mateixadirecci. Claveu la vareta a terra al jard o en la

terra dun test i colloqueu-hi el tub de pastillesamb els llistons i els gots.

Installeu lanemmetre i compteu les voltes quedna en un temps determinat per poder compa-rar aquesta dada amb properes mesures.


El bosc de conferes.

Objectius Acostar els alumnes a un ecosistema proper, a



Pinyes rosegades pels esquirols

Ms informaci sobre altres animals que

tamb roseguen pinyes.

Lesquirol no s lnic rosegador que salimentade pinyes. El ratol de bosc s un ratol petit quet els ulls i les orelles grans i la cua llarga. s decolor gris marrons al dors i blanc al ventre. Elratol de bosc es nodreix de tot tipus de llavors ifruits i, a ms, de gran varietat dinvertebrats:cucs, cargols, insectes i arcnids. s difcil sabersi una pinya ha estat rosegada per un esquirol oun ratol: ambdues espcies de rosegadors pre-fereixen menjar-se els pinyons que no pas laresta de la pinya, la qual, en molts casos, sobre-tot quan no tenen gaire gana, noms roseguenper arribar a les llavors.


Objectius:

Adonar-se que el so estconstitut per ones.

Adonar-se de lexistncia dela contaminaci sonora oacstica i de les repercus-sions que aquest tipus decontaminaci pot tenir en lasalut de les persones.

Per on es transmeten les ones sonores?Busca informaci sobre les tcniques i les uni-tats de mesura de la intensitat del so, aix com elllindar a partir del qual es considera que hi haperill de patir lesions a loda.

2

1

53

3LaireCRCOL 2RECURSOS DIDCTICS


38/46


39/46

Observaci de les brnquies dun peix


nens)Objectius

Observar els moviments que realitzen els pei-xos amb la boca i els opercles.

Comprovar el cam que segueix laigua des dela boca fins a les brnquies.

Observar les brnquies.

Material: peixera o aquari amb peixos, peixoscomprats a la peixeteria, pinces, tisores, drap,paper, colors i bolgraf.

Si no teniu un aquari a lescola, aconseguiu unapeixera amb peixos. Observeu els movimentsque realitzen els peixos amb la boca i amb elsopercles. Expliqueu als alumnes que grcies aaquests moviments laigua els entra per la boca,passa per les brnquies, on capten loxigen queporta dissolt, i surt per les brnquies.

Feu que cada grup agafi un dels peixos compratsa la peixeteria i comproveu el cam que segueixlaigua fent que els alumnes introdueixin un bol-graf des de la boca fins a les brnquies.

Desprs, retalleu lopercle amb les tisores i aixe-

queu-lo amb les pinces per tal de poder observarles brnquies. Conv que els alumnes parin aten-ci en la disposici de les brnquies en arcs, enla seva forma laminar i en el seu color vermell,que evidencia que sn uns rgans fora irrigatsper la sang.

Observaci dels pulmons dun porc o dun be


nens)

Objectius

Comprovar que els pulmons augmenten devolum (i canvien de color) en introduir-hi aire.

Material: pulmons de porc o de be i un tubet.

Agafeu el tubet i introduu-lo per lextrem de latrquea i bufeu-hi.

Observeu detingudament cada una de les parts:lestructura anellada de la trquea, la disposicidels dos bronquis, la textura esponjosa dels pul-mons, etc.


Les platges.




Animals que tenen un aparell respiratoribranquial

Les brnquies

Les brnquies de molts animals que podem trobara les platges poden ser molt diferents. Les brn-quies dels peixos sn diferents de les dels crusta-cis i altres grups danimals aqutics. Hi ha brn-quies que sn petites lmines situades a linteriordel cos, ben protegides, com les dels peixos i elscrustacis. Altres tenen forma de plomall i se situena lexterior, a la part ceflica del cos, on es reunei-xen els rgans sensorials ms importants, com enel cas dalguns cucs marins.


Objectius:

Adonar-se que hi ha esp-cies de mamfers capacesde capbussar-se i deixar deventilar durant molts minuts.

Adonar-se de la incidnciadallrgies en la poblacijove.

Quines altres espcies de mamfers poden cap-bussar-se durant molta estona?

Quants companys de classe pateixen o han patit

algun tipus dallrgia?

2

1

55

5La respiraciCRCOL 2RECURSOS DIDCTICS


40/46

56

Els grups sanguinis


Objectius Conixer el propi grup sanguini.

Conixer les relacions de compatibilitati incompatibilitat sangunia que hi pot haver.

Material: paper per a confeccionar un murali retoladors.

Completeu lactivitat nmero dos de la unitatnmero sis de la via tres de la guia, confeccio-nant un mural on hi hagi, classificats, el nom delsalumnes segons els seus grups sanguinis.

Exemple:

Desprs, treballeu entre ells les relacions decompatibilitat i incompatibilitat sangunia que hipot haver.


El curs mitj dun riu.




Animals invertebratsLes sangoneres

Les sangoneres sn petits animals invertebratssense potes. Sn conegudes a causa del seurgim alimentari. Hi ha diferents tipus de sango-

neres: algunes sn depredadores que xuclenpetites preses senceres, altres sn parsits dal-tres animals i algunes espcies sn xucladoresde sang. Gaireb totes tenen una estructura enforma de ventosa a cada extrem del seu cos allar-gat que permet la subjecci al cos de lanimalque parasiten. Encara que s ms freqent tro-bar-ne en aiges estancades, se nha vist en elcurs mitj dalgun riu, com el Llobregat.


Objectius:

Adonar-se que no tothomt el mateix tipus de gl-buls rojos.

Adonar-se de la importn-cia de conixer el propigrup sanguini, aix com lescompatibilitats i les incom-patibilitats sangunies quehi pot haver alhora de feruna transfusi de sang.

Ja coneixes els grups sanguinis A, B, AB i 0,

per, i els Rh+ i Rh-? Buscan informaci.Per a poder donar sang cal tenir divuit anys, lapressi sangunia ni massa alta ni massa baixa ino haver patit unes malalties determinades. Sapsa quines malalties ens referim?

2

1

RECURSOS DIDCTICS

La sang6RCOL 2

N0M A B AB 0


41/46

Els animals remugants


Objectius Reconixer els animals remugants.

Observar-ne en el seu hbitat natural o en gran-ges.

Llegiu el text segent:

Entre els mamfers herbvors nhi ha uns quetenen unes caracterstiques especials: els remu-gants. Aquests animals es diferencien perqutenen un estmac dividit en quatre parts, quesn el rumen, el reticle, el llibret i el quall.

Els remugants, quan mengen, sempassen rpi-dament lherba, gaireb sense mastegar, i lem-magatzemen al rumen. Al cap duna estona,quan estan ms tranquils, tornen lherba emma-gatzemada a la boca, on s ben mastegadai ensalivada. Desprs daquesta operaci, quesanomena remugament, es tornen a empassarlaliment, per ara ja es dirigeix cap a les altresparts de lestmac per a ser digerit.

Desprs de llegir el text, trieu els animals remu-gants entre els que configuren aquesta llista da-nimals que viuen a les nostres contrades:

bou, crvol, sargantana, ovella, trit, s, cabra,aranya, saltamart, colom i daina

Feu el mateix amb aquesta altra llista danimalsque no viuen aqu:

lle, girafa, camell, gasela, cocodril, nyu, lleo-pard, tigre, llama i antlop


Viatjar en tren.

Objectius Acostar els alumnes a molts ecosistemes pro-

pers, a partir dun viatge en tren.

Introducci a lobservaci de diferents bitops.

Paisatges diferents

Els animals remugants

Viatjant en tren es poden veure molts animalsremugants. El ms freqent s veure els animalsremugants ms representatius entre els doms-tics: cabres, ovelles i vaques. s fcil veuren enterrenys de pastura. Per hi ha trajectes ferrovia-ris que passen per zones ms tranquilles on espoden sorprendre remugants representatiusentre els salvatges, com els crvols. Per exem-ple, la lnia frria que va fins a Puigcerd travessaboscos de pi roig on hi ha petites poblacions decrvols.


Objectius:

Adonar-se que tots els ani-mals que poden digerir la

cellulosa ho fan grcies auns bacteris determinats,sense els quals la cellulosano tindria cap altra finalitatque la de facilitar la mobili-tat de la matria ingerida.

Adonar-se de la importnciaque t comenar les activi-tats diries desprs dhaveresmorzat.

Quins animals sn capaos de menjar fusta?

Qu ens pot passar si ens acostumem a noesmorzar cada mat?

2

1

57

7LalimentaciCRCOL 2RECURSOS DIDCTICS


42/46

58

La mel


Objectius Adonar-se que la mel s un aliment dorigen

animal i vegetal alhora.

Llegiu aquest text:

La mel s el que resulta de les regurgitacionsdels nctars obtinguts de les flors per les abelles.Lorigen primer de la mel s el nctar de les flors.Per, sense la intervenci de les abelles, el nc-tar continuaria essent nctar, i no seria mai mel.Cal que les abelles ingereixin el nctar perqu estransformi en mel. La mel s una dissoluci molt

concentrada de glucosa i fructosa, amb petitesquantitats daltres sucres i components menorscom ara sals minerals, cids orgnics, protenes,aminocids, vitamines i enzims.

Investigueu quants tipus dabelles hi ha, quantessn bones per a obtenir mel i quantes ho sn pera obtenir altres materials, com cera, prpolis, etc.

Els moviments de lesfag


Objectius Comprovar que, grcies als moviments de laparet de lesfag, els aliments que ingerimnoms poden avanar en direcci a lestmac.

Material: un tros de pa.

Escolliu un/a alumne/a i demaneu-li que faci lexer-cici fsic conegut amb el nom de la vertical o el pi.En aquesta posici, doneu-li un tros de pa i, quanlhagi mastegat b, feu que se lempassi. Els alum-nes comprovaran com el seu company o la sevacompanya degluteix el tros de pa de la mateixamanera que ho faria en condicions normals. Apro-fiteu per a explicar que aix s possible grcies alsmoviments de la paret de lesfag, mitjanant elsquals els aliments noms poden avanar en direc-ci a lestmac.


Desprs de la pluja.




Els cursos daigua desprs de la pluja

Els rius mediterranis

El rgim dels rius mediterranis est molt influtper la distribuci irregular de les pluges al llarg de

lany i per la seva torrencialitat. En els rius situatsntegrament en zones de clima mediterrani, lesfluctuacions de cabal sn molt marcades i pot serque quedin absolutament secs durant lestiu.Aquests rius poden omplir-se daigua brusca-ment en el cas que pluges torrencials prou inten-ses hi deixin caure centenars de litres per metrequadrat en noms unes hores.

Molts pobles o ciutats mediterranis propers a unriu conserven en la memria collectiva una dataconeguda com lany de laiguat, reflectida enalguna marca sobre la paret dun edifici querecorda el nivell assolit per les aiges.


Objectius:

Adonar-se que hi ha ali-ments que porten bacterismolt beneficiosos per a lespersones.

Adonar-se que les malnutri-cions poden ser evitables.

Quins altres aliments coneixes que, com elsiogurts, contenen bacteris que ens sn benefi-ciosos?

Investiga en qu consisteix alguna de les cam-panyes que coordina actualment la FAO .

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Els aliments8RCOL 2


43/46

Laigua i el creixement de larrel


Objectius Observar el creixement de les arrels en direc-

ci als llocs on poden trobar laigua que els per-met viure.

Material: dos pots de vidre, dues cebes, aigua,etiquetes adhesives i llapis.

Identifiqueu cada un dels dos pots enganxant-hiuna etiqueta adhesiva amb els nmeros 1 o 2.Ompliu daigua el pot nmero 1, fins a una micams de la meitat, i colloqueu a la boca de cadaun dels dos pots una de les cebes. Observeu qu

passa durant una setmana.Les arrels del pot nmero 1, que cont aigua,creixen molt ms que les del pot nmero dos,que s buit, fet que demostra que les arrels crei-xen en direcci als llocs on poden trobar aigua.

Collecci de fruits


Objectius

Colleccionar llavors per al seu estudi.

Material: capses de diferent mida, bosses i lla-vors.

Porteu a classe llavors de diferents tipus de plan-tes. Deixeu-les assecar b i poseu-les dins dunabossa. Grapeu les bosses i guardeu-les a linte-rior de capses on figurin, en una fitxa enganxada,les dades identificatives.


Les bosquines: la garriga, les brolles.




El garric

Ms informaci sobre el garric

El garric dna lloc al nom de garriga. I s que unagarriga s una comunitat formada per arbustosbaixos (al voltant d1 m) i dominades pel garric.En molts casos, aquestes formacions arbustivespoden presentar conferes, sobretot pi blanc, queels dna un aspecte boscs. La importncia pai-satgstica de les garrigues s molt gran, ja queocupen moltes zones que estaven ocupades perboscos que shan degradat.


Objectius:

Adonar-se que hi ha arbresque fan flors poc vistoses igens acolorides, flors queno ho semblen, com lesdels pins i els avets.

Adonar-se de les formes iles estructures dalgunesllavors, que els permetencaure ben lluny de larbreen el qual shan produt.

Busca informaci sobre els arbres, els arbustos oles plantes que tamb fan flors poc vistoses.

Busca informaci sobre els arbres, els arbustos o

les plantes que tamb tenen llavors adaptades alvol, com per exemple les de la planta dent delle.

2

1

59

9Les plantes amb florCRCOL 2RECURSOS DIDCTICS


44/46


45/46

Conserva de tomquets


Objectius Obtenir una conserva de tomquet en forma de

salsa.

Material: tomquets, sal gruixuda, branquetesde farigola, pot de vidre amb tanca hermtica,olla, ganivet, aigua i fogonet.

Comenteu als alumnes les diferents maneres enqu podem trobar els tomquets a les botigues.

Desprs de fer aquesta introducci, proposeurealitzar la recepta de cuina segent:

Agafeu uns quants tomquets no gairemadurs.

Poseu aigua amb sal en una olla.

Afegiu-hi els tomquets, rentats, i escaldeu-losdurant 5 o 10 minuts.

Deixeu-los refredar, peleu-los i talleu-los a tros-sos.

Ompliu els pots de vidre amb els trossos detomquet, branquetes de farigola i un polsimde sal. Tanqueu-los hermticament i poseu-losa bullir al bany maria durant uns 20 minuts.

En acabar, haureu obtingut una conserva detomquet en forma de deliciosa salsa amb la qualpodreu acompanyar la pasta i larrs.


El bosc de ribera.




Pollancredes

El rebrotament de soca

Els rius mediterranis ms cabalosos porten asso-ciada una franja de vegetaci forestal dominadaper caducifolis hivernals propis daltres biomes.Aquestes comunitats sn boscos purs o mixtos,com ara les vernedes, amb domini de verns; lesalberedes, amb domini dlbers; les omedes, ambdomini doms; les salzedes , amb domini de lesdiverses espcies de salzes, i les platanedes,amb domini de pltans.

La majoria daquests arbres tenen capacitat derebrotar de soca, cosa que representa una res-posta adaptativa a la possible destrucci de lesparts aries de la planta per crescudes violentes.


Adonar-se de la importnciadel suro com a protecciper a les alzines sureresenvers els incendis.

Adonar-se de la influnciade les persones sobre mol-tes espcies de plantes,fins al punt de trobar-nealgunes que no existiriensense la nostra intervenci.

Investiga on sn les zones catalanes de tradicisurera i quina importncia tenen de cara a la pro-ducci de suro i a la seva exportaci a nivell inter-nacional.

Qu en penses, de la modificaci de moltes plan-tes per part de les persones?

2

1

61

11Aprofitament deplantes i algues

CRCOL 2

RECURSOS DIDCTICS


46/46

La capada dels arbres


Objectius Observar la forma de la capada dels arbres

com a criteri dajuda per al seu reconeixement.

Material: una cmera fotogrfica.

Aprofiteu les excursions que feu amb lescolaper a fotografiar uns quants arbres representa-tius dels quatre tipus generals de capades.

La majoria de les vegades no cal pas acostar-se aun arbre per a reconixer-lo. Nhi ha prou dob-servar la forma de la capada, ja que la disposicide les branques i del fullatge s caracterstica per

a cada tipus darbre.

La diferents formes de la capada es poden clas-sificar, per exemple, en aquests quatre grups:

Cnica, en forma de cucurutxo, com la delsavets i molts pins.

Aplanada, en forma de paraigua obert, com ladel pi pinyer.

Arrodonida, en forma esfrica, com la de lomo el pltan.

Fusiforme, en forma de pinzell, com els xiprers.

s per aix que pot ser interessant tenir quatrefotografies de les capades ms representativesdels arbres que podem localitzar en els bitopsque anirem trobant quan fem excursions o sorti-des de camp. La capada dun arbre no ens diude quina espcie es tracta, per ja permet elimi-nar-ne moltes i, daquesta manera, ens en facili-ta la identificaci.


Les fonts naturals.




Les fonts naturals

Ms informaci sobre les fonts naturals

Hi ha diferents tipus de fonts naturals. Les fontstermals es caracteritzen per lelevada temperaturade laigua; les fonts minerals o medicinals duenuna aigua rica en substncies minerals, com arasofre, ferro, potassa, sosa i diverses sals; les fontsintermitents sn les que ragen en temps alternspel fet que es troben per sobre del nivell daiguafretica, i les fonts vauclusianes sn les que dei-xen sortir laigua dun torrent o un riu subterranis.


Objectius:

Adonar-se de la importnciadalgunes plantes, i en con-cret del pi blanc, com a fac-tors limitants de la superf-cie dels deserts.

Adonar-se de la presnciadalgues en els cursos dai-gua.

Quines espcies darbres limiten lexpansi delsdeserts, com ho fa el pi blanc?

Quin paper tenen les algues dins de la xarxa tr-fica tpica dun rierol que travessa un bosc deconferes?

2

1

RECURSOS DIDCTICS

Les pinedes12RCOL 2

cèrcol guia didàctica av.3r medi

Documents