s E T M A N A R l

MCMLXXIV (1.^ època) # Redacció i Adminis t rac ió : San t i ago Rossinyol , 6 % 12 de Gener 1936 ^ ^ ^ ^

I,AJJ0CIAC1C PROTECTORA}

_ ISENTANÇ

Comitè de caíctlariització MISSÎO GENEÍÍ.AL DEL COMITE

El Comitè de Catalanització, íé la miss ió de

procurar que sigin expressades en l lengua catalana

totes les manifestacions d'activitat social en tots s eus

aspectes : econòmic , politic, artístic, científic, cultural

i pedagògic. El Comitè fonamenta tal raó en el fet que e ls

iiidididus i col· lectivitats que desenrotl len una activi­tat ais països de l lengua catalana, siguin e lements na­cionals 0 estrangers, han d'estar interessats a enfortir la personalitat de Catalunya i per tant la s e v a forma pròpia d'expressió, que representà la m.és important de les seves caractéristiques.

LES TASQUES DEL COMITE L'acció del Comitè pendra ies següents formes : Primer. — Propagar consfanliiwni i per lots

fi/.s' mitjans els propòsits nostres, per tal de crear un

ambient popular favorable que exigeixi, espontània­

ment una catalanització general de les formes d'ex­

pressió en les activitats i relacions del poble.

Per tal de portar-ho a terme es sol·licitarà de les dues emissores radiofòniques, de la premsa barce­lonina i comarcal de les empreses d'espectacles , etc. facilitats per a prepagar e ls nostres propòsits. Aquesta acció de propaganda serà arrodonida mitjançant con­ferències, cartells, servei gratuit de premsa, etc.

Segon. — Pressionar directament particulars, i

col·lectivitats per tal d'aconseguir-ne una solidaritat

a l'obra de catalanització.

L'acció conjunta amb tots aquets e lements serà sol·licitada mitjançant la convocatòria d'una A s s e m ­blea de totes les entitats a cada localitat, i per simple adhesió al nostre manifest, pels particulars.

Terces. — Fe/- conèixer directament el nostre

propòsit a tots els individus i enlitats de tota mena.

que no emprin correntment la llengua calcdana e / í

la relolaciò de llurs establimeiüs, en els impresos i

propaganda. -

Les gest ions per a aconseguir-ho seran fetes, indistament, per correspondència o per visita personal després de posseir una detallada informació, la qual pot efectuar qualsevol de les formes orgàniques que adopti el Comitè en les barriades i localitats co ­marcals. I -,

Quart. — Organitzar directament la catalanit­

zació d'aquells mitjans d'expressió que més influèn­

cia poden exercir en el poble.

La manca de mitjans econòmics suficients no permet grans realitzacions depenents directam.ent del nostre e l íorç; cal, però, anar immediatament a l'es­tudi de les possibil itats de catalanitzar directament el c inema per mitjà de doblatge o retolació; vetllar per la profusió de teatre català cada temporada; evitar el bi l ingüisme en la ràdio; afavoriria propagació i edic ió del llibre català (un de tants mitjans per a facilitar-ho pot ésser una constant informació bibliogràfica) etc.

Cinquè. — Intensificar la propagació de la

llengua catalana, sobretot en el medis obrers, per

miijà de cursets i conferències.

Cal organitzar una veritable croada d'ensenya­ment de català en les entitats dels treballadors, per tal com la intensificació del cone ixement del nostre idioma va lligat estretament amb l'ésser m é s o m e n y s exigent la necessi tat cataianiízadora de les m a s s e s populars.

Sisè . — Establir un servei d'informació i cor­

recció de icvlos a profit de tots els qui vulguin con­

sultar-lo.

Aquest servei pot fer-se intensiu mitjançant ^es

de legac ions del Comitè.

CS !<

I CS c

i— cs m 0)

•o

S ' A G A R Ó

LA CIUTAT JARDÍ DE LA COSTA BRAVA

Obert tot i'any - Lloc ideal de turisme Já

b D i r e c c i ó M A K U E L M O N E L L : T e l è f o n 2 3

BALUARD DE SITGES

Aspectes helis de Sitges (Acabament)

MARICEL

Coincidint meravel losament amb la celebració del quart cap d'any del traspàs del plorat Rossinyol , el dia 14 de juny d'enguany solemnialment ha estat lliurat al poble , Maricel, el palau esplèndid on, gràcies a la col · laboració que no ha pogut ésser negada per la Generalitat i la Junta de Museus de Catalunya, (Sit­g e s , c o m les donzel les genti ls , ho aconsegue ix tot pe l s seus encisos) , quedarà convertit en una amplia­ció digna del Cau Ferrat.

Abans d'obrir-se Maricel, el Conseller de Cul­tura de la GeneralitaL la Junta de Museus de Catalu­nya, el Patronat del Cau FerraL l'Ajuntament, les a s ­soc iades del Ram de Tot l'Any, les e sco l e s i el poble de Sitges, reteren homenatge al mestre eximi, diposi­tant ramells de flors, al peu del seu monument en el místic Recó de la Calma, amb una emoc ió espiritual i respecte corprenedors.

Quan el senyor Alcalde, amb veu tremola i commogut perquè havia buidat el seu cor al paper, va llegir unes paraules de recordança i de gratitud a Rossinyol , mentre les flors espandien llurs flaires vers el cel de l'art i de la glòria rossínyol íanes, regnava un silenci de rerpectuosa emoc ió , i l'esperit de l'ar­tista flotava triomfant envaïnt-ho t o t . . .

Després , la gernació sobreixint-se impacient, assalta Maricel.

I el nou Museu quedà inaugurat amb la expo­sició de la Processó de Sant Bartomeu, magna obra del pintor vuit-centista Felip Massó que ha estat g e ­nerosament cedida pel honorable senyor Conseller de la Generalitat de Catalunya.

ENRIC MORERA

N o fà pas molt temps que Sitges homenatjà el mestre Morera, feliç creador de tantes sardanes i can­çons populars catalanes, amb les que ha fet vibrar de fervor patròtica l'ànima de Catalunya.

Amb motiu de complir enguany el setantè cap d'any del seu neixement. Sitges decidí de fer a honor seu un conjunt de festes de caire popular amb la col-laboració de l'AjuntamenL Les notes armoniosos del Mestre fendiren els aires triomfalmenL al Cap de la Vila, a la Ribera i dintre del recinte del Reliro, i les mans de tothom es cansaren de tants aplaudiments.

Les anel les sardanístíques foren el miracle de juntar i agermanar, amb ga i e s i laçades d'amor, totes les c lasses socials i tots e ls s e x e s . . . I el poble digué al Mestre : Visqueu molts anys per poder interpretar musicalment les coses de la nostra Catalunya ! . . .

LA PLATJA. EL PASSEIG I LES FLORS

Qui no hagi vist el Passe ig Marítim deliciosa­ment esplèndid i meravel losament situat, i no hagi seguit la s e v a coquetona platja, no podrà haver cop­sat ni respirat el perfum dels idil·lis que hi floreixen tan sovint, ni rebre e ls acaronamenta càlids d'un sol tothora brillant i recomfortador, ni estasiar-se contem­plant el panorama d'aquella corba de sublim bellesa.

Els bancs ben acoll idors del Passe ig i les menu­des petxines de la platja us diran dels parrupeigs d'enamorats; i, encara, l es ones que veureu lliscar mandrosament amb trepig de peus calçats de randa, us duran tendríssimes salutacions del Mare Nostrum...

Enlloc no us rebrà cap platja tan amorosament. I és que Sitges recull en sa falda gegantina i reté a tothom, com volent cloure els seus fornits i amorosos braços, l'un des de Terramar i l'altre des de la Punta, per tal d'oferir-vos : mist ic isme i gràcies divináis des de la Iglesia; primícies artístiques des del Cau Ferrat i Maricel; repòs i hostalatge des del cosmopolita Pa­lace Hotel Terramar i l 'esplèndid 1 pairal Hotel Subur, i esbarjos variats, des de la frèvola Piscina i des dels cas inos igualment b e n agença i s . Prado Suburense i El Retiro, els veritables forjadors, amb sa noble rivali­tat per a superar-se, de la magnífica Sitges d'avui.

Que bell i plaent és el sentir-se temptat pels seus enc i sos 1 Veure's c o p s a t per les onades amigues, el c o s freturant de frescor, i permetre que el besin, l 'embolcallin, i el gronxin tendramení i dolça amb els

PHILIPS

ESCUCHE USTED on receptor PHILIPS y sabrá lo que es el «Elemento invisible», simbolizado por el emblema de ondas y estrellas; máxima garantía <!• calidad y rendimiento.

V REPRESENTANT A SITGES :

Francesc Macià, 1 5

0)

•o o cs

JÉ

BALUARD DE SITGES

seus braços d'escuma 1 . . . Rabejar-se d'emocions ar­tístiques i espirituals, tot contemplant les l laminedu-

I res d'art del Cau-Ferrat i de Maricel ! . . . Sentir-se perfumat per tantes de flors que agencen bel lament tots els edificis i e ls parcs de la preciada Vila ! . . .

Perquè h o m no pot concebir ací una torre, una llar ni una v ivenda sense el s e u jardí, el seu pati flo­rit 0 bé la seva co l · l ecc ió sisquera de testos amb ro­sers, amb gessamins , amb geranis i, sobretot, amb clavell ines. . .

1 és que Sitges ha crescut inseparable de les

Hors, les seves b o n e s amigues .

E X P O S I C I O N S DEL C L A V E L L

Qui no ha sentit parlar de les magníf iques i

úniques Exposicions del Clavell, que foren ce lebrades

j- anys seguits amb una afluència progressiva d'exposi­

tors i de visitants ? He tingut la joia de veure'n dues, ço que m'ha

ofert una bella oportunitat per tal de conèixer la de­voció dels sitgetans a les flors totes, per bé que, d'u­na manera especial , als clavel ls , amb la formosor i perfum dels quals so lament podien competir els ence­sos llavis i les ga l lones jovenívoles de les donze l les expositores i de les donze l les visitants.

Tanta és la importància que arreu ha estat concedida a les Exposis ions del Clavell de Sitges, que sempre s'hi han sumat de bon cor les primeres autori­tats de Barcelona, de Catalunya i de l'Estat, donant-hi més relleu amb la s e v a ass istència i concedint va luo­sos premis.

Emperò àdhuc han pogut donar lloc a est imu­lar els infants en l'amor a les flors mitjançant l'oferi­ment de plançons a la gent menuda que, a l'any se ­güent, havent-los conreuat i regat i mimat, els han fet

! aspirar a l'assoliment d'un premi. L així, e s v e u que els nois í les noies de Si tges respecten i es t imen tan sincerament les flors, que ells i e l les es dolen de pro-íanar-les i es desplauen de que e ls altres ho facin. Perquè, diuen, les flors són per a fer g o i g i esplandir perfums, no pas per a ésser mal respectades barroe­rament.

Per això, n o m é s les v e u e n amb simpatia : a les mans i al pit de les dametes genti ls , on e s desmaien qui sap si ge loses d'una be l l esa rival m é s duradora; com darrer tribut d'amor i bon record als traspassats; com ador..ament de l s parcs públic, per a encís de tot­liom, i dels monuments d'artistes i de patriotes; i, fi-

I nalment, als altars de Nostre Senyor i de la Mare de Déu, expressió i p lasmació i s u m m e s de tota bel lesa i de tota virtut.

L A P I N E D A

Aquesta devoc ió s itgetana a les flors s'estèn

també als arbres, perquè no oblida ningú que són e ls

pulmons veritables dels pobles i la s e v a garlanda de

joventut perennaL Així, ha pogut ésser creada una esplèndida Pi­

neda que, tot i els aires marins, v a creixen ufanosa per miracle de la cura i constància s i tgetanes . Els seus pins es v inclen desmaiats vers la Vila com v o ­lent retre homenatge als seus enc isos . O bé potser arab l'afany de voler tornar a la muntanya.

C L O E N D A

Per a tancar aquest reportatge, sigui'm permès de convidar tothom a que visiti Sitges, i veurà la blanca Coloma Catalana que, amorosida, us espera oferint-vos el s e u fogar de l'art, de la cultura, de la be l lesa i del turisme m é s se lectes . . .

En penyora d'afecte,

JOSEP M.^ FARRERONS

GLOSSA SETMANAL

Caldria posar^se a to Cada volia que llegim un elogi de la nostra

vila, considerant-la un fogar de cultura i un niu d'artistes o devots de les arts, —ja ho hem insinuat alguna altra vegada— sentim una veritable engoixa. A Sitges no hi ha una tradició artística conservada que es reflecteixi en una educació cívica. Sitges no és el que sembla ni el que caldria que fos per posar-se a io amb el seu barri gòtic refet amb escreix, o amb la sensibilitat d'alguns dels seus fills preclars i dels filantrops admiradors. La mica de sensibiliíai que la immensa majoria dels siigeíans seníim, no és més que snobisme nodrid pels afàlecs. Però no hem sabut copsar la flameta de l'estímul i crear una cultura col·lectiva que vingués a confirmar la fama gratuï­la meni adquirida. ^

No és de creure que el percentatge d'arlisles i escripíors que dóna la nostra vila sigui gaire inferior o superior al de les altres poblacions cívicament ca- ^ talones. El nivellamení no és lògic, no és a lo amb el seu renom de culta. |<

Què en farem de tenir museus i biblioteques, *^ lés han de servir per ensenyar-ho als foras-• només Iian de servir per ensenyar-ho als foras- ^

irs. Les biblioteques de les societats i de l'Ajunta- ^ lenl no són mai visitades, tot lii estar proveïdes ^ 'enciclopèdies i llibres ben interessants, això no pri- "JJ

Sl

ters. ment d va de que hom deixi de demanar la que la Genera- [ litai instal·larà al Maricel i engori la que protm" Caixa de Pensions inslal·lar al carrer de l'Aiguc nim el Cau Ferrat, on es pot estudiar la seva n da col·lecció, però els sitgetans sols hi entrem pej^

rometé la <J [igua. Te¬ la nodri-

BALUARD DE SITGES

acompanyar un familiar que ha vingui de visita a

la vila; aviat podrem veure el museu de vaixells en

miniatura del malaguanyat Emerencià Roig. es fa­

ran a l'innagurar-se unes eufòriques visites i després

ningú es recordarà de mantenir un culte de gratitud

que li serveixi de nodriment espiritual; si un nou

llegat artístic del tresor pairal de Sitges, com es ru-

moreja, ve a constituir un nou museu, serà ben de

doldre que no enriqueixi el bagatge de les nostres

aficions.

Es clar què pot venir un redreçament, una ton­

gada d'espiritualitat, com ha succeït en altres pobles,

i llavors el terreuy serà magníficament propici i els

camps de ilimilades posibililaís. Ens aconhoría i

fa néixer esperances la íasca eficient d'aquest esplet

de joves que. allungats del casinisme que estèriliiza

tots els esforços culturals iniciats a Sííges, organilza

exposicions i cursets d'estudis, elevant la. cultura

ciutadana a un remarcable nivell.—a desgrat de buit

dels del camp contrari i del silenci i manca d'afàlec

en els elogis descriptius,— sota el signe apolííic de la

Creu i de la F. J. C.

PARABOL

ANTOLOGIA

D ' un cap de marbre P e l marbre pàl · l id de l a tes ta áreáa la l l u m k i j u g a a m b u n reflex que es perd. É s c o m el bri m é s dob le de l a s e é a per l 'arqueò leé que l ' h a descobert .

S o m r i u per s o t a el caire del n a ç escante l la t i e n y o r a l'aire del d ia qne el t robaren s o t a terra, vora de u n arbre de f u l l a t é e verd, e n t r e m i é de u n ve l l p l i n t e i de u n a ¿erra

S o m r i u e n l 'ampla v o l t a de l M u s e u i n i n é ú de l s qui el m i r e n ara b i veu l a petja clara de u n passat albir.

E v o c a el d ia e n que l'aire l l e u el á o í é l i re tornava del respir,

A L E X A N D R E P L A N A

C O L M A D O FRUITERIA A Y M E R I C H

Carrer de Fermí Galán (abans Sant Pau)

Queviures íins. Fruites Je l país i exòtiques.

Viatges Marsans, S.A. Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de ferrocarrils

Quilomètrics i bitllets combinats

Passatges marítims i aeris

Serveis d'automòbi!

Iní&rm&s 1 p r e s s u p o s t o s g r a t u ï t s

FUNCIONS DE LA SETMANA

Avui diumenge, les Misses com de costum. — A dos quarts de 5, sant Rosari.

Totes les Misses d'avui, a la Par­ròquia, Hospital i Mares Mercedà­ries, per l'ànima de D.** Marina Ca­tasús v ídua de Freixas, (a. C. s.)

Tots els dies feiners, a les 6 de la tarda, sant Rosari.

Dimarts, dia 14. — A les 10, Fu­neral en sufragi de l'ànima de Dii Emília Mirabent Soler, (a. C. s.)

Dijous, dia 16. — Totes les Mis se s de la Parròquia, Mercedàrie^ Vetl ladores, Hospital i Capella djg l'Ave-Maria, en sufragi de l'ànín^ de D.'' Maria Mitjans Julià, (a. G. s^

Divendres , dia 17, Festa de Sai^ Antoni Abat. — A les 9, benedicció dels animals a la platja de Safl Sebastià. 13

Dissabte , dia 18. — A les 10, Sij batina al Santuari del Vinyet, ani^ Missa, que s'aplicarà en sufragi l 'associada difunta D.^ Josepa | ^ bonel l Julià (a. C, s.)

B A L U A R D D E S I T G E S

Carme dc Querol i Llopis

Ouerol Perla bonesa del seu ca- ramenL en el qual hi acudí tot el S e Í per les seves Virtuts i reli- poble i àdhuc forasters comarcans giosiositat i pel seu esperit carita­tiu era justament apreciada no sols pels conveïns, puix sempre

Carme i de ciutat La senyora ha d'haver trobat en el Cel un pre­mi a les seves exemplars virtuts.

El matí del passat dijous lliurà tenia una paraula per tothom, sinó EI dol del sepeli estava format rànima al Senyor aquesta dama Pels forasters i estiuejants que han pels seus amantíssims espòs i fd , sitgetana, esposa del farmacèutic i ' ^^^ ««^P'^^ P^™^^'^ ^^'· ' «vnds. Mossèn Llms Montfort,

ex-jutge municipal Josep Ferret i ret un desinteressat lloc de contac- ex-Ecorrom de la Parroquia, i el P. Robert dilecte amic nostre. Feia te i de relació amistosa. Les fami- Jaume Bisbat Rector dels PP Es-uns dies que la salud ja de temps ' ^ humils i menesterosos trobaran colapis de Sitges, i darrera la Ilar-precària de la senyora Carme, ba- ^ l'acolliment de la difunta i ga comitiva tres c o t e s amb mo­via empitjorat i a desgrat de les institucions benèfiques i reli- numentals corones de flors, ofrena

gloses perden així mateix una mà de la família,

amiga i benefactora. atencions i cures que els seus sem­pre lí havien prodigat, hom ja do­nà el seu traspàs com inevitable.

Carme de Querol i Llopis era descendenta de la pairal niçaga dels Querol que de l'edat mitjana figura en el cens senyorial de Sit­ges, i filla del patrici Xavier de

BALUARD DESITGES particu-c • 1 H . i « . P u ^ adolorits larment testimonia la seva sincera

e s p ' r ^ ^ e 1 D " ~ condolença a , e s , a . m e s Fe,re. •

Querol, germà Joaquim, i demés familiars l'afecte i el bon record que els sitgetans servaran d'ella, palesat en l'acte del seu

de Querol.

enter-

lllllllillllllllllllllllllllilllll lllllllllülllllll © t í e l a r

I G arrofé i Artigas I [oiífíltdíi M Mm i aloiiaiiieüfs espedi ie iiservatió I Projectes i pressupostos O Rams - Corones - Flors especials

I Diposiiaris dels acreditáis insecticides «Anònima PUNT BLA U»

= Establiment : Passeig a Vilanova, 6, Telèfon 105 llllllllllllllllllli

1

R A F A E L F O N T ADVOCAT -PROCURADOR DELS TRIBUNALS

R. F O N T I F E R R A N ADVOCAT

Assabenten als seus clients i amics, que han establert una oficina a Barcelona, carrer de Provença 220, 2.on, Telèfon 71848, Hores de despatx, de 4 a 7 tarda.

A Sitges, carrer Illa de Cuba, 2, dimarts, dijous de 9 a 11 i el matí dels diumenges.

Afers judicials, administratius i econòmics.-Cobrament

crèdits.-Gestió de negocis per tot Espanya.

L a F e s t a d e l s R e i s

Amb l'animació acostumada es celebrà aquesta simpàtica i tradi­cional festa, que constitueix la joia dels petits, que són els beneficiats, i també dels grans, que gaudeixen veient les cares rioleres que fan els infants davant de les coloraines de les joguines, bo i enyorant els temps que l'innocència els feia creure la veracitat de tot Enguany, però, la festa ha estat més comple­ta degut a l'organització d'una ca­ravana de Reis que va arribar el diumenge, vigília de la diada, a les deu de la vetlla, recorrent els car­rers de la vila seguiís d'una banda de música i amb sengles caballs trajos de reglament, cosa que con- .<u grega gran nombre de públic que g i l nava la iniciativa dels seus orga-

3

dissabtes

de

la visi- ^ :'Is feu Sí

cs : u seu- EÛ

lloava la iniciativa nitzadors.

Els Reis d'Orient feren una ía al local del Prado, on se'ls una rebuda triomfal i se'ls feu seu re en una llotja d'honor en el Ball que s'hi celebrà, que es vegé aní-madíssím. Heus ací una festa que ^ caldria repetir cada any, com ja caldria repetí fan molts pobles.

B A L U A R D D E S I T G E S

P r a d o S u b u r e n s e

Havent estat e legi ts els següents senyors per a la renovació de la Junta del Casino Prado Suburense, Josep Planas i Robert, Antoni Ri­gol i Piera, Josep B o c h i Pons, Sal­vador Sanahuja i Matas, Samuel Barrachina Esquiu, Josep Ferret i Robert, Josep Roca González i Joa­quim Peris Aparici, dos dels quals substitueixen a dues dimisions ha­gudes , la Directiva del susdit casi­no de des de primer d'any é s la següent : Pres ident Josep Planas i Robert; Vis-president, Rafael Pa­drol i Milà; Tresorer, Josep M,^ Tei­x idó i Jacas; Secretari, Antoni Ri­go l i Piera; Vis - secretaris, Josep B o s c h i Pons i Salvador Sanahuja i Matas; Bibliotecari, Samuel Barra­china Esquiu; Vocals , Josep Ferret i Robert Daniel Montané i Soler, Josep Roca i Gonzalez i Joaquim Peris i Aparici.

B

R e c o m a n e m als nostres lectors que assisteixin a les s e s s ions de c inema que e s celebraran avui al Prado, car s'hi projectarà el gran film «Corazones rotos» i e ls dibui­x o s en colors de W Disney, «Tien­da de loza».

P a t r o n a t d ' A c c i ó S o c i a l

Donant sat is íacció a l es nombro­s e s persones que ho han demanat, aquesta tarda a les 6 es represen­tarà novament el drama «Lluita de Cors», que tant èxit assolí e l dia de la s e v a estrena, pe l quadre e scèn ic de la F. J. C.

Per evitar aglomeracions, la ta­quilla estarà oberta de 12 a 1 del migdia.

N e c r o l ò g i q u e s

A Palma Soriano, o n residia de molts anys, morí el pasat 3 de de­sembre el compatrici Francesc Cu­s iné i Jas. El finat feia molts anys que no havia estat a la nostra vila, però era recordat amb simpatia pels seus familiars i coneguts .

Rebi la s e v a vídua, filles, fills plítics, germans i demés parents el test imoni de la nostra condolença.

A Garraf ha mort En Joaquim Se lvas Castany, el propietari de la tenda de queviures coneguda per La Cantina, persona que gaudia de les s impaties no sols de la barriada sinó de quants havien tingut oca­sió de tractar-lo, per les s e v e s bo­nes qualitats personals. Rebin la s e v a esposa i demés parents la nos ­tra sincera condolença. A. C. S.

•

El passat dimecres morí, després d'una crudel malaltia, i a l'edat de 23 anys , el malaguanyat jove com­patrici Antoni Gual i Lluís. La se ­va mort ha estat sentida de tots e ls sitgetans, car era un minyó tot franc i amable.

A. C. S. i rebin e ls seus afligits familiars el nostre sentiment.

N o t í c i e s V à r i e s Mossèn Ramon Cunill, que exer­

cia de vicari en la nostra parrò­quia des del gener de l'any 1934, ha cessat en el seu càrrec i ha d'a-nar-se'n a Madrid per una miss ió especia l del senyor Bisbe de Bar­celona, ja que donarà un curset en aquella capital. El Dr. Cunill deixa a Sitges una estela d'amistats i de simpatia.

• Ha estat nomenat per a substi­

tuir al Rvnd. Dr. Ramon Cunill, Pvre., el Rvnd. Mossèn Miquel Torrents i Duran, Vicari de Sant Feliu de Codinas. Benvingut,

a Als devots de Sant Sebast ià , que

són en bon nombre a la nostra vila, els recordem la proximitat de la diada patronímica, que s 'escau de demà dilluns en vuit, i a la v e g a d a fem avinent que si vo len fer ofrena d'un ciri a la imatge del sant mar­tre poden fer el corresponent en­càrrec a l'administradora de l'ermi­ta senyora Tecla Inglada Vda. Hill, que té el seu domicili al carrer de Sant Francesc n.° 19, l .er-2 .^

a

Hi ha un tros del p a s s e i g de la Ribera que ja l lueix nova il·lumi­

nació, amb uns fanals moderns, ha­vent desaparegut portant aquells pals interins i la s e v a xarxa de fils que tant enlletgia. Ara que, si ens é s permès de dir la ver i tat no ens plau del tot aquesta instal·lació de fanals que la companyia «Riegos y

: Fuerza del Ebro» ens ofereix com­plint el seu contracte amb l'Ajun-

- t a m e n t ja que trobem insuficiència ): de llum, sobretot per a l'estiu que

é s c o m interessa, tenint en compte ; el moviment de la Ribera.

• Heu-vos ací el resum de caps de

bestiar que s'han sacrificat durant el passat any 1935, a l'Escorxador Municipal de la nostra vila :

Gener, 509.—Febrer, 493.—Març, 438. — Abril, 468. — Maig, 467. -Juny, 557. — Juiiol, 752. — Agost, 898. — Setembre, 687. — Octubre, 521. — Novembre , 447. — Desem­bre, 434.

a : Al matí d'ahir dissabte, i dins el túnel «La Falconera», al pas del tren de les sis, posà el cap damunt els rails de la via, un individu. Com que li quedà totalment trosse­j a t i a m é s havia destruït prèvia­ment tota mena de documents, no pogué ésser identificat.

El Jutjat ha ordenat l'aixecament del cadàver i instrueix les corres­ponents di l igències .

El dijous, s'efectuaren proves de circulació d ' u n a de les motores que tenen de circular per aquesta línia. Hi foren convidades les au

ie (fl

a

0)

•o toritats dels pobles entre Barcelona ^ i Vi lanova. El viatge va resultar ¡í del tot satisfactori.

a

Hem rebut el Butlletí dels Mu­seus d'Art de Barcelona, correspo­nent al corrent mes de Gener, la ^ pulcra edic ió de la Junta de Mu­seus que registra el moviment vida de les col · leccions d'art cata­lanes, en la qual inserta en H o c ^ ^ preferent un article signat per X a - ^ a vier Soler sobre el llegat d'Emeren-

cs c

m . la ^ Mu- \^ : 1 la :ata-

B A L U A R D D E S I T G E S . 7

cià Roig i Raventós, el s itgetà ena­morat de les c o s e s de mar i de les costums vel les . Il·lustren el docu­mentat treball del senyor Soler ul­tra un retrat de l'inoblidable amic traspassat, vàries fotos dels vai­xells miniatura coostruïts per ell i que constitueixen la col · lecció l le­gada, que s'està instal·lant en una sala del Maricel.

• ïisana a n l i n e r v i o s a A N D I N A

• El passat dijous els sitgetans

gaudiren de la rara vis ió d'un eclipse total de lluna, e sdev inguda als volts de l e s se t de la vetl la, amb un cel lliure de núvols . Els supersticiosos, que encara en que­den, presagiaven quimèriques ben­aventurances . . .

B

El passat dimarts fou promulgat el decret de dissolució de corts pel Govern de la República, c o s a que sorprengué a tothom ja que sem­blava que no ho fóra fins a últims de mes. Les noves e lecc ions , que tindran una importància capdal, e s celebraran dins la s e g o n a quinzena del mes de febrer.

B

Tisana d e p u r a t i v a A N D I N A

B

Estem gaudint d'un t e m p s g o s a ­ríem a dir primaveral. Ens trobem a ple hivern i ben pocs dies ha fet de fred, en perjudici de les indús­tries que es nodreixen precisament dels efectes de les baixes tempera­tures.

• El popularíssim i entusiasta sit­

getà Rupert Roca Armengol , el Pre­goner suplent que actuà a la Festa Major del Penedès celebrada l'estiu passat al Poble Espanyol de Mont­juïc, s'ha establert de venedor de diaris i periòdics, 'fent-ho públic per tal de que els qui eren servits pel Ramonet dels diaris, traspassat tràgicament la setmana anterior, puguin si ho tenen a bé, adquirir-los a ell.

Indicador setmanal Avui d iumenge , dia 12.—A les 8,

Comunió general obligatòria, ofi­cial del Grup.—A les 6 de la tarda, tindrà l loc al Patronat una repre­sentació de l'obra «Lluita de Cors».

Dilluns, a l es 8 del vespre .— As ­saig de teatre.

Dimarts, a dos quarts de 8. — Curset de dibuix.

Dimecres , a les 8.—Cercle d'es­tudis sobre la moral Catòlica. Te­ma : El s i sè manament . Dirigirà la conversa En J. Carbonell.

Dijous, a les 8.—Reunió de Caps de co l la .—A les 10 de la nit, assa ig de teatre.

Divendres , a les 8. — Reunió del Comitè Directiu.

Dissabte , a dos quarts de 8. — Curset de dibuix. — A les 10, pràc­tiques d'oratòria.

D iumenge vinent, dia 19.— Tin­drà lloc el quart Recès-Revis ió de la Comarca del P e n e d è s Marítim. Els actes d'aquesta diada e s ce le ­braran en el local del Patronat d'Acció Social .

C i c l i s m e

El Club Ciclista Suburenc, des ­prés de l'organització del Campio­nat Social, del qual n'ha esdevingut campió En Ramon VidaL que cobrí els 125 quilòmetres en 3 hores 23 minuts, es proposa celebrar diver­ses excursions, per tal de visitar els pobles m é s típics de la comar­ca. Hi són convidats tots els entu­s iastes del cicl isme.

Avui diumenge, dia 12, s'efec­tuarà una atractiva excursió mati­nera al Pantà del Riu Foix, visitant e ls bel ls paisatges de Lurdes i al­tres que s'oviren durant el curs del trajecte.

La sortida serà a dos quarts de 7 del matí davant del local social , el Cafè Subur, del Cap de la Vila.

Ei R a m d e t o t l 'any a R u s i ñ o l

En la setmana que acaba de fi­nir, han dipositat el ram de flors al peu del retrat del fundador del Mu­seu «Cau-Ferrat», les senyoretes Núria i Griselda Mirabent, i la se ­nyora María Teresa d'Almirall.

Correspon fer-ho en la propera les senyoretes Lluïsa Robert i Jo­sepa Llorià, i la senyora Josepa Milà de Riera.

Registre ciwil Inscripcions efectuades

aquesta darrera setmana

MATRIMONIS = Cap.

NEIXEMENTS Alba Jafra CUment, fill de Joan

i Assumpció .— M." del Vinyet Sar­dà Vergés , filla de Josep i Marina. —Anna Rodríguez Abadia , filla de Josep i Josepa.— Francesc Fuentes Sánchez, fill de Joan i Patrícia.— Núria Carbonell Roig, filla de Magí i Rosalia.—Antoni Garcia Sánchez , fill de Bartomeu i Consol.

DEFUNCIONS

Pere Pascual Mareé, 56 anys , v i ­du.— Antoni Gual Lluís, 23 anys , solter. — Carme de Querol Llopis, 53 anys , casada.

Saló

yer ia

O n parie français

Jesús 11- Sant Bariomeo 2. Telèfen 121- Sitges

(A

CS X

I cs c

i— cs m d) •o -o

cs

BALUARD DE SITGES

Antoni BieSsa SITGES-BARCELONA

Dos viatges diaris

Es reben encàrrecs a Barcelona Centre de Recaders, Petxina 4

i Claris, 66, Tel. 70456

A Sitges Carrer Angel Vidal, 1. TelèL 22

Rapidesa i economia en els encàrrecs.

Camiser ia i Corbater ia

RECADER SITGES - BARCELONA

D O S VIATGES DIARIS

A BARCELONA: Aragó, 271 Cen­tre de Recaders, TeL 77208 i Arólas, 3

A SITGES : Jesús 8 bis, Telcfon 78

I B B B B B B B B B M B B B B B B B B B B

32, BOQUERIA, 32 B A R C E L O N A

Grar\ assortit mm, immi mmm

î îoîs û s r î l î l i i p g f i i i p s î i i l r a i

La catîîiseria m é s econòmica

Especialitat en camises a mida

i:ILL!LL!LL!!LL¡LLL!LLÍ!!ILLTLLII¡ILLLLLL:L!IIIIIIIIIIIinillllllin

i íiMigip I 1 SETIVIANARI |

I S U B S C R I P C I Ó I

I Sitges, trimestre, 2 pts. | \ A fora, semestre 4'50 « 1 i A Cuba, any 2 pesos or f l Anuncis a preus con- | I vencionals, segons el § i número d'insercion.s. | : Esqueles mortuòries i \ segon.s tarifa. i

I;I!IIÍI;TI: 5

Creació de la confiíeria LA ESTRELLA

l> ¡>

S>

A q u e s t de l ic ies postre, q u e és elogiat per

t o t h o m qui el p rova , es v e n en capses d 'una

a c u r a d a i t ip ica p r e s e n t a c i ó al p r eu d e

5 p e s s e t e s la c a p s a g r an

3 » » » pe t i ta .

U n a c a p s a d ' E s c u m e s és, pe r si sola, un

o b s e q u i de b o n r eco rd d e Si tges .

U n a c a p s a d ' E s c u m e s i u n a ampol l a de Mal­

v a s i a és un o b s e q u i comple r t .

P r o p a g u e u a q u e s t e s E s c u m e s de la Platja d'Or

Santiago Rossin/ol, 6 - SITGES

3 S 0)

!-0

cs

o cs m d) •o

ü cs