curs/torn: fisioteràpia 4g fisioteràpia · compleixin els criteris d’inclusió. els...

Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna

Universitat Ramon Llull

Barcelona, 26 d’Abril de 2018

Eficàcia del mètode Mindfulness

combinat amb la teràpia

d’exercicis de control motor en

persones adultes amb dolor crònic

lumbar inespecífic per a la

reducció del dolor

Autoria: Mireia Coll Omaña

Curs/Torn: Fisioteràpia 4G

Assignatura: Treball de Final de Grau

Convocatòria: 1era

Tutor/a: Jordi Vilaró Casamitjana

Fis

iote

ràpia

1

Mireia Coll Omaña

Índex

1. Resum ................................................................................................................... 3

2. Summary ............................................................................................................... 4

3. Antecedents i estat actual del tema ....................................................................... 5

4. Referències bibliogràfiques .................................................................................. 11

5. Hipòtesi ............................................................................................................... 19

6. Objectius.............................................................................................................. 19

7. Metodologia ......................................................................................................... 19

7.1 Disseny ......................................................................................................... 19

7.2 Subjectes/materials d’estudi, criteris de selecció .......................................... 19

7.2.1 Subjectes ............................................................................................... 19

7.2.2 Criteris d’inclusió i d’exclusió ................................................................. 20

7.2.3 Càlcul de la mostra ................................................................................ 21

7.2.4 Diagrama del criteri de selecció ............................................................. 21

7.3 Intervenció .................................................................................................... 21

7.4 Variables ...................................................................................................... 23

7.4.1 Mesures ................................................................................................. 24

7.5 Recollida de dades ....................................................................................... 25

7.6 Anàlisi de dades i integritat de les dades ...................................................... 25

7.7 Limitacions de l’estudi ................................................................................... 26

8. Consideracions Ètiques ....................................................................................... 27

9. Pla de treball ........................................................................................................ 28

10. Recursos necessaris ........................................................................................ 29

11. Aplicabilitat i utilitat dels resultats ..................................................................... 31

12. Pla de difusió.................................................................................................... 31

Annexes...................................................................................................................... 33

Annex I. Model del dolor crònic inespecífic a partir d’una disfunció cortical ............. 33

Annex II. Arquitectura anatòmica dels Multífids ....................................................... 34

Annex III. Classificació O’Sullivan Classification System ......................................... 35

2

Mireia Coll Omaña

Annex IV. Teoria del Fear-Avoidance ...................................................................... 38

Annex V. Tractament de Fisioteràpia d’exercicis de control motor ........................... 39

Annex VI. Tractament de Mindfulness ..................................................................... 40

Annex VII. Escala Visual Analògica (EVA) .............................................................. 41

Annex VIII. Escala d’incapacitat per dolor lumbar d’ Oswestry ................................ 42

Annex IX. State-trait anxiety inventory (STAI) .......................................................... 43

Annex X. TSK-11 .................................................................................................... 44

Annex XI. Escala SF-36 .......................................................................................... 45

Annex XII. Escala adaptada al Castellà de la FABQ ................................................ 46

Annex XIII. Full d’informació .................................................................................... 47

Annex XIV. Document de Consentiment informat .................................................... 50

Annex XV. Document de renúncia ........................................................................... 52

Annex XVI. Ubicació de la Unitat Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de

Barcelona ................................................................................................................ 53

3

Mireia Coll Omaña

1. Resum Títol: Eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control

motor en persones adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic.

Antecedents: El 90% dels pacients amb dolor lumbar, el pateix de tipus inespecífic i

entre el 7-10% no es recuperen en un any. Les conseqüències del dolor lumbar crònic

inespecífic són majors despeses mèdiques, absentisme laboral i discapacitat; a més a

més, la prevalença d’aquesta patologia en països desenvolupats és del 23%. Cal

remarcar que, tot i que existeixen molts tractaments, encara a dia d’avui no es disposa

d’evidències suficients sobre cap tractament que funcioni de manera eficaç.

Objectiu: Determinar l’eficàcia de la combinació del Mindfulness amb la teràpia

d’exercicis de control motor en la reducció del dolor en malalts amb dolor lumbar crònic

inespecífic i determinar l’impacte d’aquest tractament sobre la funcionalitat física, la

por al moviment, el Fear-Avoidance (FA), la qualitat de vida i els nivells d’ansietat.

Metodologia: Es durà a terme un assaig clínic comparat, aleatoritzat, i doble

emmascarat de 6 mesos d’intervenció a la Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i

provincial de la ciutat de Barcelona. En quan a la mostra, estarà formada per una

població de pacients amb dolor lumbar crònic no específic que visitin la Unitat Clínica

del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, a causa del dolor i que

compleixin els criteris d’inclusió. Els participants seran aleatoritzats i dividits en un grup

control (GC) i un grup Mindfulness (GM). Cada participant assistirà a un màxim de 16

sessions amb una durada d’1 hora i de 4 hores pel CG i pel GM, respectivament.

S’avaluaran les variables d’estudi abans i després de la intervenció (pre- i post-

intervenció) i dos mesos després de l’última intervenció per a determinar els efectes a

curt i mig termini.

Paraules Clau: Dolor Lumbar Crònic, Dolor Lumbar crònic inespecífic, Mindfulness,

Exercicis de control motor.

4

Mireia Coll Omaña

2. Summary Title: Mindfulness method effectiveness in combination with a motor control exercise

program to reduce pain in non-specific chronic low back pain (NCLBP) in adults.

Introduction: 90% of patients with Low Back Pain have NCLBP, of these between 7-

10% fail to recover within a year. The prevalence of NCLBP in developed countries is

about 23% and some of the consequences are higher health costs, work absenteeism

and disability. Despite the fact that there are different treatments none of them have

enough evidences to demonstrate their effectiveness.

Objective: Determine the effectiveness of the combination of Mindfulness and a Motor

control exercises program to reduce pain in patients with NCLBP and evaluate the

impact that this treatment has in terms of physical functionality, fear of movement,

Fear-Avoidance levels, quality of life and anxiety levels.

Methods: A double blind, randomized, comparative, 6 months follow-up study will be

performed at Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. The study

sample will consist of NCLBP patients from the Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i

provincial de Barcelona who meet the inclusion criteria. The participants will be

randomized and divided into two groups: Control Group (CG) and Mindfulness Group

(MG). Each participant will assist to 16 treatment sessions with a duration of 1 hour and

4 hours for the CG and MG group, respectively. All the study variables will be

registered before and immediately after the intervention and 2 months after the last

intervention, enabling the evaluation of mid- and short-term effects.

Key words: Chronic Low Back Pain, Non-specific Chronic Low Back Pain (NCLBP),

Mindfulness, Motor control exercises.

5

Mireia Coll Omaña

3. Antecedents i estat actual del tema

Definició:

Segons la base de dades PubMed i utilitzant el cercador de termes de salut MESH, la

definició del Dolor Lumbar (Low Back Pain (LBP)) introduïda l’any 1993 és: un dolor

agut o crònic en la zona lumbar o sacra que pot ser associat a esquinços o estrès

musculesquelètic; desplaçament del disc intervertebral i altres condicions.

Les cinc classificacions sobre el dolor lumbar més utilitzades actualment en

Fisioteràpia, basades en el moviment, són la Mechanical Diagnosis and Treatment

(MDT) (1)(2), la Treatment Based Classification (TBC) (2), la Pathoanatomic Based

Classification (PBC) (2), la Movement System Impairment Classification (MSI) (2), i la

O'Sullivan Classification System (OCS) (2)(1).

El dolor lumbar inespecífic és un dolor a la regió lumbo-sacra, irradiat o no per les

extremitats inferiors (3), que es caracteritza per no mostrar cap patologia espinal

identificable (4), en el que sembla que altres factors més enllà de l’explicació mecànica

contribueixen en els símptomes dels pacient, tot i que no se sap quins són (5).

Actualment, se sap que una de les manifestacions és una degeneració de la

musculatura lumbar (6), així com que una alteració de la funció cortical podria ser el

factor que desenvolupa la patologia (Annex 1) (7)

El dolor lumbar causa un esquema postural de protecció, conseqüentment augmenta

la durada del mateix dolor, que per tant, pot tornar-se crònic (8)(5). Les persones amb

dolor lumbar inespecífic tenen més fibres musculars tipus IIx1 o explosives, debilitant

sobretot els multífids, majors estabilitzadors de la columna lumbar (Annex 2) (9), cosa

que fa la columna lumbar més vulnerable. Aquests factors causen patrons de

moviment disfuncionals, mobilitat reduïda, menys variabilitat postural i més estrès de la

columna lumbar (10). Convé recalcar que la comprensió personal del pacient sobre el

seu dolor lumbar és molt rellevant en aquest procés (8).

Segons la duració dels símptomes el dolor lumbar es classifica en agut (fins a 4

setmanes), subagut ( de 4 a 12 setmanes) i crònic (més de 12 setmanes de durada)

(11).

Pel que fa al dolor crònic, és una condició complexa i polifacètica (12) caracteritzada

per una sensació dolorosa que persisteix més de tres mesos, o més enllà del temps

esperat per la cura d’una lesió (13), amb una alteració de la funció, de l’organització

1 Les fibres tipus IIX són les anteriorment anomenades IIB (6).

6

Mireia Coll Omaña

del còrtex motor primari (14)(15)(16)(17) i una desinhibició cortical (18) . El dolor, pot o

no, estar associat amb una lesió traumàtica o una malaltia (19) i pot ser continu o

recurrent (20). La seva localització, caràcter, o línia temporal són més difusos que en

el dolor agut (12), i la seva persistència suggereix que els mecanismes epigenètics

podrien ser un factor important en la seva presentació (12). A més a més, actualment

s’investiga si tots els dolors lumbars crònic són majoritàriament fluctuants (21).

A banda d’això, les persones amb dolor lumbar crònic tenen una representació cortical

dels músculs de l’esquena més complexa, petita i localitzada en altres parts del còrtex

(14). També hi ha una alteració de percepció dolorosa (14), una atopognòsia (22) i una

mala percepció corporal (23)(24). A més, hi ha una afectació de la coordinació motora

(25)(16)(10), la propiocepció lumbosacra, el reclutament de fibres musculars

abdominals, el control postural i l’equilibri (10).

Diagnòstic actual del dolor lumbar inespecífic:

Segons la OMS, el dolor lumbar inespecífic és un problema major en quant al seu

diagnòstic i al seu tractament (26).

El dolor lumbar representa un problema molt comú i de costos molt elevats i un 80%

dels casos es classifiquen com a “dolor lumbar no específic” o “lumbàlgia comú”

(1)(27). D’altre banda, segons un estudi realitzat per Bogduk N. publicat l’any 2004; la

ressonància magnètica i radiografia no localitzen l’origen del dolor en més d’un 10%

dels casos (28). Tot i això, altres proves com la tomografia computeritzada són

utilitzades per a establir algunes fonts o causes del dolor (28).

També s’utilitza com a mesura el llindar de dolor a la palpació muscular, a partir

d’algòmetres (29). Convé subratllar que en persones amb dolor lumbar crònic no

específic, el llindar de dolor és un 44% més baix que en persones sanes (29).

En relació al mètode de classificació, un estudi de l’any 2009 realitzat per Vibe Fersum

i col·laboradors, mostra que el mètode de classificació desenvolupat per O’Sullivan

(Annex 3) és una eina útil per a dirigir el tractament (1).

Prevalença:

El dolor lumbar està considerat la principal causa de discapacitat global (30), a més de

ser el dolor crònic més comú (13).

El 90% dels pacients amb dolor lumbar, en té de tipus inespecífic (10,31) i entre el 7-

10% d’aquests no es recuperen en un any (32). D’altre banda, les conseqüències

7

Mireia Coll Omaña

d’aquesta patologia són majors despeses mèdiques, absentisme laboral i discapacitat i

la seva prevalença en països desenvolupats és aproximadament del 23% (33).

En particular, a Catalunya la lumbàlgia representa el 39% del total de patologies osteo-

articulars ateses, essent la primera causa d'incapacitat laboral en menors de 45 anys

amb una mitjana de 21,9 dies de baixa per aquest motiu (3).

Causes i factors de risc:

Segons la OMS, alguns factors de risc per a desenvolupar dolor lumbar són la

obesitat, els últims mesos d’un embaràs, fer fúting o córrer en paviments durs, agafar

pesos, sedestacions perllongades i factors psicològics, concretament, per a

desenvolupar dolor lumbar crònic)(26)

Altrament, les hernies discals i les estenosis del canal medul·lar no són les

responsables del dolor, tot i que moltes vegades són factors decisius per a practicar

cirurgia (26). Tampoc són causes de dolor lumbar l’espondilosi o l’espondilolistesi (27).

D’altre banda, certs factors poden augmentar el risc de patir dolor crònic lumbar, tals

com el sexe femení, l’edat, distrès psicològic, una visió negativa de la pròpia salut,

nivells baixos d’activitat física, haver patit dolor lumbar anteriorment, fumar o haver

fumat, no treballar, insatisfacció amb la feina actual o l’estatus dintre de l’empresa on

es treballa (11). També pot ser un factor de risc per partir dolor lumbar crònic una

pèrdua de la variabilitat de l’esquema postural normal (8), així com treballar en oficines

amb jornades laborals majors de 5 hores seguides, en un ambient fred, amb la pantalla

de l’ordinador descentrada o en posicions de tronc en sobre-rotació (34) .

Impacte socioeconòmic:

El dolor lumbar crònic inespecífic és un problema sanitari pel qual no hi ha evidència

suficient sobre tractament eficaços, a més de ser de ser un procés molt comú i molt

costós (24). Com a mostra les dades del National Health and Wellness Survey

d’Espanya mostren que els pacients amb dolor crònic greu realitzen tres vegades més

visites a metges que aquells sense dolor, i que una mala gestió del pacient i la

utilització de medicaments ineficaços produeix importants sobrecostos sanitaris (35)

Al 2007, el dolor lumbar es mantenia com a primera causa d’absentisme laboral en tots

els països industrialitzats (36). Tanmateix, el 22% dels pacients que pateixen dolor

crònic perden la seva feina, un 8% pateix canvis de responsabilitat en el seu lloc de

treball, i un 4% es veuen obligats a canviar de feina (35). A més a més, els pacients

que desenvolupen dolor lumbar crònic utilitzen el 80% de l’atenció sanitària pel seu

8

Mireia Coll Omaña

dolor lumbar (36)(35) i tenen un alentiment dels processos de cura en lesions

traumàtiques i operacions, augmentant la mortalitat amb una incidència del 15-25%

(37). En concret, quan es presenten grans nivells d’incapacitat física, les persones

amb dolor crònic tenen un major risc de desenvolupar malalties com la depressió (13).

Tractament actual del dolor lumbar crònic inespecífic:

La prevalença i l’impacte del dolor lumbar han portat a un creixement en el número de

tests i tractaments, incloent injeccions, cirurgies, implants i fàrmacs per a tractar-lo

(38).

- Tractament amb agents físics: No hi ha evidència de l’eficàcia de la teràpia

interferencial, la teràpia amb làser, els suports lumbars (3), la diatèrmia amb

ona curta, els ultrasons, la termoteràpia, les traccions i l’estimulació elèctrica

nerviosa transcutània o TENS (39).

- Teràpia d’exercicis: Hi ha evidència de la seva eficàcia, fent-la sempre

supervisada, i es recomana com a primera línia de tractament del dolor crònic

lumbar (39)(40)(33). Els exercicis de control motor són eficaços (41)(16) i

també els exercicis graduals centrats en la tolerància (41) (36).

- Teràpia manual: Hi ha evidència de l’eficàcia de la manipulació o mobilitzacions

durant un període curt de temps (39) (36).

- Massatge: No hi ha evidència de la seva eficàcia (39).

- Back Schools, educació sanitària i consells per promoure la cuida personal:

manca l’evidència dels Back Schools sobre els efectes a llarg termini; per altre

banda, l’educació sanitària és efectiva per a disminuir la discapacitat causada

pel dolor crònic lumbar (39).

- Tractaments cognitius i del comportament: Són eficaços pel dolor crònic lumbar

(33)(39).

- Tractament multidisciplinari: Hi ha evidència sobre la seva eficàcia per a reduir

el dolor crònic lumbar i millorar la funcionalitat física (28)(33)(39).

- Farmacologia:

o Antidepressius: Es considera l’ús d’antidepressius noradrenèrgics-

serotonèrgics o noradrenèrgics com a comedicació per a la reducció del

dolor crònic lumbar però estan limitats pels efectes adversos (28).

o Relaxants musculars: Hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor

crònic lumbar a curt termini però tenen molts efectes secundaris (39).

o AINEs: Hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor crònic lumbar però

tenen importants efectes secundaris (28) (39).

9

Mireia Coll Omaña

o Opioides: Hi ha evidència de la seva eficàcia, per exemple del

Tramadol, en pacients amb dolor lumbar crònic inespecífic però hi ha

risc d’addicció (39) (38) i d’efectes adversos greus (28).

o Medicaments antiepilèptics (Gabapentina): No hi ha evidència de la

seva eficàcia en pacients amb dolor crònic lumbar inespecífic (39).

o Capsaïcina: Hi ha evidència de la seva eficàcia per una disminució del

dolor a curt termini en dolor crònic lumbar (39).

- Procediments invasius:

o Acupuntura: No hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor crònic

lumbar (39).

o Injeccions i bloquejos nerviosos: No hi ha evidència de l’ús de

corticosteroides via epidural en pacients sense símptomes radiculars i

tampoc de les injeccions facetaries en pacients amb dolor lumbar crònic

inespecífic (39). Tampoc n’hi ha sobre les injeccions intradiscals, i n’hi

ha molt poca sobre les injeccions intramusculars de toxina botulínica

(28), les injeccions a l’articulació sacroilíaca i en trigger points. Per

últim, hi ha evidència de que la proloteràpia no és efectiva (39).

o Neuroreflexoteràpia: Hi ha evidència de la seva eficàcia en dolor crònic

lumbar major o igual a 3 en l’Escala Visual Analògica (EVA) (39).

o Estimulació nerviosa elèctrica percutània: Hi ha evidència sobre la seva

eficàcia en la reducció del dolor (39).

o Radiofreqüència, denervació electrotèrmica, estimulació de la medul·la

espinal i cirurgia: No hi ha evidència sobre la seva eficàcia (39)(28)(38).

Introducció al mètode Mindfulness:

El Mindfulness és un estat de consciència flexible, regulat per un mateix i que no

involucra cap processament conceptual, que sorgeix de centrar l’atenció de manera

voluntària, en el moment present, sense jutjar l’experiència (42).

A banda d’això, models psicològics del dolor crònic com el del Fear-avoidance (FA)

(Annex 4), demostren que la manera amb què les persones interpreten les sensacions

doloroses és un gran determinant per a les experiències doloroses presents (43),

futures (42), i, a més, pot causar por al moviment (43), donat que la cognició modula la

percepció del dolor (42). Així doncs, el Mindfulness redueix el dolor, el distrès

emocional (42), els símptomes psicològics, l’ansietat i la depressió (44), també millora

la capacitat de superació, el funcionament emocional, la qualitat de vida (42) i la

resposta conductual en persones amb dolor crònic (45). Altrament, segons un estudi

10

Mireia Coll Omaña

publicat l’any 2017 realitzat per Ardito et al. El Mindfulness també augmenta el nivell

de Cortisol, disminuint per tant, el dolor crònic. (37).

En quant als components sensorials i afectius del dolor, estan regulats per el control

de l’atenció, així doncs, alts nivells de Mindfulness poden inhibir les vies de la

percepció actuant sobre l’amígdala i el còrtex anterior cingulat (45), a més de disminuir

l’activació del sistema de resposta en situacions d’estrès (46)(47).

Justificació de l’estudi

Avui en dia l’evidència mostra que la teràpia d’exercicis és eficaç per a persones amb

dolor lumbar crònic inespecífic (39), en concret, alguns estudis en concret parlen de la

teràpia d’exercicis de control motor (32). També hi ha evidència l’eficàcia de la teràpia

conductual (37,44,45,48–52), tot i que no n’hi ha sobre dolor lumbar crònic inespecífic,

així com que un tractament multidisciplinari podria millorar els resultats (39). També la

guia europea del tractament del dolor lumbar crònic inespecífic proposa fer estudis

sobre tractaments de Fisioteràpia que involucrin una basant cognitiva, donada la

manca d’evidència (39). Així doncs, aquest estudi proposa fer un anàlisi de l’eficàcia

d’una teràpia cognitiva, en aquest cas el mètode Mindfulness, en combinació amb la

teràpia d’exercicis de control motor, en persones amb dolor lumbar crònic no específic

per a la reducció del dolor.

11

Mireia Coll Omaña

4. Referències bibliogràfiques

1. Vibe Fersum K, O’Sullivan PB, Kvåle A, Skouen JS. Inter-examiner reliability of

a classification system for patients with non-specific low back pain. Man Ther.

2009 Oct;14(5):555–61. Available from:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18838331

2. Karayannis N V, Jull GA, Hodges PW. Physiotherapy movement based

classification approaches to low back pain: comparison of subgroups through

review and developer/expert survey. BMC Musculoskelet Disord. 2012 Dec

20;13(1):24. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22348236

3. Generalitat de Catalunya. Ortesi en lumbàlgia mecànica inespecífica. Essencial.

2015 Mar. Available from:

http://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Article/ortesi_lumbalgia_inespecifica

4. Traeger AC, Buchbinder R, Harris IA, Clavisi OM, Maher CG. Avoid routinely

prescribing medicines for non-specific low back pain. Br J Sports Med. 2018 Mar

7;bjsports-2017-098614. Available from:


5. Salavati M, Akhbari B, Takamjani IE, Bagheri H, Ezzati K, Kahlaee AH. Effect of

spinal stabilization exercise on dynamic postural control and visual dependency

in subjects with chronic non-specific low back pain. J Bodyw Mov Ther. 2016

Apr;20(2):441–8. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27210863

6. Goubert D, Oosterwijck J Van, Meeus M, Danneels L. Structural Changes of

Lumbar Muscles in Non-specific Low Back Pain: A Systematic Review. Pain

Physician; 2016 Sep; 19(7):E985–1000. Available from:


7. Wand BM, O’Connell NE. Chronic non-specific low back pain – sub-groups or a

single mechanism? BMC Musculoskelet Disord. 2008 Dec 25;9(1):11. Available

from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18221521

8. Moseley GL, Hodges PW. Reduced variability of postural strategy prevents

normalization of motor changes induced by back pain: A risk factor for chronic

trouble? Behav Neurosci. 2006 Apr;120(2):474–6. Available from:


9. Russo M, Deckers K, Eldabe S, Kiesel K, Gilligan C, Vieceli J, et al. Muscle

Control and Non-specific Chronic Low Back Pain. Neuromodulation Technol

Neural Interface. 2018 Jan;21(1):1–9. Available from:

12

Mireia Coll Omaña


10. Letafatkar A, Nazarzadeh M, Hadadnezhad M, Farivar N. The efficacy of a

HUBER exercise system mediated sensorimotor training protocol on

proprioceptive system, lumbar movement control and quality of life in patients

with chronic non-specific low back pain. J Back Musculoskelet Rehabil. 2017

Aug 3;30(4):767–78. Available from:


11. Thomas E, Silman AJ, Croft PR, Papageorgiou AC, Jayson MI, Macfarlane GJ.

Predicting who develops chronic low back pain in primary care: a prospective

study. BMJ. 1999 Jun 19;318(7199):1662–7. Available from:


12. Ligon CO, Moloney RD, Greenwood-Van Meerveld B. Targeting Epigenetic

Mechanisms for Chronic Pain: A Valid Approach for the Development of Novel

Therapeutics. J Pharmacol Exp Ther. 2016 Mar 1;357(1):84–93. Available from:

http://jpet.aspetjournals.org/cgi/doi/10.1124/jpet.115.231670

13. Marley J, Tully MA, Porter-Armstrong A, Bunting B, O’Hanlon J, McDonough

SM. A systematic review of interventions aimed at increasing physical activity in

adults with chronic musculoskeletal pain—protocol. Syst Rev. 2014 Dec

19;3(1):106. Available from:

http://systematicreviewsjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/2046-4053-

3-106

14. Elgueta-Cancino E, Schabrun S, Hodges P. Is the Organisation of the Primary

Motor Cortex in Low Back Pain Related to Pain, Movement and/or Sensation?

Clin J Pain. 2017 Jul;34(3):1. Available from:


15. Chang W-J, O’Connell NE, Burns E, Chipchase LS, Liston MB, Schabrun SM.

Organisation and function of the primary motor cortex in chronic pain: protocol

for a systematic review and meta-analysis. BMJ Open. 2015 Nov

30;5(11):e008540. Available from:


16. Tsao H, Galea MP, Hodges PW. Driving plasticity in the motor cortex in

recurrent low back pain. Eur J Pain. 2010 Sep;14(8):832–9. Available from:


17. Chang W-J, O’Connell NE, Beckenkamp PR, Alhassani G, Liston MB, Schabrun

SM. Altered Primary Motor Cortex Structure, Organization, and Function in

13

Mireia Coll Omaña

Chronic Pain: A Systematic Review and Meta-Analysis. J Pain. 2018

Apr;19(4):341–59. Available from:


18. Parker RS, Lewis GN, Rice DA, McNair PJ. Is Motor Cortical Excitability Altered

in People with Chronic Pain? A Systematic Review and Meta-Analysis. Brain

Stimul. 2016 Jul;9(4):488–500. Available from:


19. Chronic Pain - MeSH - NCBI. Available from:

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/mesh/?term=chronic+pain

20. Cauda F, Palermo S, Costa T, Torta R, Duca S, Vercelli U, et al. Gray matter

alterations in chronic pain: A network-oriented meta-analytic approach.

NeuroImage Clin. 2014;4:676–86. Available from:


21. Macedo LG, Maher CG, Latimer J, McAuley JH, Hodges PW, Rogers WT.

Nature and Determinants of the Course of Chronic Low Back Pain Over a 12-

Month Period: A Cluster Analysis. Phys Ther. 2014 Feb 1;94(2):210–21.

Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24072729

22. Wand BM, Keeves J, Bourgoin C, George PJ, Smith AJ, O’Connell NE, et al.

Mislocalization of Sensory Information in People With Chronic Low Back Pain.

Clin J Pain. 2013 Aug;29(8):737–43. Available from:


23. Wand BM, Catley MJ, Rabey MI, O’Sullivan PB, O’Connell NE, Smith AJ.

Disrupted Self-Perception in People With Chronic Low Back Pain. Further

Evaluation of the Fremantle Back Awareness Questionnaire. J Pain. 2016

Sep;17(9):1001–12. Available from:


24. Wand BM, Di Pietro F, George P, O’Connell NE. Tactile thresholds are

preserved yet complex sensory function is impaired over the lumbar spine of

chronic non-specific low back pain patients: a preliminary investigation.

Physiotherapy. 2010 Dec;96(4):317–23. Available from:


25. Mok NW, Brauer SG, Hodges PW. Hip strategy for balance control in quiet

standing is reduced in people with low back pain. Spine (Phila Pa 1976). 2004

Mar 15;29(6):E107-12. Available from:


14

Mireia Coll Omaña

26. Ehrlich GE. Low back pain. Bull World Health Organ. 2003;81(9):671–6.


27. Bogduk N. Chapter 52 Chronic low back pain. In: Handbook of clinical

neurology. 2006. p. 779–90. Available from:


28. Bogduk N. Management of chronic low back pain. Med J Aust. 2004 Jan

19;180(2):79–83. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14723591

29. Farasyn A, Lassat B. Cross friction algometry (CFA): Comparison of pressure

pain thresholds between patients with chronic non-specific low back pain and

healthy subjects. J Bodyw Mov Ther. 2016 Apr;20(2):224–34. Available from:


30. Hernon MJ, Hall AM, O’Mahony JF, Normand C, Hurley DA. Systematic Review

of Costs and Effects of Self-Management Interventions for Chronic

Musculoskeletal Pain: Spotlight on Analytic Perspective and Outcomes

Assessment. Phys Ther. 2017 Jul 19; Available from:

https://academic.oup.com/ptj/article-lookup/doi/10.1093/ptj/pzx073

31. O’Sullivan P. It’s time for change with the management of non-specific chronic

low back pain. Br J Sports Med. 2012 Mar;46(4):224–7. Available from:


32. Costa LOP, Maher CG, Latimer J, Hodges PW, Herbert RD, Refshauge KM, et

al. Motor Control Exercise for Chronic Low Back Pain: A Randomized Placebo-

Controlled Trial. Phys Ther. 2009 Dec 1;89(12):1275–86. Available from:


33. Glazov G, Yelland M, Emery J. Low-level laser therapy for chronic non-specific

low back pain: a meta-analysis of randomised controlled trials. Acupunct Med.

2016 Oct;34(5):328–41. Available from:


34. Ye S, Jing Q, Wei C, Lu J. Risk factors of non-specific neck pain and low back

pain in computer-using office workers in China: a cross-sectional study. BMJ

Open. 2017 Apr 11;7(4):e014914. Available from:


35. Torralba A, Miquel A, Darba J. Situación actual del dolor crónico en España:

iniciativa " Pain Proposal " Rev Soc Esp Dolor. 2014;21(1):16–22.

Available from: http://scielo.isciii.es/pdf/dolor/v21n1/original2.pdf

15

Mireia Coll Omaña

36. Ferreira ML, Ferreira PH, Latimer J, Herbert RD, Hodges PW, Jennings MD, et

al. Comparison of general exercise, motor control exercise and spinal

manipulative therapy for chronic low back pain: A randomized trial. Pain. 2007

Sep;131(1):31–7. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17250965

37. Ardito RB, Pirro PS, Re TS, Bonapace I, Menardo V, Bruno E, et al.

Mindfulness-Based Stress Reduction Program on Chronic Low-Back Pain: A

Study Investigating the Impact on Endocrine, Physical, and Psychologic

Functioning. J Altern Complement Med. 2017 Aug;23(8):615–23. Available from:


38. Deyo RA, Mirza SK, Turner JA, Martin BI. Overtreating Chronic Back Pain: Time

to Back Off? J Am Board Fam Med. 2009 Jan 1;22(1):62–8. Available from:


39. Airaksinen O, Brox JI, Cedraschi C, Hildebrandt J, Klaber-Moffett J, Kovacs F, et

al. Chapter 4 European guidelines for the management of chronic nonspecific

low back pain. Eur Spine J. 2006 Mar;15(S2):s192–300. Available from:


40. Gordon R, Bloxham S. A Systematic Review of the Effects of Exercise and

Physical Activity on Non-Specific Chronic Low Back Pain. Healthcare. 2016 Apr


41. Macedo LG, Latimer J, Maher CG, Hodges PW, McAuley JH, Nicholas MK, et al.

Effect of Motor Control Exercises Versus Graded Activity in Patients With

Chronic Nonspecific Low Back Pain: A Randomized Controlled Trial. Phys Ther.

2012 Mar 1;92(3):363–77. Available from:


42. Schütze R, Rees C, Preece M, Schütze M. Low mindfulness predicts pain

catastrophizing in a fear-avoidance model of chronic pain. Pain. 2010

Jan;148(1):120–7. Available from:

http://content.wkhealth.com/linkback/openurl?sid=WKPTLP:landingpage&an=00

006396-201001000-00019

43. Yilmaz Yelvar GD, Çırak Y, Dalkılınç M, Parlak Demir Y, Guner Z, Boydak A. Is

physiotherapy integrated virtual walking effective on pain, function, and

kinesiophobia in patients with non-specific low-back pain? Randomised

controlled trial. Eur Spine J. 2017 Feb 15;26(2):538–45. Available from:


44. Rosenzweig S, Greeson JM, Reibel DK, Green JS, Jasser SA, Beasley D.

16

Mireia Coll Omaña

Mindfulness-based stress reduction for chronic pain conditions: Variation in

treatment outcomes and role of home meditation practice. J Psychosom Res.

2010 Jan 1;68(1):29–36. Available from:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0022399909000944?via%3Dih

ub

45. Luiggi-Hernandez JG, Woo J, Hamm M, Greco CM, Weiner DK, Morone NE.

Mindfulness for Chronic Low Back Pain: A Qualitative Analysis. Pain Med. 2017

Aug 16; Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29025059

46. Chrousos GP, Gold PW. The Concepts of Stress and Stress System Disorders.

JAMA. 1992 Mar 4;267(9):1244. Available from:

http://jama.jamanetwork.com/article.aspx?doi=10.1001/jama.1992.03480090092

034

47. O’Sullivan P, Waller R, Wright A, Gardner J, Johnston R, Payne C, et al.

Sensory characteristics of chronic non-specific low back pain: A subgroup

investigation. Man Ther. 2014 Aug;19(4):311–8. Available from:


48. Schmidt S, Gmeiner S, Schultz C, Löwer M, Kuhn K, Naranjo JR, et al.

Mindfulness-based Stress Reduction (MBSR) as Treatment for Chronic Back

Pain - an Observational Study with Assessment of Thalamocortical Dysrhythmia.

Complement Med Res. 2015;22(5):298–303. Available from:


49. Parker C, Blumer J. Mindfulness-Based Stress Reduction Improves Outcomes in

Adults With Chronic Low Back Pain. J Am Osteopath Assoc. 2016 Jul


50. la Cour P, Petersen M. Effects of Mindfulness Meditation on Chronic Pain: A

Randomized Controlled Trial. Pain Med. 2015 Apr 1;16(4):641–52. Available

from: https://academic.oup.com/painmedicine/article-

lookup/doi/10.1111/pme.12605

51. Banth S, Ardebil M. Effectiveness of mindfulness meditation on pain and quality

of life of patients with chronic low back pain. Int J Yoga. 2015;8(2):128. Available

from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26170592

52. Cassidy EL, Atherton RJ, Robertson N, Walsh DA, Gillett R. Mindfulness,

functioning and catastrophizing after multidisciplinary pain management for

chronic low back pain. Pain. 2012 Mar;153(3):644–50. Available from:


17

Mireia Coll Omaña

53. Moher D, Hopewell S, Schulz KF, Montori V, Gøtzsche PC, Devereaux PJ, et al.

CONSORT 2010 explanation and elaboration: updated guidelines for reporting

parallel group randomised trials. BMJ. 2010 Mar 23;340:c869. Available from:


54. Macedo LG, Latimer J, Maher CG, Hodges PW, Nicholas M, Tonkin L, et al.

Motor control or graded activity exercises for chronic low back pain? A

randomised controlled trial. BMC Musculoskelet Disord. 2008 Dec 5;9(1):65.


55. França FR, Burke TN, Hanada ES, Marques AP. Segmental stabilization and

muscular strengthening in chronic low back pain: a comparative study. Clinics

(Sao Paulo). 2010;65(10):1013–7. Available from:


56. Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias. C, Muñoz T,

Chamorro C. Medicina intensiva. Vol. 30, Medicina Intensiva. IDEPSA,

International de Ediciones y Publicaciones, S.A; 2006. 379-385 p. Available

from: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0210-

56912006000800004

57. Alcántara-Bumbiedro S, Flórez-García MT, Echávarri-Pérez C, García-Pérez F.

Escala de incapacidad por dolor lumbar de Oswestry. Rehabilitación. 2006

Jan;40(3):150–8. Available from:

http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0048712006748812

58. French DJ, France CR, Vigneau F, French JA, Evans RT. Fear of

movement/(re)injury in chronic pain: A psychometric assessment of the original

English version of the Tampa scale for kinesiophobia (TSK). Pain. 2007 Jan

1;127(1–2):42–51. Available from:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0304395906003885

59. Gó Mez-Pé Rez L, Ló Pez-Martínez AE, Ruiz-Pá GT. Psychometric Properties of

the Spanish Version of the Tampa Scale for Kinesiophobia (TSK). J Pain.

2011;12:425–35. Available from: file:///E:/TFG/articles/TSK 11.pdf

60. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria. G, Ferrer M,

Rajmil L, Rebollo P, Permanyer-Miralda G, Quintana JM, et al. Gaceta sanitaria.

Vol. 19, Gaceta Sanitaria. Ediciones Doyma; 2005. 135-150 p. Available from:

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-

91112005000200007

61. Kovacs FM, Muriel A, Medina JM, Abraira V, Sánchez MDC, Jaúregui JO.

18

Mireia Coll Omaña

Psychometric Characteristics of the Spanish Version of the FAB Questionnaire.

Spine (Phila Pa 1976). 2006 Jan;31(1):104–10. Available from:

https://insights.ovid.com/crossref?an=00007632-200601010-00023

62. Wertli MM, Rasmussen-Barr E, Weiser S, Bachmann LM, Brunner F. The role of

fear avoidance beliefs as a prognostic factor for outcome in patients with

nonspecific low back pain: a systematic review. Spine J. 2014 May 1;14(5):816–

836. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24412032

63. Díaz-Cerrillo JL, Rondón-Ramos A, Clavero-Cano S, Pérez-González R,

Martinez-Calderon J, Luque-Suarez A. Factores clínico-demográficos asociados

al miedo-evitación en sujetos con lumbalgia crónica inespecífica en atención

primaria: análisis secundario de estudio de intervención. Atención Primaria.

2018 Feb; Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29395123

64. Alonso J. Cuestionario De Salut SF-36. 1999; Available from:

http://www.chime.ucla.edu/publications/docs/SF-36 Spain.pdf

19

Mireia Coll Omaña

5. Hipòtesi Aplicar un protocol de Mindfulness combinat amb un tractament de Fisioteràpia basat

en exercicis de control motor en pacients adults amb dolor lumbar crònic inespecífic,

redueix més el dolor que la monoteràpia a partir d’exercicis de control motor.

6. Objectius - L’objectiu principal és:

o Determinar l’eficàcia de la combinació del Mindfulness amb la teràpia

d’exercicis de control motor en la reducció del dolor lumbar en malalts

amb dolor lumbar crònic inespecífic

- Altrament, els objectius secundaris són:

o Determinar l’impacte sobre la funcionalitat física

o Determinar com la por al moviment es modifica amb la intervenció

o Avaluar els canvis que la intervenció produeixi sobre el Fear-Avoidance

(FA)

o Avaluar els efectes de la intervenció sobre la qualitat de vida

o Avaluar els efectes de la intervenció sobre l’ansietat

7. Metodologia

7.1 Disseny

El protocol de l’estudi quantitatiu proposat és un assaig clínic comparat i aleatoritzat, i

doble emmascarat de 16 mesos d’intervenció.

D’altre banda, per a realitzar l’emmascarament de l’estudi es seguiran les

recomanacions CONSORT per a assajos no farmacològics (53).

7.2 Subjectes/materials d’estudi, criteris de selecció

7.2.1 Subjectes

Els participants seran reclutats d’una població de pacients amb dolor lumbar crònic no

específic que visitin a causa del dolor lumbar de la Unitat Clínica del Dolor de l’

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Un cop diagnosticats i valorats pel metge, es

derivaran al Fisioterapeuta responsable de l’estudi que els explicarà el protocol i els

proposarà participar.

20

Mireia Coll Omaña

7.2.2 Criteris d’inclusió i d’exclusió

Els criteris d’inclusió i d’exclusió han sigut escollits a partir dels criteris d’inclusió i

d’exclusió d’estudis sobre la mateixa temàtica fets per Paul Hodges (54) i Mahyar

Salavati (5).

- Criteris d’inclusió:

o Diagnòstic de dolor lumbar inespecífic d’entre 3 i 6 més mesos

d’evolució

o Homes i dones entre 18 i 70 anys

o Escala Visual Analògica del dolor (EVA) mínim de 3 punts

o Residents a la ciutat de Barcelona durant la realització de l’estudi

o Compressió correcte del Català i/ o Castellà per a poder respondre els

qüestionaris

o Tenir una puntuació de moderat o més en la pregunta 7 o a la pregunta

8 de l’SF- 36 adaptat al castellà

o Puntuació major de 41 en el qüestionari Tampa Scale of Kinesiophobia

(TSK) adaptat al castellà

o Puntuació major del 13% en el Oswestry Disability Index (ODI) adaptat

al castellà

o Acceptar participar en l’estudi i signar el consentiment informat

- Criteris d’exclusió:

o Haver fet un tractament de Fisioteràpia pel dolor lumbar durant els sis

mesos anteriors

o Afectació d’arrel nerviosa, com a mínim amb dos d’aquests signes:

debilitat, reflexes alterats, pèrdua de sensibilitat, associat amb el mateix

nervi espinal

o Estenosis medul·lar o espina bífida

o Procés oncològic o malalties sistèmiques

o Dolor irradiat més enllà del plec gluti o dolor lumbar agut

o Tractament amb fàrmacs que puguin afectar l’equilibri

o Tractament quirúrgic de la columna vertebral (per ex.: per hernia discal,

fractura vertebral, etc.)

o Embaràs actual

21

Mireia Coll Omaña

7.2.3 Càlcul de la mostra

La mostra es calcularà en base als estudis revisats sobre el dolor lumbar crònic no

específic. Per a extrapolar la informació recollida de l’estudi a la població general, es

demanarà l’ajuda d’un estadístic perquè ajusti l’estudi a les variables d’estudi.

7.2.4 Diagrama del criteri de selecció

7.3 Intervenció

- Grup control:

Els participats assignats en aquest grup seguiran el protocol en Fisioteràpia d’exercicis

de control motor basat en tractaments proposats per Paul Hodges et al. (54)(36), Marc

Russo (9) i Fábio Renovato (55). Així doncs, el grup control farà la teràpia 2 cops per

setmana, cada sessió durarà 1 hora (54) i es farà en grups de 7-9 persones (Annex 5).

El tractament consistirà en exercicis que millorin la funció de la musculatura específica

de l’esquena per a corregir el moviment intersegmental de la columna vertebral,

incloent el treball del transvers abdominal, els multífids, el diafragma i la musculatura

del sòl pelvià. Els pacients seran entrenats per a que puguin activar els músculs

profunds de l’esquena i reduir l’activitat d’altres grups musculars. Així doncs, a l’inici,

s’ensenyarà als participants a contraure el múscul transvers abdominal i els multífids

independentment dels músculs del tronc més superficials, i a l’hora que els músculs

22

Mireia Coll Omaña

del sol pelvià. La dificultat dels exercicis progressarà incorporant posicions funcionals i

entrenant la coordinació de la musculatura del tronc durant les tasques funcionals.

Durant tots els exercicis i les seves progressions, el Fisioterapeuta avaluarà i corregirà

el reclutament muscular, les estratègies, la postura i la respiració dels participants.

S’utilitzarà l’ecografia per a tenir un feedback del reclutament muscular, excepte en

aquells pacients que el terapeuta cregui que la ecografia no és útil, com per exemple

els pacients obesos. Quan s’acabin les sessions de Fisioteràpia, el terapeuta

prescriurà un exercici a cada pacient perquè el faci diàriament fins al final de l’estudi, a

més a més, cada pacient portarà un registre de l’activitat terapèutica realitzada a casa

en un diari.

- Grup experimental:

Els malalts assignats en aquest grup seguiran un protocol basat en el mètode

Mindfulness i immediatament després faran el tractament de Fisioteràpia del grup

control.

El protocol estandarditzat partir del mètode Mindfulness serà obtingut a partir d’estudis

realitzats per Rita Ardito et al. (37) i per Steven Rosenzweig et al. (44), tot i que,

aquest patirà modificacions per adaptar-lo als pacients (Annex 6). Així doncs, els

pacients faran el tractament durant 8 setmanes consecutives 2 dies a la setmana en

grups de 7-9 persones, abans de fer les sessions d’exercicis de control motor, i cada

sessió de Mindfulness durarà 3 hores.

Altrament, després de cada sessió, es lliurarà un CD a cada participant per practicar

l’exercici après aquell mateix dia a casa cada dia durant 20 minuts fins a la següent

sessió. Al finalitzar el tractament després de 2 mesos, es donarà un CD a cada pacient

amb un dels exercicis apresos perquè el practiqui cada dia fins a l’últim registre de

dades, també es demanarà que cada pacient porti un registre de l’activitat terapèutica

realitzada a casa en un diari.

Les sessions estaran centrades en practicar l’escàner corporal a partir de la meditació,

meditació tant fent marxa com en sedestació, exercicis de Ioga dinàmics amb plena

consciència corporal i Mindfulness en relacions socials.

- En les meditacions centrades en dur a terme un escàner corporal, s’ensenyarà

als pacients a concentrar la seva atenció en parts específiques del seu cos per

a trobar qualsevol sentiment o sensació que la persona pugui notar des

d’aquella part del cos. Un cop una part corporal hagi sigut revisada a través de

23

Mireia Coll Omaña

la consciència corporal els pacients es traslladaran a una altre part corporal, i

així es continuarà fins haver examinat totes les parts del cos.

- En la meditació en sedestació, els pacients seran dirigits per a seure i centrar la

seva atenció en les sensacions que l’aire proporciona al passar per les vies

nassals al inspirar i espirar, aquesta part podrà realitzar-se de forma

independent. Un cop centrada l’atenció en l’aire i la respiració, es demanarà

una percepció del cos com a quelcom global, posteriorment es demanarà

centrar l’atenció en els sons del propi cos i finalment, centrar l’atenció en tota

mena de pensaments que puguin arribar als participants en aquell moment,

acceptant-los i sense jutjar cap experiència present.

- En la meditació a partir de l’escolta i els sons, s’ensenyarà a centrar l’atenció

de manera completa en allò que el terapeuta proporcioni per a escoltar.

- En la meditació durant la marxa, els pacients hauran de centrar l’atenció en els

moviments del cos mentre caminen. En els exercicis de Ioga, els pacients

hauran de fer extensió total de cames i braços i dirigir els moviments a mida

que vagin fent l’exercici.

- En la pràctica del Mindfulness a nivell interpersonal, els participants hauran de

tenir una conversa breu amb una altre participant i centrar completament

l’atenció en aquella conversa, en la situació present que s’ha creat i en l’espai

que forma la relació interpersonal.

7.4 Variables

- Independents:

o Edat

o Altura

o Índex de massa corporal (IMC)

o Durada del dolor lumbar

o Medicació actual

o Estat civil

o Feina actual

- Dependents:

o Principals

Dolor

o Secundàries

Funcionalitat física

Por al moviment

Fear-Avoidance (FA)

24

Mireia Coll Omaña

Qualitat de vida

Nivell d’ansietat

7.4.1 Mesures

- Mesures de Dolor:

S’utilitzarà l’escala EVA (Annex 7). En aquesta escala la intensitat del dolor és

representada en una línia de 10 centímetres. En un dels extrems consta la frase de “no

dolor” i a l’altre extrem oposat “el pitjor dolor imaginable”. La distància en centímetres

des del punt de “no dolor” fins al punt marcat pel pacient representarà la intensitat del

dolor. Aquesta escala és la més utilitzada per a mesurar la intensitat del dolor, inclús

en pacients crítics, tot i això, el pacient haurà de tenir bona coordinació motora i visual

per a contestar l’escala. Un valor inferior a 4 a l’EVA significarà dolor lleu o lleu-

moderat, un valor entre 4 i 6 implicarà la presència de dolor moderat-greu i un valor

superior a 6 implicarà la presència d’un dolor molt intens (56).

- Mesures de Funcionalitat Física:

També s’utilitzarà la versió castellana de l’ Oswestry Disability Index (Annex 8) per a

mesurar la discapacitat. Aquesta escala ha estat validada, és fiable i té consistència

interna. L’escala consta de 10 preguntes amb 6 possibles respostes cadascuna. Cada

ítem es valorarà del 0-5, de menor a major limitació. Si es marca més d’una opció es

tindrà en compte la puntuació més alta i la puntuació total s’expressarà en

percentatge, de 0 a 100%, així doncs, valors alts descriuran una major limitació

funcional. Entre 0-20%: limitació funcional mínima; 20-40%: moderada; 40-60%:

intensa; 60-80%: discapacitat i per sobre de 80%: limitació funcional màxima (57).

- Mesures de Funció Mental:

State-Trait Anxiety Inventory (STAI) (Annex 9) consta de 20 parts que calculen el grau

amb el que les persones tenen una experiència temporalment estable de l’ansietat i la

tendència a patir ansietat de les mateixes. Aquest qüestionari s’ha fet servir de manera

extensa com a mesura general de l’ansietat en estudis sobre el dolor i ha demostrat

ser d’una fiabilitat i validesa excel·lent. Puntuacions altes en aquesta escala aniran

associades amb un augment de la sensació de dolor i de FA de la persona que ho

realitza (58). En aquest cas es farà servir la STAI traduïda i validada en castellà, la

Escala de Ansiedad Estado/Rasgo (STAI), aquesta consta de dos subescales, Estado i

Rasgo on la puntuació per a cada subescala podrà oscil·lar entre 0-30.

També s’utilitzarà l’adaptació al Castellà de l’escala TAMPA kinesiophobia scale (TSK-

11) (Annex 10), on el límit serà una puntuació de 44, per a mesurar la por al moviment.

25

Mireia Coll Omaña

És una escala d’autoavaluació fiable i validada que consta d’ 11 preguntes on la

persona haurà de respondre amb quina freqüència li succeeixen (1 totalment en

desacord, 4 totalment d’acord) les qüestions que estan escrites (59).

- Qualitat de vida:

Es mesurarà a partir de l’adaptació al Castellà de l’escala SF-36 (Annex 11). Aquesta

mesura la salut física i mental i la qualitat de vida. Les escales de dins de la SF-36

estan transformades i tenen una puntuació del 0 al 100, una puntuació més alta

indicarà major qualitat de vida (50). La SF-36 és una escala per a persones de 14 anys

o més, i hauria de ser autoadministrada, tot i que també es pot fer mitjançant una

entrevista personal o via telefònica (60). La versió en Castellà del SF-36 és eficaç a

l’hora de valorar intervencions terapèutiques i la seva utilització és recomanable tant

en investigació com en pràctica clínica (60).

- Fear-Avoidance (FA):

S’utilitzarà la versió adaptada en Castellà del FABQ (Annex 12), que és un qüestionari

de 16 apartats, cadascun dels quals té una puntuació de 0 a 6 punts. Valors alts

indicaran nivells alts de FA. La versió en Castellà està validada, és fiable i es basa en

16 preguntes, amb una puntuació del 0 al 6, on 0 és total desacord i 6 és

completament d’acord. En la versió adaptada un valor alt en la puntuació també

indicarà major FA (61).

7.5 Recollida de dades

La història demogràfica bàsica dels pacients i el contacte, seran recollits després que

aquests firmin el consentiment informat.

Tots els qüestionaris seran distribuïts tres vegades, el primer, el dia de la sessió

informativa, el segon, després de la última sessió del grup control i experimental i la

tercera, 2 mesos després de la última sessió d’ambdós grups (50). Tots els

qüestionaris seran distribuïts i recollits pels investigadors i els pacients respondran els

qüestionaris a casa (50).

7.6 Anàlisi de dades i integritat de les dades

L’ integritat de les dades de la intervenció serà controlada a través de revisions

regulars dels fulls d’omissió i errors. La informació serà doblement introduïda en el

sistema i s’explorarà i resoldrà la font de qualsevol inconsistència.

- Eficàcia de les variables de tractament:

26

Mireia Coll Omaña

En el primer anàlisi de dades, es farà servir un model de regressió (54) per a

comprovar l’efecte del tractament en els resultats al finalitzar-lo, als 2 mesos i en el

període de seguiment, als 4 i 6 mesos. S’analitzarà l’eficàcia de la intervenció tenint en

compte la variable principal. També seran d’interès les variables secundàries. L’efecte

del tractament serà calculat per a cada un dels punts de seguiment mitjançant

diferents tests o proves depenent del tipus de variable i, si l’efecte del tractament és

estadísticament significatiu en qualsevol punt de seguiment es calcularà també el

number needed to treat (NNT) per aconseguir una reducció del dolor (reducció de 2

punts a l’escala EVA o major (32)) i un 95% d’interval de confiança (IC) (54). La

significació estadística estarà definida en cada cas per un valor d’error alfa p < 0.05.

Tot i així, en l’anàlisi estadístic, caldrà l’assessorament d’ un professional especialitzat

i es farà segons els criteris epidemiològics.

En quant a les dades obtingudes sobre les variables de l’estudi, s’emmagatzemaran a

una base de dades creada especialment per a l’estudi amb el programa SPSS

Statistics, on es prepararan els resultats en forma de mitjana i de desviació estàndard.

La base de dades serà totalment confidencial i les dades personals dels participants

seran anònimes per a l’estudi.

- Modificadors de l’efecte del tractament:

Les variables individuals seran examinades per la seva associació amb el l’efecte del

tractament a partir d’afegir un predictor per a cada terme d’interacció del grup de

tractament a l’equació de regressió (54).

7.7 Limitacions de l’estudi

Les principals limitacions de l’estudi són:

- La llargada de les sessions del grup experimental poden produir baixes per “no

adherència” o aparició de criteris d’exclusió durant el transcurs de la

investigació. Així doncs, per a corregir aquestes possibles pèrdues, quan es

realitzi el càlcul de la mostra, es tindrà en compte entre el 15 i el 20%

d’abandonaments.

- No es podrà saber de manera certa si els pacients realitzen el tractament a al

seu domicili de manera diària, això pot ser a causa de les barreres

psicològiques (no saber com ni on integrar-ho en la rutina) o per les barreres

mediambientals (falta de temps). Per evitar aquesta falta de compliment, es

donarà als malalts un diari on recolliran els dies que han fet les sessions, la

27

Mireia Coll Omaña

durada, les sensacions que han experimentat, etc. Tot i així sempre es

presentarà un biaix.

- És necessària una major recerca de la proposta donat que els resultats

obtinguts no permetran saber quin percentatge de millora es deu a cadascuna

de les teràpies aplicades.

- És necessària major recerca per a determinar els resultats del tractament

conjunt d’exercicis de control motor amb Mindfulness en comparació amb un

grup control que faci només Mindfulness.

- Substituir la sessió de 7 hores del protocol de Mindfulness per una de 3 hores

pot repercutir en els resultats finals d’aplicabilitat de la tècnica.

- Els exercicis de control motor proposats en aquest estudi no es podran

comparar amb altres exercicis de control motor perquè fins avui en dia no

existeix un protocol estàndard per a realitzar aquest tractament. A més a més

són difícils de fer i d’ensenyar.

- Per últim, cal remarcar que els resultats que s’extreguin de la realització

d’aquest estudi no poden generalitzar-se a la població adulta amb dolor lumbar

crònic inespecífic ja que es tracta d’una població molt petita i seleccionada

específicament per a l’estudi.

8. Consideracions Ètiques El present estudi es durà a terme acomplint amb els principis ètics descrits a la

Declaració de Hèlsinki de l’Assemblea Mèdica Mundial (AMM) per a la investigació

mèdica amb éssers humans i amb els del Codi deontològic del Col·legi de

Fisioterapeutes de Catalunya. A més a més, un cop finalitzada la redacció del protocol

de recerca, aquest serà sotmès a l’aprovació Comitè d’Ètica d’Investigacions Clíniques

que correspongui a la Unitat Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de

Barcelona. Per altra banda, un cop els participants acceptin formar part de l’estudi,

aquests rebran tota la informació en relació al mateix de manera detallada, precisa i

entenedora a través d’una entrevista personal individualitzada amb l’investigador

principal. A continuació s’entregarà el full d’informació al participant (Annex 13). Aquest

contindrà tota la informació en relació a l’estudi per escrit i haurà de ser signat per

duplicat per tots els participants, una còpia serà entregada al participant i l’altre a

l’investigador principal. A més a més s’entregarà a cada participant també per escrit el

formulari de consentiment informat (Annex 14), amb prèvia explicació oral, que també

haurà de firmat per duplicat i també es lliurarà una còpia al participant i una altre a

l’investigador principal. Es prepararà una carta de renúncia (Annex 15) per a aquells

possibles participants que decideixin deixar de formar part de la investigació.

28

Mireia Coll Omaña

L’explicació emfatitzarà principalment els objectius de l’estudi i els seus procediments;

els beneficis i les possibles conseqüències de participar-hi; la possibilitat de deixar de

formar part de l’estudi en qualsevol moment i la informació en relació a la

confidencialitat de les dades de cadascun dels participants.

Durant tot el procés de la investigació es respectaran els principis de beneficència i no

maleficència, d’autonomia i de justícia dels participants, vetllant per la seva salut i

integritat per sobre de qualsevol altre interès.

9. Pla de treball La durada total de l’estudi serà de 16 mesos i estarà dividit en 3 etapes: la preparació ,

on es faran tots els procediments previs a la intervenció com ho són l’obtenció dels

permisos corresponents, la formació de l’equip d’investigació i el reclutament de la

mostra; la intervenció, on es faran les avaluacions pre- i post-intervenció, i es durà a

terme la intervenció proposada; i, finalment, la recollida i anàlisi de dades, on es

recolliran i processaran totes les dades obtingudes per al seu posterior anàlisi i es

realitzarà la redacció de l’informe. Un cop el protocol sigui finalitzat, escrit i revisat, es

seguirà el cronograma establert per a l’estudi, intentant respectar els terminis i tasques

corresponents tant com sigui possible (veure Figura 1).

L’estudi tindrà lloc a la Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic de Barcelona, al barri de

l’Esquerre de l’Eixample de Barcelona (Annex 16). Entre d’altres serveis compta amb

una sala-gimnàs d’un sol nivell d’uns 60m2 lliure d’obstacles, amb un terra antilliscant i

espatlleres, que compleix els requisits necessaris per a poder dur a terme les sessions

de Mindfulness de forma correcte i segura, també es disposarà d’una sala amb lliteres

per a poder dur a terme el protocol de Fisioteràpia. Cal tenir en compte que, la posada

a terme de la intervenció no interferirà en l’activitat de Fisioteràpia que es realitza

habitualment a la institució.

29

Mireia Coll Omaña

Figura 1. Cronograma

10. Recursos necessaris Per a poder realitzar la present intervenció serà necessari utilitzar una sèrie de

recursos que faran possible dur a terme tots els procediments i fer front a totes les

necessitats que l’estudi requereix. Els recursos necessaris són els següents:

- Recursos humans:

o 1 Fisioterapeuta investigador principal especialitzat en exercicis de

control motor per a persones amb dolor lumbar crònic i en

Fisioteràpia en el tractament del dolor. S’encarregarà de conduir i

redactar l’estudi, de proposar-lo al CER URL i al Comitè d’Ètica

d’Investigacions Clíniques que correspongui als CAP d’ on es reclutarà

la mostra i de fer totes les valoracions i enregistrar la informació als

documents corresponents. Serà el Fisioterapeuta que durà a terme les

sessions de Fisioteràpia de control motor. També s’encarregarà de

posar-se en contacte via telefònica amb els participants que hagin sigut

assignats en la fase final de reclutament.

o 1 Psicòleg especialista en el mètode Mindfulness i en mètodes de

reducció del dolor i amb coneixements de Ioga. Ajudarà a

l’investigador amb els qüestionaris relacionats amb l’ansietat i la

depressió i en els que destaquin més els factors psicològics i durà a

terme les sessions de Mindfulness.

o 1 Fisioterapeuta de l’equip de Fisioteràpia de la Unitat Clínica del

Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Vetllarà per la

30

Mireia Coll Omaña

seguretat de tots els participants durant transcurs de les sessions, fent

de suport de l’investigador principal.

o 1 Metge/ssa o infermer/a especialitat en dolor lumbar crònic del

centre. S’encarregarà de realitzar la fase inicial del reclutament de la

mostra, per tant, farà la primera selecció i proposarà als residents

l’opció de formar part de l’estudi, en cas positiu, l’investigador principal

explicarà tot el procediment de forma detallada.

o Assessorament i col·laboració d’un especialista Estadístic.

S’encarregarà de fer l’anàlisi i la consegüent interpretació de les dades

obtingudes.

o Col·laboració de l’equip d’infermeria del centre. La funció principal

serà actuar en cas d’imprevists com caigudes, esquinços, fractures, etc.

i realitzar les cures o atendre les situacions corresponents durant tot el

desenvolupant de l’estudi.

- Recursos materials:

o Contractació d’una pòlissa d’assegurança. Serà necessària per a

poder cobrir el possibles danys que puguin produir-se durant el

transcurs de l’estudi.

o Material d’oficina. Serà necessària per a la impressió de qüestionaris i

ompliment dels quaderns de recollida de dades (Ordinador,

Fotocopiadora, impressora, paper, bolígraf, grapadora, etc.)

o Altaveus. Seran necessaris per a la sessió de meditació a partir dels

sons.

o Samarretes i pantalons de material còmode. Es lliuraran a tots els

pacients per a poder dur a terme els tractaments corresponents de

forma còmode.

o CD per a cadascuna de les etapes del tractament de Mindfulness.

Per a que el grup experimental pugui fer el tractament de Mindfulness a

casa cada dia.

o Material de seguretat. Es disposarà de dos pulsioxímetres

d’emergència per a les activitats que suposin una activitat física major.

o Lliteres de Fisioteràpia. Seran necessàries per a dur a terme el

protocol de Fisioteràpia.

o Aparell d’ecografia. Serà necessari per a donar el Feed-Back en el

tractament d’exercicis de control motor.

o Màrfegues de Ioga. Seran necessàries per a realitzar algunes postures

de Ioga, i per a fer alguns exercicis de Mindfulness.

31

Mireia Coll Omaña

11. Aplicabilitat i utilitat dels resultats Si els resultats d’aquest estudi pilot demostren que la teràpia d’exercicis de control

motor combinada amb el mètode Mindfulness, és més eficaç en quant a la millora del

dolor que els exercicis de control motor per si sols:

- Es podrà incorporar aquesta nova teràpia en el tractament habitual del dolor

crònic lumbar inespecífic en aquests pacients.

- Millorarà el dolor en la població amb dolor crònic lumbar inespecífic i per tant

també la seva qualitat de vida, l’ansietat, la funcionalitat física, el Fear-

Avoidance (FA) i la por al moviment.

- S’obtindrà més informació sobre l’impacte d’una major consciència corporal en

tractaments de Fisioteràpia en pacients amb dolor lumbar crònic inespecífic.

Aquests resultats poden ser un gran pas en les possibles estratègies no invasives, ni

farmacològiques, pel tractament del dolor lumbar crònic inespecífic. En cas que els

resultats siguin positius, serà necessària posterior investigació per a veure si el

tractament proposat podria afectar al consum de fàrmacs antiàlgics d’aquesta

població, al número de visites a especialistes i a la quantitat de tractaments invasius

realitzats.

Alhora, a partir d’aquests resultats, es podrà realitzar un estudi d’eficiència on

incorporar poblacions més heterogènies i validar el resultat. En cas que també

s’obtinguessin resultats positius, es podria estudiar la possibilitat de contemplar

aquesta combinació de teràpies com a primera línia de tractament conservativa en

pacients amb dolor lumbar inespecífic.

Per últim, caldrà avaluar l’impacte en els dies de baixa laboral i la repercussió

econòmica que pot representar.

12. Pla de difusió Els resultats d’aquest estudi seran presentats en els següents congressos nacionals i

internacionals:

- World Confederation for Physical Therapy (WCPT Congress)

o Pàgina Web: https://www.wcpt.org/congress

- World congress of The International Society of Physical and Rehabilitation

Medicine (ISPRM)

o Pàgina Web: http://www.isprm.org/

- Congreso Nacional de Fisioterapia

32

Mireia Coll Omaña

o Pàgina Web: https://congresoaef.unirioja.es/

- Congreso Fisioterapia UMH

o Pàgina Web: http://congresofisioterapiaumh.es/

A més, es publicaran en revistes internacionals indexades intentant que siguin les de

millor factor d’impacte de la seva especialitat. Entre elles:

- Pain (Journal of the International Association for the Study of Pain)

o Factor d’impacte: 5,445

o Pàgina Web: https://journals.lww.com/pain

- European Journal of Pain


o Pàgina Web: www.europeanjournalpain.com/

- The Spine Journal


o Pàgina Web: www.thespinejournalonline.com/

- Pain physician journal


o Pàgina Web: www.painphysicianjournal.com

- Physical Therapy Journal of the American Physical Therapy Association


o Pàgina Web: https://academic.oup.com/ptj

- Spine


o Pàgina Web: https://journals.lww.com/spinejournal/pages/default.aspx

- BMC Musculoskeletal Disorders Journal


o Pàgina Web: https://bmcmusculoskeletdisord.biomedcentral.com/

- Journal of Bodywork and Movement Therapies


o Pàgina Web: http://www.bodyworkmovementtherapies.com

33

Mireia Coll Omaña

Annexes

Annex I. Model del dolor crònic inespecífic a partir d’una disfunció cortical

Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Chronic non-specific low back pain – sub-groups or a single mechanism?, 2008 (7)

34

Mireia Coll Omaña

Annex II. Arquitectura anatòmica dels Multífids

Dissecció, digitalització, i model tridimensional del Multífids lumbars, vistes laterals. a.

Dissecció de les regions superficial (vermell), intermèdia (groc) i profunda (violeta).

Segments b-f. de la regió superficial fixats a les apòfisis espinoses de L1-L5. g.

Reconstrucció en tres dimensions de la imatge digital mostrada a a. h. Segments de la

regió intermèdia fixats a les apòfisis espinoses de L1-L4. No hi ha fascicle intermedi dels

MF fixat a l’espinosa d’L5. i. Segments de la regió profunda adherits a la làmina d’L1-L5.

j. Regions de la LMT fixats a l’espinosa d’L5. LMT, multífids lumbars; sp, apòfisi

Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Muscle Control and Non-specific Chronic Low Back Pain, 2017 (9)

35

Mireia Coll Omaña

Annex III. Classificació O’Sullivan Classification System

La valoració subjectiva de l’O’Sullivan Classification System consisteix en la

localització corporal del dolor, la intensitat, la natura, el comportament del dolor (si

augmenta o disminueix amb certs moviments), la identificació de discapacitats

principals, els nivells de discapacitat, els comportaments en que el pacient evita

situacions pel seu dolor, la superació del dolor i les creences sobre el dolor (1).

L’examen objectiu inclou una valoració del rang de moviment de la columna vertebral i

l’anàlisi de les discapacitats primàries del pacient (posicions que disminueixin o

augmentin el dolor, moviments o tasques funcionals) (1). Els tests específics per a la

musculatura i els moviments es fan per a identificar la relació entre el control de la

regió lumbo-pelviana i els trastorns del dolor. També es realitzen tests articulars per la

columna lumbar i la regió pelviana per a identificar l’origen estructural del dolor i la

presència de limitacions del moviment (1).

El procés consta de diverses fases abans d’arribar a la classificació:

1. La primera fase inclou proves d’imatge, per a determinar si la persona té dolor

lumbar específic o dolor lumbar inespecífic (1).

2. En la segona fase s’observa si les afectacions del Dolor Lumbar Específic

tenen una resposta adaptativa o mal adaptativa. Si l’afectació es classificada

com a inespecífica aleshores es determina si l’afectació té predominança

central o perifèrica. La presència de dolor molt localitzat i ben definit, associat

amb factors mecànics consistents i específics agreujants o atenuants,

suggereix que els factors físics o mecànics són els que dominen l’afectació,

activant una via nociceptiva perifèrica. Un dolor constant, no intermitent,

generalitzat, en el qual no influencien factors mecànics, pot indicat un dolor

central o inflamatori (1).

3. Un dolor central pot ser subclassificat de manera més exacte tenint en compte

si hi ha presència de factors psicològics no dominants o dominants. Les

afectacions perifèriques són subclassificades com a dolor lumbar o com a dolor

pelvià (1).

4. Les afectacions doloroses perifèriques de la columna lumbar són dividides en

afectacions “MI” o “MCI”, i les afectacions doloroses de la pelvis són dividides

en força de tancament excessiva o falta de força de tancament (1).

5. Si el segment de la columna vertebral lumbar és l’origen del dolor, es pren

nota de la direcció provocativa del dolor i del nivell al qual es presenten els

símptomes (1).

36

Mireia Coll Omaña

6. Finalment s’ha d’indicar si hi ha factors psicosocials significatius que estiguin

associats amb el trastorn, basant-nos en tota l’examinació prèvia. L’avaluació

dels factors psicosocials considera que hi pugui haver un comportament de FA,

a més de factors psicològics i socials que puguin tenir un gran impacte en

trastorn dolorós. La reflexió final de tot aquest procés és determinar si la

persona ha fet un procés d’adaptació positiu; confrontació, superació activa i

comportaments de rebuig mínims, o negativa; superació passiva i FA (1).

37

Mireia Coll Omaña

Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Inter-examiner reliability of a classification system for patients with non-specific low back pain, 2009 (1).

Procés de classificació adaptat de Peter O’Sullivan

38

Mireia Coll Omaña

Annex IV. Teoria del Fear-Avoidance

El model del FA s’utilitza per explicar com els factors psicològics afecten l’experiència

dolorosa i el desenvolupament del dolor crònic i la discapacitat (62).

El FA representa un dels constructes centrals en el model de FA del dolor, en el que,

en termes generals, es descriu com els pensaments excessivament catastròfics sobre

el dolor, adquirits a través de les experiències transmeses per tercers rellevants i per

l’opinió “experta” (62)(63), que poden originar conductes d’evitació de moviments o

activitats i hipervigilància de les sensacions corporals, generant un vincle viciós en el

que el progressiu desús físic i el biaix en l’atenció ocasionen discapacitat, depressió i

perpetuació de l’experiència dolorosa. El FA es defineix com un conjunt de cognicions i

emocions, subjacents al desproporcionat temor i preocupació sobre la importància del

dolor i la vulnerabilitat de la columna, en cas de persones amb dolor lumbar, a

l’activitat física (63).

Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Low mindfulness predicts pain catastrophizing in a fear-avoidance model of chronic pain, 2010 (42).

Esquema adaptat sobre el funcionament del FA

39

Mireia Coll Omaña

Annex V. Tractament de Fisioteràpia d’exercicis de control motor

Font. Elaboració pròpia a partir dels articles: Muscle Control and Non-specific Chronic Low Back Pain, 2018 (9); Comparison of general exercise, motor control exercise and spinal manipulative therapy for chronic low back pain, 2007 (36); Motor control or graded activity exercises for chronic low back pain? A randomized controlled trial, 2008 (54); Segmental stabilization and muscular strengthening in chronic low back pain: a comparative study, 2010 (55).

40

Mireia Coll Omaña

Annex VI. Tractament de Mindfulness

Font. Elaboració pròpia a partir dels articles: Effectiveness of mindfulness meditation on pain and quality of life of patients with chronic low back pain, 2015 (51); Mindfulness-Based Stress Reduction Program on Chronic Low-Back Pain: A Study Investigating the Impact on Endocrine, Physical, and Psychologic Functioning, 2017 (37); Variation in treatment outcomes and role of home meditation practice, 2010 (44).

41

Mireia Coll Omaña

Annex VII. Escala Visual Analògica (EVA)

Font. Escala extreta de l’article Monitorización del dolor. Recomendaciones del grupo de trabajo de analgesia y sedación de la SEMICYUC, 2006 (56).

42

Mireia Coll Omaña

Annex VIII. Escala d’incapacitat per dolor lumbar d’ Oswestry

Font. Escala extreta de l’article Escala de incapacidad por dolor lumbar de Oswestry, 2006 (57).

43

Mireia Coll Omaña

Annex IX. State-trait anxiety inventory (STAI)

Font. Escala extreta de la página web: http://webs.ucm.es/info/psclinic/evaluacion/Proyecto%20Apoyo%20EPC%202006/INSTRUMENTOS%20EVALUACION/TRASTORNOS%20DE%20ANSIEDAD/EVALUACION%20GENERAL%20DE%20LOS%20TRASTORNOS%20DE%20ANSIEDAD/ESCALA%20DE%20ANSIEDAD%20ESTADORASGO%20(STAI)/STAI_P.pdf.

44

Mireia Coll Omaña

Annex X. TSK-11

Font. Escala extreta d’imatge de Google: http://www.paininmotion.be/EN/sem-TSK11SVSpanish.pdf

45

Mireia Coll Omaña

Annex XI. Escala SF-36

Font. Escala extreta del document Cuestionario de Salud SF-36 versión Española 1.4, 1999, (64).

46

Mireia Coll Omaña

Annex XII. Escala adaptada al Castellà de la FABQ

Font. Escala extreta d’imatge de Google: http://www.kovacs.org/descargas/CuestionarioFAB.pdf

47

Mireia Coll Omaña

Annex XIII. Full d’informació

Informació pels participants

Els membres de l’equip d’investigació ..................................................., dirigit per

..................................................., estem portant a terme el projecte d’investigació: “

L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor

en persones adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”.

El projecte té com a finalitat investigar més a fons l’eficàcia del mètode Mindfulness

combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor

crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor adultes que visitin la Unitat Clínica

del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona per un dolor crònic lumbar

inespecífic de més de 3 mesos d’evolució, amb un mateix tractament de fisioteràpia de

base; amb un seguiment de sis mesos. En primer lloc, el mètode Mindfulness és un

tipus de meditació que consisteix en arribar a un estat de consciència que sorgeix de

centrar l’atenció de manera voluntària, en el moment present, sense jutjar

l’experiència. L’estat de consciència és flexible i regulat per un mateix, en segon lloc,

aquest mètode es divideix en diverses fases, una fase escàner o conscienciació

corporal, una fase de meditació assegut i caminant, exercicis de Ioga i una fase de

Mindfulness relacional. En el projecte participen els següents centres

d’investigació:..................................................................... En el context d’aquesta

investigació li demanem la seva col·laboració per a que es pugui acceptar o desmentir

la hipòtesis que el mètode Mindfulness pot reduir de forma significativa el dolor i

augmentar la qualitat de vida en persones adultes amb dolor lumbar crònic inespecífic

en combinació amb un tractament de Fisioteràpia de base, ja que vostè compleix amb

els següents criteris d’inclusió: tenir dolor lumbar inespecífic d’entre 3 i 6 més mesos

d’evolució, ser un home o una dona d’entre 18 i 70 anys, tenir un dolor segons l’escala

EVA mínim de 3 punts, ser Català o Castellano parlant, que continuï vivint a Barcelona

durant la realització de l’estudi, tenir una puntuació de moderat o més en la pregunta 7

o a la pregunta 8 de la 36-Item Short-Form Health Survey questionnaire (SF-36), tenir

una puntuació major de 41 en el qüestionari Tampa Scale of Kinesiophobia (TSK) i

tenir una puntuació major del 13% en el Oswestry Disability Index (ODI).

Per avaluar aquest programa de tractament es necessitarà una mostra estarà formada

per la població de pacients amb dolor lumbar crònic no específic que visitin a causa del

dolor lumbar de la Unitat Clínica del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de

Barcelona, i que compleixin els criteris d’inclusió. Els participants seran aleatoritzats i

48

Mireia Coll Omaña

dividits en un grup control (GC), que realitzarà només el tractament de Fisioteràpia

d’exercicis de control motor, i un grup Mindfulness (GM), que realitzarà un tractament

de Mindfulness en combinació amb el tractament de Fisioteràpia centrat en exercicis

de control motor. Cada participant assistirà a un màxim de 16 sessions de: GC 1 hora,

GM 4 hores de durada. Aquesta col·laboració implica participar en un entrenament

guiat de la força muscular de l’esquena, l’abdomen i el sòl pelvià, i en els grups

seleccionats, abans de cada sessió de Fisioteràpia es durà a terme una sessió de

meditació guiada, algunes de les quals inclouran activitats físiques.

Existeixen una sèrie de riscs, molèsties i beneficis. El risc que existeix al participar en

aquesta intervenció és el de partir qualsevol lesió a partir de la pràctica de l’exercici

físic com les caigudes, les fractures o esquinços. Les molèsties que pot sentir sobretot

les primeres setmanes són els trencaments fibril·lars musculars coneguts popularment

com “agulletes” o sensació de cansament o fatiga, que s’haurien de resoldre en pocs

dies. Els beneficis que pot obtenir al finalitzar les sessions són una major estabilitat de

l’esquena, un major control de la postura, una major sensació de benestar, una major

qualitat de vida i un descens del dolor.

És important destacar que no s’abonarà cap import econòmic als participants que

formin part d’aquest estudi.

Tots els participants tindran assignat un codi, per tant, serà impossible identificar al

participant amb les respostes donades, garantint totalment la confidencialitat. Les

dades que s’obtinguin de la seva participació no s’utilitzaran amb cap altre objectiu

diferent a l’explicitat en aquesta investigació i passarà a formar part d’un fitxer de

dades del que serà màxim responsable l’investigador principal. Aquestes dades

quedarien protegides mitjançant el sistema de protecció de dades de la Unitat Clínica

del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i únicament l’investigador

principal tindrà accés a elles.

El fitxer de dades de l’estudi estarà sota la responsabilitat de l’IP davant el qual podrà

exercir en tot moment els drets que estableix la Llei 15/1999 de Protecció de Dades

Personals.

Ens posem a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte que li hagi pogut sorgir.

Pot contactar amb nosaltres a través del formulari que trobarà en la nostre pàgina web

o a través del telèfon següent: 93.000.00.00 o [email protected].

49

Mireia Coll Omaña

Signa el participant conforme dóna

el seu consentiment per formar part

de l’estudi

Signa el fisioterapeuta investigador

conforme ha explicat i aclarit

dubtes sobre el consentiment al

participant

50

Mireia Coll Omaña

Annex XIV. Document de Consentiment informat

Consentiment Informat

Jo, ............................................., major d’edat, amb DNI ............................................,

actuant en nom i interès propi

DECLARO QUE:

He rebut informació sobre el projecte “L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb

la teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor crònic lumbar

inespecífic per a la reducció del dolor” del que se m’ha entregat el document informatiu

annexat a aquest consentiment i pel que es sol·licita la meva participació. He entès el

seu significat, m’han sigut aclarits tots els dubtes i m’han sigut exposades totes les

accions que es deriven del mateix. Se m’ha informat de tots els aspectes relacionats

amb la confidencialitat i protecció de dades en quant a la gestió de dades personals

que comporta el projecte i les garanties preses en la compliment de la llei 15/1999 de

Protecció de Dades Personals.

La meva col·laboració en el projecte és totalment voluntària i tinc dret a retirar-me del

mateix en qualsevol moment, revocant el present consentiment, sense que aquesta

retirada pugui influir negativament en la meva persona en sentit algun. En cas de

retirada, tinc dret a els les meves dades siguin cancel·lades del fitxer de l’estudi.

Així doncs, renuncio a qualsevol benefici econòmic, acadèmic o de qualsevol altre

naturalesa que pugui derivar-se del projecte o dels seus resultats.

Per tot això,

DONO EL MEU CONSENTIMENT A:

1. Participar en el projecte “L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la

teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor crònic

lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”.

2. Que l’equip d’investigació ........................................... i al/la

........................................... com a investigador/a principal, puguin gestionar

les meves dades personals i difondre la informació que el projecte generi.

Es garanteix que es preservarà en tot moment la meva identitat i intimitat,

amb les garanties establertes en la llei 15/1999 de protecció de dades i

normativa complementària.

51

Mireia Coll Omaña

3. Que l’equip ........................................... conservi tots els registres efectuats

de la meva persona en suport electrònic, amb les garanties i els terminis

legalment previstos, si estiguessin establerts, i a falta de previsió legal, per

el temps que fos necessari per a complir les funcions del projecte per les

que les dades varen ser recopilades.

A ..........................................., a ........../ ........../ ..........

Signa el participant conforme

dóna el seu consentiment per

formar part de l’estudi

Signa el fisioterapeuta

investigador conforme ha

explicat i aclarit dubtes sobre el

consentiment al participant

52

Mireia Coll Omaña

Annex XV. Document de renúncia

Carta de renúncia

Jo, ............................................., major d’edat, amb DNI ............................................,

actuant en nom i interès propi

Expresso de manera voluntària la decisió d’abandonar la investigació “L’eficàcia del

mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor en persones

adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”, deixant així

d’exercir el meu paper com a participant a partir del dia d’avui, sense que això suposi

cap perjudici per mi ni per la meva atenció al centre.

De manera voluntària i opcional pot expressar el motiu d’abandonament per a fer

coneixedor del mateix a l’equip investigador i poder corregir, si pertoca, algun aspecte

que hagi sigut causant de l’abandonament.

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

53

Mireia Coll Omaña

Annex XVI. Ubicació de la Unitat Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

C/ Villarroel, 170. L’Eixample, L'Antiga Esquerra de l'Eixample - 08036

curs/torn: fisioteràpia 4g fisioteràpia · compleixin els criteris d’inclusió. els...

Documents