de Felix Mendelssohn

Treball d’Anàlisi IAlumne: Claudi Cisneros Camps

Anàlisi:

• Contextualització històrica:

• Vista general:– Macroforma– Microforma

• Amb més de detall:– Melodia– Tractament per seccions

Contextualització històrica

• Mendelssohn va nèixer el 1809 a Hamburg i va morir a Leipzig el 1847. Va escriure l'obertura orquestral “Les Hèbrides” o “La cova de Fingal” Op.26 arran d’un viatge que va fer per aquella zona d’Escòcia que va fer el 1829. Aquesta obra és la seva tercera obertura programàtica i trobem els esbossos que són del 1830. En aquesta obra l’autor ja se’ns presenta com un autor madur, utilitza contrapunts cromàtics heretats de Bach, al qual ja havia estudiat molt. Per tant trobem que és un autor que va arribar a la seva maduresa en una edat ben primerenca. Posteriorment va escriure una obra per a dos pianos arreglant aquesta.

Macroforma• Té forma tripartida, semblant a la

sonata. Consta de:– Exposició on se’ns presenten dos

temes: el primer en el to principal, si menor, i l’altre en el relatiu, Re Major. Compassos 1-95

• La forma correspon alhora amb els paisatges que degué anar veient:

– Arribada en vaixell a la zona, se’ns construeix la imatge a partir de l’acord. Ondulació amb les cordes que podrien descriure l'oreig del mar.

Macroforma• Té forma tripartida, semblant a la

sonata. Consta de:– Exposició on se’ns presenten dos

temes: el primer en el to principal, si menor, i l’altre en el relatiu, Re Major. Compassos 1-95

– Secció de fantasia: fragment on presenta nous motius i petits derivats de la primera secció, es produeix el viatge harmònic més gran com ja es de costum en aquestes seccions en la història de la música. Compassos 96-179

• La forma correspon alhora amb els paisatges que degué anar veient:

– Arribada en vaixell a la zona, se’ns construeix la imatge a partir de l’acord. Ondulació amb les cordes que podrien descriure l'oreig del mar.

– Ja és a terra, però prop de la mar encara podem sentir les ones. Veiem els grans castells i podem imaginar com es comunicaven amb trompetes. Sentim com criden unes de més lluny i d’altres de més a prop.

Macroforma• Té forma tripartida, semblant a la sonata.

Consta de:– Exposició on se’ns presenten dos

temes: el primer en el to principal, si menor, i l’altre en el relatiu, Re Major. Compassos 1-95

– Secció de fantasia: fragment on presenta nous motius i petits derivats de la primera secció, es produeix el viatge harmònic més gran com ja es de costum en aquestes seccions en la història de la música. Compassos 96-179

– Reexposició i coda: se’ns torna a presentar els temes principals però amb variants tant en instrumentació com en fraseig. Trobem reminiscències de la secció de fantasia. Al final hi trobem una coda on se’ns presenta un tema nou i acaba fent sonar de lluny el tema principal. Compassos 180-268

• La forma correspon alhora amb els paisatges que degué anar veient:

– Arribada en vaixell a la zona, se’ns construeix la imatge a partir de l’acord. Ondulació amb les cordes que podrien descriure l'oreig del mar.

– Ja és a terra, però prop de la mar encara podem sentir les ones. Veiem els grans castells i podem imaginar com es comunicaven amb trompetes. Sentim com criden unes de més lluny i d’altres de més a prop.

– Hi ha una tornada al mar que portarà a casa està tot força més tranquil. Seguim sentint algun toc des dels castells. De cop i volta la mar es torna agitada i després d’una breu agitació torna al tema inicial però ara no per dar-nos la benvinguda sinó el comiat.

Microforma• Compàs: 4/4• Tempo inicial: Allegro moderato• To: si menor• Rang dinàmic escrit: de a• Instruments: Orquestra a 2• Sentim durant bona part de l’obra un ritme constant de semicorxera

que no porta la melodia sinó l’acompanyament.• És tonal tot i que té alguns moviments harmònics modals.• Empra tant melodia acompanyada com contrapunt. És notori el fet

que l’acompanyament té un pes melòdic important, tant creant ambients com fent de motor de tota l’obra, i a més a més tenen interès per si sol.

Melodia• Tema principal:

– Està fet per un arpegi descendent en segona inversió i conté una bordadura. Dels quatre temps del compàs correspondria a una nota per temps. Cada petita secció té doncs un àmbit d’octava i fa que al acabar-lo de fer l’instrument hagi recorregut una quinzeava en total. si menor-Re Major-fa# menor

– Ús del tema principal tant com a tema com a contratema.– Patró rítmic que es repeteix quedant així en el cap dels oients. – La melodia és descendent però va pujant per estrats.– La pujada per estrats que doblat amb d’altres veus ens crea un acord.– Té un ritme harmònic de compàs.

• Tema secundari:– Menys característic comparat amb el primer i més melós. Es basa també amb

l’arpegi tot i que té més notes estranyes que el principal.– El tema només surt com a tema.– Conté corxeres i negres que no fan cap patró constant encara que hi ha una

figuració que fa tirar endavant que és l’anacrusa de dues corxeres.– La melodia té una direcció ascendent tot i que fa moltes ondulacions.– El ritme harmònic és més ràpid que en el tema secundari i gairebé sempre

canvia més d’una vegada per compàs.

Tractament per seccions

• Exposició:– Primera subsecció, presentació del tema principal:

• El tema se’ns presenta primer des dels greus del compàs 1-8 i a partir d’aquí comença a treballar-hi fent-lo passar als violins que el desenvoluparan una mica.

• Harmònicament és força simple i té un regust modal. • Al compàs 26 s’inicia l’ús del tema com a contracant mentre

un nou motiu és exposat pels vents, aquest nou motiu serà el que farà de pont per passar a el tema secundari quan el prenguin les cordes i hi hagi el joc corda vents. Aquest motiu té una forma similar al primer però té un ritme més lent.

Tractament per seccions

• Exposició:– Primera subsecció, presentació del tema principal:– Segona subsecció, presentació del tema secundari:

• Així com passà amb el tema principal, el tema secundari se’ns presenta des dels greus. Compassos 47-57. Després com ha passat també amb el tema principal l’exposaran els violins que seran els qui el desenvoluparan.

• Harmònicament ja és més tonal tot i que la sortida al to principal fa que a vegades es conservi el color harmònic de l’inici.

Tractament per seccions

• Exposició:– Primera subsecció, presentació del tema principal:– Segona subsecció, presentació del tema secundari:– Tercera subsecció, camí cap a la secció de fantasia:

• Al compàs 70 les cordes es queden en un acord pedal mentre els vents aniran introduint el tema principal tot canviant la textura i anant aprofundint el tema tot passant per flautes, flauta-clarinet i clarinet fagot.

• Al compàs 77 és quan comença a agafar l’aire marcial i amb els vents fa uns ritmes força marcats que seran els que utilitzarà a la segona secció. Podríem parlar d’un tema terciari que seria aquest.

• Harmònicament és inestable.

Tractament per seccions• Secció de fantasia:

– Secció modulant en que es va sentint el tema principal.– Començaria pròpiament al compàs 96 quan se sent el tema principal a

les violes i acabat d’arrossegar cap a baix amb cellos i després contrabaixos.

– Els vents fusta van dialogant tot utilitzant diferents formacions instrumentals que donen sentit estereofònic. També de més proximitat o llunyania. Comunicació entre castells.

– Se’ns presenta un tema rítmic amb molt de caràcter al compàs 112.– Ens presenta el cap del tema secundari al compàs 123 des dels baixos i

després pels violins. També el motiu de transició del principal al secundàri.

– Al 138 hi ha un canvi d’armadura i s’iniciarà un procès en que sortiran tots els motius que han sortit fins ara o al·lusions a aquests com en el compàs 149 que hi ha una menció rítmica del tema principal.

– Té una direccionalitat molt clara i tot ens porta a un clímax que desemboca en l’oneig per part de clarinets i violins per tot seguit sentir els cellos que reexposaran.

Tractament per seccions

• Reexposició i coda:– Reexposició:

• Comença al compàs 180 amb el tema en els greus semblantment al inici, aquest cop però és una variant.

• Se senten reminiscències al motiu de la secció de fantasia. Compassos 186-187.

• El pont del principal al secundari és totalment homofònic.• El tema secundari és reexposat de manera més tranquil·la

en forma de soli per a dos clarinets mentre les cordes fan un acompanyament amb notes tingudes. El fan en el to principal en major.

Tractament per seccions

• Reexposició i coda:– Reexposició:– Coda:

• S’inicia al compàs 217 amb unes entrades fugades que fa a partir d’un motiu nou.

• És una represa de l’agitació de la secció del mig. Que en part s’aconsegueix gràcies al ritme constant de semicorxeres que fan les cordes.

• El tema reapareix en el compàs 226 en les cordes greus: violes, cellos i baixos.

• Els vents fan tres patrons diferents: notes llargues, notes stacades en corxeres o motius rítmics de la secció de fantasia.

• Tota la tensió desemboca al 260 en uns cops molt beethovenians que ràpidament seran apaivagats pel tema principal ben leggato exposat pel clarinet en el compàs 264 i per la flauta que en el 266 apareixerà el secundari en la flauta que tancarà juntament amb uns pizzicatos de les cordes