diamants - vilaweb · amb un enllaç químic covalent, és el més dur dels materials coneguts. la...
TRANSCRIPT
Un
diam
ant d
e 84
qui
rats
pos
at a
la v
enda
en
una
subh
asta
a G
ineb
ra, l
’oct
ubre
pas
sat,
a u
n pr
eu d
e m
és d
e do
tze
mili
ons
de d
òlar
s. /
EF
E
DiamantsEL MÉS DUR I EL MÉS BELL. Són les pedresmés cares i més buscades del planeta. Fem un
viatge al món dels diamants. / 2 a 8
LLUÍS PERMANYER / 14 • BÒSNIA, EL BLAU DE LA BARBÀRIE / 18 • L’OBRA CULTURAL BALEAR FA ANYS / 22 • «ADÉU, BOADELLA» / 28
Número 1873. Del 18 al 24 de gener del 2008. Any XLII. 0,50 €
III Wall Centenary (Museu d’Anvers). No tots els diamants incolors ho són en la mateixa proporció. La coloració natural d’aquest mineral es produeix per inclusions a nivell atòmic.
● Del blanc excepcional al blanc acolorit, l’escala
de color del diamant incolor va de la D a la Z
(vegeu gràfic de les pàgines 4 i 5). Com menys
color tingui la gemma, més apreciada serà, però
això no significa que no hi hagi diamants de color.
Manuel Llopis explica que, tot i que els més
estesos són els de la sèrie Cape (grocs) i de la
sèrie Brown (marrons), n’existeixen de manera
natural de tots els colors: verds, ataronjats, blaus,
morats i, en menor quantitat, vermells. Llopis
afegeix que el procés de coloració natural d’un
diamant és per inclusions a nivell atòmic, ja que
químicament pur (el carboni) és incolor perfecte.
«Quan s’acoloreixen és perquè en formar-se
queden inclusions d’altres elements com el bor i
el nitrogen, els més comuns, que són els que
veritablement li donen el color.» Amb el diamant
incolor es poden confondre altres gemmes
naturals com per exemple l’espinel·la, el zircó, el
topazi, el beril, el corindó i la damburita. En tot
cas, «totes aquestes gemmes són fàcils de
diferenciar pels seus diferents índexs de
refracció», comenta Glòria Serra, secretària de la
junta de govern i vicepresidenta de la secció de
Gemmologia del Col·legi Oficial de Joiers,
Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya
(JORGC). / A.A.
D’incolors, grocs, marrons i, fins i tot, vermells
presència · Del 18 al 24 de gener del 2008 DOSSIER / EL MÉS DUR I EL MÉS BELL ❙ 3
EL DIAMANT. Un mineral que mig món enveja. Ja sigui natural o
sintètic, les seves propietats físiques el fan únic tant per a la gemmologia
com per a la indústria. On buscar-ne? Incongruències de la vida, la
majoria de mines es troben a Àfrica, el continent més pobre del planeta.
● Inaccessible des del seu naixe-
ment, el diamant es fa pregar. Es
forma a les entranyes de la Terra.
A una profunditat d’entre 150 i
200 km –les perforacions petrolí-
feres més profundes baixen fins a
uns 15 km–, a una pressió que va
de 60.000 a 100.000 atmosferes i
a una temperatura que oscil·la en-
tre els 1.300 i els 1.800 ºC. Tot i
que no és dels minerals més rars
de l’escorça terrestre, la seva es-
tructura cristal·lina és fora del co-
mú. «Això fa que tingui propie-
tats excepcionals, la més conegu-
da de les quals, tot i que no és
l’única, és la seva duresa», expli-
ca Joaquim M. Nogués, director
de l’Escola de Gemmologia de la
UB. Per això a l’escala de Mohs
–més orientativa que proporcio-
nal– ocupa el número 10. Però no
només de la seva condició de dur
–tot i que amb un cop sec es pot
arribar a trencar– pot presumir el
diamant. Té qualitats òptiques
(transparència i índex de refrac-
ció elevat) i tèrmiques que també
el fan molt interessant no només
en el món de la gemmologia, sinó
també en el camp de les aplica-
cions industrials, cada vegada
més nombroses.
ANNA AGUILAR Mirat ben mirat, el diamant no
és res més que carboni. Junta-
ment amb el grafit, el diamant és
una de les principals formes al·lo-
tròpiques del carboni. Per dins, la
majoria dels cristalls d’un dia-
mant –«aproximadament un
98%», apunta Nogués– són oc-
taedres o lleugeres variants
d’aquest políedre de vuit cares
triangulars. Una estructura inter-
na molt forta que també ha servit
d’inspiració a una de les talles de
diamant més desitjades: el bri-
llant.
On en podem trobar?
«En aquests moments, a grans
trets, la cartografia mundial dels
llocs on geològicament es poden
trobar diamants està feta», expli-
ca Nogués. A partir d’aquí, cal sa-
ber que les prospeccions es divi-
deixen en dues fases. En la prime-
ra es fan estudis per via aèria i a
gran escala: des de prospeccions
gravimètriques fins a magnèti-
ques, que indiquen la presència o
concentració de determinats mi-
nerals. Un cop feta aquesta anàlisi
general, el terreny es va dividint
en quadrants i es va estrenyent
l’espai físic d’actuació, augmen-
tant el nombre de mostres. So-
vint, un dels indicis que alerten
que s’està en un terreny fèrtil de
diamants és trobar altres minerals
–diòxids, zircons, rutils, etc.– que
es formen en les mateixes condi-
cions que el diamant. Un mineral
que, com a canal de sortida cap a
l’exterior, sol utilitzar els vol-
cans. O bé és expulsat amb la lava
o bé queda encallat a les xeme-
neies. Per això, quan està extin-
git, el millor lloc per trobar dia-
mants és al centre d’un volcà, en
un tipus de roca anomenada kim-
berlita (nom que prové de la ciutat
de Kimberley, a Sud-àfrica, on a
la dècada de 1870 s’hi van explo-
tar diamants per primera vegada).
Als jaciments primaris, l’explo-
tació es fa a cel obert o bé mitjan-
çant mines subterrànies.
Amb el pas del temps, i per
efecte de l’aigua o el vent, hi ha
jaciments primaris que s’erosio-
nen i donen lloc a jaciments se-
cundaris. D’aquí ve que també es
busquin diamants als rius o fins i
tot al mar. A les costes de Namí-
bia, per exemple, a la zona de la
plataforma continental (des de la
costa, on es troben sediments fòs-
sils, fins a 200 metres de profun-
ditat), es fan extraccions. «Namí-
bia no és un dels grans productors
quant a quantitat de diamants, pe-
rò sí en qualitat», comenta No-
gués. Això s’explica, diu ell, per-
què durant el transport del mine-
ral hi hagut un procés de selecció
natural i proporcionalment els
que arriben al mar són tots de ma-
jor qualitat. En qualsevol cas, ja
sigui a peu de mina o a les plata-
formes aquàtiques, en el moment
de l’extracció ja es fa una primera
classificació del mineral en dues
línies: el que va per a les aplica-
cions gemmològiques i el que va
per a les industrials.
Del diamant en brut a la joia
Les classificacions dels dia-
mants, sobretot dels que es desti-
nen a la gemmologia, són múlti-
ples i minucioses. Les impureses,
la forma interna del diamant o la
seva transparència determinen la
talla que es farà d’aquell mineral
gemma per tal de treure’n el mà-
xim partit. Un cop escollida la ta-
lla que es farà d’acord amb les
condicions del diamant en brut,
primer se serra, després es torne-
ja, es marca la taula i se li comen-
ça a donar una preforma. «Es co-
mencen a desbastar les facetes su-
periors per ordre simètric, des-
prés es fa el mateix a la culata amb
Diamant, del grec
adámas (‘invencible’),
és un mineral
compost de carboni
pur. Amb un enllaç
químic covalent, és
el més dur dels
materials coneguts.
La seva densitat és
de 3,51 gr/cm³. El
diamant permet la
més alta velocitat de
propagació del so en
un material –18.000
m/s– i també és un
bon transmissor en
el camp dels rajos X
i les ultrafreqüències.
Només pot ser ratllat
per un altre diamant.
Q U È É S ?
2 ❙ DOSSIER presència · Del 18 al 24 de gener del 2008
presència · Del 18 al 24 de gener del 2008 DOSSIER / EL MÉS DUR I EL MÉS BELL ❙ 9
Es fa servir en perforacions, per tallar i com a conductor tèrmic. Tot i que pràcticament tot és sintètic, el diamant industrial cada
vegada s’utilitza en més i més camps. Les seves propietats en fan un material molt apte i versàtil
Dels congelats als satèl·lits
● El diamant industrial és aquell
que, per les seves impureses o im-
perfeccions, no és apte com a
gemma, però sí molt útil en la fa-
bricació d’eines de tall i com a
abrasiu. L’any 2006, gairebé el
90% del diamant industrial que es
va utilitzar al món era sintètic,
perquè és més barat, però també
per l’avenç que han suposat tècni-
ques com el Chemical Vapor De-
position (CVD), que permet crear
cristalls sintètics de diamant de
grans dimensions a partir de la
transformació del carboni en
plasma. Normalment a la indús-
tria s’utilitzen dos tipus de dia-
mant: el negre (o carbonat) –pre-
senta un marcat principi de cris-
tal·lització amb un gran nombre
de punts blancs lluminosos– i el
bales, que es mostra en agregats
esfèrics formats per un gran nom-
bre de petits cristalls.
Ja sigui en la fabricació d’en-
cunys i moles, o bé per fer perfo-
racions de minerals, gas o petroli,
les aplicacions del diamant in-
dustrial, a causa de la seva duresa,
cada vegada són més. Una de les
més esteses, però, és com a eina
de tall. La serra de diamant fa
molt temps que es fa servir, tant
en la construcció com en la indús-
tria (per tallar congelats, pasta i
tota mena de materials), però
també per fer talls de molta preci-
sió. Aquest últim cas seria el del
material que s’ha d’observar en
un microscopi electrònic, el de
les lents de contacte i també el de
peces mecàniques com els cilin-
A.A.
dres del cotxe, que necessiten un
bon acabat perquè llisquin bé i
rendeixin millor.
En algunes circumstàncies, el
diamant es fa servir des de fa més
de 30 anys. És el cas del fil dia-
mantat, compost de perles dia-
mantades encastades a un cable
portador d’acer d’alta resistència,
que s’utilitza per a l’extracció de
marbre i granit de les pedreres.
● El Museu del Diamant de Bruges
(www.diamondhouse.net), el Museu del Diamant
d’Amsterdam (www.diamantmuseumamsterdam.nl)
i el Museu del Diamant d’Anvers
(www.diamantmuseum.be) són, junt amb el de
Tòquio i el de Tel Aviv, els cinc principals museus
sobre diamants que hi ha al món. Si visiteu el de
Bruges, procureu ser-hi una mica abans de les
12.15 h, ja que a aquella hora cada dia un polidor
comença una demostració en directe. També hi
trobareu la reproducció a mida natural de la galeria
d’una mina, exemplars poc freqüents de kimberlita i,
just abans de la sortida de la planta baixa, les
rèpliques dels 20 diamants més valuosos del món.
A l’esquerra, una serra amb disc de diamant. A la dreta, operaris en una perforació. Moltes de les broques que s’utilitzen duen diamant incrustat.
● Per la seva capacitat de conducció
tèrmica (quatre o cinc vegades superior a
la del coure), el diamant té una gran
aplicabilitat en la indústria electrònica. Per
exemple, en els ordinadors de gran
envergadura i potència s’utilitzen fines
capes de diamant que actuen com a
difusors de calor cap a l’exterior.
En el camp de l’òptica, els físics també
creuen en el diamant. Pel fet que deixa
passar a través seu una gran quantitat de
radiacions, la indústria espacial ha vist en
el diamant sintètic un bon mitjà per fabricar
les finestres dels satèl·lits, ja que aquestes
poden deixar passar cap al seu interior els
senyals de les radiacions infraroges i
ultraviolades perquè els sensors interiors
les puguin captar. / A.A.
Sense sortir de Bèlgica, no deixeu de visitar
l’altre gran museu sobre el tema, el d’Anvers. A part
de l’oferta museogràfica habitual, de l’11 d’abril fins
al 8 de juny presenten l’exposició Diamond Diva’s,
basada en les impressionants joies amb diamants
que han lluït celebritats d’arreu, des del diamant
Taylor-Burton –testimoni de la història d’amor entre
Richard Burton i Elisabeth Taylor– fins a l’anell de
compromís de diamants que Marilyn Monroe va
rebre de Joe DiMaggio, passant per joies de dives
com Sophia Loren, Joan Collins o Anita Ekberg. A
partir de l’octubre, la mostra Testimoni del diamant
presentarà el retrat d’una família d’Anvers amb cinc
generacions dedicades al diamant. / A.A.El diamant III Wall Jubilee del Museu d’Anvers.
Darrere les peces de museu
I també a l’espai i als ordinadors
8 ❙ DOSSIER / EL MÉS DUR I EL MÉS BELL presència · Del 18 al 24 de gener del 2008
Que no us venguin gat per llebre. En el camp de la joieria també es fan servir gemmes que s’assemblen molt al diamant sense ser-ho.
De totes, la zircònia –menys transparent a la llum ultraviolada i molt més pesant– és la més utilitzada
La zircònia, excel·lent imitació
● Com se sol dir, no és tot or –ni
diamants, podríem afegir– el que
lluu. Entre les principals imita-
cions del diamant utilitzades en el
camp de la joieria trobem el rutil
sintètic, el titanat d’estronci, el
YAG, el GGG, el diòxid de zirco-
ni cúbic (zircònia) i la moissanita.
Distingir una gemma d’una altra
no és fàcil per al profà, sobretot si
no disposa d’una lupa de 10x
(augments), però a vegades fins i
tot poden plantejar dubtes als pro-
fessionals. Tot i així, Glòria Ser-
ra, secretària de la junta de govern
i vicepresidenta de la secció de
gemmologia del Col·legi Oficial
de Joiers, Orfebres, Rellotgers i
Gemmòlegs de Catalunya
(JORGC), explica quins mètodes
tenen per analitzar-les: «Aques-
tes pedres es poden diferenciar
dels diamants realitzant proves
de densitat, espectroscòpia, dis-
persió, fluorescència i conducti-
vitat tèrmica, entre altres.»
De totes les gemmes sintèti-
ques utilitzades com a imitació
del diamant, la més habitual és la
zircònia. S’assemblen molt, però
hi ha característiques físiques que
les diferencien. «La zircònia té un
índex de refracció menor que el
del diamant (la seva brillantor és
una mica menor) i té una disper-
sió més alta que la del diamant, la
qual cosa repercuteix en el foc de
la gemma», comenta Serra. Pel
que fa a la duresa, la de la zircònia
és de 8-8,5 a l’escala de Mohs (in-
ferior a la del diamant) i és menys
transparent a la llum ultraviolada.
A.A.
Amb tot, «la zircònia admet un
bon polit, cosa que la fa apta per
lluir-la en un anell». Per al gem-
mòleg especialista en diamant
Manuel Llopis, «la principal dife-
rència és el seu pes específic. El
del diamant és de 3,51 i el de la
zircònia és de 6,4». És a dir, a
igual mida, l’última pesa gairebé
el doble. Abans de comprar,
doncs, cal assessorar-se bé.
● «Per aprendre’n, se n’han de veure molts, de
diamants.» Qui ho creu així és Joaquim M. Nogués,
director de l’Escola de Gemmologia de la UB. Des
de fa temps, en aquest centre s’imparteix un curs
optatiu d’especialització en diamant. El programa,
que combina aspectes teòrics i pràctics, abraça des
dels coneixements més bàsics del mineral fins al
reconeixement dels substituts del diamant. «El curs
d’especialització ofereix a la persona que el fa la
capacitat de poder classificar sense cap mena de
dubte el diamant en les seves categories de puresa,
color, talla i pes, que constitueixen l’abecé d’un
certificat», diu Nogués, coordinador del Diccionari
de gemmologia (Publicacions i Edicions de la UB i
A la dreta i en primer terme, un exemplar de zircònia muntat en un anell. A l’esquerra, una persona estudiant diamants i un certificat oficial.
● Un diamant se sol taxar per saber el seu
valor –quan es ven o es deixa en
herència–, per assegurar-lo, per motius
judicials, etc. Per fer una bona taxació, els
instruments que s’utilitzen són una lupa de
10x, el polariscopi, el refractòmetre, una
balança hidrostàtica i una de pes, una lupa
binocular i una làmpada de llum
ultraviolada, entre altres. «També hi ha
Termcat, 1999). Als cursos de gemmologia, en
canvi, només es donen les nocions bàsiques per
saber diferenciar un diamant d’una altra pedra i una
mínima idea dels paràmetres que es tenen en
compte a l’hora de valorar-los. Ara per ara, l’Escola
de Gemmologia de la UB
(www.ub.es/escgem/gemmo.htm), creada el 1971,
és l’únic centre docent oficial dels Països Catalans
que forma part i és membre fundador de la
Federació Europea per a l’Ensenyament de la
Gemmologia (FEEG), organisme que cada any
convoca un examen per poder accedir al títol de
Gemmòleg Europeu (www.feeg.net).
Per la seva banda, el Departament de Geologia
proves senzilles que ajuden a la decisió
final –diu Serra– com la de transparència
sobre paper escrit, la de l’alè i la de
l’atracció magnètica.» Es recomana que el
certificat d’un diamant el faci un organisme
oficial com el JORGC, «l’únic laboratori a
Catalunya amb reconeixement de la
Confederació Internacional d’Associacions
Nacionals de Joieria (CIBJO)». / A.A.
de la Universitat de València aquest curs està
oferint la 17a edició del postgrau que prepara per a
l’obtenció del diploma d’especialització professional
universitària en diamant, adreçat a persones que ja
tinguin el títol de gemmologia. El curs, que va
començar al setembre i finalitzarà al juny, ofereix un
temari molt similar al de la UB, dividit en dos grans
blocs: l’origen i les propietats del diamant, i la seva
valoració i diferenciació.
Per saber-ne més, vet aquí alguns manuals de
referència: Guia de las piedras preciosas y
ornamentales (Omega, 1987), Gemas de ayer, de
hoy y de mañana (UB, 1984), Piedras preciosas
(Omega, 1995) i Gemologia (Omega, 1991). / A.A.
Per saber-ne més i tornar-se un especialista
Taxacions, eines i certificats
després que el 1998 Global
Witness comencés una
campanya per exposar el
problema. De seguida molts
països i les seves respectives
indústries de diamants –i molt
especialment De Beers, que
assegura que des de fa anys no
comercia amb diamants ni
d’Angola ni de Sierra Leone– van
reconèixer que els diamants
tacats de sang podien perjudicar
seriosament la imatge i la
integritat del sector. Els governs
(com a participants en el control
de les importacions, realització
d’auditories, etc.) i les empreses i
les ONG (com a observadors) es
van unir per front comú, tot i que
actualment en alguns territoris
encara no hi ha els estrictes
controls necessaris. Prova del
que queda per fer és, per posar
un cas, Costa d’Ivori, on els
diamants encara avui són font de
conflicte.
Tot i que s’ha parlat força del
procés Kimberley, en el sector de
la joieria es desconeix. L’octubre
passat, Amnistia Internacional de
Catalunya publicava els resultats
d’unes enquestes fetes entre
febrer a setembre a establiments
de tot l’Estat espanyol (www.
amnistiacatalunya.org/premsa/2
007-10-16_Diamantes.pdf). Tot i
que el 81% de les joieries
consultades havien sentit parlar
dels diamants tacats de sang,
només un 25% els relacionaven
amb el finançament de conflictes.
Un 61% de joiers també deien
que els consumidors mai
demanen cap certificat sobre
l’origen dels diamants. / A.A.Guarda d’una mina de diamants durant la guerra civil a Angola.
«EL ‘RAPAPORTDIAMONDREPORT’ ÉS UNINFORMEMENSUAL PER AEMPRESES DEVENDA DEDIAMANTS AL’ENGRÒS»
decidit vendre pel seu compte–
és que el preu del diamant pugi
de forma constant però modera-
da. No interessa que caigui en
mans de la llei de l’oferta i la de-
manda ni d’especuladors que
compren per tornar a vendre de
seguida. No en va al seu dia De
Beers es va inventar aquell eslò-
gan publicitari que diu «Un dia-
mant és per sempre» i, de fet, ac-
tualment es calcula que per recu-
perar els diners invertits en la
compra d’un diamant almenys
han de passar 20 anys.
Com es fixa el preu del dia-
mant gemma? El preu de venda
al públic és lliure i cada joieria
marca els seus marges. No obs-
tant això, existeixen unes llistes
d’ús exclusivament professio-
nal i internacional amb uns
preus establerts. Es tracta del
Rappaport Diamond Report, un
informe mensual per a empreses
de venda a l’engròs, al qual s’ha
d’estar subscrit. El preu que allà
surt s’obté de la mitjana de les
borses de diamants més impor-
tants del món, entre les quals hi
ha les de Nova York, la Xina,
Hong Kong, Israel, l’Índia, Rús-
sia i Anvers. Aquesta llista, de
caràcter orientatiu, proporciona
els preus dels diamants d’entre
0,01 i 5,99 quirats tenint-ne en
compte, en cada cas, el pes, el
color, la puresa i la talla. La llista
de preus, doncs, és extensa, però
si teniu molta curiositat, com a
orientació sapigueu que un dia-
mant d’un quirat de talla brillant
de la màxima qualitat en color i
puresa volta els 20.000 euros.
Bèlgica
Brasil
EUA
Hong Kong
Índia
Irlanda
Israel
Itàlia
Japó
Regne Unit
Suïssa
Tailàndia
TOTAL
30.174,5
0,4
786,2
58,1
5.327,2
5,6
3.072,4
262,3
0,2
1,0
102,0
19,2
40.632,8
531
1
9
5
67
3
51
23
1
2
5
4
719
EUA
Israel
Turquia
TOTAL
0,2
290,4
68,0
747,5
1
5
1
13
França
Hong Kong
Índia
Israel
Itàlia
Regne Unit
Singapur
Suïssa
Tailàndia
TOTAL
3.235,0
604,6
88,1
4,8
0,4
0,6
2,6
128,7
0,8
6.699,2
16
5
3
1
1
5
2
6
2
108
Suïssa
Total
46,5
52,9
3
4
Bèlgica
EUA
França
Índia
Irlanda
Israel
Itàlia
Regne Unit
Tailàndia
Turquia
TOTAL
2.500,6
0,9
140,4
3.343,7
1,8
359,5
508,2
874,1
84,8
67,4
8.461,9
46
1
24
25
1
14
16
22
2
1
188
2002 2003 2004 2005 2006
BOTSWANA
IMPORTACIONS DE DIAMANTS EXPORTACIONS DE DIAMANTS
RÚSSIA
ÀLIA
CANADÀ
PAÏSOS PRODUCTORS DE DIAMANTS NATURALS GEMMA23.300 23.900 24.000
0
5.0005.000
10.00010.000
15.00015.000
20.00020.000
25.00025.000
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
2002 2003 2004 2005 2006
PAÏSOS PRODUCTORS DE DIAMANTS NATURALS INDUSTRIALS
2002 2003 2004 2005 2006
PAÏSOS PRODUCTORS DE DIAMANTS SINTÈTICS
CONGO*
ÀLIA
RÚSSIA
RÚSSIA
JAPÓ
SUD-ÀFRICA
SUD-ÀFRICAIRLANDA
BOTSWANA
(*) Kinshasa
120.000120.000
180.000180.000
240.000240.000
300.000300.000
120.000
180.000
240.000
300.000
Font: 2006 Minerals Yearbook, U.S. Geological Survey (Novembre 2007). Dades en milers de quirats
222.000236.000
Imatge de principis de segle XX de la mina de Kimberley, propietat de De Beers
Treballs d’extracció de diamantsde la companyia De Beers en una mina subterrània.
Mina Finsch, a 165 km al nord-est de Kimberley (Sud-àfrica)
MILERS D’EUROS
MILERS D’EUROS
MILERS D’EUROS
MILERS D’EUROS
MILERS D’EUROS D
S’EXPORTAMILERS D’EUROS D’OPERACIONS
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
0
5.0005.000
10.00010.000
15.00015.000
20.00020.000
25.00025.000
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
CATALUNYA CATALUNYA
PAÍS VALENCIÀ PAÍS VALENCIÀ
ANDORRA
Font: Base de dades de
comerç exterior. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
d’Espanya.(Dades facilitades per l'Institut Geològic i
Miner d’Espanya IGME)
presència · Del 18 al 24 de gener del 2008 DOSSIER / EL MÉS DUR I EL MÉS BELL ❙ 7