? DIJOUS, 5 DE GENER DEL 2017 ara? ?ara? DIJOUS, 5 DE GENER DEL 2017 estils

Gent TEXT: JOAN CALLARISSAEstils

Formar part de l’univers

Mirant les muntanyes o la immensitat del mar, cer-cant la línia de l’horitzó o observant la lluna plena, tenim la clara sensació

de formar part de quelcom més gran que un mateix. Podem sentir la petitesa hu-mana davant de l’infinit cosmos i, al ma-teix temps, la grandesa de formar part d’aquesta immensitat.

Com deia Carl Sagan, “l’home és la ma-tèria del cosmos”. L’home és el cosmos que pot observar el mateix cosmos. L’in-convenient és que a vegades oblida aques-ta pertinença o interdependència. Aques-ta desmemòria lesiona el planeta on vi-vim, provocant desastres ecològics fruit de l’acció humana i perjudica l’ésser hu-mà, que emmalalteix físicament i mental-ment. Aquest oblit o separació crea tam-bé angoixes i pors, com pot ser la por a la mort. Si observem la naturalesa, podem comprendre que multitud de coses neixen i moren a cada instant, que res és perma-nent i que, de la mateixa manera, la natu-

ra és un cicle continuat i infinit de genera-ció de nova vida. En realitat tot és interde-pendent. Res està separat.

Podem disminuir la distància entre nosaltres i el cosmos a través d’un acte simple com seure en el coixí de meditació, relaxar el cos, perdre l’interès pels pen-saments que sorgeixen i portar l’atenció a l’aire que omple i buida els nostres pul-mons. Sense realitzar cap esforç per part nostra. No oblidem que el cor batega sen-se ajuda, que la sang circula sense neces-sitat d’indicar-li la direcció, que les emo-cions ens emocionen i que la ment crea pensaments sense demanar-nos permís. Aquest afluixar el control i deixar anar, permet relativitzar i comprendre la me-sura exacta de la nostra realitat per viu-re-la sense pors ni ansietats, serenament.

Permetre abandonar-nos o buidar-nos perquè, com diu el Mestre zen Des-himaru, si estem buits, podem contenir l’univers sencer.

OPINIÓ

Si observem la naturalesa, podem comprendre que multitud de coses neixen i moren a cada

instant, i que res és permanent

SILVIA PALAU PUJOLS CENTRE ZEN BARCELONA

oposició, entre l’islam entès com un verb i l’Islam entès com un nom”. Aquest Islam en majúscula, com a nom propi, defineix una religió que va prendre cos en un moment histò-ric, un Islam que, com qualsevol nom, es pot emprar de moltes ma-neres, però que té una clara conno-tació exclusivista. En canvi, com a verb, islam ens parla d’una acció, d’una pràctica que defuig el marc històric i les manipulacions. Un verb que en àrab expressa la sub-missió conscient a Déu i que, per tant, aquella persona que l’accepta es defineix com a musulmana: pro-fetes bíblics i fins i tot els apòstols de Jesús, com recorda Prado, són qua-lificats de musulmans a l’Alcorà, no per encaixar en un Islam amb ma-júscules, històric, sinó per pertà-nyer a una acció cabdal, però en mi-núscules. En reivindicar el verb per sobre del nom, també trenquem amb un Islam amb data d’inici con-cret. “Com a musulmà -escriu Pra-do- em concerneix molt més els fets dels apòstols que no les dinasties abbasida o otomana”. La seva pro-posta, a més, ens alerta que quan ad-juntem un adjectiu a islam (com Is-lam moderat, Islam legalista, Islam espiritual...) estem acceptant que actua com a nom i, per tant, li pre-nem tota la força activa d’un verb que va més enllà d’uns referents concrets.

L’ús de la minúscula, doncs, ens obre a un món molt més dinàmic i incloent, que no té tanta fixació per apropiar-se dels noms ni de la mo-ral, sinó que funciona en un pla molt més ampli, sovint desapercebut. Present sense escarafalls, magnifi-cent no per gran, sinó per anar més enllà de les mides. e

La magnificència de la vida és digna de celebrar i agrair, però hi ha un tipus de religiositat que veu aquesta magnificència

només en un dels seus aspectes, el més grandiloqüent i magnànim. Ho expressa amb temples imponents, dignes d’admiració, i també, de for-ma no tan agradable, amb institu-cions que es volen a si mateixes grans i poderoses, amb capacitat per controlar les comunitats de cre-ients. L’ull humà, per la seva condi-ció, és més hàbil per copsar la gran-dària en lloc de les coses menudes. Potser per aquest motiu, som pro-clius a l’elogi de tot el que sobresurt, i malgrat les evidències d’una vida minúscula que batega igual i que, per tant, és igual de magnificent, continuem meravellats i condicio-nats per tot allò que resulta gran... La mort d’un elefant o una balena ens commou més que la d’una for-miga o una puça. De la mateixa ma-nera, un altar exuberant sota cúpu-les colossals exhorta més la moral que una simple cabana de fusta. La màxima “com més gran, més credi-bilitat” sembla funcionar en un món, el religiós, on allò que és més gran (Déu) sembla haver-se oblidat de tota petitesa.

Tanmateix, la grandiositat en-carcara? Com més majúsculs, més estàtics? A mesura que les tradici-ons religioses creixen, els marcs de referència també ho fan, en una lò-gica que depassa el marc religiós per esdevenir una característica del nostre temps: créixer, encara que si-

BARCELONADÍDAC P. LAGARRIGA

GETTY

LLUMS DE TRAMUNTANA El fotògraf Marcos Molina, profund coneixedor de Mallorca, proposa al lector una cuidada selecció d’imatges de la serra de Tramuntana.

Per unes religions en lletres minúscules

gui desproporcionat, costi el que costi, encara que necessitem diver-sos planetes com el nostre per su-portar un ritme de vida magnànim mentre, paradoxalment, oblidem celebrar la magnificència de les pe-tites coses. De la simplicitat.

El Baixíssim En l’àmbit religiós, quan això passa, es perd la qualitat espiritual, per im-perceptible. Com si fugís espantada per tanta grandiloqüència, l’essèn-cia religiosa s’evapora quan es cons-trueix amb la mirada posada, exclu-sivament, en la grandiositat. En conseqüència, per recuperar-la cal mirar a baix. “Res es pot conèixer de l’Altíssim si no és mitjançant el Bai-xíssim, per aquest Déu a l’alçada d’un infant, per aquest Déu arran de terra de les primeres caigudes, amb el nas a l’herba”, recorda l’escriptor francès Christian Bobin al llibre El Bajísimo (traduït al castellà per l’editorial El gallo de oro), que rei-vindica la menudesa espiritual: “Ni Déu pare amb els seus tambors, ni l’Altíssim amb la seva veu de llamp. Només el Baixíssim que murmura a cau d’orella del dorment, que parla com només ell pot parlar: en veu molt baixa. Un esquinçall de somni. La piulada d’un pardal. [...] El Bai-xíssim, anònim, burleta, desaperce-but pels moralistes que el busquen en els llamps d’un cel o en les tom-bes d’un penediment”.

La por manifesta en els qui tot ho volen gran rau en aquesta possibi-litat de passar desapercebut, que la gent no se’ls escolti. Però, com ens ensenya Bobin, el Baixíssim no és un Déu mut, fred i impotent, sinó una llum que acompanya, un hàlit fràgil. Quan les religions s’interes-

sen per aquesta menudesa, no s’in-fravaloren com s’acostuma a creu-re, sinó que retornen a uns orígens molt més humils, més coherents amb els missatges inicials, uns mis-satges propers als que més allunyats estan dels cercles de poder i supe-rioritat. Quan s’abandona tota pre-tensió de grandesa, cau també la im-posició i, amb ella, la hipocresia. Una vivència religiosa en minúscu-la implica l’atenció de copsar les subtileses i d’atendre el que se’ns manifesta, inesperadament, pel cantó més amagat. “Aquest estimat darrer lloc” que deia l’ermità cristià Charles de Foucauld (1858-1916), i que contrasta amb la fal·lera per ocupar sempre els primers llocs.

Escriure en minúscula L’activista tailandès Sulak Siva-raksa (1933) assegura que prefereix escriure “budisme” amb “b” minús-cula precisament per emfatitzar aquesta importància de l’espiritu-alitat al servei dels altres i no com a entramat de poder i subjugació. Aquest budisme minúscul encorat-ja els devots a treballar la conscièn-cia, la tolerància i la interconnecti-vitat com a exercici social, sense se-parar el progrés personal del col·lec-tiu. Així, per exemple, amplia preceptes bàsics com no fer mal als altres o no robar a l’àmbit social i polític, qüestionant les implicaci-ons morals del capitalisme.

Així mateix, l’intel·lectual musul-mà Abdennur Prado (1967) reivin-dica un islam en minúscules separat de l’Islam. Al seu llibre titulat explí-citament El islam anterior al Islam escriu: “A l’oposició entre un Islam espiritual i un Islam legalista, m’agradaria confrontar una altra

CONSCIÈNCIA

D’ARA

Cada dijous

I la setmana que ve:

Anselm Grün:

Cultivar la

mesura justa

Sense tanta fixació per apropiar-se dels noms ni de la moral, les creences en minúscula són més dinàmiques i incloents

GETTY

Retorn L’escriptor Christian Bobbin insta les religions a retornar a la humilitat

Sentit Alguns autors diferencien entre Islam com a nom i islam com a verb

Segons l’autora del llibre hi ha cinc contaminants que són els més co-muns. Els dos primer font d’una contaminació erar problemes intes-tinals greus, com la salmonel·losi. Els altres tres són ear-se de foconta-minació (foto1) electromagnètica derivada de la instal·lació elèctrica de l’habitatge o la que generen els ei vel mauris mattis hensent leo nulla, sagittis vel semper stibulum tinci-

dunt dictum tortor et iabitur at tem-por nisl. Maecenas suscipit feugiat lii, nec bibendum orci mi in elit. In ante leo, blandit noe sIn sit amet ri-sus velit. Nulla ac dolor magna, id eleifend velit. Quisque consequat diam in eros suscipit eu fringilla ar-cu faucibus. Aenean vel diam est, non sodales neque. Fusce sed mo-lestie ipsum. Nam et sagittis purus. In pretium condimen.e

Quisque ut arcu augue, vitae aliquet

FIRM

A FO

TO

Títolasdjfh agsdjfhgsjdhadsh

FIRM

A FO

TOFI

RMA

FOTO

Segons l’autora del llibre hi ha cinc contaminants que sóes intestinals greus, com la salmonel·losi. Els al-tres tres són ear-se de focontamina-ció (foto1) electromagnètica deri-vada de la instal·lació elèctrica de l’habitatge o la que generen els ei vel mauris mattis hensent leo nulla, sa-gittis vel semper stibulum tincidunt dictum tortor et iabitur at tempor nisl.

aQuisque nulla nisi, porta ac da-pibus sit amet, tempus sollicitudin neque. Vestibulum diam lacus, ru-trum ac laoreet non, cursus eu ri-Suspendisse semper ultrices dui, id commodo elit varius sit amet. Mau-ris facilisis porttitor dolor. Nunc

Títolasdjfh agsdjfhgsjdhadsh

Segons l’autora del llibre hi ha cinc contaminants que sóes intestinals greus, com la salmonel·losi. Els al-tres tres són ear-se de focontamina-ció (foto1) electromagnètica deri-vada de la instal·lació elèctrica de l’habitatge o la que generen els ei vel mauris mattis hensent leo nulla, sa-gittis vel semper stibulum tincidunt dictum tortor et iabitur at tempor nisl.

aQuisque nulla nisi, porta ac da-pibus sit amet, tempus sollicitudin neque. Vestibulum diam lacus, ru-trum ac laoreet non, cursus eu ri-Suspendisse semper ultrices dui, id commodo elit varius sit amet. Mau-ris facilisis porttitor dolor. Nunc