dossier sortida de síntesi
TRANSCRIPT
Manresa, ciutat de la llum Treball de síntesi 1ESO!!Curs 2013/2014
MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Índex!!
Programa de la Sor4da Pàg. 3
El Bages Pàg. 4
Manresa Pàg. 5
La muntanya de Montserrat Pàg. 6
La formació geològica de Montserrat Pàg. 7
El Museu de Montserrat Pàg. 10
El Mones4r de Montserrat Pàg. 12
L’escolania de Montserrat Pàg. 14
La Manresa ignasiana Pàg. 16
L’observatori astronòmic de Castelltallat Pàg. 18
El Parc de l’Agulla Pàg. 27
El Modernisme a Manresa Pàg. 29
Manresa, una ciutat industrial Pàg. 35
Irehom Pàg. 37
Annex: Auca de Manresa Pàg. 38
!!!!!
!!!!!
MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Horari d’activitats!!!
!!!!
Dimarts, 10 de juny Dimecres, 11 de juny Dijous, 12 de juny
Matí Sortida de l’escola Ruta per la transèquia
Visita Museu de Geologia
Visita a Montserrat: passejada, Museu de Montserrat i Escolania
Visita al Museu de la Cinteria
Tarda Ruta per Manresa: La Seu, carrer del Balç i Cova de Sant Ignasi
Activitat de Kayak Visita a Irehom!!Tornada a l’escola
Nit Visita a l’Observatori astronòmic de Castelltallat
Ruta Modernista per Manresa
�3MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El Bages!El Bages comprèn part del curs mitjà del riu Llobregat i a la part central conté el Pla del Bages, on se situa la capital, Manresa, i les poblacions més importants. Al nord-‐est hi ha l’àrea de Cardona i, a l’est, a l’al4plà que separa la Plana de Vic del Pla del Bages, la subcomarca de Moianès, que se centra en el poble de Moià. La par4cular orografia de la comarca fa que gaudeixi d’un clima mediterrani amb una lleugera tendència con4nental. Les pluges es concentren principalment a la primavera i la tardor, mentre que l’es4u és sec i càlid i l’hivern és fred i hi sovintegen les boires. La vegetació autòctona estaria cons4tuïda preferentment per garrigues i alzinars, amb una important presència de rouredes a les zones més ombrívoles. Tanmateix, l’acció de l’home ha fet que hi dominin els pinars, els matolls i els pasturatges alternats amb boscos d’alzina i roure i que la vegetació de ribera de les vores dels rius, sobretot del Llobregat, es4gui actualment molt fragmentada i degradada en benefici dels espais agrícoles i les àrees urbanitzades.
El Bages ha estat tradicionalment la comarca més ac4va de l’interior de Catalunya. Organitzada al voltant de la seva capital, Manresa, l’ac4vitat econòmica principal hi és la indústria, que està molt diversificada. La presència de la indústria tèx4l és important i el seu origen es remunta a la instal·∙lació, al llarg del curs del Llobregat i dels seus afluents, de les famoses colònies tèx4ls. També tenen un pes considerable les indústries metal·∙lúrgiques, químiques i alimentàries, sobretot a Manresa i els seus voltants, i les explotacions de sals potàssiques de Balsareny, Súria i Cardona. En el passat, l’agricultura va tenir un paper destacat i històricament el Bages va ser una gran comarca vi4vinícola. Però, a l’actualitat, hi dominen els conreus de cereals, especialment l’ordi i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, la comarca destaca per les seves cabanyes porcines i bovines. !El territori del Bages compta amb singularitats excepcionals com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre o els an4cs deltes de Montserrat i Sant Llorenç de Munt, dos Parcs Naturals de privilegiada natura i peculiar paisatge.
Dades de la comarca
Població 155.118 habitants
Superfície 1.287,30 km
Densitat 120 hab/km²
Nº de municipis 35
Capital Manresa
�4MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Manresa!Manresa és la capital de la comarca del Bages. Situada al Pla del Bages on conflueixen el Cardener i el Llobregat. És un nus molt important de comunicacions entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l'organització de la Catalunya Central. !Manresa és just al cor de Catalunya, ja que si es mira en un mapa, es troba que és situada al bell mig, a prop del centre de Catalunya.
!!!!!!!!!!Manresa és una ciutat mil·∙lenària que ha conservat, en els seus carrers i monuments, l’empremta d’una història amb tres moments àlgids, que coincideixen amb les èpoques més representa4ves de la història de Catalunya. !LA CIUTAT GÒTICA Durant els segles XIII i XIV (moment d’expansió de les ciutats arreu d’Europa), Manresa es transforma en una de les ciutats més pròsperes de Catalunya. Es construeix una nova muralla; s’edifiquen tres grans esglésies: la Seu, que presideix la ciutat com si fos una catedral, el Carme i Sant Pere Màr4r; es construeixen dos ponts i la gran obra de la Sèquia, que porta a Manresa l’aigua del Llobregat. SANT IGNASI I L’ÈPOCA DEL BARROC Anys després que Ignasi de Loiola fes una estada a Manresa, la ciutat va quedant impregnada del llegat ignasià i dels jesuïtes. Als segles XVII i XVIII, amb una puixant indústria de la seda, torna a ser una de les ciutats capdavanteres. La pe4ta noblesa i la burgesia construeixen els lpics casals barrocs que encara avui es poden observar. LA CIUTAT INDUSTRIAL I MODERNISTA Al llarg del segle XIX i principi del XX, els rius Llobregat i Cardener es converteixen en el principal eix industrial del país. Apareix un pròsper grup d’industrials que impulsa la construcció de l’eixample modern. Aquesta nova Manresa, lluminosa i elegant, s’estructura al voltant del Passeig, que esdevé la zona residencial de la burgesia i lloc d’esbarjo de tots els manresans.
�5MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Dades de Manresa
Població 76.170 hab.
Superfície 41,66 km²
Gentilici Manresà, manresana
La muntanya de Montserrat!!La Muntanya de Montserrat presenta unes caracterís4ques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. Tot i que en el líric himne del Virolai s'afirma que: "Amb serra d'or, els angelets serraren eixos turons...", l'explicació cienlfica sobre la gènesi del massís montserral és força diferent, i, en darrer terme, fa responsables del sorprenent modelat de la Serra als agents atmosfèrics.
En primer lloc, cal parlar d'un gran golf marí d'aigües no gaire fondes, existent fa cosa de 50 milions d'anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d'un massís catalano-‐balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s'anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-‐balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s'enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -‐posem-‐hi, ara fa deu milions d'anys-‐ i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins a conver4r-‐los en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Ajudaria a això, és clar, la duresa dels materials emergits, formats pels caracterís4cs conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els cienlfics anomenen pudingues i que, popularment, es coneix per "pinyoles".
D'altra banda, el fet que aquestes pudingues siguin molt més resistents a l'erosió que els materials veïns (argiles, gresos, esquists...) jus4fica també, amb els moviments tectònics, els singulars relleus de la muntanya. El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. En realitat, aquest coll de Migdia, al centre del qual s'alça la punxeguda Talaia, divideix la serra en dues parts gairebé iguals: l'oriental, amb la zona de Santa Magdalena i les serres de Santa Maria, la zona de Sant Salvador i els Flautats, que inclou, al principi, el popular monòlit del Cavall Bernat; l'altra, l'occidental, la zona dels Ecos, els Frares Encantats i la filigranada zona de les Agulles, que inclou el caracterís4c coll de Port. Malgrat la seva evident unitat geogràfica i les seves singulars caracterís4ques geològiques i geomorfològiques, el massís de Montserrat pertany a la Serralada Prelitoral Catalana, que s'estén entre les depressions Central i Prelitoral de Catalunya.
hqp://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/historia_i_origens/
!!
�6MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
La formació geològica de Montserrat!Fa entre 42 i 35 milions d'anys (Eocè mitjà, bàsicament) el Bages estava ocupat per un braç de mar que inicialment formava part d'un gran golf comunicat amb l'oceà Atlàn4c. En aquest mar poc profund s'hi acumulaven els sediments fangosos i sorrencs que més endavant van passar a formar part del subsòl bagenc. Al sud de la comarca, hi havia la línia de costa. (mapa superior)
Les zones on actualment hi ha els massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt llavors eren uns deltes formats per arrossegalls procedents d'una
serralada del massís Català, la zona con4nental que s'estenia cap a l'actual Mediterrani.
Els esculls de corall, amb una fauna molt variada, ocupaven les zones properes a la costa d'aquell mar càlid, similar al Carib actual
! 2. Fa al voltant de 35 milions d'anys el mar es va anar restringint fins a assecar-‐se, cosa que va comportar la precipitació d'un bon gruix d'evaporites (sal gemma, potasses i guix) a la part més interna de la conca.
A Montserrat i a Sant Llorenç del Munt persis4a la sedimentació de grava.
!!!!
!
�7MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
3. Entre fa uns 35 i 25 milions d'anys, el Bages va formar part d'una conca con4nental amb cursos fluvials que deixaven una important sedimentació terrígena i llacs on es formaven calcàries. La sedimentació terrígena va donar lloc a les roques detrí4ques rogenques (bàsicament lu4tes ii sorrenques o gresos) que caracteritzen els sectors centroccidental i septentrional de la comarca . Aquest s mater ia l s recobreixen les evaporites i els sediments marins dipositats abans. A Montserrat i a Sant Llorenç del Munt va con4nuar havent-‐hi sedimentació gravosa. !4. Després de la sedimentació dels materials paleògens i fins cap al Miocè mitjà (fa entre 16,4 i 11,2 milions d'anys), la influència del plegament dels Pirineus va originar alguns plecs.
.
5. Des de fa, com a màxim, 13 milions d'anys (Miocè mitjà) fins a l'actualitat hi ha hagut un intens buidatge erosiu de la conca de l'Ebre que ha estat el principal responsable de l'aspecte del relleu bagenc actual. Al començament d'aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial que fluïa cap al fons de la depressió de l'Ebre i es va establir l ' a c t ua l . A i xò va s e r degu t a l'enfonsament del massís Català i a l'aixecament simultani de la conca de
l'Ebre, de la qual, en el sen4t geològic del terme, forma part el Bages.La resistència desigual dels diferents estrats ha fet que l'erosió modeli relleus ben destacats allà on la roca és coherent (ditcil d'erosionar), com és el cas de Montserrat, davant de zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables, com la de Sant Vicenç de Castellet. Els fenòmens càrs4cs (associats a coves i avencs) causats per la dissolució de les roques (a la comarca, sobretot conglomerats, però també calcàries marines i evaporites) també s'han de tenir en compte per explicar l'origen de relleu actual. La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener cons4tueix el sistema de drenatge actual que con4nua l 'evacuació dels productes de l 'erosió cap a la mar Mediterrània.
�8MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
�
�
hqp://ichn.iec.cat/bages/hist-‐geologica/hist-‐geologica.htm
!En el següent enllaç trobareu un episodi del programa QueQuiCom de TV3 que us explica com es va formar la muntanya de Montserrat i quin és el seu futur
hqp://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3406810
!!!!!!!
�9MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El Museu de Montserrat!El Museu de Montserrat posseeix una important col·∙lecció de materials arqueològics del Pròxim Orient (an4ga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte) aplegats en gran part pel P. Bonaventura Ubach des de 1906, als quals s'han afegit nous materials procedents de posteriors donacions. !Egipte i Mesopotàmia!Fa uns 6000 anys, les millores agrícoles van facilitar l’aparició de societats més pròsperes i complexes. A més, molts llogarets neolí4cs es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions.
L’agricultura es va difondre per les extenses planes al voltant dels rius Tigris i Eufrates a Mesopotàmia i, el Nil, a Egipte.
En aquestes terres, la producció agrícola va augmentar, s’hi desenvoluparen l’artesania i el comerç, i van sorgir les primeres formes d’Estat.
A més, en aquestes civilitzacions es va inventar l’escriptura, que ens permet un coneixement més gran dels pobles del passat, perquè en tenim documents escrits.
L’origen de l’escriptura!
L’escriptura es va crear a les ciutats mesopotàmiques cap a l’any 3500 a.C., fet que va marcar l’origen de la història.
Els funcionaris i els sacerdots havien de controlar la propietat de la terra, les collites, els impostos, etc. i van començar a fer anotacions per dur estrictament la comptabilitat.
Més endavant els reis van u4litzar els sistemes d’escriptura per redactar ordres, fixar les lleis i publicar codis (compilacions de lleis). També es van començar a escriure textos literaris i religiosos que deixaven constància de les creences d’aquests pobles.
Les primeres formes d’escriptura es basaben en dibuixos senzills (pictogrames), que representaven objectes o idees (escriptura pictogràfica).
Amb el temps, els signes es van anar simplificant i cada signe tenia el valor fonè4c d’una síl·∙laba: és el que coneixem com a escriptura cuneïforme.
Cap al 3150 a.C. els egipcis adoptaren un sistema d’escriptura pictogràfica semblant a la dels mesopotamis. Però, mentre que els mesopotamis van idear una escriptura més esquema4tzada i simplificada, els egipcis li donaren una forma més complexa i arls4ca: l’esc4ptura jeroglífica, que feien servir per decorar temples i tombes.
�10MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
La religió a l’Antic Egipte!
La religió egípcia era politeista, la qual cosa vol dir que els egipcis creien en més d’un déu i els representaven en figures zoomorfes, amb el cap d’un animal i el cos d’un home. Cada ciutat o cada província tenia els seus déus locals; però n’hi havia alguns que eren venerats arreu d’Egipte. Primer adoraven les forces de la natura i havien divinitzat els animals del Nil: el cocodril, l’ibis (una au) i el xacal. Més endavant, els sacerdots van crear tota una mitologia al voltant del déu Ra, el sol, el quan va ser el déu més popular i més venerat i que es va acabar iden4ficant amb Ammó (Amon-‐Ra).
Osiris era el déu dels morts, perquè segons la llegenda, havia ressuscitat després d’haver estat assassinat pel seu germà Seth, déu de les tenebres. Del matrimoni d’Osiris amb la seva germana Isis (deessa de la fer4litat) en va néixer Horus, déu de la guerra. Uns altres déus importants eren Anubis (déu de l’infern) i Thot, inventor de l’escriptura i déu de la saviesa.
A Egipte el faraó era adorat com una divinitat, era considerat la imatge vinent a la Terra del déu creador i tenia la funció d’imposar-‐hi ordre contra el caos.
Els déus habitaven a els temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari de cada temple. Els sacerdots havien de retre culte als déus i obsequiar-‐los amb ofrenes. Durant les festes religioses duien l’estàtua del déu en processó sobre una barca sagrada.
La mort a l’antic Egipte!
La religió egípcia prome4a una vida després de la mort. Per als egipcis els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (ka). Per assegurar que, després de la mort del cos, el ka accediria a la vida d’ultratomba, el cos havia d’estar incorrupte (momificació).
Amb aquesta finalitat la família feia embalsamar el difunt, que al cap de quaranta dies es conver4a en una mòmia dissecada. Tot seguit se celebraven els funerals i es transportava el difunt en processó fins a la tomba, on començava el viatge cap al més enllà.
Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que en jutjava la vida terrenal. Per preparar-‐se per al judici deixaven a la tomba un exemplar del Llibre dels morts, una recopilació de regles sobre com s’havia de comportar el difunt davant el Tribunal. Si el difunt superava el judici, podia entrar en el més enllà, on con4nuava fent les ac4vitats quo4dianes. La família deixava ofrenes a la tomba juntament amb pe4tes estàtues plenes d’inscripcions màgiques. Els egipcis creien en la màgia i pensaven que les pintures i les estàtues prenien vida en el més enllà.
�11MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Polis. Vicens Vives.
El monestir de Montserrat!La Mare de Déu de Montserrat !La "Moreneta", anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps. La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda. La Mare de Déu sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació, el volum perfecte. Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-‐la sobre l’espatlla de l’Infant, indicant que aquell rei omnipotent és fill seu. L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra sosté una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. Tot plegat provoca una impressió alhora majestuosa i afable. !La llegenda de la Mare de Déu de Montserrat !El primer text que fa referència a la llegenda data del 1239, cosa que evidencia que Montserrat és un lloc sant des de fa molts segles, tant per la presència de la imatge de Santa Maria com per la de milers de pelegrins. Diu la llegenda que l’any 880 un dissabte quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares. I la visió es repeL. Els quatre dissabtes següents els acompanyà el rector d’Olesa. I tots constataren l’esmentada visió. !L’accidentat relleu de la muntanya de Montserrat fa que el Santuari presenK una construcció irregular. El seu conjunt arquitectònic està integrat per dos grans blocs d’edificis: la basílica, amb les dependències monàsKques, i les construccions per a turistes i pelegrins. !El monesKr !La comunitat actual de Montserrat, juntament amb les comunitats del Miracle i de Sant Miquel de Cuixà, està formada per una setantena de monjos que segueixen la Regla de sant Benet (s. VI). L’objecVu principal de la comunitat benedicVna de Montserrat és conVnuar fent de la muntanya, del MonesVr i del Santuari un lloc de trobada i de pregària. La comunitat actual de Montserrat està formada per una setantena de monjos. Com a tots els monesVrs benedicVns, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la pregària, l’acolliment i el treball La vida en un monesVr segueix un ritme pautat, que compagina la pregària i el treball seguint el lema BenedicL, Ora et Labora. El rellotge és una eina úVl per al monjo, perquè a Montserrat, l’aprofitament del temps és vital. !El mot monesVr significà primer la cel·∙la d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de cel·∙les, anomenades laures (laura), i finalment designà el lloc on habita una comunitat de monjos.
La seva caracterísVca principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària. Els monesVrs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren basVts generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèsVques que
�12MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats: església, dormitori, refetor, sala capitular, etc, entorn d’un paK o claustre; a més, dins el clos hi ha les dependències de treball, la biblioteca, etc. Les construccions, molt simples a l’inici del monaquisme, han anat evolucionant durant la història segons els gustos arquitectònics i les espiritualitats de cada època; això ha fet que molts monesVrs esdevinguessin autènVques obres d’art. Durant tota l’edat mitjana foren, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura d’Occident, amb escoles i biblioteques importants.
Claustre: El claustre construït a la part interna del MonesVr i que posa en comunicació diverses dependències, va ser edificat, segons un esVl "romànic" força original per la combinació de pedra, maó i fusta, el 1925 per Puig i Cadafalch.
Refetor: Els àpats són un moment fort de la vida fraterna; la Bíblia mateixa en subratlla la dimensió espiritual i ensenya com en la comunió entre els comensals s'hi fa present Déu. Per això el monaquisme ha donat una atmosfera quasi litúrgica als àpats, començats i acabats amb la pregària i fets en silenci. I ha volgut, també, que, a més del cos, sigui alimentat l'esperit per mitjà de la lectura que els acompanya.
Sala Capitular: Aquesta sala de forma quadrangular, sòbria i ben decorada, és el lloc de trobament de la comunitat monàsVca per a les sessions importants. Aquesta sala serveix per aquests moments forts de deliberació, de discerniment i de prendre decisions a nivell comunitari, i, a més, per les conferències monàsVques que el P.Abat adreça periòdicament a la comunitat.
Biblioteca: És el lloc d’estudi dels monjos.
Dormitori: AnVgament els monjos dormien junts en una mateixa habitació, des de la qual es podia accedir directament a l’església, per tal de poder anar a resar de maVnada.
La basílica !La basílica s'inscriu, arquitectònicament, entre la tradició gòVca i la renaixenVsta, que es començava a aplicar al s. XVI a Catalunya. Amb la Guerra del Francès, l’església quedà malmesa i,
fins a les darreries del s.XIX, no va poder ser refeta. !L’atri dóna accés a l’església que té una nau central de 68'32 metres de llargada, 21'50 d'amplada i 33'33 d’alçada. Malgrat l'època en què fou construïda, està coberta amb arcs gòVcs molt arrodonits i ben recolzats sobre les parets que separen les sis capelles laterals. El conjunt consVtueix un edifici força singular entre els monuments de Catalunya, de transició de l'esVl gòVc al del renaixement.
�13MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
hkp://www.abadiamontserrat.net
L’escolania de Montserrat !Els orígens de l’Escolania de Montserrat es remunten al segle XII i XIII, o sigui que avui és considerada com l’escola musical més anVga del món occidental d’entre les encara existents.
Actualment l’Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària i, també, els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos
instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que consVtueix l’especialitat de l’Escolania.
La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat, conVnuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumenVstes o directors.
La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la parVcipació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. L’Escolania canta cada dia a la Basílica de Montserrat sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Amb el seu cant els escolans transmeten un missatge evangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüísVcs, culturals i fins religiosos. La Salve del migdia s’ha converVt en les darreres dècades en l’acte diari més concorregut del Santuari.
És també funció de l’Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d’autors propis (Escola MontserraVna), com de compositors internacionals. Però a més d’aquestes diàries col·∙laboracions als actes religiosos, moVu essencial de la seva fundació i existència, des de fa anys l’Escolania també dóna alguns concerts fora de l’Abadia, a tot Catalunya i a l’estranger: Itàlia, França, Àustria, EEUU, Japó, etc. Amb aquestes audicions sumades a la fama secular que ja tenia i a la gran difusió que li proporcionen els nombrosos discos enregistrats, el nom de l’Escolania de Montserrat ha adquirit encara un molt més alt relleu i una projecció mundial.
!Però a més d’aquestes diàries col·∙laboracions als actes religiosos, moVu essencial de la seva fundació i existència, des de fa anys l’Escolania també dóna alguns concerts fora de l’Abadia, a tot Catalunya i a l’estranger: Itàlia, França, Àustria, EEUU, Japó, etc. Amb aquestes audicions sumades a la fama secular que ja tenia i a la gran difusió que li proporcionen els nombrosos discos enregistrats, el nom de l’Escolania de Montserrat ha adquirit encara un molt més alt relleu i una projecció mundial.
!!!!
�14MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos “Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel”, i que fan que sigui conegut també amb el nom de “Rosa d’abril”. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen arLsVc i musical celebrat amb moVu de les festes del Mil·∙lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s’oferia el premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer. El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora -‐enmig d’una setantena de composicions– la melodia de Josep Rodoreda.
El Virolai de Rodoreda no es converVria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a parVr d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esporVves catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals crisVans.
!EL VIROLAI Rosa d’abril, Morena de la serra, de Montserrat estel,il·∙lumineu la catalana terra,guieu-‐nos cap al Cel. Amb serra d’or els angelets serrareneixos turons per fer-‐vos un palau;Reina del Cel que els Serafins baixaren,deu-‐nos abric dins vostre mantell blau.Dels catalans sempre sereu Princesa,dels espanyols Estrella d’Orient,sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament.Rosa d’abril, Morena de la serra,de Montserrat estel,il·∙lumineu la catalana terra,guieu-‐nos cap al Cel
!!!!!!!!!
�15MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
La Manresa ignasiana !
La Coveta !La llera del riu Cardener es caracteritza per les balmes naturals excavades a la roca per la força del vent i la pluja. En aquestes balmes hi habitaren ermitans durant el segle XVI, i en una s’hi recollí Ignasi per les seves pregàries. Es diu que hi començà els Exercicis Espirituals. A finals del segle XVI aquest espai es comença a venerar i començà a venerar i Vngué un creixement constant. Durant més de quatre segles, l’espai natuaral d’ha anat transformant fins que ha esdevingut un conjunt de rics elements arquitectònics. !!!!
!La Cova !El conjunt arquitectònic de la Cova es una bona mostra de l’arquitectura jesuïta i, sobretot, de l’art barroc català. Com a complement d’aquest alt interès arLsVc, el conjunt té una gran càrrega simbòlica per als jesuïtes, ja que és el lloc de germinació de les idees del seu fundador. !Des del segle XVI, aquest espai fou venerat i considerat un espai sagrat de devoció ignasiana. En un primer moment, s’hi col·∙locà una creu i es tancà la cova amb una porta; posteriorment, el 1603, s’hi construí una peVta capella. A poc a poc, els visitants anaren augmentant i durant
més de quatre segles s’hi han construït edificis nous. !La Casa d’Exercicis és el lloc on s’acullen els peregrins de tot el món que vénen a meditar i a pracVcar els Exercicis Espirituals. També hi acull permanentment la comunitat jesuïta que hi habita (actualment set membres). !!!!!!
�16MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Pou de la Gallina !Al carrer Sobrerroca es troba el pou que recorda la t rad ic ió d ’una h i stòr ia miracu losa esdevinguda el 1602: una nena de catorze anys guardava una gallina de la seva madrastra, se li escapà i caigué al pou d’aigua que hi havia en aquell carrer. L’animal morí, i ella, espantada per la reacció de la madrastra, suplicà a Sant Ignasi que li tornés la vida. I, segons la tradició local, així succeí. !
Al segle XVIII, s’hi construeix una peVta capella adjacent. A l’interior hi ha un retaule on s’explica aquest fet. A més, la ciutat conVnuà recordant durant molts anys aquest fet miraculós bevent-‐ne l’aigua beneïda. !
Basílica de la Santa Seu !La basílica gòVca de Santa Maria de Manresa és coneguda popularment amb el nom de la S eu . De fe t a que s t nom només l i correspondria si fos la capital d’una diòcesi i hi hagués un bisbe. Però les caracterísVques d’aquest temple el van fer aparèixer com una gran catedral. !La Seu de Manresa és un gran i bell edifici; és una obra de l’arquitecte Berenguer de Montagut, el mateix que va construir Santa Maria del Mar de Barcelona. !
A la Seu hi ha una bona colla de retaules de gran valor entre els quals destaca el de l’Esperit Sant. Aquest edifici està emplaçat dalt d’un turó pla. Està situat a una alVtud de 238 metres sobre el nivell del mar i a 40 metres sobre el llit del riu Cardener. !!
�17MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
L’observatori astronòmic de Castelltallat 1. EL BUIT UNIVERSAL.
L’Univers es un espai gran, buit, fosc i fred, on en termes generals no hi veiem res, les seves mides son enormes i atenyen milions d’anys llum, la densitat esVmada del buit universal es calcula d’un àtom per metre cúbic, la temperatura es de -‐273,15o C. que es correspon amb el zero absolut, la llum es inexistent. Només viatjant a través d’aquest espai inhòspit podem localitzar a estones la llum tènue de les galàxies... a les que podríem anomenar “habitants de l’Univers”.
EXEMPLE DE GALÀXIA ESPIRAL BARRADA.
2. LES GALÀXIES.
Les galàxies son formacions estel·∙lars de forma aplanada com de disc, que presenten a vegades braços en espiral, altres també espirals amb una barra central, altres de forma el·∙lípVca i lenVcular, i a vegades de formes irregulars. Son enormes compendis de centenars de milers de milions d’estels ba r re j a t s amb po l s i ga s , e s precisament d’aquesta pols i del gas de on esdevé la evolució estel·∙lar, es a dir, els estels nou nats de nova generació.
3. L’EVOLUCIÓ ESTEL·∙LAR.
El naixement de nous estels.
En llocs determinats de les galàxies conflueixen enormes quanVtats de gas i pols... a l’Univers quan s’acumula material, aquest desperta intrínsecament una de les forces de la natura més sorprenents, la gravetat, aquesta actua amb més força i potència com més material té a l’abast.
Estem parlant de les nebuloses d’emissió, enormes quanVtats de pols i de gas que es veuen empeses cap al seu centre per la força desfermada de l a g ravetat . . . aquests núvo l s co l ·∙ l apsen sobre s i mate i xos fragmentant-‐se en el seu interior i fent fusionar els àtoms d’hidrogen en reaccions termonuclears en cadena que finalment esdevenen estels de nova generació.
LA NEBULOSA D’ORIÓ DEL TIPUS D’EMISSIÓ FOTOGRAFIADA DES DE CASTELLTALLAT
�18MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
!4. ELS CÚMULS OBERTS D’ESTRELLES.
Estels agermanats per un mateix núvol molecular.
Un cúmul obert d’estrelles es un grup de desenes o centenars d’estels que tots ells han nascut d’una mateixa nebulosa, es per dir-‐ho d’una manera el resultat final del col·∙lapse d’una nebulosa d’emissió.
EL CÚMUL OBERT DE “LES P L E I A D E S ” A L A C ON S T E L ·∙ L A C I Ó D E TAURE.
Ara només caldrà esperar que la galàxia a mesura que vagi donant voltes vers el seu centre a un ritme galàcVc (una volta cada dos cents milions d’anys) per que aquests c ú m u l s e s v a g i n dispersant fins que els e s t e l s V n g u i n l e s condicions que té el nostre Sol... vida en un dels seus planetes... o no!
!!5. EL NOSTRE ESTEL ESTA ISOLAT, D’ALTRES NO.
És aquesta una condició indispensable per a concebre la vida?
A la Via LàcVa hi ha molts sistemes binaris, es a dir, estels amb un altre estel company que orbita al seu voltant... els cienLfics, pensen que en un sistema binari no es pot donar la vida tal i com la coneixem.
La rotació de la Terra en combinació amb l’existència de només un estel (el Sol), dona lloc als dies i les nits. Aquest moviment pendular entre el dia i la nit, la foscor i la claror, la fredor i la calor... ha estat essencial per a la creació de la vida en la Terra.
L’ESTEL ALBIREU ES BINARI.
Hi ha qui opina que si Júpiter hagués estat una mica més gran del que es, hagués pogut esdevenir un estel.
�19MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Aleshores el sistema solar seria un sistema binari, la successió de dies i nits es trencaria... ja que exisVrien els dies solars, els jovians, els combinats dels dos estels, i les nits…
6. LES NEBULOSES PLANETÀRIES.
El nostre Sol després de la seva creació passà a un estat de maduresa anomenat “la seqüència principal” que es correspon amb tota la etapa en la que estarà fusionant hidrogen en el seu sí.
Per dir-‐ho d’una manera resumida i entenedora, les “cendres” de la crema d’hidrogen son l’heli, un element químic que va ser descobert abans en el Sol que no pas a la Terra.
Mentre el Sol sigui a la seqüència principal Vndrà la regularitat (aspecte i acVvitat) actual, ja que aquesta el fa garant d’una llum i calor constants, però en el moment en que l’hidrogen s’esgoV i hagi de consumir l’heli, estarà condemnat a paVr uns canvis estructurals i de temperatura determinants... es menjarà la òrbita de Mercuri, la de Venus, les de la Terra, Mart i Júpiter i s’aturarà a prop de Saturn, aleshores esdevindrà una gegant vermella.
Després de la etapa de gegant vermella, es a dir, al final de la crema de l’heli, anirà expulsant les capes externes de manera gradual fins deixar el seu nucli al descobert “una nana blanca”, en aquell moment Vndrà l’aspecte d’una nebulosa planetària.
LA NEBULOSA M-‐57 DE LA LIRA DEL TIPUS PLANETÀRIA.
Altres estels més massius esdevenen supergegants vermells en comptes de gegants vermells i després assoleixen la explosió de supernova en comptes de derivar en nebuloses planetàries.
7. ALTRES TIPUS DE CÚMULS.
Els cúmuls globulars.
Altres Vpus d’associacions estel·∙lars son els cúmuls globulars, aquests Vpus de cúmuls son en certa manera l’exemple mes evident de que la natura sempre desarà en el seu sí misteris que noves generacions de cienLfics hauran de desxifrar.
Hi ha aproximadament un centenar i mig de cúmuls globulars catalogats en el que nosaltres observem de la Via LàcVa, son com una mena de satèl·∙lits
de la nostra galàxia... formacions d’estels que en la seva majoria son gegants vermells, es a dir, estels vells amb una carència absoluta de pols i de gas, dit d’una altre manera, que en el seu si, no hi pot haver evolució estel·∙lar.
�20MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
M-‐15 UN CÚMUL GLOBULAR A LA CONSTEL·∙LACIÓ DE PEGÀS.
Hem descobert que son objectes gairebé tant anVcs com l’Univers i que estan formats per estels gegants vermells... orbitant el nucli galàcVc en senVt perpendicular al pla de la galàxia.
Però el fet de que no hi hagi evolució estel·∙lar ¡ que alhora no s’hi observi cap explosió de supernova o la presència de cap nebulosa planetària es el misteri a resoldre.
!8. TORNEM A LES GALÀXIES I MÉS ENLLÀ.
Les galàxies son les formacions estel·∙lars mes grans conegudes fins ara, separades per milions d’anys l l um . . . p o t s e r només e s tan superades per els cúmuls de galàxies,
donat que fa temps que sabem que la Via LàcVa forma part d’un cúmul d’una vintena de galàxies que anomenem cúmul local de galàxies.
El telescopi espacial Hubble ha detectat zones del cel amb la presència de súper cúmuls de galàxies... llocs on podem comptabilitzar galàxies per milers... cada una d’elles amb centenars de milers de milions d’estels. Això es el que hem localitzat en punts concrets del cosmos que divisem des de la Terra.
Però si considerem per un moment la totalitat de l’esfera celest que ens envolta i prenem consciència de que es tracta d’un espai profund, es a dir, tridimensional potser si que es fa certa la comparació que un dia Carl Sagan va plantejar:
“...es possible que a l’Univers hi hagi més estels, que granets de sorra a totes les platges de la Terra...”
EL SÚPER CÚMUL DE GALÀXIES ABELL 1689.
!!!!!!
�21MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
1. EL SOL.
El Sol es una estrella de la Via LàcVa, la nostra galàxia està lligat a ella gravitatòriament i descriu orbites al voltant dels seu nucli, això ho fa a un ritme d’una vegada cada dos cents milions d’anys. El Sol te ara 25 anys galàcVcs.
!2.1. SISTEMA SOLAR INTERIOR.
Mercuri, el mes proper al Sol.
Mercuri igual que la Lluna es ple de craters per que l’absència de atmosfera elimina l’erosió. Aquesta mateixa condició el pr iva de general i tzar les temperatures, per tant posseeix una gran amplitud tèrmica ( d i f e r è n c i a e n t r e l e s t empe ra t u r e s mà x ima i mínima.) –180o de nit, i +430o de dia), es a dir, 600o de diferència.
!!!
Venus, un planeta àcid.
Venus està permanentment cobert d’una densa capa de núvols que ha generat un efecte hivernacle descomunal, per aquest moVu les temperatures atenyen els 480o.
En una atmosfera de diòxid de carboni i pluges permanents d’àcid sulfúric i una pressió atmosfèrica 98 vegades superior a la de la Terra.
!!!!�22MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
La Terra, la nostra nau.
La Terra es l’únic planeta amb vida i intel·∙ligència que coneixem, té conVnents, aigua líquida i temperatures que envolten el punt de congelació d’aquesta i es per això que basem la nostra idea de vida en aquests requisits.
Mart, el nostre veí mes semblant.
Ja fa temps que s’especula amb la idea de que la humanitat, en un futur, terraformarà i colonitzarà el planeta Mart, efecVvament es tracta del planeta més adient per aquesta fita però també es cert que es tracta d’un projecte molt di�cil i costos.
Mart té presencia de casquets polars d’aigua congelada.
2.2. SISTEMA SOLAR EXTERIOR.
Júpiter, el gegant gasos.
Es el planeta més gran del sistema Solar, la seva atmosfera es molt complexa, la capa superficial esta coberta de núvols de diferents components que no es barregen, fet que dibuixa a la super�cie de Júpiter unes bandes més fosques que altres, en una d’elles hi ha “La gran taca vermella”, es tracta d’un vòrtex en rotació, que fa gairebé 350 anys que es va descobrir, que ha perdurat fins el temps actual.
Saturn i els seus anells.
El sistema d’anells de Saturn es espectacular, s’especula que potser tant gran gràcies a les emissions d’aigua que provenen del guèisers d’una de les seves llunes “Enceladus”, ja que en gran part estan formats per parLcules de pols i de gel.
Els anells son extremadament fins, i quan es situen de perfil desapareixen.
�23MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
� !Urà, el planeta capgirat.
Quan la Voyager 2 va visitar per primera vegada el planeta Urà, es va observar un dèbil sistema d’anells que anava de pol nord a pol sud, fet que els cienLfics van considerar molt improbable ja que els anells es situen sempre per l’equador del planeta, desprès es va descobrir que en un temps remot, va rebre un impacte d’algun cos de grans dimensions, que va fer desviar el seu eix de rotació en un angle de 90o.
Neptú, ara l’úlKm planeta.
De caracterísVques als seus companys jovians, Neptú també te un sistema d’anells molt fi, te una taca fosca a la super�cie de la seva atmosfera que probablement sigui una pertorbació atmosfèrica similar a la taca vermella de Júpiter que encara no ha estat fotografiada per cap sonda espacial.
� !!!
�24MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
2.3. ELS COSSOS MENORS.
Els planetes nans, companys de Plutó.
El telescopi espacial Hubble es el responsable de que en la actualitat Plutó ja no sigui un planeta, que Ceres hagi ascendit d’asteroide a “Planeta nan” i que a aquest grup s’hi hagin afegit els desconeguts fins ara Eris, Makemake, i Haumea.
� Haumea te una forma similar a la d’una pilota de rugbi, Makemake es peVt, Eris el mes gran, i Ceres te una mida similar a la de Caronte la geganVna (en comparació amb el seu planeta), lluna de Plutó-‐
Per a formar part del grup de planetes nans, cal:
Que esVgui en òrbita al voltant del Sol.
Que Vngui la suficient massa, per que la seva pròpia gravetat hagi superat la força de cos rígid, de manera que adquireixi un equilibri hidrostàVc (forma quasi esfèrica)
Que no sigui satèl·∙lit d’un planeta o qualsevol cos no estel·∙lar.
Que hagi netejat el veïnat de la seva òrbita. Hi ha altres candidats, com Sedna, Quaoar, Ixion, Varuna que la Societat Astronòmica haurà d’admetre...
Cinturó d’asteroides, el planeta no nat.
Entre les òrbites de Mart i Júpiter, hi ha els asteroides, se suposa que l’origen del cinturó d’asteroides parteix de les influències gravitatòries de Júpiter, que no ho van permetre que es formés un planeta.
�25MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
� Els cometes, traginers de material.
En la zona anomenada “heliopausa”, hi ha el núvol d’Ort format per material gelat, aquest es el lloc de on provenen els cometes. Enormes boles de “neu bruta” que quan s’acosten al Sol desprenen una cua.
3. ON TROBEM ELS PLANETES?
Per a trobar els planetes hem de cercar l’eclipVca.
� Sabem que tots els astres, surten per l’Est, i es posen per l’Oest. Aquesta es la trajectòria que segueix el Sol, la Lluna i tots els planetes, ja que es correspon amb el pla equatorial del Sol.
Si cerquem un planeta l’hem de cercar en aquesta línia... un altre manera d’idenVficar-‐lo es apreciar que la seva brillantor es fixa i no pas VVlejant.
!
�26MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El Parc de l’Agulla EL LLAC !El llac de l’Agulla és un estany arVficial on desemboca la Sèquia de Man-‐ resa. Es va començar a construir l’any 1966, tot i que va entrar en fun-‐ cionament el 1974 després de ser revesVt per lloses de formigó. Va ser concebut com a dipòsit de reserva d’aigua per tal d’assegurar el submi-‐ nistrament d’aigua en els casos d’interrupció de l’abastament des de la Sèquia per desperfectes, neteges, manteniments, ... Actualment, a part de la funció de reserva d’aigua, concentra moltes altres actuacions em-‐ marcades en el pretractament de l’aigua abans de ser potabilitzada. !Eviteu donar menjar als ànecs, alimentar els animals salvatges altera el seu comportament natural
i afegeix matèria orgànica al llac. !No es permet la pràcVca d’acVvitats per lliure.Si voleu pescar o pracVcar alguna acVvitat en el llac, consulteu abans el reglament d’acVvitats de l’Agulla. Està prohibit banyar-‐se al llac. Penseu que el llac és el primer tractament que rep l’aigua per ésser potabilitzada. Manteniu neta l’aigua del llac; no hi llenceu res. Recordeu-‐vos que el llac és el primer tractament per a la potabilització de l’aigua. !Passegeu amb els vostres gossos lligats,
penseu en les molès-‐ Ves que poden causar als altres usuaris del Parc. !Respecteu els arbres i les plantes del Parc, així com totes les instal•lacions. UVlitzeu les papereres i emporteu-‐vos la brossa que genereu. Procureu no fer sorolls estridents, gaudiu del valor del silenci i escolteu la natura. !El llac té una capacitat de 200.000 m3 i una super�́cie de 64.000 m2, que asseguren una reserva d’aigua per a la planta potabilitzadora d’una set-‐ mana aproximadament. El llac està enllaçat directament amb l’estació de tractament d’aigua potable de Manresa (planta potabilitzadora de Dipòsits Nous) mitjançant una canonada de 90 cm de diàmetre. !Està prohibit encendre foc. Vigileu tot allò que pugui ser-‐ne l’origen. Previ a l’entrada de l’aigua al llac, la Sèquia es divideix en dues ramifi-‐ cacions que aporten aigua al regadiu de Manresa, ubicat a les zones del Poal i de Viladordis. En cas d’emergència podeu trucar al 112. El llac està envoltat per un parc condicionat com a espai de lleure el 1987, amb 628 arbres de 20 espècies diferents, que l’han converVt en el pulmó verd de Manresa i en una de les principals zones d’esbarjo de la comarca. !L’aigua del llac desVnada al consum humà, rep diferents tractaments per millorar-‐ne la qualitat. !!
�27MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
LES REIXES DE DESBAST Prèvia a l’entrada de l’aigua al llac, hi ha unes reixes per minimitzar l’entrada dels sòlids que arrossega l’aigua. El canal és desdobla per encabir-‐hi dues reixes de desbast de diferents passos de llum. !El CONTROL DE LA POBLACIO� DE PEIXOS El control de la població de peixos del llac és necessari per evitar episodis de mortaldat provocats per la superpoblació. El control de peixos consisteix en l’observació i quanVficació periòdica, mitjançant sonar i en la prohibició de donar de menjar als peixos, bàsicament relacionada amb el Vpus de pesca que no està permesa al llac (la pesca per grumeig i per asVcot) i així disminuir l’aportació de matèria orgànica i nutrients. !Els MACRO� FITS EN LLIT FLOTANT Al mig del llac hi ha lllits flotants amb macròfits (plantes aquàVques) in-‐ serits. L’objecVu d’aquest sistema és la retenció de la matèria orgànica i els nutrients presents a l’aigua. Aquesta reducció representa importants limitacions en el creixement de les algues al llac. El resultat final és la reducció de gustos i olors desagradables i de trihalometans a l’aigua potabillitzada. !El CONTROL DE LA POBLACIO� D’AUS Les aus en contacte amb l’aigua del llac, hi aporten quanVtats més o menys significaVves de matèria orgànica i nutrients. Per tal d’evitar aquestes apor-‐ tacions es porten a terme dues actuacions: prohibir donar menjar als ànecs, per tal de controlar-‐ne la proliferació desmesurada; i la instal·∙lació d’un sis-‐ tema acúsVc de foragitament de les colònies de gavians que podrien uVlit-‐ zar el llac com a lloc de repòs. !EL CONTROL DE SEDIMENTS Els sediments que s’acumulen al fons del llac contenen materials de diferent naturalesa que, alguns d’ells poden donar estabilitat al sistema, però alguns altres poden suposar-‐ne un risc. Per això es fa un control dels sediments i s’intenta evitar-‐ne les acumulacions excessives. L’excés de sediments es treu del llac mitjançant un sistema d’aspiració mòbil que es pot instal·∙lar a qualsevol punt del llac. !TRACTAMENT DE L’AIGUA AMB PERMANGANAT A l’inici de la canonada que uneix el Llac de l’Agulla amb l’estació de tractament d’aigua potable de Manresa, s’afegeix permanganat a l’aigua. L’objecVu d’aquest procés és realitzar una preoxidació de l’aigua abans no entri a la planta potabillitzadora i així aconseguir que durant la desinfecció de l’aigua s’hagi d’afegir menys quanVtat de clor. Això fa que la quanVtat d’e l’aigua que se subministra millori en el gust i olor i Vngui menys presència de trihalometans. !
Del trípVc editat pel centre d’informació del Parc de la Sèquia
�28MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El Modernisme a Manresa Al llarg del segle XIX, Manresa va créixer i triplicar el nombre d’habitants que havia tingut fins el moment i es va convertir en una de les ciutats més importants de Catalunya. La indústria tèxtil es va convertir en el principal motor econòmic de la ciutat i les fàbriques, especialitzades en la indústria del cotó i la cinteria, es van situar vora el riu Cardener. La ciutat va canviar de fisonomia per adaptar-se als canvis que es produïen: van caure les últimes muralles que quedaven de l’època medieval, van aparèixer nous barris i el paisatge urbà es va omplir de fàbriques, tallers i xemeneies. La burgesia manresana, constituïda bàsicament per rics propietaris d’indústries de la ciutat i la comarca,
es traslladà al nou eixample que es construí fora del nucli antic. El centre neuràlgic, constituït bàsicament pel carrer del Born, la plaça Sant Domènec i el Passeig Pere III, acull la majoria d’edificis modernistes de la ciutat, entre els quals podem destacar el Casino, la Torre Lluvià i la Casa Torrents. Més endavant, s’hi afegiran també importants edificis d’estètica noucentista, com ara el Teatre Kursal i els Magatzems Jorba, d’estil d’art déco, que constitueixen un dels principals exponents d’aquest moviment a Catalunya. !Actualment, la majoria d’aquests edificis s’han recuperat per donar-los un ús públic: biblioteca, centre cultural o teatre. Altres s’han restaurat i tenen usos comercials o funcionen com a habitatges particulars o oficines.
!�29MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
During the 19th century, Manresa grew and almost tripled its populaOons, and thus became one of the most important ciOes in Catalonia. The texOle industry became the main economic force to the city and factories, specialised in coQon and ribbon, were located by the river Cardener. The city changed its appearance and adapted to the changes – the last medieval walls were pulled down, new suburs appeared and the urban lanscape showed factories, workshops and chimneys.
The local middle classes-‐ mainly rich factory owners-‐ moved to the new city extension built outside the old centre. The new nerve centre, wider and lighter, was Born Street, sant Domènec Square and Pere II Boulevard, and hosted most of the Modernist buildings of the city-‐ the Casino, Torre Lluvià and Torrents House. Late, important nineteenth-‐century style buildings were raised: the Kursal Theatre or the art deco Jorba stores, which consOtuted one of the main exponents to this movement in Catalonia.
Today, the majoriry of these buildings have been restored as public use buildings-‐ library, cultural centre or theatre. Others have become commercial buildings or are used as homes or offices.
Façana modernista de la Seu, 1915
La façana de ponent de la basílica gòVca de la Seu, considerada tradicionalment com la principal, va restar inacabada fins a principis del segle XX. Durant segles, va constar de poc més que d’una austera obertura circular sense ornamentació, fins que el 1915 es va encarregar el projecte de renovació a l’arquitecte Alexandre Soler i March. El projecte, assessorat per Gaudí, va aconseguir donar un aire de monumentalitat a la portalada. Es va dotar la porxada de la façana de tres arcs ogivals rematats per gablets i un nou bapVsteri. És interessant observar la sèrie
de capitells de temàVca nadalenca i les gàrgoles que hi ha sobre la cornisa.
Farmàcia Esteve, 1926
La Farmàcia Esteve es va fundar l’any 1787, i des de l’obertura i fins a l’actualitat sempre ha estat regentada per una mateixa nissaga de farmacèutics: els Esteve. L’any 1926, josep Esteve i el seu fill Antoni van encarregar a l’arquitecte Josep Firmat la reforma de l’establiment.
La farmàcia respon clarament a l’exemple d’establiment decorat segons el cànon modernista: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat. L’interior encara conserva el mobiliari original de l’època i pots d’apotecari fets de ceràmica.
�30MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
The western façade to the Seu Gothic basilica, which is tradiOonally considered to be the main façade, remained unfinished unOl the beginning of the 20th century. For centuries, it was just an austere round opening with ornamentaOon, but in 1915, the architect Alexandre Soler i March started its renovaOon process. Gaudí, acted as consultant to the project, and the result was a monumental façade. The façade arcade had three pointed arches crowned with gables and a new bapOstery. It is interesOng to observe the low relief capitals showing Christmas moOfs and the gargoyles on top of
The Esteve chemist’s shop was founded in 1787; from then and unOl our days it has been run by the same family – the Esteves. In 1926, Josep Esteve and his son Antoni commissioned the renewal of the building from the architect Josep Firmat.
The chemist’s is clearly decorated following the Modernista canon – coloured stained-‐ glass windows, carvings and wrought iron. The inside sOll keeps the original furniture and pharmacist’s pots made of ceramics.
N 41.43.425 E 001.49.485 Hint: H 100
Quiosc de l’Arpa, 1917
El Quiosc de l’Arpa va ser projectat per Josep Firmat l’any 1917, que es va inspirar en un altre quiosc similar que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch a Badalona. És un element del mobiliari urbà considerat, tot i les peVtes dimensions, una perla del modernisme. Està consVtuït per una base de pedra treballada amb ornamentació floral i geomètrica que contrasta amb un cos de fusta i vidre. El capdamunt està cobert amb una volta de canó en forma de creu amb alumini gofrat i elements de carener de ferro forjat que donen al quiosc un aire d’esveltesa.
Inicialment, i fins fa uns anys, va funcionar com a quiosc de premsa. Actualment, és propietat de l’Ajuntament de Manresa i és un punt d’informació turísVca i comercial.
La Buresa o Casa Torrents, 1906
Dissenyada per l’arquitecte Ignasi Oms l’any 1906 per encàrrec d’una de les famílies més adinerades de l’època: els Torrents. La casa es coneix popularment amb el mon de la Buresa perquè va adoptar el cognom de la dona del propietari, Antònia Burés. !Es tracta d’una recreació d’una casa palau on
s’integra la pedra picada amb elements florals, la ceràmica vidriada, els esgrafiats i el ferro forjat. Té quatre plantes i una torre a cada costat, una de les quals encara està incabada. Al mig de la façana sobresurt un cos central, amb una tribuna al primer pis, coronat a la part superior amb quatre pinacles mi una imatge del Sagrat Cor, habitual en molts edificis modernistes. Com és caracterísVc d’aquest esVl es jerarquitzen els pisos inferiors en relació als superiors. A la planta baixa, un portal lobulat dóna pas a un vesLbul per on entraven tant els vianants com els carruatges.
�31MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
The Arpa Kiosk was designed by Josep Firmat in 1917, and was inspired by another similar kiosk designed by Josep Puig i Cadalfach in Badalona. It is an element in the street furniture considered as a treasure of applied Modernisme, despite its small size. It is conOtuted by an elaborated stone base with floral and geometric ornaments that contrasts with a wooden and glass body. The top is covered with a cross-‐shaped barrel vault with embossed aluminium and wrought iron ridge elements that provide the pavilion with a slender shape.
IniOally, and unOl some years ago, it was used as news-‐stand. Today, it is owned by the Manresa Town Council and it is a tourist informaOon office.
N 41.43.510 E 001.49.450 Hint: Truca’m
Torre Lluvià, 1908
La casa Lluvià va ser dissenyada per Ignasi oms l’any 1908. Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat amb jardí, ubicat en un emplaçament immillorable: al costat del Passeig i en ple centre de la ciutat. Es caracteritza per un original lloc de volums que combina un cos central amb dues torres de diferents proporcions i alçades. S’aconsegueix així una estructura asimètric, que s’allunya del classicisme encara present al Casino. A les façanes exteriors s’hi ha aplicat en abundància una ornamentació Lpicament modernista que inclou esgrafiats a les parets, ornamentació floral en capitells i mènsules, i un remat esglaonat de rajola i totxo a les cornises.
!!
�32MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
The architect Ignasi Oms designed this building in 1906 for one of the wealthiest families of the Ome – the Torrents. The house is known as la Buresa because it used the owner’s wife’s surname-‐ Antònia Burés.
The building is one of the few buildings designed by Oms that delimits a secOons of the houses block with tree façades. It is a recreaOon of a Neo-‐gothic palace-‐house in which ornamental stone and floral elements, glazed ceramics, sgraffitos, and wrought iron very well integrated. It has four floors and a tower at each end, one of which remains unfinished. A central part protrudes from the middle of the façade; the first floor has a bay window crowned by four pinnacles and the image of the Sacred Heart, which is widely present in many Modernist buildings. As it is characterisOc in Modernist architecture, the lower floors are hierarchical with respect to the upper floors. At the ground floor, the cusped portal leads us towards the hall, through which both pedestrians and carriages entered.
N 41.43.612 E 001.49.367 Hint: Jardinera 5
The Lluvià House was designed by Ignasi Oms in 1908 and it is considered by many people the most successful work by this architect since it is fully integrated in the Modernist style. It is an isolated single-‐ family house with garden located at an excellent point-‐ by the bouleard and the very heart of the city. It shows an original series of secOons with a central part and two towers with different size and height. An asymmetrical but very well balanced structure is thus achieved, far from the classicism sOll present at the Casino. The outside façades show abundant Modernist ornamentaOon with sgraffitos on the walls, floral ornaments at the capitals and brackets, and a stepped top made of Oles and bricks at the cornices.
!Casino, 1906
Per la seva situació, al punt més cèntric del Passeig, i per les seves dimensions, el Casino, obra d’Ignasi Oms (1906), és el principal, edifici modernista de Manresa. Va fundar-‐se amb l’objecVu teòric de propagar la cultura i la ciència entre tots els sectors de la ciutat. En realitat, però, des del seu inici va funcionar com a club social de les classes benestants i com a local de joc, pràcVca que va tenir una notòria acVvitat fins que la dictadura franquista va il·∙legalitzar-‐la. Aleshores, l’anomenat Casino dels senyors va començar una davallada progressiva que el va portar a
tancar les portes a la dècada dels 70. Actualment és la Biblioteca de la ciutat de Manresa. La sala principal de lectura havia estat anys, enrere, un gran saló on tenien lloc les festes de més anomenada de la bona societat manresana.
En el projecte inicial, la façana de ponent adquiria més protagonisme del que té ara. Es preveia fer-‐hi l’accés a la primera planta per dues escalinates, una de les quals no s’arribà a construir. La façana restà inacabada, però conté alguns dels racons més deliciosos de l’edifici. El paV posterior ara s’ha recuperat i és un marc esplèndid per fer-‐hi acVvitats ciutadanes de tot Vpus. Originàriament, es va fer servir com a pista de tenis per als joves privilegiats que podien pracVcar aquest esport.
Teatre Kursaal
!!!
�33MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
N 41.43.667 E 001.49.436
Hint: Sota Kursaal Espai Gastronòmic
Due to its locaOon at the very centre of the Boulevard and to its size, the Casino – a work of Ignasi Oms (1906) – is the main Modernist building in Manresa. It was founded with the aim of spreading culture and science among all ciOzenship. But since its beginning it was the social club to the wealthy classes and a place for gambling unOl this acOvity was declared illegal by Franco’s dictatorship. Since then, the so called Lords’Casino started a low decline unOl it closed down, but the Town Council purchased it and turned the building into the Local Library.
Institut Lluís de Peguera1907-1927
Aquest edifici d’estil modernista en transició cap el Noucentisme va començar-se a
construir l’any 1907 i no s’acabà fins el 1927.
La seva principal virtut és que aconsegueix
donar una dimensió molt humana a tot el seu entorn, inclosa la plaça.
L’edifici de l’Institut de segona ensenyança fou concebut per diferenciar dos cossos laterals ( on havien d’ubicar-se els nois i les soies separadament), amb un cos central que durant molts anys va acollir la Biblioteca Popular de la Diputació. A la façana de l’edifici és remarcable una acurada ornamentació, que inclou elements naturals i que combinen perfectament amb el paisatge de l’entorn.
�34MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
This building, late modernist style, began being built in 1907 and works did't finish until 1927. Its main feature is the human dimension that brings to the surroundings, especially the Square.
The building, aimed to be a high school, was designed to have two main sides which hosted a public library for many years. The façade shows an accurate ornamentation having elements from nature which combine perfectly with the area.
N 41.43.842 E 001.49.550
Hint: Parquing motos a la dreta
Manresa, una nova ciutat industrial !La ciutat de Manresa durant el segle XIX va experimentar grans canvis urbanísVcs, econòmics i socials. Anteriorment era una zona on, bàsicament, exisVen indústries que es dedicaven a la manufactura de la seda; però diferents factors, com són la pèrdua de les colònies americanes i la Guerra del Francès, va fer que es perdés el mercat principal on els industrials manresans venien els seus productes.
Els diners que fins aquell moment s’havien desVnat a la indústria de la seda ara els inverVrien en una nova indústria, la del cotó.
Aquesta nova indústria necessitava nous edificis i noves fonts d’energia. Per això tot el procés producVu es va concentrar en grans fàbriques amb dos o tres pisos i grans finestrals i es van situar al costat dels corrents fluvials del riu Cardener, als torrents de Sant Ignasi i Predicadors i als ramals de la Sèquia, per aprofitar la força de l’aigua i fer energia hidràulica per moure les màquines.
El fort creixement del sector tèxVl va fer que apareguessin tota una sèrie d’indústries auxiliars i complementàries, com ara foneries, tallers metal·∙lúrgics, fusteria industrial, construcció, etc., que es van anar escampant pels nous carrers que configuraven la nova ciutat industrial que s’anava formant.
La industrialització de la ciutat va fer que es necessités molta mà d’obra per treballar a les noves fàbriques que s’anaven construint i, com que a Manresa no hi havia prou gent, van venir molts immigrants d’altres llocs de Catalunya, sobretot de la zona de muntanya. I de les regions més properes, com ara Aragó i el País Valencià.
L’augment de la població va fer que Manresa es converLs en una de les principals ciutats de Catalunya. A la segona meitat del segle XX s’enderroquen les muralles medievals i es construeix un eixample a parVr de dos eixos de creixement: la carretera de Vic i la de Cardona. Més tard es formen nous carrers com és el Passeig de Pere III. En aquest carrer la burgesia industrial hi construeix els grans edificis senyorials d’esVl modernista.
Al mateix temps, la formació de la nova ciutat industrial va comportar la creació de grans infraestructures com ara la construcció dels dipòsits vells d’aigua potable, reconverVts en l’actual Museu de la Tècnica; les fàbriques de gas i llum; el ferrocarril, que comunicava amb Barcelona i Saragossa, via Lleida; carreteres, escoles, centres assistencials, teatres, casernes, cemenVris i enVtats financeres, com ara la Caixa d’Estalvis de Manresa.
!!
�35MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
El museu de la tècnica. El museu de la cinteria
El Museu de la Cinteria parteix d’una col·∙lecció de peces àmplia i exhausVva, que és una bona representació dels diversos processos històrics de producció de vetes i cintes. S’ha de destacar la cessió en dipòsit de la col·∙lecció GrobelasVc-‐Magí Borell i Portabella, d’Arenys de Munt, així com l’estreta col·∙laboració, pel que fa també a donacions i a posada a punt de les màquines del Gremi de Cintaires de Catalunya.
L’exposició mostra més d’una setantena de peces diverses relacionades amb el món de la confecció de les cintes i vetes, d’entre les quals destaquen diversos Vpus de maquinària tèxVl, així com altres elements relacionats amb aquest món. La mostra es divideix en cinc àmbits, en cadascun dels quals s’ha fet una ambientació històrica i consta de diversos plafons informaVus. Així doncs, l’exposició permet viure l’evolució que s’ha viscut des dels tallers emplaçats als habitatges menestrals, fins a la fàbrica moderna productora de cintes.
L’exposició s’estructura com un iVnerari pels diferents àmbits de producció de la cinteria, amb una ordenació cronològica. Des de la seda, com a tradició on arrela la cinteria, fins a la cinteria del segle XXI, l’exposició obre diferents àmbits on la informació i les peces es combinen amb un plantejament escenogràfic que vol acostar el visitant als diferents espais de producció on s’ha desenvolupat la producció de teixits estrets. Així, el taller de passamaneria s’ubica en una baixos d’una anVga casa del segle XVIII (cosa que s’evidencia amb la reproducció d’un anVc taller en forma d’imatge mural, inspirada en els dibuixos de l’Enciclopédie de Diderot), el taller vetaire (que s’emplaça en les golfes d’una casa, mitjançant una imatge que s’inspira en un dibuix de Joan Vilanova), el taller de trenats i la fàbrica, combinen el llenguatge d’exposició convencional amb una ambientació escenografiada. I això es fa introduint diversos recursos museogràfics: les imatges murals, que ens donen falses perspecVves simulant els espais; el terra de fusta dels espais producVus més anVcs, el mateix terra de formigó per als espais més moderns; la il•luminació (pàmpols anVcs per als tallers, fluorescents per a la fàbrica...); la reproducció de façanes i la reproducció de personatges a escala real sobre plafons. Es tracta de recursos que volen aportar una ambientació suggerent als processos industrials.
!!!!!!!
�36MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
Irehom!IREHOM, Ins8tut de Recerca Holís8ca de Montserrat parteix de la necessitat d’estudiar els nous models als que hem de fer front en aquest S.XXI i que han de venir donats des d’una perspec8va holís8ca, és a dir, oberta, integral, sinèrgica i crea8va. !Fonamentada en el camp de la Recerca, la InvesVgació i la Materialització de noves vies per poder
resoldre els reptes a que els humans ens haurem d’encarar inevitablement (recursos naturals i energèVcs limitats, model econòmic, desigualtat social...) Aquestes comporten un creixement evoluVu de l’individu, tan per a desenvolupar-‐les, com per aplicar-‐les a la nostra vida. Per això parVm d’una idea de renovació, cercant alternaVves als models establerts actualment, apropant-‐nos a altres formes d’entendre la vida i a la relació dels humans entre nosaltres i amb el nostre hàbitat. ObjecOus Desenvolupar tots aquells coneixements que permeten de transformar, modelar i contemporaneïtzar els valors amb que l’home interactua amb la terra i les seves relacions. Per això cal donar impuls a les invesVgacions que van en aquest senVt, i si cal “reaprendre” de tècniques, escoltes i ritmes oblidats.Oferir en un sol espai, la possibilitat de concentrar diferents disciplines i direccions de treball per tal de trobar sinèrgies entre elles, així com entre la gent que les estudia. Fent que de la seva complementarietat se’n pugui extreure un model el màxim de ric que sigui una eina per tot aquell que busca alternaVves a les propostes vigents. Validar a través de la posta en pràcVca la viabilitat i idoneïtat d’aquestes alternaVves.Divulgar i posar a disposició de tots els interessats els resultats de la nostra labor a través d’un espai de formació, obert a més, a tots aquells que aprofundeixin o ampliïn la nostra visió. Seran objecte d’estudi totes aquelles disciplines que ajudin a la creació d’un nou equilibri en termes socials, econòmics, humans i culturals, des de la cultura de la pau i respecte ecològic. La enVtat neix sense ànim de lucre i vol ser en ella mateixa un projecte de sostenibilitat en el màxim de camps possibles.Beneficiaris i desOnataris L’entorn rural i les persones que hi habiten, ja que el projecte està localitzat en aquest àmbit i en ell s’hi desenvoluparan en primera instància els projectes: Construcció, gesVó d’aigües, energia, reciclatge, agricultura i silvicultura, aplicant criteris d’ecologia, comprensió del fenòmens associats a nivell holísVc, mínim impacte i sostenibilitat de l’home en el territori. Fora de l’àmbit rural, totes aquelles persones o comunitats que vulguin viure o aplicar en el seu medi les alternaVves validades. Ja que les lleis naturals que regeixen la seva validesa no només segueixen tenint vigència en l’àmbit urbà, sinó que considerar-‐les el transforma en un espai més sa, confortable i sostenible. En parVcular, tota persona que a través d’aquesta recerca o transmissió de coneixement trobi respostes per al seu creixement personal.
�37MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM
www.irehom.org
AUCA DE LA HISTÒRIA DE MANRESA
