D eoacute i Raventoacutes Josep-Francesc

Apunts per a una histograveria

de la premsa cientiacutefica

i tegravecnica en catalagrave

137

La premsa cientiacutefica i tegravecnica en catalagrave apareix en les uacuteltimes degravecades del segle XIX Encara que ja abans la ciegravencia i la tecnologia eren presents en uns altres tipus de revistes a finals daquest segle sorgeix la premsa especiacuteficament cientiacutefico-tegravecnica

Cal esmentar algunes publicacions del moacuten de les lletres i de les arts corn per exemple La Renaixensa (1871-1905) La Illstracioacute Catalana (1880-1894) LAvenccedil (1881-1893) i Joventllt (1900-1906) les quals es van destacar per la seva sensibilitat envers la ciegravencia Fins i tot en algunes daquestes revistes van aparegraveixer treballs cientiacuteshyfics emblemagravetics de legravepoca corn ara larticle de Ricard Portella (1901 218-200) titulat laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo i el de Joseph Tarshyruela (1901 573-575) laquoPseudo-ciegravenciaraquo publicats a la revista Jovenshytut i considerats laquomanifestosraquo modernistes de la ciegravencia (Sabateacute 1991 14)

Pel que fa a diaris sha de destacar les informacions meteorolograveshygiques dIsidre Martiacute i Turroacute i els treballs de Valentiacute Almirall sobre la llum dincandescegravencia publicats al Diari Catalagrave (1879-1881) Meacutes tard un altre diari que va recollir tambeacute treballs significatius dinforshymacioacute cientiacutefica va ser La Pllblicitat (1922-1939) el qual va publicar a les seves pagravegines larticle del filogravesof Joaquim Xirau i Palau (1923) titulat laquoLes conferegravencies del professor Einsteinraquo Shi donava compshyte de les conferegravencies que va fer el conegut cientiacutefic a lInstitut dEsshytudis Catalans durant la seva estada a Barcelona lany 1923 (Casasuacutes 1991 84-88)

139

Les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques

De la mateixa manera que les arts i la literatura la ciegravencia tambeacute va rebre un fort impuls de la magrave del gran moviment sogravecio-cultural que va significar el Modernisme Fruit daquest gran impuls soacuten les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques que van aparegraveixer a Catalunya

La premsa especialitzada en ciegravencia i tecnologia en catalagrave passa per uns quants periacuteodes Segons el que apunta Jaume Guillamet (198944) -seguint la classificacioacute cronologravegica que fan Joan Torrent i Rafael Tasis (1966)- entre els anys 1878 i 1910 sesdeveacute un laquoperiacuteode de sorgiment i creixementraquo entre 1911 i 1923 un laquoperiacuteode dexpanshysioacuteraquo entre 1924 i 1931 la premsa cientiacutefico-tegravecnica pateix un laquoperiacuteode de recessioacuteraquo i durant legravepoca de la 11 Repuacuteblica 1931-1936 es doacutena un nou laquoperiacuteode dexpansioacuteraquo

Durant els quatre periacuteodes esmentats que abracen des de lany 1878 fins al 1936 Joan Torrent i Rafael Tasis (1966) comptabilitzen aproximadament unes cent revistes tegravecniques i cientiacutefiques en les quals el catalagrave eacutes present (Guillamet 1989 42)

Una de les primeres revistes cientiacutefiques aparegudes a Catalunya que utilitzaren la llengua catalana fou LExcursionista butlletiacute menshysual escrit iacutentegrament en catalagrave i publicat per primera vegada el 30 de novembre de lany 1878 per lAssociacioacute Catalanista dExcursions Cientiacuteficas Aquesta associacioacute estava dividida en tres seccions dedishycades a lart a la literatura i a la ciegravencia El director deLExcursionista va ser lhistoriador i geogravegraf Francesc Carreras i Candi autor de la Geografia General de Catalunya entre algunes altres obres destacades Al llarg dels 147 nuacutemeros de LExcllrsionista -luacuteltim va aparegraveixer pel gener de 1891- shi van publicar importants estudis darqueoshylogia i d his tograveria

Publicacions corn Teacutecnica (1878-1936) Blltlletiacute de lAcadegravemia de Ciegravencies i Arts de Barcelona (1892-1936) i El Eco de la Industria (1898-1917) totes tres bilinguumles soacuten exemples dunes altres revistes cientiacutefico-tegravecniques on apareixen articles escrits en llengua catalana

Entre les primeres revistes de medicina cal destacar La Gynecoloshygia Catalana que com el seu subtiacutetol indica va ser la laquoprimera revista megravedica escrita en llengua catalanaraquo Dirigida per Jaume Queraltoacute publicagrave vuit nuacutemeros entre el 15 dagost de 1898 i el marccedil de 1899 (Givanel 1931 l 233) Aquesta revista si beacute no va arribar a lany de vida va obrir el camiacute de la catalanitzacioacute de la ciegravencia megravedica un dels

140

primers sectors a aplicar ladaptacioacute linguumliacutestica al catalagrave (Fuster 1980 133) i el meacutes proliacutefer quant a nombre de revistes

Una altra revista megravedica molt important publicada a comenccedilashyments del segle xx va ser Anals de Medicina publicacioacute prestigiosa apareguda lany 1907 Entre els anys 1909 i 1911 va exercir-hi com a director el doctor filogravesof i periodista Ramon Turroacute el qual tambeacute havia estat redactor de La Gynecologia Catalana

Anals de Medicina passagrave per diferents etapes i modificagrave unes quantes vegades la capccedilalera Lany 1912 canviagrave el nom pel dAcadegravemia i Laboratori de Ciegravencies Megravediques de Catalunya Entre lany 1921 i el1927 es denominagraveAnals de Ciegravencies Megravediques Finalment en letapa de 1928 a 1936 laquonormativitzagraveraquo la capccedilalera i aparegueacute amb el nom dAnnals de Medicina

En els primers anys del segle xx es publiquen meacutes revistes dedishycades a la medicina com ara Arxius de Cirurgia (1901) i tambeacute Catashylunya Medical i Farmagravecia Catalana aquestes dues aparegudes lany 1907

Passada la primera degravecada del segle xx la premsa cientiacutefica en catalagrave comenccedila a consolidar-se Durant aquest periacuteode dexpansioacute apareixen nombroses revistes cientiacutefiques perograve la seva catalogacioacute es fa difiacutecil ja que algunes publicacions culturals tenien tambeacute un caragravecter cientiacutefic i al mateix temps algunes de cientiacutefiques comptaven amb un vessant cultural (Torrent-Tasis 1966 I 609)

Un fet important en el camp de les ciegravencies a Catalunya va ser la constitucioacute lany 1907 de lInstitut dEstudis Catalans Aquesta insshytitucioacute fou la precursora de moltes publicacions cientiacutefiques editades per les diferents seccions de lInstitut Pocs anys despreacutes de la seshyva constitucioacute es comenccedila a publicar una de les revistes meacutes imporshytants de legravepoca els Arxius de lInstitutde Ciegravencies ogravergan anual de la Seccioacute de Ciegravencies de lInstitut dEstudis Catalans El primer nuacutemeshyro apareix lI de novembre de 1911 i la revista desapareix el 1924 al cap de dotze anys de publicar-se Durant la Dictadura de Primo de Rivera els Arxius prenen el nom de Memograveries

La revista Ciegravencia un model

Ciegravencia eacutes un exemple reeixit de la premsa tegravecnico-cientiacutefica Pel febrer de 1926 en va aparegraveixer el primer nuacutemero amb el subtiacutetol de Revista catalana de ciegravencia i tecnologia Aquesta fou una de les revistes

141

meacutes importants de legravepoca i teacute un interegraves especial en la histograveria de la premsa cientiacutefica perquegrave eacutes una de les experiegravencies meacutes interessants del periodisme cientiacutefic escrit iacutentegrament en catalagrave

A leditorial del primer nuacutemero que la redaccioacute va titular laquoPogravershyticraquo es justificava laparicioacute de Ciegravencia per la necessitat duna revista cientiacutefica en catalagrave

El nombre reduiumlt de publicacions d aquest caragravecter sembla doncs degut meacutes que a una causa bagravesica incorregible a una manca doportunitat i de costum CIEgraveNCIA voldria eacutesser lestiacutemul i oferir el mitjagrave per corregir aquest retard i donar a la bibliografia cientiacutefica en llengua nostra el lloc i la importagravencia que li pertoquen

Les mategraveries que tractaragrave CIEgraveNCIA seran les de caragravecter cientiacutefic en tota lamplitud de la seva diversitat

Cap branca de coneixement que tingui entre nosaltres col middotlaboradors de solvegravencia intel middotlectual en seragrave exclosa Hi seran igualment acollides les espeshyculacions teograveriques i les aplicacions de caire tecnologravegic No intentem fer una revista exclusivament de ciegravencia pura que no tindria encara prou ambient de puacuteblic mes tampoc volem prescindir daquesta branca sense la qual la mashynifestacioacute de les nostres activita ts cien tiacutefiques presen ta ria laspecte duna ba rshyreja desordenada de pragravectiques empiacuteriques Perograve menys encara poden eacutesser excloses les mategraveries de caire tegravecnic

El plantejament de la redaccioacute de fer una revista interdisciplinagraveshyria i divulgativa i al mateix temps la voluntat que fos una eina cientiacuteshyfica i tegravecnica per als especialistes de legravepoca converteixen Ciegravencia en la primera revista laquomodernaraquo de divulgacioacute sobre ciegravencia i tecnologia en catalagrave

En els primers nuacutemeros una vintena de persones formaven la reshydaccioacute de la revista (Torrent-Tasis 1966 l 692)1 Ara beacute fins quatre anys despreacutes de la seva aparicioacute en el nuacutemero 37 Quliol-agost de 1930) la redaccioacute de Ciegravencia no es decideix a constituir un Consell de Direcshycioacute integrat per cinc persones Leandre Cervera Josep Grau i Cases Enric Rebeacutes i Castellagrave Santiago Rubioacute i Tuduriacute i Josep de C Serra i Ragravefols com a director de la publicacioacute hi havia Ramon Peypoch i Pich

1 A la redaccioacute hi havia noms tan coneguts com el doctor Jesuacutes Maria Bellido i Golferichs larqueograveleg Pere Bosch i Gimpera el poliacutetic Rafael Campalans i Puig el doctor leandre Cerveshyra i Astor lastrogravenom Josep Comas i Solagrave lenginyer Ferran Cuito i Canals el paleontograveleg Mariagrave Faura i Sans el botagravenic Pius Font i Quer el geograveleg Jaume Marcet i Riba lenginyer agrogravenom August Matons i Colomer leconomista i poliacutetic Carles Pi i Sunyer el pedagog i geogravegraf Pau Vila i Dinareacutes i com a secretari de redaccioacute el poliacutetic i quiacutemic Remon Peypoch i Pich

142

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

La premsa cientiacutefica i tegravecnica en catalagrave apareix en les uacuteltimes degravecades del segle XIX Encara que ja abans la ciegravencia i la tecnologia eren presents en uns altres tipus de revistes a finals daquest segle sorgeix la premsa especiacuteficament cientiacutefico-tegravecnica

Cal esmentar algunes publicacions del moacuten de les lletres i de les arts corn per exemple La Renaixensa (1871-1905) La Illstracioacute Catalana (1880-1894) LAvenccedil (1881-1893) i Joventllt (1900-1906) les quals es van destacar per la seva sensibilitat envers la ciegravencia Fins i tot en algunes daquestes revistes van aparegraveixer treballs cientiacuteshyfics emblemagravetics de legravepoca corn ara larticle de Ricard Portella (1901 218-200) titulat laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo i el de Joseph Tarshyruela (1901 573-575) laquoPseudo-ciegravenciaraquo publicats a la revista Jovenshytut i considerats laquomanifestosraquo modernistes de la ciegravencia (Sabateacute 1991 14)

Pel que fa a diaris sha de destacar les informacions meteorolograveshygiques dIsidre Martiacute i Turroacute i els treballs de Valentiacute Almirall sobre la llum dincandescegravencia publicats al Diari Catalagrave (1879-1881) Meacutes tard un altre diari que va recollir tambeacute treballs significatius dinforshymacioacute cientiacutefica va ser La Pllblicitat (1922-1939) el qual va publicar a les seves pagravegines larticle del filogravesof Joaquim Xirau i Palau (1923) titulat laquoLes conferegravencies del professor Einsteinraquo Shi donava compshyte de les conferegravencies que va fer el conegut cientiacutefic a lInstitut dEsshytudis Catalans durant la seva estada a Barcelona lany 1923 (Casasuacutes 1991 84-88)

139

Les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques

De la mateixa manera que les arts i la literatura la ciegravencia tambeacute va rebre un fort impuls de la magrave del gran moviment sogravecio-cultural que va significar el Modernisme Fruit daquest gran impuls soacuten les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques que van aparegraveixer a Catalunya

La premsa especialitzada en ciegravencia i tecnologia en catalagrave passa per uns quants periacuteodes Segons el que apunta Jaume Guillamet (198944) -seguint la classificacioacute cronologravegica que fan Joan Torrent i Rafael Tasis (1966)- entre els anys 1878 i 1910 sesdeveacute un laquoperiacuteode de sorgiment i creixementraquo entre 1911 i 1923 un laquoperiacuteode dexpanshysioacuteraquo entre 1924 i 1931 la premsa cientiacutefico-tegravecnica pateix un laquoperiacuteode de recessioacuteraquo i durant legravepoca de la 11 Repuacuteblica 1931-1936 es doacutena un nou laquoperiacuteode dexpansioacuteraquo

Durant els quatre periacuteodes esmentats que abracen des de lany 1878 fins al 1936 Joan Torrent i Rafael Tasis (1966) comptabilitzen aproximadament unes cent revistes tegravecniques i cientiacutefiques en les quals el catalagrave eacutes present (Guillamet 1989 42)

Una de les primeres revistes cientiacutefiques aparegudes a Catalunya que utilitzaren la llengua catalana fou LExcursionista butlletiacute menshysual escrit iacutentegrament en catalagrave i publicat per primera vegada el 30 de novembre de lany 1878 per lAssociacioacute Catalanista dExcursions Cientiacuteficas Aquesta associacioacute estava dividida en tres seccions dedishycades a lart a la literatura i a la ciegravencia El director deLExcursionista va ser lhistoriador i geogravegraf Francesc Carreras i Candi autor de la Geografia General de Catalunya entre algunes altres obres destacades Al llarg dels 147 nuacutemeros de LExcllrsionista -luacuteltim va aparegraveixer pel gener de 1891- shi van publicar importants estudis darqueoshylogia i d his tograveria

Publicacions corn Teacutecnica (1878-1936) Blltlletiacute de lAcadegravemia de Ciegravencies i Arts de Barcelona (1892-1936) i El Eco de la Industria (1898-1917) totes tres bilinguumles soacuten exemples dunes altres revistes cientiacutefico-tegravecniques on apareixen articles escrits en llengua catalana

Entre les primeres revistes de medicina cal destacar La Gynecoloshygia Catalana que com el seu subtiacutetol indica va ser la laquoprimera revista megravedica escrita en llengua catalanaraquo Dirigida per Jaume Queraltoacute publicagrave vuit nuacutemeros entre el 15 dagost de 1898 i el marccedil de 1899 (Givanel 1931 l 233) Aquesta revista si beacute no va arribar a lany de vida va obrir el camiacute de la catalanitzacioacute de la ciegravencia megravedica un dels

140

primers sectors a aplicar ladaptacioacute linguumliacutestica al catalagrave (Fuster 1980 133) i el meacutes proliacutefer quant a nombre de revistes

Una altra revista megravedica molt important publicada a comenccedilashyments del segle xx va ser Anals de Medicina publicacioacute prestigiosa apareguda lany 1907 Entre els anys 1909 i 1911 va exercir-hi com a director el doctor filogravesof i periodista Ramon Turroacute el qual tambeacute havia estat redactor de La Gynecologia Catalana

Anals de Medicina passagrave per diferents etapes i modificagrave unes quantes vegades la capccedilalera Lany 1912 canviagrave el nom pel dAcadegravemia i Laboratori de Ciegravencies Megravediques de Catalunya Entre lany 1921 i el1927 es denominagraveAnals de Ciegravencies Megravediques Finalment en letapa de 1928 a 1936 laquonormativitzagraveraquo la capccedilalera i aparegueacute amb el nom dAnnals de Medicina

En els primers anys del segle xx es publiquen meacutes revistes dedishycades a la medicina com ara Arxius de Cirurgia (1901) i tambeacute Catashylunya Medical i Farmagravecia Catalana aquestes dues aparegudes lany 1907

Passada la primera degravecada del segle xx la premsa cientiacutefica en catalagrave comenccedila a consolidar-se Durant aquest periacuteode dexpansioacute apareixen nombroses revistes cientiacutefiques perograve la seva catalogacioacute es fa difiacutecil ja que algunes publicacions culturals tenien tambeacute un caragravecter cientiacutefic i al mateix temps algunes de cientiacutefiques comptaven amb un vessant cultural (Torrent-Tasis 1966 I 609)

Un fet important en el camp de les ciegravencies a Catalunya va ser la constitucioacute lany 1907 de lInstitut dEstudis Catalans Aquesta insshytitucioacute fou la precursora de moltes publicacions cientiacutefiques editades per les diferents seccions de lInstitut Pocs anys despreacutes de la seshyva constitucioacute es comenccedila a publicar una de les revistes meacutes imporshytants de legravepoca els Arxius de lInstitutde Ciegravencies ogravergan anual de la Seccioacute de Ciegravencies de lInstitut dEstudis Catalans El primer nuacutemeshyro apareix lI de novembre de 1911 i la revista desapareix el 1924 al cap de dotze anys de publicar-se Durant la Dictadura de Primo de Rivera els Arxius prenen el nom de Memograveries

La revista Ciegravencia un model

Ciegravencia eacutes un exemple reeixit de la premsa tegravecnico-cientiacutefica Pel febrer de 1926 en va aparegraveixer el primer nuacutemero amb el subtiacutetol de Revista catalana de ciegravencia i tecnologia Aquesta fou una de les revistes

141

meacutes importants de legravepoca i teacute un interegraves especial en la histograveria de la premsa cientiacutefica perquegrave eacutes una de les experiegravencies meacutes interessants del periodisme cientiacutefic escrit iacutentegrament en catalagrave

A leditorial del primer nuacutemero que la redaccioacute va titular laquoPogravershyticraquo es justificava laparicioacute de Ciegravencia per la necessitat duna revista cientiacutefica en catalagrave

El nombre reduiumlt de publicacions d aquest caragravecter sembla doncs degut meacutes que a una causa bagravesica incorregible a una manca doportunitat i de costum CIEgraveNCIA voldria eacutesser lestiacutemul i oferir el mitjagrave per corregir aquest retard i donar a la bibliografia cientiacutefica en llengua nostra el lloc i la importagravencia que li pertoquen

Les mategraveries que tractaragrave CIEgraveNCIA seran les de caragravecter cientiacutefic en tota lamplitud de la seva diversitat

Cap branca de coneixement que tingui entre nosaltres col middotlaboradors de solvegravencia intel middotlectual en seragrave exclosa Hi seran igualment acollides les espeshyculacions teograveriques i les aplicacions de caire tecnologravegic No intentem fer una revista exclusivament de ciegravencia pura que no tindria encara prou ambient de puacuteblic mes tampoc volem prescindir daquesta branca sense la qual la mashynifestacioacute de les nostres activita ts cien tiacutefiques presen ta ria laspecte duna ba rshyreja desordenada de pragravectiques empiacuteriques Perograve menys encara poden eacutesser excloses les mategraveries de caire tegravecnic

El plantejament de la redaccioacute de fer una revista interdisciplinagraveshyria i divulgativa i al mateix temps la voluntat que fos una eina cientiacuteshyfica i tegravecnica per als especialistes de legravepoca converteixen Ciegravencia en la primera revista laquomodernaraquo de divulgacioacute sobre ciegravencia i tecnologia en catalagrave

En els primers nuacutemeros una vintena de persones formaven la reshydaccioacute de la revista (Torrent-Tasis 1966 l 692)1 Ara beacute fins quatre anys despreacutes de la seva aparicioacute en el nuacutemero 37 Quliol-agost de 1930) la redaccioacute de Ciegravencia no es decideix a constituir un Consell de Direcshycioacute integrat per cinc persones Leandre Cervera Josep Grau i Cases Enric Rebeacutes i Castellagrave Santiago Rubioacute i Tuduriacute i Josep de C Serra i Ragravefols com a director de la publicacioacute hi havia Ramon Peypoch i Pich

1 A la redaccioacute hi havia noms tan coneguts com el doctor Jesuacutes Maria Bellido i Golferichs larqueograveleg Pere Bosch i Gimpera el poliacutetic Rafael Campalans i Puig el doctor leandre Cerveshyra i Astor lastrogravenom Josep Comas i Solagrave lenginyer Ferran Cuito i Canals el paleontograveleg Mariagrave Faura i Sans el botagravenic Pius Font i Quer el geograveleg Jaume Marcet i Riba lenginyer agrogravenom August Matons i Colomer leconomista i poliacutetic Carles Pi i Sunyer el pedagog i geogravegraf Pau Vila i Dinareacutes i com a secretari de redaccioacute el poliacutetic i quiacutemic Remon Peypoch i Pich

142

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

Les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques

De la mateixa manera que les arts i la literatura la ciegravencia tambeacute va rebre un fort impuls de la magrave del gran moviment sogravecio-cultural que va significar el Modernisme Fruit daquest gran impuls soacuten les primeres publicacions cientiacutefiques i tegravecniques que van aparegraveixer a Catalunya

La premsa especialitzada en ciegravencia i tecnologia en catalagrave passa per uns quants periacuteodes Segons el que apunta Jaume Guillamet (198944) -seguint la classificacioacute cronologravegica que fan Joan Torrent i Rafael Tasis (1966)- entre els anys 1878 i 1910 sesdeveacute un laquoperiacuteode de sorgiment i creixementraquo entre 1911 i 1923 un laquoperiacuteode dexpanshysioacuteraquo entre 1924 i 1931 la premsa cientiacutefico-tegravecnica pateix un laquoperiacuteode de recessioacuteraquo i durant legravepoca de la 11 Repuacuteblica 1931-1936 es doacutena un nou laquoperiacuteode dexpansioacuteraquo

Durant els quatre periacuteodes esmentats que abracen des de lany 1878 fins al 1936 Joan Torrent i Rafael Tasis (1966) comptabilitzen aproximadament unes cent revistes tegravecniques i cientiacutefiques en les quals el catalagrave eacutes present (Guillamet 1989 42)

Una de les primeres revistes cientiacutefiques aparegudes a Catalunya que utilitzaren la llengua catalana fou LExcursionista butlletiacute menshysual escrit iacutentegrament en catalagrave i publicat per primera vegada el 30 de novembre de lany 1878 per lAssociacioacute Catalanista dExcursions Cientiacuteficas Aquesta associacioacute estava dividida en tres seccions dedishycades a lart a la literatura i a la ciegravencia El director deLExcursionista va ser lhistoriador i geogravegraf Francesc Carreras i Candi autor de la Geografia General de Catalunya entre algunes altres obres destacades Al llarg dels 147 nuacutemeros de LExcllrsionista -luacuteltim va aparegraveixer pel gener de 1891- shi van publicar importants estudis darqueoshylogia i d his tograveria

Publicacions corn Teacutecnica (1878-1936) Blltlletiacute de lAcadegravemia de Ciegravencies i Arts de Barcelona (1892-1936) i El Eco de la Industria (1898-1917) totes tres bilinguumles soacuten exemples dunes altres revistes cientiacutefico-tegravecniques on apareixen articles escrits en llengua catalana

Entre les primeres revistes de medicina cal destacar La Gynecoloshygia Catalana que com el seu subtiacutetol indica va ser la laquoprimera revista megravedica escrita en llengua catalanaraquo Dirigida per Jaume Queraltoacute publicagrave vuit nuacutemeros entre el 15 dagost de 1898 i el marccedil de 1899 (Givanel 1931 l 233) Aquesta revista si beacute no va arribar a lany de vida va obrir el camiacute de la catalanitzacioacute de la ciegravencia megravedica un dels

140

primers sectors a aplicar ladaptacioacute linguumliacutestica al catalagrave (Fuster 1980 133) i el meacutes proliacutefer quant a nombre de revistes

Una altra revista megravedica molt important publicada a comenccedilashyments del segle xx va ser Anals de Medicina publicacioacute prestigiosa apareguda lany 1907 Entre els anys 1909 i 1911 va exercir-hi com a director el doctor filogravesof i periodista Ramon Turroacute el qual tambeacute havia estat redactor de La Gynecologia Catalana

Anals de Medicina passagrave per diferents etapes i modificagrave unes quantes vegades la capccedilalera Lany 1912 canviagrave el nom pel dAcadegravemia i Laboratori de Ciegravencies Megravediques de Catalunya Entre lany 1921 i el1927 es denominagraveAnals de Ciegravencies Megravediques Finalment en letapa de 1928 a 1936 laquonormativitzagraveraquo la capccedilalera i aparegueacute amb el nom dAnnals de Medicina

En els primers anys del segle xx es publiquen meacutes revistes dedishycades a la medicina com ara Arxius de Cirurgia (1901) i tambeacute Catashylunya Medical i Farmagravecia Catalana aquestes dues aparegudes lany 1907

Passada la primera degravecada del segle xx la premsa cientiacutefica en catalagrave comenccedila a consolidar-se Durant aquest periacuteode dexpansioacute apareixen nombroses revistes cientiacutefiques perograve la seva catalogacioacute es fa difiacutecil ja que algunes publicacions culturals tenien tambeacute un caragravecter cientiacutefic i al mateix temps algunes de cientiacutefiques comptaven amb un vessant cultural (Torrent-Tasis 1966 I 609)

Un fet important en el camp de les ciegravencies a Catalunya va ser la constitucioacute lany 1907 de lInstitut dEstudis Catalans Aquesta insshytitucioacute fou la precursora de moltes publicacions cientiacutefiques editades per les diferents seccions de lInstitut Pocs anys despreacutes de la seshyva constitucioacute es comenccedila a publicar una de les revistes meacutes imporshytants de legravepoca els Arxius de lInstitutde Ciegravencies ogravergan anual de la Seccioacute de Ciegravencies de lInstitut dEstudis Catalans El primer nuacutemeshyro apareix lI de novembre de 1911 i la revista desapareix el 1924 al cap de dotze anys de publicar-se Durant la Dictadura de Primo de Rivera els Arxius prenen el nom de Memograveries

La revista Ciegravencia un model

Ciegravencia eacutes un exemple reeixit de la premsa tegravecnico-cientiacutefica Pel febrer de 1926 en va aparegraveixer el primer nuacutemero amb el subtiacutetol de Revista catalana de ciegravencia i tecnologia Aquesta fou una de les revistes

141

meacutes importants de legravepoca i teacute un interegraves especial en la histograveria de la premsa cientiacutefica perquegrave eacutes una de les experiegravencies meacutes interessants del periodisme cientiacutefic escrit iacutentegrament en catalagrave

A leditorial del primer nuacutemero que la redaccioacute va titular laquoPogravershyticraquo es justificava laparicioacute de Ciegravencia per la necessitat duna revista cientiacutefica en catalagrave

El nombre reduiumlt de publicacions d aquest caragravecter sembla doncs degut meacutes que a una causa bagravesica incorregible a una manca doportunitat i de costum CIEgraveNCIA voldria eacutesser lestiacutemul i oferir el mitjagrave per corregir aquest retard i donar a la bibliografia cientiacutefica en llengua nostra el lloc i la importagravencia que li pertoquen

Les mategraveries que tractaragrave CIEgraveNCIA seran les de caragravecter cientiacutefic en tota lamplitud de la seva diversitat

Cap branca de coneixement que tingui entre nosaltres col middotlaboradors de solvegravencia intel middotlectual en seragrave exclosa Hi seran igualment acollides les espeshyculacions teograveriques i les aplicacions de caire tecnologravegic No intentem fer una revista exclusivament de ciegravencia pura que no tindria encara prou ambient de puacuteblic mes tampoc volem prescindir daquesta branca sense la qual la mashynifestacioacute de les nostres activita ts cien tiacutefiques presen ta ria laspecte duna ba rshyreja desordenada de pragravectiques empiacuteriques Perograve menys encara poden eacutesser excloses les mategraveries de caire tegravecnic

El plantejament de la redaccioacute de fer una revista interdisciplinagraveshyria i divulgativa i al mateix temps la voluntat que fos una eina cientiacuteshyfica i tegravecnica per als especialistes de legravepoca converteixen Ciegravencia en la primera revista laquomodernaraquo de divulgacioacute sobre ciegravencia i tecnologia en catalagrave

En els primers nuacutemeros una vintena de persones formaven la reshydaccioacute de la revista (Torrent-Tasis 1966 l 692)1 Ara beacute fins quatre anys despreacutes de la seva aparicioacute en el nuacutemero 37 Quliol-agost de 1930) la redaccioacute de Ciegravencia no es decideix a constituir un Consell de Direcshycioacute integrat per cinc persones Leandre Cervera Josep Grau i Cases Enric Rebeacutes i Castellagrave Santiago Rubioacute i Tuduriacute i Josep de C Serra i Ragravefols com a director de la publicacioacute hi havia Ramon Peypoch i Pich

1 A la redaccioacute hi havia noms tan coneguts com el doctor Jesuacutes Maria Bellido i Golferichs larqueograveleg Pere Bosch i Gimpera el poliacutetic Rafael Campalans i Puig el doctor leandre Cerveshyra i Astor lastrogravenom Josep Comas i Solagrave lenginyer Ferran Cuito i Canals el paleontograveleg Mariagrave Faura i Sans el botagravenic Pius Font i Quer el geograveleg Jaume Marcet i Riba lenginyer agrogravenom August Matons i Colomer leconomista i poliacutetic Carles Pi i Sunyer el pedagog i geogravegraf Pau Vila i Dinareacutes i com a secretari de redaccioacute el poliacutetic i quiacutemic Remon Peypoch i Pich

142

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

primers sectors a aplicar ladaptacioacute linguumliacutestica al catalagrave (Fuster 1980 133) i el meacutes proliacutefer quant a nombre de revistes

Una altra revista megravedica molt important publicada a comenccedilashyments del segle xx va ser Anals de Medicina publicacioacute prestigiosa apareguda lany 1907 Entre els anys 1909 i 1911 va exercir-hi com a director el doctor filogravesof i periodista Ramon Turroacute el qual tambeacute havia estat redactor de La Gynecologia Catalana

Anals de Medicina passagrave per diferents etapes i modificagrave unes quantes vegades la capccedilalera Lany 1912 canviagrave el nom pel dAcadegravemia i Laboratori de Ciegravencies Megravediques de Catalunya Entre lany 1921 i el1927 es denominagraveAnals de Ciegravencies Megravediques Finalment en letapa de 1928 a 1936 laquonormativitzagraveraquo la capccedilalera i aparegueacute amb el nom dAnnals de Medicina

En els primers anys del segle xx es publiquen meacutes revistes dedishycades a la medicina com ara Arxius de Cirurgia (1901) i tambeacute Catashylunya Medical i Farmagravecia Catalana aquestes dues aparegudes lany 1907

Passada la primera degravecada del segle xx la premsa cientiacutefica en catalagrave comenccedila a consolidar-se Durant aquest periacuteode dexpansioacute apareixen nombroses revistes cientiacutefiques perograve la seva catalogacioacute es fa difiacutecil ja que algunes publicacions culturals tenien tambeacute un caragravecter cientiacutefic i al mateix temps algunes de cientiacutefiques comptaven amb un vessant cultural (Torrent-Tasis 1966 I 609)

Un fet important en el camp de les ciegravencies a Catalunya va ser la constitucioacute lany 1907 de lInstitut dEstudis Catalans Aquesta insshytitucioacute fou la precursora de moltes publicacions cientiacutefiques editades per les diferents seccions de lInstitut Pocs anys despreacutes de la seshyva constitucioacute es comenccedila a publicar una de les revistes meacutes imporshytants de legravepoca els Arxius de lInstitutde Ciegravencies ogravergan anual de la Seccioacute de Ciegravencies de lInstitut dEstudis Catalans El primer nuacutemeshyro apareix lI de novembre de 1911 i la revista desapareix el 1924 al cap de dotze anys de publicar-se Durant la Dictadura de Primo de Rivera els Arxius prenen el nom de Memograveries

La revista Ciegravencia un model

Ciegravencia eacutes un exemple reeixit de la premsa tegravecnico-cientiacutefica Pel febrer de 1926 en va aparegraveixer el primer nuacutemero amb el subtiacutetol de Revista catalana de ciegravencia i tecnologia Aquesta fou una de les revistes

141

meacutes importants de legravepoca i teacute un interegraves especial en la histograveria de la premsa cientiacutefica perquegrave eacutes una de les experiegravencies meacutes interessants del periodisme cientiacutefic escrit iacutentegrament en catalagrave

A leditorial del primer nuacutemero que la redaccioacute va titular laquoPogravershyticraquo es justificava laparicioacute de Ciegravencia per la necessitat duna revista cientiacutefica en catalagrave

El nombre reduiumlt de publicacions d aquest caragravecter sembla doncs degut meacutes que a una causa bagravesica incorregible a una manca doportunitat i de costum CIEgraveNCIA voldria eacutesser lestiacutemul i oferir el mitjagrave per corregir aquest retard i donar a la bibliografia cientiacutefica en llengua nostra el lloc i la importagravencia que li pertoquen

Les mategraveries que tractaragrave CIEgraveNCIA seran les de caragravecter cientiacutefic en tota lamplitud de la seva diversitat

Cap branca de coneixement que tingui entre nosaltres col middotlaboradors de solvegravencia intel middotlectual en seragrave exclosa Hi seran igualment acollides les espeshyculacions teograveriques i les aplicacions de caire tecnologravegic No intentem fer una revista exclusivament de ciegravencia pura que no tindria encara prou ambient de puacuteblic mes tampoc volem prescindir daquesta branca sense la qual la mashynifestacioacute de les nostres activita ts cien tiacutefiques presen ta ria laspecte duna ba rshyreja desordenada de pragravectiques empiacuteriques Perograve menys encara poden eacutesser excloses les mategraveries de caire tegravecnic

El plantejament de la redaccioacute de fer una revista interdisciplinagraveshyria i divulgativa i al mateix temps la voluntat que fos una eina cientiacuteshyfica i tegravecnica per als especialistes de legravepoca converteixen Ciegravencia en la primera revista laquomodernaraquo de divulgacioacute sobre ciegravencia i tecnologia en catalagrave

En els primers nuacutemeros una vintena de persones formaven la reshydaccioacute de la revista (Torrent-Tasis 1966 l 692)1 Ara beacute fins quatre anys despreacutes de la seva aparicioacute en el nuacutemero 37 Quliol-agost de 1930) la redaccioacute de Ciegravencia no es decideix a constituir un Consell de Direcshycioacute integrat per cinc persones Leandre Cervera Josep Grau i Cases Enric Rebeacutes i Castellagrave Santiago Rubioacute i Tuduriacute i Josep de C Serra i Ragravefols com a director de la publicacioacute hi havia Ramon Peypoch i Pich

1 A la redaccioacute hi havia noms tan coneguts com el doctor Jesuacutes Maria Bellido i Golferichs larqueograveleg Pere Bosch i Gimpera el poliacutetic Rafael Campalans i Puig el doctor leandre Cerveshyra i Astor lastrogravenom Josep Comas i Solagrave lenginyer Ferran Cuito i Canals el paleontograveleg Mariagrave Faura i Sans el botagravenic Pius Font i Quer el geograveleg Jaume Marcet i Riba lenginyer agrogravenom August Matons i Colomer leconomista i poliacutetic Carles Pi i Sunyer el pedagog i geogravegraf Pau Vila i Dinareacutes i com a secretari de redaccioacute el poliacutetic i quiacutemic Remon Peypoch i Pich

142

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

meacutes importants de legravepoca i teacute un interegraves especial en la histograveria de la premsa cientiacutefica perquegrave eacutes una de les experiegravencies meacutes interessants del periodisme cientiacutefic escrit iacutentegrament en catalagrave

A leditorial del primer nuacutemero que la redaccioacute va titular laquoPogravershyticraquo es justificava laparicioacute de Ciegravencia per la necessitat duna revista cientiacutefica en catalagrave

El nombre reduiumlt de publicacions d aquest caragravecter sembla doncs degut meacutes que a una causa bagravesica incorregible a una manca doportunitat i de costum CIEgraveNCIA voldria eacutesser lestiacutemul i oferir el mitjagrave per corregir aquest retard i donar a la bibliografia cientiacutefica en llengua nostra el lloc i la importagravencia que li pertoquen

Les mategraveries que tractaragrave CIEgraveNCIA seran les de caragravecter cientiacutefic en tota lamplitud de la seva diversitat

Cap branca de coneixement que tingui entre nosaltres col middotlaboradors de solvegravencia intel middotlectual en seragrave exclosa Hi seran igualment acollides les espeshyculacions teograveriques i les aplicacions de caire tecnologravegic No intentem fer una revista exclusivament de ciegravencia pura que no tindria encara prou ambient de puacuteblic mes tampoc volem prescindir daquesta branca sense la qual la mashynifestacioacute de les nostres activita ts cien tiacutefiques presen ta ria laspecte duna ba rshyreja desordenada de pragravectiques empiacuteriques Perograve menys encara poden eacutesser excloses les mategraveries de caire tegravecnic

El plantejament de la redaccioacute de fer una revista interdisciplinagraveshyria i divulgativa i al mateix temps la voluntat que fos una eina cientiacuteshyfica i tegravecnica per als especialistes de legravepoca converteixen Ciegravencia en la primera revista laquomodernaraquo de divulgacioacute sobre ciegravencia i tecnologia en catalagrave

En els primers nuacutemeros una vintena de persones formaven la reshydaccioacute de la revista (Torrent-Tasis 1966 l 692)1 Ara beacute fins quatre anys despreacutes de la seva aparicioacute en el nuacutemero 37 Quliol-agost de 1930) la redaccioacute de Ciegravencia no es decideix a constituir un Consell de Direcshycioacute integrat per cinc persones Leandre Cervera Josep Grau i Cases Enric Rebeacutes i Castellagrave Santiago Rubioacute i Tuduriacute i Josep de C Serra i Ragravefols com a director de la publicacioacute hi havia Ramon Peypoch i Pich

1 A la redaccioacute hi havia noms tan coneguts com el doctor Jesuacutes Maria Bellido i Golferichs larqueograveleg Pere Bosch i Gimpera el poliacutetic Rafael Campalans i Puig el doctor leandre Cerveshyra i Astor lastrogravenom Josep Comas i Solagrave lenginyer Ferran Cuito i Canals el paleontograveleg Mariagrave Faura i Sans el botagravenic Pius Font i Quer el geograveleg Jaume Marcet i Riba lenginyer agrogravenom August Matons i Colomer leconomista i poliacutetic Carles Pi i Sunyer el pedagog i geogravegraf Pau Vila i Dinareacutes i com a secretari de redaccioacute el poliacutetic i quiacutemic Remon Peypoch i Pich

142

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

Ciegravencia eacutes un punt de referegravencia del que va ser el periodisme cientiacuteshyfic de legravepoca tant pel que fa al contingut corn a la forma En els 53 nuacutemeros publicats recollits en set volums sinclouen articles traduiumlts de les revistes cientiacutefiques internacionals meacutes prestigioses del moshyment corn The American Journal olScience Engineering Journal ol the Franklin Institute i La Technique Moderne entre unes quantes meacutes Durant els set anys de vida Ciegravencia publica quatre nuacutemeros moshynogragravefics o laquoextraordinarisraquo tal corn els qualifica el director de la revista Ramon Peypoch i Pich 2 Aixiacute mateix durant aquests anys shi publiquen articles de coneguts i cegravelebres cientiacutefics catalans

Daltra banda els ternes cientiacutefics de quegrave shi tracta van adreccedilats a un puacuteblic ampli perograve no per aixograve soacuten menys interessants Si pel que fa al contingut Ciegravencia estagrave en la liacutenia del periodisme cientiacutefic moshydern en el qualla divulgacioacute tegravecnico-cientiacutefica i la rigorositat soacuten objectius importants respecte a la forma la redaccioacute de la revista eacutes conscient de la importagravencia de la presentacioacute gragravefica

AixIacute hi trobem unes portades molt simples quant a disseny perograve Ciegravencia inclou forccedila material gragravefic a linterior corn a complement imshyportant dels articles que shi insereixen Hi moltes ilmiddot lustracions tant dibuixos corn fotografies fins i tot lagravemines de color 3 En alguns nuacutemeros tambeacute shi insereixen mapes o fotografies desplegables 4 amb un disseny realment original

Corn moltes de les publicacions en catalagrave Ciegravencia no estagrave exempshyta de problemes corn shi reflecteix per primera vegada al cap dun any de laparicioacute del primer nuacutemero Fins aquell moment la revista havia aparegut regularment cada mes beacute que els nuacutemeros 9 10 i 11 ho havien fet amb un retard dun parell de mesos Perograve aquest no va ser luacutenic paregraventesi de la revista La intencioacute inicial de la redaccioacute de convertir-la en una publicacioacute mensual no va ser possible Durant set anys dexistegravencia nomeacutes en van aparegraveixer 53 nuacutemeros publicats entre el febrer de 1926 i el febrer de 1933

2 Els extraordinaris soacuten el nuacutemero 5 dedicat al doctor Ramon Turroacute i Darden (1854-1926) 111 que tracta sobre laquoel cautxuacute i la seva induacutestria raquo e136 dedicat a lExposicioacute Internacional de Barcelona de 1929 i e141 monogragravefic dedicat als adobs

3 Les lagravemines de color que introdueix Ciegravencia es troben al nuacutemero 1 (papallones) al 12 (boshytagravenica) i al19 (esboacutes fisiogragravefic del Montseny)

4 AI nuacutemero 8 hom hi introdueix per primera vegada lagravemines desplegables a larticle sobre la turbina de vapor AI nuacutemero 27 s insereixen una laquocarta geologravegica dels voltants de la Seu dUrgell raquo i sobre aquesta un full transparent amb la seva topografia AI37 es fa servir el mateix sistema sobre una fotografia aegraveria de la peniacutensula de laquoTres Forquesraquo

143

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

El nuacutemero 12 de Ciegravencia corresponent al trimestre gener-marccedil de 1927 sobria amb un editorial titulat laquoPograverticraquo -com el del nuacutemeshyro 1- on sincloiumla un seguit de reflexions sobre la premsa tegravecnica i es comparava amb les publicacions literagraveries

Mentre que la produccioacute literagraveria teacute a Catalunya un mercat bastant extens -no tant com caldria perograve el suficient perquegrave les edicions daquesta mena no siguin empreses deficitagraveries- quan de publicacions cientiacutefiques en catalagrave es tracta el problema es capgira i trobem que solament una accioacute amorosament protectora de les corporacions puacutebliques -que no eacutes el cas actual- o lajuda dels particulars permeten assegurar una continuiumltat en publicacions daquesta mena

Falta de puacuteblic No ho creiem El puacuteblic que pot interessar-se per aquest ordre de publicacions existeix a Catalunya Meacutes aviat una falta dambient o pitjor encara un cert despectivisme que fa que alguns dels que podrien esshycriure i molts meacutes dels que podrien llegir creguin que a Catalunya no soacuten posshysibles publicacions daquesta iacutendole

Aquestes paraules deixen entreveure les dificultats de consolidar el projecte daquesta revista cientiacutefica Dificultats que tornaren a afloshyrar despreacutes de gairebeacute cinc anys de vida a leditorial del nuacutemero 38 (20 de gener de 1931) titulat simplement laquoCiegravenciaraquo La redaccioacute hi manifestava la necessitat de normalitzar la periodicitat de la revisshyta molt irregular durant els uacuteltims mesos i tambeacute una urgent revisioacute econogravemica per a laquoanivellarraquo el seu pressupost

Lestudi daquest pressupost acusa un fort desnivell Tres causes podem assenyalar com a originagraveries daquest fet Una que la subscripcioacute no ha assolit el nivell que foacutera desperar amb tot i que com hem dit en aquests darrers temps progressa duna manera ostensible Segonament el fet -ja esperat- que lanunciant nomeacutes molt paula tina ment atorgaria la seva confianccedila a CIEgraveNCIA

per creure equivocadament en la baixa eficagravecia de la publicitat en una revista cientiacutefica l finalment la manca de relacioacute que existeix -filla potser dun optimisme exagerat en planejar el projecte de la nostra revista- entre el cost de la subscripcioacute i el seu cost real

Durant la II Repuacuteblica Ciegravencia esdeveacute el butlletiacute de la Societat Catalana de Ciegravencies Fiacutesiques Quiacutemiques i Matemagravetiques i tambeacute de lAssociacioacute de Directors dInduacutestries Elegravectriques i Mecagraveniques de llEMA tal com consta a la portada del nuacutemero 46 de la revista del 20 de juliol de 1932 Al mateix nuacutemero cinc persones delegades per lAssociacioacute de Directors safegeixen al Consell de Direccioacute Rafael Candel i Vila Antoni Cumella i Pau Francesc Riera i Nadeu Enric Soler i Torres i Joan Visa i Llach Aquesta colmiddotlaboracioacute donagrave un nou

144

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

impuls a la revista ja que a partir daquell moment va ser distribuiumlshyda entre els adherits a lAssociacioacute

Malgrat aixograve uns quants mesos meacutes tard el febrer de 1933 Ciegravencia deixagrave de publicar-se El moment poliacutetic en quegrave semmarcagrave Ciegravencia la Dictadura de Primo de Rivera i la Guerra Civil a meacutes de les dificulshytats progravepies de les revistes especialitzades va truncar la previsible consolidacioacute daquesta revista

Les associacions de premsa tegravecnica i cientiacutefica

Paralmiddotlelament a la resta dEuropa el periodisme cientiacutefic es conshysolidava a Catalunya Lany 1925 es va convocar a Pariacutes el l Congreacutes Internacional de Premsa Tegravecnica Aquest Congreacutes va ser organitzat pel Syndicat de la Presse Technique Commerciale Industrielle et Agricole de France entre el30 de setembre i e14 doctubre de 1925 coincidint amb lExposicioacute de les Arts Decoratives Hi van assistir conshygressistes de vint-i-cinc paiumlsos representant unes tres mil publicacions

Tambeacute en aquest primer Congreacutes es va acordar per unanimitat la fundacioacute de la Federacioacute Internacional de la Premsa Tegravecnica (FIPT)5 que posteriorment el 1929 afegiacute el qualificatiu de laquoProfessionalraquo a la seva denominacioacute Uns quants mesos despreacutes de la fundacioacute de lAssociacioacute Internacional ja shi havien adherit unes cinc mil pushyblicacions de vint-i-quatre paiumlsos I un any meacutes tard del Congreacutes funshydacional de Pariacutes es va constituir lAsociacioacuten Espantildeola de Prensa Tegravecnica seccioacute de la FIPT que tenia la seu a Barcelona

Els primers congressos de la Federacioacute Internacional van servir per a consolidar-ne lorganitzacioacute i el sistema de treball intern i al mateix temps per a obtenir dels organismes oficials -Societat de Nacions Institut Internacional dOrganitzacioacute Cientiacutefica del Treball i lOficina Internacional del Treball- el seu reconeixement

5 Des de la seva fundacioacute fins a l any 1937 la Federaci oacute Internacional de la Premsa Tegravecni ca va realitzar nou congressos

- l Congreacutes Pariacutes 1925 entre el 30 de setembre i el4 doctubre - II Congreacutes Roma 1926 del 29 de setembre a 11 de octubre - III Congreacutes Berliacuten 1927 entre el 26 de setembre i lI de octubre - IV Congreacutes Ginebra 1928 del 27 dagost a 11 de setembre - V Congreacutes Barcelona Madrid i Sevilla 1929 entre el dies 16 i 24 de setembre - VI Congreacutes Brussel middotles Anvers i Lieja 1930 del4 al8 de se tembre - VII Congreacutes Viena 1933 del 10 allS de setembre - VIII Congreacutes Varsogravevia 1935 del 15 al 22 de setembre - IX Congreacutes Pariacutes 1937 del6 a 111 de setembre

145

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

El V Congreacutes de la FIPT obriacute una nova etapa en la Federacioacute de Periodisme Tegravecnic el qual se celebragrave a Barcelona Madrid iacute Sevilla entre els dies 16 i 24 de setembre de 1929 Malgrat el triumvirat de seus el Congreacutes de 1927 es conegueacute popularment dins de la FIPT com laquoel Congreacutes de Barcelonaraquo ja que en aquesta ciutat es dugueren a terme els treballs de discussioacute de les ponegravencies Paralmiddotlelament a loshybertura del Congreacutes es va inaugurar al palau de la Llotja de Mar la l Exposicioacute Internacional de Premsa Tegravecnica amb prop de vuit-censhytes publicacions exposades

Les quatre comissions de treball que shi formaren discutiren sobre lorganitzacioacute de la Federacioacute quumlestions postals economia poliacutetica i publicitat Entre les ponegravencies presentades al Congreacutes es destacagrave el treball dAlberto Vela (1929 260-263) titulat laquoLos periodistas teacutecnishycos y su formacioacutenraquo per laportacioacute que feia al debat sobre el perioshydisme tegravecnic i cientiacutefic del moment Shi criticava la laquogran premsaraquo per la lleugeresa i pel desconeixement amb quegrave tractava de temes cientiacutefics Al mateix temps la ponegravencia feia referegravencia a la pesada erudicioacute de la majoria de les publicacions tegravecniques i a la necessitat darticles de divulgacioacute i de la laquovulgaritzacioacuteraquo de la tegravecnica

A meacutes a meacutes lautor hi veia la necessitat dinterrelacioacute entre els periodistes i els tegravecnics per a aconseguir una acurada premsa espeshycialitzada i hi apuntava la necessitat de formacioacute de periodistes tegravecshynics que correspondria a la premsa cientiacutefica i tegravecnica

Aquesta ponegravencia presentada en el V Congreacutes de 1929 recull alshyguns problemes del periodisme cientiacutefic encara vigents avui (Deoacute 1990 56) com eacutes ara la manca de rigorositat de les publicacions dinformacioacute general quan tracten de temes cientiacutefics la formacioacute necessagraveria del periodista cientiacutefic la necessitat de la figura del redacshytor especialitzat etc

Un nou periodisme cientiacutefic comenccedilava a caminar

146

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147

Bibliografia

CASASUacuteS Josep Maria Periodisme que hafet histograveria laquoVaixells de Paperraquo 9 Barcelona Diputacioacute de Barcelona i Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya 1991

DEOacute Francesc-Josep laquoPresent i futur del periodisme cientiacuteficraquo (Ciegravencia) [Barcelona] 69 (novembre 1990) p 52-58

FUSTER JoanLiteratura catalana contemponiinia Sa ed laquoBiblioteca de Cultura Catalanaraquo 23 Barcelona Curial 1980

GIVANEL i MAS Joan Bibliografia catalana Premsa 3 v [Vol I Agramunt-Barcelona (1931) Vol 11 Beguda Alta - Xagravetiva (1937) Vol III Iacutendex alfabegravetic (1937)] Barcelona Insshytitucioacute Patxot

GUILLAM ET Jaume laquoCiegravencia i el periodisme cientiacuteficraquo Annals del Periodisme Catalagrave (juliol-desembre 1989) nuacutem 15 Barcelona Colmiddotlegi de Periodistes de Catalunya p41-47

PORTELLA Ricard laquoFer ciegravencia eacutes fer pagravetriaraquo Joventut (28 marccedil 1901) nuacutem 59 p 218shy220

SABATEacute i CASELLAS Ferran laquoCiegravencia i Modernismeraquo (Ciegravencia)[Barcelona] (gener-febrer 1991) nuacutem 71-72 p 12-16

TARRUELLA Joseph laquoPseudo-ciegravenciaraquo Joventut (29 agost 1901) nuacutem 81 p 573-575 TORRENT Joan TASIS RafaelHistograveria de la premsa catalana 2 v Barcelona Bruguera 1966 VELA Alberto laquoLos periodistas teacutecnicos y su formacioacutenraquo A Quinto Congreso Internashy

cional de la Prensa Teacutecnica y Profesional Barcelona Federacioacuten Internacional de la Prensa Teacutecnica y Profesional 1929 p 260-263

XIRAU i PALAU Joaquim laquoLes conferegravencies del profesor EinsteinraquoLa Publicitat (4 marccedil 1923)

147