educació per a la ciutadania
TRANSCRIPT
INSTITUT DE LA SÉNIA CURS 2012 – 2013 @RH
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS
HUMANS
R.H. 2010
Què és l’Educació per a la ciutadania?
És una matèria en la qual veurem perquè els humans som animals socials – gregaris -, i perquè, una vegada fet el primer pas, hi ha unes normes, lleis, moral, etc. que regeixen els nostres agrupaments. Agrupaments que són de molts tipus. Del grup d’amics, del grup d’alumnes pertanyents a un institut, clans, tribus, pobles, ciutats, països, etc.
R.H. 2010
Per què Educació per a la Ciutadania?
Perquè com a ciutadans que som hem d’entendre el perquè de les nostres organitzacions socials.
Perquè només sabent com funciona la societat, la nostra en particular i el món en general podrem pensar altres formes potser més positives i col·laborar, com animals socials que som, en aquesta organització.
Per a entendre que només participant-hi la societat millora i pot fer-se millor.
R.H. 2010
UNITAT DIDÀCTICA 1
Paraules clau: gregari, humà, autoconsciència, autoestima, hàbit, benestar, felicitat, empatia, assertivitat, resiliscència, ètica, moral, sociologia, filosofia, bona vida, vida preferible.
GUIÓ INTRODUCCIÓ ANIMALS GREGARIS BENESTAR I FELICITAT. LES NECESSITATS NOSALTRES I ELS ALTRES LA CÀRREGA GENÈTICA. EL GENE I EL MEME ELS HÀBITS I LA BONA VIDA DOCUMENTALS: SUBSTÀNCIES NOCIVES I AUTOESTIMA
R.H. 2010
1. Animals socials.
Ja Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va dir de l’ésser humà que era social per naturalesa. També va dir que posseïa la raó (logos).
R.H. 2010
Què vol dir que posseeix el logos?
Logos és una paraula grega que significa raó, parla, narració. Per extensió apareix com a sufix en el nom de les ciències: Psicologia, Biologia, Geologia...
Aristòtil s’hi refereix perquè l’home és L’únic animal que parla (articuladament). L’únic animal que pensa. Un animal gregari per naturalesa.
R.H. 2010
Què vol dir gregari ?
Significa que per naturalesa som animals socials.
Hem de viure en societat si volem tenir èxit.Tenir èxit significa sobreviure i ser feliç.I també, contribuir activament, al benestar
de la nostra societat que és semblant a parlar del benestar de la nostra espècie.
R.H. 2010
Per què animals gregaris ?
Som gregaris perquè ens necessitem els uns als altres per a poder sobreviure.
Si mirem el nostre cos veurem que difícilment podríem viure en estat salvatge.
Necessitem manipular objectes, fer eines, buscar llocs on viure, protegir-nos de les feres i d’altres grups humans. Això només ho podem fer amb l’acció cooperativa.
R.H. 2010
Què és l’acció cooperativa?
És l’acció feta entre dues o més persones amb la intenció de construir, o aconseguir alguna cosa o fet que ens beneficiï a tots.
L’acció cooperativa necessita d’un cap, d’algú o alguns que disposen què s’ha de fer i com.
La societat és l’acció cooperativa per excel·lència. Ens interessa que la societat funcioni perquè d’aquesta manera tots ens beneficiem.
Una societat on no hi ha dirigents ni acció cooperativa desapareix.
R.H. 2010
La societat
La societat es composa d’individus.Aquests individus estableixen unes relacions
entre ells.Hi ha relacions familiars.Grups d’amics.Clans.Tribus.PoblesCiutats...
R.H. 2010
El ciutadà.
Però la peça clau de tot l’engranatge social, el que fa que les coses funcionin per a de bé de tots és el ciutadà.
El ciutadà és qui habita la ciutat, hi paga tributs, hi treballa, gaudeix d’hospitals, d’escoles, d’universitats, participa activament en ella perquè li afecta de manera molt important. La societat també és cosa nostra i a tots ens interessa que funcioni.
En una comunitat de veïns, en un casal jove, en un institut... Totes en una escala més petita necessiten la col·laboració d’aquells que la fan possible.
R.H. 2010
El ciutadà 2.
En la societat, com en tots els grups socials, hi ha individus que col·laboren, que fan el que han de fer, que coneixen els seus drets i els seus deures, saben com fer-los efectius i saben també, perquè estan interessats en el lloc on viuen, com manifestar les seves idees si estan en contra de l’ordre establert. En una democràcia, el que s’anomena estat de dret hi ha els mecanismes per a canviar el que sigui.
R.H. 2010
El ciutadà 3.
Tots sabem quins són els nostres drets i deures. Sabem que tenir dret a que se’ns tracti amb respecte, a tenir un sistema de salut, un sistema d’ensenyament, una policia que ens protegeixi i protegeixi els nostres béns.
I els nostres deures... Hem de treballar, estudiar, col·laborar en definitiva.
Hi ha ciutadans que així ho fan i d’altres que no. Si aquests últims són la majoria la societat s’acaba.
R.H. 2010
LA PIRÀMIDE DE MASLOW
R.H. 2010
AUTOPERCEPCIÓ
R.H. 2010
Aquí no hi ha qui visqui.
El bloc de pisos del carrer del colom verd número 4.
R.H. 2010
Solució activitat 1
Suposo que tots quedeu d’acord en els drets i deures que contrauen els veïns pel sol fet de ser-ho.
L’acció cooperativa és treballar plegats per al bon funcionament de la finca i això vol dir:
• - No fer actes que vagin en contra de l’edifici o la resta de veïns.
• - Pagar les quotes de la comunitat.• - Ajudar els altres veïns en la mesura del possible.• - Anar a les reunions escoltant i participant en elles.
R.H. 2010
La persona.
El ciutadà és una persona, ets tu, sóc jo, els nostres pares... Com que la ciutadania està composada de persones, anem a veure com som, què sentim, què pensem de nosaltres mateixos i del que ens envolta.
La nostra fita, no només fita, sinó el que ha de representar un continuum en la nostra vida ha de ser la felicitat.
R.H. 2010
SER CIUTADÀ
Pertànyer a una comunitat significa ser-ne ciutadà. Això és tenir uns drets i uns deures que garanteixin un modus de vida el més benestant possible que farà més fort el sistema basat en la justícia i en la democràcia.
L’etimologia de la paraula l’hem de buscar en el llatí. Ciutadà prové de cives que ens portarà civilització i ciutadania. En grec la paraula era polis. D’aquí en deriva el polític, que és aquell qui mira per la seva ciutat.
R.H. 2010
Persona.
L’etimologia sembla venir del llatí i el “personare”, al seu torn, aquest del grec “prosoion”, que era una trompeteta que tenien les màscares del teatre antic.
Podem fer una mica de gresca amb això de persona = màscara.
Podem plantejar-nos si tots els humans són persones.
O si no és redundant dir “persones humanes”.
R.H. 2010
Teatre grec de Barcelona.
Màscares de teatre.
Màscares
R.H. 2010
Pintures africanes Tatoo actual
Màscares 2
R.H. 2010
Maquillatge femení Maquillatge femení
Màscares 3
R.H. 2010
Solidaritat
La solidaritat ha de ser un dels pilars clau a l’hora d’entendre la ciutadania. Una ciutat sense ciutadans solidaris no funciona o bé està marcada per un règim de lleis i càstigs molt estrictes.
El millor és saber què hem de fer com a ciutadans, no és bo que hi hagi tantes lleis que ens restringeixen la llibertat.
Però només fent un bon ús de la llibertat es podran anul·lar algunes lleis que ens obliguen i ens sancionen.
R.H. 2010
UNITAT DIDÀCTICA 2. CIUTADANIA
Paraules clau: ciutadà, policia, responsabilitat, llibertat, dret, solidaritat, deure, consciència cívica, judici de valor, empatia, assertivitat.
GUIó Introducció. La societat. La bona ciutadania. Consciència i consciència cívica. Llibertat i responsabilitat. La justíciaSolidaritat. La necessitat recíproca.Motivació.La decisió.Documental: La conducció responsable i la igualtat de
sexes.
R.H. 2010
Què és la solidaritat ?
La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l'ajuda mútua.
És un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolença. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació.
S'acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.
R.H. 2010
Per què la solidaritat ?
Activitat 2• Redacta en el teu quadern perquè creus que
la clau de volta d’una societat ha de ser la solidaritat.
• Imagina’t la història d’un ciutadà i una ciutadana. Escriu les seves obligacions quotidianes, els deures, els drets que gaudeixen, com passen el temps d’oci...
• Tens temps fins la setmana vinent. Apa, ànim !
R.H. 2010
Què són els valors?
El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. Segons l'escola que els agrupi, es poden dividir els valors en absoluts o relatius, essent els absoluts universals i els relatius els que depenen de cada persona o comunitat.
Valor èticEn ètica es diu que suposen un imperatiu d'acció, és a dir,
obliguen a actuar d'una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats, al igual que cada cultura.
La ciència dels valors és l'axiologia, que és una part de l'ètica. Determina quins criteris fan que una persona tingui uns valors o uns altres, quina jerarquia de valors existeix en cada comunitat i com influencia en l'acció.
R.H. 2010
Els valors
Alguns dels valors tradicionals són:amorhonestedatjustíciallibertatrespecteresponsabilitatsolidaritattolerància
R.H. 2010
ELS DRETS HUMANS
Estem acostumats a tenir drets, és a dir, estem en la pitjor condició possible per valorar-los. Cada matí quan ens llevem, anem al lavabo i, amb el simple fet de girar o prémer l’aixeta, l’aigua surt de manera clara i abundant. Això, si més no és el que ens sembla. Les famílies que cada estiu acullen a casa seva nens saharians descobreixen que la il·lusió més gran que tenen és precisament l’aixeta de la que brolla aigua amb tanta facilitat, quan en els seus arenys l’aigua és un bé tan preciós, tan difícil d’obtenir. El mateix ens passa amb els drets humans. Acostumats a gaudir-ne ens sembla que és “el normal”.
R.H. 2010
Text per a comentar – activitat 3
Però els drets no tenen res de “naturals”, han estat conquestes històriques, fruit de lluites, esforços i tenacitats. Fruit de l’esforç, la valentia i el sacrifici de persones concrets, dels quals ara ens en aprofitem.
A) Explica què ens vol dir l’autor en aquest fragment.
B) Creus que els autors tenen raó.
R.H. 2010
TEMA 1
LA IDENTITAT PERSONAL
R.H. 2010
LA IDENTITAT PERSONAL
Som dones i homes, tenim noms i cognoms, tenim adreces, documentació, números de telèfon, de la seguretat social, de l’institut. Tot plegat una sèrie de paraules i números. Però, qui som, qui sóc.
De moment podem dir que estàs “en projecte”, això què vol dir ? Doncs que ara, quan somnies, et projectes en el futur, un futur que vols ben bo.
Això és el teu PROJECTE DE VIDA
R.H. 2010
Característiques
El pensament teòric i pràctic.Afectes i desafectes. Sentiments.Som éssers socials
Aquesta última part l’hem vista a bastament, també cal afegir que els humans tenim, es atorguem pel fet de ser-ho i ningú ens la pot treure, dignitat.
R.H. 2010
CONCEPTES QUE ENS FARAN FALTA
R.H. 2010
LA DIGNITAT
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis internacionals i pels principis de l'ètica.
La història del concepte està lligada tant a l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'home per a les religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima, a diferència d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el principi del qual es deriven tots els altres.
La dignitat humana pot veure's amenaçada pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.
R.H. 2010
INTROSPECCIÓ
Els humans podem fer un moviment cap al nostre interior en un intent de conèixer-nos millor i poder canviar allò que de nosaltres no ens agrada.
Un altre punt és que per entendre els demés és força important, entendre’s un mateix.
R.H. 2010
ASSERTIVITAT
Abans de continuar, i una vegada corregit el còmic del tema 2, valdria la pena deturar-nos en unes quantes consideracions. Hi ha tres conceptes que han de quedar clars, el primer d’ells és el concepte d’ASSERTIVITAT.
És la capacitat de dir allò que pensem i sentim sense por a la reacció de l’altre/ s.
És important perquè aquí hi ha una de les bases de la comunicació, la sinceritat amb un mateix que és capaç de mostrar-se als demés, tot i entenent que aquests tenen el mateix dret.
R.H. 2010
EMPATIA
Molt de moda, és la capacitat de compartir les emocions dels demés. Pors, alegries, fòbies, tristeses... És una capacitat que la podeu trobar definida com “la capacitat de posar-se al lloc d’un altre per així comprendre’l millor i poder ajudar-lo.
En l’acte comunicatiu que pretén ser empàtic ha d’haver-hi també l’assertivitat.
La reciprocitat és fonamental en tot el procés.
R.H. 2010
EL PROJECTE
Aquest projecte inclou tots els teus somnis, les il·lusions, allò que vols ser quan siguis gran, els èxits, reconeixements, amics, amors...
El projecte, però, inclou esforços. No hi ha res que sigui fàcil. Tot costa dedicació. No se’ns regala res.
En el camí què tenim: fets i gents Pares desamors... Amics caps d’empresa... Professors policia... Enemics veïns... Amors gent anònima...
R.H. 2010
FETS I GENTS
I hem de conviure.I intentar viure bé.Estar com a mínim en cert benestar.Benestar que ens proporcioni allò que podem
anomenar felicitat.
R.H. 2010
ACTIVITAT 4
Redacta un escrit en el qual expliquis què penses tu que és la felicitat i com es pot, si es pot, aconseguir.
Apa, ànim !
R.H. 2010
EL PROJECTE DE VIDA
PRIM
ÀRIA
SECU
NDÀRIA
UNIV
ERSITA
T
TREBALL
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
PODERDINERSAMOR
R.H. 2010
R.H. 2010
ACTIVITAT 5 - AUTOPERCEPCIÓ
COM EM VEIG ?
TRETS POSITIUS TRETS NEGATIUS
amable Borde
Amic dels teus amics
despistada
Simpàtica “exigent”
alegre egoista
Sinceritat mandra
Feliç
Divertida
R.H. 2010
ACTIVITAT 6
Els homes i les dones del segle XXI s’enfronten a una realitat ben diferent de la de les generacions precedents. Tot i entendre que no en tot el món, sí podem dir que, al menys l’anomenat 1r món, gaudeix d’unes condicions de vida impensables fa 100 anys.
Establir el debat de per què aquest canvi ens ha de portar immediatament a la constatació de l’adopció com a règim polític de la democràcia, que tot i les seves ombres, resulta ser el sistema menys dolent i el que garanteix més les llibertats dels individus.
R.H. 2010
Comentari de text
Explica quina raó dóna l’autor per a explicar el benestar de certes parts del món en aquest segle XXI.
Quines altres raons hi afegiries?Quan parla de llibertats, quines llibertats
garanteix la democràcia?Quines creus que són les ombres de la
democràcia?Per què els ciutadans han de participar en
política?Quines conseqüències pot tenir
l’abstencionisme a l’hora d’anar a votar?