el català, una llengua per a la igualtat

27

Upload: dodung

Post on 28-Jan-2017

219 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: El català, una llengua per a la igualtat

����������� ���

��� ������� �������������������

Page 2: El català, una llengua per a la igualtat

����� ��������� ���������������� ����������� �� ���� ������ ��������� ��������� ����

� ���������� ������!"#���$�!�������$ ����$��%���������

��&��!������� '�(#��$)� (����� ����$)��#����*��+,'�-�

��.!�������$�����# /$����0�� !� 1$����.203�4� ������(�������5��$)�����(�������6������7�������� 8��#����( ���������#����#����(#���$�5����������������,99�:;�'<;����������-

Page 3: El català, una llengua per a la igualtat

���� ��� ����� ���������

Page 4: El català, una llengua per a la igualtat

������������������� �����������������������

� ���#����*�������4������������� ��;��!����(���!�������$ �����

� <�����;������#=;=�$� ���� ��������>$��� �$� ;�(!�����(������!�����(���; ��������

� <���� ���)�����!� ����!��(�����#����!���$��(+�!���� ������� ��5����� ����������(��(;$��(+���(!����$�5���$����!� ���;��������������

� <)��#����*��+$�!�������$ ����=� �������$��� ���!��$ �����5=�$������ �;$���������+������$)�� ������ ���������$��$��� ���+��#���� �������� �$����!������

� '�!�$�(��$ ���)��#����*��+ �! ������4(���$��!� �;$�������?�#���$������������

Page 5: El català, una llengua per a la igualtat

� <)��#����*��+=�(=�� �����(!��$�(��� !�����@����(��A��� $�����B���� �� $)����� ���$��������C���$�(��� $)� ������B���� �� �����(�������������C������$����@� ���������������� ����@� ��)���=��

� ��( ��� ���$���$��������(�����!���=� $��)��#����*��+�=;���)��#����*�$;���� � #D�����

� <���� �$��(+� !����$��� ��(!�� ����� �$��!� � ������ �$)� ���!� � �(!���������� /��$������ �$)� ���(+��

� :����@ ���!� ��������������$�!��5����$��) ��5����B���$����� !�!�! ������$)��!�������5����#������� ���;����� � �����;�����5����� ��� $�;�����5�����5��$������������� ���(����

� <���� �������$�����������������A !�A���� �����(���!������ ��$�(�#����*��+�$)������*��+�

Page 6: El català, una llengua per a la igualtat

� <)��#����*��+ �� =� ��6����+ (��(��� ������;�!�� ��� ��!����D����� (!�� $��$) �!���!����5����������( ���A���

� E��$)�������$)$ ������5=�$�� ����$����(���*��+����6�����;���������!��#��($��)���#����(�F'��

� <)��#����*��+��� ������ � ��(!�� �������$(#��!����=�;�)�� ��� �� (����� $�������$������(������$�5�$$����!����������#�����

� <)��#����*��+ =� ����+ �$ ���5;!��@;��#�����;=� ����+ !���������( ���)��($)������;!����(�;$����5�� !��5� ��

� ���#����*������=�!���$ ����!����!� ���;���+ $�����!� ���!�@!����

������ ��� �����������!�"� �#�� �

Page 7: El català, una llengua per a la igualtat

� ������������� ��� ���������� ������ ������������ �������������������������������������� ����������� ����������� ����������� ������������������ �� ��������������������� ������������������ ����������� ���� �� �������������������������������� ������������������������������ �� � �� ������ �������� ��������� ������������������������������ ����������� ��������� ��!������"������������#� ��������������� ����������������

� $�����%����� �� �� %���!����������� � �������� ����������� &�� ���#����������!������������ ����'�� ��� ���(�)������ ����� &�� ������������ �����������)��������� &�� �����������������������)������������� &�� �)��������� �������������������)���������� ������� ����!��� �������������

* ����"��� %+����, �,������ ��������� ���-

Page 8: El català, una llengua per a la igualtat

$��%��� ����� ����������

Page 9: El català, una llengua per a la igualtat

Acte polític, acte de coneixement, acte creador ...

&��%�� ��� �

Page 10: El català, una llengua per a la igualtat

'��(��������� ��

<)���+ �$ ���5 � �!��!��G������(!��������5��+�������$�����(��+$��������������+ ��#���!�A����� ���$��;�)�� ���*��+�����$��������A����$��������(���� ���5���� $�$ ���5;=� $��; ���$���+!�$�@���$�� )�������������$���+ �����A��$��)������

*����������������+�� ���������"��� ���� �����������,��!� ��-� ������ ����������

����!�"� �#�� �� ��� ������!�����������"� ,�������������� �������� ���� � �,�� ��� ����.����!������!�"� �#������� ���� �����!���,� ���"����� �������/��"���� ��������!�"� �#����0��������

Page 11: El català, una llengua per a la igualtat

%��(1234%�4%��5%65%�*�������������7

���� ���� ��� ����)� ���������7��"����� ������ � ������������������

������� ! ��� ��������7��������������������0!������ �� ! ��� ����������7���������������������� ����� ������������ ���� ���� ���������� �� ! ��� ���

�%������������������0�����������������3���� �#�� ������������ ��� ����������������� �������������"������������

���!�"� �#�� ������� ����8� ��9����� ��������8�/ ��"������������������������ � � � � ��������:�������!����� �����������������

Page 12: El català, una llengua per a la igualtat

;��< "� ����! �;��< "� ����! �

� 1����4�;!���$�����5����;$��)��������+ $)1$ ���+:�! �������G������($���� �#��1$�����������

� <�(!������$�����4��!������$���#����+�;$�: ��G�����,�&H�-�9����II7�

� <)�$ ���+��( !�A����$�����#����;$�: ��G������1 (�1$�������

� 7����� �: ��G������J$%� % � $�$A���� K1����A; ������ !����� ���L��G�

%�����

1����4���������#����������

Page 13: El català, una llengua per a la igualtat

=�������7

Page 14: El català, una llengua per a la igualtat

%>�?55%��*%5������465%��6@��%>%5���4%�*3�A26����6>�BA926��

Page 15: El català, una llengua per a la igualtat

I ara el mI ara el mèètode :tode :

Page 16: El català, una llengua per a la igualtat

GUIA

DIDÀCTICA

Octubre 2006 Revisió juny 2012

1

Page 17: El català, una llengua per a la igualtat

2

ments provinents de la ideologia freireana, tot i que amb canvis ubstancials.

n el seu desenvolupament ersonal i de relació amb l’entorn, dintre d’una nova realitat

devenir subjectes actius de la seva transformació, creiem que sempre és i erà vigent.

obre de tot prima confiança en la persona (bagatge cultural, interessos, capacitats... ).

à incidir en la formació de la onsciència, de l'adquisició de nou valors i comportaments.

“El català, una llengua per a la igualtat”: un mètode d’alfabetització en català

L’Escola d’Adults de Girona, en els seus 35 anys d’història, ha volgut reflexionar sobre educació, analitzar-la, renovar-se i trobar recursos per adaptar el material d’aprenentatge a les necessitats dels destinataris provinents d’una nova allau migratòria. L’escola s’ha vist en la necessitat de disposar d’uns materials diferents per poder oferir l’aprenentatge del català oral i escrit com a primera llengua de contacte amb la cultura lletrada o escrita. Es dota, com la gran majoria d'escoles orientades a l'educació de persones joves i adultes, d'eles Què volem oferir? Un servei públic, digne i de qualitat, amb els recursos necessaris per a l’aprenentatge dels codis escrits amb un clima de confiança i d’interrelació que afavoreixi el/la destinatari en la seva relació amb el grup classe, ep Per elaborar aquest material, l’escola es fonamenta en els principis de Paulo Freire. La seva obra discorre al voltant de l’aliança entre teoria i pràctica. El seu mètode exigeix una aplicació contextualitzada a les exigències dels destinataris. L’objecte del mètode es aconseguir una observació crítica de la realitat per poder actuar sobre ella. El temps, l’espai i els destinataris són diferents, canvien els continguts, però el sentit, és a dir, la necessitat que els homes i les dones desxifrin cada cop més profundament la seva realitat per ess Hem d'entendre la pedagogia de Freire com una base per a la pràctica de la llibertat, per aconseguir, amb l’educació, persones autònomes, crítiques, participants i compromeses en l’acció. L’educador/a ha de tenir un nord, una fita per treure de la pràctica educativa tan sols un mos de l’ideal. El paper de l'educador/a serà molt important, però no menys important que la de l’educand en un procés dialogal i actiu en què per sla L’escola té en molta estima la decisió d’aquest homes i d’aquestes dones nouvingudes que no només volen entendre i parlar català sinó que faran servir la grafia d’aquesta llengua com a pròpia per a comunicar-se i escriure. L'escola com a instrument de cultura i ideologia troba difícil incidir de manera directa en el canvi d'estructures econòmiques i socials, però, segurament millor que altres institucions, podrc Els inicis de l’elaboració de la cartilla va ser durant el curs 2005-06, a partir de l’experiència de l’escola en mètodes de treball i programes d’alfabetització, i gràcies a la força emprenedora dels mestres que van formar l’equip docent d’aquell curs. La cartilla vol ser una eina de treball i un recurs més per ajudar a aprendre la lectoescriptura en

Page 18: El català, una llengua per a la igualtat

3

ant el coneixement i la comprensió de l’entorn (cada cop més multicultural) en què viuen

rses que es parlen a Catalunya, més de 200, és un bon atrimoni que cal preservar.

aulo Freire

artilla “ EL CATALÀ, UNA LLENGUA PER A LA IGUALTAT" té com a ferent Paulo Freire.

professor d'escola, creador d'idees i del ue amb el temps s’anomenaria "mètode Paulo Freire".

a Agrària (ICIRA). Va ser aquí que va escriure la seva principal obra: Pedagogia de oprimit

'alfabetització i de revisió curricular, i es va bstinar en la recuperació salarial dels professors.

a indignació i el combat contra tot tipus d’injustícia sempre van ser presents en la seva obra.

Va Ser reconegut mundialment per la seva raxi educativa a través de nombrosos homenatges.

aulo Freire va morir el dia 2 de maig de 1997 a Sao Paulo.

ni històricament viable, però exigeix que la gent descreui els braço

Paulo Freire, La pedagogia dels somnis

català com a primera llengua en un marc referencial tan proper al destinatari com sigui possible. Es tracta de potenciar l’autonomia de les persones nouvingudes mitjanç

La riquesa de llengües divep

P Com ja s’ha dit, la cre Paulo Reglus Neves Freire va néixer el dia 19 de setembre de 1921 a Recife, Pernambuco, una de les regions més pobres del Brasil, on ben aviat va poder experimentar les dificultats de supervivència de les classes populars. Va ser educador,q Va posar en pràctica un autèntic treball d'educació que identifica l'alfabetització amb un procés de conscienciació, formant l'oprimit tant per a l'adquisició dels instruments de lectura i escriptura com per al seu alliberament. La seva metodologia va ser utilitzada a Brasil en campanyes d'alfabetització i, per això el van acusar de subvertir l'ordre instituït i el van detenir després del cop militar de 1964. Després de 72 dies de reclusió, el van convèncer que deixés el país. Primer es va exiliar a Xile, on, en trobar un clima social i polític favorable per al desenvolupament de les seves tesis, va treballar durant 5 anys en programes d'educació d'adults a l'Instituto Chileno para la Reforml' L’any 1969 va treballar de professor a la Universitat d'Harvard, en estreta col·laboració amb nombrosos grups compromesos en noves experiències educatives en zones rurals i urbanes. Durant els 10 anys següents va ser consultor especial del Departament d'Educació del Consell Mundial de les Esglésies, a Ginebra (Suïssa). L’any 1980, després de 16 anys d'exili, va retornar a Brasil per "reaprendre" el seu país. Va ser professor a la Universitat Estatal de Campinas (UNICAMP) i a la Pontifícia Universitat Catòlica de Sao Paulo (PUC-SP). El 1989 va ser secretari d'educació en el municipi de Sao Paulo, la ciutat més gran del Brasil. Durant el seu mandat, va fer un gran esforç en la implementació de moviments do L Paulo Freire és autor entre altres títols, de: Educació com a pràctica de la llibertat (1967), la ja esmentada Pedagogia de l'Oprimit (1968), Cartes a Guinea Bissau (1975), Pedagogia de l'Esperança (1992) i A l'ombra d'aquest arbre ( 1995).p P "Perduts estan els que no somien apassionadament, que no són romàntics. Jo somio que mai més es buidin els carrers. Que mai més els líders polítics se serveixin de les places plenes per poder negociar. Somio que aprenguem tots a assumir democràticament els canvis. Somio una societat que es reinventa de dalt a baix, on tots tinguin dret a opinar i no amb prou feines el deure d’escoltar. Aquest és un som

s per reinventar aquesta societat".

Page 19: El català, una llengua per a la igualtat

La lectura del món i la lectura de la paraula «...Em sembla interessant reafirmar que sempre he vist l’alfabetització d’adults com un acte polític i un acte de coneixement i, per això mateix, com un acte creador. Per a mi seria impossible de comprometre’m en una feina de memorització mecànica de ba-be-bi-bo-bu, de la-le-li-lo-lu. Per això tampoc no podria reduir l’alfabetització al pur ensenyament de la paraula, de les síl·labes o de les lletres. Ensenyament en el procés del qual l’alfabetitzador aniria “omplint” amb les seves paraules els caps suposadament “buits” dels alfabetitzands. Al contrari, com a acte de coneixement i acte creador, el procés de l’alfabetització té, en l’alfabetitzand, el seu subjecte. El fet que necessiti l’ajut de l’educador, com passa en qualsevol relació pedagògica, no significa que l’ajut de l’educador hagi d’anul·lar la seva creativitat i la seva responsabilitat en la creació del seu llenguatge escrit i en la lectura d’aquest llenguatge. En realitat, tant l’alfabetitzador com l’alfabetitzand, quan agafen, per exemple, un objecte, com ho faig jo ara amb el que tinc entre mans, senten l’objecte, perceben l’objecte sentit i són capaços d’expressar verbalment l’objecte sentit i percebut. Com jo, l’analfabet és capaç de sentir la ploma, de percebre la ploma, de dir ploma. Però jo sóc capaç no solament de sentir la ploma, de percebre la ploma i de dir ploma, sinó, a més, d’escriure ploma i, en conseqüència, de llegir ploma. L’alfabetització és la creació o el muntatge de l’expressió escrita de l’expressió oral. Aquest muntatge no el pot fer l’educador per als educands, o per damunt d’ells. Aquí hi ha un moment de la tasca creadora. Em refereixo al fet que la lectura del món precedeix sempre la lectura de la paraula i la lectura d’aquesta paraula implica la continuïtat de la lectura d’aquest món. En la proposta a què em referia suara, aquest moviment del món a la paraula i de la paraula al món, sempre hi és present. És un moviment en què la paraula dita flueix del món mateix a través de la lectura que en fem. Però d’alguna manera podem anar més enllà i dir que la lectura de la paraula no és solament precedida per la lectura del món sinó per certa forma d’“escriure’l” o de “reescriure’l”, és a dir, de transformar-lo a través de la nostra pràctica conscient. Aquest moviment dinàmic és un dels aspectes centrals, a parer meu, del procés d’alfabetització. Per això sempre havia insistit que les paraules amb què s’ha d’organitzar el programa d’alfabetització havien de provenir de l’univers vocabular dels grups populars, i havien d’expressar el veritable llenguatge, els seus anhels, les seves inquietuds, les seves reivindicacions, els seus somnis. Havien de ser plenes de la significació de la seva experiència existencial i no pas de l’experiència de l’educador. La investigació del que anomenava univers vocabular ens donava, així, les paraules del Poble, gràvides de món. Ens arribaven a través de la lectura del món que feien els grups populars. Després tornaven a ells, inserides en allò que anomenava i anomeno codificacions, que són representacions de la realitat. La paraula totxo, per exemple, s’inseria en una representació pictòrica, com ara la d’un grup de paletes que construeixen una casa. Però, abans de la devolució als grups populars, en forma escrita, de la seva paraula oral, per al procés d’aprehensió i no pas de memorització mecànica, solíem desafiar els alfabetitzands amb un conjunt de situacions codificades, de la descodificació o “lectura” de les quals provenia la percepció crítica d’allò que és la cultura, mitjançant la comprensió de la pràctica o del treball humà, transformador del món. En el fons, aquest conjunt de representacions de situacions concretes possibilitava als grups populars una “lectura” de la “lectura” anterior del món, abans de la lectura de la paraula. Aquesta “lectura” més crítica de la

4

Page 20: El català, una llengua per a la igualtat

5

“lectura” anterior menys crítica del món permetia als grups populars, de vegades en posició fatalista davant les injustícies, una comprensió diferent de la seva indigència... » P. Freire, La importància de l’acte de llegir. Treball presentat en l’obertura del Congrés Brasiler de Lectura, realitzat a Campinas, Sao Paulo, el novembre de 1981. Publicat en castellà per Siglo XXI, Madrid, 1984, a La importancia de leer y el proceso de liberación, i en català en L’educació com a pràctica de la llibertat. Extret del llibre Ensenyar, aprendre , salvar-se de l’AEPCFA, dirigit per Sebas Parra

EL MÈTODE Descripció del mètode Aquest mètode està pensat perquè l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura es facin paral·lelament, acompanyat d’un treball previ d’expressió i comprensió orals. És un procés global en el qual una habilitat reforça l'altra. És un mètode progressiu i sil·làbic perquè entenem que la síl·laba, juntament amb la força motivadora del codi, és més significativa que el so de la lletra per la persona adulta immigrant que prové d'una cultura agràfica o amb manca de cultura lletrada. Es fonamenta en la pedagogia de Paulo Freire*, està contextualitzada a l'entorn d'una ciutat, Girona, i té com a referència la cartilla d’alfabetització “Para ser un poco más libres” que es va elaborar des del barri Font de la Pòlvora de Girona (barri de majoria de població gitana) pel SEPT (Servei d’Educació Permanent del Treballadors) l’any 1981. És un mètode que requereix un aprenentatge previ de les vocals. Com a orientació es poden aprendre fent servir les vocals dels noms de les persones que formen el grup classe. Us oferim aquest material bàsic perquè el mestre el treballi com un artista. El mestre és el que organitza i dinamitza els aprenentatges. És artífex del procés, es converteix en el conductor dels interrogants dels alumnes i en el sistematitzador dels coneixements que la persona adulta ja posseeix de manera no estructurada. Les frases generadores Les frases generadores de cada unitat tenen com a finalitat iniciar una conversa en la qual es repeteixi intencionadament la paraula distingida amb negreta que ens servirà de codi i model de referència per a l'aprenentatge progressiu i sil·làbic de la lectura i escriptura. Aquesta paraula és l'única paraula de la frase que l'alumne haurà de saber distingir i llegir. En l’elecció d'aquestes frases s'ha procurat tenir presents aquests principis:

- frases i paraules relacionades amb l'univers temàtic de la persona adulta immigrant.

- les paraules elegides com a “codi” són per dinamitzar l'observació i la crítica constructiva de la realitat i són les que ens donen la pauta per a l'aprenentatge progressiu i sil·làbic de la lectoescriptura

Ex:

- Frase Tema: "És una dona" - CODI: dona

Page 21: El català, una llengua per a la igualtat

Cada frase constitueix una unitat i es pot considerar dividida en aquestes parts: a) Conversa sobre la paraula del codi i el seu context per interioritzar-la i retenir-la. b) Descodificació de la paraula ( separar la paraula en síl·labes) per assumir l'aprenentatge de les síl·labes que volem aprendre en aquest codi i per a la composició de paraules noves. c) Exercicis d’associació i correspondència entre el gràfic, dibuix o fotografia i la comprensió i lectura de les grafies apreses. d) Exercicis d’abstracció o saber comprendre i llegir les paraules i les frases sense suport gràfic. e) Vocabulari bàsic que a mesura que avancem unitats va creixent per les noves grafies apreses. f) Lectura de frases i textos de la vida quotidiana. g) Activitats de reforç.

És una dona ÉS UNA DONA

Llegeix: dona dona

da

de

di

do

du

na

ne

ni

no

nu

donanedadina

Llegeix: dona dona

da

de

di

do

du

na

ne

ni

no

nu

donanedadina

OBSERVACIÓ: Al final de cada unitat cal fer dictat de les paraules treballades i progressivament d’algunes frases

6

Page 22: El català, una llengua per a la igualtat

La descodificació a ) La descodificació i composició de paraules noves és la part més important del procés. Hi entra en joc el saber fer del mestre i el treball de grup, i també és la part en la qual s’ ha d’invertir més temps. Ex:

dona: da na de ne dana/ dane / dani/ dano / danu di *danone

7

do no nada / nade / nadi / nedo /nadu / nadó du nu És convenient combinar de manera ordenada i oral les síl·labes del CODI encara que no surtin paraules significatives perquè així es practica l’habilitat de llegir. Remarquem i escrivim les combinacions significatives

b ) Convé fer un recull d’imatges de les paraules noves que es poden construir, bé perquè són de difícil comprensió o bé per fer pràctiques, i que els alumnes intentin buscar les grafies adequades en la descodificació per llegir-les i escriure-les. Llavors és quan s’adonen de la veritable significació que tenen les grafies treballades.

Ex: codi dona

da na de ne di ni do no du nu

c) Cal escriure les paraules del vocabulari bàsic tant en català com les que puguin sortir en castellà. Ex: Dani, dina, dona, duna, neda,... danone, nada, nido, nudo, dedo, nena, nene...

Page 23: El català, una llengua per a la igualtat

d) Un cop assumides bé les síl·labes del codi, s’han de combinar amb les vocals i amb les síl·labes d’altres codis ja treballats Ex: da a na a de e ne e di i ni i do o no o

8

du u nu u dia, deu, dau, dinou, adéu, ... niu, noi, noia, nou, ...

Els codis Una vegada escollides les frases que formen cada unitat, ha estat necessari fer una selecció i ordenació progressiva de les paraules distingides com a codi perquè responguin a uns criteris que facilitin l' aprenentatge progressiu de la llengua, que en aquesta primera part de la cartilla són: a) Que en el llistat de paraules s'hi provin tots els sons b) Que aquests sons estiguin ordenats començant pels que presenten menys dificultats. c) Que a més hi hagi una progressió sil·làbica que comenci per la introducció de síl·labes directes: c+v ...per seguir després amb les inverses: v+c ...i les directes inverses: c+v+c Les síl·labes travades c+c+a es treballaran en una segona part de la cartilla.

Page 24: El català, una llengua per a la igualtat

9

PROGRESSIÓ DE LES UNITATS BLOC 1

UNITATS CODI SÍL·LABES BLOCS

TEMÀTICS Cercles de conversa

ÉS UNA DONA

DONA

da-de-di-do-du na-ne-ni-no-nu an-en-in-on-un

El coneixement perso- nal, la dona immi- grant...

LA LOLA MIRA LA TELE TELE ta-te-ti-to-tu la-le-li-lo-lu al-el-il-ol-ul

Els mitjans de comuni- cació, les xarxes ...

EN MOHAMED ÉS PALETA

PALETA

pa-pe-pi-po-pu

El treball, l’atur, el contracte de treball, el SOC ...

ÉS UNA FOTO DE LA FAMÍLIA

FAMÍLIA fa-fe-fi-fo-fu ma-me-mi-mo-mu

La família, l’acollida...

CUIDA LA TEVA SALUT SALUT sa-se-si-so-su as-es-is-os-us

La salut i el cos. L’alimentació. La sanitat pública.

LA FÀTIMA LLOGA UN PIS A GIRONA L’AHMED POSA GASOLINA A LA MOTO

LLOGA

GASOLINA

lla-lle-lli-llo-llu ga-go-gu

L’habitatge, els prés- tecs ... Els combustibles,...

VAIG AL MERCAT A COMPRAR ROBA BARATA

ROBA

ra-re-ri-ro-ru ba-be-bi-bo-bu ar-er-ir-or-ur

El consum, el mercat ...

VISC A CATALUNYA

CATALUNYA

ca-co-cu ac-oc-uc nya-nye-nyi-nyo-nyu

El país, l’entorn, la llengua...

EL DRET A VOT

VOT

va-ve-vi-vo-vu

La ciutadania, la polí-tica, la participació ...

LA HENDA CUS A MÀQUINA

MÀQUINA que-qui qua-quo

El treball artesà, l’explotació...

GIRONA ÉS UNA CIUTAT GIRONA

CIUTAT

ge-gi ce-ci-ça-ço-çu

La ciutat, els serveis, ...

L'AJUNTAMENT DE GIRONA TÉ UN ALCALDE

AJUNTAMENT

ja-jo-ju

L’administració pública local, autonòmica i estatal...

NO A LA GUERRA

GUERRA

gue-gui

La solidaritat interna- cional, els conflictes...

EL METGE LI RECEPTA UN XAROP

XAROP

xa-xe-xi-xo-xu

La medicina, el centres mèdics...

EN ZACARIES APARCA A LA ZONA BLAVA

ZONA za-ze-zi-zo-zu

El carnet de conduir, els transports ...

Page 25: El català, una llengua per a la igualtat

10

BLOC 2

UNITATS CODI SÍL·LABES BLOCS TEMÀTICSCercles de conversa

RECICLEM LES ESCOMBRARIES LA BIBLIOTECA DEL BARRI ÉS UN SERVEI PÚBLIC

ESCOMBRARIES

BIBLIOTECA

bra-bre-bri-bro-bru bar-ber-bir-bor-bur bla-ble-bli-blo-blu

Els serveis de la ciutat, el reciclatge... Les biblioteques, els centres cívics...

EN XAMAL TORNA AL SEU PAÍS PER A LA CRISI LA CLASSE DE CATALÀ ÉS GRATUÏTA

CRISI

CLASSE

cra-cre-cri-cro-cru car-quer-quir-cor-cur cla-cle-cli-clo-clu cal-quel-quil-col-cul

La crisi, els bancs, el retorn ... L’educació, l’escola...

TOTHOM TÉ DRETS I DEURES

DRET

dra-dre-dri-dro-dru dar-der-dir-dor-dur

Els drets humans ...

QUÈ TÉ ÀFRICA?

ÀFRICA

fra-fre-fri-fro-fru far-fer-fir-for-fur fla-fle-fli-flo-flu fal-fel-fil-fol-ful

La globalització, el meu país, les matèries primeres...

SÓC IMMIGRANT. SÓC PERSONA. SÓC TREBALLADOR.

IMMIGRANT

gra-gre-gri-gro-gru gar-guer-guir-gor-gur gla-gle-gli-glo-glu

El procés migratori, la llei d’estrangeria, l’arribada i l’acollida...

COMPREM ALS SUPER-MERCATS QUE TENEN PREUS MÉS BARATS. AQUESTA ÉS LA PLAÇA DE CATALUNYA

PREUS

PLAÇA

pra-pre-pri-pro-pru par-per-pir-por-pur pla-ple-pli-plo-plu pal-pel-pil-pol-pul

El consum, els preus ... Els espais públics, les associacions de veïns ...

TOTA PERSONA TÉ DRET AL TREBALL

TREBALL

tra-tre-tri-tro-tru tar-ter-tir-tor-tur

La classe treballadora, els drets laborals, els sindicats ...

Page 26: El català, una llengua per a la igualtat

Tipus de lletra L'elecció del tipus de lletra ha estat un tema molt polèmic i debatut. La lletra “Còmic Sans” és de fàcil traç i pertany als mitjans audiovisuals del món actual. Per a qui vulgui passar a la lletra lligada, només li cal allargar una mica el traç.

Ex: dona dona La lletra majúscula es fa servir des d'un principi, en l’ inici d’un text, d’una frase, per als noms dels alumnes... L’ús del punt i les majúscules faciliten la visualització de la frase i afavoreixen el procés d’aprenentatge. També es practiquen, des de la primera unitat, en la lectura altres tipus de lletra d’impremta. En cap moment hem de pretendre una escriptura cal·ligràfica. Cal acceptar la diversitat cultural en el procés de l’aprenentatge de la lectoescriptura. També al final del tema hi ha una fitxa en la qual hi ha escrits titulars de notícies de la premsa local perquè l’alumnat s’introdueixi a altres tipus de lletra. La finalitat d’aquest rètols o titulars és que l’aprenent sàpiga distingir , llegir i senyalar les síl·labes apreses en cada unitat. Ex. Dia Internacional de la Dona. Per escriure fem servir bàsicam

ent la combinació d’aquests tres signes:

permetem obtenir la majoria de les grafies.

11

Page 27: El català, una llengua per a la igualtat

12

Notes: 1. Per agilitzar l'aprenentatge en els CODIS dona/tele/salut/roba, s’ha vist convenient introduir les síl·labes inverses (v+c vocal + consonant ) an/ en/ in / on / un al/ el / il/ ol / ul as/ es/ is / os / us ar/ er/ ir / or /ur Això facilita poder treballar els articles , així com també poder llegir síl·labes mixtes (c+v+c consonant + vocal + consonant), cosa que al mateix temps amplia molt el vocabulari bàsic Aquestes fitxes en concret porten per títol : Exercici oral. El mètode és progressiu i sil·làbic perquè entenem que la síl·laba és mes significativa que el so o el nom de la lletra per a l’adult immigrant provinent d’un a cultura agràfica o amb manca de cultura lletrada, però no podem caure en l’error d’escriure síl·labes sense sentit ,sinó paraules significatives amb les síl·labes apreses. 2. És convenient durant el procés d’aprenentatge no pronunciar el nom de la lletra. Per exemple, no dir la “d “ de dona sinó dir la “de” que trobem a “dona”. El mètode es refereix sempre a la unitat sil·làbica : do/ da/ de/ di/ do/ du. Si no es pot donar el cas que escriguin “dea” en comptes de “da” o “dee” en comptes de “de” . L’alfabet el treballarem al final de l’aprenentatge dels quinze codis.