el drac 114
DESCRIPTION
Butlletí informatiu del Club Egara. 114: Juny i juliol 2014TRANSCRIPT
DracElBUTLLETÍ INFORMATIU DEL CLUB EGARA
nº 114
JUNY I JULIOL’14
2
3 EDITORIAL
4 UN CAFÈ AMB...
6 CLUB
10 LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
11 RATLLATS PEL MÓN
12 HOCKEY
16 TENNIS
18 PÀDEL
20 HÍPICA
22 GOLF
24 FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
25 PATINATGE
26 BRIDGE
28 LA TRAVESSA
31 EL POLLASTRE
SUMARI
Foto portada: Rafa Martín
3
Estic molt content que els actuals responsables
d’El Drac m’hagin demanat de tornar a escriure
l’editorial del nostre butlletí. Això indica
que, després d’un fosc període de silenci per
circumstàncies per tots conegudes, el butlletí
camina ferm en la nova etapa, a l’empara de
les noves tecnologies. Celebro de tot cor que ja
faci més d’un any que el nou Drac, gràcies a un
renovat equip de redactors i col·laboradors tan
entusiastes com els que van fundar-lo, informi
regularment de tot allò que succeeix al Club
Egara.
També sento molta alegria perquè inevitablement
miro enrere i recordo aquell mes de març del
1998, quan vaig tenir l’honor, aleshores com a
president del Club, d’escriure el primer editorial
de la revista que acabava de veure la llum. Era un
dels projectes més engrescadors dels molts que
vàrem portar a terme. En el si de la Junta Directiva
va tenir –i recordar-ho és de gran justícia– al Rafael
Mundet com a gran defensor i principal motor.
Ara i sempre segueix sent una de les persones que
més han lluitat per aquest canal de comunicació
clau per a la família ratllada. Ell i el seu equip
van crear i consolidar El Drac com una eina
imprescindible per al coneixement del nostre dia a
dia, fent bo allò que la “comunicació fa possible el
funcionament de les societats humanes”.
EDITORIALViure l’esperit de ser de l’Egara
Dic tot això perquè sempre he volgut posar de
manifest –i l’hemeroteca del butlletí en dóna fe–
l’important que és que tots els socis del Club ens
sentim orgullosos de ser de l’Egara. El Drac ens dóna
constants testimonis de socis més antics o més nous
que ja viuen intensament l’esperit de ser de l’Egara. I
estic orgullós i satisfet d’haver vist l’orgull de dir que
són de l’Egara als i a les responsables de l’European
Mami’s Hockey Festival i el Torneig de Hockey Solidari,
dues organitzacions innovadores i pioneres, com
sempre ens ha caracteritzat. Segueixen l’exemple de
l’Interclubs Dames de Tennis, pioner quan va néixer el
ja llunyà 1980 i que avui continua sent un referent en
el món del tennis, gràcies a les seves coordinadores que
també se senten orgulloses de ser de l’Egara com s’hi
senten els responsables i esportistes de les múltiples i
més joves seccions del club, que avui ja tenen un futur
inqüestionable.
Però es que també he tornat a veure aquesta il·lusió
en els equips de hockey del nostre Club i la seva afició.
De manera molt especial, en la lluita del primer equip
masculí de la casa que, amb inferioritat de mitjans
però amb uns grans esperit competitiu i sentiment
d’identitat, ha arribat al darrer esglaó de l’èxit en la
passada Lliga. Ja ho vaig dir a les xarxes socials i ho
vull repetir ara i aquí: estic orgullós d’aquest equip
d’egaristes compromesos. Ara que està de moda en
política, segur que, d’aquesta manera i més d’hora que
tard, podem!
Vull acabar dient que celebro de manera molt especial
compartir aquest reiterat desig amb l’actual president
Pere Marcet, com es va cuidar de recordar-ho en el
recent Sopar de Final de Temporada. Al President
Marcet li ha tocat viure una etapa dura i difícil. Per
això, segurament no ha pogut gaudir de tot el molt
que significa ser president d’aquesta entitat. La seva
presidència té, per tant, doble mèrit, en veure que ell és
el primer a treballar i a esforçar-se, malgrat les pedres
en el camí, per tal que “VISQUEM L’ESPERIT DE SER DE
L’EGARA”.
Per molts anys, El Drac! Visca l’Egara!
Francesc Salvatella i BadiellaPresident del Club Egara (1993-2001)
4
ORIOL GABARRÓL’Oriol Gabarró i Geli (Terrassa, 1982) és un apassionat del màrqueting. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UAB, malgrat la seva joventut ja ha treballat per diverses marques de referència. “D’uns caldos a uns altres”, com ell diu tot fent broma, s’ha fet un nom en el sector, ja que va iniciar la seva trajectòria a Gallina Blanca per treballar després per Argal, Chupa-Chups i Bacardi. En breu, s’incorporarà a Codorniu per gestionar la imatge de marca dels vins de la famosa empresa productora de cava. L’Uri, com el coneixen els amics, és soci de l’Egara des de ben petit, quan va començar a jugar-hi a hockey. Al Club ha estat jugador d’aquest esport fins a dia d’avui; quan el mal d’esquena l’hi permet, omple de contundència i quilòmetres el mig del camp de l’Egara de Segona. Com a entrenador ha aconseguit importants èxits que li van valdre per arribar, en el seu moment, a ser membre de l’staff tècnic del primer equip masculí. També és un dels fundadors del col·lectiu Supporters Ratllats 17. Inquiet, curiós i amb notables habilitats socials, aquest amant del running i la bicicleta de muntanya, puja poc al Pla del Bon Aire –viu a Barcelona– però no es perd els partits importants dels equips de Divisió d’Honor. Parlem amb ell de màrqueting, de productes i d’estratègia empresarial. I de la marca Egara, és clar.
En general, l’Egara és un bon producte?L’Egara és un producte fantàstic que pot ser encara millor.
En què creus que podria ser millor? Ens passa una cosa que és molt dels catalans: no ens acabem de creure que som millors del que ens pensem. Ens falta creure’ns-ho, sens dubte. És el primer pas per vendre’t més i millor.
Sí, és molt del país, això.Però també és cert que el Club està fent grans passos en aquest sentit, com dotar-se d’un pla estratègic i tenir ben definida una estratègia comercial. Sé que sona molt marquetinià, però us asseguro que el primer pas per poder vendre’l és ser ben conscient de cap a on va la vida del teu producte i les seves virtuts principals.
I quines són les virtuts principals del nostre Club respecte entitats competidores en el mercat del lleure i l’oci del nostre entorn?Tenim un gran potencial perquè som un Club molt diferent de la resta del nostre entorn. I insisteixo, encara que no ens ho creguem del tot. Els nostres valors de marca i trets característics són molt profunds. Potser els clubs competidors es queden a mig camí en moltes de les virtuts que té l’Egara pel que fa a coses tan rellevants com les instal·lacions, la tradició competitiva en l’elit, la qualitat de les escoles esportives o l’esperit familiar.
Necessitem créixer per mantenir aquestes virtuts?Hem tingut la sort de créixer. I necessitem fer-ho més, encara. Un creixement controlat, no arribant mai a ser un club massificat. És bàsic conservar aquest esperit familiar i de coneixença entre els socis. “Em sento a l’Egara com si fos a casa” diuen
molts socis. A mi em fascina, sentir això del Club. I crec que no podem perdre aquest valor de marca en cap cas.
Perquè perdent-lo deixaríem de ser l’Egara per ser una altra cosa, no? Efectivament. Amb un afegitó important: l’Egara funciona quan treballa i s’expressa basant-se en els seus valors més purs. I això passa tant en la gestió com en la pròpia activitat esportiva. El primer equip masculí de hockey segurament n’és l’exemple més clar. Guanyem o estem molt a prop de la victòria quan som molt nosaltres mateixos. El que és un equip treballador i entusiasta a la gespa ho és també el Club en les seves diferents expressions socials.
Com se sedueix al consumidor en plena crisi?Sent de veritat. És quelcom que veiem en els consumidors d’avui. Si alguna cosa ha portat la crisi és que la gent ja només compra productes reals. I quan dic productes reals em refereixo a productes que la gent es creu. No cal que sigui un objecte tangible, també ho pot ser un sentiment de pertinença a un col·lectiu.
Allò de “sé que no passaré de moda perquè mai estic de moda”.Ni més ni menys. Ara ja han passat els booms i les modes passatgeres. Si tu vols ser un producte que ofereix un valor afegit, hauràs d’oferir veritat per sobre de tot.
La veritat més gran de l’Egara és aspirar a ser el millor club del Vallès?El lleure és oci i, per tant, emocions. Més que el millor club, que això és molt relatiu, crec que hem de ser una entitat que emocioni sempre i
UN CAFÈ AMB
5
permanentment els seus socis de tota la vida i també els que s’hi acosten per primer cop.
Els socis de tota la vida deuen estar ben convençuts, perquè aquí segueixen. Com seduïm, per exemple, un barceloní que es trasllada a viure a Terrassa?Posem que aquest barceloní anava al DIR. Allí sentia formar part d’un club de referència i vol omplir aquest buit. A Terrassa no hi ha DIR, però sí ofertes semblants. Al final, les instal·lacions son un need per als clubs i tots, millors o pitjors, tenen piscina, gimnàs i classes d’spinning. El seduirem si, quan es fa la pregunta de quin club tria per a la seva família, som capaços de fer-li veure que enlloc millor que aquí trobarà sempre esforç, treball, dedicació, constància i ambició esportiva per guanyar, que són els valors que jo detecto clarament de l’Egara.
En aquest sentit, creus que la marca Egara és prou moderna a ulls d’un nouvingut?Crec que sí, que ens hem sabut modernitzar. I a més, diria que l’Egara és la marca esportiva, pel que fa als clubs amb història del nostre entorn, que millor ha resistit la crisi. Això és un indicatiu clar que el Club, tot i les dificultats, ha evitat quedar-se enrere pel que fa
a imatge de marca adaptada als nous temps. Jo no hi crec massa en això de si la marca és moderna o vella. Per a mi, millor diferenciar si una marca està sana a o no. I la marca Egara està molt sana.
Com es pot mesurar això?Les dades ho acaben explicant tot. El balanç de número de socis del Club d’abans de l’inici de la crisi i a dia d’avui és positiu. No crec que hi hagi massa clubs de l’entorn que hagin pogut assolir aquesta fita. Això vol dir que la marca transmet, arriba i sedueix. Cal seguir així i insistir.
L’Egara està venent prou bé la capacitat de ser una marca amb diferents productes, tants com seccions esportives té el Club?Quan gestiones un port-foli de productes has de saber veure molt bé com actuar amb cadascun d’ells. La gràcia està en saber-los fer visibles en el mercat per tal que et sumin a la construcció de la marca a nivell general. Crec que el Club ho ha fet molt bé, en aquest sentit, perquè la societat del nostre entorn coneix perfectament que l’Egara no és ja només un club de hockey, ni tan sols de tennis o d’hípica, sinó un club amb més d’una desena de seccions. Aprofundim-hi. La marca Egara és sinònim d’un club on s’hi poden practicar
multitud d’esports gràcies a haver fet lluir convenientment totes les seccions esportives, sense excepció. Això sí, tenint en compte que qualsevol marca té uns productes bandera, els que li donen més nom. El hockey és el producte bandera, que et dóna renom internacional i una capacitat d’atracció vital. Potser no és el producte més rendible, no ho sé. Però es necessiten tots dos tipus de productes; els bandera que et fan visible i ben atractiu i els que, des d’una altra posició, aporten una consistència clau a la marca.
Així doncs, podem dir que el hockey és a l’Egara el que Bombay Saphire a Bacardi?Bombay és un producte d’èxit rotund els darrers anys a nivell de resultats. Així que, més aviat, el hockey és a l’Egara el que Martini és a Bacardi, un monstre que en breu tornarà a regnar.
Mirant ja al futur, brindem amb tu per un Egara amb encara més èxits!Brindem! I siguem el que realment som, que només això ens durà a més èxits!
Xavi Salvatella i Mestres
L’Oriol convida El Drac a un cafè a Stick Egara (Restaurant del Club Egara).
“L’Egara és una marca molt sana que transmet, arriba i sedueix”
6
CLUB
Sopar de Final de Temporada
El 13 de juny es va celebrar el
Sopar de Final de Temporada del
Club. Durant la vetllada es van
lliurar les distincions als socis que,
per la seva activitat esporta o
social en pro de l’Entitat, se n’han
fet mereixedors.
Al voltant de dues-centes persones
es van reunir al restaurant del
Club. Els distingits que van recollir
el guardó foren:
Diploma de l’Entitat: Mariona
Macià, Maria Luisa Martínez,
Kàtia Arguindegui, Jaume Roca,
Mariona Girabent, Cristina
Salvatella, Carola Salvatella, Sílvia
Querol, Pol Solano, Josep Codina,
Jordi Rovira Peris, Sergi Aurell,
Francesc Mata, Josep Farrés,
Karina Domingo, Carme Garcia,
Ivan Graells, i Anna Torrella.
Placa al Mèrit: Ricard Bermúdez,
Jordi Rovira Molla, Guillem
Fustagueras, Itziar Herreros,
Xavier Ávila, Marc Garcia-Chicote,
i Joaquim Solà.
Placa Especial: Glòria Comerma i
Arnau Izard.
Equips i col·lectius: Club Egara
Juvenil Masculí, Campió d’Espanya
de Hockey Sala. I els Supporters
Ratllats.
Distincions a Entitats: Fundació
Mina, representada per Marià
Galí, President d’Aigües de
Terrassa. I Fresa Sports TK,
representada per Jordi Sabater,
propietari de l’empresa.
El Trofeu Paco Dinarès In
Memoriam va ser per a Ivet
Imbers.
I van rebre la Insígnia d’Or
David Gibert Cristany i Rafael
Arguindegui i Pons. Aquest últim,
Rafael Arguindegui, va agrair
en nom de tots els premiats les
distincions rebudes.
L’acte es va tancar amb les paraules
de Pere Marcet, President del
Club.Redacció
Fotos: Rafa Martín
7
8
CLUB
El dissabte 14 de juny va tenir
lloc la tradicional Festa de Final
de Curs de les Escoles Esportives
del Club que, a diferència d’anys
anteriors, aquesta vegada
es va celebrar a la tarda. Els
patrocinadors de la jornada van
ser la Fundació Mina d’Aigües de
Terrassa, Roler, els fisioterapeutes
del Club, Hipo Gegant, Aigües
de Veri, Fruites Sangrà, Par-ill i la
Floristeria Oliveras.
Al voltant de les sis, es va iniciar
l’acte amb la imprescindible
fotografia de família de tots els
integrants de les Escoles, alumnes
i monitors.
Unes paraules de Xavi Salvatella
van precedir la desfilada de prop
de cinc-cents alumnes, de totes les
Escoles del Club: Hockey, Tennis,
Hípica, Iniciació a l’Esport, Natació,
Triatló, i Activitats Infantils amb
les seves especialitats de Ballet,
Judo, Jazz i Patinatge. Tots van
tenir el suport del públic en
reconeixement a l’esforç i als èxits
esportius de la temporada.
Posteriorment va tenir lloc el
lliurament d’obsequis i diplomes
als delegats dels equips de
Hockey i Tennis, el de cinturons
per als alumnes de Judo i el
reconeixement als alumnes que
deixen l’Escola per passar a
categories superiors.
El moment més emotiu de
la jornada va arribar, com és
habitual, amb el premi de la
Secció de Hockey a la família. La
secció de l’stick ratllat va premiar
la fidelitat a la nostra Escola de
tres generacions de la família
Carreras-Monrós. El Dani i la Rosa,
acompanyats de la seva nissaga –
fills i nets–, van rebre el premi de
mans del nostre President, Pere
Marcet.
El parlament d’un representat de
cada Escola va tancar els actes del
camp nº1 de hockey.
Tot seguit va tenir lloc un sopar-
pícnic que agermanà pares,
mares, alumnes i monitors. Fins la
temporada que ve.
Pere MoraFotos: Rafa Martín
Festa de Final de Curs de les Escoles Esportives
9
El 19 de juny, a mode
de tancament de la
temporada, els clàssics
del dijous van fer el sopar
de la sardina vermella.
A més de les gambes,
amanida, embotits, pa
amb tomàquet, aigua, vi
–blanc i negre– i coca –de
llardons i de fruita– van
completar l’àpat. Hom
demanà gasosa, també.
Redacció
Els del dijous mengen sardina vermella
10
LLONGUERAS, CESC LLONGUERAS
Com ha canviat el Hockey i l’esport en general
Em comenta el Cesc:
L’altre dia, presenciant un partit de
hockey de categoria juvenil, vaig
veure una cosa, com a mínim per a
mi, inèdita. Els jugadors que feien
banqueta estaven manipulant el
telèfon mòbil, comunicant-se amb
altres nois o noies, fent els plans per
a la tarda o bé per a l’endemà, què
sé jo.
No vaig intervenir ni poc ni molt en
la conversa tan animada que tenia
aquell xicot, no caldria sinó, però
per a mi vaig pensar: com pot ser
que jugant un partit que disputava
el seu equip no estigués pendent del
matx i no estigués animant o vivint
la disputa d’una jugada a prop seu?
Ja sé, i no hi tinc res en contra, que
la joventut d’avui va amb un altre
tarannà, i que en el temps modern
hi cap tot, i que no té res a veure
de quan jo era jove. Però, tant s’ha
canviat? En ple partit s’ha d’estar
pendent del telèfon?
La veritat és que tots en som
una mica responsables, estem en
una societat molt competitiva,
s’ha potenciat molt la tècnica
individual, també les tàctiques,
però probablement no hem sabut
fer Club, fer equip. Lògicament
no podem generalitzar, hi ha
excepcions, però malauradament el
que hem descrit abans no és un fet
aïllat, també les noves tecnologies
han evolucionat molt ràpidament
i ens han desbordat, però hauríem
de ser capaços de reconduir-ho. ¿No
creieu que hem d’aconseguir que
els jugadors que són a la banqueta
se sentin equip, que el seu cap i tot
ells/es estiguin al partit, participant-
hi i jugant-hi quan estiguin dins del
camp, i animant i vivint el partit
quan siguin a la banqueta, i per
descomptat amb el mòbil parat
o millor sense mòbil? En acabar
ja hi haurà temps per als amics,
amigues etc., però durant el partit,
els companys, l’equip i el Club ens
requereixen al 100%. De fet sovint els
jugadors que són dins del camp són
molt més sensibles i els esperonen
més les paraules d’ànims i suport de
la banqueta, que moltes altres que
no identifiquen individualment, tot
i que de ben segur també agraeixen.
També vaig trobar curiós que
l’endemà, estan fent banqueta
d’espectador de l’equip de 3a de
veterans, va sonar un mòbil d’un dels
suplents, que va contestar: “et truco
després, que falta poc per acabar i
així fins i tot ja t’informo del resultat
definitiu”. Efectivament, en acabar
el partit li va comunicar el resultat,
6 a 2 a favor nostre. El resultat no és
corrent, tampoc ho és que la trucada
vingués de Moscou.
O sigui que no són només els joves,
també els veterans cauen en la
dependència dels telèfons mòbils.
La trucada de Moscou era del Josep
Ma Rodó (que està fitxat en aquest
equip) i que és el responsable, com
ja hem comentat en algun altre
article, que el tercer temps es faci
amb caviar rus, vodka Beluga, truita
de patates, etc., i per molts anys!
Em ve a la memòria un partit que
jugava l’Egara Divisió d’Honor a
Santander, que si guanyava l’Egara
era campió de Lliga, i en acabar el
partit el Paco Dinarès va agafar
un taxi per anar corrent a l’hotel
i telefonar i donar el resultat i la
ressenya del partit.
Ara no cal anar corrent a l’hotel, ara
pots donar el resultat al moment,
minut a minut, encara que sigui a
Moscou.
Com han canviat els temps, el hockey
i fins i tot la banqueta!
Cesc Llongueras i Jaume Riera
11
RATLLATS PEL MÓN
Després de vuit temporades al primer
equip de la casa i un cop finalitzats els
estudis, vaig proposar-me l’aventura
a l’estranger. Tenia la possibilitat
de fer el projecte del màster a una
universitat d’Amsterdam i, a més, el
Pinoké, equip de la mateixa ciutat
de la Hoofdklasse, em va proposar
de jugar amb ells. Era una molt bona
oportunitat.
Amsterdam era la típica ciutat en
què que havia estat en competicions
de hockey, però mai havia tingut
l’oportunitat de visitar-la. Entre
l’estructura circular de la ciutat, els
canals i carrils bici em vaig perdre
més d’un cop, però amb bici i al
meu ritme sempre m’acabava
trobant! La veritat és que és una
ciutat bastant agradable per
viure-hi, molt cosmopolita, on
amb l’anglès t’espaviles. La pluja
és un veí més, però amb el pas
del temps t’acostumes a posar-te
l’impermeable i a pedalejar.
Em van sorprendre moltes coses del
hockey a Holanda, el primer dia que
vaig arribar ja estrenàvem camp nou
i al costat, en van construir un altre
d’igual. Les instal·lacions del club són
petites, però tenen 30 equips sèniors
femenins i 30 de masculins. I encara
falta l’escola... El club-house també
era nou i com a curiositat puc dir que
tenien sempre preparats els llums de
discoteca i la música ben alta per no
perdre ni un segon a començar els
famosos tercers temps.
L’equip tenia molt de nivell, hi havia
un sud-africà, un australià, l’Andreu
Enrich de l’Atlètic i la resta eren
jugadors holandesos. La lliga és
molt competitiva. El nivell mitjà de
cada jugador és força alt, sobretot
la tècnica individual, a l’hora de
defensar ja no els demanis tant! Per
a ells el hockey és atacar, passar-s’ho
bé i cervesa! Vam arribar a l’última
jornada amb opcions a tot. Si
perdíem quedàvem 11ns i havíem de
jugar play-outs, si guanyàvem, 7ns, i
contents cap a casa. Finalment vam
acabar 7ns, però us ben asseguro
que la pressió per jugar per baixar és
més dura que la pressió per guanyar!
L’experiència ha sigut increïble. Jo
la recomano a tothom que pugui
canviar de país per conèixer cultures
diferents, altres ciutats i companys
nous. La veritat és que tant fora del
camp com a dins del camp he après
molt i m’ho he passat molt bé. No
es pot demanar més. Això sí, quan
tornin, que tornin a l’Egara!
Fins aviat i una abraçada!
Ramon Romeu Argemí
Ramon Romeu Argemí, Amsterdam
12
HOCKEY
David Sazatornil i Anna Lloveras, premiats per la Federació Catalana
Durant el Sopar del Hockey Català, celebrat al pavelló de Matadepera el 20 de juny, dos socis de la nostra entitat van veure reconeguda la seva trajectòria en l’esport de l’stick.David Sazatornil González, Saza, va ser premiat amb la Insígnia d’Or de la Federació Catalana de Hockey. En Saza, soci de llarga trajectòria al Club, ha destacat per la seva etapa d’entrenador de la casa, agafant les regnes d’equips cadets, juvenils i de l’Egara 1935, aquest últim conjunt durant nou temporades, incloent-hi algunes a la màxima categoria. De la seva carrera com a tècnic, el mateix David Sazatornil en destaca el seu primer títol al
Campionat d’Espanya Juvenil i les semifinals de la Copa del Rei a Bilbao amb l’Egara 1935.Així mateix, aquesta temporada ha estat entrenador de l’Egara de Segona Femení i de les Mamis Hockey. Per la seva banda, Anna Lloveras Armengol va rebre el Premi Farreras Valentí, guardó que reconeix l’historial acadèmic i esportiu d’aquells jugadors que han aconseguit de conciliar amb èxit totes dues vessants. Pere Farreras Valentí fou un jugador de hockey destacat que va arribar a ser olímpic, així com també un prestigiós professional de la medecina.
Redacció
13
Jordi Sanromà, directiu de la RFEH
El soci del Club Jordi Sanromà i Vima s’ha incorporat recentment com a directiu a la Real Federación Española de Hockey (RFEH). La Junta Directiva de l’organisme federatiu del hockey estatal l’ha incorporat com a vocal i li ha atorgat la responsabilitat de tutelar com a dirigent el Programa Nacional de Tecnificación Deportiva de tota Espanya, conegut popularment com el pla de “detecció de talents”. Des d’inicis del mes de juny, Jordi Sanromà forma part de l’estructura dirigent de la federació presidida per Santiago Deó. El nostre consoci, conegut com a Mitas pels amics del
Club, suma l’experiència d’haver estat darrerament quatre anys a la Federació Catalana de Hockey com a delegat de les seleccions de les categories sub-14, sub-16 i sub-18 i una llarga trajectòria com a jugador, entrenador i cap d’equip de diferents conjunts del Pla del Bon Aire. Aquesta experiència i la seva desinteressada passió i estima pel hockey han estat clau per haver estat escollit per a aquesta important responsabilitat en la RFEH.Moltes felicitats i molta sort, Jordi!
Redacció
14
HOCKEY
15
16
TENNIS
Com a colofó a l’Interclubs Dames 2013-2014 el 12 de juny vàrem celebrar el tradicional dinar cloenda del Torneig. En aquesta edició la participació ha estat de 156 senyores dels diferents clubs: Real Club Tennis Barcelona, Club Tennis Andrés Gimeno B, Atlètic Terrassa Hockey A, Club Tennis Vilafranca, RC de Polo A, Club Natació Montjuïc, Club Tennis Belulla, Club Tennis Castellar, Club Tennis Mataró, Club Tennis Sant Gervasi, Club Tennis Manresa, Premià de Dalt, Club Egara A, Club Egara B, Club Esportiu Hispà-Francès B, Cercle Sabadellès B, Club Egara C i Sportenis Rubí.El dinar va ser presidit per Lluís Rull, màxim dirigent de la Secció, Pere Marcet, President del –club, Joan Navarro, President de la Federació Catalan, Alfredo Vega, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Terrassa, Marta Ferrusola, fidel com sempre a la nostra festa,
i Karina Herms, Directora del Torneig.Durant el dinar es van lliurar el premis als equips guanyadors del Màster. També es va fer una menció especial a totes les capitanes dels 45 equips participants, reconeixent la seva tasca durant tota la temporada. Alhora, es va homenatjar l’organització, la Directora del torneig, Sònia Draper, les Coordinadores, Pilar Sanmartí, Dolors Trenchs , i Marta Torredemer, i Fulgi Vallejo, tècnic esportiu Secció.Així mateix, en l’acte es va donar la benvinguda a la nova directora, Sònia Draper, i es van donar les gràcies a la seva antecessora, Karina Herms, després de 10 anys al càrrec.També es van lliurar els trofeus corresponents als equips classificats durant la temporada.
Cloenda de l’Interclubs Dames
TERCER GRUPTERCERS CLASSIFICATS CT: Premià de Dalt amb 73 punts.SOTS CAMPIONES D’AQUEST GRUP (i er tant l’any vinent pujaran al segon grup): CT Belulla amb 79 punts.CAMPIONES DEL TERCER GRUP (i per tant l’any vinent pujaran al segon grup): Cercle Sabadellès amb 84 punts.
SEGON GRUPTERCERES CLASSIFICADES DEL SEGON GRUP: Atlètic de Terrassa amb 78 punts.SOTS CAMPIONES D’AQUEST GRUP (i que l’any vinent jugaran al primer grup): CT Mataró amb 79 punts.CAMPIONES (i pujant al primer): CT Vilafranca amb 80 punts.
PRIMER GRUPTERCERES CLASSIFICADES: RC Polo A amb 104 puntsSOTS CAMPIONES Real Club de Polo B 120 puntsI com a CAMPIONES DEL PRIMER GRUP, que han guanyat el torneig Interclub Dames Club Egara 20 vegades:Real Club Tennis Barcelona A amb 124 punts.
I com ja és costum, a l’hora de les postres i abans del sorteig es va fer un espectacle, aquest any l’atracció va ser una dansarina que ens va fer ballar amb el Bollywood. Després, sí, es va fer el sorteig que tothom espera.Volem donar les gràcies a Babolat, a Caves Mestres i a tots els col·laboradors que fan possible que aquesta competició es mantingui després de 34 anys.
Fulgenci Vallejo
17
El dijous dia 5 de juny es va celebrar el Màster 2014, competició en què participen els 2 equips classificats en primer i segon lloc de cada grup de la lliga per Equips femenins de l’Interclubs Dames i dos equips invitats per l’organització, aquest any han estat l’Atlètic Terrassa i l’Egara. Han competit un total de 8 equips.La competició comença a les 10 del matí jugant-se els quarts i les semis. I després del dinar es fan les finals, la de consolació i la principal. Aquest any, per segona vegada consecutiva, ha guanyat l’Egara A, imposant-se a la final al CT Mataró.Aquesta és una competició que es va iniciar fa ja 20 anys per premiar i festejar la cloenda de l’Interclubs Dames Club Egara.
Fulgenci Vallejo
Màster
18
PÀDEL
3a edició del Circuit Open ToyotaDel 30 al 5 de juliol s’ha celebrat la tercera edició del circuit de pàdel Open Toyota, organitzat per Adrian Biglieri i Ivet Imbers, a les instal·lacions del Club.Toyota és el patrocinador gros del torneig, en què també col·laboren Caves Mestres, Benito Sports, Grup Digital i NB.En paral·lel al campionat, es va organitzar una zona de bar chillout per la qual van passar molts jugadors i aficionats al pàdel.Aquesta tercera edició ha comptat amb la inscripció de més de cent persones, que s’han dividit en tres categories masculines i dues de femenines.Els campions de 1a categoria masculina han estat l’entrenador del Club Eduard Altimiras i la seva parella Raül Balladarez. La final no es va poder disputar per la lesió de Carlos Adrubau, que feia parella amb Xavi Soler. Els campions de consolació van ser el també monitor de pàdel del Club Manuel Cots i Jordi Matamala.
A la segona categoria els campions van ser Eduard Arbós i Roger Matalonga, que es van imposar a Àlex Aurell i Pere Amat. Els campions de consolació van ser Albert Expósito i Cèsar Balairon. A la tercera masculina els campions van ser Albert Prades i Carlos Trullàs, que van vèncer la final a Xavier Santín i Jaume Roca. Els campions de consolació van ser Toni Serra i Jordi Garcia.En la categoria femenina les campiones de segona categoria van ser Berta Izard i Cristina Aura, que van derrotar Laura Torredemer i Sara Redo. Les campiones de consolació van ser Belén Marcet i Mercè Gómez.I a la tercera femenina les campiones van ser Sofia Romero i Berta López, que van vèncer a la final Laia Espí i Tània Escamilla. Les campiones de consolació van ser Anna Roig i Montse Sorribes.En l’entrega de premis, es van sortejar dues pales NB entre els participants del torneig.
Francesc Devant
19
20
HÍPICA
Saltem!
El mes d’abril vam participar en dos dels campionats nacionals més importants que se celebren durant l’any.
D’una banda el Reial Club de Polo de Barcelona va acollir el Campionat d’Espanya de Salts 2014 en les categories d’Absolut i Joves Genets. Una de les nostres genets, Kàtia Caubó, amb la seva euga Canturada, va participar en el Campionat de Joves Genets, realitzant un gran campionat, que la va dur a situar-se cinquena, sent la millor catalana del campionat.
Segonament, en el Club SEK de Madrid es va celebrar un dels més prestigiosos trofeus d’àmbit nacional de la disciplina de salt en ponis, el Trofeu Infanta Elena. En aquest campionat va debutar una de les nostres promeses del Poniclub, Mariona Macià, amb el seu nou poni Cocotier. Després de tres dies de competició amb cap enderroc, va accedir a la final, acabant-hi en sisè lloc a la categoria de ponis C2.
Només podem felicitar les nostres genets i desitjar-los el millor davant els nous reptes en els quals participaran.
Mònica Sala Coronas
21
22
GOLF
Deu anysDesprés de deu anys d’activitat, la Secció està plenament consolidada dins del Club i això és possible gràcies a tots vosaltres. També volem que sapigueu que en tots el clubs de golf on anem a jugar, la gent de l’Egara s’ha fet conèixer com un grup de gent molt animada, respectuosa i molt disciplinada. Això a nosaltres, com a organitzadors, ens fa treure pit i sentir-nos orgullosos de la feina que fem. Repetim, moltes gràcies.
23
Deu anys
Cloenda de la temporadaEl 14 de juny vàrem celebrar la cloenda de la 10a temporada de golf, la 2013-2014. Una temporada plena de proves, Social de Golf, Pitch&putt, Open de Festa Major de Terrassa, el Torneig de Nadal i el Torneig de Cloenda. Des de la Secció volem agrair molt sincerament la fidelitat del socis i la predisposició per acollir les propostes que van sortint. Aquest cop va coincidir per primera vegada en dissabte. A les 16 hores començàvem el Torneig de Cloenda, en els 9 forats del Vallès Golf i amb una inscripció de 26 jugadors. Com sabeu, el guanyador està convidat al sopar de cloenda. Un premi simpàtic. Aquesta vegada la guanyadora va ser la Karina
Herms, l’enhorabona.Seguidament ens vàrem dirigir al restaurant Stick del Club, per sopar i repartir els premis de tota la temporada. Bona assistència de socis i nit entranyable. I per finalitzar hi va haver el sorteig de regals, que cada any intentem
superar en quantitat i qualitat.Una temporada més amb la sensació que tothom gaudeix d’aquesta activitat. Us esperem la temporada que ve, amb molts birdies.Bon estiu a tothom!
Jordi Prat
24
FITNESS, PAVELLÓ I PISCINA
El dissabte 28 de juny, les triatletes del nostre Club Lucía Prados i Clàudia Solà varen competir a la seva primera triatló, disputada a les instal·lacions del C. Natació Rubí.Amb els nervis habituals de ser novelles en competició, les noies van aconseguir un bon paper a les classificacions, tot i que això no era el més important, sinó que l’objectiu era agafar experiència per a la pròxima temporada.A finals de setembre estem preparant una triatló per a infants i adults del nostre Club per fer conèixer aquest esport.Les distàncies s’adaptaran perquè tothom que vulgui apuntar-s’hi pugui acabar la aprova sense problemes, independentment de la forma física que tingui.Així doncs, si teniu ganes i voleu provar aquesta especialitat tan completa i exigent comenceu a entrenar-la aquest estiu, que la prova ja es aquí.L’Escola de Triatló començarà a entrenar també al setembre els dimarts i dijous.T’hi esperem!
Xavi Sàez
Triatló
25
Felicitats campiones!Aquesta temporada les patinadores del Club han deixat el llistó molt alt, han representat l’Egara en diverses competicions en què han obtingut molt bones classificacions.
El passat mes d’abril vàrem presentar un grup de patinadores ratllades a la Final Comarcal de Patinatge Artístic que es va celebrar al pavelló de La Maurina de Terrassa i totes varen pujar al pòdium.En la categoria de Prebenjamí Nivell C, Ivet Ferrer i Clàudia Alarcon van quedar en primera i segona posició respectivament. En Benjamí Nivell B, Ariadna Sospedra va quedar en primera posició, Paula Alarcon va ser segona i Laia Ferrer tercera; en aquesta categoria vàrem aconseguir un pòdium ple de ratllades. El mateix va passar en la categoria Benjamí Nivell C, en què Anna Volking va ser primera, Marta Alonso segona i la Queralt Ausió va ser la tercera.Posteriorment, el dissabte 31 de maig es va celebrar el 1er Trofeu CPA Viladecavalls, on van participar quatre patinadores egaristes, i passant per sobre de clubs de patinatge molt consolidats i amb una llarga experiència i trajectòria en el món del patinatge artístic, com són el CPA Ripollet, PA Esplugues o fins i tot el CPA Viladecavalls, Sònia Onandia va ser segona classificada en la seva categoria (Iniciació C), en què Nora Dinarès va quedar en 6a posició i Alejandra Bendicho en 19a, d’un total de 32 patinadores. L’Anna Moliné va ser primera en Iniciació D, per davant de 28 patinadores que varen participar en aquesta categoria. La nostra participació va ser tot un èxit en tot dos campionats, les patinadores de l’Egara han treballat de valent per obtenir aquests bons resultats i demostrar que el Club és ple de bons esportistes i magnifiques patinadores. Ara és hora de continuar treballant i entrenant força per preparar la temporada que ve. Moltes felicitats a totes.
Alexandra Marin
PATINATGE
26
BRIDGE
Ja hem arribat a juny i, per tant, som a final de temporada. Així doncs, farem el sopar de comiat per tal que hi siguem tots, ja que alguns marxen de vacances. Amb tot, al juliol continuem fent la nostra partida. Això sí, amb un final de festa en què hem cantat havaneres.
Marta Martí
Cloenda amb havaneres
27
28
Egara o Barça? Egara, sens dubte. M’encanta el futbol, però el sentiment ratllat no és comparable a cap altre.
Jugador o entrenador?Pregunta complicada! Tot i que de jugador m’ho he passat molt bé i espero gaudir-ne encara més, ser entrenador és molt divertit. Ho recomano a tothom! Veure com els nens aprenen dia a dia i tenir l’oportunitat de transmetre els valors del Club fa que sigui una experiència gairebé obligatòria per a tots els que hem passat per l’Escola.
Lateral o extrem?Res és comparable a marcar un gol, però em quedo amb el lateral. Sobretot perquè s’adapta més a les meves característiques i em permet alternar pujar a l’atac i defensar. Gaudeixo molt jugant aquí.
Supporter Ratllat de cap a peus, i ara que tornem a Europa, una Final Four a casa o a fora? Clarament a casa. Omplir tot l’Egara de gent vestida de ratllat i guanyar l’EHL al mateix temps podria ser una barreja increïble! Tot i així, firmo arribar a una Final Four, ja sigui al Pla del Bon Aire o a Honolulu!
Un rival: Polo o Atlètic? Atlètic, per història i perquè sempre són partits més divertits i emocionants. A més, ara ja els guanyem a l’últim minut!
No et perds una festa a l’Egara. L’(H)Armonia o el Final de Temporada?L’(H)Armonia per preu i pel que representa pel hockey ratllat! La festa més divertida de tot l’any i també la més esperada, sobretot quan s’acaba el sopar i comença la música!
Laporta o Rosell?Laporta, Guardiola i Cruyff de president d’honor, els nenets d’Esade actuals estan enfonsant el Barça.
Guardiola o Luis Enrique?Guardiola i guardiolista al 100%. M’encanta la seva manera de fer i de pensar. També he de dir que el discurs inicial de Luis Enrique pinta molt, molt bé! Veurem què passa l’any vinent.
LA TRAVESSA DEL DRAC AMB...
JORDI ROVIRA PERIS
1
2
3
4
5
6
7
8
29
12
13
14
10
11
15
Costa Brava o Costa Daurada? Costa Brava. M’he passat tota la vida anant a la costa Daurada, però l’encant no és comparable. Especialment a Sant Antoni de Calonge!
Molagrans o Molapetits? Qualsevol d’ells que tingui ganes de passar-s’ho bé i que estiguin (si poden) quietets i fent cas.
Com a monitor del Campus d’Estiu: Una excursió o un dia de pluja?Si som francs, un dia de pluja amb llamps i trons, pel·lícula i cap a casa.
Tens xicota perica. Quan vas a Cornellà-El Prat, què és més difícil: reprimir-se en un gol del Barça o aguantar-ne un de l’Espanyol?Tinc prohibida l’entrada en dia de derbis, però el més difícil és aguantar els càntics anti-Barça durant un Espanyol-Llevant.
La Carpa o Nasty Mondays? Nasty Mondays! Lloc on pots perdre més els papers (jo, no!) de tots! Música diferent en un lloc diferent i un dia diferent, el dilluns. Tot plegat fa que sigui especial anar-hi i molt, molt divertit!
Després de sopar. Postres o gintònic directament.Depèn de la situació i de l’oferta que hi hagi de postres. El que sí que és segur és el gintònic després de postres!
Ferran MartínezFoto: Rafa Martín
9 Instagram o Twitter? Les dues! No hi ha dia que no les miri almenys 20 vegades! Twitter sobretot per Jaumetorres14, el líder d’opinió d’aquesta xarxa social en matèria de futbol! I Instagram, tot i que no sóc dels que es passa el dia penjant fotos, m’agrada mirar què hi publiquen els altres
30
31
HE VIST UN GOS QUE ES MENJAVA UN POLLASTRE
Puntualitat: Si ets convocat a una qualsevol reunió, vés-hi, com a mínim, vint-i-cinc minuts més tard de l’hora
fixada. Amb tot, és possible que dels convocats siguis el primer a arribar. Si així és, fuig immediatament al Poniclub
de l’hípica a visitar en Rodolfo Valentino i torna’n vint-i-cinc minuts després. Amb cinquanta minuts sempre hi
haurà fet cap el primer despistat, a la reunió. I hauràs d’entrar-hi parlant pel mòbil –“escolta’m, ara t’he de deixar
que tinc una reunió...”– i seguidament preguntar al qui s’espera: “–A quina hora començàvem?”.
És un cas similar al dels entrenaments: si la sessió comença a dos quarts d’onze, arriba-hi a tres, amb un cafè amb
llet i ulleres de sol. El cafè amb llet és opcional, les ulleres reglamentàries. Cal que els pares, que han acompanyat
els fills a les deu i que s’esperen que engegui l’entrenament, comprenguin que, per molt d’hora que vagin, la
sessió s’inicia quan apareixen les ulleres de sol.
Ergo en una reunió, en un entrenament, onsevulga, ser puntual fa antic i és d’aprenent.
Iniciativa: No donis mai cap idea ni, si has gosat donar-la, intentis d’aplicar-la. ¿Després de setanta-cinc anys
d’història tu has de dir com s’han de fer les coses? No, evidentment que no. La nostra entitat es regeix pel principi
de la inèrcia o primera llei de Newton, que diu: “això sempre s’ha fet així”.
Aquest postulat, però, veu que adesiara brollen corcons que insisteixen a saltar-se’l. I, malgrat els guardians del
quietisme, si els del canvi són de veres porfidiosos, aconsegueixen que es repensi alguna cosa. Després de tanta
feina, tanmateix, corcons i porfidiosos són absorbits pel principi d’incertesa de Heisenberg o primera llei del
Cérvol, que regna entre els quietistes: “jo això ja ho deia”.
Així, els sentinelles gattopardians, tant si el canvi ha anat bé com no, guanyen la partida.
Ergo no et moguis, espera’t que el primer pardal s’envoli. Si el cacen, per què volava. Si fa niu, ha seguit les teves
instruccions i el niu, també, és el teu.
Pere Ejarquewww.pollastre.blog.cat
59, la puntualitat és la urbanitat dels reis, però vós no sou pas rei...
EL DRAC
Equip de redacció: Pere Ejarque Pere Mora Ferran Martínez Xavi Salvatella Rafa Martín Anna Garcia CLUB EGARAC/ Jacint Badiella, 5, 08225 Terrassa, Barcelona93 735 27 09www.egara.esEscriu-nos a [email protected]
