el dret a l'oblit
TRANSCRIPT
El dret a l’oblit
Els DigitalsÚs i aplicació de les TIC
Universitat Oberta de Catalunya
Taula de continguts Mapa conceptual
Introducció
Marc legal de protecció dels ciutadans a la xarxa
Un exemple concret el dret a l'oblit
Marc legal espanyol
Marc legal europeu
Conclusions
Mapa conceptual
Introducció Internet com a eina de
comunicació Inici: universitats americanes anys 60
Serveis comercials a la xarxa World Wide Web (WWW)
És aquí on neix la problemàtica relativa a la privacitat
Marc legal de protecció dels ciutadans a la xarxa
Lleis i normes a Espanya:
Constitució Espanyola 1978, article 18.4
Llei 11/1998 (Llei General de Telecomunicacions)
Llei Orgànica 15/1999 (Llei de Protecció de Dades Personals)
Un exemple concret: El dret a l’oblit Definició: la facultat que té una persona a esborrar,
bloquejar o eliminar informació personal que apareix a Internet i que d'alguna manera afecti l'exercici d'algun dels seus drets fonamentals.
Com es pot apreciar, aquest dret pot de vegades col·lisionar amb la llibertat d'expressió i d’informació (Col.lisió de drets)
Marc legal espanyol La llei espanyola de protecció de dades
personals (LOPD), regula el dret a l'oblit en matèria de fitxers de morosos en l'art. 29.4 que disposa:
"Només es poden registrar i cedir les dades de caràcter personal que siguin determinants per enjudiciar la solvència econòmica dels interessats i que no es refereixin, quan siguin adversos, a més de sis anys, sempre que responguin amb veracitat a la situació actual d'aquells ".
Marc legal europeu Sentència en l'Assumpte C‑131/12 del Tribunal de
Justícia de la Unió Europea (TJUE):
Dóna existència al Dret a l'Oblit en relació als cercadors d'Internet
A partir d'ara es podrà sol·licitar a Google l'esborrat de les dades personals que apareixen en el cercador indexat, i Google tindrà l'obligació de fer-ho.
A més, es podrà acudir de forma efectiva a sol·licitar la tutela de l'AEPD o dels tribunals en cas de conflicte.
La Sentència concreta que el dret a la protecció de dades prevaldrà amb caràcter general sobre l'interès econòmic del cercador, llevat que la informació sigui d'interès o rellevància pública.
Conclusions La falta de l’existència d’una línea clara i
concisa per tal de poder determinar de forma exacta
on comencen els drets dels usuaris (el dret a la privacitat)
on acaben els de les grans empreses com Google (el dret a la llibertat d’expressió i informació).
De cara al futur, les TIC no faran més que augmentar i, per tant, sembla evident que és el moment d’abordar el dret a l’oblit, ja no a nivell espanyol o europeu, sinó a nivell mundial.