la mítica "la cua de palla" surt de l'oblit
TRANSCRIPT
-
8/2/2019 La mtica "La Cua de Palla" surt de l'oblit
1/3
iCULT
Connexi a internet: http://www.elperiodico.catDIMECRES
68 26 DOCTUBRE DEL 2011
Latzars recorregut dun icnic catleg de gnere policac en catal
Regal per als lectors
Les colleccions sn b-siques en el gnere ne-grecriminal. El color deles portades de dues ha
batejat popularment el gnerea Frana i a Itlia: el noiri elgia-llo (groc). Als inicis dels anys 60,Manuel de Pedrolo, ent esorosper normalitzar la llengua catala-na, va posar en marxaLa cua de pa-lla, creant aix una de les millorscolleccions que hi ha hagut, enqualsevol llengua.
LobraParany per a una noia, deJaprisot, iniciava un cam de tra-duccions al catal del bo i millorde la narrativa mundial. JaumeFuster i Javier Coma serien elsaltres directors en lpoca viva de
la collecci. Tot un regal per alslectors.
Lletra menuda, portades de
Jordi Fornas i bones traduccionsa un catal normatiu. Autors quepodem llegir en catal, per noen castell. Desprs van venir els vaivenseditorials, segons el que marcava
el mercat i les suposades moderni-tats mentals. Per recordin: quan
una collecci, una editorial, unallibreria, es tanca, els lectors no ensom innocents.H
AnlisiPaco CamarasaLLIBRETER I COMISSARI DE LA SETMANA BCNEGRA
La collecci va seruna de les millorsque hi ha hagut enqualsevol llengua
La mticaLa Cua de
Palla surt
de loblit3Un assaig rescata la histria duna
collecci de culte de novella negra
ANNA ABELLA
BARCELONA
Any 1963. Manuel de Pedro-lo es posava al capdavantde la direcci de la que es
va convertir ja des del seuprimer ttol (Parany per a una noia, deSbastien Japrisot) en la collecci
ms important de gnere criminalque sha publicat en llengua catala-na i en un reerent imprescindibledins de la novella negra:La Cua de Pa-lla.Nascuda al si dEdicions 62, les se-ves impactants i reconeixibles por-tades, dun groc viu amb siluetes ennegre, ormen partde qualsevol llibre-ria dels aicionatsal gnere i els seusttols estan avuientre els ms bus-cats a les llibreriesdocasi.
Un necessari as-saig,La Cua de Palla:retrat en groc i negre(Alrevs), construt
a quatre mans perJordi Cana l i lexMartn Escrib,rescata ara latza-rosa histria de lacollecci polica-ca ms llarga publicada a Espanya,amb 250 volums, des de 1963 fns ala seva prctica extinci, el 2006, ique va donar a conixer a Catalunyauna llarga llista de grans escriptors,nord-americans i europeus, comChandler, Hammett o Simenon.
Illustratius apndixs amb crono-logies, ftxes, illustracions o flmo-grafa de les versions cinematogr-fques completen un volum que espreocupa de contextualitzar la his-tria deLa Cua de Pallaen el mn lite-
rari els ltims 50 anys.Per qu el nom de La Cua de Palla?
Lorigen pot estar en els versos del
trobador Arnau dErill, que vnena dir que si uges s perqu et sentsculpable dalguna cosa i tens la cuade palla, explica Jordi Canal (Berga,1955), director de la Biblioteca la B-bila de lHospitalet, pionera a Espa-nya al ser la primera especialitzadaen novella negra.
Ms claus del perqu de la im-portncia de la collecci, que seguiael model de la prestigiosa Srie Noirde la rancesa Gallimard?: A msde descobrir autors i tenir un dis-seny emblemtic, tenia la voluntatde recuperar lectors en llengua ca-
talana aegeix.I, com que la pro-hibici de traduiral catal es va aca-bar el 1962 i no hihavien traductors,s allucinant el bo-om que va generarde traduccions e-tes per grans intel-lectuals de lpo-ca com Vallverd,
M a r i a A u r l i aCapmany, RaaelTasis, Joaquim Car-b, Joan Oliver oel mateix Pedrolo.Ells van haver de
crear un model de llenguatge, un ar-got que desprs van adoptar els au-tors autctons del gnere i tamb elsdobladors de les pellcules.
Segons lopini dlex Martn(Barcelona, 1974), proessor i co-director del Congrs de Novellai Cine negre de la Universitat deSalamanca, Pedrolo va tenir el granmrit davanar-se 10 anys a la granmoda de novella negra que va inun-dar Espanya amb el Carvalho de Vz-quez Montalbn o Andreu Martn.
Passa a la pgina segent
33Portada de lassaig.
33Jordi Canal (esquerra) i lex Martn Escrib, quatre mans al rescat de la histria de La Cua de Palla.
FLORA CAMPILLO
04
-
8/2/2019 La mtica "La Cua de Palla" surt de l'oblit
2/3
Seguiu lactualitat de la secci icult al blochttp://moments.elperiodico.cathttp://epreader.elperiodico.cat
llibres 26 DOCTUBRE DEL 2011 69DIMECRES
LLL
Noobstant,elquevavestirdidentitatLa Cua de Pallaenlesse-vesduesantstiquesprimereseta-
pes,vaser,airmen,laiguradedosdirectorsqueelsvanimprimircriterisbendefnits.Aix,Pedro-lo,entreel1963iel1970,vaintro-duirelsgransclssicsdelanovellanegranord-americanaitambau-torscontemporanisrancesos.VapublicarHighsmithabansquear-ribsencastelliLeCarrquaneraundesconegut.AUGE I CAIGUDA/IdesprsdePedrolo,idunadcadadereedicionscomSeleccions de La Cua de Pallaiunaes-oradadirecciannima deJaumeFuster,vaarribarJavierComa,en-tre1985i1996.Vaoeriruncat-legserisde164ttolscentratenelsmillorsclssicsnord-americans
ivapublicartresobresdereern-ciapersituarelmovimentliterariicinematogrfc. Desprs,tresetapesinames:Edicions62vaer,comapuntaComaalprleg,tresintentsri-dculsiugaosderelotar-lael1997,vuitttolsdinsdEl Can-gur,dosel2006comLa Nova Cua dePalla,iquatreel2009ambLabutxa-ca,quanhaviendeser12.Elsau-tors,quenoamaguenlasevadesil-lusiperaquestaagnicaextinci,lamentenamsnohaverpogutac-cediralarxiudeLa Cua,dEdicions62.Semblaqueestenunmagat-zempledepols,quenoestcatalo-gatiquenoestencondicionsdeserconsultat,revelaCanal.Enca-
raque,aegeix,siesdecideixenare-cuperar-lo,sabenquecontcosesmoltinteressants....H
Ve de la pgina anterior
JEl trencador disseny pop engroc i negre de les portades deJordi Fornas es va convertir jades de 1963 en senya didentitatde la collecci. El mateix Fornasdeia que el groc i el negre eienun contrast molt violent queservia per cridar latenci ivendre el llibre. A ms, seguiales tendncies cromtiques delgnere: el groc que sidentifcavaamb la novella policacapopular, i elnoirde la novella
negra.
JFornas, mort el setembrepassat, es va oerir encantata participar en la que seria laseva ltima portada a lillustrarla de lassaig de Canal i Martn(esquerra). Per a aix va triar laimatge del primer ttol, el de lanovellaParany per a una noia,de Sbastien Japrisot.
UN TRENCADORDISSENY POP
LA IDENTITAT
Comhihalesciutatsdal-trescontinentsaonpro-bablementjanotorna-
remionenshauriaagradatpo-derpassarmstemps,elvidequhauremvolgutcomprarmsampolles,lequipdaquellatemporadaquearaensrecanohaveranataveuremssovint,hi
hatambelsamicsambquienshauriaagradathaverpassatmstemps.AraqueadeuanysqueGabriel Galms (1962-2001)janohis,elseueditor,QuadernsCre-ma(queel2002vapublicarunlbum Galms acrrecdeJavierCercasiPon Puigdevall),hade-cidittornaradur-loalapalestraencarregantaDavid CastillounatriadelarticulismeenpremsadelautordEl rei de la casaoLa vi-da perdurable.ElllibreenqestiesdiuVull una esttua eqestre. Cr-niques de 1990 a 2001,isunasor-presaiunregal. sunasorpresaperqufnsitotelsqueseguemambinterscadanoullibredeGalmsem
semblaquenoremgaireconsci-
entsquelasevaobraavanavaenparallelambundevessalldarti-clesaDiario de Mallorca, Avui, El Pa-so7setmanari, fnsauntotaldepropde2.000pginesimpreses.I,enlldelaprolixitat,aquestatriadarasamsunregalper-quensretornaenplenaormalamiradadespertaimrriamar-cadelacasa.Unamiradaque,de
Manacorestant,podiaparlardellenges,turisme,modesosindi-catsier-hoambunsomriurequesencomana10o20anysdesprs.ElsarticlesdeGalmsmostrenquelaciutatdelsNadal(idemos-snAlcover,deGuillem dEak,deMaria Antnia Oliver, deMi-quel ngel Riera)potseruncen-tredelmntanbocomManhat-tanocomlestacidePerpinysiquimiraihoescriuesdiuGabrielGalms,quehumoribonhomianorimavenperaellambtonte-riaisencanviambintellignciaiimpertinncia,uncctelexcel-lent.Total,quealaconrariadelsgalmesiansestemdeesta.Araestractaquesortimalscaminsa
durlabonanova:queelBieleratambunesplndidarticulista,iquetornaaserentrenosaltres.H
Galms entrenosaltres
JAUMESubirana
Vull ser unaesttua eqestrerecull el treballperiodstic de lautor
deesi
ESCRIPTOR
La millor collita3Els autors de lassaig La Cua de Palla satreveixen
a seleccionar els ttols i autors ms emblemtics
LIMPRESCINDIBLECOLLITA ROJA, DE HAMMETT
Dashiell Hammett s lautor imprescin-
dible. Si Martn semportaria a una illa
deserta La clau de vidre,gngsters imaosos units per una lleialtat a lamis-
tat brutal, Canal opta perCollita roja:Molt curta i amb molts morts, explica
com unciona el mn i t els elements
bsics de la novella negra: un detec-
tiu contractat per acabar amb els ma-
osos dun poble acaba enrontant-los
entre ells.
EL MS VENUTQUALSEVOL TTOL DE SIMENON
Dels 71 ttols de la primera etapa de La
CuadePalla,una quinzena eren de Si-
menon. Va vendre molt entre el lector
catal arma Martn, que era de or-
maci molt rancona i sidenticavams amb aquesta variant mediterrnia,
i gastronmica, que desprs van seguir
Vzquez Montalbn o Camilleri i que
trencava els motllos de la novella negra
nord-americana. No shan doblidar
tampoc lxit dels dos ttols de Pedrolo.
LA MARCA CATALANAJOC BRUT, DE MANUEL DE PEDROLO
Director de la primera etapa, a ms de
traductor, Pedrolo va publicarJoc brutiMossegar-se la cua. Va agaar re-erents absolutament clssics de les
novelles nord-americanes que tradu-a i li van entrar unes ganes tremendes
descriure una cosa similar en catal.Joc brutdestilla la infuncia dEl cartersempre truca dues vegadesi de Dobleindemnitzaci, de James M. Cain, ex-
plica Jordi Canal.
EL CLSSICCLARA TAMB, DE PATRICIA HIGHSMITH
Quan es va publicar Claratamb Pa-tricia Highsmith era una desconegu-
da. Representa lesperit de la collecci
de donar a conixer autors, opina Ca-
nal. Per a Martn el gran reerent s
Chandler: DEl somni etern a La gran
dormida, no importa tant la trama com
lessncia del personatge de Marlowe,icona del detectiu clssic, irnic, senti-
mental i perdedor de batalles.
EL DESCOBRIMENTLLTIM PET AUTNTIC, DE CRUMLEY
Lltim pet autntic, de James Crum-
ley, una de les ltimes i magnques
novelles negres nord-americanes
que participen encara de lestil cls-
sic, mai shavia publicat abans en ca-
tal. Un altre indit en aquesta llengua
va ser El llarg adu, que, segons Canal,
concentra tot lesperit de RaymondChandler i era imprescindible
traduir-la al catal.
EL PREFERITUN ASSASSINAT, NOI, DALAN HUNTER
Canal allega el motiu sentimental per a
escollir Un assassinat, noi, dAlan Hun-
ter: sent adolescent es va sentir atret
por la coberta amb un grup de motoris-
tes i aquesta va ser la primera novella
de la collecci que va llegir. A ms u-
maven porros!. Un autor? Hammett,
igual que Martn. Aquest suma tambles dues novelles de Pedrolo i qualse-
vol Simenon.
-
8/2/2019 La mtica "La Cua de Palla" surt de l'oblit
3/3
El ncent de Gulen las primeras noches en la cuna, oque ocupaba aquel estante de su ha-bitacin, ue un regalo de la canci-llera alemana del momento, una talAngela Merkel,a quien acusar, po-bre Giulia, por el hecho de que su pa-dre no estuviera en el lugar que to-caba en el momento que tocaba. Supadre eso tambin lo podr com-probar si revisa los diarios, si haceuna consulta en el buscador que en-tonces est vigente estaba salvandoel euro a base de reuniones eternas,de inyecciones de adrenalina y on-dos comunitarios en las economasdbiles que dependan de la decididaactitud de pap y de la ta Merkel.
Pobre Giulia. A saber, cuando sea
mayor, si quemar el peluche ale-mn en un arrebatado acto de rebel-da.H
Ha nacido la hija de Bruni
ySarkozy, llamadaGiu-lia,a la italiana, y noJu-lie, sin que esta circuns-tancia haya provocado
un conicto institucional. Puede es-tar contento el presidente rancs.Es el primero que se ha casado mien-tras ocupaba la ms alta magistra-tura de la Repblica y es el prime-ro que ha sido padre en las mismascondiciones, es decir, bajo la presinde una responsabilidad tan enorme.No s cmo ser la vida de Giulia. Se-guramente se ver sometida a un se-guimiento continuo de los medios,dadas las personalidades tanto delpadre como de la madre. Segura-
mente, cuando sea mayor, podr re-pasar las hemerotecas y sabr que eloso de peluche que le acompaaba
Dos
miradas
josEp maria
Fonalleras EmmaRiverola
Un lg de lngtla Conerencia Episcopal animandoa no votar a los partidos que defen-dan el divorcio, el aborto, la eutana-sia, el matrimonio gay y las opcionesnacionalistas.
En un momento en el que todose recorta, en unos das en los que eldesnimo parece haber calado has-ta el tutano, las encuestas electo-rales adquieren dimensiones de in-alible sentencia bblica. No parecedescabellado temer que aquellas le-
yes que ms han inuido en avor dela igualdad de derechos suran mu-tilaciones. Pero, ante el temor, unopuede quedarse paralizado, salir co-rriendo o tratar de espantarlo. Al fn
y al cabo, son nuestros votos los que,
como una plaga de langostas, se co-mern lo que nuestra voluntad deci-da.H
Al grito de que viene el lo-bo, numerosas parejashomosexuales han deci-dido avanzar el reloj delamor y ungir su unin
con la bendicin de una ley que te-men ver merendada por MarianoRajoyen caso de que se cumplan lospronsticos electorales. Que el PPtiene ganas de hincar el diente a al-gunos de los avances sociales con-seguidos en los ltimos aos no esninguna novedad ni orma parte deun plan oculto. Como ejemplos, susrecursos ante el Tribunal Constitu-cional contra la ley de matrimonioshomosexuales y contra la ley de laigualdad y su reiterada apuesta por
revisar la ley del aborto. Aunque pa-ra apetito voraz, el de alguno de loscompaeros de viaje del PP: ah est
Prostitucin y carreteras
El propsito de la Conse-lleria dInterior de re-gular el ejercicio de laprostitucin para, almenos, limitar su visi-
bilidad est encontrando incon-venientes inesperados. Uno de losejes quiz el principal de la es-trategia de Felip Puig es perseguir
y multar a las prostitutas aposta-das en las carreteras aduciendoque su presencia constituye unriesgo para la seguridad del tr-fco, y con ese objetivo el Governprepara una reorma de la ley ca-talana de carreteras. Pero y ahest el problema la mayor partede las prostitutas ejercen, comoes notorio, junto a carreteras de ti-tularidad estatal, en las que la Ge-neralitat no tiene competenciaspara sancionar; a lo sumo, paralevantar acta de la inraccin y re-
querir a las meretrices que aban-donen el lugar.
Con independencia de la efca-cia que quepa esperar de este m-todo para combatir la prostitu-cin, sera lamentable que no pu-diera ponerse en prctica en todaCatalunya por un absurdo admi-nistrativo. Formalmente, solo laadopcin de una norma similarpor la Administracin central da-ra cobertura legal a la iniciativade la Generalitat, y no parece queesa vaya a ser una prioridad delCongreso que surgir de las elec-ciones del 20-N. Deben, por tanto,explorarse otras vas que permi-tan esquivar con celeridad la in-coherencia que se plantea. Aun-que eso no deber hacer olvidarque si hay prostitucin es porquehay quien la busca y que el proble-ma de raz es el proxenetismo.
Editoriales La opinin del diario se expresa solo en los editoriales.Los artculos exponen posturas personales.
Las costuras de la UEhoy lo son, se descose alguna desus costuras. La de ahora es Italia,con una deuda pblica equivalen-te al 120% de su PIB y un Gobier-no remiso a las medidas que seimponen desde Bruselas y Berln.
Espaa saldr benefciada si losrecursos del ondo se emplean pa-ra avalar las emisiones de deudaque lo necesiten; incluso aunqueno lo precisen, bajarn de precio.Una quita del 50% o el 60% de ladeuda griega tambin restar ten-sin, sobre todo si, como se dice,el ondo puede adquirir bonos depases intervenidos en el merca-do secundario para sostener el va-lor. No hay ninguna razn paraque la deuda espaola sura qui-ta alguna, como tampoco la haypara que las exigencias de capitala los bancos no sean equitativascon los espaoles. El Gobierno de-be emplearse a ondo para vetarcualquier trato discriminatorio,que tendra repercusiones en la li-quidez y la concesin de crditos.
La Unin Europea man-tiene hoy dos reunio-nes, continuacin delas del pasado fn de se-mana, en las que los je-
es de Gobierno de los 17 pasesdel euro, por un lado, y los repre-sentantes de los 27 de la Unin,por otro, han de tomar decisionesimportantes sobre tres grandescaptulos. El primero es el FondoEuropeo de Estabilidad Financie-ra (FEEF), su dotacin y unciones;el segundo es la reestructuracinde la deuda griega; y el ltimo, larecapitalizacin de la banca.
Cada uno de ellos tiene una ex-trema complejidad, tanto tcni-ca como poltica. El paso adelan-te que ha dado Angela Merkel aldefnir a grandes rasgos cmo se-r el ondo en el uturo supone un
gran progreso porque consiste entriplicar, como mnimo, los recur-sos de que dispondr. No se cono-cen muchos detalles, pero algu-nos sern revelados esta maanapor Merkel a los parlamentariosalemanes, a los que tratar de con-
vencer de las ventajas que suponepara Alemania, el pas que aporta-r ms recursos. La cancillera hatomado defnitivamente las rien-das puertas adentro de su pas ypuertas auera. Por eso el sbadorecet a Espaa nuevos esuerzos
y el domingo apunt exigenciasconcretas a Italia, lo que ha abier-to la caja de los truenos en la ter-cera economa de Europa, gober-nada por una coalicin de dicilequilibrio. Cada vez que la UE daun nuevo paso, y los acuerdos queprevisiblemente se adoptarn
EL PERIDICO DE CATALUNYADirector: Enric Hernndez.Directores adjuntos: Albert Sez y Juancho Dumall.Subdirectores: Bernat Gasulla, Joan Manuel Perdig, Iosu de la Torrey Jos Antonio Sorolla.
REAS. Cierre: Alfons Ribera. Opinin: Enric Sala y Albert Garrido. Internacional: Marta Lpez.Poltica: Neus Toms. Economa:Olga Grau. Cosas de la vida: Luis Mauri. Gran Barcelona: Javier Belmonte.Deportes: David Torras. icult: Teresa Cendrs. Dominical: Pau Arens. Edicin grfica: Xavier Jubierrre y FerranSendra. Diagramacin: Ricard Sans. Infografa:Ricard Grcia. Documentacin: Miren Casado. Edicin en cataln:Ricard Fit. Edicin digital: Pep Puig y Miguel ngel Maestro.
Director de arte: Ferran Grau. Delegada en Madrid: Gemma Robles.Defensora de la Igualdad: Eva Peruga.Secretario general de redaccin:Xavier Martnez Chico.Directora de Comunicacin: Montserrat Baldom.
Nombres propios
Bh el AsadPresidente de Siria
n
El rgimen de Damasco ha dado unpaso ms hacia la degeneracin mo-ral absoluta al extender a los hospi-tales las torturas y amenazar a losmdicos y enermeras que atiendena los heridos en las maniestacionesde protesta. 3Pg. 13
m Luz RodrguezSecretaria de Estado
n
El plan destinado a acilitar a losmayores de 55 aos la reduccin de
jornada por razones de salud es unaorma realista de adaptar el marcolaboral al alargamiento hasta los 67aos de la vida activa de los trabaja-dores. 3Pg. 24
Fncec Xve MenaConseller de Empresa
n
El plan de choque que pone en mar-cha la conselleria por valor de 60 mi-llones de euros pretende atender alos desempleados en situacin msacuciante 60.000 personas y com-binar programas asistenciales y deempleo. 3Pg. 12
njd CanalEscritor
Por si haba olvidado alguien la im-portancia de La Cua de Palla en lahistoria de la novela negra editadaen cataln, Canal y lex Martn Es-crib han escritoLa Cua de Palla: re-trat en groc i negre, un relato que seremonta a 1963. 3Pgs. 68 y 69
n
Cnd MurrayMdico
Las declaraciones de los testigos ci-tados por la deensa de Murray nohan hecho ms que empeorar laimagen del mdico, acusado de ho-micidio involuntario por la muertede Michael Jackson a causa de unasobredosis de rmacos. 3Pg. 76
mirCoLEs6 26 DE oCTUBrE DEL 2011