el Periòdicd'And

orra

20dj.

+Llengua

S U M A R I

2. Entrevista a Laia Aguilar

3. Entrevista a Jordi Romeu

4. L’oferta de Sant Jordi

6. Entrevista a Alex Puig

7. Entrevista a Josep Maria Ràfols

Quadern de

Especial Sant Jordi

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 201714 Quadern de Llengua especial Sant Jordi

Laia Aguilar és escriptora, professo·ra de l’Escola d’Escriptura de l’Ate·neu Barcelonès i guionista de sèri·es de televisió. Aguilar ha guanyat el premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2016 amb la novel·la ‘Wolfgang’.

–La primera vegada que es pre-senta al premi Carlemany i guanya, com diuen: ‘arribar i moldre’. –Sí [riu]. La veritat és que l’any pas·sat va ser el primer que em vaig pre·sentar al premi Carlemany per al Fo·ment de la Lectura. Ja tenia la novel·la ‘Wolfgang’ escrita i vaig pensar que podria presentar·la al premi, perquè en les darreres edicions, el certamen ha tirat molt cap a un pú·blic juvenil·adult i la meva novel·la es mou en aquesta franja d’edat.

–Per als qui encara no ho sàpiguen, sobre què tracta la novel·la? –El protagonista de la novel·la és un nen superdotat d’11 anys que toca molt bé el piano des que era petit, té aficions força curioses, menja entre hores i té unes preocupacions que no tenen altres nens de la seva edat. Ell es considera molt intel·ligent, per damunt dels altres. Fins i tot, es per·met el luxe de mirar els nens i adults per damunt de l’espatlla. Tot i això, el nen té una mancança emocional molt forta, la seva mare ha mort i no sap com digerir aquest dol. I a ni·vell emocional, està completament bloquejat. En conjunt, és un perso·natge que presenta contradiccions.

–Pot ser que aquestes contradicci-ons hagin atret el jurat?–La veritat és que no ho sé. Això ho hauré de preguntar als joves d’entre 14 i 16 anys que hem van votar. Quan

–La veritat és que el premi Carle·many és el segon premi al que em presento, per tant, no tinc una tra·jectòria molt àmplia en certàmens. El primer al que em vaig presentar va ser el premi Casero, de novel·les curtes, però no vaig guanyar.

–La intenció és ampliar el currícu-lum de premis?–De moment, la idea és cuidar i mi·mar l’obra ‘Wolfgang’. A més, ja estic escrivint una altra novel·la, per tant, crec que, de moment, deixaré el te·ma concursos per a més endavant.

–Escriu novel·les, però també és guionista i professora, com ho compagina tot plegat?–Vaig fent [riu]. Escric de tant en tant i faig alguna cosa de guions te·levisius, a més, dono classes de nar·rativa a l’Ateneu de Barcelona. És qüestió d’organitzar·se.

–Quins projectes recorda com a guionista?–He gaudit en molts projectes, pe·rò si he de dir alguna sèrie de la que veritablement em sento molt orgu·llosa és ‘Infidels’, de TV3.

2

ENTREVISTA

es presenti el premi els pregunta·ré que és el que més els va agra·dar de la novel·la. Jo crec que és una obra que explora els diferents sen·timents i emocions del personat·ge. Al final, el tema de fons és la pèr·dua i com ens enfrontem a la pèr·dua d’una persona estimada, i més quan tens 11 anys, et sents diferent i no entens el món que t’envolta.

–La novel·la es publicarà el mes que ve. –Exacte, ‘Wolfgang’ encara no s’ha publicat. Es presentarà el 5 de maig i el Premi Carlemany es donarà el 18 del mateix mes, amb la novel·la ja publicada. Això és una variació en relació als altres anys, ja que primer es donava el premi i mesos després sortia la novel·la publicada.

–Quina espera que sigui la reacció dels lectors?–Jo espero que els lectors gaudei·xin amb la història i s’enganxin amb el personatge i l’estimin. En el fons, és una història divertida però que no deixa de tenir una part tendra.

–Ha comentat que es dirigeix a un públic juvenil-adult.–Quan estava escrivint la novel·la ja veia que estaria dirigida a un pú·blic juvenil, però tampoc ho tenia del tot clar, perquè és una d’aques·tes novel·les que s’anomenen pont, com ‘El curiós incident del gos a mit·janit’ o ‘Un monstre em ve a veure’. I un cop vaig parlar amb l’editorial, em van comentar que és una novel·la que podia estar dirigida tant a un públic juvenil com a un públic més adult, perquè parla de sentiments universals i en un moment determi·nat pot arribar a tothom.

–A banda del Carlemany, a quins al-tres premis s’ha presentat?

ESTEFANIA GRACIAESCALDES-ENGORDANY

@EstefaniaGracia

EL PERIÒDIC

«La feina d’escriptora és més solitària, però tens una història pròpia»

–Amb què se sent més còmoda, amb l’escriptura noveŀlística o els guions?–Són dos àmbits diferents i alho·ra tenen similituds: en els dos ca·sos has de crear històries i perso·natges. Però quan fas una sèrie de televisió és un projecte col·lectiu, treballes amb més gent i mai acaba sent la teva història, és un cúmul de diferents opinions. Aquest procés és molt enriquidor i m’agrada, pe·rò és cert que la feina d’un escriptor és més solitària, i el sentiment de la teva obra és diferent, perquè quan és una feina col·lectiva el sentiment és més compartit. Jo podria dir que ara mateix em sento molt còmoda escrivint novel·les.

–Com a professora, diria que l’es-criptura s’aprèn o es porta a dins?–Jo crec que hi ha una part que s’aprèn: la tècnica narrativa, una al·tra que es basa en el que has pogut anar llegint i una altra que és perso·nal i íntima i que no s’ensenya: la mi·rada d’escriptor i com tu t’enfrontes al món i ho escrius. També val a dir que tenir una bona idea no és fàcil, de cada 20, potser una serà bona. H

LaiaAGUILAR

Escriptora, professora i guionista

«‘Wolfgang’ és una novel·la divertida que explora sentiments i emocions universals»

Jordi Romeu (Sant Pere de Riude-bitlles, 1978) és l’escriptor català au-tor del recull de contes ‘Honor de poble poble’, guanyador del premi Sant Carles Borromeu 2016, corres-ponent al 39è aniversari de la Nit Li-terària Andorra, que es va celebrar el novembre passat a Canillo.

–Bomber de professió, llicenciat en INEF i Publicitat i Relacions Públi-ques, a més d’un enamorat de la li-teratura. D’on ve aquesta vocació?–La literatura pot estar en qualse-vol àmbit de la formació. Vaig es-tudiar INEF perquè volia ser bom-ber, seria la meva professió, i des-prés resulta que no és la meva única professió. La literatura em va arri-bar quan ja ho havia fet tot a la vi-da: una feina estable, família i fills. Va ser aleshores, al cap d’un any de néixer el meu fill, quan gaudia de més temps per a mi, quan m’hi vaig posar a fons.

–Hauria d’haver estudiat lletres?–És el dubte que sempre tindré. No em penedeixo de res del que he fet a la meva vida, he après molt. I et di-ré una cosa: Si hagués estudiat lle-tres potser ara seria professor a un institut i res més. No estaria escri-vint perquè la feina potser m’esta-ria ocupant tot el temps. La trajec-tòria és la que és, he escollit un ca-mí per arribar fins aquí i em sembla perfecte perquè va funcionant.

«Publicar un llibre requereix un 10% d’inspiració i la resta no és més que feina i constància»

xen, accions que comencen en un conte i acaben en un altre…

–L’ha sorprès ser el guanyador del premi Carles Borromeu?–Quan et presentes a un premi és per guanyar-lo, però també pen-ses: ‘No me’l donaran’. I quan te’l donen és una sorpresa i una ale-gria. A banda de la dotació econò-mica, que tot s’ha de dir, és molt generosa, el fet de publicar-ho ja és un premi perquè quan t’hi po-ses a escriure, el que busques és ai-xò. Si a sobre et donen un premi, és la bomba.

–Ha notat que guanyar aquest pre-mi li ha aportat alguna cosa a ni-vell social?–El meu reconeixement social es limita al meu poble [Sant Pere de Riudebitlles] i poc més però sí he notat que la gent, si ets escriptor, et tracta diferent. Et miren pensant que si diuen alguna cosa que no és del tot correcta t’ensorraran el lli-bre. Perquè publicar-ne un no re-quereix inspiració, que és un 10%. La resta és feina i constància. Parlar amb gent que inspiri personatges, generar històries i saber reflectir-les al paper.

–On podem trobar el seu llibre per Sant Jordi?–A Andorra, a qualsevol llibreria. A la llibreria La Puça segur, que és on hem fet la presentació. I al meu poble, evidentment, no faltarà en-lloc. H

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 2017 Quadern de Llengua especial Sant Jordi 3

ENTREVISTA

–Quan li agrada posar-se a escriu-re?–Als matins, quan no hi ha ningú despert i puc treballar tranquil. M’aixeco cap a les sis i estic un pa-rell d’hores fins que es desperta la canalla. Intento no saltar-me ni un dia.

–La seva professió li dona idees per escriure? –Sí, però no les he fet servir enca-ra. Un bomber veu moltes coses i algun editor ja m’ha demanat que m’hi posi... Tard o d’hora ho faré, si és que no ho he fet ja, perquè a la feina, com a la vida, no deixes de tenir relació amb altres perso-nes i d’això parlo a ‘Honor de po-ble poble’.

–Ha escrit dues novel·les: ‘Peto-nets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer’, una sàtira de la vi-sió masculina del món de la pare-lla, i ‘Descalça’, que reivindica el dret a la llibertat. Els temes que escull són fruit del seu neguit? –Cada novel·la és diferent. Jo tenia una idea i a partir d’aquí vaig cons-truir els arguments. A ‘Petonets’ volia parlar de la mort i a ‘Descalça’ tenia dos visions: un personatge molt concret que ha viscut molt, que era de camp i amb una vida no tràgica però sí dura; i el món ru-ral. I a ‘Honor de poble poble’ par-lo de les relacions socials a un po-ble, allò que mai sortirà als llibres d’història i que d’alguna manera volia deixar que consti per escrit.

–Mira de marcar línia concreta en la seva carrera literària?–Fins ara tot el que he fet és dife-rent. L’únic que miro és que les pu-blicacions tinguin una alta quali-tat. Res més. El perill més gran d’un escriptor és treure un llibre que no agradi, que no estigui ben escrit. A la crítica no se li ha de fer gaire cas, jo miro que el que escric estigui ben construït, escrit, que els perso-natges siguin versemblants… Una sèrie d’elements que puguis definir l’obra que faig com literatura.

–’Honor de poble poble’ conté his-tòries de personatges diferents separats en minicontes. Tenen re-lació entre ells?–Tots volten sobre les relacions so-cials a un poble i com afecta la ma-nera d’actuar de les persones. Sur-ten personatges molt condicionats pel seu entorn. La manera d’actuar està d’acord amb les convencions que hi ha en un poble i això gene-ra en ells unes contradiccions que fan que pensin d’una manera i ac-tuïn d’una altra. Per a una novel·la fas una escaleta, escena per esce-na, un esquema clar, però en un lli-bre de contes com aquest penses quins temes vols reflectir i adeqües els personatges. A l’hora de cons-truir-ho és molt diferent i perquè quedi rodó és més complicat, per-què no hi ha un únic fil conductor. Cada conte és diferent, però bus-co detalls que els uneixin. Com, per exemple, la localitat on succeeix tot, personatges que es repetei-

IVÁN MOUREANDORRA LA VELLA

@PeriodicAND

«Les relacions socials afecten les persones a l’hora d’actuar»

Jordi ROMEU

MARICEL BLANCH

Escriptor i bomber

L’oferta de Sant Jordi

‘LA SANGRE MUERTA SE ARRASTRA DESPACIO’

SANTA GUADAÑA EDICIONESMARTÍN BLANCOP

‘SEAHORSE: ELS CAVALLETS DE MAR SÓN CRIATURES ESTRANYES’EDITORIAL LÍMITSJANICE PARIAT TRADUCCIÓ: DAVID GÁLVEZ

‘ESCACS DE MORT’

ANDBANKMARCEL FITÉ

‘WIKKA’

EDITORIAL MESCLANTAGUSTÍ FRANCH

‘IDEAS CHINAS’

ICARIA EDITORIALMANUEL MONTOBBIO

‘DEL PAS DE LA CASA, MENUDA MEMÒRIA’

ANM EDITORSMARTA DEU

‘ALCANADRE’EDITORIAL ANDORRA

JOAN PERUGA

‘LA CLARA I LA SOPA DE LLETRES’

ALOMA EDITORSALBERT VILLARÓ I LAURA PAL

‘A L’OMBRA DEL SOLSTICI’EDITORIAL ANDORRA

MANEL GIBERT I SERGI MAS

‘SITRA AHRA’

AUTOEDICIÓDAVID ARRABAL I MARÍA PIZARRO

Assajos, història, retrats, memòria, ciència-ficció, contes il·lustrats, terror, viatges, ficció... L’aparador de llibres d’autors i autores que publiquen novetats (o obra recent) és ampli i divers. Trieu i remeneu!

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 201716 Quadern de Llengua especial Sant Jordi4

‘L’AVENTURA D’EN BOTONET’

AUTOEDICIÓANNEKE VAN DE WAL I FINA RIFÀ

‘CÍRCULOS’

AUTOEDICIÓALEX PUIG

‘VIATGE UNIVERSAL PEL PIRINEU: L’ALTA I LA BAIXA CERDANYA’ (DOS VOLUMS)

EDITORIAL ANDORRA/EDICIONS SALÒRIAJOAN OBIOLS

‘EX-LIBRIS CASA BAURÓ. FULLS DE BIBLIOGARFIA. NÚM. 20’

BIBLIOTECA NACIONALGOVERN D’ANDORRA

‘PERDUT I ALTRES HISTÒRIES DE LES VALLS’

ANM EDITORSROBERT PASTOR

‘EL CAMP DE TREBALL DE LA FALÇ I DEL MARTELL’

EDICIONS SALÒRIAJORDI NISTAL

‘LA SÍNDROME DE L’ESCALA’

EDITORIAL ANDORRAANTONI CAUS

‘HONOR DE POBLE POBLE’

PAGÈS EDITORSJORDI ROMEU

‘ANDORRA DAVANT DEL CANVI CLIMÀTIC. PERSPECTIVA

HISTÒRIA I REPTES’MORABANCALAN WARD

‘EL JOC QUE ESTIMEM 2’

MORABANCDIVERSOS AUTORS

‘TORNA’M LA CUA’EDITORIAL ANDORRA

XAVIER CASALS I TXEMA DÍAZ-TORRENT

‘PASSAPORT SENSE NOM’ANM EDITORS

ANTONI MORELL

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 2017 Quadern de Llengua especial Sant Jordi 5

«L’únic secret en l’escriptura és treballar, treballar i treballar»

Alex Puig és policia, i la seva passió és l’escriptura, sobretot en el gène-re de la ciència-ficció i el terror. Va guanyar el Concurs de contes de Nadal 2014 i ha publicat diversos re-lats en premsa, el conte ‘Caronte’ i la novel·la curta ‘Sherlock Holmes y el extraño caso de la mujer barbu-da’, en el qual s’imagina el detectiu en un futur. Ara s’estrena en novel·la llarga amb ‘Círculos’.

–Primera novel·la!–Sí, és autopublicada. Tot i que ja tens la base de com s’escriu ve tot el procés de maquetació, tant perquè s’adapti a qualsevol sistema digi-tal on la vulguis oferir com per a for-mat paper. I he dissenyat la portada.

–I per què va decidir autopublicar-se en lloc de buscar una editorial?–Perquè és un primer llibre i una edició modesta, unes 200 pàgi-nes. Estava impacient per publicar-lo i no podia esperar que una edi-torial l’agafés, ja que van carrega-des de manuscrits, o segueixen les tendències. ‘Círculos’ va dirigida a un públic objectiu molt concret: és una novel·la de terror ambientada en Lovecraft.

–I pel camí ha après molt.–Tot el procés de maquetació i el que ve després, el màrqueting: com vendre un llibre sense vendre’l! Ha estat un procés d’aprenentatge:

–Quina perla... I com encaixa a la se-va novel·la?–Basant-me en la premissa d’aquests éssers que viuen a l’espai exterior, i en honor a un dels relats de Lovecraft, ‘L’ombra sobre Inns-mouth’, creo ‘Círculos’. M’he ba-sat en un fet real, perquè l’any 2014, al fons marí de la costa croata van aparèixer més de 50 cercles amb una disposició molt particular: el di-àmetre, de tots, era de 50 metres, estaven a 300 metres els uns dels altres, i tots estaven en línia amb la costa a 300 metres.

–Cercles perfectes!–No hi trobaven explicació. I allà no hi creixia res, ni una alga, però hi ha-via sobrepoblació de fauna mari-na, perquè alguna cosa els atreia. La disposició dels cercles era ma-temàtica, perfecta! Tot això, més l’enigma de no saber com s’havien format, va fer brotar la llavor de la idea de la novel·la.

–Què se n’ha fet dels cercles?–Un any més tard la revista ‘Natu-re’ va publicar la presumpta respos-ta: que els feia un peix, molt similar al peix globus, per atreure les feme-lles i aparellar-se. Un peix que crea una mena de niu. Però, bé, un peix pot ser tan matemàticament exac-te? Segurament és així, però dona per somiar i imaginar i jo em vaig in-ventar una altra solució: ‘Círculos’.

–El protagonista de ‘Círculos’ és un arqueòleg.

ENTREVISTA

primer, escriure una novel·la, i se-gon, la part final.

–A Amazon ‘Círculos’ està tenint molt d’èxit.–T’has d’anar fent el teu públic ob-jectiu i les entrades al meu bloc i a les xarxes de temàtica relacionada, sobretot temes de Lovecraft.

–Parli’ns de Lovecraft.–Lovecraft és el fundador de l’hor-ror còsmic, un subgènere del terror. Va fusionar la ciència-ficció amb el terror.

–’Alien’?–Sí i no. Ell va viure a principis del segle XX, i li agradava molt Poe. A més, tenia una visió molt particular de l’univers. La seva premissa és: en un temps anterior a la raça huma-na, hi havia uns ens superiors, intel-ligents, que governaven tot l’uni-vers; els primigenis. Quan la raça humana creix i evoluciona inventa la màgia negra, mitjançant la qual expulsa els primigenis que gover-naven la Terra. Això és Lovecraft. En els seus relats explica la seva teoria, i es veu la seva aversió al mar, a tot allò viscós, al contacte físic...

–Però, s’ho creia de veritat o només és literatura?–Penso que una part d’ell sí s’ho cre-ia, perquè molt d’enteniment no te-nia. Era esquizofrènic, tenia mànies i moltes aversions, i era un racista i un misogin. Amb una lectura sen-zilla no es veu, hi has d’aprofundir.

ESTHER JOVER MARTINESCALDES-ENGORDANY

@estherjoverm

MARICEL BLANCH

–Sí, en els Mites de Cthulhu de Love-craft va inventar la ciutat d’Arkham, on hi ha el riu Miskatonic, i en honor del riu hi ha la Universitat de Miska-tonic. Tot és imaginari. En aquesta universitat hi ha un professor que es diu Allan Fadock. A la novel·la, Fa-dock Allan és un becari que va a in-vestigar els cercles. Quan arriba al lloc dels fets es fa el seu equip: una guia local, una periodista del ‘Natio-nal Geographic’ i un càmera. L’equip comença a investigar i descobreix la veritat... Que no és un peix!

–Quin retorn està rebent dels se-guidors de Lovecraft?–Molt positiu! Al llibre hi ha molts detalls còmplices amb el món Lo-vecraft, com el nom del protago-nista.

–En què està ara?–M’han seleccionat per a una an-tologia que coordina Juan de Di-os Garduña, ambientat en cases de terror. També he escrit la novel·la ‘Síndrome de Aurora’ amb un amic i l’hem presentada a un concurs im-portant, a veure si tenim sort! Qui no ho intenta no ho aconsegueix! I ja n’estic preparant una altra.

–S’ha de ser constant.–El mercat és molt gran, hi ha gent que escriu molt bé, i l’únic secret és treballar, treballar i treballar. A algú li agradarà el que escrius, per tant, si vols escriure, escriu, i aprèn a es-criure! És tot un procés. Jo he fet di-versos cursos i en faré més. H

ÀlexPUIG

Escriptor i policia

«‘Círculos’ va dirigida a un públic molt concret: és una novel·la de terror inspirada en Lovecraft»

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 201718 Quadern de Llengua especial Sant Jordi6

El periodista barceloní Josep Maria Ràfols confessa que va deixar el que considera una de les millors profes-sions del món per endinsar-se en el món de la literatura, un repte pen-dent que tenia des de jove. Després d’una exitosa carrera periodística per mitjans reconeguts com ‘El Pe-riódico de Catalunya’, ‘El País’ o TV3 i de posar el seu granet de sorra en la creació d’EL PERIÒDIC, Ràfols s’es-trena amb la novel·la ‘El xiscle de la sirena’, guardonada amb el premi Fiter i Rossell 2016.

–Què porta a un periodista com vostè que ha treballat en diversos mitjans de renom a entrar en el món de la literatura?–El periodisme és una professió meravellosa, la que per a mi té més encant de totes, perquè et per-met saber-ho tot. Aquesta ànsia de sempre voler-ho saber tot tan pròpia dels periodistes. Per mi, pe-rò, el periodisme també té un punt no tan positiu que és el fet que pro-voca, a vegades, una certa frustra-ció des del punt de vista de l’estil. Jo vaig començar en el món del peri-odisme perquè el que volia era es-criure però pensava que escrivint novel·les no em guanyaria mai la vida però en canvi omplint diaris i fent televisió, sí. El que passa és que aquest decisió genera, a llarg ter-mini, una petita frustració que és la d’haver descriure sense adjectius,

–I del món de la literatura?–El món de la literatura et permet imaginar-ho tot. Això contrasta amb la història del periodista que ha de relatar el que veu, el que li ex-pliquen. El literat, en canvi, fa ser-vir la imaginació sense aturador i, a més, basant-se, en el meu cas, amb els coneixements que m’ha donat la vida com a periodista.

–Centrem-nos més en la novel·la ‘El xiscle de la sirena’ que va guanyar el premi Fiter i Rossell l’any passat. Com la definiria vostè?–És una novel·la històrica perquè és fruit d’una investigació molt llar-ga sobre la vida de Barcelona du-rant els segles XVIII i XIX i, al mateix temps, és una novel·la d’intriga per-què en el marc de la Barcelona his-tòrica es produeix un misteri que va corrent pels segles. El marc de la novel·la, a més, és la construcció d’una autopista per sobre del mar que va des de Barcelona a Mallorca i que té lloc d’aquí a 20 anys.

–Andorra també té un petit espai dins de la història.–Sí. Resulta que hi ha dos personat-ges de la història que fugen a França perquè són jueus i estan perseguits a Espanya. Marxen a França pe-rò allà també es troben al cap d’un temps amb la seva persecució i han de tornar a fugir. Acaben a Andorra, concretament al poble de Pal i allà es troben que el capellà del poble no els permet posar un gran retau-le barroc a l’única església romànica

ENTREVISTA

d’una manera molt plana, desapas-sionada, amb un llenguatge escèp-tic. Una frustració que quan deixes el periodisme i et poses a fer novel·la marxa i et surt aquest vessant més literari i, fins i tot, una mica poètic. En aquest sentit, aquest llibre és una explosió d’ànsies contingudes durant un grapat d’anys.

–Periodisme i literatura tenen punts en comú o són professions totalment independents?–Són totalment independents ex-cepte en alguns punts on es troben. El problema és que són professions que no passen per un bon moment i que crec que no hi han passat mai. Per exemple, resulta que hi ha una explosió en un autobús que trans-porta futbolistes i que has de tancar la notícia en mitja hora, de manera que difícilment tens temps per po-sar literatura. La rapidesa exigida és la que mata el cuc literari dels peri-odistes que el tenen, perquè també n’hi ha que no en disposen.

–Què és el que més el fascina del món del periodisme?–Del món del periodisme em fasci-na la quantitat de gent diversa que arribes a conèixer. Parlo de fer el pe-riodisme que anomenem de carrer. El problema que té això és que els llocs de feina per a periodistes de carrer solen estar poc ben pagats i si puges un esgraó tens accés a mesa-des més bones però perds l’essèn-cia del periodisme que és el contac-te amb la gent.

LÍDIA RAVENTÓSESCALDES-ENGORDANY

@LidiaRaventos

que tenen. Al final, el capellà deci-deix tirar a terra l’absis semicircular per construir-ne un de rectangular i així poder encabir el retaule bar-roc. Aquests dos personatges que arriben a Pal fugint acaben treba-llant en la construcció de l’absis de l’església. Aquesta és la petita pin-zellada d’andorranisme que hi ha a la novel·la.

–Què va significar per a vostè gua-nyar el premi Fiter i Rossell 2016?–Com dir-ho... Jo vaig prendre la decisió de deixar el periodisme i in-tentar fer literatura. Si aquest can-vi aconsegueix un reconeixement com és el premi Fiter i Rossell és re-alment una satisfacció immensa. I m’anima a continuar. No podria de-sitjar res millor.

–Vostè també va participar en el naixement d’EL PERIÒDIC ara fa 20 anys.–Sí, així és. Quan es va posar en marxa EL PERIÒDIC D’ANDOR-RA jo treballava com a subdirec-tor d’‘El Periódico de Catalunya’. En posar-se en marxa el mitjà andor-rà em van enviar a passar una tem-porada relativament curta al Prin-cipat per donar un cop de mà a l’ar-rencada del diari, en el seu dia a dia. Va ser una bona experiència, m’ho vaig passar molt bé i estic orgullós d’haver-ho fet i que encara conti-nuï obert és una gran satisfacció tenint en compte el mal moment que passa el món de la premsa es-crita. H

«El periodisme et genera, a llarg termini, una petita frustració per haver d’escriure sense adjectius»

Josep MariaRÀFOLS

Periodista i escriptor

«‘El xiscle de la sirena’ és una explosió d’ànsies contingudes»

DIJOUS, 20 D’ABRIL DEL 2017 Quadern de Llengua especial Sant Jordi 7

ENTREVISTAMARICEL BLANCH