MVR 1

Núm. 4Any 2011

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

ARX

IU C

OLL

A J

OV

ES X

IQU

ETS

DE

VALL

SA

RXIU

CO

LLA

JO

VES

XIQ

UET

S D

E VA

LLS

2 MVR

Divendres 8 d’abril 19.00hMUSEU DE LA VIDA RURALAmb la presència de Cosima Dannoritzer

ORGANITZEN:

MVR 3

Editorial El Museu de la Vida Rural no para de créixer. I ho fa en un doble sentit: d’una banda, es guanya en espai, en equipaments; de l’altra, es guanya, també, en projecció i en oferta d’activitats. El fet és que, tal com el plantegem nosaltres, un museu és un espai de rica interactivitat entre sectors diversos. Un espai dinàmic, en constant evolució, perquè dóna compte d’una realitat canviant. No ens sem-bla arriscat afirmar, doncs, que som un museu de referència tant per l’atractiu espai físic ubicat a l’Espluga de Francolí com pel febril desplegament a la xarxa.

En aquest sentit, el passat 28 de desembre del 2010, vam celebrar, al Palau Robert de Barcelona, una presentació múltiple per als mitjans. Hi eren presents el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, el director del Museu, Ramon Rosich, l’arquitecte Dani Freixes, i el director de la nova col·lecció Museu de la Vida Rural de llibres d’etnologia, Jordi Llavina.

Carles Duarte va esbossar els principals punts de creixe-ment del Museu de la Vida Rural i va posar en relleu l’esforç que es fa des de la Fundació per millorar el MVR, tant des del punt de vista infraestructural com des del punt de vista editorial. I així va insistir en la important reforma i ampliació del museu, a càrrec de Dani Freixes i el seu equip, i en l’aparició de la nova col·lecció de llibres de tema etnològic, el primer número de la qual és el nou catàleg del MVR.

Tot seguit, Ramon Rosich va fer una valoració del primer any de vida del MVR d’ençà de la reinauguració el 10 d’octubre del 2009. Els números conviden a l’optimisme, va suggerir Rosich, que, això no obstant, va remarcar la importància de continuar treballant per adequar un fons tan valuós a les necessitats del visitant actual del museu.

El següent a prendre la paraula va ser l’arquitecte Dani Frei-xes que, amb l’ajut d’un power point, va explicar d’una manera pla-nera i entenedora la imminent ampliació del museu. Aquestes obres permetran l’exhibició de peces molt voluminoses, com els diversos carros que, fins ara, era impossible mostrar. A més, l’ambiciosa am-pliació dotarà el museu d’unes noves dependències, destinades als estudiants, en què es realitzaran tallers diversos.

Finalment, Jordi Llavina va presentar el primer número de la nova col·lecció Museu de la Vida Rural: el catàleg del MVR, que du per títol La força de la mà de l’home, que ha estat dissenyat per Tere Moral i inclou les fotografies d’Albert Carreras i Jordi Vidal. El relat acompanya el visitant al llarg de les diverses plantes i sales d’exposició del museu i li’n fa veure les peces més destacades i els processos professionals més significatius. El nou catàleg incorpora, a banda el català, la traducció del text en tres llengües: castellà, an-glès i francès.

A més, el MVR ha engegat una fructífera col·laboració amb la revista Sàpiens. Cada mes, aquesta publicació ofereix una pàgina sobre els oficis perduts, aprofitant els materials i el discurs del nos-tre museu.

Índex4 La col·lecció5 El visitant convidat Pep Riera, membre fundador

d’Unió de Pagesos6 L’article Josep Maria Cortès, president de

la Colla Joves Xiquets de Valls8 D’un altre temps9 El rebost La recepta de Manel Romero, del restaurant Castell del Remei El vi, maridatge de la D.O. Conca de Barberà10 L’entrevista Ismael Porta i Balanyà 12 Sortim Fonda Casa Miret Dansa de la Mort de Verges13 Lectures14 Programa cultural15 Estem en xarxa

El perxeButlletí del Museu de la Vida RuralNúmero 4, març de 2011

Equip de redacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich. Fotografies: Albert Carreras, Ramon Ro-sich, Arxiu de la Colla Joves Xiquets de Valls i Arxiu del Museu de la Vida Rural.Disseny Gràfic: APRODISCAEdició: Museu de la Vida Rural

SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuï-tament el butlletí del MVR en format digi-tal envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat

Fundació Lluís CarullaMuseu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíTel. 977 87 05 76www.museuvidarural.cat

HORARIS D’OBERTURA DEL MVRDe dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 hDiumenges i festius de 10.30 a 14.00 h

El Museu obre tots els dies de l’any excep-te els dilluns, l’1 i 6 de gener, el Dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre.

EL PERXE

4 MVR

Joaquim Espuny. De terra, de riu, de fang...

Peces destacades del fons del MVR

LA COL·LECCIÓ

El divendres 4 de març s’inaugurà al MVR l’exposició De terra, de riu, de fang...de l’escultor tortosí Joaquim Espuny, un autor que utilitza els procediments ceràmics com a mitjà tot defugint del concepte tècnic li-mitatiu del material emprat. Treballa amb el gres i les terres refractàries, que barreja molt sovint amb altres materials, com pedres, vidres, fustes o metalls. El resultat són unes obres on es potencien en gran manera les propietats d’aquests materials.

En aquesta exposició la terra és l’unic material emprat com a forma d’expressió. Terres refractàries, en aquest cas, tractades amb tècniques ceràmiques. Aquest és el coratge que dóna sentit a l’obra que pretén seduir l’espectador, interrogar-lo a cada una de les propostes creatives.De terra, de riu, de fang... es podrà veure al Museu fins l’1 de maig.

EsclopetDimensions: 15,5 x 8 x 4 cmData: Segle XVIII

AlenaDimensions: 26 x 4 x 4 cmData: Segle XX

Punxó d’acer emprat per espardenyers, sabaters, basters i d’altres oficis, per punxar, cosir, teixir o repuntar.

Ensulfatadora manualDimensions: 48 x 40 x 19 cmData: Segle XIX - XX

Trepant de basterDimensions: 14 x 1,5 cmData: Segle XX

Tipus d’escarpre amb el tall circular (en forma de cor en aquest cas) que els basters utilitzen per fer forats decoratius al cuiro.

Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que ser-veix com a guant sense dits per guardar la mà del segador dels talls que es podria fer amb la falç.

Aparell que consta d’un dipòsit de cou-re de forma apla-nada que s’adapta a l’esquena d’una persona i que mit-jançant una bomba de pistó accionada per una palanca comprimeix el lí-quid en un petit di-pòsit cilíndric d’on surt per la boqueta polvoritzat.

MVR 5

L’origen rural de la riquesa L’agricultura és l’art de produir ali-ments, a partir d’unes tècniques que han anat evolucionant des del neolític, quan hom descobreix la manera de reproduir unes plantes considerades comestibles.

A Catalunya l’agricultura ha estat fonamental per fer possible el de-senvolupament econòmic del país, sobretot a partir dels segles XVII i XVIII, quan amb un important creixement demogràfic apareix la manufactura i després la indústria.

L’agricultura havia treballat fins aleshores per a l’autoconsum, amb ben poc excedent per vendre als mercats, que en tot cas sempre eren molt propers. Els volums de producció eren tan baixos que qualsevol contratemps meteorolò-gic condemnava els pagesos a pas-sar gana.

És important que un procés neces-sàriament identitari com el nostre conegui molt bé l’evolució histò-rica i el paper que hi ha tingut la pagesia, que fins el segle XIX cons-tituïa el 80% de la població activa.

I per conèixer i sobretot entendre aquest procés, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí té un important valor pedagògic a l’abast de petits i grans. Jo tinc la sort d’haver-hi estat tres vegades i he pogut observar les ampliacions que s’hi han fet. Vull tornar-hi ben aviat, aquest cop acompanyant els meus néts perquè contemplin les eines, els estris i finalment les pri-meres màquines, que van fer pos-sible rompre la dura terra primer i millorar les produccions després, passant per les transformacions ar-tesanals dels cereals, el raïm i les olives. Aquests productes aconse-guits artesanalment van fer possi-ble un comerç agrari a llarga dis-tància i les primeres acumulacions de capital cara al posterior desen-volupament industrial.

Tot el que hi ha al Museu ens fa adonar de la importància també de tots aquells oficis que en el medi rural feien possible la construcció d’arades, carros, aixades, guarni-ments o premses per als cellers i trulls. I a imaginar-nos que malgrat l’aparició d’aquests estris, l’esforç

físic del pagès era essencial, treba-llar de sol a sol també i en definiti-va “cansar-se com un animal”.

Perquè al capdavall el tractor, la veritable revolució des de l’ara-da romana, és cosa de quatre dies mentre que l’agricultura i l’ofici de pagès tenen deu mil anys.

Pep RieraExdirigent d’Unió de Pagesos

VISITANT CONVIDAT

ACTUALITAT

Després del canvi de govern fruit del triomf de Conver-gència i Unió a les passades eleccions, els pagesos, i molt especialment els seus representants sindicals, resten ama-tents per veure si el nou executiu tirarà endavant les mesures que es van acordar el passat 14 d’abril en el ple monogràfic extraordinari celebrat al Parlament de Catalu-nya sobre l’estat de la pagesia al país. Hem de recordar que Con-vergència i Unió va votar a favor de tots els compromisos que es van acordar aquell dia, per unani-mitat, al Parlament.Josep Maria Pelegrí, nou conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ja ha rebut les demandes del sector per tal que tiri endavant els acords presos amb la major diligència i celeritat possibles, donada la gravíssima

crisi que travessa la pagesia. La mesura que més urgència corre és la d’evitar, si cal mitjançant sancions, injustícies en el preu que les grans distribuïdores paguen als page-

sos pels aliments. La lluita per uns preus dignes és vital pels pagesos si es vol que aquest sector tingui un encaix viable en la Catalunya del segle XXI. Una altra de les demandes que Jo-sep Maria Pelegrí s’haurà d’afanyar a acomplir és la modificació del Pro-grama de Desenvolupament Rural, que ha de prioritzar aspectes als que no ha donat prou importància en els darrers anys, o que, tot i ser ja dins el programa, no han rebut l’atenció

suficient per part de les institucions resoponsables. Els més importants entre ells, la modernització del sector i la necessària incorporació del jovent al món de la pagesia.

Els pagesos expectants amb el nou govern

6 MVR

L’ARTICLE

Aquesta fita és un descans més en el llarg camí que va començar fa 200 anys. Com tots els camins llargs, hi ha pujades que costen més i baixades on tot va millor. El fet casteller no ha estat dife-rent i, tot i tenir bones èpoques, no tan bones i dolentes, ara viu el millor moment, tot i que que-da molt camí per fer. Fa 200 anys van començar els castells a Valls, de la mà de Josep Batet, àlies el Casteller, artífex de la Colla dels Menestrals (actual Colla Joves Xiquets de Valls). Aquests castells eren una evolu-ció del Ball de Valencians, amb la principal diferència que el Ball de Valencians eren sostres de gent, o més ben dit, a cada pis de l’estructura hi havia menys gent que al pis de sota, formant així una estructura humana pirami-dal. Només en el pilar i el dos (o torre) es complia, que menys a la pinya1 i en el pom de dalt2, a tots els altres pisos hi havia el mateix número de persones. Com deia, això es va modificar intentant estructures de pilars agafats en-tre ells, que són els castells que coneixem avui en dia. Aquestes estructures permetien fer castells més alts, tot i la seva inestabili-tat. Per això es va poder superar el sostre de set pisos i fer-ne de vuit, de nou i, fa onze anys, aconseguir els castells de deu pisos. En aquests 200 anys, hi ha hagut èpoques de tot. Hi va haver una pri-mera època, anomenada d’or (1851-1889), en què es van aconseguir els primers castells de nou de la història. A finals del segle XIX es van establir els millors castells que fins fa poc no hem pogut igualar. Encara en queda un, però, que no s’ha pogut assolir, el tres de nou amb folre.

El segle XX ha estat un camí tortuós per al fet casteller. Va començar amb una gran crisi que quasi va fer desa-parèixer els castells. La fil·loxera va provocar que molta gent marxés del camp per anar a la ciutat i els caste-llers van desaparèixer a la majoria de llocs. Només a la zona més tradicio-nal, Camp de Tarragona i el Penedès, es va mantenir una dèbil activitat, mal vista per l’alta cultura, sense reconei-xement social, on era molt difícil arri-bar a veure castells de vuit pisos. Als

anys setanta va començar a millorar la situació gràcies a la constància de les co-lles resistents i a reconeguts intel·lectuals, com Pere Ca-talà i Roca, que va introdu-ir a la premsa fotografies i cròniques castelleres. Tam-bé van aparèixer més colles i es van consolidar els cas-tells de vuit, fins i tot es va poder veure el dos de vuit amb folre en alguna ocasió. Als anys vuitanta es va re-alitzar el salt necessari per reimpulsar el fet casteller i començà la segona època d’or (1981-1993). Les dues colles de Valls van aconse-guir descarregar el cinc de vuit, i el tres i quatre de nou amb folre. A més, es van co-mençar a emetre imatges i reportatges per TV3. Els anys noranta van significar el gran boom, començava l’època de platí (1993-actu-alitat) amb la reaparició de gammes extres com el dos de nou amb folre i manilles i el cinc de nou amb folre. A més van aparèixer colles per tot Catalunya. Ha estat en l’última dècada quan s’ha consolidat aquest

gran èxit, amb aparicions de més gam-mes extres, com el quatre de nou sen-se folre, quatre de nou amb folre i agu-lla3, tres de nou amb folre i agulla, dos de vuit sense folre, pilar de vuit amb folre i manilles, tres de deu sense folre i manilles i el dos de nou amb folre. Durant aquests anys, s’han consoli-dat els castells a TV3 amb programa propi, a més se n’ha fet gran difusió per ràdio i premsa escrita, tant a diaris com a la primera revista exclusiva, la revista Castells.

Caminant durant 200 anys

L’any passat la UNESCO va declarar els castelleres Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El fet casteller és un acte cultural únic, que implica tots el valors i més, que la UNESCO pretén protegir i impulsar.

JOSEP MARIA CORTÈS - COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

4 de 7 de la Colla Joves Xiquets amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Municipal de Valls. 1918 - Foto Pere Català Pic

MVR 7

L’ARTICLE

Actualment, el fet casteller és molt va-lorat per la societat catalana. Han apa-regut colles a tot el principat a més de Mallorca i a la Catalunya Nord. Hi ha 59 colles i més de 10.000 castellers en actiu. A més, s’han creat colles a Xile, Brasil, Mèxic i Xina. En moltes festes majors tenen l’actuació castellera com la principal atracció (la Bisbal, Arboç, Vilafranca, Valls...). És un especta-cle molt rentable, ja que implica que per pocs diners tens la participació de centenars de persones en la festa, tant dels castellers com d’espectadors, cosa que garanteix una major afluència de gent. A més de l’aposta per un element propi de la nostra cultura popular i tradicional. Qualsevol país que es va-lora potencia la cultura pròpia davant d’altres i a Catalunya, moltes vegades, s’ha preferit apostar per coses de fora de casa. Un cop hem contextualitzat la situa-ció actual del fet casteller, caldria es-pecificar per què es mereix i per què serveix el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els valors que intenta divulgar la UNESCO són la tradició, la integració i la represen-tativitat en base a la comunitat4. El fet casteller representa aquests valors. A més, els castells són el màxim expo-nent del treball en equip. Tothom, tingui la condició física o social que tingui, és vàlid per fer castells. Un cop ens posem la camisa i anem a fer un castell, la persona més forta, la més fluixa, home, dona, vell, nen, nena... són necessaris. L’esforç, la constància, l’equilibri de forces en el treball en equip... es posen en pràctica cada ve-gada que es munta una pinya i es rea-litza un castell. La igualtat es demostra en el castell en si, ja que és un treball on tots tenim la nostra participació i el mateix mèrit, ningú pot fer un castell sol. És evident que també cohesiona la societat catalana, ja que hi ha un trobada de gent de totes les procedèn-cies. Aquest nomenament implica dos grans repercussions. D’una banda, el compromís internacional del govern espanyol de protegir i potenciar el fet casteller. I de l’altra, la promoció, ja que en tot el món són uns 300 ele-ments culturals que han rebut aquest reconeixement. Un cop fet aquest des-cans, hem de reprendre el camí. Els reptes del futur són dos, mantenir el nivell actual i continuar amb la mi-

Notes:

1. És la base del castell. Està formada per homes

i dones de totes les edats, alçades i complexions.

2. Últims dos pisos dels castells, format per dos

nens que n’aguanten un altre que s’acotxa per

ajudar a pujar-ne un últim, l’anxaneta.

3. Nom del pilar que munta dins de l’estruc-

tura de tres, quatre o cinc. És una construcció

composta.

4.http://www.unesco.org/culture/ich/index.

php?lg=es&pg=00002

llora de la seguretat, camí que es va començar excel·lentment amb la in-troducció del casc en el pom de dalt. Com heu pogut veure, portem un llarg camí fet, en què aquest reconeixement ha estat una parada més. Però tots es-tem convençuts de continuar.

JOSEP MARIA CORTÈSPresident de la Colla Joves

Xiquets de Valls

5 de 9 amb folre aixecat durant les festes de Santa Tecla de Tarragona . 2010

8 MVR

D’UN ALTRE TEMPS

De vegades, si trobo un portal obert, dono una ullada a les quadres dels animals. Impressionant espectacle! La foscor dels locals, les penjarelles de teranyines, els vidres tren-cats, els corrents d’aire, les parets plenes de m..., els sos-tres plens de m..., els sols de terra plens de m..., els mos-quers de l’estiu, la tebior glaciar de l’hivern, les goteres, els desballestament general... Pobres animals! El menys que es pot dir és que estan mal instal·lats. Molts pagesos

troben, però, que ja estan bé, que no hi ha res a tocar, que qualsevol millora seria diners llençats. (A les masies, els propietaris, per als quals és axiomàtic que l’agricultura és un negoci que es pot fer sense capital, tenen la culpa de l’abandó quasi general, de la misèria de les cases i de les quadres).

JOSEP PLA

El campanaret (1964)

Impressionant espectacle!

150 anys mesurant el temps

Aquest any es commemoren els 150 anys del Calendari dels pagesos, editat per primera vegada el 1861. Es tracta de la publicació viva més antiga en català, tot i que durant el franquisme es va publicar en castellà. L’edició del 2011 inclou 22 pàgines extres amb un repàs del que ha estat el calendari aquests anys, la vida de la pagesia i una efemèride destacada per cada any.La publicació s’ha mantingut fidel al seu esperit. Recull la sortida i posta del sol, les llunes, el santoral, pronòstics del temps, mercats, fires i calendari de pràctiques agrícoles. Tampoc ha canviat gaire el format, de fet, en 150 anys s’ha renovat la portada en només tres ocasions, la darrera el 1874. L’edició d’enguany és de 76.000 exem-plars. Per commemorar aquesta efemèride l’editorial Publicacions Tomàs, propietària de l’almanac, ha creat una exposició itinerant que fa un repàs a aquest segle i mig d’història de l’anuari.

MVR 9

La recepta Arròs de pagès amb conill i cargols

El vi

PREPARACIÓPosarem l’oli a escalfar en una paella on afegirem el conill i la cansalada deixant-ho rostir. Afegirem la ceba i el pebrot tot ben picat i un cop sofregit hi afegirem el brandi fent-lo reduir. Se-guidament afegirem el tomàquet trossejat i la botifarra negra i ho deixarem reduir junt amb els cargols. Quan tindrem la mar-ca a punt afegirem l’arròs, donarem dos tombs i posarem el brou de carn prèviament escalfat. Anirem posant la mongeta verda, la carxofa, el carbassó i els bolets. Afegirem la picada, la sal, el llorer i la farigola deixant-ho coure entre 10 i 15 minuts (depenent de la varietat d’arròs utilitzada). Aquest arròs és molt bo una mica caldós. La quantitat de brou pot variar segons si es bull més intensament o menys, segons el gust del cuiner.

Portell rosat trepat 2010Celler Vinícola de Sarralwww.cava-portell.com

Aquest és un plat complex i els seus múltiples components poden maridar-se de maneres molt diverses. En triarem una d’elles i apostarem per un rosat trepat, el de la Cooperativa de Sarral, 2010. Les aromes amíliques de maduixa i gerd, tan po-tents en el tast, minvaran una mica davant del plat però el costat especiat del vi, normalment amagat, ressorgirà amb força al costat del safrà, els bolets, el llorer i la farigola. La melositat del plat, amb la cansalada i la botifarra, potenciarà el lleuger costat sucrós del vi i les textures de l’arròs i els cargols arrodoniran a la perfecció la seva acidesa.

EL REBOST

Cuiner: Manel RomeroRestaurant Castell del RemeiFinca Castell del Remei s/n25333 Castell de Remei977 340 293

INGREDIENTSPER A 4 PERSONES

• ½ kg de conill• ½ kg de cargols escaldats• 50 g de cansalada trossejada• 1 ceba• 1 pebrot verd• ¼ de pebrot vermell• 3 tomàquets madurs pelats• ½ got de brandi• 400 g d’arròs bomba

• 10 cl d’oli d’oliva• 50 g de botifarra negra • 50 g de carbassó trossejat• 50 g de bolets de temporada• 1 carxofa pelada i trossejada• 1 picada amb 2 grans d’all, julivert, safrà, 4 avellanes i 4 ametlles• 2 l de brou de carn• Sal• Llorer• Farigola

L’alimentació és un aspecte que podem millorar per tenir cura de la salut i del medi ambient. Hem elaborat una llista de dotze propòsits que volem compartir:

• Utilitza una cistella o carro enlloc de bosses d’un sol ús.

• Menys quantitat i més qualitat.

• Minimitza els productes envasats i re-dueix els residus.

• Productes de proximitat. Menys trans-port, menys emissions de CO

2 i més de-

senvolupament econòmic de la zona.

• Fresc i de temporada. La terra t’ofereix el que necessites en cada època de l’any.

• Substitueix estovalles i tovallons de pa-per pels de roba reutilitzables.

• Productes ecològics. Són saborosos, sa-ludables, estan produïts sense pesticides ni adobs químics, amb els additius indis-pensables i no s’utilitzen organismes mo-dificats genèticament.

• Dieta equilibrada i sana. Rica en ver-dures, cereals, llegums i fruites, reduint la ingesta d’alcohol, de greixos saturats i de dolços.

• Informa’t sobre el peix i marisc. Es pes-ca mitjançant mètodes selectius respec-tant altres espècies i el fons marí?

• Informa’t sobre la carn i els derivats ani-mals. S’ha respectat el benestar dels ani-mals? S’han utilitzat antibiòtics preventius o hormones?

• Estris de cuina. Hi ha metalls que trans-meten substàncies tòxiques al menjar a temperatures altes. Han d’estar recoberts d’algun material que sigui innocu, com la ceràmica.

• Dóna al menjar la importància que es mereix: dedica-li temps i un ambient agradable.

Bon profit!

HORTUS APRODISCAE

Dotze propòsits per a unaalimentació ecològica

10 MVR

L’ENTREVISTA

L’afició pels pessebres ve de família?El meu avi matern, l’Ismael Balanyà Freixa, abans de la guerra feia pesse-bres panoràmics i amb diorames. Ana-va a comprar figures a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Un figuraire que li agradava era el Pep del Nas, que crea-va un figura, en treia el motllo, en feia tres còpies i després destruïa el motllo. Conservo figures seves dels anys 20.

Quan fa el primer pessebre?Jo només havia vist els pessebres de l’avi en fotografia. Tenia 11 anys quan vaig veure una exposició de diorames a “la Caixa” i en vaig sortir tan impressi-onat que vaig intentar copiar-los. Vaig muntar el primer pessebre amb cartoli-nes en un caixó de cartró tancat.

I quan passa de ser una afició més, a ser una passió?Des del primer moment. Tornava del col·legi, berenava, feia deures i em de-dicava a muntar el pessebre. Primer ho feia a la taula del menjador, després, quan vaig introduir el guix, a la cuina,

i més endavant vaig fer cap a les golfes.No és fins el 1981, quan cobro el pri-mer sou d’autònom per la creació de la Mulassa, que encarrego figures a l’es-cultor Martí Castells.

Quins pessebristes hauríem de conèixer?En el món del pessebrisme cal diferen-ciar paisatgistes i escultors o figuraires. D’entre els escultors destacaria Ramon Amadeu, Domènech Talarn, Martí Cas-tells i Josep Traité. D’entre els paisatgis-tes, Joan Mestres Baixes.

Fins on l’ha portat aquesta afició?M’ha portat a viatjar en funció dels pes-sebres. A visitar qualsevol indret i bus-car-ne. Abans era més difícil, per exem-ple, trobar-ne a Egipte va costar molt, ara puc sortir documentat de casa. La darrera aventura ha estat comissari-ar l’exposició de 45 diorames a Ponte San Pietro, a Itàlia, el desembre passat. Van sortir en un camió amb un remolc de 18 metres de llargada i alguns van arribar una mica xafats i els vaig haver

de refer tots abans de la inauguració de la mostra.

Els pessebres d’aquí són molt diferents dels d’arreu?Els catalans són més realistes i deta-llistes. A Alemanya el cel i el paisatge acostuma a ser pintat. Al Tirol es fan en fusta, tot de fusta. Amb quins materials treballa actualment?Ara pràcticament tothom els fa amb poliuretà, un material que no pesa tant, cosa que en facilita el transport, però jo continuo treballant amb guix. Els altres materials també són els de tota la vida: fusta de balsa, que és molt tova i fàcil de treballar, paper de diari, arpillera, suro, escorça. El que ha canviat és tema de la molsa, ara anar a buscar-la al bosc està penalitzat i toca anar a comprar-la.

Quin és el seu millor pessebre? L’últim naixement, que el devia fer el 1992. Feia anys que encarregava les figures al Martí Castells, però quan

“Els pessebres catalans són més realistes i detallistes que els d’altres països”

Ismael Porta, director del futur Museu del Pessebre de Catalunya

Naixement. Obra d’Ismael Porta i Balanyà (1992)

MVR 11

L’ENTREVISTA

li vaig presentar el dibuix amb el nen Jesús despullat va dir que no, que ho trobava irreverent i que no el faria. Li vaig explicar que era una escena amb la llevadora, tot just el moment en què la Mare de Déu mostra l’infant a Josep, tal com ha vingut al món. Després va acceptar fer-lo despullat, però no signa-ria. Al final va signar-lo i quan va veure el pessebre acabat va quedar encantat, de fet, sempre me l’anomenava.

Com va sorgir la idea de crear un Museu del Pessebre?En Josep Garrut, historiador, escriptor i pessebrista, un dia va trobar en un contenidor figures de palillo, que és com anomenem aquestes peces fetes a mà perquè el treball final es feia amb escuradents. Fins i tot va entrar-hi dins per poder treure totes les que hi havia. Arran d’això, vam plantejar la qüestió dels llegats dels pessebristes, quan els descendents no valoraven el que tenien a les mans. La manera més idònia per recuperar col·leccions i poder mostrar-les vam considerar que era la creació d’un museu.

Quin any corria?En vam començar a parlar el 93 i des-prés de la mort del Martí Castells, el 1995, vam recuperar la conversa. El 2001 feia el primer pas comprant el terreny on hem edificat el museu.

Com serà el Museu del Pessebre de Catalunya de Montblanc?L’edifici consta de quatre plantes. La planta baixa es dedicarà als pessebres, la primera als calvaris, la segona a dio-rames i figures i la tercera serà el taller

escola, un espai dedicat a la creació ar-tística en general, des de dibuix, pintu-ra i escultura a tallers de realitzacions de diorames i de restauració. Un espai per a aprendre tant les tècniques més tradicionals com les més innovadores que s’apliquen actualment.

Quin és el fons del Museu?Disposem d’un fons amb 12.800 es-cultures, parlem de figures dels mate-rials més diversos, fang, pedra, vidre, roba, canya, closques de fruita, cartró, llaunes, etc. que provenen de països diferents. De diorames en tenim 150 amb mesures que van des dels 4 me-tres al pam. També hem de destacar la col·lecció de 200 pessebres retalla-bles, la més important que coneixem, i altres productes com llibres i segells. El museu també serà un espai de con-servació, de recerca, de documentació, d’educació i de divulgació.

La preinaguració del passat 29 de ge-ner, què va representar?Va ser un pas endavant de cara a les institucions, com si tornéssim a posar

la primera pedra, podem dir que va ser una preinauguració reivindicativa, un recordatori de la Federació de Pesse-bristes a l’administració. Ja hi ha molta feina feta.

El Museu preservarà la cultura, la his-tòria, la tradició i el futur del patrimoni cultural i etnogràfic dels pessebres i els calvaris de Catalunya. I, a més, el mu-seu ja serà un pessebre, de fet, tres pes-sebres: el de l’exterior, el de l’entrada i el dels diorames.

Ismael Porta és la cinquena ge-neració de la familia Balanyà que es dedica a la creació artística, en múltiples vessants. Els seus mes-tres van ser els seus tiets. Va col-laborar en els murals d’Ismael Ba-lanyà i també pintava parets amb Josep M. Balanyà.

El 1979 va ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona i va cur-sar els estudis d’escenografia. A principis dels anys vuitanta va participar en diversos muntatges als teatres Lliure, Poliorama i Li-ceu, i al Poble Espanyol. El 1982 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Perspectiva, Retro-projecció i Falsejament de l’Espai per un projecte realitzat a l’Institut del Teatre. El 1988 va assumir el càrrec d’escenògraf de la Passió d’Olesa de Montserrat i el 1989 va crear el celatge de l’obra Mar i cel, de Dagoll Dagom. Als anys vui-tanta també va fer la Mulassa i els Nanos de Montblanc i als noranta els nous gegants, una reproducció dels antics, però en fibra de vidre, de manera que reduïa el seu pes a la meitat. És el responsable de l’escenografia d’Els Pastorets de Montblanc, on també ha partici-pat com a actor, i en els inicis de la representació de la Llegenda de Sant Jordi també ho va ser de la seva il·luminació.

Des del 1973 mostra la seva par-ticular col·lecció de pessebres. El 2009 va participar en la remode-lació del Museu de la Vida Rural, restaurant els pessebres de la col-lecció “Homenatge al pessebrisme català”.

Projecte de la segona planta del Museu del Pessebre de Catalunya. Esbós de Castells Planas, 2010

12 MVR12 MVR

SORTIM

Fonda Casa Miret

De com una antiga casa senyorial en runes es va con-vertir en un acollidor allotjament rural on es pot de-gustar una selecció dels millors productes de la zona.Aquesta història podria començar com els contes tradi-cionals, amb allò de “hi havia una vegada”. Bé, doncs per què no començar-la d’aquesta manera: Hi havia una vegada, ja fa ja vuit anys, una jove parella de Bar-celona que va decidir marxar de la ciutat. El soroll, la contaminació i les presses havien fet de la gran ciutat un lloc no gaire amable per viure.Així és com l’Àlex i la Raquel van anar a viure a la Con-ca de Barberà. Allà, en un petit poble que es diu Va-llverd, que no surt en molts mapes i que gairebé ningú no coneix, es van enamorar d’una casa molt vella i van comprar-la per restaurar-la com a allotjament rural. Fa tres anys que van obrir i els seus esmorzars amb em-botits artesans i melmelades fetes a casa han aconseguit les millors crítiques (ho podeu comprovar si visiteu al-gun dels webs de turisme rural on apareixen). També els seus sopars casolans i amb fruites i verdures de cul-tiu ecològic s’han fet d’allò més populars. El secret: un servei de primera per fer que els clients se sentin com a casa i una acurada selecció de productes de la comarca. Juntament amb l’allotjament, van decidir tirar endavant una altra idea que els rondava pel cap: cursos de tast de vins gairebé fets a peu de vinya i amb vins de la Conca de Barberà. Un dels objectius dels cursos és donar a conèixer les propostes d’uns quants elaboradors de la zona que han decidit invertir temps, diners i il·lusió a fer vins de qualitat.L’Àlex, la Raquel i la Maria, la seva filla de cinc anys, són al capdavant d’aquest projecte, i la història no s’ha aca-bat aquí ja que encara queda molt camí per endavant, així que com es diu en aquests casos: continuarà.

Fonda Casa Miret - Vallverd - 977 89 82 34

La Dansa de la Mort és l’acte més rellevant de la proces-só de Verges, que se celebra cada any la tarda i la nit de dijous Sant. Es troba documentada des de mitjans del segle XVII i el text que actualment es representa -una adaptació realitzada el 1773 per fra Antoni de Sant Jero-ni- és el més antic de les passions de Catalunya. El primer acte comença a la tarda amb el ball de manaies (els soldats romans) a la Placeta. A continuació es van a recollir les imatges a les cases del poble on les han guar-nit i es porten a l’església.A les 10, a la plaça Major s’hi representa la vida de Crist, des de la predicació fins que és condemnat, i a mitjanit comença la processó amb els misteris pels carrers del po-ble i representacions teatrals al llarg de l’itinerari, amb la participació d’unes vuit-centes persones. D’entre el seguici destaca la Dansa de la Mort que apareix en la re-presentació de la plaça Major, en la Processó i acaba amb l’adoració del Santíssim a l’església. Es tracta d’una dansa macabra d’origen medieval que es ballava a l’Europa occidental i que simbolitzava la igual-tat de tothom davant Déu a l’hora del Judici Final. La de Verges és l’única que encara es conserva, de manera que ha esdevingut una de les manifestacions més tradicionals de la Setmana Santa de Catalunya.El cos de la Dansa de la Mort està format per deu mem-bres, dividits en dos grups. El primer grup executa la coreografia i el segon l’ambienta. Els components de la dansa són l’esquelet de la dalla, el de l’estendard, el del rellotge sense busques i dos esquelets infants amb plats de cendra. Els cinc esquelets ballen al so repetitiu del tabal, fan uns saltirons secs i modifiquen la postura sobre si mateixos mentre van avançant seguits per cinc esque-lets amb túniques i torxes enceses. La direcció de la processó durant els anys 2009-2011 va a càrrec de Lluís Llach que, mantenint-ne la tradició, n’ha renovat alguns aspectes escenogràfics, com la relle-vància de la llum de les torxes, i musicals.Cal dir que la Dansa de la Mort de Verges fou declara-da l’any 1983 Festa Nacional d’Interès Tradicional per la Generalitat de Catalunya.

LA DANSA DE LA MORT Processó de Verges Dijous Sant Verges

MVR 13

PUBLICACIONS

LLIBRE DEL REI EN PEREBernat Desclot (A cura de Stefano M. Cingolani)Editorial BarcinoMida: 20 x 15 cmPàgines: 483Preu: 22 euros

Una de les quatre grans cròni-ques de la literatura medieval catalana, El llibre del rei En Pere, atribuït a Bernat Des-clot, relata el regnat de Pere II, dit el Gran, fill de Jaume I i Violant d’Hongria. Document d’incalculable valor, més li-terari que no pas històric, la crònica narra els grans conflictes d’un regnat molt con-vuls: les Vespres Sicilianes que fan a Pere II rei de l’illa, l’enfrontament amb la dinastia Anjou i el desafiament de Bordeus; les baralles amb el papat, que l’arriba a excomu-nicar i a proclamar la croada contra Catalunya, que pro-voca la invasió del Princioat per part de l’exèrcit francès, la traïció del seu germà, Jaume II de Mallorca, el setge de Girona per part de les tropes franceses, les gestes navals de Roger de Llúria i, finalment, la desfeta de l’exèrcit franc al coll de Panissars. Stefano M. Cingolani, curador de l’obra, ofereix en aquest volum una versió crítica, profundament revisada i amb el llenguatge adaptat, per tal de fer-la accessible a tots els lectors.

Edició facsímil del llibre editat a Barcelona el 1617 i que va tenir una vintena d’edicions en castellà. En català l’havia recuperat l’editorial Alta Fulla el 1988 i ara el tornem a tenir a l’abast gràcies a l’edició de luxe que n’ha fet l’editorial Andana, en tapa dura i estampada en or.Es tracta d’un compendi d’escrits, tal com es llegeix sota el títol: “Recopilat de diversos autors, antichs y moderns, de llenguas llatina, italiana y francesa, en nostra vulgar llengua catalana per fra Miquel Agustí, Prior del Temple de la fidelíssima vila de Perpinyà (...)” És, en aquest sentit, un document impor-tant per a la història del català.El llibre abasta diversos temes: agricultura, ramaderia, arquitectura popu-lar, etnobotànica, jardineria, farmacologia, veterinària, indústria de la destil-lació, de la producció de mel, oli, vins, seda...Els secrets són molt diversos, des del cultiu a la collita d’un gran ventall de productes al camp a remeis molt diversos: lliris, fer-los de color de grana; gallines perque fasen ous tot lany; per quan lo bou va coixo; cabres, pera ferlos abundar la llet; puces, som fe destruexen y maten; confitar sireras; aygua, pera emblanquir les mans; cabells, ferlos gentils y llustrosos; lleuar las rugas de la cara; dolor de neruis; incitar lo apetit; secrets per remediar la fam, secrets de empeltar vinyes, o parres etc. Deixem com a tast un fragment del compendi que explica un remei per mantenir la cara ben fresca i neta: “Aygua de llet de vaca per tenir la cara fresca y neta, preneu llet de Vaca en lo mes de Maig, y no als altres mesos dos lliures, quatre Naranges, y sinch Toronges, Alum y Sucre fi, de quiscun vna onsa, posau les Narangas, y Taronges en quartos petits, y feu ho estar tot en remull ab la llet, apres destilauho tot, aquesta aygua es molt bona per tenir la cara neta y fresca.

MVR 13

GUIA DE VINS DE CATALUNYA - Tast a cegues 2011Jordi Alcover i Sílvia NaranjoEditorial PòrticMida: 12,5 x 20 cmPàgines: 440Preu: 23,50 euros

Aquesta és la tercera edició de la guia de vins que ens ofereixen Jordi Alcover i Sílvia Naranjo. La guia no accepta publicitat i es pro-clama imparcial. La metodologia seguida per categoritzar els vins és la següent. A finals de gener de cada any, la Guia convoca tots els cellers catalans a participar-hi. Els cellers que ho desitgen envien un parell d’ampolles de cada vi que volen que hi participi, junt a una fitxa amb diverses dades. Un equip de cinc persones tasta vins a cegues diàriament, a més d’altres equips convidats com estudiants d’enologia, comercials del vi, blocaires, etc. La puntuació final de cada vi s’obtindrà fent una mitjana de les puntuacions de l’equip.La guia d’aquest any analitza 1.600 vins i els presenta or-denats per puntuació segons cada Denominació d’Origen. A més de la puntuació, de cada vi ens indica les valoraci-ons de tast, el tipus de raïm, el tipus de verema, possibles maridatges, preu, etc. Completa l’anàlisi una nova entrega de L’ull de l’ocell, una panoràmica anual de l’estat del vi català.

LLIBRE DELS SECRETS DE AGRICULTURA CASA

RUSTICA Y PASTORILEdició facsímil

Edicions i propostes culturals Andana, S.L.

Mida: 22 x 30,5 cm Pàgines: 462

Preu: 60 euros

14 MVR

PROGRAMA CULTURAL

Agenda Recull d’actesExposicions temporals

D’entre totes les activitats que s’han fet al Museu en els darrers mesos destaquem l’exposició temporal de Joan Solé, que feia un repàs a la seva trajectòria. Partia dels seus ini-cis com a esgrafiador, amb quadres matèrics, fins als poemes visuals i la pintura acrílica de l’actualitat. Joan Solé ja va ser el responsable de tots els esgrafiats que es van fer per a la inauguració del Museu, l’any 1988, seguint dibuixos de Llucià Navarro. També han passat pel Museu una exposició dedicada a la salut i l’edu-cació a l’Àfrica subsahariana i una que commemorava els 150 anys del Calendari dels pagesos.

DIVENDRES 25 DE MARÇPresentació del llibre El llop i els hu-mans. Passat i present a Catalunya de Josep Maria Massip.

DIJOUS 7 D’ABRILPresentació de No era lluny ni difícil, de Joan Margarit, a càrrec de Jordi Llavina. DIVENDRES 8 D’ABRIL Presentació i projecció del docu-mental Comprar, llençar, comprar, sobre l’obsolescència programada amb la participació de la seva di-rectora, Cosima Dannoritzer.

DIVENDRES 6 DE MAIG Inauguració de l’exposició temporal ORIGEN/UBICACIÓ de Quico Estivill.

DIVENDRES 13 DE MAIGPrimera sessió del cicle de cinema sobre el medi ambient.

DIVENDRES 27 DE MAIGPassFOTO mou projectes projecta Notes de camp fotogràfiques.

DIVENDRES 3 DE JUNY

Segona sessió del cicle de cinema sobre el medi ambient.

DIUMENGE 5 DE MAIG

Entrega dels XXXIII Premis Baldiri Reixac al Casal de l’Espluga de Francolí.

EXPOSICIONS TEMPORALS

Fins l’1 de maigDe terra, de riu, de fang...

de Joaquim Espuny

Del 6 de maig al 31 de juliolORIGEN/UBICACIÓ de Quico Estivill

Els darrers han estat mesos d’actes atí-pics en la trajectòria del Museu, actes que, per la resposta obtinguda, de ben segur que es repetiran. Un cicle de conferències sobre la història de Ca-talunya, dividit inicialment en quatre sessions va acabar prorrogant-se; tam-bé es va organitzar un curs de tècni-ques de guiatge i interpretació del pa-trimoni per a professionals d’aquests sectors; un espectacle infantil, que reinterpretava cançons tradicionals catalanes amb instruments de joguina; un recital de clàssics medievals cata-lans, de la mà de l’editorial Barcino i la seva iniciativa Amics d’Els Clàssics, que pretén acostar els clàssics literaris medievals catalans als joves; una con-ferència de l’enginyer agrícola i vice-president de la Fundació Agrícola Ca-talana Oriol Comas Vancells sobre la gestió integral del bosc; i, per acabar, una jornada dedicada al conreu de la vinya, de la mà dels Joves Agricultors i

Ramaders de Catalunya (JARC) que va combinar una conferència amb la pre-sentació del llibre El conreu de la vinya. Alternatives i viabilitat. El mateix dia que es van escoltar frag-ments escollits de Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi o Ramon Llull, també es va presentar el Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, en una edició especial a cura de Stefa-no Maria Cingolani.

D’altra banda, Josep Vallverdú, gran amic del Museu, ens ha dut aquests darrers mesos tres obres. La reedició de Proses de ponent, escrits de l’any 1960 sobre les terres de l’occident català. Veïnats i fesomies, una peça au-tobiogràfica on feia un itinerari vital a través dels llocs on ha viscut i els ho-mes que hi ha conegut. I, per acabar, Bestiolari, un poemari on descriu, amb la gràcia i ironia característiques, una seixantena d’animals.

Actes

ESTEM EN XARXA

Museus 2.0 i mésLa xarxa segueix dotant d’eines a la creativitat

MVR 15

De la mà de l’excel·lent equip del Museu Picasso de Barcelona i durant els últims mesos han passat pel nostre país les persones més influents i amb major vo-cació d’innovació museològica a la xarxa; una opor-tunitat d’or perquè els professionals dels museus de Catalunya hagin pogut intercanviar, aprendre i veure multitud d’exemples de l’aplicació de la xarxa i de les social media en l’àmbit dels museus.

Nina Simon, un dels exponents revolucionaris del canvi dels Museus creadora del blog Museum 2.0 va desglossar, en una conferència i un taller al Picasso, la necessària participació del públic (avui en dia par-ticipants o cocreadors) en la constant creació de co-neixement dels museus, siguin de l’àmbit que siguin. Simon, autora del llibre The Participatory Museum, ha recollit i creat experiències per tot el món sobre com els museus han d’abordar el públic, no com a individus estàtics sinó com a dinamitzadors d’un co-neixement que es deriva a tots els sentits, des de la institució al visitant i a la inversa. En aquest sentit les experiències, que parteixen d’una interacció física dins de les seus dels diferents museus, han passat en

els últims anys a una interacció a la xarxa, a través de xarxes socials i de propostes participatives on l’usuari es converteix en partícep de la mateixa creació artís-tica. És l’experiència de per exemple The Johnny Cash Project, un projecte col·laboratiu en constant creació en relació a un vídeo de Johnny Cash. A més, la inte-racció a través d’Internet multiplica les possibilitats i fa que l’audiència dels museus pugui tenir un lligam personal perquè les experiències no només siguin en moments puntuals d’una visita sinó que tendeixin poc a poc a una relació constant.

Simon destacava la necessitat que la interacció amb els museus sigui una experiència social, per tant ne-cessàriament compartida entre els visitants (o parti-cipants) on el Museu s’erigeix en un recipient per a “fer i compartir”, on una peça pot generar un conei-xement compartit i on l’individu pot aportar-hi més valor. En aquest cas, el Museu de la Vida Rural, grà-cies als seus fons i a la seva estructura, té la capacitat de catalitzar una experiència social dels visitants on la història personal aflora immediatament davant la proposta (o provocació) museística.

Atreveix-te a observar!

Tenim desafecció per la política o només pels polítics? La immigració, la veiem com una qüestió econòmica o com un problema cultural? Treballem per poder consumir o encara creiem en la feina? Què in�ueix més els nostres �lls: el que veuen a la televisió o el que veuen fer als pares? Per a tots aquells que busquen respostes a preguntes com aquestes, però que no volen caure en els tòpics, l’Editorial Barcino edita la col·lecció Observatori dels Valors, un seguit d’obres escrites per sociòlegs, �lòsofs i politòlegs que fan una radiogra�a crítica i aprofundida dels catalans d’avui.

Fes-te subscriptor de la col·lecció Observatori dels Valors! Als cent primers, els regalarem el llibre de l’Enquesta Europea de Valors a Catalunya, Valors tous en temps durs.

Consulta els volums publicats i informa-te’n a: www.observatoridelsvalors.cat

:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

PremsaComarcal_188x127.pdf 15/2/11 09:59:38

Museu de la Vida Rural

Carretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíConca de Barberà

www.museuvidarural.cat