El sabater pobre

Un dia va baixar el Senyor a la terra en forma de captaire, s'acostà a casa d'un sabater i li va dir: - Germà, fa temps que no menjo i em sento molt cansat, encara que no tinc ni una sola moneda voldria demanar-te que m'arreglis les meves sandàlies per a poder seguir caminant.

El sabater li va respondre: - Jo sóc molt pobre i ja estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú vingui a donar!

El Senyor li va contestar: - Jo puc donar-te el que vulguis. Diu el sabater: - Diners inclosos?. El Senyor li va respondre: -Jo puc donar-te deu milions d'euros, però a canvi de les teves cames. - Per què vull jo deu milions d’euros si no podré caminar, ballar, moure'm lliurement?, va dir el sabater. Llavors el Senyor replica: - Està bé, et podria donar cent milions d'euros, a canvi dels teus braços. El sabater li respon: - Per què vull jo cent milions d'euros si no podré menjar, treballar, jugar amb els meus fills... ? Llavors el Senyor li va dir: - En aquest cas, jo et puc donar mil milions d'euros a canvi dels teus ulls. El sabater va respondre espantat: - De què em serveixen mil milions d'euros si no puc veure l'alba, ni a la meva família i els meus amics, ni totes les coses que m’envolten ?

Llavors el Senyor li va dir: - Ah germà meu, ja veus si n’ets d’afortunat i no t'adones !

Dia mundial de la llibertat de premsa (UNESCO)

A en Martí li costa una mica

llegir. Avui la seva mare

l’ajudarà una mica perquè així

n’aprengui més.

Et deixes ajudar quan una cosa

et costa ?

A les nostres escoles treballem amb projectes dins l’escola i també relacionats amb el barri i el poble. Tot el que fem també ajuda a millorar les persones i les coses que fem. Volem continuar treballant pel nostre entorn, perquè sabem que qualsevol petit gest ajuda a estar contentes a les persones i que en surtin beneficiades d’allò que fem. Amb l’ajuda dels ordinadors i les xarxes socials, podem estar a prop de persones de l’altre costat del món! Tot el que fem, pot ajudar a millorar i afecta a les persones que estan lluny de nosaltres. Tot és el nostre entorn! Aquest és un nou repte: GLOCALITAT! Podem comunicar-nos amb tot el món, i tot el món és a prop nostre. Se t’acudeix alguna cosa que podem fer per explicar allò que fem a tothom?

FEM UN SALT

L'aigua neteja per fora i per dins. Una dutxa ben freda

ens desperta als matins.

La pluja que cau fa créixer flors al cap. El teu planeta és blau

perquè el refresca la mar.

L'hivern ens dóna neu per quan hi ha set a l'estiu,

perquè ragin les fonts quan tothom surt del niu.

Al món hi ha glaceres

vestides de blanc i grans icebergs

que es mouen com els gegants.

Fem un salt com un salt d'aigua.

Aixequem el vol, anem a veure el sol.

Tinguem l'aigua clara i seguim el corrent,

que ens dugui amb la barca a un món transparent.

L'amor és vapor

que fa fondre el gel. Ens estova el cor i el fa pujar al cel.

Fem un salt

com un salt d'aigua. Aixequem el vol,

anem a veure el sol.

Podem saltar com els dofins

SILENCI Escolta durant uns minuts

aquesta música suau https://www.youtube.com/watch?v=pd4j9os

CNT4&list=RDQM2KXA_ExAhVs&index=2

Agafa un retolador... i escriu GRÀCIES!

Per què has triat aquest color de retolador? És un color alegre?

És un color trist? Quan estàs trist pintes amb colors vius

o amb colors foscos? I...quan estàs content... amb quins colors pintes?

T’hi havies fixat mai que els colors ens poden explicar

com ens sentim?

Pagat en la seva totalitat

Una nit , un nen es va atansar a la seva mare, que preparava el sopar a la cuina, i li va donar un tros de paper en el que hi havia escrit alguna cosa. - Després que la mare es va eixugar les mans, i va llegir: - Per tallar la gespa 5 euros - Per netejar la meva habitació aquesta setmana 1euro - Per anar a la botiga quan m'hi envies 0.50 euros - Per ocupar-me del meu germà quan m'ho demanes 0.25 euros - Per treure la brossa 1euro - Per obtenir bones notes 5euros - Per netejar i escombrar el pati 2 euros - Total, que em deus 14.75 euros La mare el va mirar i molts records passaven per la seva ment. Agafà el bolígraf, girà el full de paper en que el nen havia escrit i va anotar el següent: - Pels nou mesos que et vaig portar a la panxa mentre creixies en el meu interior, SENSE CÀRREC. - Per totes les nits que he estat asseguda al teu costat, guarint-te i pregant per tu, SENSE CÀRREC. - Per tots els moments difícils i totes les llàgrimes a través dels anys, SENSE CÀRREC. - Per totes les nits de temor i per les preocupacions que sabia que tindria, SENSE CÀRREC. - Per les joguines, el menjar, la roba i per netejar el teu nas, SENSE CÀRREC, fill. Quan sumes tot, el cost total del vertader amor és SENSE CÀRREC. Quan el nen va acabar de llegir el que la mare havia escrit, hi havia llàgrimes en els seus ulls. Va mirar directament a sa mare i va dir: Mama, t'estimo. Després va prendre el bolígraf i amb lletres grans va escriure:

PAGAT EN LA SEVA TOTALITAT

L’Arlet dóna un regal a la seva millor

amiga, la Paula.

Li ha vingut de gust

fer-li aquest regal!

L’Arlet espera alguna cosa a canvi?

Has fet mai un regal

sense esperar res a canvi?

Els nens i nenes que venim a les escoles FEDAC, les nostres famílies i els alumnes que hi han vingut abans, són part del centre. Totes aquestes persones han de col·laborar per arribar a decidir què cal fer, com fer-ho i com es pot millorar. Quan les persones treballem plegades, les decisions es prenen més bé i es pensen millor. Totes les persones han de voler conèixer les coses i saber com funciona el món per a poder pensar millor i decidir les que podem fer per millorar el nostre voltant. Quan moltes persones pensen juntes i tothom busca fer coses bones per a tothom, l’entorn millorarà. Aquest és el repte dels LIDERATGE! I tu, aportes idees per a millorar l’escola?

FEM UN SALT

L'aigua neteja per fora i per dins. Una dutxa ben freda

ens desperta als matins.

La pluja que cau fa créixer flors al cap. El teu planeta és blau

perquè el refresca la mar.

L'hivern ens dóna neu per quan hi ha set a l'estiu,

perquè ragin les fonts quan tothom surt del niu.

Al món hi ha glaceres

vestides de blanc i grans icebergs

que es mouen com els gegants.

Fem un salt com un salt d'aigua.

Aixequem el vol, anem a veure el sol.

Tinguem l'aigua clara i seguim el corrent,

que ens dugui amb la barca a un món transparent.

L'amor és vapor

que fa fondre el gel. Ens estova el cor i el fa pujar al cel.

Fem un salt

com un salt d'aigua. Aixequem el vol,

anem a veure el sol.

Dia internacional de les famílies

Un gran “gràcies” no s’ha de

guardar mai a la butxaca

El gran embolic del pop Hi havia una vegada un pop tímid i silenciós, que gairebé sempre caminava solitari perquè encara volia tenir molts amics, era una mica vergonyós. Un dia, el pop estava tractant d'atrapar una ostra molt esmunyedissa, i quan se’n va voler adonar, s'havia fet un enorme embolic amb els seus tentacles, i no es podia moure. Va tractar de lliurar amb totes les seves forces, però va ser impossible, així que va haver d'acabar demanant ajuda als peixos que passaven, malgrat l'enorme vergonya que li donava que el veiessin fet un nus. Molts van passar sense fer-li cas, excepte un peixet molt gentil i simpàtic que es va oferir per ajudar a desfer tot aquell embolic de tentacles i ventoses. El pop es va sentir alleujat quan es va poder deixar anar, però era tan tímid que no es va atrevir a quedar parlant amb el peixet per ser el seu amic, així que simplement li va donar les gràcies i es va allunyar d'allà ràpidament, i després es va passar tota la nit pensant que havia perdut una estupenda oportunitat d'haver-se fet amic d'aquell peixet tan amable. Un parell de dies després, estava el pop descansant entre unes roques, quan va notar que tots nedaven precipitats. Mirà una mica més lluny i va veure un enorme peix que havia acudit a menjar a aquella zona. I ja anava corrent a amagar-se, quan va veure que l'horrible peix estava perseguint precisament al peixet que li havia ajudat! El peix necessitava ajuda urgent, però el peix gran era tan perillós que ningú s'atrevia a acostar-se. Llavors el pop, recordant el que el peixet havia fet per ell, va sentir que havia d’ajudar-lo com fos, i sense pensar-hi un moment, es va llançar com un llamp, es va plantar davant del gegantí peix, i abans que aquest pogués sortir de la seva sorpresa, va deixar anar el raig de tinta més gran de la seva vida, va agafar al peixet, i va córrer a amagar-se entre les roques. Tot va passar tan ràpid, que el peix gran no va tenir temps de reaccionar, però de seguida es va recuperar. I ja es disposava a buscar el pop i al peix per menjar-se’ls, quan va notar una picor terrible a les ganyes, primer, després a les aletes, i finalment a la resta del cos: i va resultar que era un peix artista que adorava els colors, i la fosca tinta del pop li va donar una al·lèrgia terrible!! Així que el peix gegant va tocar el dos d'allà embolicat en picors, i quant se'n va anar, tots dos peixos van acudir a felicitar el pop per ser tan valent. Llavors el peixet els va explicar que ell havia ajudat al pop uns dies abans, però que mai havia conegut a ningú tan agraït que arribés a fer una cosa tan perillosa. En sentir això, els altres peixos del lloc van descobrir el genial que era aquell pop.

Dia mundial de les telecomunicacions i la societat d’informació

Al llarg d’aquesta setmana, en moltes de les

nostres escoles segur que tenim presents altres

nens i nenes d’arreu del món.

Les Germanes han anat viatjant i creant

Comunitats per molts països, amb la intenció

d’ajudar als que més ho necessiten. Molts nens i

nenes, moltes famílies també ens diuen

GRÀCIES perquè amb la nostra col·laboració,

poden viure i aprendre moltes coses!

FEM UN SALT

L'aigua neteja per fora i per dins. Una dutxa ben freda

ens desperta als matins.

La pluja que cau fa créixer flors al cap. El teu planeta és blau

perquè el refresca la mar.

L'hivern ens dóna neu per quan hi ha set a l'estiu,

perquè ragin les fonts quan tothom surt del niu.

Al món hi ha glaceres

vestides de blanc i grans icebergs

que es mouen com els gegants.

Fem un salt com un salt d'aigua.

Aixequem el vol, anem a veure el sol.

Tinguem l'aigua clara i seguim el corrent,

que ens dugui amb la barca a un món transparent.

L'amor és vapor

que fa fondre el gel. Ens estova el cor i el fa pujar al cel.

Fem un salt

com un salt d'aigua. Aixequem el vol,

anem a veure el sol.

Dia de Sant Francesc Coll OP

Avui és el dia de Sant Francesc Coll, el qui va fundar les nostres escoles i la Congregació de les

Dominiques. Ell ja parlava de gratuïtat...

“La caritat i l’amor d’uns amb els altres no ha de ser només dintre del cor, sinó que s’ha de veure

també en les paraules i les obres”.

Sant Francesc Coll

Dia internacional de la diversitat biològica

Gràcies, Senyor, per aquest dia que arriba,

per aquest dia que, com un regal, ens dónes a nosaltres, fills teus. Gràcies per la llum i pel sol,

que en el matí comencen a despertar. Gràcies pel vent,

per l'aire, que ens permet de respirar. Gràcies per les aus del cel, i pels

ocells, que ja comencen el seu cant.

Gràcies per la natura sencera amb què avui, un dia més,

ens vols obsequiar.

gràcies

El lleó i el ratolí Heus aquí que, un dia, un gran lleó va adormir-se profundament, dintre el bosc. Mentre ell dormia un ratolí agosarat es passejava amunt i avall a prop seu. Tant i tant devia passar que, quan el lleó va despertar-se, el va veure just davant mateix de la seva pota. És clar que el gran lleó, amb un no-res, podia matar el ratolí xic. Però no el va matar. El gran lleó va comportar-se com un bon rei dels animals. Generós no va valer-se del seu gran poder per fer-li mal i el va deixar escapar. El ratolí en va restar tan content i tan agraït que va prometre de pagar-li la generositat així que ell pogués. Un altre dia el lleó, sortint eixelebrat del bosc, va caure en un parany que uns caçadors li havien parat. Era una gran xarxa de grosses cordes. El ratolí va sentir els rugits del lleó, va córrer cap a la xarxa i, rosega que rosega, va aconseguir tallar les cordes i el lleó va quedar lliure. Això que va passar amb el lleó i el ratolí passa ben sovint al món.

La natura és un regal

que hem de cuidar i estimar.

Què pots fer per conservar-la?

Les escoles FEDAC volen per a tothom un món, poble o barri, amb més pau, justícia, llibertat i estimació. Aquesta és una proposta d’acció transformadora del vostre entorn. Els alumnes sereu agents recreadors de la realitat que us envolta. La vostra escola s’ha de fer present al seu entorn amb una oferta d’activitats variada, flexible i capaç de satisfer els nous horitzons de futur. Necessitem una organització que traspassi parets, horaris, i una arquitectura que ofereixi espais per crear, construir i conviure. Els mestres de la FEDAC us han de preparar per a un futur desconegut, us volem prou competents globalment i amb uns valors sòlids que us inspirin virtuts positives cap els altres. Aprendre no és un acte d’egoisme, és un acte de servei a l’entorn , a la família, als amics, als avis, als que us necessiten, a tota la societat. Per això, tenim els sis darrers reptes que ens proposem que ens ajudaran a millorar la vostra implicació en l’entorn. A l’escola FEDAC volem fer-vos créixer com a persones, però també perquè sigueu bons estudiants a la universitat. Que tingueu èxit i pugueu aconseguir una bona feina quan sigueu grans. A l’escola és moment d’aprendre coses que us serveixin per quan sigueu grans, i els directors ja han començat a parlar amb les empreses i universitats per veure què és el que necessiteu aprendre per a ser bons professionals i estudiants. Aquest és el repte de E-U-E (Escola, Universitat, Empresa)!

FEM UN SALT

L'aigua neteja per fora i per dins. Una dutxa ben freda

ens desperta als matins.

La pluja que cau fa créixer flors al cap. El teu planeta és blau

perquè el refresca la mar.

L'hivern ens dóna neu per quan hi ha set a l'estiu,

perquè ragin les fonts quan tothom surt del niu.

Al món hi ha glaceres

vestides de blanc i grans icebergs

que es mouen com els gegants.

Fem un salt com un salt d'aigua.

Aixequem el vol, anem a veure el sol.

Tinguem l'aigua clara i seguim el corrent,

que ens dugui amb la barca a un món transparent.

L'amor és vapor

que fa fondre el gel. Ens estova el cor i el fa pujar al cel.

Fem un salt

com un salt d'aigua. Aixequem el vol,

anem a veure el sol.

El soldat ferit Durant la Gran Guerra, un soldat va caure greument ferit al camp de batalla. Va passar moltes hores

ferit al terra, però per allà no passava ningú. Finalment, un coronel hi va passar, seguit d’uns quants

suboficials. Un sergent va veure que aquell home encara era viu, i li va dir al coronel:

-Senyor, aquí hi ha un home que encara es belluga.

El coronel se’l va mirar, i en veure les seves ferides, va dir:

-No cal que fem res. Aquest home ja no serveix per lluitar. Deixem-lo aquí.

Més tard, va passar un grup de soldats, entre els quals hi havia el metge de la unitat. Un d’ells se’n va

adonar que l’home era viu, i va anar a cridar al doctor.

-Doctor, doctor!! Aquest home encara és viu!!

El doctor el va examinar, però en veure aquelles ferides tan lletges digué:

- No cal que ens l’emportem. L’hospital ja és ple. I aquest home no el salvarem pas.

Més tard va passar un vehicle amb un grup de soldats. Es dedicaven a recollir els fusells i la munició

dels que ja eren morts. Es van atansar al nostre home, i mentre li estaven prenent el fusell, ell va

aconseguir dirigir-los aquestes paraules:

-Si us plau! Si us plau!

-Sergent! Aquí hi ha un home viu!

El sergent es va atansar, va mirar-lo de dalt a baix, i fred com el glaç digué:

-Les nostres ordres són recollir fusells, no ferits. A part, el vehicle ja va molt carregat de pes, no ens

podem endur ningú més. Ja se’n farà càrrec l’ambulància.

-Si us plau! –encara digué el ferit

-Tranquil. Quan arribem a la Unitat els direm on ets perquè hi enviïn l’ambulància.

Van passar les hores lentes, i per allà no venia cap ambulància. Finalment es va fer de nit.

El soldat ferit va tenir uns somnis terribles. Un a un, veia desfilar davant seu els rostres dels seus

companys i superiors de la Unitat, que se’n reien d’ell i deien «Ja no serveix per res. És més mort que

viu. No és el nostre problema. Deixem-lo aquí. Deixem-lo.».

L’endemà al matí, el soldat es va despertar amb el rostre banyat pel sol. Havia acceptat ja que moriria

allà, i pregava a Déu perquè se l’endugués aviat i no allargués més el seu patiment. Aleshores va sentir

una remor. Eren tres soldats enemics els que passaven per allà. «Si l’enemic em veu, em dispararan, i

així ja no patiré més» -va pensar. L’home va alçar un braç per fer-se veure.

Un dels soldats enemics va veure que es bellugava, i en una llengua desconeguda, va cridar als altres.

Tots tres es van atansar. Murmuraven entre ells.

Aleshores un va treure una petita destral, es va ajupir, i va dir “no-sé-qué” al soldat ferit. Va donar-se

mitja volta i va marxar. Els altres van rebuscar a la motxilla, i finalment van treure una manta. L’home

de la destral va tornar amb dos pals ben llargs. Amb la manta i els pals van construir una llitera, van

carregar el ferit, i se’l van endur.

El van portar a l’hospital del quarter enemic, on li van cosir les ferides i li van donar de menjar i de

beure. S’hi va passar un mes en aquell hospital, però finalment va viure.

En acabar la guerra, l’home va provar de trobar aquells tres soldats enemics que s’havien convertit en

els seus millors amics, però no sabia res d’ells i no els va poder trobar.

Cada nit pregava a Déu, i li demanava, que fossin on fossin, aquells tres homes visquessin feliços i no els

manqués mai de res. I de ben segur, que així era.

Dia mundial sense tabac

Sempre ets agraït

i dónes les gràcies per tot?