(Re)pensar, (re)habitar, (re)ciclar

Polítiques de sol i habitatge

Els agents de les noves polítiques d’habitatge i la nova governança

El canvis socials i econòmic que s’estan produint, junt amb els canvis en la gestió de l’urbanisme, fan adient i necessari replantejar les relacions i els instruments.

En la situació actual de diversitat de famílies o unitats de convivència, de pèrdua de poder en les economies domèstiques que fa difícil pagar les hipoteques i els lloguers, i de procés d’envelliment de la població, exigeix una revisió a fons.

En aquest marc, les polítiques urbanes, de ser liderades pels professionals i els seus principis, paulatinament van sent governades per criteris gerencialistes, que han portat a les reduccions d’inversions públiques i a l’objectiu de la rendibilitat immediata.

Al mateix temps, la capacitat social de reivindicar i defensar els drets ha augmentat i, encara que pugui semblar paradoxal, en aquest context neoliberal i de domini de les pressions dels agents més poderosos, les exigències socials són més fortes i les possibilitats d’atendre-les per part de les administracions augmenten en concessions, cessions i ajuts. La mateixa legislació dels darrers temps s’ha anat emmotllant als problemes habitacionals existents, reconeixent el paper emergent de nous agents socials, com plataformes, col·lectius i cooperatives. Vegis el registre públic d’habitatges buits o les normatives per aturar o reconduir l’increment desorbitat d’apartaments turístics.

En aquest sentit, l’aportació de les administracions locals és clau, més enllà de les lleis més generals, excessivament acumulatives i disperses, pel seu valor de proximitat i per la gestió del sòl municipal. Les alternatives administratives han de sorgir del coneixement estratègic del territori.

En aquest direcció cal promoure més la rehabilitació que la obra nova, més el refer els teixits que la preparació de més sol urbà. Cal impulsar de manera flexible nous actors en la gestió i mediació de la qüestió de l’allotjament i cal trobar alternatives, no solament a la compra, que ha sobrepassat els percentatges recomanables i predominants a la resta d’Europa, sinó al lloguer convencional, amb més habitatge de lloguer social i d’altres variants com les cooperatives pe cessió d’ús.

Josep Maria Montaner