Equips de MatrimonisMare de DéuMare de Déu

«Publicació EMD de Catalunya i Menorca»Número 121 Pasqua 2014

Equips de Matrimonis

Quina alegria quan em van dir: “Anem a la casa del Senyor!” (Sl 122,1)

El dissabte dia 10 de maig, tots a la Sagrada Família de Barcelona!!!

Quina alegria quan em van dir: “Anem a la casa del Senyor!” (Sl 122,1)

El dissabte dia 10 de maig, tots a la Sagrada Família de Barcelona!!!

» 5consiliari> Matrimoni cristià

2

» sumari

» 18/19pare Caffarel> La teva pàtria

» 4veu de l’equip responsable> Som dels Equips, ho celebrem!

» 14/17veu dels equips> Don Ricardo i els E.M.D.> El nostre Equip de la Mare de Déu.> Els EMD, un dó de l’Esperit Sant

» 21pensaments per créixer

» 8/9lletre de l’ERI> Estimats amics equipiers> Oració i Obertura

» 20veu dels consiliaris

» 22pregàries al vent

» 10/13vida de moviment> Trobada d’Advent a Barcelona.> Trobada d’Advent Sant Bernat Calbó.> Trobada d’Advent del Sector del Vallès.> Trobada d’Advent Menorca 2013.> Recés d’Advent a l’Ermita de l’Aldea

» 6/7moviment internacional> Eri?

» 19contes> Fem camí

» 2notes de secretariat

» 3editorial> Aquest Nadal el carter no ens va portar

la revista...

» notes de secretariat www.emd-cm.cat

SOM DELS EQUIPS, HO CELEBREM!

Tot el Moviment en va ple:

dissabte dia 10 de maig,

ens aplegarem tots plegats

a la Basílica de la Sagrada Família de

Barcelona per celebrar-hi els nostres 60

anys de vida a Catalunya, 40 a Menorca.

Han estat anys molt fecunds, tant per a

tots nosaltres, actuals membres, com per

als equipiers que ens han anat precedint en

el camí cap a la Casa del Pare.

És moment de celebració, de joia i, també,

d’esperança i d’anar per feina.

La trobada a la meravellosa icona

gaudiniana que tant ens honora

com a cristians i com a catalans que som,

ens hi haurà d’ajudar.

Amb l’ajut de la Mare de Déu.

NO POT FALTAR-HI NINGÚ!!!

3

» Edita:EMD de Catalunya i Menorcac/ Balmes, 78, planta inferior08007 BarcelonaTel. 93 467 55 51secretariat@emd-cm.catwww.emd-cm.cat

Horaris del SecretariatDimarts i dijous de 10 a 13 h

Compte corrent EMD“la caixa” » 2100 0832 61 0200301580

» Responsables EMDCatalunya i Menorca:Albert Mascaró i Anna M. Padrósalbert.anna@emd-cm.cat

» Equip de revista:Carme MeixLourdes GabarrónManel España i Mercè MasipJosep Forcadell i Àngels DuatisPere Gil i Montserrat ArespacochagaXavi Ibars i Lupe Gordillo

» Per a publicacions:revista@emd-cm.catcmeix@xtec.netsecretariat@emd-cm.cat

» Disseny i impressióPublicitat Tafaner, S.L.Pere II de Queralt, 2Santa Coloma de Queralt (Tarragona)Tel. 977 88 10 50eltafaner@eltafaner.comDepòsit legal: B-19764-1981

Les opinions expressades en els articles són les dels seus autors.

Núm. 121 - PASQUA 2014

AQUEST NADAL EL CARTER NO ENS VA PORTAR LA REVISTA...

Ens trobareu a:Telèfon

93 467 55 51

e-mailsecretariat@emd-cm.cat

webwww.emd-cm.cat

»

Certament aquell número no va arribar al correu. I no per mancade voluntat de l’equip que la prepara, si no en contra de la sevavoluntat.

Fa anys que els nostres predecessors en el càrrec ens avisen a totsde la davallada de cotitzacions del Dia de l’Haver; sens dubte, l’atur, la reducció de sous o les jubilacions poden explicar-ho, peròno és ara moment de l’anàlisi. La realitat a la que ens vam haverd’enfrontar és que no hi havia diners a caixa per a cobrir, en aquellmoment, les despeses de la revista.

Això ens va portar a una reflexió a la que us vam convidar i segu-iu estant-hi tots convidats.

En l’entorn dels Equips, la revista ha representat sempre una einade comunicació i transmissió de coneixement. Les pàgines araenquadernades de l’Anneau d’Or recollien els ensenyaments delpare Caffarel que arribaven així a tots els Equipiers. S’acompanya-ven amb riques reflexions d’altres membres del moviment, sempreen la línia del matrimoni, els equips, l’evangeli.

La nostra revista, la dels Equips de Catalunya i Menorca, ha anatevolucionant amb el temps. S’ha fet maca, molt maca, i ha incor-porat nous continguts. S’ha reduït, però, el nombre de partici-pants; de fet, molts dels exemplars estan preparats gairebé del totpels membres de l’equip de la revista, i treballant de valent peraconseguir que algun participant a les trobades dels sectors s’avin-gui a fer-ne algun resum. Ens agradaria que les aportacions delsequipiers fossin més fluides.

La revista segueix tenint sentit com a eina de comunicació; en unmoment en què internet ofereix tants medis molt més àgils i demés ampli abast, l’estructura de paper, una mica obsoleta segonsqui ho miri, té, en canvi, l’avantatge d’arribar a algunes llars onencara no hi arriba internet.

Altra cosa és si comunica i què...

Volem apostar pel futur de la revista,perquè creiem fermamentque pot ser un bon mitjà de comunicació, però una revista reno-vada que caldrà ser repensada, reorientada i redissenyada. Unarevista interessant per als seus lectors... Una revista interessant pera tots. Una revista feta per tots. Nosaltres ja hi estem pensant, ens hi ajudeu?

» editorial

4

veu

de l’

equi

p re

spon

sabl

e

Per a moltes parelles, el matrimoni esdevé un viatgesolitari, cosa de dos. La intimitat de la parella, sumade dues intimitats.

Els matrimonis que formem part dels Equips sabemque això no és ben bé així. A través de l’asseguda,la pregària conjugal, la regla de vida i la reunió d’equip hem après a compartir el cor i l’ànima ambla parella i els companys d’equip, i això ens fa mésrics i més forts. En un món on es qüestionen tots els principis, l’equip és un petit oasi on podem com-partir tot allò que som i creiem, i aprendre i créixeren la fe.

És una eina que creiem que tenim l’obligació decompartir. De la mateixa manera que hom noamaga una llàntia encesa, sinó que la posa en unlloc elevat perquè il·lumini al seu entorn, així tambéels membres dels Equips hauríem d’estar contentsde poder compartir una manera de viure que consi-derem bona perquè ens ajuda a créixer.

Però, som realment així, la gent dels equips? Estemrealment il·lusionats, amb la vida de l’equip i delmoviment?

Fa uns mesos, el Sant Pare Francesc ens va llançarun repte en forma d’enquesta. En efecte, l’enques-ta preparatòria del Sínode dels Bisbes sobre la famí-lia no és només una consulta a l’estament religiós,sinó una crida als laics a participar en el procés d’evangelització de la família. Seguint el nostrecarisma, els Equips hauríem de ser llum i sal per alsmatrimonis que formen les famílies.

Podríem dir que la nostra pertinença als equips irra-dia al nostre voltant?

Us convidem a mostrar al món la nostra fortalesacom a membres d’un moviment internacional peròprofundament arrelat al cor. El proper dia 10 demaig, a l’ombra de la Sagrada Família de Barcelona,tots junts celebrarem que fa 40 anys a Menorca i 60 anys a Catalunya, els Equips van començar acaminar.

SOM DELS EQUIPS, HO CELEBREM! ❑

Albert Mascaró i Anna M. Padrós

SOM DELS EQUIPS, HO CELEBREM!

10 Maig 2014B A R C E L O N A

5

cons

ilñia

ri

Crec que val la pena que esmercem esforços en aquest tema per situar-nos ben bé en la qüestió. Les preguntes que ha plantejat el sant pareFrancesc ens han d’ajudar a replantejar moltes coses. Tot i que per altrabanda ho tenim força magre perquè hi ha el pes del sempre s’ha fet així,i aquest immobilisme crea certes dificultats. Potser hauríem de fer tabu-la rasa per entendre el tema que volem tractar.

Al nostre país, fins fa poc hi havia el costum de casar-se per l’Església.Només calia que un dels dos, l’home o la dona, fos batejat, i de fet gaire-bé sempre tots dos havien rebut el sagrament del baptisme. La majoriade parelles acceptaven que els fessin participar en uns cursets matrimo-nials. Així ja podien fer el seu expedient matrimonial i els tràmits buro-cràtics que corresponien per contraure matrimoni. Alhora, a la parròquiaes feien els tràmits civils: les mateixes dades de l’expedient eclesiàsticpassaven a l’expedient per al jutjat; i un cop celebrada la cerimònia religiosa i firmat el document, els nous contraents havien de lliurar-lo aljutjat per tal de restar registrats com a casats i poder retirar el Llibre deFamília.

Amb tot això, hom es pregunta si amb la firma del consentiment com a resum documental n’hi ha prou per rebre el sagrament del matrimoni,no fos cas que ens trobéssim que molts no són prou madurs per casar-seautènticament, sense fer un simulacre d’esposalles, sovint molt especta-culars, però alhora ben buides. Pot ser que un gran nombre d’aquestsmatrimonis casats per l’Església tinguin una base molt feble, de maneraque sovint voregin causes de nul·litat diverses: manca de llibertat en elconsentiment, condicionament per interessos o avantatges econòmics,por de restar sol o sola en la vellesa, cerca prioritària de satisfer el desigde plaer...

Fins i tot una parella de batejats, amb una gran estimació d’amor espon-sal i per sempre, i amb el desig de procrear responsablement i educar elsfills de la millor manera possible, podria ser un meravellós matrimoninatural, però alhora un sagrament nul, si fos el cas que es casessin sen-zillament perquè ho forçaven les convencions socials.

Per tal que el sagrament de matrimoni sigui vàlid, aquesta parella bate-jada, no només han d’estimar-se amb totes les forces del cor, sinó ques’han d’estimar amb l’amor de Déu, com Crist estima la seva Església,estimant fins i tot els seus enemics.

Casar-se per l’Església no és pas un ritu màgic. El sagrament del matri-moni no és el que contrau externament i superficialment una parella pertal de celebrar socialment un contracte. És quelcom més. Cal distingir elsconceptes matrimoni cristià i casar-se per l’Església. El matrimoni cristiàés aquell i només aquell en el qual cadascun dels que uneixen les sevesvides, estan empeltats també i primàriament amb Déu per Jesucrist. ❑

Mossèn Josep Lluís Socias BrugueraConsiliari dels EMD de Catalunya i Menorca

MATRIMONI CRISTIÀ

6

mov

imen

t int

erna

cion

al

Els Equips de la Mare de Déu estansuportats per una estructura orga-nitzativa que possiblement hagicontribuït a facilitar la seva conti-nuïtat i expansió en el temps i almón. No segueix un model autori-tari, tipus militar, però sí que té unacerta estructura piramidal, basada,això sí, en el servei.Al capdavant de tot hi ha l’EquipResponsable Internacional, altra-ment conegut com “ERI”. Està for-mat per una combinació de repre-sentants de les diverses àrees delmón on els equips són presents. Qui són ells?

El Matrimoni Responsable Internacional són actualment uns portuguesos,José (Zè) i Berta (Tó) Moura-Soares. Van assumir la seva responsabilitatdurant la Trobada Internacional a Brasília, l’any 2012, i donaran pas quann’escaigui el relleu en la propera Trobada Internacional, el 2018, que enca-ra no està decidit on es farà. Per la seva trajectòria personal i professional,són gent molt lligada a la formació, que és un dels seus objectius prioritarisen l’àmbit dels Equips de la Mare de Déu. Alguns de vosaltres els vau conèi-xer a l’inici de curs, a Madrid.Els acompanya com a Consiliari Internacional el pare José Jacinto Ferreirade Farias, jesuïta. A més de les seves activitats pastorals i com a consiliari del’ERI, el pare Ferreira és assistent eclesiàstic de la Fundació AIS (equivalenta l’AIN espanyola: Ayuda a la Iglesia Necesitada) i professor de teologia dela Universitat Catòlica Portuguesa.L’ERI el formen també un matrimoni representant de cadascuna de leszones en les que es distribueix el moviment:Roberto i Graça Rocha, brasilers de Porto Alegre, al sud del país, són els rep-resentants de la zona d’Amèrica, que inclou el continent sencer. La sevafeina en la preparació de la Trobada Internacional de Brasília no té preu!Paul i Helena McCloskey estan a càrrec d’Euràsia. Aquesta zona, referidatambé com Transatlàntica, inclou països anglòfons, comprenent, a més de

ERI?

» José (Zè) i Berta (Tó) Moura-Soares » P. José Jacinto Ferreira de Farias

» Roberto i Graça Rocha » Paul i Helena McCloskey

7

mov

imen

t int

erna

cion

al

la Gran Bretanya, Irlanda, Trinitat i Tobago, Sud-àfrica i Malawi. Paul i Helena són d’una ciutat propera a Gloucester, i són gent moltimplicada en el Moviment i en la seva parròquia.Georges i Mahassen Khoury, libanesos, són els representants de lazona d’Europa central. És impactant el seu testimoni com a cristianscompromesos en el sector musulmà de Beirut, com expliquen en laseva carta publicada a la nostra Revista.Euro Àfrica (Àfrica de parla portuguesa juntament amb Portugal,Espanya i Itàlia) ha sofert recentment un canvi imprevist. A partir delproper curs seran José Antonio i Amaya Marcén-Echandi, els actualsresponsables de la Súper Regió d’Espanya, que assumiran aquestaresponsabilitat. Són de Pamplona; només portaven dos anys com aresponsables súper regionals d’EspanyaL’Equip Responsable Internacional queda completat amb la partici-pació de dos matrimonis més.Els uns són els Secretaris, Pedro i Teresa Bobone, també portuguesos.Pedro és també el vicepresident de l’Associació d’Amics del pareCaffarel.Els altres, finalment, són Edgardo i Clarita Bernal Fandiño, de Colòm-bia. Són els que animen la litúrgia, i tenen molt bon sentit del ritme.Han estat diverses vegades a Catalunya, ja que tenen una filla estudi-ant a França. Són un matrimoni molt sensibilitzat amb les parelles ambproblemes; de fet, a la Trobada de Brasília van presentar una ponènciatitulada “El compromís dels Equips amb les parelles amb problemes”.Ells són els coordinadors dels anomenats “Equips satèl·lit”, grups detreball formats per a desenvolupar temàtiques que afecten els nostresequips. Actualment hi ha quatre equips satèl·lit en marxa: Un, de Pedagogia, que té com a objectiu aprofundir en la mística delsEquips de la Mare de Déu i donar als equipiers eines pràctiques per a l’exercici de cadascun dels punts concrets d’esforç; Un altre, de Formació Cristiana, dirigit a aprofundir en el coneixementde la nostra fe; Encara un tercer, de Reflexió i Cerca, que pretén reunir i ordenar tot el material preparat en l’àmbit dels Equips de la Mare de Déu de qual-sevol regió, per tal d’organitzar i difondre tot aquell material que puguiresultar d’interès,I, finalment, el grup de Reflexió de la Teologia de la Sexualitat, quepretén fer una reflexió, sota una mirada cristiana, que convidi a desco-brir en la vivència de la sexualitat un do de Déu i una via de santifi-cació.Aquests són els homes i dones que sota la invocació i protecció de laMare de Déu, han assumit el compromís amb els milers d’equipiers delmón de seguir mantenint unida aquesta gran xarxa de matrimonis i consiliaris amb un objectiu comú: trobar en la pròpia vocació el camíde santedat. ❑

Albert Mascaró i Anna M. PadrósMatrimoni Responsable de Catalunya i Menorca

» Georges i Mahassen Khoury

» José Antonio i Amaya Marcén-Echandi

» Pedro i Teresa Bobone

» Edgardo i Clarita Bernal Fandiño

8

lletra

de

l’ERI

Som l’Edgardo i la Clarita Bernal Fandiño, matrimoni ERI coordinador delsanomenats EQUIPS SATÈL·LITS. A partir d’ara, en cada lliurament del cor-reu, cada matrimoni ERI compartirà els detalls del seu servei al movimentamb el propòsit que tot els membres del moviment tinguin una idea clara i propera d’aquestes instàncies de responsabilitat.Nosaltres som un matrimoni colombià casats fa 27 anys i amb 16 anys depertinença als EMD. Tenim dos fills, Santiago, de 21 anys, estudiant d’últimany d’Enginyeria Industrial a la Universitat dels Andes de Bogotà-Colòmbia,i Sílvia de 18, estudiant de Llengua, Cultura i Civilització Francesa a laUniversitat Lumière 2 de Lió-França. A partir de la Trobada Internacional de Brasília 2012 vam ser cridats a formar part de l’EQUIP RESPONSABLEINTERNACIONAL, amb la missió específica de coordinar el treball desenvo-lupat pels equips Satèl·lits. En aquesta missió hem nomenat el Pare SilvioCajiao, sacerdot Jesuïta perquè ens acompanyi amb el seu ministeri i amb laseva amistat com a consiliari espiritual dels Equips.Recentment, a Bogotà-Colòmbia entre l’11 i el 13 d’octubre, portem a terme la reunió de posada en marxa dels Equips de Formació Cristiana i del Grup de Reflexió d’Amèrica de Teologia de la Sexualitat i a Fàtima-Portugal entre el 8 i el 10 de Novembre de 2013 la dels Equips dePedagogia, Reflexió i Recerca i el Grup de Reflexió d’Europa de Teologia dela Sexualitat.Raons d’espai no ens permeten d’estendre’ns a explicar l’abast de treball de cada un d’aquests equips o grups de reflexió, per això ens limitem aenunciar-ne l’objectiu:• Pedagogia: Serà el de continuar aprofundint i actualitzant tots els aspec-

tes inherents a la pedagogia i la mística del Moviment, brindant einespràctiques per ajudar les parelles en la interiorització i exercici de cadas-cun dels punts concrets d’esforç.

• Formació Cristiana: El seu objectiu serà el de configurar un pla de forma-ció catequètica bàsica que pugui ser aprofitat pels membres dels EMD i per tot aquell qui vulgui aprofundir en el coneixement de la nostra religió i de la nostra Església, els seus principis fonamentals, els seusdocuments, els sagraments, la litúrgia, aprofitant tots els mitjans decomunicació disponibles.

• Reflexió i Recerca: El seu objectiu serà el d’aprofundir en la recerca i coneixement del material que cada SR o RR ha preparat per als seusequipiers al llarg de la seva història, ordenant-lo i classificant-lo de mane-ra que pugui ser conegut i aprofitat per tot el Moviment, i recomanant-ne a l’ERI aquell que especialment pugui tenir una aplicació d’interès universal.

• Grups de Reflexió de Teologia de la Sexualitat: El seu objectiu serà el de realitzar, amb una mirada cristiana, un treball de reflexió que convidiels matrimonis dels EMD a descobrir en la vivència de la seva sexualitatun do de Déu i un mitjà de santificació.

En la salutació que vam fer en iniciar aquestes reunions dèiem als matrimo-nis i sacerdots: “En aquest treball que avui iniciem, és fàcil confiar només en les nostres seguretats i en els nostres coneixements i escoltar la veu delnostre propi jo que acaba per fer callar la veu de Déu. Que és molt impor-tant que el nostre treball estigui guiat per una profunda pregària que ensfaci humils, petits, perquè així, buidant-nos de nosaltres mateixos, rebaixant

ESTIMATS AMICS EQUIPIERS

les nostres seguretats, donem cabu-da al poder de Déu. Quan no sapi-guem com abordar el treball, quanno tinguem respostes per a tot, seràquan ens tornarem febles, quandeixarem de confiar únicament en els nostres coneixements i segu-retats: és aleshores quan sorgirà l’oportunitat de recolzar-nos en Ell,perquè com deia Sant Pau, és lanostra debilitat la que dóna lloc alseu poder.Quan deixem d’escoltar-nos única-ment a nosaltres mateixos, elSenyor ens comença a parlar a tra-vés de l’altre i el seu Esperit escomença a manifestar en la forçade la comunitat i en la veu de lacol·legialitat. Tant de bo que aques-ta sigui una reflexió que tinguempresent sempre “Benvolguts amics: com dèiem aBogotà i a Fàtima a la nostra famíliadels Equips Satèl·lits: el major anhelque tots nosaltres podem tenir, és que aquest treball que FEM PERDÉU es converteixi, amb la nostradocilitat i lliurament, en UN TRE-BALL DE DÉU on puguem deixarpas a la seva voluntat, sobre la nos-tra pròpia voluntat. Per això usdemanem que ens acompanyeuamb la vostra oració que ens recon-forta i ens anima.De cor desitgem a tots els matrimo-nis i consiliaris dels EQUIPS DE LAMARE DE DÉU que la Família deNatzaret irradiï a casa seva i en lesseves famílies tot el seu amor i esperança. ❑

Clarita i Edgard

» Edgardo i Clarita

9

lletra

de

l’ERI

Estimats equipiers,

Durant l'última trobada internacional de famílies a Roma, el 26 i 27 d'octubre2013, el Sant Pare va parlar de la necessitat de l'oració i dels testimonis d'ale-gria que les famílies cristianes estan cridades a donar al món d'avui.

Pel que fa l'oració, ell va insistir en dos temes: que la pregària (personal i en família) ha d'estar marcada pel sentit d'humilitat, és a dir que ha de pro-clamar la grandesa de Déu i la nostra petitesa, moral i espiritual, davant d’Ell,i que tots tenim la necessitat de sentir la bondat i misericòrdia de Déu ambnosaltres, que l'oració s'ha de fer amb senzillesa i d'acord amb la nostra con-dició de fills estimats de Déu. I com a exemple de simplicitat, el Papa Francescva esmentar el prec del Rosari en família, la pregària de les gents senzilles, queel benaurat Joan Pau II deia que era el camí més curt per aconseguir la pauinterior, i d'aquesta manera, poder ajudar a la construcció de la Pau entre elshomes i els pobles.

Heus aquí la importància per a nosaltres, del punt concret d'esforç de l'oracióconjugal, i també del retir anual, als quals tots hem de mirar de ser fidels.

També voldria compartir amb vosaltres el meu últim viatge al Líban (el 17 i 18de novembre 2013) en ocasió de les celebracions de clausura del cinquante-nari de la presència dels EMD en aquesta regió del món. Vaig ser testimoni de la vitalitat i l'entusiasme dels Equips en la pràctica del mètode espiritual del nostre Moviment, i l'alegria de donar testimoni de la bellesa del sagramentdel matrimoni i del sentit de la família cristiana en el món d'avui. Durant la tro-bada amb els responsables, vaig poder veure com estan de compromesos en la fidelitat al carisma del nostre Moviment i al sentit de la internacionalitat,en el qual podem verificar la gràcia de pertànyer a una gran família, que és a la pràctica, una cèl·lula viva de la gran Església, del Cos Místic de Crist.

En l'encíclica Lumen Fidei, el Papa Francesc ens recorda que la fe sempre es torna més forta i viva en la mesura que siguem capaços d'obrir-nos alsaltres, d'estar junts i compartir els uns amb els altres les riqueses de la nostravida, de la nostra esperança. La fe que ens anima s'origina en l'amor delSenyor que ens precedeix, que ens uneix als altres, a la diversitat de la nostravocació i missió en l'Església i en el Moviment. Per a les parelles, és merave-llós creure que va ser el Senyor qui les va escollir i els va fer l'un per l'altre, per-què fossin testimoni de la bellesa de l'amor entre l'home i la dona, que sónl'un per l'altre segons el desig del Senyor i, més encara, pel sagrament delmatrimoni, signes eficaços de l'amor de Crist per la seva Església.

El cristià del futur serà un místic o en cas contrari no serà res: com a parellescristianes, sigueu testimoni viu d'aquesta mística, que és l'ànima del nostreMoviment, deixeu-vos transportar per la fantasia creadora d'amor per inven-tar un món nou malgrat les condicions actuals de crisi moral i espiritual en la qual vivim immersos gairebé arreu del món, però especialment al món occi-dental. En aquest sentit, vosaltres sereu, estimats amics, homes i dones d'es-perança, perquè vosaltres sabeu en qui teniu posada la confiança, en el Senyor Déu que és fidel i que us estima amb un amor que és digne de con-fiança perquè té la forma de la Creu de Crist.

Que la Santíssima Verge Mare de Déu i mare nostra, us protegeixi i sigui pera vosaltres el camí que us condueixi a Déu.

Rebeu la meva cordial salutació, ❑

P. José Jacinto Ferreira de Farias , SJConsiliari de l'ERI

ORACIÓ I OBERTURA

» P. José Jacinto Ferreira de Farias

«el Papa Francesc ens recorda que la fe

sempre es torna més forta i viva

en la mesura que siguem capaços

d'obrir-nos als altres, d'estar junts i compartir els uns amb els altres

les riqueses de la nostra vida,

de la nostra esperança»

10

vida

de

mov

imen

t El passat 14 de desembre ens vamreunir a les 18 hores, aproximada-ment 80 persones, al Seminari deBarcelona. La trobada era conjunta-ment dels sectors, A-L, E-G i C,Vàrem començar amb la presenta-ció dels nous responsables, Ramon i Ofèlia i Victoria i Agustín, i Valen-tín i Priscila que ja és el seu segonany, i seguidament el consiliari delsector, Mn. Josep Serra, va fer unaoració de benvinguda.

A continuació, el matrimoniManzanilla ens va ferr una xerradasobre el P. Caffarel i el seu procés debeatificació i acabàrem amb unvídeo titulat "Volia ballar per a Déu", una reflexió basada en unfet real, sobre com podem lloar Déuen les bones èpoques i en les difi-cultats de la vida. Després, Valentínva comentar diversos punts infor-matius relatius a qüestions tractadesa la reunió de l'intersector deTortosa, com la trobada del 10 demaig, el dia d'haver, etc. Per partdels assistents se'ns va reclamar queno hi hagués hagut una comunica-

ció sobre l'enquesta que el Papa havia sol·licitat dels feligresos, com a movi-ment. Hi va haver força participació i comunicació entre tothom.

Després vam celebrar l'eucaristia, i vam acabar amb una petita àgape, queper un malentès amb el seminari, ens van servir en el claustre. El fred exte-rior va ser compensat amb la calor que tots sentim per la trobada. Malgratla temperatura vam estar xerrant i coneixent-nos i compartint el momentaproximadament una hora. Ens vàrem acomiadar fins al recés deQuaresma.

Van assistir-hi també els responsables de Catalunya i Menorca, Anna M.i Albert. ❑

Ramon Burniol

TROBADA D’ADVENT A BARCELONA

11

vida

de

mov

imen

tL’equip Reus -14 ens ha preparataquesta trobada, i comencem ambun conte:jJEAN GONO, L’home que plan-tava arbres“En una terra esquerpa, deserta;en un paratge desolat i trist hi viuun pastor. Se’l veu segur de símateix, confiat i arrelat a la certe-sa de la seva tasca: planta arbres.Cada nit tria les millors llavorsd’un sac que guarda a casa.L’endemà al matí, quan surt a pas-turar les seves ovelles, sembra lesllavors. I així cada dia, demanant a Déu que li doni salut per conti-nuar endavant.Els anys passen i els arbres creixen,i aquella terra erma es transforma-va. I els homes, que tenien l’ànimaferida, tornen a la vida.”Després, grans i petits, ens reunimen grups i comentem el conte; enparlem guiats per un text que ens

han preparat i que ens dóna punts per reflexionar i aprofundir el missat-ge del conte.A nosaltres també ens han donat unes llavors: són uns aglans lluents i triats que ens confien amb l’encàrrec de sembrar- los, cuidar-los i aju-dar-los a créixer, i així, com l’Elzéard, el pastor del conte, agraïm a la terrala vida que ens dóna i treballem per tornar l’esperança.Encara ens tenen preparada una altra sorpresa: com que s’acosta Nadalfarem targetes per compartir després amb tots els participants del’Eucaristia de la Parròquia de Sant Bernat Calbó.I acabem amb un senzill “pica-pica” i l’alegria de compartir, un any més,aquesta festa. ❑

TROBADA D’ADVENTSANT BERNAT CALBÓ / 1 DE DESEMBRE DE 2013

sar textos litúrgics sobre l´esperança messiànica (càntic de Zacaries, pregà-ries eucarístiques del temps d´Advent), vam cantar, i fins i tot vam represen-tar una escena imaginada entre Sant Joan i Jesús al cel... Al final, vam aca-bar amb la lectura de l´evangeli de la Visitació, icona perfecta del tempsd´espera, tant per a Maria com per a nosaltres.Vam tenir després una estona per saludar-nos i retrobar els amics del sec-tor, i, a les vuit del vespre, vam participar en l´eucaristia de la parròquia.Mossèn Jordi, rector de Sant Josep, ens va acollir i presentar als feligresoshabituals de la missa vespertina. Els nens dels equips, que durant la tardahavien estat participant en un taller de confecció i decoració de llànties, envan fer ofrena al peu de l´altar.En acabar la missa, vam compartir un sopar de pa amb tomàquet, en lamillor tradició de les nostres trobades.I després? Doncs a caminar cap al Nadal, com la Mare de Déu. Tal com diuun himne dels que vam cantar durant la vetlla:

“A l´establia, Jesús bé el recordem,però és entre els homes allà on el trobarem,i vivim esperant-lo, perquè ha de tornar,

quan vingui a buscar-nos, la Vida cantarà.”❑

Marta Planes i Batalla, Equip Terrassa-19.

El dissabte dia 30 de novembre, a l´inici del temps d´Advent, elsequips del sector del Vallès ens vamtrobar a la parròquia de Sant Josepde Terrassa, per participar d´unavetllada que vam anomenar“Temps d´Advent, temps d´espe-rança: reflexió lírica sobrel´Advent”. Va preparar la trobadal´equip Terrassa-19, i ens vam aple-gar un nombrós grup de matrimo-nis, amb els consiliaris i tambéalguns infants.La primera part va consistir en unavetlla de meditació sobre diversostextos que parlen de la vinguda delSalvador. Vam escoltar fragmentsmusicals que ens introduïren en el“clima” d´espera propi de l´Advent(“Veni Emmanuel”, de Kodály;“And the Glory of the Lord”, delMessies de Haendel...), vam repas-

TROBADA D´ADVENT DEL SECTOR DEL VALLÈS

12

vida

de

mov

imen

t Un any més els equips de matrimonis de la Mare de Déu de Menorca s'han trobat dins el temps d'Advent per preparar l'arribada del Nadal amb una pregària.El dissabte 14 de desembre els matrimonis del sector A de Menorca (Ferreries–Maó), es trobaren a la capella del Santíssim de l'Església de Santa Maria de Ferreries. En un ambientde recolliment i silenci tots els grups van aportar la seva reflexió a partir d'una part del textdels dos primers capítols de l'Evangeli de Mateu, que havien treballat prèviament. Ambaquesta pregària ens preparàrem per a acollir Jesús, i donar-li estada al nostre cor, en aques-tes dates prèvies al Nadal.Els matrimonis del sector B, Ciutadella, es van reunir el diumenge 15 a l'Església de MariaAuxiliadora amb el cor obert a la Paraula de Senyor, en una pregària contemplativa a tra-vés de la qual ens vam impregnar dels aromes de Jesús amb la música i el silenci. Pregàriaque va dirigir la germana clarissa Gadi Bosch i que va acabar amb el Pare Nostre, agafatsde les mans pares i fills i tots els qui ens volgueren acompanyar en aquests moments. ❑

Equip Ciutadella-15

PREGÀRIA D'ADVENT - MENORCA 2013

13 «

vida

de

mov

imen

t

RECÉS D’ADVENT A L’ERMITA DE L’ALDEA

El passat 14 de desembre els dos sectors dels Equipsde la Mare de Déu de la diòcesi de Tortosa vam serconvocats a un dels dos recessos que tradicionalmentfem cada any en els “temps forts”, Advent i Quaresma. En aquesta ocasió, el recés d’Adventtenia per escenari un espai privilegiat, l’ermita de laMare de Déu de l’Aldea, situada als límits on comen-ça el Delta.En arribar, el cafè compartit entre la trentena demembres d’equips que ens vam aplegar va anarcreant el caliu fratern per iniciar el treball. Abans dela pregària, però, vam poder gaudir d’una visitaguiada a tots els edificis annexos, inclosa la plaça debous interior, que és on se celebra l’aplec de l’ermita,de gran tradició.La pregària ens va donar l’actitud necessària de sin-tonia i d’obertura abans de la xerrada i la reflexió. La xerrada va anar a càrrec del rector de l’Aldea,especialista en teologia moral, mossèn VíctorCardona, amb el tema “Anunciar l’Evangeli en famí-lia”. Mossèn Víctor va aprofitar algunes de les intu-ïcions presents en l’exhortació apostòlica del Papa

Francesc, “l’alegria de l’Evangeli”, per proposar-nosunes reflexions molt adients per a la nostra realitatmatrimonial i familiar. Posteriorment, vam dedicaruna bona estona a fer una asseguda, en què cadaparella va poder encarnar a la seva realitat aquellesinterpel·lacions. Per acabar, vam tornar a la capellaper fer una bona estona de pregària d’adoració, ambtextos i cants.Els que vam poder ens vam quedar al dinar de ger-manor, on vam compartir el que cadascú portava, i que va ser ocasió per experimentar una vegada mésun dels carismes dels equips, l’acolliment dels uns alsaltres que supera tota diferència, de procedència,d’edat o de vocació. A més, després de dinar vamtenir el premi de visitar la torre de guaita d’origenmedieval, que és un balcó privilegiat que domina el paisatge meravellós del Delta de l’Ebre.Així ens vam acomiadar, fins al proper recés deQuaresma que farem a Corbera d’Ebre. ❑

Santi Carbó i Maria Josep MeixResponsables Tortosa A

ELS QUE ENS HAN PRECEDIT A LA CASA DEL PARE

» Mercè Forcada, Barcelona-5

Vós m’heu portat on podré viure segur(Salm,4)

14

veu

dels

equ

ips

El 3 d’agost de 1969, a laCatedral de Tortosa, se celebrà laconsagració de Don Ricard MªCarles i Gordó, com a Bisbe de laDiòcesi de Tortosa. Gaudírem d’a-questa bonica celebració ambmolt de gust, mai no n’havíempogut assistir a cap de semblant.

DON RICARDO I ELS E.M.D.

Era molt jove, tan sols tenia 42 anys, rialler, amable, senzill.

Però tenia un posat senyorial que destacava. En aquesta primera homilia,ja es va guanyar el poble. Va començar dient: “Bona gent”, i, amb lesparaules que ens va dirigir, ens va anar traçant el veritable camí que havíemde seguir per avançar cap a Déu. Amb ell al capdavant, és clar, com a pas-tor. Ens va captivar la seva persona.

Un cop presa possessió de tots els estaments de la Diòcesi, va veure que himancava algun moviment familiar.

Com que justament era consiliari d’un equip -del València 1- desprès d’ha-ver experimentat el gran bé que rebien les famílies mitjançant els Equips,reuní un bon grup de matrimonis a Tortosa i els va dir que faria venir desde València un matrimoni, per explicar-los què eren els EMD. Fruit d’aquesta informació, sorgiren dos Equips; el Tortosa 1, i el Tortosa 2, eral’any 1970.

Molts anys més tard, a la trobada de Brasília, trobàrem un matrimoni delValència 1: tenien 92 anys!

Nosaltres som d’Amposta, érem acabats de casar, buscàvem algun movi-ment d’Església relacionat amb el matrimoni i no trobàvem res, i un dia, al cancell de la nostra parròquia, vàrem llegir un cartell on deia que aTortosa es trobarien uns matrimonis per a una trobada d’Església; anàrema veure què era i així descobrírem els Equips.

Ens adonàrem que estaven molt ben organitzats, i que el seu caminar estava ben traçat per poder arribar la família unida al final del camí, a lapresència de Déu. Posàrem fil a la agulla i formàrem l’equip Amposta 1 pelgener de 1976, i fou el nostre Consiliari, mossèn Francesc Ciuraneta Aimy,un gran treballador de Déu. Va ser secretari de Don Ricardo i, després, el va haver de deixar per anar com a Bisbe a Menorca.

Don Ricardo va ser sempre un pastor molt proper, acudia a tots els movi-ments que el requerien, fins i tot, a les trobades dels Consiliaris, que un copa l’any ens aplegàvem a La Gralla, una finca que tenim a Godall, i els fèiemuna bona paella. Sempre assistia a tots els començaments de curs, així comtambé al final. Però el que més esperàvem els Equips amb motiu de laQuaresma, eren les seves xerrades i les seves conferències, obertes tambéa matrimonis que no eren dels Equips. Ens donava una explicació senzilla i profunda, plena d’exemples, i, sobre el tema tractat, invitava la parella afer una asseguda, i també a fer, tots dos plegats, la pau amb Déu. Ens va

15

veu

dels

equ

ips

fer un gran bé a tots els que vàremviure aquells moments tan intensosi valuosos espiritualment.

El 1984, va convocar un SínodeDiocesà, encara estava de secretariel nostre consiliari abans esmentat.Del fruit d’aquest treball de tots elspobles de la Diòcesi, format permolts de grups de totes les edats,també se’n varen beneficiar elsEMD. Per aquell temps nosaltresn’érem responsables i pertanyíema la Comissió permanent deCatalunya, visitàrem molts poblesde la Diòcesi, i hi donàrem informa-ció dels Equips. Fruit de tots aquestsesdeveniments, vàrem aconseguirarribar a ser 40 Equips a la nostraDiòcesi. Hem d’admetre que DonRicardo sempre ens estava encorat-jant, amb ell al capdavant.

Com que ens vàrem veure col·lap-sats, perquè només teníem 4 pare-lles de pilots, buscàrem parellesadients i les vam ajudar a formarper pilotar tots els punts de laDiòcesi. Instruírem 7 noves parellesde pilots i així vàrem pilotar en 2anys 20 Equips.

També fruit del Sínode, es vanimplantar els Consells de PastoralParroquials i el Diocesà; a nosaltresens va incloure al Diocesà i somtestimonis del seu incansable i bontreballar.

Hauria de ser un llibre gruixut el que encabís totes les històries i anècdotes que hem viscut ambDon Ricardo.

L’encontre a Fàtima (Portugal) vaser del 18 al 23 de juliol de l’any1994. I el lema de la trobada era“FAMÍLIA, ENSENYA AL MÓND’AVUI EL QUE ETS.” Don Ricar-do, ja estava a Barcelona, i presidiaaquell dia l’Eucaristia. Oficiaven lamissa, amb ell, 16 bisbes de tot elmón i 200 consiliaris; l’homilia,dedicada a la família, va resultarmés que extraordinària, única;

quan va acabar-la, tota la gent vàrem començar a aplaudir i no paraven decap manera. Quan es retirava amb tots els bisbes i capellans per una avinguda bastant ampla i voltada per una tanca, emvaig preparar la màquina per fer-li una foto al moment que passés per onérem nosaltres, Mª Carmen, la meva dona, amb l’alegria que tenia, el vacridar per saludar-lo i jo també el vaig saludar amb la mà. Va abandonar el protocol i tots els Bisbes, es va aturar, va venir a fer-nos una forta abra-çada, i ens va dir que després de llevar-se els ornaments volia parlar-nos.La gent del nostre voltant ens felicitaven, dient-nos. Però... quin Bisbe queteniu!

El 26 de novembre del mateix any, 1994, el Papa Joan Pau ll el va nome-nar Cardenal de l’Església; ens va enviar una invitació per poder assistir a ROMA a la imposició de l’anyell i la birreta de Cardenal. Estàvem allot-jats en una residència prop del Vaticà amb la família i amics íntims, i, desprès de l’emotiva cerimònia, hi havia una sala destinada a cada un delscardenals i els seus familiars. El Papa va estar amb nosaltres una bona esto-na, tots parlàrem amb ell, i ens hi férem fotos. Poguérem viure aquests fetsmeravellosos de la “Ciutat Eterna” amb una celebració extraordinària quemai no ens hauríem pogut imaginar.

Sempre hem estat en comunicació amb ell i suara, en haver-nos arribat la notícia de la seva gravetat, tan de sobte, vàrem començar a pregar.

Anàrem a l’hospital a preguntar per ell, però Jesús i la Paquita ens varendir que havíem d’entrar a veure’l de seguida, perquè sabien com ens esti-mava, i nosaltres també a ell.

Estava ja molt malalt, però encara li vàrem poder dir: “Gràcies Don Ricardoper tot el bé que ens ha fet. L’estimem molt i preguem per vostè “. Ens vafer una dolça mirada i un somriure.

Va acabar el seu pelegrinatge el dia 17 de desembre. Pujàrem a visitar-lo ala capella ardent del Palau Episcopal a Tortosa i vàrem comprovar de noucom n’era d’estimat ja que la gent no parava de passar per donar-li l’últimadéu.

Que Déu el tingui a la seva glòria. ❑Reverté Simó

Amposta-1

16

veu

dels

equ

ips

Sí, avui encara, som dels equips. Direu que aixòno és possible, que no és ver, perquè l'equipnúmero 1 de Ciutadella, ja no participa en lesactivitats del moviment. I jo em demano?És necessari, és obligatori participar activamenten un moviment, per sentir-se membre viu d'aquest? Les monges de Santa Clara en la sevaclausura, són membres actius de l’Església? La memòria ja em falla, l’arxiu del disc dur ja té mancances, per tant, en qüestió de dates noseré molt precís. Perdoneu-me.

Ja fa molt de temps que ens van convidar a for-mar part del EMD (per cert, ja n’hi ha que ensesperen al Cel) i la nostra experiència, com quasitot, té dues cares. Però, no pas com sol passaramb la societat: a cara o creu, blanc o negre.No, la nostra experiència és totalment positiva, la societat potser no ho entendrà.Nosaltres, estimats equipiers, ho entenem, ben bé.

Mireu, ara en aquests moments, sent dins jo que el que dic, que el que escric, no surt de jo, surt de l’equip. Sent la veu dels companys que ens van deixar, sent les sevesaportacions, la seva companyia. Encara que les lleis de la naturalesa marquin unes pau-tes, la VIDA, no s’acaba i més quan les nostres vides van ésser tant compartides, viscudes i compromeses. Teníem necessitat de trobar-nos. Encara, en les celebracionseucarístiques hi som tots. Sí, encara compartim les alegries, penes i problemes perso-nals, familiars o socials. Internament encara fem equip. Segons els sociòlegs el nostreequip, format per persones de diferent edat (entre uns i altres hi havia uns 20 anys dediferència), de diferent formació i diferents personalitats, no podia acabar bé. No tenien raó, només la mort, el va poder destruir, però com he dit abans, la física,perquè l’espiritual no la destruirà mai. Mai.

Un membre de l’ equip ens va fer aquest regal “ Amics per sempre”

Amics tots ben estimatsno sé com vos he d’agrair,i tampoc sé què he de dirdavant es cors entusiasmats.de tan bones amistatsque desig no tinguin fi.

Ses vostres demostracionsd’afecte i estimaciósón de gran satisfacció,arrelades en es fonsde ses nostres relacionsben plenes de germanor.

Amics per sempre, vetlleu i estimeu el que teniu, perquè sabem el valor del que tenim,quan ho hem perdut. ❑

Tiago Serra

EL NOSTRE EQUIP DE LA MARE DE DÉU

17

veu

dels

equ

ips

Ara fa ja vint-i-set anys que el nostre bon amic i consiliari Cristòfol Vidalens va proposar engegar una nova experiència: constituir un nou equip,integrat en el Moviment dels Equips de la Mare de Déu. Llavors, érem un conjunt de cinc matrimonis joves amb inquietuds i ganes de créixeren la fe i rebre una formació cristiana, que, alhora, dúiem una trajectòriade col·laboració activa en les nostres respectives comunitats parroquials.

En el decurs d’aquests anys, dues parelles de la formació original, per diferents motius, no continuaren, però la seva presència en l’equip va ser molt enriquidora. Molt prest, s’incorporaren dues noves parellesde tal manera que, actualment, seguim essent cinc matrimonis i el nos-tre consiliari. Amb la perspectiva que proporciona el pas del temps,podem afirmar que la feliç iniciativa que emprenguérem ha estat i segu-eix essent una experiència grata i privilegiada que tant ens ajuda a viurei enriquir la nostra espiritualitat conjugal. L’equip ens ha donat l’esperit i l’entorn necessaris per aconseguir uns objectius i un ideal comuns. Enell hi hem trobat la fraternitat i l’ajuda mútua, el suport i l’encoratjamentadients per tal de reflexionar junts, aprofundir la nostra fe, pregar ambjoia i confiança i ser membres actius del Poble de Déu.

En el nostre camí de la fe volem tenir Déu en el centre de la nostra vidai fonamentar-la en l’Evangeli per tal de viure’l i donar testimoni delsvalors cristians en la nostra vida de família, social i professional. Reunits,en nom de Crist, sentim que el seu alè nodreix la nostra fe i la fa créixer.

La nostra pertinença al Moviment ha propiciat, en tots nosaltres, una dis-ponibilitat per anar assumint diferents compromisos, empesos per unesperit de servei i col·laboració activa.

Valorem molt tots els mitjans que ens ofereix la dinàmica dels EMD perpoder trobar uns moments i espais per aturar-nos i dedicar un temps mésintens i profund a la pregària i l’escolta i meditació de la Paraula de Déu.En aquest sentit, els recessos anuals i els exercicis espirituals ens oferei-xen l’oportunitat d’experimentar un revifament espiritual, imprescindibleper renovar la nostra vida espiritual.

Donem moltes gràcies a Déu per la descoberta i la vivència d’aquestagojosa experiència, que esperem seguir amb la mateixa regularitat i cons-tància que han caracteritzat la nostra praxi tots aquests anys.

En aquestes quasi tres dècades hem viscut i compartit moltes experièn-cies de vida –alegries i penes, preocupacions i satisfaccions– que hanreforçat el sentiment d’amistat i d’equip. I així seguim, ben integrats enel món present, oberts, amb esperança al futur d’una societat en la qualvolem ser llevat dins la massa. Amb la protecció de Maria, la nostraMare, volem seguir el seu exemple de fidelitat i confiança en Déu i dedocilitat a l’Esperit Sant.

Pilarín i Fraterno, Lina i Joan Miquel, Tere i Diego, M Antònia i Vicent,Paula i José Ignacio i Cristòfol Vidal, el nostre estimat amic i consiliari, a qui estem molt agraïts. ❑

SECTOR A – MAÓ 1

ELS EMD, UN DO DE L’ESPERIT SANT

«L’equip ens ha donat

l’esperit i l’entorn neces-

saris per aconseguir uns

objectius i un ideal

comuns. En ell hi hem

trobat la fraternitat

i l’ajuda mútua, el suport

i l’encoratjament adients

per tal de reflexionar

junts, aprofundir la

nostra fe, pregar amb

joia i confiança i ser

membres actius

del Poble de Déu.»

18

pare

Caf

fare

l

LA TEVA PÀTRIA

Tot cristià és cridat a reservar un lloc a l’oració a la seva vida.Però, de vegades, per senyals evi-dents, es comprèn que alguns hi són convidats particularment.Aquest era el sentit de la frase quet’ha intrigat tant en la meva carta: “Crec endevinar en tu una voca-ció a l’oració”.Quan es descobreix en algunapersona el sentit de l’oració, de la seva importància, de la seva efi-càcia; i d’un desig impacient i tenaç d’arribar-hi, hem de pensarque aquest és un indicador de lacrida de Déu. És clar que la gràciade l’oració s’infon a tot cristià,encara que de vegades semblaque hi hauria motius per posar-hoen dubte. Quant que cal insistir,quant que cal raonar, per em-pènyer els fidels a l’oració. Percontra, n’hi ha –i tu ets d’aquestnombre, si no m’equivoco– queun dia s’adonen de l‘absoluta con-vicció de la pregària. I aquestaconvicció no és una adquisiciópersonal, ni el resultat de la refle-xió o d’un ensenyament rebut, és una convicció que se’ls imposa.Són tan incapaços de comprendred’on els ve, com de rebutjar-la.Aquí hi ha el segell indiscutible dela vocació a l’oració, de la qual etparlo.

S’equivocaria l’interessat si prengués aquesta gràcia per un senzill socors,destinat a facilitar-li l’oració. Abans de res, és una exigència divina quecal reconèixer.I per què aquesta exigència? No serà que l’estat de vida cristiana a quèha arribat, ara demana més? O que li veu Déu a l’ànima en vigílies d’esdeveniments que l’oració ha de permetre afrontar millor? O que lespersones i les empreses la responsabilitat de les quals assumeix tenennecessitat d’un suplement major d’auxili diví? Serà que el Senyor vol fer-se conèixer més íntimament? Sigui el que sigui, el sacerdot que s’adonad’aquesta crida a una ànima, sap que ha de exigir-li que corresponguiamb obstinació, amb fidelitat, amb perseverança.Tanmateix, no crec que deu minuts d’oració quotidiana fossin una resposta adequada. Quan tu, escriptor, et poses a redactar un article,sobretot has d’entrar en possessió de tu mateix i dels teus mitjans. De la mateixa manera, en començar la pregària cal, d’ordinari, reunir lesfacultats, disperses com un esbart d’ocells en els arbres de les rodalies.Només llavors podem concentrar-nos, penetrar progressivament en unaoració més profunda. Però tot just ho hem aconseguit, els nostres deuminuts s’han evaporat.Ja sé que un dia, amb el costum adquirit i amb la gràcia de Déu, es fa molt més fàcil recollir-se, penetrar en el santuari interior i, allà, desen-tendre’t de tot i quedar-te atent a la presència del Senyor. Alguns nonecessiten més que aturar-se, enmig de les seves ocupacions, per sentir-se dominats per la presència divina, i, en acabat, els costa molt despren-dre’s d’aquesta acaparant proximitat, per retornar a les seves tasques.Però això no es concedeix, d’ordinari, sinó després de llargs anys de fide-litat a l’oració. I fins i tot per a aquestes ànimes tan avançades, els sorollsde fora o els tumults interiors fan ben difícil en moltes ocasions l’accés al regne del silenci.Tu ets encara novici en la matèria. Necessites, doncs, exercitar-te llarga-ment i pacientment en l’oració i consagrar-hi temps i esforç. On trobaraquest temps, em preguntaràs, en aquesta vida doblement absorbent dela família i de la professió... i no sé quantes ocupacions més? No ho sé.Però del que estic segur és que, quan un s’hi entesta de debò, se’n surtamb la seva. No serà sense aprendre a economitzar el temps. I, a més,amb la convicció que, si Déu et crida a l’oració, Ell te n’oferirà els mitjans,per poc que posis de la teva banda.T’aconsello que dediquis cada dia mitja hora, almenys, a l’oració. I queet reservis també descansos més llargs. Per què no fer, per exemple, uncop al mes, una hora d’oració a la nit? Aquesta oració de la nit amagauna misteriosa virtut que no trigaràs a experimentar. “No podeu vetllaruna hora amb mi?”, preguntava ( jo diria suplicava ) Crist als seus apòs-tols, a l’hort de les oliveres.Per què no reservar, alguns cops, una de les teves vetllades, i (amb el consentiment de la teva parella) dedicar al Senyor de nou a onze? Noper consagrar tot aquest temps a l’oració pròpiament dita, sinó al que endeien els antics “lectio divina “. Obre llavors la teva Bíblia en una pàgi-na prevista i llegeix amb calma, atura’t, pren notes, guarda silenci perquèmadurin els fruits recollits. Posa’t de genolls per adorar, per parlar al

Carta del Pare Caffarel a un Equipier

19

cont

es

Ja fa molta estona que he deixat el poble enrere; les cases, els carrers, el xivarri del mercat a la plaça de la font... Ara, els sons són uns altres: la piuladissa dels ocells, la remor del vent entre les branques mésaltes dels arbres... De sobte el camí es fa més costerut: fa calor i em cansa la pujada. Tinc ganes de tornari deixar-ho córrer, però imagino el teu somriure i segueixo caminant.Havíem preparat junts aquesta sortida, però tu no has pogut venir. Recordo quan miràvem el mapa per pre-parar el camí: com sempre no ens posàvem d’acord. I també, com sempre, vas guanyar tu. Ara porto el mapa a la motxilla i m’hauré d’aturar a mirar- lo , perquè em sembla que m’he perdut. Quan fas camíamb un amic, tot és més fàcil; saps que no et pots perdre, i que, a poc a poc, arribaràs allà on has d’anar.La mirada de l’amic reflecteix la bellesa de l’entorn, i sents que tot és possible.M’aturo: necessito una mica d’aigua, i consulto el mapa. Sí, m’he perdut. Hi ha un riu pintat al plànol, i jo no n’he trobat cap, de riu. Però no tornaré enrere. No tinc temps ni ganes de desfer el camí.El dia passa; corren les hores, s’allarguen les ombres, i puja l’olor d’escalfor de la terra. I segueixo caminant. El pensament em fuig lluny, molt lluny d’aquí, i em pregunto quan tornaré a sentir la teva veu.I m’adono que no tot està escrit al mapa ; ni al mapa ni enlloc. Ningú no t’explica que tots els dies no sóniguals: alguns són alegres, engrescadors. D’altres, en canvi, es torcen a poc a poc, i no saps per què.He travessat el riu. El camí baixa, de sobte, i s’endinsa en un bosc de roures altíssims: m’envolta el silenci. El sol es pon i la por em nua l’estómac. Avanço més ràpid; el bosc s’acaba i arribo al mas on ens esperen perpassar-hi la nit.Continuaré endavant i t’explicaré el viatge ; triaré les paraules que expliquin la pau del silenci, triaré nouscolors per pintar la llum del cel quan el sol es pon, inventaré mots nous per a l’amistat.Així, quan tornis, no t’hauràs perdut aquest tros del camí.

Lourdes Gabarrón

Al Gabriel

Fem camí

Senyor. Després, a llegir altra vegada. No cal tampoc llegir massa. Quanhagis trobat un pensament substancial, medita’l, demana la gràcia degaudir-lo profundament, després entra sense adonar-te’n en una oraciómés silenciosa, més afectuosa, de senzilla atenció al Senyor. He pres l’exemple d’una lectura bíblica, però també us pot servir d’una altra pàgi-na espiritual.Un altre mètode de exercitar en l’oració: el recés. No sempre, és clar, un recés predicat. Vés alguna vegada a passar un cap de setmana en unahostatgeria monàstica. Conec diversos matrimonis que tenen aquest cos-tum i n’estan encantats. Si has sentit la crida del Senyor, vull insistir queaquestes jornades han de ser consagrades a l’oració i no l’estudi.No t’atabalis en excés per tot el que aquesta carta et suggereix. Veuràscom amb el temps tot es posarà al seu lloc, i, a poc a poc, l’oració arri-barà a ser la teva pàtria.❑

Abbé Henri Caffarel

20

Veu

dels

con

silia

ris Quan em trobava davant del fèretre delCardenal Ricard Maria Carles a la Catedralde Barcelona, em vingueren al cap d’unabanda la devoció al nostre Santíssim Cristdel Mar, aquesta pregària que Benicarló maino oblidarà, i ensems, els Equips de la Marede Déu.

Meditava que Don Ricardo era un fervent devot del nostre Crist delMar. Aquest Crist que segons la tradició arribà a Benicarló el 1650,portat a los nostres platges per un captiu italià procedent de Tunísia,en un moment que es patia una pesta terrible que cessà tot seguit,tan bon punt el Crist tocà la nostra terra. La imatge actual és del1940, ja que l’original havia estat destruïda el 1936.

El Crist del Mar es troba en una ermita construïda entre el 1922 i el1924, que avui és temple de la parròquia de Sant Pere. Des del1798 se l’honora amb una solemne Novena en vigílies delDiumenge de Rams; aquesta tradició fou actualitzada l’any 1998,en commemorar-se’n el segon centenari. El dia 7 de març de 1990,en la celebració del 50è aniversari de l’actual imatge del SantíssimCrist, va resar-se per primer cop aquesta pregària composta perDon Ricardo per aital ocasió. Després, restà integrada a la Novena.

“Pare Nostre: estic contemplant en el vostre Fill crucificat l’amorque teniu al món. Us en dono gràcies perquè el Crist del Mar és la millor prova que, havent-nos lliurat el vostre Fill, no ens podeunegar cap do que ens faci menester per arribar fins a Vós. Us esti-mo, perquè sou Pare. Us estimo, perquè em tracteu com un fill. Feuque sàpiga sentir cada dia la protecció de les vostres mans amoro-sides. Sé que m’estimeu tal com sóc, però que em somnieu millorque no sóc. Us demano, doncs, créixer amb una consciència i unesactituds de fill, dia rere dia, per tal d’arribar a tenir els mateixos sen-timents que Jesús devers Vós i devers els vostres fills, germansmeus. Infoneu-me forces perquè no m’aturi en aquesta conversióque m’ha de fer semblant al vostre Crist. Doneu-me fortalesa i domini de mi mateix, i misericòrdia i caritat en el tracte amb elsgermans, per tal d’esdevenir tal com Vós voleu. Que tots nosaltres,homes i dones de Benicarló, del camp, de la indústria i del mar, for-mem cada cop més una comunitat humana que transparenti el convenciment que ens movem, cada dia, entre germans. Doneu-me de poder mirar amb ulls de germà tots els qui m’envolten. Quetots us sentin proper, i ben especialment els qui més necessiten lavostra proximitat, els qui es viuen allunyats de Vós, els qui pateixenen el cos o en l’ànima, els ancians que estan sols, tots el qui estannecessitant algú o alguna cosa per poder viure amb dignitat de fillsvostres. No sé pas si avui esteu satisfet de mi, Senyor, però mirantel vostre amor que es traslluu del nostre Santíssim Crist del Mar, vull dir-vos que jo, de Vós, n’estic molt content. Amén.”

Meditava també sobre la pastoral familiar, centrada en els Equips de la Mare de Déu, que van assolir una gran implantació tant a ladiòcesi com a Benicarló per la tasca de qui en fou consiliari, mossènAmela, que esmerçà molt de temps i entusiasme al servei delsmatrimonis.

Demanem al Santíssim Crist del Mar que tingui a casa seva el nos-tre Don Ricardo, tan estimat. ❑

Joan Ramon Batiste

EL CRIST DELS MARINERS DE BENICARLÓ I LA PREGÀRIA QUE LI COMPONGUÉ EL CARDENAL RICARD MARIA CARLES (ACS)

21

pens

amen

ts p

er c

réix

er

La violència i la injustícia que hi ha al món, noens poden deixar indiferents.

Papa Francesc

Tots els ciutadans, especialment els polítics, hande contribuir a la vida social i política segons laconcepció de la persona i del bé comú que con-siderin humanament veritable i justa, utilitzanttots els mitjans lícits que l'orde jurídic democràticposa a disposició de tots els membres de la socie-tat. (...) Això explica també que es pot donar unapluralitat de partits en què puguin militar elscatòlics per poder exercir el seu dret i el seudeure de participar en la construcció de la vidasocial i democràtica del país.

Lluís Martínez Sistach

Dialogar, conviure donar sense la certesa d'espe-rar-ne reciprocitat, això manifesta la més grangratuïtat a la qual ens convida la nostra fe. Ambtot, la reciprocitat positiva no es troba en el puntde partença, sinó en el terme d'un camí de gra-tuïtat, ja que amb l'amor no es comercia, no escompra ni es ven, s'ofereix gratuïtament.L'encontre és una actitud interior, una manera deser, perquè els dics del nostre cor han cedit.

Teresa Losada

Hi ha un cert fatalisme històric entre algunes reli-gions que fa que, sovint, utilitzin expressionscom ara “Déu ho ha volgut” o “Era de Déu” pera situacions negatives, i no pas per a momentsfeliços, fenòmens positius i per a èxits humansvaledors de la capacitat humana per revertir lahistòria i dirigir-la en direcció al futur. També enl'àmbit religiós convé revalorar la utopia.

Juan José Tamayo

Si deixem enrere milions de persones, no sobre-viurem mai, fins i tot si som els més forts. Moltsnens, al món, no demanen una Playstation, sinóun bolígraf i un llibre. Fem que puguin tenir-ne.

Malala Yousafzai

En aquest context, l’Església com a institució (a més dels seus membres com a ciutadans, anivell individual o en grup) en una societatdemocràtica té una paraula a aportar, no a impo-sar, al conjunt de la societat i, per tant, també al debat públic. Creients i no creients poden bus-car junts camins de pau, de justícia, de qualitatde la convivència, de respecte a cada persona i als seus drets legítims, d’atenció a les personesque sofreixen; poden lluitar contra la pobresa i lamarginació, treballar contra totes les formes deviolència i de discriminació injusta, fer un mónmés sostenible, protegir el planeta, respectar elsdrets dels pobles, etc. En una paraula, podenbuscar junts camins per fer un món més humà.

Josep M. Soler, Abat de Montserrat

L'actitud de diàleg i cooperació entre creients i no creients no és nova. No comencem de zero.Tenim molt camí fet. Cal abandonar la desquali-ficació dels no creients o la consideració de la fe com a signe d'endarreriment cultural. Quanl'objectiu és la convivència i la mútua coopera-ció, les diferències, en comptes de separar,poden enriquir. El cristianisme necessita escoltarles demandes i les opinions dels qui pensen dife-rent per poder ser de debò catòlica, és a dir, uni-versal. Potser aquest sigui un signe del nostretemps a través del qual l'Esperit ens parla. Potserhauríem de ser com Bernabé o Saule i estar ama-tents al raig de veritat que il·lumina tots elshomes per descobrir el que hi ha d'autèntic i deprofund en les espiritualitats post-modernes,però sense renunciar al nucli de l'Evangeli: elcompromís radical amb el proïsme.

Josep Oton Catalan

Pensaments

(La tria dels pensaments ha anat a càrrec de Carme Meix)

22

preg

àrie

s al

ven

t

Recerco l'alba dins la nit obscurai se'm fan perdedors tots els camins.Recerco el cant de l'única font purai totes les begudes són verins.Voldria que el perfum de blanca rosaofegués la luxúria d'aquell nard.Voldria que el meu cor que ja no gosa,per l'amor no cregués que és massa tard.Una vela, només, i una atzavara;un mar ben blau i una blavor de cel;una joia callada i ben avara,i l'aquietament de tot anhel.I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,i la vela i el mar i el cant d'amor;que em tornessis brillant l'ànima balbai ben clara la font d'aquest meu cor.

Joan Brossa

» pregàries al vent

» Pensament

“Una nit vaig somiar que estava caminant per la platja amb el Senyor. En el cel vanaparèixer com a llampecs algunes escenes de la meva vida. A cada escena em vaigadonar que a l’arena hi havia quatre peuades, unes eren les meves, i les altres, les delSenyor. Després de contemplar la darrera escena, em vaig girar i vaig veure bé totesles peuades que hi havia a l’arena. Em va cridar l’atenció, però, que més d’una vega-da, només es veien un parell de peuades i no quatre, a l’arena. També vaig veure queaçò passava sempre en els moments que més trist i més enfonsat m’havia sentit. Vaigquedar sorprès, i li vaig fer al Senyor aquesta pregunta:

–Senyor, vós em vau dir que si em decidia a seguir-vos, faríeu amb jo tot elcamí; però he vist que en els moments més difícils de la vida, només hi havia duespeuades a la platja. No entenc per què m’heu deixat tot sol quan més ho necessitava.

I el Senyor em va respondre:

–Fill meu, tu saps prou com t’estimo i que mai no t’abandonaré. És cert, en elsmoments de prova i sofriment només hi ha un parell de peuades: són les meves i ésquan jo et duc a be coll.” ❑

Jordi Genestar Pons Equip Ciutadella 3

► 10.00 Arribada i Recepció al Col·legi Maristes La Immaculada, carrer València 370 (cantonada Roger de Flor) de Barcelona

► 11.00 Presentació de la jornada pels Responsables Regionals.

► 11.15 Ponència a càrrec del Sr Ximo Company (Catedràtic d’Història de l’Art) sobre el Portal del Naixement de la Sagrada Família

► 12.00 Ponència de Jose Manuel Almuzara (Arquitecte. President de l'Associació Pro Beatificació d’Antoni Gaudí) sobre el Portal de la Passió de la Sagrada Família

► 12.45 Descans

► 13.00 Ponència de l’Excel·lentíssim Cardenal de Barcelona, Sr Lluís Martínez i Sistach

► 14.30 Dinar

► 16.00 Fotografia de grup

► 16.30 Concert: El Somni del Cel per Lluís Platero

► 17.15 Sortida cap a la Sagrada Família

► 18.00 Eucaristia a la Sagrada Família presidida per l’Excel·lentíssim Cardenal de Barcelona, Sr Lluís Martínez i Sistach

► 19.30 Visita a la Sagrada Família

► 21.00 Fi de la Trobada

◗ Preu: 30€ per persona els adults; joves fins a 18 anys 15€.◗ Per a inscripcions a la Trobada: al secretariat secretariat@emd-cm.cat, telèfon i contestador 934 675 551.

Ingresseu l’import en el compte de La Caixa IBAN: ES19 2100 0832 6102 0030 1580 ◗ És imprescindible que indiqueu en l’ingrés o transferència, el vostre nom, equip i sector.◗ La data d’inscripció i pagament serà fins el 10 d’Abril del 2014.◗ Hi haurà un servei d’acollida què lliurarà la identificació i la carpeta amb el material. ◗ Hi haurà servei de guarderia per als infants. ◗ Els que vinguin amb nens/es han de comunicar al Secretariat preferentment per correu electrònic,

el nombre de fills que vindran i les edats.◗ Els menors de tres anys romandran a cura dels pares durant tota la jornada.

Trobada General Barcelona 10 Maig 2014

NO

TES

ORG

ANIT

ZACI

Ó

SOM DELS EQUIPS,HO CELEBREM

Trobada GeneralBarcelona 10 Maig 2014