escolta! on mengen dos, mengen trenta

L’EINA ÚTIL DE CUINA DE CAMPAMENTS PER A PERSONES NOVELLESO AMB GANES DE PROVAR COSES NOVES!

MENGEN TRENTA.

ESCOLTA!ON MENGEN DOS,

INTRODUCCIÓL’Equip d’Hàbits Saludables us presentem “Escolta! On mengen dos, mengen trenta.”. Es tracta d’un receptari pensat per facilitar als agru-paments escoltes, especialment a la intendència, la tasca de disse-nyar els menús de campaments de forma equilibrada, així com cuinar plats que siguin saludables, adaptables segons el nivell del cuiner i que agradin tant als més grans com als més petits. Hi ha receptes variades, per a cuiners novells i per als més atrevits i també consells o recomanacions útils.

Esperem que aquestes receptes us serveixin d’inspiració per als vos-tres menús. Us animem a compartir els vostres descobriments!

L’Educació per la Salut és un dels cinc eixos transversals del programa educatiu d’Acció Escolta, apostem per una educació basada en la prevenció i desenvolupament dels hàbits bàsics de la salut, en la de-fensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva amb la finalitat d’obtenir una millor qualitat de vida. És a dir, una manera de viure d’una forma més lliure, responsable i feliç.

L’ALIMENTACIÓL’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida i a totes hores del dia, a part de complir amb la seva funció nutritiva també ens fa compartir moments especials, ens mostra sensacions i sabors nous o serveix d’excusa perfecta per gaudir de bona companyia. A més, és sempre tan a prop nostre que no ens n’adonem de com de rutinària la fem! Perquè a qui no li agrada començar el dia sense un bon cafè amb la mesura justa de llet i els mateixos grans de sucre cada dia? I encara que la nostra mare o el nostre pare segueixi pas a pas la recepta original dels canelons segur que mai arribaran a tenir el mateix gust que els de l’àvia… Queda sempre aquesta sensació que tot el que és anterior sempre és millor.

Veient com avancen les coses i ara que la cuina està a l’abast de tothom, proposem una manera més fàcil per tal de treballar amb petits i grans una alimentació saludable.

Proposem una classificació dels aliments per colors per tal que la composició dels plats sigui d’allò més clara i equilibrada.

Cada persona segons la seva edat i activitat té unes necessitats alimentàries concretes, quan estem de campaments es realitza molta activitat física i a més, els infants i joves es troben en edat de creixement. Així doncs en els dies de campaments necessitem tenir aquest aspecte molt en compte i oferir una alimentació més energètica i completa.

És important recordar que hem de mantenir unes premisses bàsiques com són: fer cinc àpats repartits durant el dia, menjar tres peces de fruita i dues de verdura i evitar els excessos de greixos i sucres.

ACCIÓ ESCOLTAI L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Grups d’aliments bàsics Racions diàries

Làctics 2-3 racions

Farinacis 4-6 racions

Proteics 2 racions

Fruites 2-3 racions (1cítrica)

Verdures i hortalisses 2-3 racions (1 crua)

Olis / fruits secs 3-6 racions

Aigua 1’5/2 litres

*Aquestes racions s’haurien de concretar segons l’edat en què es troba l’infant o jove. Podeu trobar més informació a: http://canalsalut.gencat.cat/ca/home_ciutadania/vida_saludable/ali-mentacio/

COM FER UN PLAT EQUILIBRAT? Seguint la línia del Receptari, us proposem una manera de classificar els aliments visual i senzilla per ajudar-vos amb la composició dels vostres àpats.

L’energia necessària durant el dia és recomanable aportar-la a partir dels dife-rents grups d’aliments, els quals es poden associar per colors:

• Farinacis o Hidrats de Carboni: els trobarem a la pasta, cereals (arròs, blat, avena, mill…), patates, galetes…

• Fruita i Verdura

• Làctics: iogurt, formatge, llet...

• Aliments proteics: llegums (llenties, cigrons, mongetes, pèsols...), ous, peix, carn...

El nostre cos necessita nutrients en diferent mesura, per tal de seguir una ali-mentació saludable el que hem d’intentar és assegurar l’aportació d’aquests elements mitjançant tots els grups d’aliments. Aquí trobem les relacions de racions recomanades al dia:

Pel que fa a la composició dels àpats:

• L’esmorzar és un àpat decisiu en l’equilibri alimentari, però cal que sigui complet, i el plat contingui els colors següents:

• làctics, com: iogurt, llet, formatge… I millor si són semidesnatats.

• cereals, com per exemple: pa, galetes, cereals d’esmorzar…

• fruita fresca sencera, trossejada, sucs…

I a l’esmorzar de mig matí pot ser un bon moment per introduir els fruits secs, consumibles a qualsevol espai del campament. O també totes aque-lles peces de fruita que són sobrants dels àpats anteriors, aquestes ens aportaran energia immediata al moment.

Una pastanaga és una fruita divertida, fàcilment consumible, i econòmi-cament assumible.

• A l’hora de dinar s’ha de recuperar energia i agafar-ne més per acabar el dia, llavors es recomana un plat en què ocupin la major part els farinacis i les verdures i hortalisses, mentre que es reserva una petita part per als aliments protèics (carn, peix, ous i llegums). Les postres haurien d’estar constituïdes per fruita fresca i, com a beguda, aigua.

Una bona manera de recordar el verd és preparar acompanyants com amanida, senzilla de preparar i refrescant.

Per a tots els infants sense fons d’estómac i que mai en tenen prou es poden tenir a disposició llesques de pa, ja que conté sucres d’assimilació lenta i farà que es sentin tips més estona. D’altra banda, seria una bona opció ajudar-los a reconèixer si és sensació de gana real.

Pel que fa a la composició dels àpats:

• Els refrigeris, els coneguts berenar i esmorzar de mig matí, és important repartir-los adequadament segons les activitats i necessitats del dia. Per exemple, si el sopar és molt d’hora i anem a dormir tard una opció és substituir el berenar per un ressopó. Doncs la recomanació és distribuir les ingestes durant el dia per una millor assimilació dels nutrients, repar-tint de la manera més harmònica possible els àpats al llarg del dia.

• L’estructura del sopar pot ser semblant a la del dinar, tot i que en aquest cas pot prevaldre més la part de color verd. No pot faltar una bona part de farinacis i aliments proteics, per així recuperar energia. També es pot introduir algun postre làctic a l’hora de sopar. La cuina de la nit hauria de ser més suau i de fàcil digestió.

Durant els campaments es duu a terme més activitat física de la que estem acostumats, per aquest motiu és important que es tingui més en compte l’aport energètic encara quan hi ha activitats especials.

CONSUM RESPONSABLEVivim en un món globalitzat on cada dia és més fàcil accedir a tot tipus d’aliments sense ser conscients del que això comporta i on hem perdut la consciència de menjar per poder viure i ens hem apropat a la cultura de men-jar per plaer. Amb aquest document intentarem que, com a entitats educati-ves que som, puguem tractar amb consciència aquests conceptes.

D’una banda, el fet que puguem accedir a qualsevol tipus d’aliment promou que oblidem el consum responsable. Per poder fugir d’aquesta irresponsabili-tat i a la vegada poder accedir a aliments diversos hem de fixar-nos amb dos conceptes molt clars:

• La importància del Kilòmetre 0: És important que intentem afegir a les nostres receptes el màxim d’aliments provinents del territori. D’aquesta manera reduïm costos ecològics de transport i donem suport a les petites explotacions agrícoles que ens envolten i petits negocis del territori.

• Productes de temporada: Si ens fixem amb el Km 0 aconseguirem que la majoria de productes que consumirem siguin de temporada. Això equi-val a més qualitat, més quantitat i millor preu. Més qualitat perquè els productes que no són propers es transporten en fred i acostumen a rebre canvis de temperatura que trenquen la seva cadena de fred i perden gran part de les seves propietats. Més quantitat perquè al ser productes propers la producció és major. Per últim, millor preu perquè no paguem taxes de transport tan elevades ni d’emmagatzematge extrem.

D’altra banda és important que tinguem clar que, tot i que l’acte d’alimentar-se ha de ser un acte plaent, també ha de ser un acte responsable i de cons-ciència personal. És important que els infants i joves vegin que ens esforcem perquè els agradi el menjar però que som conscients que han de menjar productes variats i han de menjar amb seny pel que fa les quantitats. A l’hora de cuinar, hem de procurar que no hi hagi un excés de menjar sobrant, per això ens hem de fixar bé amb les racions. D’altra banda, és important que els infants i joves puguin participar activament de la seva decisió pel que fa a la quantitat que mengen. Hem de procurar que no sobri menjar en el seu plat, una bona manera pot ser que ells triïn la quantitat que volen menjar i tinguin la possibilitat de repetir després.

A nivell pràctic, si ens sobra menjar i tenim neveres o cambres frigorífiques als campaments on en puguem emmagatzemar el podem guardar per al pro-per àpat dels caps o bé per acompanyar el següent àpat si podem rebaixar una mica la quantitat que teníem pensada. Per exemple utilitzant aliments sobrants com a condiments d’amanides, o utilitzar les peces de fruita que resten per fer una macedònia; afegint a aquesta suc de taronja, el qual servirà per mantenir la fruita trossejada en bon estat.

D’aquesta manera l’exemple que estem donant als nostres educands és un exemple conscient i ètic.

De la mateixa manera podem dedicar uns minuts abans de començar els campaments a explicar com seran els menús en general (cada dia menjarem carn/peix/ou, menjarem verdura cuita i crua, fruita a mig matí…) d’aquesta manera els donem l’oportunitat a què facin preguntes a la intendència direc-tament i podem explicar el perquè de la tria d’aliments (de temporada, de proximitat…).

Nor

mes

bàs

ique

s m

anip

ulac

ió

i con

sum

d’a

limen

ts

*

NORMES BÀSIQUESPER A LA MANIPULACIÓI EL CONSUM D’ALIMENTSEn la intendència d’uns campaments és important recordar que la seva realit-zació és una mica més complexa que una cuina domèstica, doncs el volum de menjar és molt més gran. Però és perfectament assumible sempre tenint en compte aspectes referents a unes bones pràctiques higièniques. És important tenir-les en compte perquè els comensals són un nombre gran de persones, i perquè les instal·lacions d’una cuina de campaments no seran les més con-vencionals tot i intentar-ho. A més, a l’estiu la temperatura és més alta i pot malmetre els menjars ja cuinats.

De manera que cal sempre treballar tenint sempre en compte les següents indicacions:

PER A LES PERSONES QUE MANIPULEN ELS ALIMENTS:• Mantingueu la higiene personal i la de la roba que utilitzeu.

• Tingueu cura de rentar-vos les mans amb aigua i sabó tantes vegades com calgui (sobretot després d’anar al lavabo i de mocar-vos).

• En cas d’afectació cutània, cal protegir-la amb un embenatge impermea-ble, que s’ha de mantenir sempre net.

• No fumeu, ni mengeu xiclet, ni esternudeu o tossiu sobre els aliments.

• No apliqueu insecticides sobre els aliments, els estris de cuina i altres materials que puguin estar en contacte amb els aliments.

PER A LA PREPARACIÓ I L’EMMAGATZEMATGE DELS ALIMENTS:• Instal·lar la cuina en una zona amb el màxim d’ombra possible o que el

sol hi doni les menys hores possibles.

• Feu servir aigua potable. Si l’aigua no prové d’un sistema de subministra-ment públic, desinfecteu-la abans d’utilitzar-la.

• Netegeu les superfícies de treball i els estris de cuina abans i després de fer-los servir, especialment en cas de manipular aliments crus.

• Protegiu els aliments dels insectes, rosegadors i d’altres animals. Per exemple, emmagatzemar el menjar a sobre de palets per no estar en con-tacte amb el terra, i sempre mantenint-los en envasos tancats.

• Absteniu-vos d’utilitzar maionesa d’elaboració pròpia. Compreu-la ja enva-sada i que es pugui mantenir a temperatura ambient.

• El menjar que sobri confeccionat amb ou o llet s’ha de llençar.

• Consumiu els aliments immediatament després de cuinar-los.

• La llet ha de ser envasada i s’ha de llençar la que sobri (es pot fer servir també llet condensada o en pols, utilitzant sempre aigua potable).

• La carn i el peix s’han de conservar sempre en fred.

• La carn i el peix congelats han d’estar completament descongelats abans de cuinar-los. Cal començar a descongelar-los el dia abans de la cocció (ha de fer-se sempre a la nevera a 4º C, o com a mínim en un lloc fresc, ombrejat i protegit).

• Les verdures congelades s’han de coure sense descongelar.

*no

rmes

bàs

ique

s de

man

ipul

ació

i c

onsu

m d

’alim

ents

• La verdura i la fruita s’ha de rentar amb aigua potable abans del consum i, si s’han de consumir crues, cal submergir-les en una solució d’aigua amb lleixiu apte per a la desinfecció d’aigua per beure durant 5 minuts (per a cada litre d’aigua, 4 gotes de lleixiu, si és de 50 g/l). Finalment, s’han d’esbandir bé amb aigua potable.

• Els aliments continguts en llaunes o envasos que estiguin rovellats, abon-yegats o bombats o que en obrir-se desprenguin gas o mala olor s’han de llençar. Cal vigilar les dates de caducitat. — No s’han d’emmagatzemar els aliments en llocs que siguin molt calorosos, assolellats o excessiva-ment humits.

• Les truites d’ou sempre han d’estar ben cuites per tal d’evitar salmonel·losi (No fer-ne a l’estiu si aquestes no han de ser consumides immediatament).

Amplieu aquesta informació a:

www.gencat.cat/salut > Àmbits d’actuació > Empreses i establiments > Empreses i profes-sionals de l’àmbit alimentari > Manipuladors d’aliments.

*

norm

es b

àsiq

ues

de m

anip

ulac

ió

i con

sum

d’a

limen

ts

A INTRODUIR SALTEJADAMENT ENTRE LES RECEPTES• Procureu utilitzar aliments de temporada i de proximitat en el territori on

us trobeu. El vostre pressupost ho agrairà i el planeta també.

• Cada àpat hauria d’estar compost de: cereals (arròs, pasta, cuscús, mill..), vegetals (verdures/hortalisses/fruites cuites o crues) i proteïnes (vegetals: llegums, tofu, seitan… animals: carn, ous, peix, formatge..)

• Una peça de fruita a mig matí pot ser una opció per agafar energia i arribar a l’hora de dinar més saciats.

• Els sopars han de ser més lleugers per afavorir una bona digestió. Tot i això en un Raid es pot avançar l’hora de sopar i fer un plat més consistent per recuperar energia.

• Els fruits secs que donem als infants i joves haurien de ser crus i no salats.

• Després d’una activitat intensa sota el sol podeu provar de berenar taronja amb un grapat de fruits secs! Us encantarà la idea! És un bon moment per combinar la fruita seca i els seus minerals ens ajudaran a recuperar-nos aviat.

• (per la recepta de l’entrepà) Per tenir una mica de varietat en els entre-pans durant els campaments, es poden pensar alternatives com la tonyi-na, formatge, sardines, anxoves, botifarra...

• És recomenable incloure en el menú propostes gastronòmiques relacionades amb aspectes culturals i festius del nostre entorn o d’altres cultures. Doncs l’alimentació és un acte social amb el qual es pot utilitzar com a eina educativa!

• (per alguna recepta amb fregits) Oli d’oliva o oli de girasol? L’oli d’oliva és caracteritza pel seu alt contingut en antioxidants, els quals són sensibles a altes temperatures. Per això sempre es recomana el d’oliva per menjar-lo cru, tot i que es pot utilitzar perfectament per fregir. Però durant la fregida quan s’ha de cuinar molta quantitat de menjar i s’ha de reutilitzar aquest oli de cocció, normalment es recomana el de girasol perquè el preu el fa una opció més viable.

• (en alguna recepta amb llegums) Les llegums són un aliment que últimament s’està recuperant, i és una de les bases de la nostra dieta. Són feixugues de cuinar però gràcies a un inventor anglès anomenat Peter Durand podem gaudir del bon gust de les llegums amb un simple moviment: obrint una llauna!

CONSELLS*

norm

es b

àsiq

ues

de m

anip

ulac

ió

i con

sum

d’a

limen

ts

1

1er

s pla

ts

AMANIDADE LLENTIES

Safates/bolsEscorredorsGanivetsTaules de tallar

ESTRIS NECESSARIS:IDEAL PER: DIFICULTAT:

FÀCIL

10 25 50 75

Llenties 1,3 kgescorregudes

3,250 kgescorregudes



Tomàquets d’amanida 5grans

13grans

26grans

35grans

Olives250 g

escorregudessense pinyol

500 gescorregudessense pinyol

1 kgescorregudessense pinyol

1,5 kgescorregudessense pinyol

Pebrot vermell 2grans

4grans

8grans

10grans

Blat de moro 250 g 500 g 1 kg 1,5 kg

1

1er

s pla

ts

Abans de començar cal que ens assegurem de tenir tots els ingredients necessaris, els estris i l’espai necessari per manipular-ho.

1. Escorrem les llenties i les remullem amb aigua freda en un bol.

2. Rentem i tallem els tomàquets a dauets petits.

3. Tallem les olives per la meitat.

4. Tallem el pebrot vermell a dauets petits.

5. Escorrem el blat de moro i el remullem amb aigua freda.

6. Barregem tots els ingredients i amanim amb una mica d’orenga i oli d’oliva.

Podem afegir o treure els ingredients que vul-guem, és una amanida molt refrescant per a l’estiu. Si li afegim tonyina pot ser un plat únic.

Aquest àpat el podem acompanyar amb arròs (o qualsevol cereal) i ja tindrem un àpat complet.

ASPECTESA TENIREN COMPTE:

AMANIDADE LLENTIES

1

1er

s pla

ts

ARRÒSA LA MILANESA

Fusta de tallarGanivetPaellaRecipient


MITJÀ

10 25 50 75

Arròs 750 g 2 kg 4 kg 6 kg

Pit de pollastre 625 g 1,5 kg 3 kg 4,5 kg

Salsitxes 500 g 1,250 kg 2,5 kg 3,750 kg

Tomàquet triturat 1 kg 2,5 kg 5 kg 7 kg

Cebes 2-3 7 14 30

All 5dents

12dents

24dents

36dents

Brou de pollastre 1,5 l 4 l 8 l 16 l

Oli 8grans

20grans

40grans

60grans

Safrà2

culleradespostre

5cullerades

postre

10cullerades

postre

15cullerades

postre

Sal

Formatge emental (opcional) 400 g 1 kg 2 kg 3 kg

1

1er

s pla

ts


1. Tallem el pollastre a daus i les saltsitxes a tros-sos.

2. Fregim tot el tall junt en una paella amb una mica d’oli.

3. Un cop cuit, ho reservem.

4. Amb l’oli sobrant, sofregim la ceba trinxada i al cap d’una estona, hi afegim els alls també picats.

5. Un cop sofregit, ho triturem tot plegat, ho tor-nem posar a la paella i hi afegim el tomàquet triturat i un polsim de sal.

6. Un cop cuit el tomàquet, afegim la carn al sofregit.

7. A continuació es tira l’arròs a la paella i l’ arrossegem durant uns minuts.

8. Després hi aboquem el brou, que prèviament haurem escalfat, i hi tirem el safrà.

9. Ho deixem bullir tot uns 20 minuts, fins que l’arròs estigui cuit i s’hagi embegut l’aigua.

Just abans de servir hi podem posar formatge per sobre.

Es poden canviar o treure els diferents tipus de carn.

Podem acompanyar el plat amb un plat de bròquil i pastanaga una mica saltejada per la paella.

ASPECTESA TENIREN COMPTE:

ARRÓSA LA MILANESA

1

1er

s pla

ts

AMANIDADE CIGRONS

2 BolsOllaColadorEspàtula

GanivetSafataObre llaunes (si s’utilitzen cigrons en llauna)


FÀCIL

10 25 50 75

Cigrons en llauna 500 g 1,25 kg 2,5 kg 3,75 kg

Llaunes petites de tonyina 7 18 36 55

Tomàquets vermells (de ramallet) 10 25 50 75

Grans d’all 7 18 18 18

Os salat blanc 2 4 6 8

Fulla de llorer 2 4 6 8

Oli

Sal

1

1er

s pla

ts


1. Obrim la llauna de cigrons amb un obrellaunes i els escorrem amb un colador, és recomenable passar-hi una aigua per tal d’extreure el líquid acompanyant.

2. Tallem paral·lelament els tomàquets en trossets petits.

3. Treiem tot l’oli de la tonyina i l’esmicolem.

4. Finalment, posem els cigrons, la tonyina, els tomàquets en una safata i ho amanim al nostre gust amb oli i sal.

Aquesta amanida es pot fer substituint els cigrons per altres llegums: llenties, mongetes blanques, pèsols...

Les amanides de lle-gums, com les d’arròs, es poden barrejar tam-bé amb pasta (llacets, espirals, etc...), amb patata, i amb altres ingredients, com ara gambes, barretes de cranc, pernil dolç, etc...

TRUCS IASPECTESA TENIREN COMPTE:

AMANIDADE CIGRONS

1

1er

s pla

tsENTREPÀCOCODRIL

BolEscuradentsSafata ovalada


FÀCIL

10 25 50 75

Pa 2,5barres

6,25barres

12,5barres

19barres

Pernil dolç 10 25 50 75

Formatge 10 25 50 75

Enciam 10fulles

25fulles

50fulles

75fulles

Olives farcides 2 4 2 2

Ametlles torrades 12 12 12 12

Maionesa (pasteuritzada)

10cullerades

25cullerades

50cullerades

75cullerades

1

1er

s pla

ts


1. Tallem un crostó d’uns 10 cm de la barra de pa i el reservem.

2. Obrim pel mig la resta de la barra i en traiem la molla.

3. Tallem trossos de formatge, pernil i enciam, i els posem en un bol. Afegim la maionesa i ho remenem bé.

4. Farcim la barra amb la barreja.

5. Obrim el crostó longitudinalment i a la part de baix hi clavem les ametlles com si fossin les dents del cocodril.

6. A la part de dalt hi encaixem amb 2 escura-dents partits les 2 olives que faran d’ulls.

7. En una safata ovalada hi ajuntem el cap amb el cos.

8. Perquè quedi més divertit, apuntalem les dues llesques del crostó que fa de cap amb un escu-radents a la punta, com si el cocodril tingués la boca oberta.

Els ingredients poden ser els que vulguem: Embotit, tonyina, etc... I la quantitat del pa variarà segons l’edat a qui vagi dirigit el plat.

La maionesa ha de ser pasteuritzada ja que conté ou. És a dir, maionesa que a l’hora de comprarla la trobem en estanteries a temperatura ambient, no en refrigeració.

Sobretot si utilitzem maionesa, els entre-pans s’han de consumir al moment. O sinó col·locar la salsa al just abans de menjar-los.

Es pot fer un entrepà cocodril per a cada nen o si anem curts de temps cada cap se’n pot fer un per mostrar-lo als infants.

Ideal per consumir-los durant un raid o ruta.


ENTREPÀCOCODRIL

1

1er

s pla

ts

AMANIDARUSSA

GanivetBol2 ollesTaula de fusta per tallarBatedora


MITJA

10 25 50 75

Patates 200 g 500 g 200 g 200 g 200 g

Mongeta tendra 100 g 250 g 100 g 100 g 100 g

Pèsols 100 g 250 g 100 g 100 g 100 g

Pastanagues 100 g 250 g 100 g 100 g 100 g

Tonyina 3 llaunes

7,5 llaunes

19 llaunes

38 llaunes

57 llaunes

Ous 2-3 5-7 16 30 40

Olives farcides 125 g 1 llauna petita

312,5 g 761,25 g 1522,5 g 2283,5 g

Sal

Maionesa (pasteuritzada)

Oli suau 250 cl 625 cl 1562,5 cl 3125 cl 4687,5 cl

Ou 1 2,5 6 13 19

4

1

1er

s pla

ts


1. Pelem les patates i les pastanagues i les tallem a daus. Desgranem els pèsols i tallem la mon-geta tendra a trossos ben petits.

2. Posem a bullir les pastanagues, els pèsols i la mongeta amb aigua que prèviament haurem salat al nostre gust. Al cap de 10 minuts hi afegim les patates. Quan estigui tot cuit, ho escorrem i ho reservem.

3. A continuació, fem els ous durs posant-los a bullir 5 minuts aproximadament en un pot amb aigua i, un cop cuits, deixem que es refredin, els pelem i els tallem a trossos petits.

4. Tallem la tonyina de les llaunes, l’escorrem i l’esmicolem.

5. Tallem les olives farcides a trossos.

6. Per fer la maionesa, fiquem l’ou, l’oli i la sal en un pot i ho batem fins que quedi ben lligat.

7. Posem en una safata les verdures, la tonyina, l’ou dur i, per acabar, les olives, i ho barregem amb la maionesa.

Per amenitzar aquesta recepta s’hi poden afe-gir altres ingredients, com ara pernil serrà, gambes petites, blat de moro o, per guarnir el plat amb un color ben vistós, pebrot escalivat.

Podem acompanyar el plat amb unes croquetes d’espinacs i formatge philadelphia.

Es recomanable utilitzar maionesa tractada tèrmicament, pasteu-ritzada.


AMANIDARUSSA

1

1er

s pla

ts

AMANIDADE CUSCÚS

OllaTaula per tallarGanivetsSafates


FÀCIL

10 25 50 75

Cuscús 500 g 1,5 kg 2,5 kg 3,75 kg

Tomàquets 4 10 20 30

Pastanaga 4 10 20 30

Olives 300 g 750 g 1,5 kg 2,5 kg

Blat de moro 150 g 500 g 1 kg 1,5 kg

Panses 150 g 500 g 1 kg 1,5 kg

1

1er

s pla

ts


1. Portem l’aigua al punt d’ebullició, hi afegim el cuscús i apaguem el foc quan el bull torni a arrencar.

2. Escorrem el cuscús i el deixem repartit per les safates perquè no es cogui més.

3. Tallem els altres ingredients ben petits i barre-gem.

4. Podem afegir una mica de vinagre de mòdena i amanir amb l’oli.

Podem afegir i treure ingredients com vulguem

Podem acompanyar el plat amb una hambur-guesa de pollastre.

Una altra manera de coure el cus cus, consisteix en estirar-lo en una safata i a la vegada calentar brou de pollastre. un cop estigui calent, afegir-lo poc a poc i anar removent i provant. Així es pot arribar a coure de manera més sencilla.


AMANIDADE CUSCÚS

2

2on

s pla

ts

TRUITADE PATATES

PaellaGanivetRecipient gran. Es recomana tenir a mà un plat o algun altre estri per donar la volta a la truita.


FÀCIL

10 25 50 75

Ous pasteuritzats 10 25 50 75

Ceba 2mitjanes

5mitjanes

8mitjanes

15mitjanes

Patates 6mitjanes

13mitjanes

26mitjanes

35mitjanes

Oli de gira-sol (adient per a fregits) 1 l. 1,5 l. 2 l. 2,5 l.

2

2on

s pla

ts


1. Tallem la ceba en juliana (talls petits) i la po-sem en una paella a foc lent evitant així que es cremi, fins que estigui cuita. Ho sabrem ja que tindrà un to daurat.

2. Mentre esperem que la ceba es cogui , aprofi-tarem per pelar les patates i tallar-les a daus. Es recomana que no siguin gaire grans per facilitar-ne la cocció.

3. Una vegada tinguem les patates tallades retira-rem la ceba de la paella i la deixarem reposar.

4. Afegim prou oli a la paella per coure les patates i que estigui calent. Les patates estaran prou cui-tes una vegada estiguin toves, és a dir, es puguin tallar amb un ganivet sense fer gaire força.

Quan parlem de menjars col·lectius, es recomana l’ús de l’ou pasteuritzat per evitar risc a partir malalties com ara la salmonela.

Podem acompanyar el plat amb una amanida de cuscús o amanida i pa amb tomàquet.


TRUITADE PATATES

5. Una vegada estiguin cuites les retirem de la paella i les barregem amb la ceba.

6. Treiem l’oli sobrant (recordeu guardar-lo en un recipient per reutilitzar-lo o portar-lo a la deixalleria).

7. Afegim l’ou pasteuritzat amb la ceba i les patates cuites. Barregem bé tots els ingredients.

8. Posem la barreja a la paella i la deixem coure a foc lent, evitant així que quedi crua per dins i massa cuita per fora.

9. Per saber si està prou cuita, ho identifiquem per l’olor. Caldrà donar-li la volta perquè s’acabi de coure.

2

2on

s pla

ts

RISSOTTODE CEPS

Cassola o paella granOllaGanivetsMedidor de líquid


COMPLEXA

10 25 50 75

Arròs 1 kg 2,5 kg 5 kg 7,5 kg

Ceps 400 grceps cuits

800 grceps cuits

1,6 kgceps cuits

2,4 kgceps cuits

Ceba tendra 2 4 8 10

Parmesà ratllat 400 gr al gust

1 kg al gust

2 kg al gust

2,5 kg al gust

Vi blanc 300 ml 750 ml 1,5 l 2,250 l

Brou vegetal 2,5 l 6 l 12 l 18,5 l

Pebre i oli d’oliva al gust al gust al gust al gust

2

2on

s pla

ts


1. Tallem les cebes tendres a dauets i les po-sem a la cassola amb un rajolí d’oli fins que s’enrrosseixin.

2. Paral·lelament posem una olla al foc i hi anem escalfant el brou, no cal que bulli.

3. Quan la ceba estigui rossa, afegim l’arròs i el remenem durant uns minuts perquè absorbeixi el sabor de la ceba.

4. Comencem a tirar el brou a l’arròs, cullerot per cullerot. Quan s’absorbeixi el primer cullerot, tirem el següent i així fins que l’arròs estigui lligat i cuit.

5. Quan ens quedi un quart del brou per afegir, posem el vi i els ceps.

6. Quan s’hagi absorbit el vi, seguim afegint el brou fins al final.

7. Quan haguem acabat el brou afegim el parmesà sense deixar de remenar.

8. Afegim un polsim de pebre i llest per servir.

És important que quan estigui cuit l’arròs el dividim en safates, perquè si es queda al fons de la cassola es cou amb l’escalfor.

És important que anem remenant durant tota l’elaboració.

És important anar tastant l’arròs per anar veient si ens cal afegir més o menys brou.

Podem acompanyar aquest plat amb un 1r plat d’amanida verda amb tonyina.


RISSOTTODE CEPS

2

2on

s pla

ts

BIQUINISPaella granSafatesGanivetEscumadera/pala de fregir


FÀCIL

* En aquesta recepta hem comptat amb un bikini per cada infant i jove, tot hi així podeu modificar-ne les quantitats depenent de l’edat que tinguin i afegir més entrepans per als més grans.

10 25 50 75

Pa de motlle integral 20llesques

50llesques

100llesques

150llesques

Gall d’indi/pernil dolç 10llonzes

25llonzes

50llonzes

75llonzes

Formatge per fondre a llonzes

10llonzes

25llonzes

50llonzes

75llonzes

Mantega o margarina 100 gr 250 gr 500 gr 750 gr

2

2on

s pla

ts


1. Muntem els entrepans llesca de pa- pernil/gall d’indi- formatge- llesca de pa.

2. Afegim una mica de mantega o margarina a la paella i hi posem els entrepans. Els aixafem amb l’escumadera o la pala de fregir fins que quedi daurat i calent.

3. Repetim el procés per ambdúes cares de l’entrepà.

Podem agafar una paella gran i fer 4 entrepans a la vegada.

Perquè no se’ns refredin els Bikinis els posem en safates i hi anem posant paper d’alumini a cada ranglera perquè es conservi la calor.

Podem utilitzar pa inte-gral ja que està menys processat i conté fibra, que afavoreix la nostra digestió.

Per estalviar temps es pot substituir el pa per “tortitas” mexicanes, i per donar-li un toc més aromàtic es pot afegir unes fulles d’orenga.

Per exemple, podem acompanyar aquest plat amb una amanida de tomàquet.


BIQUINIS

2

2on

s pla

ts

OllaPaellaCassolaEspàtulaSafata


ALTA

10 25 50 75

TALLARINESA LA CARBONARA

Tallarines 750 gr 1,9 kg 3,8 kg 5,7 kg

Bacó fumat 625 gr 1,5 kg 3 kg 4,5 kg

Oli 2,5 cullerades

6,25 cullerades

12,5 cullerades

19 cullerades

Sal

Formatge rallat 250 gr 625 gr 1,250 gr 1,9 kg

Per a la beixamel

Farina 5 cullerades

12,5 cullerades

25 cullerades

38 cullerades

Llet 1250 ml 1,5 kg 3 kg 4,5 kg

Margarina 2,5 cullerades

6,25 cullerades

12,5 cullerades

19 cullerades

Pebre blanc

2

2on

s pla

ts


1. Fem bullir les tallarines en una olla amb força aigua salada i hi tirem un rajolí d’oli.

2. Mentrestant, fregim el bacó fumat, tallat a trossos, en una paella amb oli calent i, un cop cuit, l’escorrem i el reservem.

3. Per fer la beixamel, posem una cassola petita al foc i hi desfem la margarina. Tot seguit hi afegim la farina tot remenant i, un cop cuita, hi anem abocant la llet de mica en mica sense deixar de remenar perquè no es facin grumolls. Per últim, hi posem la sal, el pebre i la nou moscada, i ho deixem al foc fins que arrenqui el bull.

4. Un cop tenim la beixamel feta, hi afegim el bacó.

5. Finalment posem les tallarines en una safata, les barregem amb la salsa beixamel i el bacó, i hi tirem formatge rallat per sobre.

Per fer aquest plat, cal que procurem que la beixamel quedi clara, perquè sinó la pasta s’enganxa.

A banda del clàssic emmental, hi ha altres menes de formatge rallat que també poden anar-hi bé, com ara el parmesà.

Podem acompanyar aquest plat de pasta amb una amanida de tomàquet, pastanaga, formatge fresc i olives negres.


TALLARINESA LA CARBONARA

2

2on

s pla

ts

BolOllaEspàtulaSafataPaellaColador


MITJA

10 25 50 75

CIGRONSAMB SALSA DE TOMÀQUET

Cigrons en llauna 500 gr 1,250 kg 3,125 kg 6,250 kg 9,375 kg

Tomàquet triturat 400 gr 750 gr 1,9 kg 3,8 kg 5,7 kg

Ceba 1 2,5 6,25 12,5 19

All 2 grans

5 grans

12,5 grans

25 grans

38 grans

Oli 3 cullerades

7,5 cullerades

19 cullerades

38 cullerades

57 cullerades

Sal

4

2

2on

s pla

ts


1. En una paella, sofregim la ceba tallada amb una mica d’oli i, un cop cuita, la triturem i hi afegim el tomàquet amb una mica de sal ( si és molt àcid hi posem una mica de sucre).

2. Tot seguit, rentarem els cigrons amb aigua freda i els posarem a escórrer amb un colador en una olla. Un cop escorreguts els cigrons, els posem en una safata i hi afegim el sofregit.

Aquesta recepta es pot realitzar amb qualsevol altre llegum.

Si no tenim gaire temps es pot comprar el tomàquet triturat i ja sofregit, de manera que només caldrà escalfar-lo.

Podem acompanyar aquest plat amb unes “fajitas” d’espinacs crus, tomàquet, olives, blat de moro...


CIGRONSAMB SALSA DE TOMÀQUET

2

2on

s pla

ts

CassolaPot de batedoraBatedoraPaellaSafata


MITJA

CREPSDE FORMATGE I PERNIL

10 25 50 75

Pernil dolç 8talls

20talls

40talls

60talls

Formatge 8talls

20talls

40talls

60talls

ou 1 2,5 4 6

Farina 100 gr 250 gr 500 gr 750 gr

Llet 200 ml 500 ml 1000 ml 1500 ml

Oli 5cullerades

12cullerades

24cullerades

32cullerades

Sal

Nata 200 ml 500 ml 1000 ml 1500 ml

Formatge ratllat 50 g 125 g 250 g 375 g

2

2on

s pla

ts


1. Barregem en una cassola la nata i el formatge ratllat i ho posem a reduir a foc lent uns 10 minuts. En acabat, ho reservem.

2. En un pot de batedora hi posem la llet, la fari-na, l’ou, una mica d’oli i una mica de sal i ho batem fins que quedi homogeni.

3. A continuació, en una paella ben calenta i un-tada amb oli, hi aboquem una mica de massa que hem preparat. Hem de procurar que ocupi, ben plana, tot el fons de la paella.

4. Quan començi a quallar i a fer bombolles, la girem perquè es faci a l’altre costat. Podem fer tantes creps com la massa doni de sí.

5. Cobrim una porció de la crep amb els talls de formatge i pernil i la pleguem en quatre plecs.

6. A continuació, la fregim en una paella amb oli fins que quedi daurada.

7. En una safata col·loquem les creps i la salsa pels costats.

Si volem estalviar temps es poden comprar les creps ja preparades, com: les tortitas de blat. Així només caldrà omplir-les i calentar-les.

Podem acompanyar aquest plat amb una amanida russa.


CREPSDE FORMATGE I PERNIL

2

2on

s pla

ts

OllaPaellaEspàtulaColadorSafata


FÀCIL

ESPAGUETISA LA NAPOLITANA

10 25 50 75

Espaguetis 750 g 1875 g 3750 g 5625 g

Tomàquet triturat 1000 g 2500 g 5000 g 7500 g

Ceba 2,5 6 12,5 19

Oli 5cullerades

12,5cullerades

25cullerades

37,5cullerades

Sal

Sucre

Formatge rallat (emmental) 250 g 625 g 1250 g 1875 g

2

2on

s pla

ts


1. Fem bullir els espaguetis amb força aigua, on tirem sal i un raig d’oli.

2. Paral·lelament, sofregim la ceba picada ben petita en una paella amb oli.

3. Un cop cuita la ceba, la separem, la triturem i la tornem a posar a la paella amb tomàquet triturat.

4. Hi tirem sal al nostre gust i, si el tomàquet és massa àcid, un punt de sucre.

5. Després barregem el sofregit amb els espague-tis (colats previament per eliminar l’aigua) i els col·loquem en una safata. Finalment hi tirem el formatge ratllat pel damunt.

Podem complemen-tar aquest plat amb humus i trossets de verdura crua per sucar (pastanaga, mongetes, cogombre, olives…).

Prodem utilitzar cereals integrals en aquest cas,pasta integral, per augmentar el contingut de fibra del plat.


ESPAGUETISA LA NAPOLITANA

2

2on

s pla

ts

OllaTaula de fusta per tallarPaellaColador


MACARRONSA LA BOLONYESA

10 25 50 75

Macarrons 300 g 750 g 1875 g 3750 g 5625 g

Carn picada (de porc, de vedella, de pollastre...)

300 g 750 g 1875 g 3750 g 5625 g

Tomàquet triturat 400 g 1000 g 2500 g 5000 g 7500 g

Ceba 1 3 6 13 19

Oli 2 cullerades

5 cullerades

12,5 cullerades

25 cullerades

37,5 cullerades

Margarina 1 cullerades

2,5 cullerades

6 cullerades

13 cullerades

19 cullerades

Sucre

Sal

Formatge ratllat 100 g 250 g 625 g 1250 g 1875 g

4

2

2on

s pla

ts


1. Fem bullir els macarrons en una olla amb aigua salada i hi tirem un rajolí d’oli.

2. Mentrestant, tallem la ceba petita i la sofregim en un paella amb oli. Un cop cuita, la triturem i la tornem a posar a la paella.

3. Després hi tirem la carn picada i la deixem uns minuts al foc, fins que estigui cuita.

4. A continuació, colem els macarrons amb un co-lador per treure l’aigua i hi afegim el tomàquet triturat. El salem al nostre gust i, si és massa àcid, hi tirem una mica de sucre.

5. Finalment hi podem afegir formatge ratllat.

Podem acompanyar aquest plat amb un gaspatxo a l’estiu o amb una crema de porros a l’hivern.


MACARRONSA LA BOLONYESA

2

2on

s pla

ts

Tauleta per tallarGanivetPaellaPala per remenar


FÀCIL

PÈSOLS SALTEJATSAMB PATATA

10 25 50 75

Pèsols 2,5 kg 7 kg 14 kg 21 kg

Patates 1 kg 2,5 kg 5 kg 7,5 kg

Oli5

culleradessoperes

12culleradessoperes

24culleradessoperes

36culleradessoperes

Pebre al gust al gust al gust al gust

Sal al gust al gust al gust al gust

2

2on

s pla

ts


1. Comencem pelant les patates i tallant-les a dauets petits.

2. Dorem les patates a la paella.

3. Afegim els pèsols prèviament bullits o conge-lats.

4. Saltegem amb el pebre i la sal fins que quedin ben cuits.

Hi podem afegir xampin-yons al saltejat. Podem fer el mateix plat amb faves.

Podem acompanyar amb una amanida de d’arròs o pasta amb tomàquets xerri, blat de moro i pipes de carabassa.


PESOLS SALTEJATSAMB PATATA

P

Pos

tres

MACEDÒNIA DE FRUITESSOBRE TULIPES I GALETA

BolGanivetBatedora1 tassaOllaSafata


MITJA

10 25 50 75

Tulipes de galeta 10 25 50 75

Poma 2 6 12 18

Taronja 2 6 12 18

Plàtan 2 6 12 18

Pera 2 6 12 18

Kiwi 2 6 12 18

Nous pelades 200 g 450 g 900 g 1,3 kg

Panses 200 g 450 g 900 g 1,3 kg

Llimona 2 6 12 18

Sucre 15cullerades

35cullerades

70cullerades

100cullerades

P

Pos

tres


1. Pelem i tallem a trossos petits totes les fruites i hi posem el suc de llimona per sobre perquè no es rovellin.

2. Posem en un bol les fruites tallades i hi afegim les nous trencades a trossos, les panses i, final-ment, el sucre o la nata o la crema de xocolata.

3. Ho remenem bé, ho distribuïm entre les tulipes de galeta i ho servim.

Aquestes postres es poden fer amb la fruita que es vulgui, però si combinem els colors, tindrem l’èxit assegurat.


MACEDÒNIA DE FRUITESSOBRE TULIPES I GALETA

P

Pos

tres

BROQUETES DE FRUITAAMB XOCOLATA

GanivetPalets de fusta (per fer les broquetes)SafataRecipientBol


FÀCIL

10 25 50 75

Plàtan 2 5 10 15

Kiwi 2 5 10 15

Raïm 15grans

50grans

100grans

150grans

Maduixes mitjanes 20 50 100 150

Xocolata de cobertura 500 g 1,25 kg 2,5 kg 3,75 kg

Pals de broquetes 10 25 50 75

P

Pos

tres


1. Pelem les fruites i les tallem a daus.

2. Punxem les fruites amb les broquetes tot intercalant-les per tal de combinar els colors.

3. Posem les broquetes en una safata i hi tirem per sobre la xocolata, que haurem desfet prè-viament al microones.

4. Posem les broquetes a la nevera fins que la xocolata s’endureixi.

Aquestes broquetes de fruita es poden cobrir amb xocolata blanca i xocolata negra.

També podem col·locar la xocolata en un bol per compartir i que cadascú se la serveixi al gust.


BROQUETES DE FRUITAAMB XOCOLATA

P

Pos

tres

MACEDÒNIATaula per tallarGanivetBolExprimidoraNevera (opcional)


FÀCIL

10 25 50 75

Plàtan 3 6 12 18

Préssec en almívar 3 6 12 18

Poma 3 6 12 18

Pera 3 6 12 18

Maduixes 25 63 126 189

Taronges 5 13 26 39

Sucre 3cullerades

6cullerades

12cullerades

18cullerades

P

P

Pos

tres


1. Pelem i tallem les fruites amb un ganivet tot evitant la pell, els pinyols i el cor de les fruites.

2. Netegem les maduixes amb aigua freda i les tallem en 4 trossets.

3. Tallem les taronges per la meitat i les expri-mim.

4. Col·loquem el suc en un bol, hi afegim les frui-tes i el sucre. Deixem reposar la barreja durant 15 minuts i ho servim.

Si volem prendre la ma-cedònia freda, la podem introduir a la nevera. És important que tapem el bol amb plàstic de cuina per tal de no alterar el gust de la macedònia.

Podem rentar les fruites i tallar-les amb pell per preservar certes vitamines i augmentar el contingut en fibra del plat.


MACEDÒNIA

P

Pos

tres

ARRÒSAMB LLET

OllaEspàtulaTapa d’ollaNevera (o lloc fresc)Safata o gots


FÀCIL

10 25 50 75

Llet 5 l 12,5 l 25 l 37,5 l

Arròs 500 g 1250 g 2500 g 3750 g

Sucre 250 g 625 g 1250 g 1875 g

Ou pasteuritzat 7-8rovells d’ou

18-19rovells d’ou

37-38rovells d’ou

56rovells d’ou

Vainilla en pols

Canyella en pols

P

P

Pos

tres


1. Rentem l’arròs i el posem en llet freda.

2. Afegim la canyella i la vainilla en pols.

3. Ho posem al foc, tot removent-ho per tal que no s’enganxi a les parets de la olla.

4. Tapem l’olla per coure-ho a foc lent.

5. Quan l’arròs estigui inflat i cuit ho apartem del foc, li afegim el sucre i els rovells d’ou ( o l’ou pasteuritzat).

6. Ho barregem tot i ho deixem refredar.

7. Finalment ho presentem en una safata o gots.

En comptes d’utilitzar ous frescos és convenient utilitzar ous pasteuritzats. La vainilla i la canyella es poden posar a gust del consumidor.


ARRÒSAMB LLET

P

Pos

tres

GELATINAOllaEspàtulaGanivetsBolNeveraSafata i/o gots


FÀCIL

10 25 50 75

Gelatina en pols 2,5sobres

6sobres

2,5sobres

2,5sobres

Suc de poma 625 ml 1563 ml 3125 ml 4688 ml

Suc de préssec en almívar 625 ml 1563 ml 3125 ml 4688 ml

Llimones 5 13 25 38

Fruites variades (préssec, maduixes, kiwi...)

625 g 1563 g 3125 g 4688 g

P

P

Pos

tres


1. Escalfem el suc de poma i l’almívar d’una conserva de préssec juntament amb suc de llimona.

2. Quan comenci a bullir, incorporem la gelatina en pols i ho removem durant 4 minuts a foc suau, fins que comencem a notar que adquireix una textura cremosa.

3. Traiem l’ olla del foc i deixem que la gelatina es refredi.

4. Trossegem la fruita de manera regular (en quadradets) i les col·loquem en flameres indivi-duals o gots.

5. Hi afegim la gelatina amb cura i cobrim les fruites.

6. Ho refredem a la nevera durant 45 minuts.

7. Finalment ho servim.

Cal cobrir les fruites completament per a què quedin entremig de la gelatina.

En comptes de gots individuals, la gelatina es pot servir en safates i després tallar les ra-cions un cop la gelatina estigui sòlida.

Els grams que conté cada sobre va d’ acord amb la marca utilitzada. Es recomana seguir les instruccions facilitades a cada sobre de gelatina en quant a quantitat.


GELATINA

escolta! on mengen dos, mengen trenta

Documents