espurnes núm. 2 - abril 2011
DESCRIPTION
La revista de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes Maristes Champagnat de BadalonaTRANSCRIPT
ESPU
RNES
2011
Abril núm. 2
2
Núm. 2 - Abril 2011 Revista editada per l’AMPA Maristes Badalona
Editorial Us oferim una nova edició de la revista de l’AMPA, que esperem sigui del vostre interès i us agradi molt. Com sabeu l’any 2011 ha estat declarat l’Any Europeu del Voluntariat i és en aquest sentit que volem fer ressò d’aquestes paraules:
Més de 100 milions d’europeus estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat. Europa compta també amb diverses idees, models i tradicions pel que fa al voluntariat.L’Any Europeu del Voluntariat s’ha fixat, entre d’altres, els objectius de promoure el voluntariat com a part del foment de participació cívica; impulsar i millorar la qualitat de les organitzacions de voluntariat; recompensar i donar reconeixement a les activitats voluntàries; i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat.Catalunya compta amb més de 15.000 associacions actives, 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàries.
Des de l’AMPA, també ens agradaria promoure el voluntariat dels pares i mares dintre de la nostra associació. Us animem a tots i totes a participar-hi, en la mesura i dedicació que cadascú pugui. Podeu ser membres actius de la Junta o bé, col·laborar esporàdicament, en alguna de les activitats que s’organitzen. Us podeu informar a través del nostre web: ampamaristesbadalona.ning.com. Cal destacar, com sempre, la col·laboració de l’escola envers l’AMPA. Volem agrair al secretari de l’escola, Xavi Guillén, i la seva companya Nonna Batlles per donar-nos l’oportunitat de compartir, a través d’aquesta revista, la seva fantàstica experiència al Paraguai, l’estiu passat. També volem agrair molt sincerament les col·laboracions de totes les persones, grans i petites, que han participat en aquesta edició de la revista, pel seu interès i entusiasme i esperem les d’aquells que encara no us heu animat a fer-ho. I per últim volem donar especialment les gràcies a la professora Estel Suau per la seva contribució en la revisió i correcció dels textos. Ens ha fet molta il·lusió comptar amb la seva ajuda. AMPA Maristes Badalona
Disseny i Maquetació:Mercè Pérez
Col·laboracions enaquesta edició:
De la nostra escola:Rogelio González - DirectorJoan Sánchez - Cap de ServeisProfessors de Primer d’ESOXavi Guillén - Secretari
ALUMNES:Laura Roger iMarta Teixidó6è primàriaMaria FigueroaMeritxell BorrellMaria LaraRoger Nicolau3r. d’ESOLaura Xicart 1r. BatxilleratPortada:Manel Lara 2n. d’ESO
PARES:Jordi VergeJuan RoanesPilar Sánchez
COMISSIONS:CulturaEscola de Pares i MaresRecreatives
3
Benvolgudes famílies, torno a aprofitar l’oportunitat que em dóna l’AMPA del Col·∙legi per a poder par>cipar de la seva revista. Vull agrair de nou tots els esforços i la dedicació de la nova junta, així com també la confiança que dipositeu cada dia les famílies en el nostre Projecte Educa>u i en l’equip d’educadors i educadores del nostre Col·∙legi.
En aquesta ocasió, l’AMPA em demana que pugui parlar sobre com vivim la Setmana Santa des del Col·∙legi.
En primer lloc cal destacar la importància d’allò que celebrem els cris>ans durant aquests dies de Pasqua: estem recordant la vida, la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret; i ho fem – sobretot – en 3 moments diferents: Dijous Sant, Divendres Sant i la vigília del Diumenge de Resurrecció (és el que es coneix com el Tríduum Pasqual). Dijous Sant recordem la ins>tució de l’eucarís>ca (expressió del valor del compar>r entre tots i totes) i el moment del lavatori de peus (que simbolitza el servei als altres). Divendres Sant recordem la mort de Jesús (Jesús mor a causa dels pecats de l’Home) i el Diumenge de Resurrecció recordem la mateixa resurrecció de Jesús (la Vida ha vençut la mort; Déu-‐Pare dóna suport al missatge d’amor de l’Evangeli i ressuscita el seu Fill per ensenyar-‐nos que el camí cap al Regne el trobarem seguint el missatge d’amor de Jesús de Natzaret).
Aquests moments són tan importants pels cris>ans que requereixen d’una preparació prèvia (li diem Temps de Quaresma) i d’un temps per assimilar tot el que hem viscut al Tríduum Pasqual (li diem Temps de Pasqua, i arriba fins a la Pentecosta). Aquests moments són els que intentem viure al Col·∙legi amb tots els alumnes i els educadors i educadores ja sigui des de les pregàries del ma_, d’alguna celebració amb la classe o de qualsevol altra ac>vitat.
Ara bé, durant la Setmana Santa, molts grups del Col·∙legi també tenen diferents ac>vitats. L’Associació d’An>cs Alumnes s’encarrega d’un pas de la Processó del silenci de Dijous Sant. Els grups d’AJMACOR i del GECH també tenen diferents trobades amb altres grups de les escoles maristes de Catalunya. I, finalment, trobem la Pasqua de Les Avellanes (on joves i no tan joves es troben per compar>r uns dies de pregària i de reflexió al Mones>r marista de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes) i la Pasqua familiar a la casa marista de La Farga (on famílies es troben amb els mateixos objec>us que a la Pasqua de Les Avellanes però amb el ritme i les dinàmiques adaptades a la presència d’infants i joves).
Demano a la Bona Mare i a Sant Marcel·∙lí que durant tots aquests dies al voltant de la Setmana Santa, cadascú de nosaltres pugui trobar moments de pregària per recordar allò nuclear del missatge de Jesucrist – l’amor universal als altres – i per reflexionar com vivim en el nostre dia a dia aquest manament únic que ens deixà Jesús: “Es>meu-‐vos els uns als altres” (Jn 13, 34).
Rebeu una salutació cordial.
Rogelio GonzálezDirector
Com vivim la Setmana Santa
4
Coincidint amb l’últim dia d’escola abans de les vacances de Nadal, la comissió de Cultura va oferir l’esmorzar a tots els alumnes de la nostra escola. A Infantil i Primària, es van donar galetes, pastes i sucs, en part gràcies a la donació de l’empresa Kraft, que sempre que pot col·labora aportant alguns productes. A Secundària i Batxillerat, es van preparar entrepans, amb la sempre inestimable ajuda de les mares, que aquest dia han de matinar força per ser a les 7,30 h. del matí a l’escola i preparar en menys de dues hores més de 500 entrepans. També van voler participar en la preparació 2 noies de segon d’ESO. En aquesta ocasió els entrepans eren de formatge, llonganissa, pernil dolç, pernil salat i xoriço.
CulturaActivitats Primer Trimestre
Esmorzars de Nadal
5
Com ja és tradició, el passat mes de desembre, vam rebre la visita a la nostra escola dels Patges Reials. Va ser una tarda de molts nervis per a tots els nens i nens que van venir a portar la carta als Reis. Per fer més curta l’espera, vam comptar amb la p a r t i c i p a c i ó d ’ u n g r u p d’animadors, que van fer cantar i ballar als més petits. Tot plegat, organitzat per la comissió de Recreatives, que va oferir una xocolatada a totes les famílies que van acudir a l’escola i que van preparar un grup d’àvies que es va voler afegir a la festa. Dies després vam rebre una carta d’agraïment dels Patges, que us reproduïm. Agraïm a tots la vostra participació i us esperem l’any vinent!!!
Benvolguts nens i nenes: A la fi hem tornat a casa després de dos mesos d'intensa feina. Hem tingut una reunió amb tots els Patges que hem viatjat per tot el món per recollir les vostres cartes i hem decidit enviar aquest missatge a tots els alumnes de l'escola Maristes Champagnat de Badalona, per a agrair totes les atencions que van tenir amb nosaltres. Ens costarà oblidar la gran rebuda que s'havia preparat al pati, amb l'animació i les cançons dels nois i noies del CAU, de la xocolata calenta que van preparar les àvies i del transport que ens van facilitar per moure'ns per la ciutat, uns cotxes de la marca Biscuter, fabricats a Barcelona per allà els anys 50 del segle passat, que a més d'ocupar poc espai, són molt ecològics.Només ens queda donar les gràcies a totes les persones que van col· laborar en la preparació de la festa, i esperem tornar el pròxim any. Sigueu bons! Els Patges Reals
Carta delsPatges Reals
Des de lʼAMPA volem agrair a lʼempresa MID OCEAN SPAIN S.L. de Fogars de la Selva el material de regals que ens va proporcionar gratuïtament, per poder oferir els obsequis que van rebre els nens i nenes de lʼescola que van venir a portar la seva carta.
RecreativesEls Patges Reals ens visiten
Activitats Primer Trimestre
6
La xerrada a l’escola de pares prometia …la difusió va ser l’adequada però… la pluja va fer acte de presència i amenaçava totes les expectatives; finalment el vostre interès i participació van fer que aquella proposta es convertís en…TOT UN ÈXIT!!.
La nova manera de treballar l’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita a l’escola genera una inquietud en els pares que necessiten entendre quin és el camí i com es fa per obtenir un millor resultat en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Volem millorar no solsament el procés descodificador sinó la fita final d’un aprenentatge instrumental com aquest. Aprendre a llegir primer per aprendre llegint més tard.
L’Enriqueta Garriga, psicopedagoga, mestra, logopeda i professora de la Universitat Ramon Llull que duu a terme l’assessorament a l’equip de mestres ens va enlluernar amb la seva paraula i domini de l’art de la comunicació i la importància que aquesta té en l’aprenentatge de la lectoescriptura com a sistema simbòlic de segon grau de representació (la llengua oral és el primer). Ens va fer entendre que com a sistema de comunicació ha de tenir una finalitat que li doni sentit i que retroalimenti la necessitat de fer-la servir.
Ens va obrir la porta a conèixer COM LLEGIM i quins mecanismes fem servir:
• Via fonològica o indirecta (consisteix a desxifrar el codi de manera auditiva per saber la correspondència so grafia). És la que fem servir quan comencem a llegir desxifrant i requereix un
treball previ de consciència fonològica (aprendre a escoltar, primer sons i sorolls de la vida quotidiana i més tard els propis fonemes) .
•Via lèxica, més utilitzada en lectors experts (via directa). Un cop sabem desxifrar de manera visual anem ampliant el nostre repertori de paraules que llegim a cop de vista, sense descodificar fonema a fonema.
Quines són les ETAPES EVOLUTIVES (Utah Fritz) d’aquest procés?
•Logogàfrica (s’utilitza com a estratègia el context: característica de la forma de la paraula: Cola-cao) 2-3 anys.
• Alfabètica (es comença a fer servir la via indirecta: cal automatitzar-la), als 5 anys aproximadament.
• Ortogràfica (reconeixement de les paraules o part d’elles no de manera memorística sinó per un sistema elaborat a través de l’ús del mecanisme de recodifiació fonològica).
l’Escola de Pares i MaresUn Punt De Trobada
COM I QUAN APRENEN A LLEGIR I A ESCRIURE ELS NOSTRES FILLS…
El nostre paper com a pares
7
COM APRENEN ELS NOSTRES FILLS I FILLES ?
1. Ensenyant consciència fonològica.
2. Ensenyant la correspondència so/grafia.
3. Ensenyant a adquirir fluïdesa lectora.
4. Facilitant l’adquisició d’una base lingüística oral el més àmplia possible.
5. Ensenyar la comprensió de textos. LLEGIM PER COMPRENDRE!!!!
Els nens i les nenes aprenen a comunicar-se a través de la interacció amb el seu món i…els pares i mares ocupen la major part d’aquest món: TOT ALLÒ QUE FEM I LA MANERA COM HO FEM representa en sí mateix un ensenyament directe o indirecte: parlar amb ells i elles, escoltar les seves inquietuds i vivències; llegir compartint la lectura de forma lúdica en definitiva compartir, viure i construir junts dedicant un temps personal cada dia.
Revista de lʼAMPA, oberta a la participació de tots/totes. Podeu col·laborar enviant un article dʼopinió, un comentari o anunciant la vostra empresa, al n o s t r e c o r r e u e l e c t r ò n i c : [email protected] i ens posarem en contacte amb vosaltres.Us esperem!!!
8
L'AMPA demana a l'Ajuntament, un pas de vianants al carrer Colom
Des que fa un temps es va instal·lar un nou semàfor al carrer Ignasi Iglesias amb la cruïlla de l'Avda. Sant Ignasi de Loiola. Era molt necessari, perquè el flux de vehicles que hi circulen són diàriament un perill al carrer Colom, on està situada la porta d'entrada i sortida dels nostres alumnes de Secundària i Batxillerat. El fet és que quan els vehicles veuen el semàfor verd, agafen molta velocitat, per tal de passar-lo, sense adonar-se que estan travessant una vorera per on els vianants s'han d'aturar forçosament, per no ser atropellats, entre ells, els nostres alumnes. En alguna ocasió s'ha hagut de cridat l'atenció a algun conductor. Per tot això, des de l'AMPA vam demanar a l'Ajuntament una solució al problema i la resposta ha estat positiva. Ens han comunicat que en breu, procediran a senyalitzar el pas de vianants i a limitar la velocitat a la zona a 30 km./h, així com incorporaran una senyalització de Zona Escolar al mateix carrer Ignasi Iglesias.
Sóc una mare que ha tingut la sort de provar la nova activitat que es fa a lʼescola “BOLLYWOOD”. He de dir que com a experiència mʼha encantat, bé a mi i a les meves companyes. I dic companyes perquè hem passat de ser “mares de” a ser companyes amb nom propi.
" Amb això vull dir dues coses; per una banda que ens fa treballar cos i ment de manera amena i molt divertida, i no cal dir els beneficis a nivell cardiovascular que això representa, i per una altra la bona relació que ha fomentat entre les mares. Personalment he de dir que a algunes ja les coneixia, però nʼhi ha dʼaltres que tot i que els nostres fills van al mateix curs mai no havíem tingut una conversa, tot això degut a un ritme de vida massa atrafegat.
" Els dimarts són per a mi el fre setmanal que em permet aturar-me una estoneta i mirar al meu voltant, i conèixer una cultura nova de la qual jo, com la majoria, en coneixia molt poc.
" Per finalitzar mʼagradaria agrair la tasca realitzada per la vocal de lʼAMPA, que es va encarregar de promoure lʼactivitat que ha aconseguit crear un vincle mares/pares- escola que no existia, almenys en el meu cas, i com no també a lʼescola per cedir-nos lʼespai que utilitzem.
" Espero doncs que aquesta no sigui lʼúnica activitat que es realitzi sinó que en la mesura en la que sigui possible ens doneu petites dosis de cultura tan agradables com ho és aquesta. " " " " " " " " " " " " " " " Pati Olivares Forcadell
Bollywood, pares i mares
Jornada de Portes Obertes
El dissabte 29 de gener, va tenir lloc la jornada de portes obertes. L’AMPA va estar representada als
dos edificis, per diversos membres de l’associació, que van poder informar als pares i mares que van venir, qui som, què fem i com ens
organitzem i convidar-los a formar part de l’AMPA.
9
Una il·lusió especial t r a n s f o r m a e l s alumnes de lʼescola q u a n h a n d e representar lʼequip de bàsquet de Maristes en les ja sis edicions de les Series Colegiales
ACB. Aquesta competició organitzada per la Associació de Clubs de Bàsquet es divideix en 4 conferències (nord, sud, est i oest) en què els equips organitzen una competició amb les escoles de la seva ciutat. És per aquest motiu que el DKV Joventut ha organitzat dins de la seva divisió un torneig amb 12 equips de la ciutat. En els quarts de final el rival va ser lʼEscola Minguella, i una victòria ajustada per 56 a 49, va donar lʼaccés a les semifinals. Allà lʼIES Isaac Albeniz no va ser un obstacle per assolir accedir a la final per un còmode 67 a 44 al marcador final.
En un partit no gaire brillant però ple dʼemoció i intensitat, La Llauna va començar dominant el primer quart per un sol punt dʼavantatge 11-10, però va ser al segon quart quan es va donar la volta al marcador per arribar al descans amb set punts per davant 20-27. El tercer quart va tenir dues cares, al principi La Llauna va dominar el temps del joc i va aconseguir empatar a 33 quan faltaven a falta de 5 minuts per acabar el període. Però va ser llavors quan amb un 9 a 0 de parcial Maristes va agafar un avantatge suficient per controlar la resta del partit i proclamar-se campió de la divisió DKV Joventut. Dʼaquesta manera Maristes aconseguia el seu segon títol en aquesta competició, que va començar el 2006.
Dins del marc de la gran final de Catalunya, els campions de la divisió de lʼAssignia Manresa, Regal F.C. Barcelona, Menorca i Joventut, es van reunir el passat divendres 18 de març a
Manresa per d e c i d i r q u i h a v i a d e r e p r e s e n t a r Catalunya en l e s fi n a l s nacionals. Va ser aquí on el somni de lʼequip va arribar a la seva fi. Davant lʼamfitrió, lʼEscola Joviat, un equip molt potent, no va donar opcions en cap moment de pensar en una possible victòria (54 a 87).
El balanç final ha estat molt positiu i lʼexperiència molt gratificant. Voldria destacar alumnes com en David Sepúlveda, un noi que ha viscut les Series al màxim, ajudant dins i fora de la pista a crear un clima de motivació i diversió que ha contagiat a tots els jugadors, entrenadors, pares i mares que ens han seguit durant aquests mesos de competició. La filosofia dʼaquest equip sempre ha estat la mateixa: competir des de la diversió i mai sota pressions de victòries o resultats. I tenim un lema, una consigna que ens farà lluitar de ben segur en la propera edició per millorar els nostres resultats: Passar-la-hi a Will!
Joan Sánchez -‐ Entrenador
SERIES COLEGIALES ACB 2011
Maristes, campió de Badalona i tercer de Catalunya
10
!
Tinc gana!
Projecte de comprensió interdisciplinar a primer dʼESO
Dins lʼentorn de la innovació pedagògica a lʼescola, a Primer dʼESO hem posat en marxa un projecte de comprensió interdisciplinar en què hi entren en joc cinc matèries -català, castellà, anglès, matemàtiques i música- i una bona part de reflexió i atenció en el nostre procés dʼaprenentatge.
Tinc gana! És el repte en què ens hem submergit junts, alumnes i professors, per aprendre més i millor alguns dels continguts que ens ocupen a primer. Aquí us en fem cinc cèntims perquè ens fa il·lusió compartir amb tots aquesta nova experiència.
La Mediterrània ha esdevingut un mar dʼintercanvi i de comerç al llarg de la nostra història i això ha contribuït al desenvolupament dʼuna manera comuna dʼentendre la cultura i, per tant, també el menjar. Les fruites, les verdures, els llegums, fruits secs, el pa, lʼoli dʼoliva i el vi sʼhan convertit en símbols dʼuna dieta saludable que exportem a tot el món.
Reflexionar sobre què mengem i què som és lʼeix conductor del Projecte Tinc Gana!
Què volem aconseguir?
Conèixer les tradicions i els costums gastronòmics propis, tot fent incidència en lʼ alimentació com una forma de cultura.
Convertir la gastronomia en un vincle dʼunió amb altres realitats geogràfiques i culturals.
Prendre consciència de la importància del menjar sa i equilibrat, tot elaborant un plat típic català.
Reflexionar sobre les repercussions mediambientals que té el consum de productes autòctons.
Potenciar el treball grupal cooperatiu com a instrument per construir lʼaprenentatge.
Adquirir consciència del propi procés dʼaprenentatge des del plantejament dʼuna tasca i fins lʼassoliment dels objectius.
Ser capaç de comunicar als altres les conclusions a què hem arribat i el procés que hem seguit per realitzar les tasques proposades.
Què hem fet?
Enregistrar un vídeo dʼun plat típic català.Fer una sintonia per presentar lʼenregistrament del vídeo.Crear un còmic per saber quins passos haurem de fer abans dʼenregistrar el vídeo.
Escriure la recepta del plat típic català en anglès per poder-la compartir a lʼabril amb les altres escoles que participen al projecte Comenius (cosa que es mereix un article a part) Building future through culture, en què també hi participem els alumnes de primer.Calcular els preus i altres en relació amb la recepta.Reflexionar sobre què aprenem i com ho aprenem fent un Portfoli.
!
Una nova experiència educativa
Tinc gana!
11
Com ho hem fet?
En diverses hores durant la setmana del 28 de febrer al 4 de març hem treballat a lʼaula per grups, cooperativament i de manera organitzada. Els alumnes sʼhan hagut dʼorganitzar per quedar i enregistrar el vídeo. Finalment, una de les part més importants de tot aquest procés és el Portfoli com a eina dʼavaluació.
Tan important com lʼaprenentatge dels continguts i lʼassoliment dels objectius del projecte, és la manera com hem arribat a les conclusions, la manera de treballar en grup, lʼorganització de la feina, la iniciativa...
Durant totes i cadascuna de les sessions, els alumnes han hagut de reflexionar sobre el procés dʼaprenentatge i el procés de treball de tot el grup. Per això, han estat elaborant diari de grup i un Portfoli per recollir totes les evidències dʼaquest procés. Dimecres 16 de març (que en el moment dʼescriure aquestes línies encara és futur) tots els grups faran lʼexposició oral del Portofoli i ens explicaran com han viscut aquest projecte.
Encara no podem fer-ne balanç, però si voleu seguir-nos i veureʼn més coses, podeu mirar:
El web de lʼescola (www.maristesbadalona.cat).
El bloc de català de primer dʼESO (http://www.llenguaprimereso.blogspot.com), en què hi podreu veure el dossier de lʼalumne amb totes les activitats detallades.
El bloc de receptes en anglès (http://www.catalancuisine.blogspot.com), en què hi ha totes les receptes que han escrit els alumnes.
Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible i en especial a tots els alumnes de primer.
!
Gimnasio - Escuela
Lee Young Badalona Taekwondo infantil y adultos
Kárate Kyokushinkai
C/ Sant Ramon 7-9
esquina Coll i Pujol
Badalona
Tel. 93 399 22 04
leeyoungbadalona.blogspot.com
Bernardo Fidalgo Pérez
6º Dan de Taekwondo
Profesor Titulado por el
Consejo Superior de Deportes,
Federación Española de Taekwondo y
Magisterio de Educación
Resultados obtenidos por nuestro gimnasio en el XXIII CAMPIONAT DE CATALUNYA DE TÈCNICA I EXHIBICIÓ INFANTIL I ADULTBarcelona 6 de març de 2011.
Maite Navarrete ORO Cadete femeninoGerard Sánchez PLATA Cadete masculinoEva Rodríguez BRONCE Junior femeninoGemma Adelantado BRONCE Senior femeninoBernardo Fidalgo BRONCE Máster masculinoGemma y Celes ORO ParejasBernardo Fidalgo ORO Trio masculino
12
Una Bonica Experiència
quest estiu passat, durant els mesos de juliol i agost, vàrem viure una experiència mol t bon ica i enr iqu idora , và rem participar en un camp de treball organitzat per l’ONG SED al Paraguai.- Quins van ser els motius per viure una experiència com aquesta?
Sempre havíem tingut interès pe r v iu re una exper iènc ia de convivència i treball al Sud, i lʼany passat seʼns va encendre lʼespurna per conèixer una altra realitat. Teníem vàries motivacions, com conèixer nous marcs socials, econòmics i culturals; conviure diàriament amb la cultura del sud mi t jançant un apropament respectuós am la gent i compartir convivències i experiències; oferir la nostra ajuda en tots els camps que fossin possibles; i obrir els nostres coneixements a un camp dʼactuació vinculat al voluntariat que estimulessin la nostra capacitat i judici crític en relació amb la realitat social en la que vivim.
- Quina formació vareu rebre abans de marxar?
Als volts del gener de 2010, membres de lʼONG SED ens varen fer una entrevista individualitzada preguntant-nos les nostres motivacions, i al cap de poques setmanes ens van confirmar que podíem participar dʼaquests camps de treball. Des dʼaquell moment ens vàrem anar reunint amb la resta de voluntaris un cap de setmana al mes per fer diferents activitats de formació i preparar-nos per lʼexperiència que viuríem.
- Tots els membres vareu viatjar al mateix país?" No. Érem un grup dʼuns 25 voluntaris i ens varen distribuir en diferents camps de
treball situats a diferents països. Les destinacions van ser República Centreafricana, Tanzània i Madagascar, pel que fa al continent africà, i Equador i Paraguai a lʼAmèrica del Sud.
- En què consistia el vostre camp de treball?" El nostre camp de treball era diferent de la resta, perquè en realitat nʼeren dos.
Havíem de realitzar-ne un a la ciutat de Coronel Oviedo i lʼaltre a Caaguazú, dues ciutats situades a 50 km entre elles i a 140 km i 190 km, respectivament, de la capital del país, Asunción.
A Coronel Oviedo havíem dʼanar a una escola de primària pública “Escuelita Hermano Félix” i realitzar-hi reforç i animació per als escolars. A més a més vàrem participar del projecte de millora del pati i de la construcció dʼun espai de jocs.
I a Caaguazú, participàrem en el projecte de millora de vivendes ajudant en la construcció de tanques, latrines, forns, cuines i netejant patis. També fèiem la compra i transportàvem materials.
Xavi Guillén: nascut a Badalona al maig de 1984 i
actualment resident a Granollers. Treballo a la secretaria de l’Escola
Maristes de Badalona, on anteriorment havia estat monitor de lleure. Amant de les excursions i la naturalesa, m’agrada perdre’m per
la muntanya.
Nonna Batlles: resideixo a la meva ciutat natal de Granollers des de gener de
1987. Estudio Enginyeria Tècnica en Topografia a Barcelona i actualment esFc realitzant el projecte de final de carrera.
També esFc treballant a la mateixa universitat en projectes de millora per la docència. I quan Fnc una estona de temps
lliure m’agrada llegir, nedar i fer passejades per la muntanya.
PARAGUAIA
13
Com compaginàveu els dos camps de treball?
" Després de veure sobre el terreny quina feina podíem realitzar en un projecte i en lʼaltre, vàrem decidir passar tres dies de la setmana a una ciutat i tres dies a lʼaltre, i teníem el diumenge lliure per organitzar noves activitats. Els dilluns, dimarts i dimecres estàvem a Coronel Oviedo, i el dijous al matí ens desplaçàvem a Caaguazú per passar-hi el dijous, divendres i dissabte. El diumenge estàvem normalment a Coronel Oviedo, organitzant la setmana i pensant noves activitats per als escolars.
Dʼuna ciutat a lʼaltra agafàvem lʼautobús i el trajecte durava uns 50 minuts i ens costava aproximadament 2 euros.
- On us allotjàveu?! Quan estàvem a Coronel Oviedo ens allotjàvem a la residència del Germans Maristes i fèiem els àpats amb ells. Dormíem en un claustre ple dʼhabitacions contigu a les seves instal·lacions privades, on el cap de setmana sʼomplia de joves per realitzar diferents activitats de convivència. Convivíem amb quatre germans maristes, tres dʼells espanyols i un paraguaià, la cuinera, un noi que feia les tasques de jardineria i un altre que feia de secretari. A Caaguazú vivíem a la residència de les Germanes Missioneres Claretianes, tres germanes bras i le res i una asp i rant paraguaiana que ens van rebre amb els braços oberts. Al costat de la residència de les germanes hi havia un forn de pa, on elles amb les dones del barri elaboraven pa per a lʼautoconsum i per vendreʼn a mercat.
L e s dones que hi col·laboraven
eren beneficiàries del projecte de millorament de vivendes.
- Amb quin idioma us enteníeu?" A la zona de Paraguai on estàvem nosaltres es parlaven dos idiomes, el castellà i el guaraní. Gairebé tota la gent amb qui vàrem col·laborar entenien i parlaven castellà, però amb la gent més gran i els nens més petits que tot just anaven a escola parlaven
exclusivament en guaraní.El guaraní és un idioma molt diferent, tant de fonètica com escrit, però amb gestos i mirades ens enteníem tots.
14
Vàreu tenir algun inconvenient en algun dels camps de
treball?" A Coronel Oviedo vam tenir lʼinconvenient que cap professor de lʼescola sabia que nosaltres hi aniríem, només ho sabia la directora i aquesta no ho va comunicar a la resta de professorat. Aquest va ser el primer inconvenient. A més a més quan els professors van saber que durant unes dies aniríem a fer reforç, molts van deixar de fer les seves classes i ens van deixar els alumnes sota la nostra responsabilitat.
I a Caaguazú lʼúnic entrebanc van ser les llargues distàncies que havíem de fer a peu per desplaçar-nos dʼuna casa a lʼaltra, de vegades de fins a 45 minuts.
- Vàreu celebrar algun dia especial?" Va coincidir que durant la nostra estança al Paraguai se celebraven dos dies remarcats, el dia del Nen i el dia del Folklore, els dies 16 i 23 dʼagost respectivament. A Caaguazú vàrem celebrar el dia del Nen fent-ho coincidir amb d issabte . Com cada dissabte al matí els nens i nenes del barri venien al pati de les Germanes Claretianes a jugar i esmorzar galetes i llet, però aquell dissabte van tenir caramels i crispetes a part de lʼesmorzar.I a Coronel Oviedo, a lʼescola, vàrem celebrar els dos dies. Al dia del Nen vam organitzar la celebració juntament amb un grup de joves exalumnes de lʼEscola Marista. Va c o n s i s t i r e n j o c s , activitats lúdiques, dinar (fet per les mares dels escolars), obsequi de caramels i sorteig de joguines. I el dia del Folklore va coincidir amb lʼúltim dia que nosaltres hi érem i podíem participar a l ʼ e s c o l a . E l s professors i alumnes van o rgan i t za r un festival de balls i música tradicionals del país amb els seus vestits típics.
La classe de Primer
La Directora de l’escola al seu despatx
Escuelita Hermano Félix
15
Recordeu algun moment en particular?
" Recordar-ne, en recordem molts. Com per exemple el primer dia que Serafina, una dona soltera que vivia amb dos dels seus fills, ens va donar la primera abraçada dʼagraïment per ajudar-la i voler compartir amb ella uns dies de les nostres vides. Recordem els dies que els nens ens acompanyaven de lʼescola fins a casa nostra tots agafats de les mans. Recordem quan anàvem als vespres a casa dʼuns joves a compartir i explicar-nos vivències. Recordem olors, colors, sons i sensacions que sentíem en recórrer els carrers empolsinats de Caaguazú. Recordem les mirades de sorpresa de les dones forneres en veure en Xavi entrar per primera vegada al forn, era el primer cop que un home anava a ajudar-les a fer el pa. I podríem anar recordant milers i milers dʼescenes, on hi posem noms, cares, moments, emocions i sentiments.
-‐ Quines sensacions us heu emportat dʼaquesta experiència?" Ens vam emportar la motxilla plena de records i dʼexperiències. Ens quedem amb els somriures innocents, les abraçades dʼagraïment, les mirades transparents, les encaixades de mans amistoses, les benvingudes plenes dʼil·lusions, el compartir de cada dia, els comiats plens dʼesperança... amb la gent, les famílies, els noms propis i les seves situacions. Ha estat una experiència intensa però meravellosa, plena de bons moments, dʼalegres i de sorpreses; on tʼadones que la gent té ben poques coses però que és feliç, que els costa obtenir menjar
p e r ò que sobreviuen, que
tenen fred però que sʼabriguen uns als altres, que els nens no tenen res per jugar però que dibuixen a la sorra...
“Els nens no tenen res per jugar pero dibuixen a la sorra....
Hugo i Nonna dibuixant
“T’adones que la gent té ben poques coses però que és feliç”
16
Buenas tardes Luis, gracias por haber asistido a la entrevista.Soy colaboradora de la revista del A M PA y h e d e c i d i d o h a c e r entrevistas para dar a conocer diversas profesiones. ¿Cuándo y por qué decidiste ser profesor de lengua inglesa?La verdad es que no decidí ser profesor como tal, yo no era de los que desde pequeño ya quería ser profesor o maestro. Cuando tenía 15 años mis padres me enviaron en verano a estudiar a Inglaterra y a partir de ahí nació en mí el gusto por aprender la lengua. Fui a la universidad y acabé buscando trabajo como profesor. Digamos que la vocación ha ido naciendo poco a poco.
¿En qué consiste tu profesión, cómo se la explicarías a los demás? Yo creo que es una profesión simple y a la vez compleja. Simple porque posiblemente desde fuera un profesor es una persona que sabe cosas, pero en realidad es un enseñador. Una vez que estás dentro es muy distinto, entonces tienes que jugar con muchos factores; cada alumno es diferente, pertenece a una realidad diferente y tiene unos problemas diferentes.
A la hora de informar y enseñar a los alumnos se deben tener en cuenta todos estos factores, porque no todos aprenden de la misma manera. No todos venís al cole con la misma motivación y entonces muchas veces, al margen de que un alumno sepa o aprenda más o menos inglés, le enseñas a que se motive por saber cosas nuevas. Es un poco en lo que consiste mi profesión.
¿En tu entorno familiar hay gente de la misma profesión? La verdad es que no. Tengo dos hermanos, el mayor es médico y el pequeño es abogado. Mi mujer y mi padre también están vinculados al entorno sanitario.
E n L u i s v a n é i x e r a Valladolid l’11 de febrer de 1970, és a dir, ara té 41 anys. Sempre ha estat vinculat al col·legi marista, ell anava als Maristes de Valladolid on va formar part del Grup Scout Pisuerga durant setze anys. El 1995 e s v a l l i c e n c i a r a l a universitat. I el 1999 se’n va anar de Valladolid per amor. La que llavors era la seva xicota va trobar feina a Barcelona i com a jove enamorat en Luis la seguí. Actualment està casat amb ella i té dos preciosos fills, que també estudien al col·legi.
“Admiro a las personas que ayudan a los demás y que intentan dejar el mundo mejor de cómo lo han encontrado. Personas anónimas, pero con nombre y apellidos”
Luis Grande Clavero, professor d’anglès
Continuo la meva recerca. Aquesta vegada, però, lʼofici és ben diferent. Jo des de petita sempre havia volgut ser professora i enginyera de ponts i camins, segurament perquè era de les professions que més sentia parlar.En lʼedició que es presenta, entrevistarem el Luis Grande Clavero, professor de llengua anglesa al Col·legi Maristes Champagnat.Ser professor, sempre ha estat un ofici que he tingut present i en parlarem en aquesta entrevista. Crec que és un ofici important, molt bonic i amb molta responsabilitat, perquè sent professor estàs creant el futur i noves generacions, noves maneres de pensar.
María Lara Muros alumna de 3r. dʼESO
L'Entrevista
17
¿A mi edad que querías ser? No lo tenía muy claro, no era de los que quería ser bombero, futbolista o torero. Yo a los 14 años tenía “estrellitas” en la cabeza. Eran otros tiempos y no contaba con el apoyo y la orientación escolar que tenéis ahora. Mis padres siempre nos dijeron que podíamos escoger los estudios que quisiéramos, pero que teníamos que ir a la universidad.
La universidad es la fuente del saber por excelencia, o lo ha sido por muchos años. Con el título universitario completas la etapa formativa.
¿Al ser profesor se han cumplido ya todas las inquietudes que tenías de joven? La verdad es que no. Creo que todavía me queda mucho tiempo. Igual que hace 15 años no me podía ni imaginar que podría estar viviendo en Barcelona a 700 km. de mi casa y sin nadie de mi familia aquí. Igual que aquello no se me pasaba por la cabeza ahora tampoco sé lo que pasará dentro de 10 años. No soy muy conservador en ese sentido y creo que me faltan muchas cosas por hacer, ¿cuáles? no tengo ni idea. Tengo muchas ilusiones en la vida, como viajar.
Al igual que tu, al acabar sus estudios mucha gente decide o debe marcharse a otros lugares a trabajar, por lo que deben adaptarse a nuevas costumbres y sobre todo a otro idioma. ¿Qué nos podrías explicar sobre tu experiencia personal? ¿Fue difícil? La verdad es que no. Los castellanos tenemos fama de que la realidad de Cataluña y otros lugares los tenemos muy lejanos, no lo vemos con buenos ojos, pero realmente no es mi caso.
Yo no he tenido ninguna dificultad, a la vida de Cataluña, ni a las personas, ni a la lengua; al contrario estoy superencantado, para mí es un privilegio poder conocer otros sitios, otras lenguas, otras culturas, otras personas, para mí y para mis hijos es un privilegio. Por desgracia hay mucha gente que esto no lo ve y como todas las zonas tienen sus cosas buenas y sus cosas malas. A mí no me ha costado nada adaptarme, es más recuerdo que el primer año de llegar aquí mi mujer y yo nos apuntamos a un curso de catalán y tengo un título por casa.
Mucha gente dice: “Luis siempre habla castellano”, sí pero no pasa nada es la mejor manera en la que yo
me comunico. Como que lo más importante es la comunicación entre las personas, una persona que conoce var ias lenguas no t i ene n ingún inconveniente en comunicarse en todas ellas. Hay que buscar siempre el mejor vehículo de comunicación. Tú tienes la prueba de que yo muchas veces leo en catalán y me esfuerzo por hacerlo bien. Otra cosa es que creo que me expreso mejor en castellano y lo hago así. Pero no tengo ningún problema, al contrario.
¿Aconsejarías marcharse a otros países para ampliar la formación? Por supuesto. Creo que todo el mundo debe buscar siempre lo mejor para sí, y si lo mejor está fuera, hay que ir fuera. Vivimos unos tiempos en los que la
técnica y las comunicaciones se han modernizado mucho. Si la mejor oferta formativa esta fuera, pues adelante yo animaría a todo el mundo. Eso sí, no hay que olvidarse nunca de dónde has venido, con quién has estado, dónde has estado y a quién has conocido y de lo que has sido. Es lo más importante.
¿Crees que seguirás dando clases? Disfruto muchísimo dando clases, aunque tengas días malos como todo el mundo. Como persona no soy el primer ejemplo a seguir pero hago las cosas lo mejor posible. Para hacer una pequeña evaluación de mi trabajo; no es preguntar a los alumnos si les ha gustado mis clases, sino dentro de unos años encontrarnos por la calle y que ese saludo sea el reflejo de algo bueno. Para mí eso sería una buena evaluación.
¿Qué consejos darías a las personas que quieren ser profesor? El principal consejo, al margen de conocer el contenido de lo que vas a impartir, llámese matemáticas, inglés…, es tanto o más importante aprender a conocer a las personas y comprenderlas. Que el alumno entienda lo que dices y que te comprenda. Entonces necesitas que haya una relación mutua, sino es difícil.
Y para acabar… ¿Cuál es el personaje público al que más admiras? Personajes públicos…. No. Admiro a las personas que ayudan a los demás y que intentan dejar el mundo mejor de cómo lo han encontrado. Personas anónimas pero con nombre y apellidos.
Aquí acabo la secció d’avui, però a cada edició trobareu una entrevista nova. Us espero!!!Agrairia que els pares que vulguin que es doni a conèixer el seu ofici, ja sigui perquè és original, diferent o el més t r a d i c i o n a l , c o n t a c t i n a m b l a r e v i s t a d e l ’ A M P A a t r a v é s d e l c o r r e u e l e c t r ò n i c : [email protected], dirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte per enriquir la secció, fer-la més extensa i, sobretot, per conèixer noves possibilitats d’oficis i estudis.
“Yo a los 14 años tenía estrellitas en la
cabeza”
18
Un granet de sorra
Hi havia una vegada un poble on tothom era ric, avariciós i egoista. Un bon dia hi va arribar una noia, que es deia Sara i que tenia uns 23 anys. La Sara venia dʼun poble on tots els seus habitants eren molt pobres, i el que ella volia era buscar una oportunitat per ajudar els seus pares i els seus germans petits.
Però la Sara no va ser gaire ben rebuda, la gent del poble seʼn reia dʼella perquè no tenia diners. A la Sara, això li sabia greu, perquè el que ella volia era treballar per ajudar a la família, i així ho va fer. Van passar uns quants anys i la Sara no havia fet amics.
Un dia dʼestiu, sense que ningú no sʼho imaginés, va haver-hi un terratrèmol. La gent es va espantar molt, moltíssim, i tot va quedar destruït, inclòs lʼAjuntament. No va morir gaire gent, però va ser un desastre i tothom estava molt espantat.
Com que ningú mai no sʼhavia preocupat de res, ja que tothom tenia molts diners, la gent no sabia què fer. Les 3 primeres setmanes la majoria dels habitants van dormir al carrer i menjaven el que trobaven per terra. Tot eren plors i desesperació, però ningú no feia res.
Finalment, la Sara va tenir una gran idea: Tothom del poble hauria dʼaportar a la comunitat el que disposés per tal dʼaixecar el poble, els que ho havien perdut tot, havien dʼajudar a construir de nou el poble, els que encara tenien diners, donar diners per comprar material i menjar. Les dones havien dʼajudar a fer menjar, cuidar nens i donar-los classes. En fi, que tothom aportés tot el que pogués.
Al primer moment, els habitants del poble sʼhi van negar, però lʼalcalde els va fer reflexionar perquè ell també creia que era una gran idea.
Al cap de poc temps, el poble ja tornava a estar com sempre AMB LʼAJUT DE TOTS.
La família de la Sara va anar a viure al poble que havia quedat fantàstic, i ja mai més ningú no va ser avariciós i egoista.
LʼAlcalde li va demanar a la Sara que fos la seva ajudant i ella va dir que sí.
Laura Roger i Marta Teixidó alumnes de 6è de Primària
19
Cigne negre (Black swan)
Cigne negre és un film protagonitzat per Natalie Portman i dirigit per Darren Aronofsky, i el guió l’ha realitzat el ja anomenat director juntament amb Mark Heyman. Pertany al gènere del “Thriller”.
L’argument de la pel·lícula gira entorn a una escola de ballet professional que està treballant en el ballet ‘el Llac dels Cignes’, que està composat per Chaikovski i està basat en la història de la Princessa Odette, que un bruixot anomenat Von Rotbarth la transforma en cigne. Mentrestant s’està preparant un ball en honor al vint-i-unè aniversari del príncep Siegfried, el qual elegirà muller en aquell ball. Apareixen uns cignes i el príncep els segueix fins el llac. Allà veu a Odette, qui li explica que l’encanteri només es pot trencar si algú li jura amor etern. El príncep s’enamora d’ella i vol matar el bruixot, però no pot, ja que si el mata mai més no es desfarà l’encanteri. Al castell del príncep acudeixen el bruixot i la seva filla Odile disfressats i aconsegueixen enganyar el príncep. Ell pensa que Odile és Odette. Quan el príncep se n’adona, va a buscar a Odette i aquesta el perdona. Els dos juren estar units fins la mort. El bruixot vol aixecar una tempesta però l’amor d’Odette i el príncep és massa fort. La parella es llança al llac i el bruixot també és destruït.
Tornant a la pel·lícula, la protagonista anomenada Nina, és una ballarina que desitja ferventment ser elegida la protagonista del ‘Llac dels Cignes’ i cada dia s’entrena i practica fins a un punt malaltís per poder perfeccionar la seva tècnica. La seva mare, Èrica, va haver de deixar de ballar per poder dedicar-se íntegrament a ella, i per això la mare també la pressiona lleugerament, a l’inici del film, perquè s’esforci i aconsegueixi el que ella no va poder aconseguir. Quan és elegida per realitzar el paper principal, té una petita discussió amb la Beth, la ballarina que acaba de ser acomiadada i substituïda per ella. Més tard arribarà de Los Àngeles una ballarina anomenada Lily, a qui ella veurà com una potencial rival.
Nina va portar la fictícia història del ‘Llac dels Cignes’ a la seva pròpia vida. Per cada acte de l'obra ella s’imaginava alguna cosa que li passava, que ella es pensava que li ocorria de debò. Llavors podia sentir perfectament el paper que li tocava realitzar i brillar a l’escenari d’una forma espectacular. Quan li tocava fer de cigne blanc, es tornava submissa i espantadissa –Odette–; en canvi, quan havia d’interpretar el paper de cigne negre –Odile– es tornava dura i impertorbable.
Quan la pel·lícula comença es poden veure en ella alguns símptomes de bipolaritat i de paranoia, però a mesura que es va avançant, la paranoia augmenta i acaba confonent la realitat.
Per una altra part, el final que ens dóna el film és bastant obert ja que al final no saps si el que veus és la realitat o és una altra de les al·lucinacions de la protagonista.
Per poder realitzar una bona interpretació en aquesta pel·lícula Natalie P. va haver de preparar-se físicament –perdent pes– i acudint a classes de ballet que no realitzava des dels seus anys d’adolescència. Ella mateixa va dir que després de fer aquesta pel·lícula “deixaria les sabatilles de ballet penjades una bona temporada”.
Aquesta història ens mostra clarament la contraposició de com una cosa tan dolça com el ballet, es pot acabar convertint en un malson i en un sofriment constant.
Laura Xicart Argemí -1r batxillerat B
20
Durant el primer trimestre alguns alumnes de tercer de l’ESO hem estat preparant l’obra de teatre de
Shakespeare: Much ado about nothing, amb l’optativa English Theatre. Hem treballat de valent per obtenir uns bons resultats i per tal que tots els companys que van
assistir gaudissin de la nostra representació. Personalment creiem que ha estat una experiència molt gratificant, ja que cadascú de nosaltres hem après actituds dels altres
que ens han enriquit com a persones.
Agraïm a la professora de música, Mònica González, l’esforç i dedicació que ha posat per tal que la
representació fos un èxit, i també donem les gràcies als alumnes que han participat en l’obra, als alumnes de quart d’ESO per la seva col·laboració amb la decoració, al
Martí Durán per la seva ajuda com a tècnic d’il·luminació i, per últim, volem donar les gràcies al
Carles Tamayo per haver enregistrat l’obra.
Maria Figueroa i Meritxell Borrell alumnes de 3r. d’ESO
Much Ado About Nothing
21
Entenem per estil educatiu el conjunt de característiques que descriuen el comportament de les persones adultes en el tracte amb els fills i les filles, i les pautes que estableixen per aconseguir un comportament correcte segons els seus criteris (idees, creences, valors, actituds i hàbits de comportament) i una adequada socialització.Sovint en les intervencions parentals es poden combinar estils diferents d’educació i, fins i tot, en algunes famílies els estils educatius del pare i de la mare poden ser diferents.
Estil democràtic o assertiu: model basat en l’autoritat, l’afecte i el diàleg.
o Pares i mares afectuosos que expliciten les pautes de comportament que s’han de seguir
o Les normes i límits són clarso Reforç freqüent davant conductes positiveso S’evita el càstigo Es plantegen exigències de maduresa adequades a
l’edato Possibilitats d’autonomia, independència i
responsabilitato Respecte als punts de vista de la persona
adolescento Consciència de les capacitats i els sentiments en
l’adolescència que fomenten seguretato Acceptació dels errors de cada adolescent com a
factor d’aprenentatgeo Joves tolerants, segurs i independents que valoren
la disciplina, l’esforç i el respecte.Estil autoritari: model basat en la imposició d’idees, criteris i decisions sense tenir en compte les necessitats dels adolescents.
o Alts nivells de demanda i baixos nivells d’afecte i comunicació
o Alta valoració de l’obediènciao Conductes de coercióo Alta rigidesa i poca flexibilitato Alta exigència de maduresa de l’adolescento Poca consideració cap a les peticions dels fills i de
les filles, i indiferència cap a les seves iniciatives, poc sensibles a les seves necessitats i els seus desitjos
o No consideren el fill o la filla com a integrant dels procés de disciplina i no donen peu a interaccions bidireccionals en la resolució de conflictes
o Missatges verbals unilaterals que tendeixen a ser reprovatoris
o Alt nivell de límits, poc diàleg i poca escoltao Els adolescents no aprenen a tenir respecte cap a
ells ni cap als altresEstil permissiu: model basat en donar llibertat a l’adolescent per tal que desenvolupi la seva personalitat.
o Alta flexibilitat i baixa rigidesao Poca valoració de l’obediènciao Elevat nivell d’afecteo Poca exigència de maduresao S’ev i ta e l càs t ig, o en mol t s casos és
desproporcionato P o q u e s e x p e c t a t i v e s d ’ a u t o n o m i a i
d’independènciao Consciència de les necessitats i els sentiments de la
persona adolescento Excessiva concessió en les demandes de
l ’ a d o l e s c e n t i e s t e n d e i x a j u s t i fi c a r sistemàticament el comportament del jove
o Comunicació unidireccional, considerant en excés les iniciatives i els arguments dels adolescents
o Límits mínims o inexistentso Joves amb poca tolerància a la frustracióo Pèrdua de l’autoritat dels pares de forma
progressiva.Estil educatiu negligent: model basat en la deixadesa.
o Nivell baix d’exigència i alta indiferènciao Poca relació afectivao No es posen límitso S’atorguen unes responsabilitats i independència
inadequades per l’edato Indiferència davant els comportaments de la persona
adolescento Es relaciona amb abandonament i negligència.
Consideracions que cal tenir present davant els diferents estils educatius:
§ Una desaprovació excessiva o una crítica constants pot afectar l’autoestima de les persones adolescents i els pot provocar un sentiment d’impotència. Això pot originar conductes de rebel·lia i/o aïllament.
§ Tenir “massa control o massa protecció” pot generar certa dependència de fills i filles cap a pares i mares i la necessitat de trobar un reforç constant. Tanmateix, “deixar-los fer sense cap guia” els pot fer sentir-se abandonats.
§ A l’hora d’educar els fills i les filles cal transmetre claredat i coherència. S’han de tenir sempre presents les normes bàsiques i les normes flexibles establertes en la família. Cal tenir clar que la nostra relació amb els fills i les filles no és d’amistat, no som “col·legues”. És important parlar i proporcionar un espai de confiança sense perdre el respecte.
Com eduquem els nostres fills???Estils educatiusper Pilar Sánchez - Terapeuta familiar
22
ERA INEVITABLE LA REFORMA DE LES PENSIONS?
Ens hem convertit en una societat de gent gran (major esperança de vida) i amb menys fills per família, el que comporta l’elaboració d'una piràmide demogràfica cada cop més estreta a la seva base. El progressiu envelliment de la població i una davallada important de la natalitat, ens duu abocats, dins d'uns quaranta anys, a tenir dues persones treballant per cada jubilat, mentre que actualment parlem que hi ha quatre persones treballant per cada una de jubilada. És a dir, això implica que haurem de suportar una taxa de dependència que duplicaria l'actual. Si hi ha una absència de reformes, la despesa en pensions pràcticament es duplicarà i això resultaria insuportable per al nostre sistema social. El nostre "Estat del Benestar" corre un risc evident d'insostenibilitat. Estem lligats històricament a un sistema econòmic i social que va dirigit a crear llocs de treball i que garanteix els nostres serveis d'educació, sanitat i pensions entre altres molts aspectes. Fa uns mesos haguéssim volgut que això continués tal com era, ja ens anava bé, però, encara que no ho vulguem reconèixer i tinguem l'evidència indiscutible que aquest estat del benestar ha canviat radicalment, era del tot necessari realitzar aquests canvis dins del nostre sistema i diferencialment dins l'apartat de pensions. És per tot això que és del tot necessari ajornar la vida activa de la població actual i per damunt de tot s'ha de perllongar la vida activa de la població futura. Per altra banda, a Espanya, la pensió que es percep en proporció a l'últim salari, arriba fins el 80% mentre que la mitjana d'Europa és de tan sols un 47%, solsament estem per sota de Grècia que s'apropa al 100%. A causa d’aquest plantejament, la vida laboral per al càlcul de la pensió de jubilació també ha sofert importants reformes. Dit tot això i a caua de les últimes reformes sobre les pensions, veurem minvades progressivament les nostres prestacions per jubilació. Com a conclusió final transmetria el següent missatge: no estem acostumats a veure-ho d'aquesta manera, però, la nostra pensió de jubilació, amb temps, planificació i perseverança, la podem millorar nosaltres mateixos. Hem de tenir present que per millorar la nova situació que se’ns planteja, hem de planif icar un nou model d 'es ta lvi pr ivat (particularment iniciant plans d'estalvi) o models d'estalvi empresarial (modificacions dels convenis amb aportacions en favor dels treballadors ...). És evident que, si no fem cap acció al respecte, a la nostra jubilació perdrem drets respecte dels que ja gaudeixen de la seva jubilació actualment.
ASSESSORAMENT FINANCER - FISCAL
Tal com ja vam comunicar anteriorment, el que pretenem amb aquest apartat de la revista és poder aclarir possibles dubtes i exposar curiositats envers els temes Financers i Fiscals que ens envolten al dia a dia. També podem resoldre, particularment o mitjançant aquest apartat, les inquietuds Financero-Fiscals-Asseguradores que ens pugueu transmetre a la següent adreça: [email protected]. Un tema que hem trobat interessant per tractar aquest cop és el de les recents reformes de les pensions, per què vénen motivades i en què consisteixen.
Jordi Verge Quesada (Assessor Financer)
23
PARLEM DE CUINAGastronomia de Temporada
La carxofa és originària del Nord d'Àfrica, e n c o n c r e t d ' E g i p t e i e s c o n r e a principalment a la zona mediterrània. Els colons espanyols la van introduir a Amèrica i és Califòrnia avui el país amb major plantació d'aquest producte.
Espanya se situa en el segon plantador europeu de carxofa, per darrere d'Itàlia, exporta el 40 % del cultiu majoritàriament en conserva.
És una hortalissa d'hivern. Els climes secs i càlids tendeixen a obrir les fulles i els freds extrems la danyen fàcilment. La millor temperatura oscil·la entre els 24º diürns i els 13º nocturns i la millor temporada d'octubre a desembre, abans de les primeres gelades. És un producte de 2 o 3 collites. El tipus de sòl més idoni seria altament alcalí i no suporta la humitat.
Hi ha dos tipus de reproducció, per llavors que seria el menys usat, perquè és el de menor qualitat, encara que el més atractiu per als agricultors, ja que permet remoure la terra cada any per eliminar les plagues de malalties, i resulta el mètode que permet més densitat de plantació i per tant més producció.
L'altre tipus seria per reproducció de rebrots (plantes de la base de la tija), que solen sortir entre febrer i març de la planta mare, es retallen les fulles i es trasplanten sobretot en vivers especials, la qual cosa p r o p o r c i o n a c o l l i t e s m é s homogènies, encara que aquest resulta el més costós.
Són nombrosos els t ipus de carxofes, però a la Península n’existeixen dos. La més comuna seria la blanca de Tudela, que es conrea en zones com Navarra, Murcia, La Rioja i Alacant, pero són les de Benicarló i Tudela les úniques amb denominació d'origen. Un altre tipus seria la Manquelina però està pràcticament desapareguda. També en consumim alguna d'importació com la Violeta de Provença, la distingirem pel seu color violaci a l'interior de les fulles.
Les qualitats medicinals de la carxofa són nombroses sobretot per les seves propietats alcalinitzants (influeix sobre el PH del nostre organisme) sobretot el calci, potassi i magnesi, també s'utilitza en diferents dietes pel seu alt contingut en àcids (màlic i cítric), així com per al tractament de l'anèmia, diabetis, reuma, perquè resulta altament rica en minerals, fibra i vitamines i amb alt contingut antioxidant.
Gastronòmicament podem dir que és un p r o d u c t e q u e o f e r e i x m ú l t i p l e s combinacions, tant d'elaboració com d'acompanyament. Un mètode molt senzill per triar una bona carxofa, seria apropar-la a l'orella i estrènyer-la. Si cruix és que per dins està blanca i dura, per contra existeix la possibilitat que estigui tova i enfosquida. És aconsellable en netejar-les, utilitzar guants per evitar que se'ns tenyeixin de color les mans i introduir-les en un recipient amb aigua i llimona, per evitar que s'oxidin per contacte amb l'aire.
Resulta difícil acompanyar-les amb algun tipus de vi, a causa del seu pronunciat sabor i aspror, sobretot per la ciarina, que és un component amarg i aspre. Es diu que vi i carxofa és el maridatge impossible. Al nostre entendre els més convenients serien els terpènics (o sigui els més aromàtics), sobretot blancs elaborats amb raïm moscatell, riesling o gewürztraminer, amb un alt poder glicèric, la qual cosa ens ajudarà a netejar les possibles asprors de la carxofa. En podem trobar molt bons i interessants a la zona del Penedès.
Juan Roanes
Per a 4 persones:8 Carxofes1 Ceba300 gr. de bolets (xampinyons, llenegues, ceps)16 cues de gambes pelades1 got de vi blanc20 cl. de nata líquidaMantega, oli, sal, pebrePrepareu una beixamel amb 200 cl.de llet, per cobrir les carxofes.Traieu les fulles de les carxofes, fins que noteu que es parteixen amb facilitat, talleu 1 cm. de la part de dalt, les buideu i les aneu ficant en un recipient amb aigua i el suc d’una llimona.Coeu-les amb abundant aigua fins que estiguin toves. Retireu-les i assequeu-les bé.Per al farcit: Talleu la ceba molt petita i salteu-la amb la mantega i l'oli. Quan estigui bastant tou, afegiu-hi els bolets en petits trossos i salteu-ho. A continuació afegiu-hi les gambes tallades i seguiu saltant. Afegiu-li el got de vi i la nata líquida, sal i pebre al gust, deixeu-ho reduir fins que ens quedi una massa de textura per al farciment suau, però no gaire espessa. Poseu les carxofes en una safata de forn, empleneu-les amb la massa, cobriu-les per damunt amb la beixamel espessa solsament per la part de dalt. Poseu una mica de formatge parmesà i gratineu-ho a 190º durant 5 minuts.Ho podem acompanyar amb una salsa marinera, aromatitzada amb estragó, una mica més espessa, que col·locarem de base en el plat. Damunt col·loquem 2 carxofes i ho podem decorar amb tires de porro ben fregit.Esperem que us agradi i que gaudiu, d'aquest fenomenal plat d'aquesta temporada.
CARXOFES FARCIDES
DE GAMBES I BOLETS
C y n a r a s c o l y m u sCARXOFA
Per gentilesa de Les Banderes es farà una demostració en grup, de la preparació de la recepta descrita. Les persones interessades a assistir-hi poden reservar data en els telèfons indicats.
