fesalut nº 41 febrero 2012
DESCRIPTION
Revista Mensual encartada con el diario Segre de Lleida. Revista de salud, bienestar y medicinaTRANSCRIPT
DE PETITSExperimentació al’educació infantil
ENTREVISTANéstor SerraMètode 3x10
Contingut pàgines 40-46
FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €
REVISTA DE SALUT I BENESTAR
1,20E U R O S
n41 FEBRER 2012
NUTRICIÓCuina per al cor
205.000LECTORS
MENSUALS
Dra. Gemma Valls i RicardEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia
INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER
REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT
3
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:
973 20 80 25667 56 02 25
Director editorial:Lluís Gómez Bonet · [email protected]
Projecte, continguts i cap de redacció:Mariona Mesull
[email protected] · Tel. 973 20 80 25Directora comercial:
Judith Sarrablo [email protected] · Tel. 618 83 63 91
Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga
COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERONÉSTOR SERRA, llicenciat en Educació Física
MARIA FERRER GIL, llevadora de l’HUAV
MÒNICA SALES, JULI GUIU,OLGA MARTÍN I MONTSE BARÓ
Tutores/tutor de l’escola Terres de Ponent de Lleida
DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició
JESÚS I ARIAN MARCELINOPodòlegs. Especialistes en Biomecànica
i Cirurgia Podològica
ANNABEL FERNÁNDEZ CUESTAVocal llevadora del COILL
DR. IGNACIO F. SANZADr. de la Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica i Plàstica
i Antiaging de l’Hospital Montserrat
HOSPITAL MONTSERRAT
GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia
ILERDENT
CENTRE MÈDIC KIRMA
DR. SAMUEL PINÓSDirector mèdic de Nexus
MONTSE MONJO FONTANETDirectora de Nexus Bioestètic
ROYAL LLEIDA
LABORATORIS SALVATNÚRIA GOMÀ, farmacèutica
FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT
Edita: LGB editores · 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida
Fax 973 208 130 · [email protected]òsit legal: L-449-2005
FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels col·laboradors en els escrits signats.
CORRECCIÓ DE LA REVISTA
973 28 81 38 · www.torsitrad.com · [email protected] Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70
traducció I correcció I interpretació
4
Sumari fesalut 41n41 FEBRER 2012
12Experimentacióen l’Educació Infantil
Braillea la targeta
sanitària individual
9
18La llevadora
en la prevenció delcàncer de coll uterí
6
10
14
16
20
22
27
28
30
34
36
3840
5
Autonomia del pacienten la reproducció assistida
24ENS TROBARÀS A:
www.youkioske.com/search/fesalut
Entrevista................................................................NÉSTOR SERRA,
PRESENTA EL LLIBRE “MÈTODE 3x10”
De petits ..................................................................POSTPART. CURES DE LA DONA
Nutrició ...................................................................CUINA PER AL COR
Publireportatge .......................................................LA CLÍNICA DE PODOLOGIA
LA FASCITIS PLANTAR, UN PROBLEMA COMÚ I DESCONEGUT
Actualitat.................................................................CLÍNICA SANZA
CONTROLS PER REVISAR LES PRÒTESIS DE MAMA
Publireportatge .......................................................HOSPITAL MONTERRAT
CAPDAVANTER EN SALUT A LES COMARQUES DE LLEIDA
Publireportatge .......................................................ILERDENT
EL BRUXISME O HÀBIT DE FREGAMENT DE LES DENTS
Publireportatge .......................................................CENTRE MÈDIC KIRMA
EL MÈTODE SLIM BELLY
Publireportatge .......................................................NEXUS
PRGF (PLASMA RIC EN FACTORS DE CREIXEMENT)
CÈL·LULES MARE, LA CLAU CONTRA L’ENVELLIMENT
Publireportatge .......................................................ROYAL LLEIDA
ROYAL PÀDEL
Publireportatge .......................................................UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT
Ara actualitat ..........................................................
Activitats .................................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT
El Néstor ha dedicat la seva vida a l’esport, el fitnessi la salut, i ha estat responsable d’aquestes àrees enles millors empreses del sector.
Actualment, a part d’exercir com a entrenador personal(la seva passió, segons ell), té la seva pròpia empresadedicada a la formació, consultoria i gestió, i és pro-pietari del centre Equilibrium de Barcelona. Exes-portista d’elit, en aquest llibre ens proposa un sistemaque, a diferència d’altres, acompanya el lector durantdeu setmanes perquè perdi pes de forma efectiva,segura, saludable i sobretot estable en el temps perevitar els efectes io-io que provoquen altres mètodeso dietes.
ENTREVISTA
Néstor SerraLlicenciat en Educació Física per l'INEFC de Barcelona i Màster en Gestiói Direcció d'Organitzacions Esportives
Ens podries explicar en què consisteix el mè-tode d’entrenament 3x10?
El Mètode 3x10 combina els tres factors impres-cindibles de cara a la pèrdua de pes: la nutrició,l’entrenament i el coaching o autocoaching. El sistema planteja un període de deu setmanescom a objectiu de cara a l’obtenció dels millors re-sultats possibles, i es va més enllà de la simplepèrdua de pes, ja que s’aconsegueix un canvi alcos, que perd percentatge de greix, incrementa elto i la massa muscular, millora la postura, optimitzala gestió de l’energia vital, disminueix l’estrès i in-crementa l’autoestima.El coaching et guia en el procés de cara a superarels obstacles que ens separen del nostre objectiu,des del plantejament correcte i el seu seguimentfins a la motivació, la visualització, el control mentali la relaxació.
El Mètode 3x10 combina els tres
factors imprescindibles de cara
a la pèrdua de pes: la nutrició,
l’entrenament i el coaching
o autocoaching
6
ENTREVISTA I NÉSTOR SERRA
La dieta es diferencia de les que són proteíniques o hi-perproteiques perquè no deixem que el cos entri encetosi, i s’eviten els possibles problemes que això potcomportar si no en fa un seguiment un professional), itambé es distancia de les hipocalòriques, perquè elque ens interessa és tenir l’energia suficient per tald’afrontar l’exigent següent sessió d’entrenament al100%.L’entrenament es basa en les tres regles d’or de lapèrdua de pes: l’increment de la despesa calòricadurant l’exercici (calories consumides), l’increment dela despesa calòrica postexercici i l’increment del me-tabolisme basal (calories que utilitzem únicament perviure). Entrenant-se 3 dies a la setmana durant només30 minuts aconseguim els objectius plantejats.
Una dona que té fills, treballa i porta la casa, tétemps per fer aquest mètode?
Les persones que porten la casa i cuiden dels fills po-dríem dir que són més actives, però el problema ésque el seu cos no està realitzant una activitat quemillori la seva salut, i realment són les que més ho ne-cessiten. Amb aquest programa només cal 30 minutsal dia durant tres dies per setmana, 90 minuts a la set-mana!
Què té aquest mètode de diferent respecte aaltres?
El Mètode 3x10 es basa en l’activitat física com a einaque ens permet canviar el nostre cos, i la nutrició i elcoaching ens ajuden i possibiliten aquest fi. Així, in-crementem la massa muscular gastant més energia ifent la mateixa activitat, de forma que cremem mésgreixos i regulem millor els pics d’insulina.En aquest llibre fugim del clàssic concepte de treballde la força amb màquines i de l’entrenament cardio-vascular de llarga durada. El que fem és un entrenamentd’intervals, d’alta intensitat, que, mitjançant exercicisde força molt funcionals, aconsegueix resultats espec-taculars en la millora de la salut i la pèrdua de pes.
Amb el llibre, pots fer el mètode sense veure capespecialista i sense anar a un gimnàs?
Sempre és recomanable veure un especialista, però notothom té la possibilitat econòmica o física de poder-ho fer. Amb el llibre, hem posat a l’abast de qualsevolpersona, visqui on visqui i tingui els diners que tingui,un sistema que funciona i que no perjudica la sevasalut, avalat per la meva formació i experiència i ladels meus col·laboradors, i, sobretot, provat durantmolt de temps en persones que ja han aconseguit elsseus objectius.
Som mediterranis i en principi tenim la millordieta, segons els experts. Tot i així, tenim undels índexs més alts en obesitat infantil. Quècreus que fem malament?
El problema ve quan una cultura exporta un sistemaalimentari nou al qual les persones no hi estan adap-tades. A més a més, si aquesta nova dieta conté unelevat percentatge en greixos (sobretot hidrogenats),carbohidrats (sobretot els d’assimilació ràpida, comels sucres) i ve acompanyada d’una reducció en l’activitatfísica de les noves generacions (televisió, ordinadors,videoconsoles, mòbils...) en un espai de temps molt,molt petit (dècades), això ens porta a aquests valorsesfereïdors de nens amb sobrepès, obesitat i fins i totobesitat mòrbida.Aquí no podem llençar pilotes fora, el problema ésculpa dels governs, de les escoles, dels pares i dels ma-teixos nens, ja que tots són responsables i són els quepoden canviar les coses, cadascú des del seu punt devista o de les seves possibilitats. D’oferta, no en falta...
Andreu Buenafuente ha fet el pròleg del llibre,on confessa que ha fet el mètode. Hi ha algunadiferència a l’hora d’entrenar gent famosa?
Realment no hi ha diferència, ja que l’èxit no depèn sialgú és famós o no. Cada persona té una realitatespecial que li permet fer unes coses o bé unes altres.El més important és la constància, i en això hi intervenenel temps, la feina, la voluntat o motivació, les preferènciespersonals, la família... Si ets constant, aconseguiràsels objectius, però si no ho ets, perdràs temps i diners.
No creus que si de petits ens inculquessinl’hàbit de fer esport no ens caldria fer aquestsesforços de grans?
L’esport esdevé de vital importància per controlar elpes dels nens, però hauríem d’aprendre a cuidar elnostre cos. És per això que a les escoles també enshaurien d’ensenyar a alimentar-nos, a cuinar i a feractivitat física saludable, i sobretot ensenyar als paresaspectes bàsics de salut i les conseqüències que comportano alimentar-se bé i no fer activitat física suficient icorrecta en els nens.
Amb el llibre hem posat a l’abast
de qualsevol persona, visqui on visqui
i tingui els diners que tingui,
un sistema que funciona i que
no perjudica la seva salut
“ “
7
NÉSTOR SERRA I ENTREVISTA
8
ENTREVISTA I NESTOR SERRA
9
BREUS I NOTÍCIES
L’objectiu és facilitar a les persones cegueso amb deficiències visuals greus la identifi-cació de la targeta sanitària individual (TSI)
El Departament de Salut ha lliurat les primerestargetes sanitàries codificades amb el sistema Brailleen el marc d’una prova pilot que desenvolupa elServei Català de la Salut (CatSalut), en resposta almandat del Parlament de Catalunya en aquest sen-tit.
COM ES POT SOL·LICITAR LA TARGETA SANI-TÀRIA INDIVIDUAL (TSI) EN BRAILLE:• Trucant a Sanitat Respon (902 111 444).• Al web del CatSalut, des de l’apartat informatiu
sobre les característiques de la nova TSI en Braillei sobre com sol·licitar-la, i amb l’enllaç al formulariweb.
• Al centre d’atenció primària (CAP) corresponent.
Braille a latargeta sanitària individual
Segons un estudi de la institució sanitària, l’addiccióal sexe afecta entre un 6% i un 8% de la població, ité més incidència entre els homes (85%) que en lesdones (15%).
USP Dexeus ha explicat que l’addicció al sexe ésuna conducta sense control sobre el comportamentsexual que causa dependència i síndrome d’absti-nència. “En el moment que una conducta tan agra-dable com el sexe es viu com una necessitat impe-riosa, es converteix en un comportament inevitablei deteriora les relacions familiars, afectives, socials,econòmiques i laborals.”
A més, els casos del golfista Tiger Woods i de l’actorDavid Duchovny han ajudat a fer visible aquestamalaltia, que afecta entre un 6% i un 8% de la po-blació, encara que aquestes xifres s’han de prendreamb cautela, perquè estan augmentant les modalitatsd’addicció al sexe.
Addictes al sexeAugmenten els casos,
segons USP Dexeus
Segons els resultats de la darrera ESCA, elaboradael 2010, cal destacar que augmenta el percentatgede catalans que considera que té un bon estat desalut, xifra que arriba al 80%.
Excés de pes. Preocupa que gairebé la meitat dela població adulta (de 19 a 74 anys) té excés de pes,ja sigui sobrepès o obesitat (56,3% dels homes i37,8% de les dones).
Sedentarisme. El sedentarisme ha augmentat demanera progressiva en els darrers anys i a Catalunyauna de cada quatre persones adultes és sedentària.Destaca que aquesta tendència també s’apuntaentre els més joves, ja que el 17,5% de la poblacióde 3 a 14 anys declara que té un oci sedentari (vi-deojocs, ordinador, etc.).
Excés de pesAfecta gairebé la meitat
dels adults catalans
Després del part, necessitemuna cura especial per recuperar-nos.Què ens hi trobarem?1. Tornada a la normalitat de les modificacions que
s’han produït durant la gestació.
2. Instauració de la lactància materna.
3. Reajustament psicològic al rol de mare.
4. Vincle pares-fills.
10
DE PETITS I POSTPART
POSTPARTcures de la dona MARIA FERRER GIL
Llevadora de l’HUAV
Ja tenim el nostre nadó i apartir d’ara ell serà
el centre de les nostres cures,però no hem d’oblidar que hemd’estar bé nosaltres per poder
tenir cura del nostre bebè
POSTPARTO PUERPERI
És el període comprès desdel final del part fins al’aparició novament de lamenstruació.Dura aproximadament6 setmanes i tambése’l coneix com“quarantena”.
RECORDADEMANAR CITA AMBLA LLEVADORA O EL GINECÒLEGPER A LA REVISIÓ DE LA QUARANTENA
Canvis generals1. La zona abdominal a poc a poc s’anirà recuperant.
No utilitzeu faixes! Aprofiteu després de la dutxaper fer-vos un massatge lleuger amb una cremao bé un oli corporal, perquè us ajudarà a millorarla circulació i a reafirmar la zona.
2. Els primers dies després del part pot augmentarla freqüència de la micció per la retenció delíquids durant l’embaràs. Això és normal. Siapareix restrenyiment perquè preneu ferro o perpor al dolor de l’episiotomia, utilitzeu supositorisde glicerina, dieta rica en fibra i aigua!
3. També és freqüent tenir edemes a les cames i alspeus que milloren amb la mobilització precoç i eldia a dia.
Signes d’alarmaque heu de consultar• Si teniu febre de més de 38 ºC.• Pèrdues de sang en augment o amb
olor fètida.• Episiotomia o ferida de cesària molt
dolorosa, envermellida, amb secrecióo mala olor.
• Molèsties en la micció o a les mames.
.................................
..................................
POSTPART I DE PETITS
11
.........................................
Part normal1. Episiotomia
És un tall que de vegades es practica a la zonavulvovaginal en el moment que neix el nadó perfacilitar-ne el naixement.És important que mantingueu la zona neta i seca pera una cicatrització millor i més ràpida. Renteu-la ambaigua i sabó de la dutxa diària, i sempre de davantcap enrere, per no contaminar la ferida. Recordeuque heu d’utilitzar compreses de cotó o cel·lulosa icanviar-vos amb freqüència.
Podeu utilitzar assecador amb aire fred per eixugarla zona després de la dutxa o assecar-la amb cura“a tocs” i sense arrossegar.Si teniu dolor o inflamació de la zona, podeuaplicar una bossa de gel fred, però amb compte:sempre embolicat en un drap, mai en contactedirecte amb la pell, perquè podríeu fer-vos cre-mades a la pell!!No utilitzeu flotador per seure. Si teniu dolor,millor que seieu sobre un coixí tou. Els puntscauran sols 7-12 dies després. Si algú us molesta,consulteu amb la llevadora.Heu d’anar recuperant l’activitat diària, peròsense passar-vos, descanseu aprofitant els mo-ments de son del nadó. Heu d’estar bé per tenir-ne cura. Deixeu-vos ajudar, els altres estaran en-cantats de fer coses per vosaltres.
Cesària1. Ferida quirúrgica
La recomanació actual és rentar la ferida ambaigua i sabó de la dutxa diària, assecar amb curai deixar-la a l’aire. No utilitzeu povidona iodada(Betadine), sobretot si doneu el pit. Si us hanposat grapes, en una setmana es poden retirar isi és una sutura, no cal fer res més.És important que durant 4 o 5 setmanes no ai-xequeu pesos ni feu esforços perquè la cicatritzacióde l’úter sigui adequada. L’únic pes que has d’a-gafar és el nadó; així doncs, agafa’l molt!A poc a poc anireu tenint ganes de fer coses.Fins que recupereu el ritme habitual, descanseu,“deixeu-vos estimar”, gaudiu del vostre fill. Eltemps és or! Des que rebeu l’alta hospitalàriapodeu i heu de sortir a passejar amb el nadó. Sino hi ha contraindicació mèdica, presumiu denen!! Feu sortides curtes, aprofiteu les horescentrals del dia, que us toqui el sol i l’aire, i alprincipi aneu acompanyades per si esteu cansadeso marejades.
Cures generals del postpart1. Loquis
Durant les 6-8 setmanes següents al part ésnormal tenir pèrdues de sang. Els primers diesseran més abundants i similars a una menstruació.A partir del cinquè-setè dia seran perdudes decolor més rosat o marronós i al final blanquinósi en menor quantitat.
2. Involució uterinaSignifica que a poc a poc l’úter va reduint la sevagrandària i en 7-10 dies torna al seu estat nor-mal.
També el coll de l’úter es va tancant en la primerasetmana, per això es recomana dutxar-se, no ferbanys d’immersió, no utilitzar tampons i si teniurelacions sexuals, utilitzar preservatiu.
12
DE PETITS I HÀBITS EN NENS I NENES DE 3 A 6 ANYS
Els infants, des de molt petits, interactuen amb el seu entorn i aprenen a regular les sevesactuacions. Tenen la necessitat d’entendre com funcionen els fets de cada dia per saber quanés possible intervenir-hi per modificar-los o quan cal resignar-se i assumir-los.
ExperimentacióEN L’EDUCACIÓ INFANTIL
LES CIÈNCIES A L’ESCOLAFer ciències a l’escola implica viure i interpretar els fets conjuntament amb els altres. No és només observar,manipular o parlar.
L’aprenentatge científic és un procés d’evolució de les idees dels nens i les nenes. Una bonamanera de dur a terme aquest tipus d’aprenentatge és a través de l’experimentació.
Però, què és un experiment?Un experiment és un procediment mitjançant el quan es pretén comprovar les respostes que ens vansorgint a partir de la manipulació d’un seguit d’elements.
L’experimentació afavoreix el desenvolupament d’unes capacitats que permetran als nens i les nenesd’Educació Infantil créixer de manera integral a través d’uns aprenentatges progressius que continuaran al’Educació Primària i que fan possible l’assoliment del coneixement i la interacció amb el món físic.
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat, i mostrar iniciativa perafrontar situacions de la vida quotidiana, identificar perills i aprendre a actuar en conseqüència són dues deles capacitats a les quals fan referència.
L’experimentació és un treball on es manipula, és un acte vivencial. Peraquest motiu, l’infant aprèn més fàcilment si porta a terme petitsexperiments adaptats al seu nivell
PASSOS PER FER UNEXPERIMENT
Per portar a terme un experiment, cal seguir unspassos molt concrets, que anomenen mètode cien-tífic:
1. El primer pas és l’observació. La curiositat dels nens i les nenes fomenta aquestaobservació, que alhora ens porta a fer-nos preguntes:“Per què passa això? Com passa?...”
2. Quan ens plantegem una pregunta, provemde donar-hi algunes respostes.Aquestes primeres respostes s’anomenen hipòtesis.Però per saber si una hipòtesi és correcta, l’hem deverificar mitjançant l’experimentació.
3. Abans de començar un experiment hem detenir a mà tot el material que necessitarem. Amés, cal prendre nota del que fem i dels resultats ob-tinguts. És el que s’anomena registre.
4. És convenient repetir l’experiment canviantalgun element.Això ens permetrà obtenir altres resultats, que podenreafirmar o no les nostres respostes.
EXPERIMENTEMAMB ELS ALIMENTSPer tal d’introduir els nens i les nenes en el món de l’a-limentació saludable, a l’escola presentem els alimentsque volem que formin part de la seva dieta, i ho femde diferents maneres. La que ens ha donat més bonresultat és la que segueix el mètode científic, ja queels infants estan molt motivats i s’adonen que estanaprenent.
Com ho fem?• Presentem els aliments que volem treballarals alumnes, com ara diferents tipus de fruita. La clas-sifiquem en grups, seguint els criteris dels nens i lesnenes: “Classificació per color, grandària, forma, fruitaseca o carnosa...”
• Tot seguit, els nens i les nenes formulen les hipò-tesis corresponents a diferents preguntes: “Comdeu ser per dins aquesta fruita? Quin gust pot tenir?(dolç, àcid...).” Podem ajudar-los a respondre a partird’imatges.
• A continuació, deixem que tots els alumnes tastinels aliments.
• Finalment, comprovem quines hipòtesis s’hancomplert i quines no.
13
HÀBITS EN NENS I NENES DE 3 A 6 ANYS I DE PETITS
Tutora P3: Mònica Sales; Tutor P4: Juli Guiu; Tutores P5: Olga Martín i Montse Baró
FUNCIONS DEL MESTRE O LA MESTRAD’ALTRA BANDA, LES FUNCIONS DEL MESTRE O LA MESTRA EN AQUEST PROCÉS SÓN DUES:
• Plantejar un problema que provoqui la curiositat dels infants i explicar quins passos seguirem per resoldre’l.
• Guiar el procés d’experimentació mitjançant preguntes (Què has fet? Què ha passat? Com ho has fet?Què hauria passat si...? Què faries per...?) que els ajudin a obtenir-ne els resultats o les conclusions.
14
NUTRICIÓ I CUINA PER AL COR
cuina perAL COR
DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessaEspecialista en Nutrició
L’alimentació és bàsica en eltractament i la prevenció deles malalties cardiovasculars
Es pot cuinar d’una formasana per al cor posantimaginació al plat
Els aliments rics en fibra i els baixos engreixos saturats o sense greixos trans-podrien formar part d’un singular placardiosaludable
Per incorporar aquestes substàncies que inte-ressen, però sense renunciar al gust, s’han dereformular les receptes amb l’objectiu que elsplats continguin agents cardiosaludables, comara els fitoesterols, la fibra dels llegums, lafruita, les hortalisses, la fruita seca, els greixosomega-3 del peix blau i els greixos monoinsa-turats de l’oli d’oliva.
Al mateix temps que hem d’incloure aquestsaliments, hem d’intentar reduir els ingredientsque no són tan desitjables, com els greixostrans-, la sal i el sucre refinat, entre altres. Totaixò ho podríem comparar amb un joc de cons-trucció: es tracta de treure una peça que és in-adequada per posar-ne una altra al seu llocque sigui més adequada i que estigui enequilibri amb la resta de peces.
El que s’ha de fer és adaptar lesreceptes perquè els plats continguinquantitats interessants d’agentscardiosaludables sense perdre elgust. La clau és saber triar elsaliments al mercat i després aprendrea fer-los servir a la cuina
15
CUINA PER AL COR I ALIMENTACIÓ
cuina perAL COR
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ........................................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
No cal anar gaire lluny, la nostradieta mediterrània seria el modelde dieta cardiosaludable.
De manera general, quan es programauna dieta per al tractament de les ma-lalties cardiovasculars es basa en unadieta pobra en greixos i colesterol,que significa que ha de ser rica enfruita i verdura. Doncs bé, la dieta me-diterrània és rica en verdures, fruita ifruita seca i pobra en carn.
Si comparem els efectes d’una dietasimplement pobra en greixos i coles-terol amb la dieta mediterrània, aquestaúltima té el benefici afegit que protegeixles cèl·lules que cobreixen les artèries.
Així doncs, els efectes beneficiososde la dieta mediterrània no nomésestan limitats a l’acció sobre els nivellsde greix, sinó que té un efecte protectoren l’aterosclerosi, un altre dels factorsde risc cardiovascular.
els aliments
LA DIETA MEDITERRÀNIAuna dieta cardiosaludable
CARDIOSALUDABLES
· LA FRUITA I LA VERDURALa fruita i la verdura són beneficiosesper diversos motius: són riques en fi-bra, baixes en greixos i contenen vi-tamines antioxidants.
· LA FIBRA DELS LLEGUMS
· EL PEIXQualsevol tipus de peix és saludable:el peix blanc perquè és baix en grei-xos i el peix blau perquè aporta elspositius efectes dels àcids grassosomega-3. Els greixos omega-3 aug-menten el “colesterol bo”, disminuei-xen els nivells de greixos a la sang ibaixen la tensió arterial.
· LA FRUITA SECAConté àcids grassos omega-6 queajuden a reduir el colesterol en sang.
· L’OLI D’OLIVAEls greixos monoinsaturats de l’oliajuden a controlar els nivells de co-lesterol total sense reduir el “colesterolbo”.
NO CARDIOSALUDABLES
· CARN I OUS EN EXCÉSAquests aliments en quantitats eleva-des es tradueixen en un aportamentelevat de colesterol per al nostre or-ganisme.
· EL GREIX ANIMAL
· L’ALCOHOLLes begudes alcohòliques són caloriesbuides que eleven els nivells de grei-xos en sang. Únicament es considerabeneficiós el consum de begudes fer-mentades, com ara un gotet de vi enels àpats.
· LA SAL I EL SUCRE EN GRANSQUANTITATSSi ens passem amb la sal, farem quepugi la tensió arterial. El sucre engrans quantitats es tradueix en greixal nostre organisme.
JESÚS MARCELINO REYESARIAN MARCELINO ARGEMÍ
Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica
ESTUDI BIOMECÀNICDE LA MARXA
PODOLOGIA ESPORTIVA
PODOLOGIA INFANTIL
CIRURGIA OBERTA /CIRURGIA MIS
ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
diagnòstic perla imatge
>>
16
PUBLIREPORTATGE I LA CLÍNICA DE PODOLOGIA
LA FASCITISPLANTARun problema comúi alhora desconegutEls nostres pacients acudeixen a la Clínica perquèpresenten molèsties a la cara plantar del taló enla superfície de càrrega.
Ens pregunten, encuriosits, per què els fa tantmal al matí, just després d’aixecar-se del llit, iper què a mesura que caminen va desapareixent,tot i que cap al final del dia els torna a molestar.
Aquest tipus de dolor tan específic en laseva localització i en el temps és el primersímptoma de la FASCITIS
La fàscia plantarÉs una membrana fibrosa que envolta i aguanta lamusculatura plantar i a la vegada dóna estabilitat alpeu mantenint l’arc intern (el que anomenem col·lo-quialment “pont”). És llarga i ampla i recorre pràcti-cament tota la superfície plantar del peu. La seva in-serció al taló està sotmesa a grans tensions provocadespel nostre pes i per les forces que es produeixenquan fem un pas.
La fascitisÉs la inflamació de la fàscia quan les tensions estornen excessives a causa d’activitat física intensa(running, futbol, etc.), per l’ús de calçat inadequat(amb soles primes, planes i toves), per sobrepès,per retracció de la musculatura posterior de la camao per alteracions pròpies del peu, com el retropeuvalg o el peu pla. En ocasions la inflamació tambépot afectar músculs de la planta del peu que com-parteixen la funció de la fàscia i, per tant, pateixenles mateixes tensions d’una manera semblant, situacióque provoca tendinitis. (Foto 1)
Encara avui es confon aquesta lesió amb la Síndromede l’Esperó Calcani, una exostosi en forma de punxaque pot produir dolor al taló i que dóna una imatgemolt característica a les radiografies. És un temacomplex que tractarem en una altra ocasió.
Els tractamentsSón variats i es recomana combinar-los: · Ús de calçat esportiu o sabates amb taló (fins a 4cm) en dones.· Estiraments dels bessons i de la resta de musculaturaposterior de la cama per disminuir la tensió de lafàscia. · Antiinflamatoris: en funció del grau de dolor, optaremper la crioteràpia, ultrasons, AINE o infiltracions.· Suports plantars (plantilles) per corregir l’alteracióbiomecànica, ja que normalitzant la posició del peuevitarem la tracció excessiva sobre la fàscia i sobreels músculs de la planta del peu.
Aquesta inflamació pot esdevenir crònica si no escor-regeix a temps i por arribar a ser de curació
difícil. La inflamació crònica passa a anomenar-sefasciosi per la degeneració dels teixits, la molèstiaaugmenta fins a convertir-se en un dolor incapacitantper a la pràctica esportiva i fins i tot per a la vidaquotidiana.
Davant d’aquesta situació, si els tractaments con-vencionals no redueixen la simptomatologia, optemper la intervenció quirúrgica mitjançant la cirurgia permínima incisió (MIS). (Foto 2)
Es realitza una resecció parcial de les fibres afectadesde la fàscia a través d’una petita incisió d’entre 2 i 3mm amb l’ajuda de la fluoroscòpia, un sistemad’imatge radiològica en directe.
D’aquesta manera s’actua de forma mínimament in-vasiva, s’eviten cicatrius molestes i antiestètiques,disminueix la inflamació postquirúrgica i s’aconsegueixuna ràpida reincorporació a la vida normal.
ENS HEM TRASLLADAT:
C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · [email protected]
Fàscia que aguantala planta del peu
>>
17
LA CLÍNICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE
La cirurgia de mínima incisió MISés ambulatòria i ràpida
Foto 1
Foto 2
PUBLIREPORTATGE I COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE LLEIDA
18
El càncer de cèrvixÉs un dels càncers més freqüents en les dones a escala mundial. Mal-grat això, a Europa és el sisè càncer en freqüència. A Catalunya, esdiagnostiquen uns 348 casos anuals i el 3% dels tumors són en dones.
El principal causant d’aquest càncer és el virus del papil·loma humà(HPV), que es transmet a través de les relacions sexuals i infectal’àrea genital tant d’homes com de dones. Els estudis diuen quealmenys un 80% de la població pot haver estar infectada pel HPV;tanmateix, en el 90% dels casos la infecció desapareix per si matei-xa.
LA LLEVADORA en la prevenciódel càncer de coll uterí
“
ANNABEL FERNÁNDEZ CUESTAVocal llevadora del COILLLlevadora de l’ABS Cappont-Rural SudMàster en Promoció i Educació per la SalutMàster en Infermeria Escolar
En els darrers anys les llevadores hem assolit un rol molt
important en el cribratge del càncer de cèrvix o càncer de
coll d’úter: la presa de citologies per a l’estudi de les cèl·lules
del cèrvix
EN LA NOSTRA FORMACIÓ D’INFERMERESESPECIALISTES ES CONTEMPLA AQUESTA
COMPETÈNCIA I, ATESA LA NOSTRA PROXIMITATA LA POBLACIÓ, LA COBERTURA D’AQUESTCRIBRATGE ÉS CADA VEGADA MÉS ÀMPLIA
Les dones hem de tenir present laimportància de realitzar-nos cito-logies periòdicament, perquè sónuna eina de prevenció a l’abast detothom. Gràcies al cribratge s’hanpogut prevenir molts casos de càncerde coll uterí i de les morts que esdeuen a aquesta causa
el cuidador in-
19
El virus del papil·loma humà (HPV)
Existeixen nombrosos tipus d’HPV, peròens centrarem en dos grups importants:
• Els de baix risc (relacionats amb lesberrugues genitals i no amb el càncerde cèrvix, principalment els serotips 6 i11).
• Els d’alt risc (relacionats amb el càncerde cèrvix, dels quals els serotips 16 i 18són els causants del 70% dels càncers).
El càncer de cèrvix té un desenvolupa-ment molt lent. Es calcula que entre lainfecció del VPH i l’aparició del càncerpoden passar de 10 a 15 anys. Noméssi el VPH persisteix amb els anys i noregressa espontàniament hi ha risc dedesenvolupar el càncer.
Per sort, abans que es produeixi existeixen una sèrie d’alteracionsa les cèl·lules del cèrvix que són benignes i que es poden tractarabans que esdevinguin malignes. Sortosament, tenim tècniquesque detecten a temps aquestes lesions. La principal prova decribratge és la citologia.
La citologiaLa citologia consisteix a prendre una mostra de les cèl·lules que envoltenel cèrvix introduint un espècul a la vagina i recollint-les amb un raspalleto una espàtula. Aquestes cèl·lules s’estenen en un vidre portaobjectes i esremeten al laboratori d’anatomia patològica.
Un cop allà, seran analitzades per un especialista a través d’un micros-copi. El resultat de la citologia pot catalogar-se en els següents grups:
1. Resultat negatiu: no s’han trobat cèl·lules anòmales.
2. Resultat anòmal: existeixen canvis a les cèl·lules i caldrà fer unestudi complementari. Tanmateix, això no significa que hi hagi uncàncer.
Existeixen quatre tipus de resultats anòmals: l’ASC-US, la displàsia lleuo lesió de baix grau (L-SIL), la lesió d’alt grau o displàsia moderada-greu(H-SIL) i les lesions malignes.
El protocol del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya re-comana que tres anys després de l’inici de les relacions sexuals o a partirdels 25 anys d’edat qualsevol dona que hagi mantingut o mantinguirelacions sexuals es faci una citologia cada tres anys. Això és així fins als65 anys, atès que, si les darreres citologies han estat normals, no caldràfer-ne més.
20
ACTUALITAT I CLÍNICA SANZA
CONTROLS PER REVISAR LES PRÒTESIS DE MAMA
En el cas del centre que jo dirigeixo, únicaments’utilitzen pròtesis amb totes les garanties exigi-des. Mai hem utilitzat pròtesis de la marca PIP.Sempre emprem les d’última generació, realitza-des amb gel cohesiu de silicona i amb certificatde garantia per a tota la vida. En cas que sorgísalgun problema, la casa comercial se’n fa càrrec.
El doctor Ignacio F. Sanza, cirurgià plàstic i director de laUnitat de Medicina i Cirurgia Estètica i Plàstica i Antiagingde l’Hospital Montserrat, tranquil·litza les dones operadesde pròtesis de mama en els últims anys i respon algunesde les preguntes més freqüents que es fan en aquests mo-ments arran de la polèmica sorgida al voltant dels implantsmamaris de l’empresa francesa Poly Implant Prothèse(PIP), i després que França ha recomanat a les seves ciu-tadanes que els hi extreguin. Aquestes pròtesis ja van serretirades del mercat el 2010 per la seva qualitat deficienti pel risc de trencament.
Doctor Sanza, què és exactament el que ha passat ambles pròtesis PIP i quines mesures han de prendre lesdones que en porten implantada alguna, encara que nonecessàriament d’aquesta marca?La professionalitat i el rigor de Clínica Sanza Lleidapermeten que puguin estar totalment tranquil·les i segures,
perquè estan en bones mans. Per començar, vull destacarque existeixen més de 50 empreses fabricants de pròtesisde mames a tot el món, i només una d’aquestes, lafrancesa PIP, va elaborar un model que resultava defectuósi que, com s’ha demostrat, era d’una qualitat mésdeficient.
“No cal alarmar-se,només sotmetre’s a un control
per revisar les pròtesis iaprofitar l’oportunitat
d’augmentar les mames ambel greix propi i cèl·lules mare,
si és possible”
Per a qualsevol consulta que desitgeu fer al doctor Ignacio F. Sanza
CLÍNICA SANZA LLEIDA 636 643 938 · www.clinicasanzalleida.com
21
CLÍNICA SANZA I ACTUALITAT
En aquest sentit, vull tranquil·litzar totes les pacients queportin pròtesis de mames, perquè no totes són de la marcaPIP. Les que són portadores de pròtesis d’aquesta empresarepresenten un percentatge mínim respecte al total.
Què ha estat realment el que ha succeït?D’entrada, cal tenir en compte que els cirurgians que hanemprat aquest tipus de pròtesi no són responsables delproblema, sinó l’empresa comercial PIP. Alguns metgesvan optar per col·locar aquestes pròtesis PIP, existents desde fa uns 10 anys, sense conèixer-ne les conseqüències iper engany de la casa comercial. El problema és que estrencaven pocs anys després d’haver-les col·locat a les pa-cients. Aquest problema es va detectar als 5 o 6 anys d’e-xistència de les pròtesis al mercat. Els professionals hovam detectar i ho vam comunicar en els congressos icursos que impartia la Societat de Cirurgia Plàstica iEstètica i Reparadora, i lògicament es va exposar aquestproblema en posteriors congressos, tant a escala nacionalcom internacional. Quan van saltar les alarmes, fa més decinc anys, ja es va desaconsellar col·locar-les en la nostraespecialitat.
Però es van seguir col·locant malgrat aquestes recoma-nacions?Fa uns tres anys es va aconseguir prohibir la venda de lespròtesis de mama d’aquesta marca perquè no complien elscontrols de garantia de seguretat estrictes i obligatorisque s’exigeixen per a qualsevol pròtesi del mercat.
Quin és en realitat el veritable problema al qual es refe-reix?La necessitat de tornar-se a operar i canviar les pròtesisper unes altres que compleixin totes les garanties exigibles,ja que totes les pròtesis de la marca PIP estaven predesti-nades a trencar-se. També hi ha la possibilitat de substi-tuir-les pel greix propi i cèl·lules mare, si la pacient hodesitja. Afortunadament, a l’Estat espanyol la sanitatpública es va comportar de manera molt solidària ambaquest problema i va oferir a totes les dones afectades laretirada dels seus implants de forma gratuïta, encara que,és clar, sense canviar-los per altres implants nous. Les pa-cients que encara porten aquestes pròtesis PIP són a quise’ls ha de prestar la principal atenció.
Però l’alarma més gran respecte a les pròtesis PIP vasaltar perquè es van detectar cèl·lules cancerígenes enles que s’havien trencat.Sí, el problema més important sorgeix quan algunes donesportadores d’aquest tipus de pròtesi i que han sofert tren-caments presenten signes de cèl·lules cancerígenes en les
mames i es descobreix que poden estar relacionades ambel tipus de silicona utilitzat en les pròtesis d’aquestamarca, segons sembla perjudicial per a la salut.
A l’Estat, quantes dones poden estar afectades peraquest problema?Afortunadament són poques les pacients que es van col·locarpròtesis PIP a l’Estat, si comparem el nombre amb lesmilers de dones a les quals se’ls han implantat pròtesisamb altres garanties.
En aquest moment, què aconsellaria en general a les pa-cients que s’han sotmès a una operació d’aquestes ca-racterístiques?Aconsellem a totes les pacients operades de pròtesi demama que comprovin les etiquetes que en el seu momentels va facilitar la clínica o el cirurgià que les va operar, jaque són la garantia del model i de l’empresa que hafabricat les seves pròtesis. També aconsellem que vagin alcirurgià que les va operar perquè en valori l’estat actual, isi els queda amb algun dubte, que acudeixin a un altre es-pecialista per poder tenir dos punts de vista i poder-loscomparar. Si ho desitgen, ens oferim perquè es puguinvisitar a la Unitat de Cirurgia Plàstica de Clínica Sanza, onles atendré jo mateix i els aconsellaré què poden fer encada cas particular. Però tornant a les dones afectades perles pròtesis PIP, en aquest moment no cal alarmar-se. Ésmoment de fer-se una revisió.
També cal seguir els controls postquirúrgics en qualsevolcas, tant si es retiren les pròtesis com si se’n col·loquende noves o se sotmeten al tractament per recol·locar-segreix corporal a les mames. I com qualsevol altra pacientportadora o no de pròtesis de mama, s’ha de fer el queaconselli el ginecòleg en cada cas, és a dir, vida normal isense por.
El doctor Ignacio F. Sanza,director de la Unitat de Medicina
i Cirurgia Estètica i Plàstica iAntiaging de l’Hospital Montserrat,recorda, respecte a les pròtesis demama PIP, que, segons el Ministeri
de Sanitat, no hi ha cap nexeque vinculi les PIP amb
el desenvolupament de tumors
L’Hospital Montserrat de Lleida, conscient que la nostrasocietat és cada vegada més exigent en matèria mèdica, hatancat l’any 2011 consolidant les millores estructurals delcentre, sobretot pel que fa a la remodelació de la Unitatd’Hospitalització Quirúrgica (des de la renovació dels llits iels banys fins a la del sofà llit per a l’acompanyant i lainstal·lació de servei Wi-Fi), així com la renovació total delsequips de la Unitat de Diagnòstic per la Imatge Ambulatòria,ubicada al Policlínic Lleida (densitòmetre, ecògraf i mamò-graf). A més, el centre també ha millorat aquest últim anyla tecnologia del Bloc Quirúrgic, amb l’ampliació dels equipsde radioscòpia i material per a la realització de tècniquesendoscòpiques i la renovació dels quiròfans de CirurgiaMajor Ambulatòria.
Entre altres millores incorporades el 2011 a l’Hospital Mont-serrat, destaca el Servei de Medicina Familiar i Comunitàriaper tal d’oferir als pacients la possibilitat de comptar ambun metge de capçalera que pugui fer un seguiment continuati, en casos d’afeccions més complexes o que requereixenl’atenció de diferents especialitats, perquè s’optimitzi lagestió en les visites del pacient. Una altra de les innovacions
importants de l’Hospital és la posada en marxa de la figurad’Atenció al Pacient amb l’objectiu de millorar el tracte id’atansar els professionals a les expectatives i les necessitatsdels pacients. Quant als objectius a l’hora d’apostar per laqualitat, el centre ha rebut la ratificació del certificat ISO9001, que ja li va ser atorgat l’any 2003, pels processos as-sistencials i administratius, i, a més, ha fet una auditoria deseguiment satisfactòria del certificat ISO 14.001, conceditel 2008, en matèria de medi ambient, i s’ha situat així enl’únic hospital de les comarques de Lleida amb el reconei-xement oficial de tenir cura del medi i, com a conseqüència,del futur. Aquest certificat ha estat renovat amb vigènciafins al 2015.
La immillorable acollida del conjunt dels serveis per partdels pacients de l’Hospital Montserrat, que van augmentantdia a dia, i la necessitat d’oferir les últimes innovacions enprestacions, han portat aquest centre a ampliar el quadrede professionals mèdics al llarg de l’any 2012. Així, a lallista dels serveis assistencials s’hi afegeixen ara especialitatscom la Neurocirurgia i l’Al·lergologia, entre altres. A més, apartir del dia 1 de març començarà a funcionar una nova
“El color de la teva salut”
22
PUBLIREPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT
Amb una trajectòria gairebé centenària en l’àmbit de la salut, ja que fa 95 anysque és al sector, l’Hospital Montserrat continua líder en l’entorn sanitari privatde les comarques de Lleida gràcies a un ampli i consolidat servei mèdic iassistencial i a una aposta del seu nou equip de direcció per oferir als asseguratsla màxima qualitat possible, tant en atenció personal com professional. El centrees caracteritza, a més de comptar amb una completa llista d’especialitatsmèdiques, per oferir unes prestacions de sanitat privada dotada d’alta tecnologiai centrada en quatre dels eixos fonamentals per a la salut: urologia, cirurgia la-paroscòpica, unitat de mama i traumatologia.
Hospital Montserrat, capdavanteren salut a les comarques de Lleida
L’Hospital Montserrat disposa actualment de 8 grans àrees que proporcionen serveis assistencials alspacients: ÀREA BÀSICA D’EMERGÈNCIES, HOSPITALITZACIÓ QUIRÚRGICA I MÈDICA,BLOC QUIRÚRGIC, CONSULTES EXTERNES, DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE, FARMÀCIAHOSPITALÀRIA, HOSPITAL DE DIA I LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES.
Un dels seus màxims potencials són les tècniques de LAPAROSCÒPIA utilitzades en les especialitatsd’UROLOGIA, CIRURGIA DE MAMA I TRAUMATOLOGIA. Es tracta de tècniques mínimament invasivesque aconsegueixen disminuir l’estada del pacient a l’hospital i en faciliten la seva recuperació. A més,compten amb especialistes d’alt nivell.
El Servei d’Urologia, que ha obtingut el reconeixement d’excel·lència en el context del coneixementcientífic i dels avenços tecnològics, ofereix els tractaments i tècniques més innovadores, com cirurgia làserRevolix, cirurgia oberta, endoscòpica o laparoscòpica, endourologia, lasertricia per uretroscòpia (Litoclast),litotrípsoa extracorpòria, cirurgia del càncer de pròstata per laparoscòpia o incontinència urinària.
A la Unitat de Mama, dissenyada per oferir en un sol dia tot el procediment diagnòstic i el seu resultat, éspossible la realització de totes les proves mèdiques relacionades amb aquesta especialitat, mentre que elServei de Traumatologia és pioner, en la sanitat privada a les comarques de Lleida, en intervencionsamb artroscòpia de maluc i cirurgia protètica.
973 26 63 00 • Bisbe Torres 13 • 25002 Lleida · www.montserrat.nehos.com
LAPAROSCÒPIA, tècnica d’avantguarda
ÀREES DE L’HOSPITAL MONTSERRAT
SERVEI D’UROLOGIA I UNITAT DE MAMA
LAPAROSCÒPIA
23
HOSPITAL MONTSERRAT I PUBLIREPORTATGE
Nou servei d’Atenció al Pacient,Sergio García Esparducer
organització del Servei d’Urgències que es caracteritzaràper un sistema de triatge de pacients que millorarà demanera important la qualitat en l’atenció, tant pel que fa altemps d’espera com en la resolució dels problemes i la se-guretat per als pacients.
Una altra novetat del centre per a aquest any és l’Àrea deCirurgia Major Ambulatòria, que comptarà amb 12 boxsper tal de potenciar les intervencions amb tècniques míni-mament invasives i evitar al pacient estades més llargues al’Hospital. I respecte a l’atenció i la informació, aquest anytambé funcionarà un call center per millorar el contacte te-lefònic amb els pacients.
EL NOU EQUIP DIRECTIUDE L’HOSPITAL MONTSERRAT
Director mèdic, Ángel Guillén Pérez; directoragerent, Anna Guiró Diéguez; director financer,Josep Magí Morera Grau; directora d’Infer-meria, Marta Fontana Cerezuela; responsabledel Servei de Farmàcia Hospitalària, Mª JoséFortuny Ortega.(Pàgina anterior, foto superior i d’esquerra a dreta)
PUBLIREPORTATGE I INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER
24
Autonomia del pacienten reproducció assistida
Els condicionants de les persones que van a centres de re-producció són diversos i freqüentment veuen disminuït el seudret a decidir per diversos motius:
1. Motius legalsLa llei prohibeix la selecció de sexe, llevat que sigui per evitar que elnen neixi malalt, com és el cas de pares amb gens d’hemofília. Tambéestà prohibida per llei la maternitat subrogada en què una persona ne-cessita que una dona li porti l’embaràs.
2. No tenir parella de l’altre sexeLa reproducció requereix, des del punt de vista biològic, un òvul, un es-permatozoide i un úter. La dona en té dos, òvul i úter, i l’home nomésun, espermatozoides. La reproducció assistida possibilita que una dona sense parella siguimare sense que hagi de conèixer, cohabitar ni formar una família ambl’home que ha produït els espermatozoides que l’han fecundat. Des quevam organitzar el primer banc de semen de l’Estat, el desembre del1977, s’ha pogut inseminar dones sense parella masculina, i segueixsent legal en l’actualitat. En el cas de l’home sense parella femenina,topem amb la prohibició legal de la maternitat subrogada. Necessitaòvuls donats (pràctica legal i d’aplicació freqüent) per formar l’embrió.Cal, a més, que una dona, la mare subrogada, porti la gestació. La lleiespanyola no ho permet, però accepta que es faci en altres països.
3. La sexualitatUna altra característica que retalla l’autonomia de la persona en relacióamb la reproducció és la seva sexualitat. L’Organització Mundial de laSalut (OMS) incloïa fins al maig del 1990 l’homosexualitat en la llistade malalties. A partir del 1950 es comença a legalitzar l’homosexualitaten alguns països occidentals i l’any 2001, 132 països l’havien legalitzat,entre aquests, tots els països europeus. El 2008 el Vaticà es continuavaoposant formalment a la legalització de l’homosexualitat. Quina ironia.En països musulmans com l’Aràbia Saudita o l’Iran se segueix aplicantpena de mort als homosexuals. L’homosexualitat és una variant de lasexualitat i no una patologia.
Si en la parella lesbiana desitgen participar ambdues en la reproduccióaportant l’una els òvuls i gestant l’altra, aquest embrió format ambòvuls de la seva parella lesbiana i espermatozoides de donant anònim,realitzem la tècnica ROPA (Recepció d’Òvuls de la Parella).
Entre els principis bioètics bàsics hi ha el d’AUTONOMIA, que
defensa el dret del pacient a decidir sobre la seva salut i obliga
el metge, no sense límits, a respectar-lo i complir-lo
El metge “sap”què és el millor per al
pacient i l’indueixa acceptar una proposta o
una altra; o es nega arealitzar la tècnica que
el pacient li sol·licita
L’aplicació d’aquesta tècnica la inicia a escala mundiall’Institut de Reproducció CEFER. Aquests nens nas-cuts amb participació biològica de dues dones tenensocialment dues mares, en lloc de pare i mare. Eldesenvolupament psíquic i biològic de nens criatsper dues dones, independentment de la seva sexua-litat, no difereix del desenvolupament d’un nen ouna nena amb pares heterosexuals. La sexualitatd’aquests nens i nenes no està condicionada per lade les mares. En la nostra experiència, aquestesdones no tenen preferències per tenir nen o nena.
4. Salut de la donaL’estat de la salut de l’home no es valora, lògicament,com el de la dona, ja que es ella la que portarà lagestació. Es pot fins i tot utilitzar espermatozoidesde l’home ja mort durant els 12 primers mesosdesprés de la defunció. En la dona afectada per unapatologia que es pot agreujar amb la gestació, ha deser informada per l’equip mèdic amb claredat i ob-jectivitat del risc que assumeix si queda gestant. Solser difícil quantificar el risc i al metge no se’l potobligar a realitzar una tècnica de reproducció assistidaque segons la seva valoració pot comportar un riscevident de mort. Si s’accepta efectuar reproduccióassistida, s’ha d’efectuar en les millors condicionspossibles i assegurant l’embaràs únic.
5. L’edatL’edat de la dona és un factor limitant per procrear.Entorn als 44 anys la majoria de dones han esgotatla reserva d’òvuls que tenien. La utilització d’òvulsdonats per una altra dona li permet ser mare encaraque no sigui amb els seus propis òvuls. La llei es-panyola no limita l’edat materna ni la paterna pertenir descendència. Alguna societat mèdica “reco-mana” que no s’efectuï reproducció assistida persobre dels 50 anys. Però si una revisió profunda de
la salut no detecta cap patologia valorable no hi hacap raó perquè no se l’ajudi a ser mare. L’actuaciómèdica prudent pot ajudar aquestes dones a complirel seu desig de maternitat. La negativa a ajudar-lesnomés per l’edat cronològica coarta el seu dret a de-cidir.
6. Drets del fillEls drets del futur fill s’esgrimeixen amb freqüènciaper negar la reproducció assistida a dones soles,lesbianes, malaltes o grans.
El futur fill, com a futur que serà, no té drets. Iexistir (encara que malalt) és millor que no existir.Els arguments que la mare no podrà jugar amb elfill, que en lloc d’una mare tindrà una àvia, que esquedarà orfe, que si la mare és lesbiana el fill/a seràhomosexual, que serà senyalat i rebutjat per notenir pare… Són nimietats i insuficients per negar eldret a decidir sobre un tema tan important comtenir descendència.
INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER I PUBLIREPORTATGE
GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia
25
Institut de ReproduccióCEFER-LLEIDA
C/ Governador Montcada, 13, baixos25002 Lleida · España973 27 30 69Fax. 973 26 87 [email protected]
L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008
26
27
ILERDENT I PUBLIREPORTATGE
El bruxisme o hàbit de fregamentde les dentsUna malaltia bucal que afecta homes i donesde totes les edats
Es tracta d’un trastorn neurofisiològicdels moviments mandibulars que, deforma progressiva, destrueix els teixitsdentaris. Les seves repercussions clí-niques poden anar més enllà del des-gast de les dents i afectar estructuresde suport dentari, musculatura cervi-cocranial i ATM, i pot donar lloc amals de coll i cap, fatiga muscular,dolors articulars...
Els símptomesÉs molt important diagnosticar aquesthàbit nociu a temps i tractar-lo imme-diatament. Els símptomes més comunssón: dolor de la mandíbula al matí,desgast de les cúspides dentàries,
sensibilitat dental i sagnat de les ge-nives.
Les causesTot i que l’origen del bruxisme no estàtotalment aclarit, ja que obeeix a múl-tiples factors, els més clars i determi-nants són la tensió, els nervis, l’estrèsi l’ansietat. És un senyal d’alarma quesempre necessita una atenció especialper evitar un desenvolupament decomplicacions majors.
El tractamentCom hem dit anteriorment, el diag-nòstic precoç és la clau i el tractamentconsisteix en la realització d’una placaque el pacient utilitza mentre dorm ique evita el desgast dentari, a l’horaque fa perdre l’hàbit de prémer lesdents. Però si el desgast està moltavançat, haurem de col·locar pròtesiso fundes dentals. A més, són reco-manables teràpies antiestrès per dis-minuir-lo.
Pressupost tancatL’Institut Dental Ilerdent l’informa delcost total del tractament des de la pri-mera visita i ofereix finançament a unany sense interessos.
L’Institut Dental Ilerdent aconsella
sobre la importància de la diagnosi,
la prevenció i el tractament del bru-
xisme, una malaltia bucal que afecta
homes i dones de totes les edats.
El bruxisme és un hàbit de fregament(bruxisme excèntric) o serrament(bruxisme cèntric) de les dents senseun propòsit funcional que afecta en-tre un 10 i un 20% de la població.És inconscient i majoritàriamentnocturn, tot i que hi ha molta gentque fa bruxisme també durant eldia.
Té diferents graus d’intensitat i éspersistent en el temps.
28
PUBLIREPORTATGE I CENTRE MÈDIC KIRMA
OFERIM UNAnovetat mundial
EL MÈTODE SLIM BELLYNATURAL-SA-RÀPID
Natural. Modela el teu cos aplicant un ele-ment supernatural com l’aire, és a dir, nocal ni cirurgia, ni electricitat ni ones d’ultra-sò.Sà. Entrenament cardiovascular més pressióalterna. A la vegada que reduïm panxa,gràcies al reforç del cinturó o pantaló ambpressió alterna, enfortim el cor amb l’exercicicardiovascular.Ràpid. En poques setmanes s’aconseguei-xen resultats eficaços i, sobretot visibles, jaque a l’inici, a la meitat i al final del tractamentes mesuren els contorns del cos.
2 TALLES MENYS EN TAN SOLS 4 SETMANES És el que es pot aconseguir, segons els resultats de l’Institut de Medicina i Assessorament i Ciències del’Esport (IMSB) de Viena. Aquest resultats aconseguits a meitat del programa són fantàstics.Es pot arribar a aconseguir una reducció de 13 cm (més d’una talla) en només 2 SETMANES!
PLACES LIMITADES!L’estudi té una durada de 4 setmanes. Cada setmana es realitzaran 3 sessionsd’aproximadament 30-40 minuts cadascuna i es faran controlades per monitors.La taxa de participació és de 19,90 euros a la setmana.
Busquem 40 participants per aun estudi de “Ventre Pla”
INSCRIU-T’HI ARA!2 TALLES MENYSEN 4 SETMANES AMB EL MÈTODESLIM BELLY
Les places s’adjudicaran segons data d’inscripcióSi vols participar-hi, posa’t en contacte amb nosaltres Per a més informació:973 221 418 o envieu un correu electrònica [email protected]
29
OFERIM UNAnovetat mundial
THERAPY TRAINERTHERAPY TRAINER és un dels 100 centres es-collits de l’Estat espanyol per efectuar l’estudiVentre Pla. El programa s’adreça a personesd’entre 16 i 66 anys que tenen com a objectiu mo-delar el seu cos-ventre de manera notable i enpoc temps.
Fins ara s’ha aconseguit una mitjana de 6,5 cm dereducció del volum abdominal en només 4 setmanes(des d’un mínim de 2,5 cm fins a un màxim de23,5). El mètode, d’origen austríac, funciona aug-mentant la circulació sanguínea a les zones delventre arran de dues càmeres de pressió que al-ternen de manera contínua una fase de pressióamb una de relaxació. Amb aquest sistema tan in-novador, a part de cremar el greix localitzat, la pelles tonifica i es guanya en elasticitat i, a més, esredueixen estries.
INSCRIU-T’HI ARA!2 TALLES MENYSEN 4 SETMANES AMB EL MÈTODESLIM BELLY
És per això que a THERAPYTRAINER no hem dubtat niun moment a oferir als nostressocis i al públic en general lapossibilitat de participar enl’estudi Ventre Pla i hem portatal nostre centre el revolucio-nari mètode patentat i cientí-ficament provat AIRPRES-SURE BODYFORMING.
Però, atenció! El mètodeSLIM BELLY no és unavareta màgica, el seu efecteté una explicació fisiològica ila seva aplicació només téun major efecte si el tracta-ment es combina amb unanutrició equilibrada.
A THERAPY TRAINERcomptem amb la col·laboraciói l’assessorament d’una nu-tricionista, amb l’objectiu d’ob-tenir un resultat del programamillor.
Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · Lleida973 22 14 18 · 973 24 23 17www.fisiotrainer.com · [email protected]
Dins d’aquestes, i en l’àmbit cutani, destacal’anomenat PRGF, un innovador tractamentque, mitjançant la injecció de factors decreixement provinents del plasma del ma-teix pacient, aconsegueix regenerar la pelld’una forma natural, senzilla i incompara-blement superior en eficàcia a qualsevol altratècnica coneguda fins avui dia.
Mitjançant aquest procediment de medicinaregenerativa, aconseguim tractar amb èxitel deteriorament del teixit cutani amb recursosprovinents del mateix organisme: els fac-tors de creixement continguts en les pla-quetes. El PRGF és un plasma enriquit en pla-quetes que, un cop activades, alliberenfactors de creixement que desencadenenuna sèrie d’efectes biològics claus en elprocés de la regeneració tissular. Tots aquestes efectes biològics convergeixena aportar finalment un augment de la llu-minositat, hidratació i gruix de la pell iuna atenuació, com cap altre mètode, deles arrugues aparegudes per efecte delpas del temps.
PRGFPLASMA RIC EN FACTORSDE CREIXEMENT
PLAQUETESPROVINENTS DELMATEIX PACIENTMEDICINA REGENERATIVA
30
PUBLIREPORTATGE I PRGF (PLASMA RIC EN FACTORS DE CREIXEMENT)
Des de l’antiguitat, l’ésser humà ha buscat diferents fórmules que li per-metessin retardar els signes de deteriorament que l’inexorable pas delsanys comporta. La ciència en general i la medicina en particular treballenper detectar quins són els factors que intervenen en el procés d’envellimenti trobar fórmules que en permetin retardar-lo.
Un equipprofessionalal vostre serveicada dia
Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825Màster Universitari en Medicina Estètica.Especialista universitari en Medicina Estètica.Membre numerari de la Societat Espanyolade Làser Medicoquirúrgic. Director de la Plataforma Làserde Nexus Biomèdic.Director mèdic de les clíniques Nexus.
31
PRGF (PLASMA RIC EN FACTORS DE CREIXEMENT) I PUBLIREPORTATGE
C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es
Recentment han proliferat diversos sistemes que mirem d’imitar aquest procediment (perfec-tament estandarditzat i protocol·litzat en la normativa 93/42/EEC), que, buscant un abaratimenten l’obtenció i processament de la mostra, aconsegueixen uns resultats molt variables i fins itot antagònics.
Un cop més, cal fer esmentde la necessitat d’anar a uncentre mèdic acreditat ones tingui la garantia ques’aplica la tècnica adecuada
>>
AVANTATGES I TRACTAMENTSQuant als múltiples avantatges que té, destaca, a part de la sevaeficàcia, el fet que, com que empra substàncies autòlogues, noprodueix cap tipus d’intolerància ni al·lèrgies. El pacient es rein-corpora a les seves activitats immediatament després de tracta-ment.
A part de com a tractament per a l’envelliment cutani, el PRGFs’aplica també per a altres situacions que requereixin un altgrau de regeneració tissular, com en l’àmbit de la medicinaestètica, els tractaments de la cel·lulitis i sobretot cicatrius i es-tries. En aquests dos casos, els resultats que s’aconsegueixen sóntambé incomparables a qualsevol altre tractament conegut fins avui.
OBTENCIÓ DEL PRGFUn procediment senzill per a l’obtenció del PRGFS’extrau un petit volum de sang del pacient que, mitjançant unprocediment homologat, es tracta i centrifuga per aconseguirseparar les diferents fraccions plasmàtiques. Una d’aquestesfraccions, que és especialment rica en plaquetes i factors de creixe-ment, és la que s’activa i, posteriorment, s’injecta a la pell que s’hade tractar.
En relació amb la seva aplicació, es recomana utilitzar-lo a partirdels 35 anys preventivament per alentir el procés d’envelliment, i apartir dels 45, amb finalitat regenerativa i correctiva. Es realitzen, demitjana, unes tres sessions mensuals per després passar al mante-niment que necessiti cada pacient en particular.
vui els avençoscientífics sobre elpoder de les cèl·lu-les mare en elcamp de la Medi-cina estan sent
molt significatius. En el futur, lescèl·lules mare tindran el potenciald’enfrontar-se a multitud de malaltieshumanes i s’utilitzaran per repararteixits específics o substituir òrganssencers. Però encara caldrà anysd’investigació per aconseguir aques-tes fites.
I com ja es preveia, la cosmetologiano ha volgut quedar-se enrere, jaque és una fórmula gairebé màgicade l’antienvelliment.
La utilització de les cèl·lules mare(CM) vegetals en els tractamentscosmètics ha constituït un avençtranscendental en el món de la cièn-cia cosmètica. Les cèl·lules mareadultes que es troben a la pelljuguen un paper important en elseu desenvolupament i regeneració.Amb els anys, però, la seva activitatdisminueix i poden arribar a des-aparèixer, fet que es converteix enun factor fonamental en el procésd’envelliment de la pell.
El secret de la seva acció rejoveni-dora és la seva capacitat d’adaptaciói l’increïble caràcter mutant que te-nen, que els permet transformar-seper art de màgia en cèl·lules re-constructores de bellesa. La utilit-zació de CM d’origen humà en cos-mètics està prohibida a la Unió Eu-ropea, i la incorporació de fluids deCM d’origen animal es troba en pro-cés d’aprovació. Per tant, en cos-metologia només es poden utilitzar
CM vegetals. Està permesa la in-corporació de components identifi-cats de fluids de cèl·lules mare cul-tivades, citocines, pèptids, etc., aixícom la d’actius seleccionats decèl·lules mares vegetals com, perexemple, les obtingudes de flor deneu, lot, poma Uttwiler Spätlauber,fruit de la vida, soja germinada itrèvol, arbre de sequoia i alga marinakombu del Japó, la que més utilitzema Nexus.
Aquestes últimes reprodueixen fi-delment els efectes de les cèl·lulesmare de la pell, protegeixen alhorales cèl·lules mare adultes de la der-mis, allarguen el bon estat delsteixits i respecten l’ecologia cutània.Però les virtuts de les CM vegetalstambé van més enllà de l’antienve-lliment. No només contribueixen areparar i regenerar els teixits, sinóa intensificar-ne el creixement delcabell, ja que ajuden a combatrel’alopècia, tot protegint els fol·licles
pilosos i en complementen la capa-citat de renovació en el cas de der-matitis atòpia.
També en casos d’acne podem tro-bar una solució amb un tractamentde CM vegetals, ja que han de-mostrat la seva eficàcia a l’hora deregular la secreció del greix.
D’altra banda, en el camp de lamedicina estètica o cirurgia plàsticatambé s’utilitzen amb èxit per ac-celerar la recuperació postquirúr-gica o de tractaments abrasius,així com rejovenir determinadeszones (cara, coll, escot i mans) imillorar l’aspecte de glutis i mames,entre altres.
A
En l’actualitat és unade les millors propostes
per a homes i dones amb pells envellides per l’edato per causes hormonals
CÈL·LULES MARE la clau contra l’envelliment
Montse Monjo FontanetDirectora Nexus BioestèticMBA Executive (Master Direcció i Administraciód’Empreses Grau Superior)Master Especialista en DermocosmèticaTècnic Superior d’Estètica IntegralEspecialista en diagnòstics facials i corporalspersonalitzats
Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades queconserven l’habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquestahabilitat els permet actuar com un sistema reparador per al cos,substituint altres cèl·lules mentre l’organisme encara és viu
32
PUBLIREPORTATGE I NEXUS
Les investigacions més recentsrevelen que les CM vegetals tenenun efecte molt positiu per allargar-nela vida i qualitat, per tant, perllongala joventut de la pell i en reactivala regeneració, motiu pel qual s’hanconvertit en la base dels millorstractaments antiedat del moment
>>
Un equipprofessionalal vostre serveicada dia
33
NOVETATS EN EL DIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER I MEDICINA
faltaconformitat
34
PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA
35
Els pacients que tenen cistitis ocreuen que la poden tenir, acostu-men a realitzar una consulta directaal farmacèutic?Als pacients que pateixen cistitis,és a dir, una inflamació de les viesurinàries, generalment els la detec-tem per dues vies: quan es preguntadirectament si manifesten deter-minats símptomes inequívocs oquan ens donen les receptes d’algunsantibiòtics en què la seva prescripcióés exclusiva per a la cistitis.
Quins serien aquets símptomes?La coïssor en orinar, l’augment dela freqüència a l’hora d’orinar...
En el primer dels casos, quan elspacients expliquen els símptomesdirectament, què se’ls pot recoma-nar?Evidentment que visitin el seu metgeper comprovar que tenen una cis-titis, i sempre els recomano queiniciïn un tractament d’UrosensForte durant 7 dies. Aquest producteels calmarà la simptomatologia i espot combinar amb qualsevol anti-biòtic que li recomani el metge.
Què és Urosens Forte?Urosens Forte és un extracte degerds vermells americans que tenenla màxima concentració de PAC(proantocianidines), que és la subs-tància activa, però que, a més amés, és l’únic que afegeix a la sevacomposició una substància antiir-ritativa com l’arbutina, indicada perevitar les incomoditats dels primersdies de la cistitis.
I en el segon cas, quan un pacientarriba a la consulta amb la receptad’un antibiòtic específic per a lainfecció d’orina, es limita a dis-pensar el tractament prescrit pelmetge?La veritat és que intentem donarbons consells farmacèutics i, pertant, m’agrada informar els pacientsamb cistitis que existeix un tracta-ment profilàctic per després de l’an-tibiòtic que li ha recomanat el seumetge, que evita la reincidència dela inflamació de les vies urinàries ique, a més a més, és totalment na-tural.
Es tracta de l’extracte de gerds ver-mells americans.
A la farmàcia podem trobar dife-rents productes per a aquesta pa-tologia. En recomanaria algun enconcret?La meva experiència com a farma-cèutica al llarg dels anys em portaa recomanar el producte Urosens,de Laboratoris Salvat, perquè és elmés eficaç.
36
Núria GomàFARMACÈUTICA
Entrevistem
Núria Gomà RocaÉs llicenciada en Far-màcia per la Universitatde Navar-ra.Atesa la seva experièn-cia laboral en labora-toris farmacèutics a es-cala internacional, ésuna gran coneixedorade tots els productesque ofereix la indústriafarmacèutica.Actualment, és titularde la farmàcia NúriaGomà Roca a la locali-tat de Rosselló.
Farmàcia Núria Gomà Rocaa la localitat de Rosselló
PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT
37
Has descobert la solucióa les teves molèstiesurinàries recurrents?UROSENS® contribueix a eliminar els bacteriscausants d’infecció urinària (E. coli) adherides altracte urinari.
Està especialment indicat en aquelles dones quesolen patir cistitis de repetició o recurrent.El consum prolongat d’extracte de Vaccinium ma-crocarpon combinat amb la ingesta de líquids enabundància fomenta l’eliminació de la càrrega bac-teriana a través de l’orina.
PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT
ARA ACTUALITAT
La Diputació de Lleida destina 1.555.965 euros a 180 ens localsper al funcionament de consultoris mèdics
La Diputació de Lleida ha atorgatun total d’1.555.965,96 euros distri-buïts entre 180 peticions de consis-toris i entitats municipals descen-tralitzades (EMD) per alfuncionament i l’administració delsconsultoris mèdics locals correspo-nent a l’anualitat 2011.
Aquestes subvencions s’han atorgaten dues convocatòries diferents, ladarrera de les quals es va aprovar elpassat mes de febrer. La Junta deGovern de la Diputació de Lleida vaaprovar l’atorgament de la segonaconvocatòria de subvencions a 29ens locals amb un import total de229.213,18 euros.
Mitjançant aquesta segona convo-catòria s’han pogut beneficiar gai-rebé una trentena de consistoris iEMD que no es van acollir a la pri-mera convocatòria de la línia d’ajuts.
La primera convocatòria, que es vaatorgar a finals de l’any 2011, va do-nar un total d’1.326.752,78 euros re-partits en 151 peticions.
Entre la primera i la segona convo-catòria, la Diputació de Lleida haatorgat un total d’1.555.965,96 eurosdistribuïts entre 180 peticions.
Reñé va participar en la reuniódels presidents de les
diputacions catalanes ambel conseller de Salut
El president de la Diputació deLleida, Joan Reñé, juntament ambel president de la Diputació de Bar-celona, Salvador Esteve; el presi-dent de la Diputació de Girona,Jaume Torramadé, i el president dela Diputació de Tarragona, JosepPoblet, es van reunir el passat 11 degener amb el conseller de Salut, BoiRuiz.
L’objectiu de la trobada va ser com-partir estratègies en matèria sani-tària a fi de millorar l’atenció a lasalut dels ciutadans dels diferentsterritoris de Catalunya i concretar
actuacions de col·laboració, tant pelque fa a la promoció i protecció dela salut, com a la prevenció i a l’a-tenció a la malaltia un cop diagnos-ticada. Aquesta és la primera d’un
seguit de reunions que se celebra-ran a les diferents demarcacions te-rritorials amb l’objectiu de concre-tar actuacions i establir acords decol·laboració a nivell local.
38
www.diputaciolleida.cat
C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200
Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida,visita la Federació Catalana de Donants de Sang a Barcelona
El president de la Diputació deLleida, Joan Reñé, va fer una visitaa la seu que la Federació Catalanade Donants de Sang té a Barcelona.
Durant la visita, Reñé es va reuniramb el president i vicepresident dela federació, Marc Ibarz i Albert Na-vas, respectivament, per conèixer al-guns dels projectes que porten aterme des de la federació.
La Federació Catalana de Donantsde Sang col·labora amb el Departa-ment de Salut, amb el Banc de Sangi Teixits i amb tots els organismes ientitats relacionats amb la transfusiósanguínia, tant a escala nacional cominternacional.
A la fotografia, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñe, amb membres de la Federació Catalana
de Donants de Sang
39
FIBROLLEIDA, associació de malalts/es de fibromiàlgiai síndrome de fatiga crònica de les terres de Lleida, voldonar les gràcies a la psicòloga Dolors Zapata Rojasper la xerrada a la seu de la nostra associació.
Es va parlar de Sexualitat: què és i com la podem viureamb fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica.
D’altra banda, es va presentar el Grup de Familiars:L’abordatge de la família des de la perspectiva sistèmica(com afecta en la família la malaltia d’un dels seusmembres).
Es treballarà amb el grup durant set sessions, quetindran lloc els dies (dijous) 19 i 26 de gener; 2, 9, 16 i23 de febrer, i 1 i 8 del mes de març. Les sessionsduraran entre uns 60 i 70 minuts. El grup estarà formatper entre 1 i 3 membres per família, amb un màxim de10 famílies. Es realitzaran entrevistes prèvies al desen-volupament del grup.
Per a més informació:Dolors Zapata Rojas (psicòloga i psicooncòloga)
Tel.: 638 880 348 · [email protected]
El 15 de desembre passat la Lliga contra el Càncer deles Comarques de Lleida va lliurar 30.000 € a la Dra.Rosa M. Martí, dermatòloga i investigadora de l’Institutde Recerca Biomèdica (IRB). Enguany, els fons s’adrecena l’estudi de dos fàrmacs nous per combatre el càncerde pell (melanoma). Amb aquest, ja són deu anys i deules iniciatives assolides per la campanya Una flor per aun projecte. Els voluntaris assistents es van mostrarmolt satisfets i engrescats per seguir lluitant contra elcàncer i treballar per nous projectes.
En aquesta edició es va presentar als assistents elsnous grups locals de les Borges Blanques, Tremp i Cer-vera, que des d’ara representaran els valors de la Lligai participaran en les campanyes de difusió, així com enaltres activitats de promoció de la salut i difusió del CodiEuropeu contra el Càncer, etc. La Lliga convida totesles poblacions de Lleida que ho sol·licitin a participar enel nostre projecte.
Enric Martí Suau, President de la Lliga
ASSOCIACIÓ DE FIBROMIÀLGIA I SÍNDROMEDE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA
40
ACTIVITATS
COM AFECTA A LA FAMÍLIA LA MALALTIA D’UN DELS MEMBRES
LA LLIGA LLIURA 30.000 euros A UN PROJECTE DE RECERCA
LLIGA CONTRA EL CÀNCERDE LES COMARQUES DE LLEIDA
DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25
La idea de fer una associació pera malalts de càncer i d’ajut als fa-miliars va néixer a València el 28de juliol del 2006.
La Montse era a l’habitació de l’hos-pital refent-se d’una segona operacióquan va rebre la visita d’una pacienti a la vegada amiga de Solsona (laMontse era fisioterapeuta). Aquestaamiga també havia sofert una inter-venció al cap i, després d’una bonaestona de parlar de les seves coses,la Montse es va adreçar a la sevaamiga Empar i li va dir: “El dia que joestigui bé i recuperada hauríem defer alguna cosa per ajudar, no tansols els malalts de càncer, que jasón atesos per la família, els metges,les infermeres, etc., sinó també lesfamílies, que molts cops no sabencom fer-ho per acompanyar-nos icuidar-nos.”
De cop, s’adreça cap a mi, que sócel seu pare, i em diu: “Papa, ens aju-
daràs, oi?”. És clar, la meva respostava ser una afirmació immediata. Dosdies després un hematoma la va ferentrar en estat de coma i ens vadeixar serenament, sense adonar-se de res, però les seves il·lusionsde fer coses i de viure de només dosdies enrere van quedar intactes.
Amb el temps aquella idea de laMontse i la meva promesa d’ajut emvan fer sentir la necessitat de co-mençar a treballar-hi.
En primer lloc, estableixo contacteamb altres associacions, fundacions,entitats, etc., i tot recordant com erala Montse, començo a elaborar unesborrany de projecte d’associació.
Fa aproximadament tres anys que elvaig presentar per primera vegada al’alcalde i al metge de Guissona. Emvan dir que era una gran idea i queper part seva m’ajudarien en tot elque poguessin.
La seva resposta em va ajudar a re-novar els ànims i vaig començar aparlar i a ensenyar el projecte a altrespersones, que me’n van adreçar d’al-tres i al final vaig descobrir que enpoc temps hi havia un munt de gentque volia ajudar-me a tirar endavantaquella idea de la Montse.
AIXÍ ES COM NEIX L’ASSOCIACIÓ MONTSE
PER AL CÀNCER
ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER
41
ACTIVITATS
LA MEVA PROMESA A LA MONTSE
Engeguem la campanya Suma’t a la RODA d’ASPID
amb l’objectiu d’oferir a empreses, institucions, o fins itot persones, poder posar la seva “roda” i patrocinaralguna de les activitats que desenvolupem en el marcde la seva activitat assistencial a les terres de Lleida.
BeneficisEls teus beneficis:
• Vinculació de la teva marca empresarial o establimentcomercial amb ASPID.
• Accions publicitàries en les quals difondrem la imatgede la teva empresa.
• Enfocar i posicionar la teva marca.
• Deducció fiscal, lliurament de certificat de donació ambpossibilitat de deduccions fiscals especials.
Els nostres beneficis:
• Contribuir socialment a afavorir el desenvolupamentd’activitats sociosolidàries.
ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSDE LLEIDA
ACTIVITATS
42
ASPID, ENGEGA LA CAMPANYA “SUMA’T A LA RODA D’ASPID”
Durant el mes de novembre, en com-memoració del DIA MUNDIAL DELA DIABETIS (14 de novembre), lesdues associacions de diabètics dela ciutat, ADC Lleida i l’Associacióde Diabètics Terres de Ponent, vamorganitzar diverses activitats comcada any. El 6 de novembre va tenirlloc la V Caminada Anual, on mésde 300 persones van voler compartirel matí del diumenge amb nosaltresfent exercici, escollint un dels dosrecor-reguts, el de 5 km o el de 10.
Durant la segona i tercera setmanade novembre es va sortir al carreramb l’objectiu de fer “prevenció ifacilitar informació” a tothom que
ho necessités. Més de 700 ciutadanses van fer el control de sucre pertinenten algun dels punts que vam situarals diferents centres d’atenció primàriade la ciutat i en dos grans superfíciescomercials, Carrefour i Decathlon,que van voler col·laborar amb no-saltres. Es va fer una mitjana de200 controls diaris.
Com a cloenda de les grans activitatsanuals, el 4 de desembre vam cele-brar la Desfilada per la Diabetis alpavelló de la Bordeta. Per fer-ho,vam comptar amb la col·laboracióde més de 125 voluntaris des dels 2fins als 70 anys d’edat, que es vanconvertir en models per un dia, entre
ells mateixos, socis, familiars, amicsi fins i tot regidors de la ciutat. Vaser tot un èxit i es va aconseguiruna afluència de gairebé 500 assis-tents.
Tot l’equip de l’ADC Lleida estemtreballant en totes les activitats quedurem a terme durant aquest anyque acaba de començar.
ACTIVITATS PEL DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS
ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA
Activitats Servei Entre Iguals
Grups de Participació
Activitats esportivesadaptades Pàgina web
Circulars
Aula Informàtica
Breu descripció Oferim suport, orientació i aju-da a persones que per accidentde trànsit pateixen una discapa-citat recent Grups formats pels mateixosassociats i afectats d’ASPID Desenvolupamentd’activitats d’esport Mesura per garantir l’accés a lainformació Canal de comunicacióimportant dirigit als nostres as-sociats Projecte per facilitari fomentar l’accés a les TIC
Col·labora donant suport als nostres projectes
AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER
ACTIVITATS
43
SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT
ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA Dies: BARCELONA, dijous 23 de febrer de 2012LLEIDA, dijous 8 de març de 2012
Aquest és un seminari que es duu a terme amb caràcterbianual (5a edició) per tal de reflexionar sobre l’impacteque aquest tipus de morts té en les famílies i els cuida-dors, i buscar maneres de donar suport més efectiu a
tots els implicats.
Seminari “Mort perinatal”
Dia: dijous 9 de febrer de 2012A través d’aquestes sessions introductòries arribarem aadquirir l’hàbit de cultivar la pau mental mitjançant la re-
laxació i la meditació.A qui van adreçades aquestes classes?
A tothom que senti la necessitat de calmar la ment i tin-gui la curiositat d’aprendre a meditar i a relaxar-se.
INTRODUCCIÓ A LA MEDITACIÓUn espai de trobada amb tu!
Teatre Solidari a benefici de lesColònies Oncològiques de l’AECC
Un any més, el Grup de Teatre, formatpels professors del col·legi Episcopalde Lleida, va representar Auto musicalde Nadal, en què s’oferien els bene-ficis per a les colònies per a nens/esi joves de 8 a 16 anys que organitzal’AECC Catalunya contra el Càncerde Lleida i la Junta Comarcal de laVal d’Aran.
Una magnífica i acurada representacióque va omplir el teatre del centre enles dues sessions que es van oferir.
CUCALÒCUM 2011Hàbits saludables, i especialment unaalimentació sana, són imprescindiblesdes de la infància. El consum defruites i verdures és essencial per ala salut. L’AECC va participar en elParc de Nadal Cucalòcum amb di-verses activitats organitzades pelgrup de voluntaris Joves X la Salut.
Durant els set dies de participació alCucalòcum, uns 2.000 nens/es quevan passar per l’estand de l’AECC,van poder pintar diferents dibuixosde fruites que, un cop retallats, esconvertien en divertits antifaços, van
participar en jocs i passatemps i vanrebre informació mitjançant materialdidàctic amb els llibrets Menjar bé ésdivertit per continuar la informacióinteractiva a casa promocionant elconsum de fruita amb la degustacióde pomes, kiwis i mandarines prepa-rada per voluntaris i col·laboradorsde l’AECC.
En l’organització, hi va col·laborar laDra. Conxita Teixidó, pediatra, queva aportar idees en la preparació delmaterial didàctic i va incidir, a més,durant la conferència de presentacióde l’activitat, en les qualitats nutricio-nals de les fruites i verdures.
ACTIVITATS Gener 2012
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA
44
ACTIVITATS
No pretenc fer una crítica ni cinema-togràfica, ni històrica ni moral sobrela pel·lícula La Dama de Hierro. Sócuna espectadora més dels que om-plen i ompliran la sala per veureaquesta excel·lent pel·lícula amb unritme que es manté al llarg de lapel·lícula, promogut, segons el meuparer, per la cura per tots els detallsque caracteritzen els films anglesos.
Com a familiar de malalta amb de-mència i perquè fa vint anys que tre-ballo com voluntària a l’Associacióde Familiars de Malalts d’Alzheimerde Lleida, crec que l’experiència acu-mulada em permet opinar que tantel treball com a actriu de Meryl Stryp,com el guió i la càmera ens donenun retrat gairebé al 90% de l’angoixaque produeix aquesta malaltia en elsque la pateixen.
Els nostres records són un dels su-ports de la nostra vida. Què faríemsense records? I si els records co-mencen a jugar amb nosaltres, perquèapareixen i desapareixen, quan s’es-fumen sense que hi intervingui lanostra voluntat? Seguim amb els re-cords. Són tan potents que ens poden
fer sentir la presència física dels nos-tres éssers estimats, però aquestamalaltia, la demència, els fa desapa-rèixer d’on els hem vist i sentit ambun cop d’ull.
Aquesta disbauxa amb els records,que tan bé es representa en aquestapel·lícula, no deixa la persona que lapateix sense canvis importants en laseva personalitat. Meryl Streep, querepresenta Margaret Thatcher, ensmostra la política que vam conèixer,segura dels valors en què creia icom n’era, de conseqüent ambaquests (en les dificultats), ferma iresponsable, però també ens mostrala Margaret Thatcher afectada per lamalaltia d’Alzheimer i, conseqüent-ment, dominada per la inseguretat il’angoixa. El que va ser i el que és.
Aquesta és la realitat d’aquesta ma-laltia, que va despullant en vida lapersona i la va deixant sense records,sense arrels, angoixada i insegurafins que la deixa caure en els primersestats de la seva vida amb la pauque es deu respirar com un fetus alclaustre matern. La Dama de Hierroés una pel·lícula que ens retorna a
la història recent, que ens fa gaudird’un bon cinema i sensibilitza sobreaquesta cruel plaga que és l’Alzheimeri que afecta, segons CEAFA, 800.000persones i 200.000 famílies de l’Estat,i que suposa un cost per malalt de30.000 euros anuals. Aquesta pel·lí-cula és una mostra més d’aquestarealitat que ens envolta i que ajuda asensibilitzar la població que no lapateix, a remoure fibres solidàriesde la ciutadania i de la classe política,que tant pot fer per promoure unPLA NACIONAL D’ALZHEIMER ambles reivindicacions concretes que te-nim a FAFAC, a les quals demanenuna resposta integral a la problemàticaque genera en els àmbits que intervéaquesta malaltia. D’aquesta manera,ens aproparia a la majoria dels païsosde la Comunitat Econòmica Europeaque ja compten amb un pla nacionalque no contempla un augment pres-supostari, sinó una millor organitzaciódels serveis existents.
Maria Antònia Recasens SoléSecretària d’AFALL i FAFAC
Vicepresidenta de CEAFA
SECCIÓ DE CARTES AL DIRECTOR
DOWN LLEIDA
45
ACTIVITATS
Aquest any la festa de Nadal de Down Lleida va comptaramb la col·laboració de la fundació Barclays, Supermer-cats Plus Fresc i Cedis Joguines. La festa va estar ame-nitzada per SAC Espectacles i es va gaudir d’un bonberenar i de la visita de dos patges reials que van repartirregals per als més petits. A més a més, Down Lleida varealitzar el dia 17 de desembre una Diada de Captacióper recollir fons per adequar el local de l’entitat. Duranttot el dia hi va haver diverses activitats centralitzades ala plaça Sant Joan i també es va poder veure la projeccióde la pel·lícula El Síndrome de Cacareco, protagonitzada
per Tonet Ramírez, un jove amb síndrome de Down del’Associació.
Durant aquesta diada es va comptar amb el suport devoluntaris, famílies, joves, patrocinadors i de tota la so-cietat lleidatana, als quals volem agrair la seva participa-ció i col·laboració en la Diada de Captació, ja que senseells no hauria estat possible.
Lleida ha demostrat un cop més la seva solidaritat.
GRÀCIES. ENTRE TOTS HO FAREM POSSIBLE!
LA FESTA DE NADAL DE DOWN LLEIDA
LIMFELLEIDA som una associacióde persones, familiars i amics afectatsper un limfoedema. El limfoedemaés un augment de volum crònic d’unao diverses parts del cos per un malfuncionament del sistema limfàtic.Tot just ara farà dos anys de la creacióde la nostra associació. Va ser creadaamb una gran il·lusió i amb moltesganes de fer coses, d’ajudar la gent,
de fer partícip la societat de la nostramalaltia, encara poc coneguda. Hemfet xerrades informatives i taules ro-dones amb la participació de metgesi personal mèdic. Hem celebrat el diadel limfoedema, hem fet desfiladesde moda, hem organitzat una cami-nada popular i fins i tot hem fet unconcert amb la col·laboració de músicsde Lleida. De tot això, n’estem molt
orgullosos, i això és el que ens dónala força per poder continuar. Des d’a-questes ratlles volem donar les gràciesde tot cor a aquelles persones quehan col·laborat amb nosaltres desin-teressadament, que ens han donatsuport i ens han ajudat, perquè gràciesa elles som on som, i som el quesom. Moltes gràcies a tots per confiaren nosaltres.
QUÈ ÉS UN LIMFEDEMA?
ASSOCIACIÓ DE PERSONES,FAMILIARS I AMICS AFECTATS PER UN LIMFEDEMA
46
Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida973 501 503 · 639 610 603
ANNA MARIA GALLARDO PALAU [email protected]
TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ
Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONAJESÚS PALAU COLELL 639 444 118
626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi)[email protected]
C/ Teuleries, 6, entrsòl 2a 3 · 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406
JOSEP SEGARRA i GEMMA [email protected]
C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET
Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida
973 70 53 64 · ALBA [email protected]
www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple
ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA
C/ Henri Dunant, 125003 Lleida
973 106 834 · ERNEST [email protected]
Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida
973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR [email protected] · www.downlleida.org
ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA
C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE
C/ Alfons II, 14649 873 838
ALEXANDRA SAN MARTÍN [email protected]
C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida
607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ
ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA
C/ Henry Dunant, 125003 Lleida659 647 808
MERCHE GARCÍ[email protected]
CENTRE REHABILITADOR
DE LA VEU DE LLEIDA
C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN
Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida
973 234 074 · 636 683 071 · PILI [email protected]
C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26
[email protected]ÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA
Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 [email protected]
Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida
973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA
C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida973 228 980
973 225 468 (F)
ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU
Av. Madrid, 15, baixos · 25002 Lleida973 28 30 99 · [email protected]
www.gencat.es/entitats/laringex.htm
C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA
973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA
QUI SOM
47
C/ Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA
Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69
www.coill.org
C/ Balmes, 188, 6a planta08006 BARCELONA
Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 [email protected]
www.dietistes-nutricionistes.cat
C/ València, 494-498, baixos08013 BARCELONA
Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 [email protected]
www.podocat.com
C/ Canyeret, 17-19, 3r 1a25007 LLEIDA
Tel. i fax. 973 28 07 21www.tscat.cat
Av. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA
Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33
Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532
C/ Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA
Tel. 93 4245102
D.T. de Lleida del COPCC/ Major 43, 3r C
25007 LLEIDATel. 973 230 437
C/ Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA
Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52
Bisbe Ruano, 20, principal 1a25006 LLEIDA
Tel. i fax. 973 27 10 19
Rambla d’Aragó, 14, principal25002 LLEIDA
Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 [email protected]
Passeig de Ronda, 17525008 LLEIDA
Tel.: 973 22 47 [email protected]
C/ Henry Dunant, 125003 LLEIDA
Tel. 973 106 [email protected]
Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44
25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23
Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA
Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66
COL·LABORADORS OFICIALS
