formacio y orientacio_v2

www.mcg

raw-h

ill.es

Formació i orientació laboralM.ª Mercè Alguilar i MargalefM.ª Dolores Calvo BenedíSimona Monroy LópezEva Tapia Mouriño

Revisió TècnicaCarme Martínez Moruno

MADRID - BARCELONA - BOGOTÀ - BUENOS AIRES - CARACAS - GUATEMALA

MÈXIC - NOVA YORK - PANAMÀ - SAN JUAN - SANTIAGO - SÃO PAULO

AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL - NOVA DELHI - PARÍS

SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR - SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO

www.mcg

raw-h

ill.es

Formació i orientació laboral · Cicle Formatiu Grau Mitjà

No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament electrònic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com).

Drets reservats © 2013, respecte a la primera edició en català, per:

McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L.Edificio Valrealty, 1.a plantaBasauri, 1728023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 978-84-481-8404-9Dipòsit legal: M-3659-2013

Editors del projecte: Pablo Regueiro i Mònica GarciaEdició: Aurora AguilellaDisseny de coberta: rload.esDisseny interior: www.dfrente.esFotografies: AGE Fotostock, Cover, Prisma, i Getty ImagesIl∙lustracions: Nacho SubiratsComposició: www.dfrente.esImprès a:

IMPRÈS A - PRINTED IN

Totes les activitats d’aquest llibre s’han de resoldre en un quadern a part.

www.mcg

raw-h

ill.es

PresentacióEl llibre que teniu entre mans, Formació i Orientació Laboral (FOL), correspon al mòdul professional del mateix nom, comú a tots els cicles formatius.

La seva finalitat és esdevenir una eina eficaç per a l’aprenentat-ge dels coneixements i les habilitats necessàries per treballar en unes condicions de seguretat òptimes, així com de la preven-ció dels riscos derivats del treball, la legislació laboral bàsica, i els drets i les obligacions que es deriven de les relacions labo-rals, sense oblidar les oportunitats d’ocupació, les diferents pos-sibilitats d’inserció i les alternatives d’aprenentatge al llarg de la vida. A més a més, fa una aproximació a la recerca activa d’ocupació i al treball en equip, la negociació, la detecció i el maneig del conflicte, etc.

Tots els temes s’estudien des d’una òptica global i integradora, que asseguri una formació polivalent i transversal de cara a afrontar els reptes de l’entorn laboral, cada cop més canviant. El llibre intenta abastar totes les famílies professionals, a través d’una especialització de continguts visible, sobretot, al mate rial complementari.

Aquest és, doncs, un manual totalment actualitzat, concebut com una eina de treball que possibiliti un ensenyament no només rigorós, sinó també pràctic i útil per a l’alumne i per al professor, perquè faciliti la seva tasca docent.

El llibre es compon de 13 unitats didàctiques. Cadascuna pre-senta l’estructura següent:

• Introducció del tema de què tracta la unitat en la portadella.

• Continguts que recullen els conceptes teòrics, farcits d’esque-mes i exemples per ajudar l’alumne a introduir-se en el dret laboral, un aspecte tècnic però a la vegada necessari per a tots els qui formen o volen formar part del món laboral, ja sigui com a treballadors per compte aliè o bé com a em-presaris o autònoms.

• Mapa conceptual o síntesi final d’unitat, una mena de resum per repassar els continguts tractats més importants, i que ser-veix també per preparar l’examen o prova qualificadora.

• Activitats i casos pràctics: al llarg de tots els temes hi ha ac-tivitats i supòsits pràctics basats en els conceptes explicats amb l’objectiu de facilitar-ne l’assimilació. També hi ha acti-vitats finals i un test final en cada unitat per repassar i assen-tar els coneixements. També ajuden a preparar l’examen.

El llibre en si no està dividit en blocs, però podem trobar-hi 3 parts diferenciades:

1. Dret laboral: després d’una introducció que aporta uns co-neixements útils per a la nostra vida com a ciutadans, es trac-ta a bastament la gènesi del dret, les fites més importants, la legislació laboral aplicable, els drets i deures, les modalitats contractuals, l’ordenació del temps de treball i, en definitiva, totes aquelles qüestions que fan referència a la relació labo-ral, de la qual l’alumne passarà a formar part en finalitzar el cicle formatiu.

2. Recursos humans, que expliquen la recerca de feina, la ges-tió dels conflictes i els equips de treball, la Seguretat Social, l’extinció dels contractes, l’elaboració de les nòmines, etc. Es tracta d’un bloc dinàmic que presenta els conceptes en base a la legislació vigent, però que posa exemples i esquemes perquè l’alumne pugui assimilar bé els concepte de les lleis, de vegades una mica complexos.

3. Riscos laborals. Des del naixement de la Llei de prevenció de riscos laborals l’any 1995, totes les empreses, i la societat en el seu conjunt, es veuen en la necessitat de crear un clima de seguretat a la feina. És per això que el llibre intenta fomen-tar la tasca de consciència preventiva: s’estudien conceptes bàsics de prevenció, s’analitza el marc normatiu de la pre-venció de riscos i els factors de risc derivats de les condici-ons del treball. A banda, es dedica una unitat a estudiar un aspecte tan important en la prevenció com és la gestió dels riscos a l’empresa. Finalment, permet conèixer com gestio-nar els plans de seguretat en l’empresa i actuar en possibles situacions d’emergència.

Les autores

www.mcg

raw-h

ill.es

4

Índex

Relacions laborals i la seva normativa1. Què és el dret? El dret laboral ....................82. La relació juridicolaboral comuna ............. 113. Les normes internacionals i comunitàries ....144. La Constitució espanyola del 1978 ........... 155. Els poders i grups socials amb capacitat

per elaborar normes laborals ................... 166. Elements reguladors de la relació laboral .. 197. Principis d’aplicació de les normes laborals .208. Jurisdicció i administració laboral ............ 21

Síntesi ...................................................24Test de repàs ..........................................25Comprova el teu aprenentatge .................26

El mercat laboral1. Oferta i demanda de treball ....................282. Grups de població .................................303. Accés al mercat laboral ...........................324. Eines d’accés al mercat ...........................365. Proves de selecció ..................................406. Formes de promoció professional on line ....43


Classificació i modalitats dels contractes de treball1. Classificació dels contractes de treball ......502. Modalitats dels contractes de treball .........513. Altres tipus de contractes .........................63


Drets i deures laborals i el contracte de treball1. Drets i deures de l’empresari ....................702. Drets i deures del treballador ...................723. El contracte de treball .............................80


L’ordenació del temps de treball1. La jornada laboral ..................................90

2. El treball nocturn i el treball per torns ........92

3. La reducció i l’adaptació de la jornada laboral ..............................93

4. Les hores extraordinàries .........................96

5. Els permisos retribuïts ..............................98

6. Les vacances anuals retribuïdes ..............100

7. Les festes laborals ................................. 102

8. El calendari laboral .............................. 102

Síntesi .................................................103

Test de repàs ........................................104

Comprova el teu aprenentatge ...............105

El salari i la nòmina1. El rebut del salari .................................108

2. Les percepcions salarials ....................... 110

3. Percepcions no salarials .........................113

4. Deduccions .......................................... 114

5. Bases de cotització, tipus i quotes amb retribució mensual ..........................115

6. Bases de cotització, tipus i quotes amb retribució diària ............................ 121

Síntesi ................................................. 124

Test de repàs ........................................ 125

Comprova el teu aprenentatge ............... 126

Modificacions, suspensions i extincions de les relacions laborals

1. Modificació de les condicions de treball... 128

2. Suspensió del contracte de treball ........... 134

3. L’excedència ........................................ 135

4. L’extinció del contracte de treball ............ 137

5. Causes d’extinció del contracte de treball . 139

6. L’acomiadament ................................... 142

Síntesi .................................................144

Test de repàs ........................................145


1

2

3

4

5

6

7

www.mcg

raw-h

ill.es

5

Índex

La Seguretat Social. Les prestacions de la Seguretat Social

1. La Seguretat Social. Organització i estructura ........................................... 148

2. Obligacions dels treballadors i els empresaris amb la Seguretat Social ... 150

3. Prestacions de la Seguretat Social........... 152

4. La incapacitat temporal (IT). Beneficiaris .. 153

5. La prestació per atur ............................. 160

6. La prestació per jubilació....................... 163

Síntesi ................................................. 164

Test de repàs ........................................ 165


Treball en equip i resolució de conflictes1. Grups i equips de treball ....................... 168

2. Les relacions a l’empresa ....................... 170

3. El clima laboral .................................... 171

4. La comunicació en l’àmbit laboral ........... 172

5. Els conflictes laborals i la seva resolució .. 173

6. La representació laboral dels treballadors a l’empresa.................. 177

7. La negociació col·lectiva ....................... 181

Síntesi ................................................. 184

Test de repàs ........................................ 185


Seguretat i salut laboral. Conceptes bàsics1. Salut i treball ....................................... 188

2. Prevenció de riscos laborals: conceptes bàsics .................................. 189

3. Marc normatiu de la prevenció de riscos laborals ................................. 194

Síntesi ................................................. 199

Test de repàs ........................................200


Factors de risc derivats de les condicions de treball

1. Factors de risc derivats de les condicions de seguretat ...............204

2. Factors de risc derivats de la càrrega de treball ........................206

3. Factors de risc derivats de les condicions de l’ambient de treball ...208

4. Factors de risc derivats de l’organització del treball ................... 219

Síntesi .................................................220

Test de repàs ........................................ 221


Gestió de la prevenció a les empreses1. L’avaluació de riscos.

Les tècniques emprades .........................224

2. Sistema de gestió de la prevenció ...........228

3. Investigació d’accidents ......................... 231

Síntesi .................................................240

Test de repàs ........................................ 241


Plans de seguretat i primers auxilis1. El pla d’autoprotecció a l’empresa ..........244

2. Senyalització de seguretat .....................249

3. Primers auxilis. Conceptes generals ......... 251

4. Primeres actuacions davant els ferits ........254

5. La farmaciola de l’empresa ....................259

Síntesi .................................................260

Test de repàs ........................................ 261


Annex1. Annex .................................................263

8

9

10

11

12

13

A

www.mcg

raw-h

ill.es

6

Com s’utilitza aquest llibre

Desenvolupament dels contingutsDrets i deures laborals i el contracte de treball4

82

3.2. Capacitat per contractar de l’empresari

Es tenen en compte dos supòsits:• L’empresari com a persona física.• L’empresari com a persona jurídica.

El menor de 18 anys no emancipat només pot contractar laboralment un treballador per mitjà del seu representant legal, siguin els pares, pare o mare, o un tutor.Cal tenir en compte que l’edat mínima d’afiliació al RETA (Règim Especial de Treballa-dors Autònoms) són els 18 anys.

Així, l’Administració pública pot actuar com a empresària i establir contractes de treball, per exemple, en el cas del personal laboral (no funcionari) d’un ajuntament.En l’àmbit privat són persones jurídiques les societats anònimes (S A) i les limitades (S L), però també les comunitats de béns (com els copropietaris d’un edifici o les agrupacions temporals d’empreses o els hereus d’una herència jacent).Quan s’ha de construir una gran obra pública, una nova línia de tren o un embassa-ment, diverses empreses s’uneixen per dur a terme les obres. És el que es coneix com una agrupació temporal d’empreses. En aquests casos, el cap del treballador és aquesta agrupació, que és persona jurídica.També ho són les empreses de treball temporal (ETT), que contracten treballadors per cedir-los amb caràcter temporal a altres empreses. El cap del treballador cedit és l’ETT i no l’empresa on ha anat a parar.Finalment, també poden contractar i actuar com a empresaris les ONG, els partits polí-tics, els sindicats i els col·legis professionals.

Fig. 4.5. L’empresari pot actuar com a persona física o com a persona jurídica.

Es considera persona física en aquest sentit aquella que és major d’edat o bé me-nor emancipada o que hagi obtingut el benefici de la majoria d’edat; té capacitat plena de contractar.

S’entén per persona jurídica els ens públics (Estat, comunitats autònomes, província, municipi, etc.) i privats (societats civils, mercantils, etc.) als quals les normes jurídi-ques reconeixen capacitat per ser titulars de drets i contraure obligacions.

En la condemna penal amb pena accessòria o principal d’inhabilitació especial per a la indústria o el comerç, en allò que tingui relació amb el delicte comès a vegades, a la persona que ha comès el delicte, a més de ser-li imposada una determi-nada pena (principal), se n’hi imposa una altra d’accessòria. Imagineu-vos una persona pro-pietària d’una botiga que ven objectes robats; si es prova que l’han condemnada per un delicte relacionat amb aquest fet, segu-rament se li prohibirà, a més, tornar a vendre durant un temps.

Sabies que...?

Si acomiaden el conserge o porter d’un bloc de pisos i ell vol reclamar perquè no hi està conforme, contra qui ho haurà de fer? Qui és el seu cap?

Solució

En aquest cas, seria el president o presidenta de la comunitat de veïns, que és una entitat reconeguda com a persona jurídica.

Cas pràctic 7

10. En Maties treballa a les obres per construir l’autopista Nord-Sud per a una agrupació temporal d’empreses, formada per grans constructores. Com que li deuen tres mesos de salari, decideix reclamar a la constructora més gran del mercat de les obres públiques i la cons-

trucció (demandar-la), ja que entén que ho pot fer, per-què totes formen part d’aquesta agrupació.a) Creus que és correcte que en Maties només reclami

a la constructora més gran?b) Per què?

Activitats

Presentació de la unitat 1Unidad

Relacions laborals i la seva normativa

En aquesta unitat aprendrem a:

• Tenir unes nocions generals sobre dret i la transcendència d’aquest en la nostra vida quotidiana.

• Centrar-nos en el dret laboral, explicant la seva gènesi i les fites més rellevants al llarg de la història.

• Identificar les fonts del dret laboral, la jerarquia normativa i els principis d’aplicació de les normes laborals.

• Distingir els principals organismes que intervenen entre els empresaris i els treballadors.

• Localitzar recursos relacionats amb l’àmbit laboral a la xarxa, per a mantenir-nos informats.

I estudiarem:

• Què és el dret? El dret laboral.• La relació juridicolaboral comuna.• Les normes internacionals i comunitàries.• La Constitució espanyola del 1978.• Els poders i grups socials amb

capacitat per elaborar normes laborals.• Elements reguladors

de la relació laboral.• Principis d’aplicació

de les normes laborals.• Jurisdicció i administració

laboral.

Final de la unitatSíntesi

Esquema resum dels continguts estudiats al llarg de la unitat.

Test de repàs

Ajuda a detectar llacunes i a comprovar coneixements.

Comprova el teu aprenentatge

Activitats finals agrupades per criteris d’avaluació.

Relacions laborals i la seva normativa1

24

Síntesi

Poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes

Jurisdicció

Poder legislatiu• Lleis orgàniques• Lleis ordinàries

Poder executiu• Reials decrets llei i reials decrets

llei legislatius• Reials decrets o reglaments

La negociació col·lectivaEls convenis col·lectius

Què regula la relació laboral?

Principis d’aplicació de les normes laborals

• De la norma més favorable• De la condició més beneficiosa o

de drets adquirits• Irrenunciabilitat de drets

Els contractes

El costum

La jusrisprudència

Els principis generals del dret

Tribunals laborals• Jutjat social• Sala social audiència

nacional

• Sala social tsj ccaa• Sala social del Tribunal

Suprem

Administració laboral• Serveis d’ocupació• Fons de garantia

salarial (fogasa)• Institut Nacional de la

Seguretat Social (inss)

• Serveis d’assistència social• Tresoreria general

de la Seguretat Social• Inspecció de treball• Entitats col·laboradores

La relació jurIdicolaboral comuna és:personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri, dependent

S’hi aplica el dret laboral

Les relacions laborals especials:S’hi aplica una normativa pròpia

Relacions excloses:No s’hi aplica el dret laboral

Què és el dret? Tipus

Dret públic – Interessos col·lectiusDret• Constitucional• Administratiu

• Fiscal• Penal

• Processal• Internacional públic

El dret laboral Té naturalesa mixta

Dret privat – Interessos particularsDret• Civil • Mercantil • Internacional privat

Les normes internacionals• Tractats i convenis

La normativa comunitària• Reglaments • Directives

La Constitució espanyola de 1978Norma fonamental

25

1Relacions laborals i la seva normativa

Test de repàs1. El Dret laboral i la seva normativa han existit sempre?

a) Sí, prové de l’època dels romans.b) No, abans de l’aparició de les primeres normes es

regulava per l’article 1544 del Codi Civil.c) Sí, però va aparèixer en la II República espanyola.

2. Són subdivisions del dret públic:a) Dret processal, dret civil.b) Dret Mercantil, dret fiscalc) Dret Adminsitratiu, dret fiscal.

3. Quines són les característiques que ha de reunir una feina per considerar-la relació juridicolaboral?a) Personal, exclusiva, lliure i gratuïta i autònoma.b) Dependent, personal, gratuïta, exclusiva i voluntària.c) Personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri i

dependent.

4. La relació laboral d’una esportista professional és:a) No és una relació laboral.b) És una relació laboral especial.c) És una relació labora comuna.

5. La Teresa és voluntària a l’ONG Metges solidaris, on va els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva relació és laboral?a) Sí.b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a

títol d’amistat…. c) Depèn de si rep instruccions del cap de l’ONG o no.

6. Les normes internacionals s’aplicaran a l’Estat espanyol:a) Quan hagin estat aprovades pel Congrés i el Senat.b) Directament, no cal cap tràmit.c) Quan el rei les hagi supervisades.

7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a la seva aplicació l’elaboració d’una llei per cada Estat membre.a) Fals, s’apliquen directament en cada Estat membre,

sense necessitat d’elaborar cap norma.b) Per a aplicar un reglament comunitari, caldrà que

cada Estat membre promulgui una llei orgànica.c) Només hauran de legislar aquells Estats escollits per

la UE per a aplicar el reglament.

8. La comissió paritària d’un conveni col·lectiu s’encarrega de:a) Vigilar que es compleixi el conveni.b) És la part que representa els empresaris.c) S’encarrega d’interpretar i/o aclarir el contingut del

conveni.

9. L’article 27 de la Constitució espanyola recull com a dret fonamental el dret a l’educació. Per quin tipus de llei s’haurà de regular?a) Per un reial decret llei.b) Per un reglament.c) Per una llei orgànica.

10. El poder executiu es podria identificar amb:a) Tribunals.b) Parlament.c) Govern.

11. Quina és la funció dels tribunals laborals?a) Coneix i resoldre els conflictes laborals.b) Legislar.c) Inspeccionar les empreses.

12. És el CEMAC un tribunal laboral?a) No.b) Sí.c) És un organisme de naturalesa mixta, és mig tribunal,

mig òrgan administratiu.

13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament amb el qual no estic d’acord?a) 20 dies hàbils.b) 25 dies hàbils.c) Un any.

14. El mes d’agost és hàbil (és a dir, es treballa) per recla-mar contra un acomiadament?a) No, fan vacances.b) Sí.c) No, s’ha d’anar al jutjat de guàrdia.

15. Quin organisme es fa càrrec del pagament de part de la indemnització que correspon a un treballador que ha estat acomiadat en cas d’insolvència de l’empresari, o sigui, que no tingui cèntims per pagar?a) Cap organisme se’n fa càrrec.b) La Tresoreria general de la Seguretat Social.c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.


26

Comprova el teu aprenentatgeConcretar què és el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la relació jurídicolaboral comuna

1. Analitza si és possible que un treballador pugui enviar en el seu lloc a una altra persona perquè desenvolupi la seva feina.

2. Quin tipus de dret regularia...?a) L’elaboració d’un estatut d’autonomia.b) L’accés a la funció pública. Vull ser funcionari.c) El procediment i passes a seguir (per exemple:

el tribunal competent, el lloc d’interposició de la demanda…) per reclamar contra la decisió de l’empresari d’acomiadar-me de la feina i que jo con-sidero inapropiada.

d) La determinació dels descansos, hores extraor-dinàries, festius, mobilitat geogràfica....

e) L’elaboració d’un tractat internacional entre l’Estat espanyol i qualsevol altre país en matèria de Segu-retat Social.

f) La determinació de la pena que m’imposaran per cometre algun delicte.

g) Per patentar una patent o marca.h) La successió/herència d’un parent meu resident i

mort a l’estranger sense hereus directes.i) Tot el que fa referència a una adopció a Espanya.

3. És possible aplicar les normes de dret laboral a una persona que estigui treballant sense contracte de tre-ball?

4. Analitza si és relació laboral comuna, especial o és una relació exclosa del dret laboral:a) Una actriu que actua en una pel·lícula.b) Un funcionari públic.c) Un transportista amb autorització adminsitrativa i

que transporta les mercaderies de diversos clients, i es queda amb els diners del port.

d) Un pintor que està pintant un domicili particular. e) Un noi que està treballant de dependent a la botiga

d’electrodomèstics del seu cosí.f) Una professora de religió.g) Un oficial de 1a d’una fàbrica de cotxes.

5. Fent servir el quadre de la taula 1.2 de localització del parentesc, determina quin grau de parentesc tens amb el teu cosí i si podries treballar per a ell i si aquest tre-ball es consideraria relació laboral.

6. I si és tractés dels teus oncles?

Identificar la jerarquia de les normes internes, els principis d’aplicació de les normes laborals i reconèixer la jurisdicció i administració laboral per a un eventual ús

7. L’article 28.1 de la Constitució espanyola regula en el seu apartat de drets fonamentals del ciutadà l’exercici del dret a la llibertat de sindicació. Quin tipus de llei caldrà per regular aquest dret?

8. Pot un treballador renunciar a les seves vacances? En cas negatiu:a) L’empara algún principi d’aplicació de les normes

laborals ? b) Quin?

9. Seria vàlid un reial decret llei de mesures urgents sobre el foment de l’ocupació i protecció en matèria d’atur? Per què?

10. És possible derogar (deixar sense efecte) per reial decret una llei ordinària?

11. Ordena de major a menor ordre jeràrquic les normes següents:

• Reial decret 1006/1985, Llei orgànica 11/1985.

• Conveni col·lectiu de treball del sector, Llei 43/2006.

• Constitució espanyola.

12. Completa les frases següents de l’apartat que comença amb la frase següent:a) Tot i així, s’ha de tenir en compte que en la majoria

de casos, abans d’anar als tribunals caldrà intentar…b) No sempre s’ha de passar pel CEMAC: en cas que

reclami perquè, per exemple, no estic conforme amb les vacances assignades…

c) En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, s’ha d’interposar una…

13. A quin organisme de l’adminsitració laboral m’hauré d’adreçar si vull...?a) Fer un escrit contra la decisió de denegar-me la pres-

tació d’atur sense una base fonamentada. b) Iniciar un expedient per cobrar en concepte

d’indemnització per comiat impagat i després d’haver estat declarat insolvent l’empresari.

c) Tramitar una pensió per orfenesa. d) Saber quin CAP (centre d’atenció primària, metges

de capçalera) em correspon després del canvi de domicili.

14. Pot un inspector de treball visitar una empresa i com-provar si hi ha treballadors sense contracte de treball?

Aquí trobaràs els criteris d’avaluació de la unitat.

A més, t’avancem els continguts que s’hi desenvoluparan.

Permeten treballar els continguts a mesura que es van explicant, i asseguren un aprenentatge progressiu.

Activitats

Apliquen els coneixements adquirits a problemes i si-tuacions reals de l’entorn professional.

Cas pràctic 1

Una exposició clara i concisa de la teoria, acompa-nyada de requadres que ajuden a la comprensió dels aspectes més importants: Sabies que...?, Important, Vo-cabulari, Claus i consells, CEO, Web, Exemples…

Sabies que...?

www.mcg

raw-h

ill.es

1Unitat

Unitat formativa 1

Relacions laborals i la seva normativa

En aquesta unitat aprendrem a:

• Tenir unes nocions generals sobre dret i la transcendència d’aquest en la nostra vida quotidiana.

• Centrar-nos en el dret laboral, explicant la seva gènesi i les fites més rellevants al llarg de la història.

• Identificar les fonts del dret laboral, la jerarquia normativa i els principis d’aplicació de les normes laborals.

• Distingir els principals organismes que intervenen entre els empresaris i els treballadors.

• Localitzar recursos relacionats amb l’àmbit laboral a la xarxa, per mantenir-nos informats.

I estudiarem:

• Què és el dret? El dret laboral.• La relació juridicolaboral comuna.• Les normes internacionals i comunitàries.• La Constitució espanyola de 1978.• Els poders i grups socials amb

capacitat per elaborar normes laborals.• Elements reguladors

de la relació laboral.• Principis d’aplicació

de les normes laborals.• Jurisdicció i administració

laboral.

www.mcg

raw-h

ill.es


8

1. Què és el dret? El dret laboralLa persona que viu en societat necessita un ordre, unes «regles de joc» que organitzin el seu comportament.

Fixeu-vos que quan juguem a futbol apliquem unes regles del joc que ens determinen, per exemple, quan estem en fora de joc. Aquestes regles ens donen seguretat i ens diuen quines conseqüències comporta no complir-les, com, per exemple, anul·lar un gol. D’aquí en sorgeix la necessitat de l’existència del dret com un conjunt de disposicions jurídiques que tenen per objecte la regulació de la vida en totes les seves formes.

Cal diferenciar, però, les normes jurídiques del que anomenem usos socials, com, per exemple, vestir de negre quan s’està de dol per la mort d’algú, donar-se la mà en un acord o fer-se dos petons en saludar-se.

Les normes jurídiques són imperatives —s’han de complir obligatòriament—; si no les complim, ens imposaran una sanció o una multa. Això no passa pas en el cas dels usos socials (si volem guardar dol, ho fem, i si no volem, no).

Des que naixem (inscripció del naixement al Registre Civil) fins que morim (certificat de defun-ció al Registre Civil), el dret està present a les nostres vides. D’aquesta manera, qüestions com ara el fet de treure’s el car-net de conduir impliquen estu-diar el Codi de circulació, com passa en tantes altres situacions que podríem esmentar i que van lligades al dret.

Sabies que...?

Dret laboral o del treball

Empresa Treballador

Dret privat Dret públic

Estat

té naturalesa mixta

regula la relació entre regula la relació entre

Fig. 1.1. Esquema de la naturalesa mixta del dret laboral.

El dret laboral o del treball és el conjunt de normes que regulen les relacions nas-cudes de la prestació de serveis personal, lliure, per compte aliè, remunerat i en situació de subordinació o dependència.

Aquest dret es troba entre el dret públic i el privat. És dret privat perquè regula la relació entre dos particulars (empresari i treballador), i és dret públic perquè l’Estat hi intervé mitjançant normes de compliment obligat que regulen aquesta relació entre dos particulars.

www.mcg

raw-h

ill.es

9


Podem classificar el dret en públic i privat, que a la vegada recullen els tipus de dret que es mostren en la taula següent:

Dret públic

S’ocupa dels interessos col·lectius

Dret constitucional Dret penal

Principalment regula l’organització de l’Estat i les comunitats autòno-mes i estableix els drets bàsics dels ciutadans. Per exemple: Constitució espanyola.

Eminentment, regula les conductes que poden constituir delictes o faltes.Per exemple: Codi penal.

Dret administratiu Dret processal

Generalment regula l’organització de les administracions públiques, estatals, autonòmiques i locals (ajuntaments...) i la seva relació amb els administrats. Per exemple: Llei de la funció pública. L’haureu de conèixer si voleu ser funcionaris.

Es dedica a regular l’organització dels tribunals (número, nom...) i el procediment que cal seguir davant d’aquests tribunals quan ens hi adrecem. S’ha de tenir present que reclamar per un acomiadament requereix un procediment diferent que reclamar per les vacances. Per exemple: Llei de procediment laboral.

Dret fi scal Dret internacional públic

Fa referència, majoritàriament, a la regulació de tot allò relatiu a l’ingrés, la gestió, etc., dels impostos. Per exemple: Llei de l’IRPF.

Es dedica a les relacions i els confl ictes entre els estats i altres orga-nismes supranacionals, com ara la UE. Per exemple: com s’elaboren els tractats internacionals.

Dret privat

S’ocupa dels interessos dels particulars

Dret civil Dret internacional privat

Acostuma a regular tot el que fa referència a la persona, la família (divorcis, adopcions...), béns, patrimoni i successions o herències.Per exemple: Codi civil. Regula les relacions i els confl ictes entre persones de diferents estats

i, per tant, diferents ordenaments jurídics. Per exemple: què heu de fer per cobrar l’herència que heu rebut d’un familiar que vivia a Suïssa.

Dret mercantil

Conjunt de normes que regulen els actes de comerç o l’activitat econòmica empresarial. Per exemple: una empresa que fa fallida. En aquest cas, hauríem de consultar la Llei concursal.

Taula 1.1. Esquema bàsic del dret públic i del dret privat.

1. A quin tipus de dret s’adscriuen els casos següents?a) Vols recórrer una multa que t’ha imposat Hisenda per fer malament la decla-

ració de la renda.

b) Voldries divorciar-te de la teva parella.

c) Has rebut una herència de la teva tieta que vivia a França des de fa anys i que ha mort recentment.

2. Diferencia, de les situacions següents, quan estem davant del dret laboral en el seu vessant privat/públic:a) Quan el Govern fixa el salari mínim interprofessional (SMI).

b) En la signatura del teu contracte de treball.

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es


10

A. Per què la definició de dret laboral és tan llarga?

Perquè no val qualsevol tipus de treball efectuat, ja que la feina realitzada ha de te-nir totes les característiques que s’hi esmenten. Tanmateix, en els casos en què no les compleixi, també s’aplicarà el dret laboral quan es consideri convenient. Us heu parat a pensar què passaria si algú treballés complint totes les condicions esmentades però sense contracte de treball? Quins serien els seus drets si l’acomiadessin?

Utilitzant aquesta definició es pot provar que existeix una relació laboral i, si això és així, podem aplicar el dret laboral. D’aquesta manera podria reclamar i segurament tindria dret a una indemnització, que el fessin fix, o comprovar si ha completat el temps suficient per cobrar l’atur, etc.

Un cop vista la importància que té que un determinat tipus de treball tingui una sèrie de característiques que cal concretar, i si es verifica que les compleix, estarem davant d’una relació juridicolaboral. Llavors, el dret laboral és aplicable i ens empara.

B. Quan sorgeix el dret laboral?

És una branca del dret relativament jove que va néixer de la necessitat de compensar la desigualtat existent en la relació laboral.

La revolució industrial, iniciada al Regne Unit (Gran Bretanya) al segle XVIII i que es va anar estenent a tot el continent, portava aparellades unes condicions de treball molt du-res, caracteritzades pel treball infantil, la manca de descansos i vacances, les jornades laborals extensíssimes de 12 a 19 hores diàries, la no-remuneració dels dies de descans, entre d’altres.

Per millorar aquestes condicions, les primeres normes estatals es van adreçar a protegir els col·lectius més dèbils, com és el cas de la primera llei espanyola (del 24 de juliol de 1873) que fixava l’entrada al món laboral als deu anys.

Fig. 1.2. Condicions de treball en una fàbrica del s. XIX.

Fig. 1.3. El dret laboral en la història: un abans i un després.

Abans

Fites en la història del dret laboral espanyol

Després

Abans de l’aparició de les primeres normes sobre dret laboral s’utilitzava el contracte civil d’arrendament d’obra i servei, article 1544

del Codi Civil, segons el qual una de les parts s’obliga a executar una obra o a prestar un servei

a una altra per un cert preu.

• Llei de 26 de juliol de 1878, sobre la prohi-bició als menors de setze anys de realitzar treballs d’equilibri, força o dislocació.

• Llei de 13 de març de 1900, sobre treball dels menors i descans de la dona.

• Llei de 3 de març de 1904 i Decret de 19 d’abril de 1905, sobre descans dominical.

• RD 1 de març de 1906, sobre la Inspecció de Treball.

• RD 3 d’abril de 1919, que estableix la jornada màxima de 8 hores diàries.

• Decret llei de 12 de juny de 1931, que va crear l’assegurança d’accidents a l’agricultura, que s’estengué a la indústria l’any 1933.

• La Constitució espanyola de 1978.• L’Estatut dels treballadors de 1980 i les seves

successives reformes.• La Llei orgànica de llibertat sindical de 1985.

3. Entreu en el següent enllaç, pertanyent a l’Organit-zació Internacional del Treball, seguint el següent itinerari: Multimedia-Video, i seleccioneu un documental. Un cop visio-nat, realitzeu un debat a classe i traieu-ne con-clusions tenint en compte l’evolució del dret labo-ral i la situació històrica actual.http://www.ilo.org/glo-bal/about-the-ilo/mul-t imedia/video/public-service-announcements/lang--es/index.htm.

Activitatswww.m

cgra

w-hill.

es

11


2. La relació juridicolaboral comunaEl treball objecte d’una relació que el dret laboral pren en consideració ha de ser perso-nal, voluntàriament prestat, per compte aliè, retribuït i dependent. Ara analitzarem cada una d’aquestes característiques.

Fig. 1.4. Característiques de la relació juridicolaboral comuna.

Treball sotmès al dret laboral

Personal RetribuïtVoluntari Per compte d’altri Dependent

Característiques del treball

• Personal: el treball l’heu de fer vosaltres mateixos, ningú no us pot substituir. Exis-teix l’obligació insubstituïble de realitzar personalment el treball.

• Voluntari: ningú no us pot forçar a treballar. Ni podeu celebrar un contracte per a tota la vida.

• Retribuït: el treballador ha de cobrar un salari per la seva feina.

• Per compte d’altri: l’empresari s’enduu els beneficis del vostre treball, però també n’assumeix els riscos (paga l’assegurança del cotxe de l’empresa; si necessiteu roba o equips de protecció per realitzar la vostra feina, com, per exemple, unes botes especials, ho ha de pagar ell, etc.).

• Dependent: el treballador està sotmès al poder d’organització (se li imposa un horari de treball determinat, un lloc on l’ha de dur a terme, se li donen ordres de com l’ha de fer, etc.) i disciplina de l’empresari (el pot arribar a acomiadar en casos d’indisciplina).

4. Llegeix aquest article de l’Estatut dels treballadors i respon:

a) Pots localitzar totes les característiques enume-rades?

b) En trobes a faltar cap?

Article 1. Àmbit d’aplicació

1.1 Aquesta Llei és aplicable als tre-balladors que volun-tàriament prestin serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari.

Activitats

En Manel realitza transports per a l’empresa Transportable, S A amb el camió pro-pietat d’aquesta empresa. Així, el seu cap li confecciona la ruta que ha de seguir i les comandes que ha de lliurar; per això cobra un sou. Un dia que volia que el seu cosí el substituís per dedicar-se a altres tasques, l’empresa li ho va prohibir.

Estem davant d’una relació juridicolaboral?

Solució

Sí, perquè podem aplicar totes les característiques del treball. En primer lloc, el ca-mió és de l’empresari, en paga l’assegurança i les reparacions; per tant, en Manel treballa «per compte aliè». A més, li dóna les ordres, li confecciona les rutes, les comandes que ha de lliurar, etc.; això és la característica de dependència. També és retribuït, ja que cobra un sou, i evidentment és voluntari, atès que ningú no l’ha obligat a acceptar aquesta feina. I finalment és personal: els transports els ha fet ell mateix, ja que quan va proposar que el substituís el seu cosí l’empresa s’hi va negar.

Cas pràctic 1

www.mcg

raw-h

ill.es


12

2.1. Les relacions laborals especials

Les relacions laborals especials són aquelles que, si bé no compleixen totes les caracte-rístiques que hem estudiat (personal, voluntari...) per considerar-les una veritable relació laboral, es regeixen per la seva pròpia normativa.

Per a tot allò que no reculli aquesta normativa, s’aplica l’Estatut dels treballadors.

Fig. 1.5. Els esportistes estan subjectes a una relació laboral especial.

Aquestes relacions especials són:

• Personal d’alta direcció.

• Servei de la llar familiar.

• Penats en institucions penitenciàries.

• Esportistes professionals.

• Artistes en espectacles públics.

• Persones que intervenen en operacions mercantils per compte d’un empresari sense assumir-ne el risc i la ventura.

• Treballadors discapacitats que prestin servei en centres especials d’ocupació.

• Estibadors portuaris.

• Advocats que prestin servei en despatxos d’advocats individuals o col·lectius.

• La relació laboral de residència per a la formació d’especialistes en ciències de la salut (els metges MIR).

• Professorat de religió.

• Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relació laboral de caràcter especial per una llei. P. ex.: el personal de seguretat, els socis de treball de qualsevol cooperativa…

El servei a la llar familiar és una relació laboral especial. La seva normativa específica recull que entre jornada i jornada han de transcórrer deu hores de descans. En canvi, un treba-llador sotmès a la relació labo-ral comuna no especial tindria dotze hores de descans, perquè així ho estableix l’Estatut dels treballadors.Si aquest treballador de la llar familiar vol saber, per exemple, com es regulen les hores extraor-dinàries (com es compensen, etc.), ha de consultar directa-ment l’Estatut dels treballadors, ja que la normativa específica que li correspon (un reial decret propi) no regula aquest aspecte.

Exemples

Si un treballador realitza la seva feina per a una empresa des de casa seva i no és autònom ni freelance, pot estar sotmès a les normes del dret laboral?

Solució

La resposta la trobem al Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors:

Article 13. Treball a distància

Tindrà la consideració de treball a distància aquell en què la prestació de l’activitat laboral es realitzi de manera pre-ponderant al domicili del treballador o en el lloc lliurement triat per aquest, de manera alternativa al seu desenvolupament presencial en el centre de treball de l’empresa.

Llegint aquest article apreciem que no necessàriament s’haurà d’anar a treballar al local o les oficines de l’empresa que ens contracta, es podrà treballar des de casa o en el lloc acor-dat. Per tant, mancaria la característica de dependència estu-diada, i tot i aquesta mancança, s’aplica el dret laboral.

Cas pràctic 2www.mcg

raw-h

ill.es

13


2.2. Relacions excloses del dret laboral

Potser hi ha relacions laborals que compleixen totes les característiques exposades, però que, per raons socioeconòmiques, han estat excloses de la llei laboral.

Fig. 1.6. Esquema de la classificació de les relacions laborals.

Relacions laborals Relacions no laborals

Comuna Estatut dels treballadors

Especial Regulació pròpia

Altres normes Mai dret laboral

• Treballs realitzats a títol d’amistat, benvolença o bon veïnatge. Col·laborar amb una ONG seria un exemple de treball efectuat per benvolença.

• Agents comercials que intervenen en operacions mercantils assumint-ne el risc. Per entendre la diferència amb altres agents, fixeu-vos en l’exemple següent: en el primer cas, el representant només cobra la comissió dels productes que li compren els clients; en l’altre cas, el representant cobra un salari, amb independència de si el client paga o no la comanda.

• Transportistes amb autorització administrativa. Poden utilitzar l’autorització per fer transports per a clients diversos, i es queden els guanys del treball.

• Treballs per compte propi (autònom). Al paleta que m’ha fet les obres de la cuina li pago l’obra, però no tinc l’obligació de donar-lo d’alta a la Seguretat Social.

Els TRADE (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents) són una categoria singular de treballadors autònoms, als quals se’ls aplica el règim comú establert per l’Estatut de Treball Autònom. Un TRADE és una persona física que treballa per a un client, ja sigui persona física o jurídica, i en percep almenys el 75 % dels seus ingressos d’aquesta activitat, la qual executa de manera personal, directa i predomi-nantment per al seu client.

Aquestes relacions no laborals són les següents:

• Funcionaris públics.

• Prestacions personals obligatòries (l’antic servei militar o prestació social substitutòria, un ajuntament que fa una crida per reparar els danys produïts per una catàstrofe natural, etc.).

• Consellers en societats, quan no facin cap altra activitat a l’empresa.

• Treballs familiars, llevat que es demostri que es paga un salari. Es consideren fami-liars, sempre que convisquin amb l’empresari, el cònjuge, els descendents, els ascen-dents i la resta de parents per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclòs, i, si escau, per adopció.

Grau Titular/cònjuge

1r Pare/mare Sogre/sogra Fill/fi lla Gendre/nora

2n Avi/àvia Germà/germana Cunyat/cunyada Nét/néta

3r Besavi/besàvia Oncle/tieta Nebot/neboda Besnét/besnéta

4t Cosí/cosina

Taula 1.2. Quadre de localització dels graus de parentiu.

5. La Sara treballa per a dos fabricants de pernils dels quals té la represen-tació i es dedica a ven-dre els pernils amb el seu propi cotxe. S’organitza la jornada i les rutes que ha de fer, i cobra una comissió sobre les vendes (però només si els clients paguen la comanda feta; és a dir, si paguen el pernil que han comprat, cobra la comissió).a) De quin tipus de relació

estem parlant?

b) Estem davant d’una relació juridicolaboral o, en canvi, és una de les relacions excloses del dret laboral?

6. Els pagesos de la con-trada en època de sega acostumen a ajudar-se tots. D’aquesta manera, s’estableixen torns per anar a segar tots un dia a la finca del Xavier. Quan acaben van a la de la Maria, etc., sense cobrar res, ni sense la necessi-tat d’arribar a una hora determinada ni rebre cap indicació sobre la manera de segar per part del pro-pietari del camp.a) Estem davant d’una

relació juridicolaboral?

b) Si no, aleshores què és?

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es


14

3. Les normes internacionals i comunitàriesSón normes procedents d’organismes internacionals o que neixen dels acords que l’Estat espanyol subscriu amb altres estats.

Aquestes normes s’apliquen un cop han estat aprovades pel Congrés i el Senat, formen part del dret intern espanyol i prevalen (van primer) sobre la resta de normes de dret intern, ja que les disposicions només poden ser derogades (deixar sense efecte), modifi-cades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats internacionals, o seguint les normes generals del dret internacional públic.

3.1. Els reglaments i les directives de la Unió Europea

No hem d’oblidar que els diferents tractats de la UE, sobretot l’últim, el Tractat de Lis-boa de 2009, que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009, incorpora una sèrie de principis i determina uns objectius que integren la pròpia essència d’un sistema laboral modern. Es pot comprovar, per exemple, que una de les matèries en què la Unió té una competència molt més àmplia és en la política d’ocupació.

En l’àmbit en què està més avançada l’adaptació de les diferents normatives laborals dels estats membres a les directrius europees és en la prevenció de riscos laborals.

L’article 15 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix el següent:Llibertat professional i dret a treballar

1. Tota persona té dret a treballar i a exercir una professió lliurement triada o acceptada.

2. Tot ciutadà de la Unió té la llibertat de buscar una feina, de treballar, d’establir o de prestar serveis en qualsevol Estat membre.

3. Els nacionals de tercers paï-sos que estiguin autoritzats a treballar en el territori dels Estats membres tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles de què gaudeixen els ciutadans de la Unió.

Sabies que...?

Els reglaments s’apliquen directament en cada estat membre sense necessitat que s’aprovi prèviament en els seus parlaments cap mena de norma.

Les directives vinculen l’estat membre destinatari i l’obliguen a dictar normes o mo-dificar les seves lleis d’acord amb allò que disposen.

Fig. 1.7. El Parlament Europeu, amb seu oficial a Estrasburg, és una de les principals institucions legisladores de la UE, juntament amb el Consell de la Unió Europea.

3.2. Els convenis i les recomanacions de l’Organització Internacional del Treball (OIT)

L’OIT és un organisme dependent de l’Organització de Nacions Unides (ONU) format pels representants dels governs, els sindicats i les organitzacions d’empresaris dels estats membres. Elabora convenis i recomanacions per millorar les condicions de vida i labo-rals dels treballadors.

7. Entra al següent enllaç i explica amb les teves paraules quins són els diferents tipus d’actes legislatius de la Unió Europea:http://europa.eu/about-eu/basic-information/decision-making/legal-acts/index_es.htm.

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es

15


3.3. Els tractats o convenis internacionalsL’Estat espanyol signa tractats o convenis amb un altre estat (conveni bilateral) o amb més estats a la vegada (conveni multilateral), la majoria de les vegades amb la finalitat de protegir els interessos dels treballadors emigrants als països corresponents.

4. La Constitució espanyola de 1978És la norma fonamental i suprema del nostre ordenament jurídic. Cap altra norma no pot contradir-la. La Constitució recull un model democràtic de relacions laborals i dissenya un sistema de protecció dels drets laborals amb diferents graus de protecció, segons que es tracti de drets fonamentals (articles 14-29 i 30 de la CE) o no. La Constitució recull el dret a la igualtat, a la llibertat sindical i a la vaga que, per tant, esdevenen drets fona-mentals i gaudeixen de la protecció màxima per part del Tribunal Constitucional (recurs d’inconstitucionalitat i d’empara) i dels tribunals laborals (procediment preferent i sumari).La protecció màxima consisteix en el fet que si hi ha alguna llei que hi va en con-tra es pot posar en coneixement del Tribunal Constitucional (TC) per mitjà d’un recurs d’inconstitucionalitat, o si s’ha resultat perjudicat, també es té dret a denunciar-ho davant els tribunals laborals per mitjà d’un procediment anomenat preferent i sumari. Tot això vol dir que els jutges resoldran el conflicte passant per davant d’altres procediments. Finalment, també es pot presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.Pel que fa a la protecció mitjana (articles 35.1, 37.1, 37.2 i 38 CE), podem trobar els diferents drets i llibertats dels ciutadans amb contingut laboral, com ara el dret a la lliure elecció de professió o ofici i el dret a la negociació col·lectiva. En aquest cas, podem interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.I, finalment, hi ha els drets de protecció mínima, que són els principis rectors de la políti-ca social i econòmica (articles 40-42 de la CE). Per exemple, els poders públics han de garantir un sistema de Seguretat Social, la realització d’una política orientada a la plena ocupació, etc. Com podeu veure, són idees que es volen realitzar, però no es pot anar a demanar als tribunals si no hi ha una llei que les reculli expressament.

La Seguretat Social té signats convenis bilaterals amb Andorra, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Xile, la República Dominicana, l’Equador, els Estats Units, Filipines, el Marroc, Mèxic, Paraguai, el Perú, Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

Sabies que...?

No s’ha d’oblidar que la Constitució espanyola és la norma suprema; la resta de normes sempre l’hauran de respectar.

Important

El Joel sempre ha tingut el somni d’anar a treballar a Aus-tràlia, però té por de no tenir cap tipus de dret laboral allà.Creus que el Joel tindrà drets laborals si finalment decideix anar a viure a Austràlia?

SolucióEl Joel li planteja la qüestió a la seva professora de FOL i ella li comenta que l’Estat espanyol té establerts tractats internacionals o convenis bilaterals amb països extracomu-

nitaris per a la mobilitat dels seus treballadors. Austràlia és un dels països que tenen conveni amb Espanya, de manera que si el Joel viatgés allà podria treballar, i fins i tot podria optar a la jubilació si es quedés allà a viure per sempre.

La professora li comenta que pot trobar més informació a la següent pàgina web:

http://www.seg-social.es/Internet_1/Masinformacion/In-ternacional/Conveniosbilaterales/CBAust2k9/index.htm.

Cas pràctic 3

La Iolanda viu a una conca minera del nord de l’Estat es-panyol. Des de petita ha vist el pare, l’avi i els germans treballar-hi, però no ha estat fins ara, de gran, que ha de-cidit presentar-se a les proves de selecció. Un cop realitza-des les proves, i superades satisfactòriament, el capataç li comunica que la direcció no compta amb ella, ja que és l’unica dona que s’hi havia presentat i dubten de la seva validesa per desenvolupar la feina.

Creus que estem davant d’un cas de discriminació? Quina norma empararia la Iolanda en cas que volgués reivindicar el seu dret a treballar a la mina?

SolucióSí, es tracta d’un cas de discriminació. La Iolanda està emparada per la Constitució espanyola, i en concret per l’article 14 de la CE, que és un dret fonamental.

Cas pràctic 4

www.mcg

raw-h

ill.es


16

5. Els poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes laborals

Una de les característiques de l’estat democràtic modern és la divisió de poders. Els poders legislatiu i executiu elaboren normes, mentre que el judicial en garanteix el com-pliment.

Fig. 1.8. Separació de poders en l’estat democràtic.

Estat

Poder executiu Poder judicialPoder legislatiu

5.1. Poder legislatiu

Les encarregades de dur a terme aquesta funció són les Corts Generals, formades pel Congrés dels Diputats (Cambra Baixa) i el Senat (Cambra Alta). També s’inclouen els parlaments de les disset comunitats autònomes (CA). Les Corts Generals poden elaborar:

A. Lleis orgàniques

Són lleis que desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques de la Consti-tució, com, per exemple, la Llei orgànica de llibertat sindical (LOLS). Les lleis orgàniques també aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.

Per aprovar, modificar o derogar una llei orgànica, cal la majoria absoluta del Congrés dels Diputats (si hi ha 350 diputats, almenys 176 han de votar favorablement per apro-var la llei orgànica). Els parlaments autonòmics no poden promulgar lleis orgàniques. Un cop aprovades pel Congrés, cal que les lleis orgàniques siguin sancionades i pro-mulgades pel rei i surtin publicades en el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) per esdevenir normes aplicables.

Aquest tipus de lleis són molt importants, ja que si no existissin, cada vegada que se celebressin eleccions, el partit guanyador podria canviar les lleis i fer-les més favorables als seus interessos. Imagineu, per exemple, que modifiquessin la llei electoral per afavo-rir la seva reelecció.

B. Lleis ordinàries

S’anomenen així les lleis que regulen altres matèries que no són les que hem enumerat en l’apartat anterior.

Per aprovar una llei ordinària, només cal la majoria simple (que és la majoria dels vots dels membres presents) de les cambres.

La funció del poder legislatiu és elaborar, modificar o derogar lleis.

Per llei orgànica també es pot regular la iniciativa popular, que vol dir que si es recullen almenys 500 000 signatures es poden presentar proposicions de llei; tanmateix, la iniciativa popular no es pot fer servir en matèries pròpies de la llei orgànica.

Sabies que...?

Les lleis, els reials decrets llei, etc., s’identifiquen per un nom-bre separat per una barra, per exemple, Llei 43/2006, de 29 de desembre… El nombre indica que és la llei número 43 d’aquell any, o sigui, que abans ja se n’han aprovades 42.

Sabies que...?

www.mcg

raw-h

ill.es

17


5.2. Poder executiu

El poder executiu, constituït pel Govern central i els governs de les comunitats autòno-mes, és l’encarregat d’executar i fer complir les lleis. Per assolir aquest objectiu, elabora diversos tipus de normes, com ara ordres de les comissions delegades del Govern, ordres ministerials i resolucions. Les normes més importants que pot elaborar el poder executiu són les següents:

A. Reials decrets llei i decrets legislatiusSón normes amb rang de llei elaborades pel Govern (poder executiu) i conformes a la Constitució.

• Els reials decrets llei es dicten en cas de necessitat urgent i extraordinària. Posterior-ment i immediatament han de ser debatuts i aprovats pel Congrés. Finalment, han de ser convalidats en un termini de 30 dies.

• Els decrets legislatius són també elaborats pel Govern, després que les Corts Generals els hagin delegat prèviament.

Poden donar com a resultat el desenvolupament d’una llei de bases o un text refós.

B. Lleis de basesMolts cops s’han d’elaborar lleis que les Corts Generals no tenen temps de confeccionar. En aquests casos, les Corts donen unes instruccions o dicten les bases (llei de bases), per tal que el Govern, amb més personal disponible, les desenvolupi. Es pot comparar amb el que fa el professor quan encarrega un treball i indica el tema i els aspectes de què ha de tractar: un cop desenvolupades aquestes bases, el resultat serà el treball complet.

C. Text refós En altres casos, al legislador li falta temps per ordenar les diverses reformes que s’han anat produint al llarg del temps en una determinada llei i recollir-les en un sol text. D’aquí ve l’expressió text refós, que no és res més que copiar i enganxar els textos de les diferents reformes i rebutjar els textos que ja no valen (cosa que pot fer el mateix Govern). El mateix Estatut dels treballadors (també anomenat text refós de l’Estatut dels treballadors o TRET) i la Llei de la Seguretat Social en són exemples.

La raó de l’existència d’aquestes normes i de tot el que s’ha explicat és impedir que el Govern (poder executiu) envaeixi les competències de les cambres (poder legislatiu) i, també, les alliberi de feina, i, d’aquesta manera, tinguin més temps per dedicar-se a la seva funció legisladora.

D. Reglaments o reials decrets Els reglaments són aprovats pel Consell de Ministres. No tenen rang de llei i sovint serveixen per al desenvolupament de normes amb rang de llei. Un exemple de l’ús del reglament en matèria laboral són les relacions laborals de caràcter especial i que han estat regulades per decret.

L’executiu també pot elaborar ordres de les comissions delegades del Govern, ordres ministerials i resolucions.

L’any 2012 es va procedir a una nova reforma laboral que va modificar i va addicionar alguns articles de l’Estatut dels treballa-dors. Per això es va emprar el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, recollint posteriorment en la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, els canvis definitius. Apreciem doncs com el Congrés dels Diputats va convalidar el Reial decret llei i posteriorment es va transformar en una llei que ha modificat certs articles de l’Estatut dels treballadors.

Important

L’any 2000, davant la dis-persió de normes en matèria d’infraccions i sancions en l’ordre social, les Corts Generals van delegar en el Govern l’elaboració d’un text refós que les agrupés, i d’aquí va sortir el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, que actualment se segueix usant.

Sabies que...?

8. Respon les preguntes:a) Els parlaments de les comunitats autònomes poden promulgar i elaborar lleis

orgàniques?

b) Es pot aprovar un estatut d’autonomia per llei ordinària?

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es


18

5.3. La negociació col·lectiva i els convenis

El conveni col·lectiu està determinat per l’activitat principal de l’empresa i no per la feina desenvolupada pel treballador. Per exemple, un administratiu que treballi en un gimnàs privat es regirà pel conveni del sector de clubs esportius privats, i no pel d’oficines i despatxos.

Algunes empreses grans tenen un conveni col·lectiu propi; si no és així adopten el con-veni corresponent al sector en el qual desenvolupen la seva activitat (per exemple, el de les indústries químiques, siderometal·lúgiques, etc.). Quan treballem en una empresa cal saber quin conveni col·lectiu concret regula les relacions amb els treballadors. També és convenient saber si el conveni és aplicable a tot l’Estat espanyol (com ho és el d’arts gràfiques) o només en una comunitat autònoma o provincial (com és el cas de l’hoteleria o la construcció).

L’Estatut dels treballadors també admet els acords d’empresa sobre matèries concretes que el conveni col·lectiu no reculli. Per exemple, pot establir el sistema de classificació professional dels treballadors mitjançant categories o grups professionals, especificar què cal per ascendir de categoria professional o autoritzar un model de rebut de salaris diferent de l’oficial.

D’altra banda, la comissió paritària del conveni col·lectiu ens pot resultar molt útil. D’una banda està formada pels representants dels treballadors, i d’una altra pels representants dels empresaris que van negociar el conveni.

Les seves funcions poden ser molt variades: interpretació i aplicació de les clàusules del conveni, adaptació de les mateixes a problemes no previstos, precisió dels pactes, actualització d’acord amb els índexs disposats en el conveni, etc. Però no es poden intro-duir modificacions o alteracions en el conveni, ni abordar la negociació cap al futur: en els supòsits de conflicte col·lectiu relatiu a la interpretació o aplicació del conveni haurà d’intervenir la comissió paritària d’aquest amb caràcter previ al plantejament formal del conflicte en l’àmbit dels procediments no judicials o davant el tribunal competent.

Si hi ha dubtes sobre l’aplicació d’algun punt del conveni (per exemple, la regulació de les hores extraordinàries, que el treballador i el cap poden interpretar de manera dife-rent), també s’ha de consultar la comissió paritària. El mateix conveni col·lectiu en dóna l’adreça i indica el procediment que cal seguir per consultar-la.

Més enllà de la negociació col·lectiva, també poden aparèixer conflictes entre els membres d’un grup d’una empresa. Més endavant en el llibre trobaràs una unitat sen-cera sobre l’aparició i la resolució de conflictes, i sobre la importància del treball en equip.

A banda del poder legislatiu i executiu també s’elaboren normes laborals mitjançant els convenis col·lectius, que són pactes entre els representants dels treballadors i dels empresaris amb l’objectiu de fixar les condicions de treball. Es consideren autèntiques normes laborals i els contractes individuals de treball que celebrin em-presaris i treballadors no poden ignorar-ne l’existència. Els convenis col·lectius es negocien per a un període de temps.

El teu contracte de treball indica a quin conveni col·lectiu t’has d’adreçar per resoldre els dubtes que el contracte no aclareixi.

Important

9. Busca el conveni col·lectiu que creguis aplicable a la feina que faràs quan fina-litzis el CF que estàs estudiant. Llegeix-lo i consulta casos en els quals et pots trobar, com, per exemple, de quin permís gaudiràs si operen el teu pare o la teva mare.

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es

19


6. Elements reguladors de la relació laboralA continuació enumerem els elements que regulen les relacions entre empresaris i treba-lladors:

6.1. Els contractes

Tota relació laboral es regula mitjançant un contracte, un acord entre treballadors i empresaris que conté la voluntat d’ambdues parts. No és una norma jurídica, però se’n desprenen obligacions per part de les persones que el signen. Els estudiarem amb més deteniment en les unitats 4 i 5.

6.2. El costum

El costum és una norma no escrita que sorgeix de la mateixa col·lectivitat, per repetició d’una determinada conducta, i que es compleix amb el convenciment que és obligatòria. Hi ha normes (lleis, convenis col·lectius) que es remeten al costum; és a dir, en cas que no estigui establert com es resoldrà alguna situació, la mateixa norma remet als costums de l’empresa.

Per exemple, l’Estatut dels treballadors diu que el pagament del salari s’ha de fer de manera puntual i al lloc i la data pactats i, si no hi ha pacte, s’ha de fer d’acord amb el costum. És el cas d’una fàbrica de ceràmica de Castelló que acostuma a pagar el salari cada divendres al Departament de Recursos Humans, en metàl·lic i dins d’un sobre marró.

Perquè el costum sigui vàlid ha de ser local (referit a un punt geogràfic en concret) i professional (respecte a una professió concreta). D’altra banda, també se n’ha de provar l’existència.

A tall de resum, l’ordre d’aplicació de les normes que acabem d’estudiar és el que ex-posem a continuació:

El dret laboral té uns principis d’aplicació propis que poden modificar l’ordre d’aplicació de les normes (vegeu l’apartat 7). A més, s’aplica la norma que en conjunt és més favorable al treballador i no necessàriament la de més jerarquia.

Sabies que...?

Els principis generals del dret:• Inspiren l’ordenament jurídic.• S’apliquen quan no hi ha llei ni

costum aplicable.

Important

1. Reglaments UE i normes comunitàries d’aplicació directa

2. Constitució espanyola

3. Tractats i convenis internacionals

4. Lleis orgàniques

5. Lleis ordinàries i amb rang de llei (reial decret legislatiu, reial decret llei)

6. Reglaments (reial decret…)7. Convenis col·lectius8. Usos i costums locals i professionals

(llevat de remissió expressa)

6.3. La jurisprudència

La jurisprudència, nom que es dóna a les decisions que prenen els jutges, és un comple-ment a l’hora d’interpretar una situació. Està constituïda per les decisions del Tribunal Suprem Sala IV, l’òrgan judicial més elevat i amb competència a tot Espanya. Així s’evita que un mateix cas sigui interpretat de maneres diferents per jutjats diferents del territori. El Tribunal Suprem, com a autoritat màxima, per mitjà de l’anomenat recurs de cassació per unificació de doctrina, n’analitza les diverses interpretacions i estableix un criteri únic d’interpretació.

6.4. Els principis generals del dret

Els principis generals del dret inspiren tot l’ordenament jurídic i s’apliquen quan no exis-teix llei ni costum que es pugui aplicar. Segur que heu sentit les frases «ningú no pot ser condemnat sense ser escoltat» o «els pactes s’han de complir». Són exemples de principis generals del dret.

10. Respon les preguntes: A Mallorca hi ha el cos-tum que els empleats que tinguin contacte directe amb els clients de restau-rants i bars han d’anar afaitats, sense bigoti ni barba. Va entrar un empleat nou i els com-panys el van advertir d’aquest fet. Ho va consul-tar al conveni i després a l’Estatut dels treballadors, i enlloc no hi deia res sobre aquest punt.

a) Si fossis tu, acataries la norma?

b) Podríem estar davant d’un costum laboral?

c) Creus que compleix els requisits per ser-ho?

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es


20

7. Principis d’aplicació de les normes laboralsEn el dret del treball, hi ha uns principis que inspiren la normativa laboral i indiquen qui-na norma cal aplicar a cada cas en concret. Ja hem vist en l’apartat anterior el principi de jerarquia normativa, que no és res més que l’ordre de les diferents normes. A més, són de gran utilitat els que expliquem a continuació.

7.1. Principi de la norma més favorable

En cas que hi hagi dues normes o més en vigor i es discuteixi quina s’ha d’aplicar amb preferència, segons el dret laboral s’ha d’escollir la que sigui més favorable al treballa-dor. Això s’ha d’entendre en conjunt i en còmput anual si es tracta de conceptes que es poden quantificar (per exemple, dies de treball, dies de vacances, diners, etc.).

7.2. Principi de condició més beneficiosa o de drets adquirits

Consisteix a mantenir els beneficis que els treballadors hagin pogut aconseguir mit-jançant el contracte de treball. Implica el manteniment d’uns drets adquirits, encara que posteriorment s’aprovi una norma que, amb caràcter general, estableixi condicions menys favorables de les que ja gaudeixen individualment.

Ara bé, cal tenir en compte que aquests drets adquirits queden absorbits i suprimits quan amb posterioritat es produeix una situació global més favorable, llevat que s’hagi pactat específicament en el contracte, l’empresari renunciï expressament a fer la compensació i l’absorció o el conveni col·lectiu ho reculli.

7.3. Principi d’irrenunciabilitat dels drets

Els treballadors no poden renunciar als drets laborals reconeguts per disposicions legals (lleis, convenis col·lectius...) de dret necessari. Qualsevol renúncia serà nul·la, no tindrà validesa. Per tant, no pot renunciar als dies de vacances que li pertoquen, ni pactar menys dies que els reconeguts en el seu conveni col·lectiu, ni accedir a cobrar un salari inferior al salari mínim interprofessional, ni renunciar al descans setmanal, entre d’altres. Si ho fes, la renúncia seria nul·la i podria reclamar aquests drets en qualsevol moment.

Es pot donar el cas que s’apliqui abans un conveni col·lectiu que una llei, perquè el conveni afa-voreix els interessos del treba-llador. Per exemple, si l’Estatut dels treballadors estableix un dia i mig de descans setmanal i el conveni col·lectiu n’estableix dos, cal aplicar el conveni.

Sabies que...?

Suposem que esteu cobrant per sobre del que marca el conveni col·lectiu i que se n’està nego-ciant un de nou. No us apugen el salari, per què? Com que al contracte no es va pactar res sobre això, i ara la quanti-tat que cobreu coincideix amb la que marca el nou conveni, la condició beneficiosa «ha que-dat absorbida» i el sou no es modifica.

Exemples

Eulàlia ha estudiat òptica a la universitat i un CFGS d’audiologia protètica. D’aquí a uns dies té una entrevista de treball. Està preparada, però abans, i seguint els consells de la que va ser professora de FOL, decideix fer una ullada al conveni col-lectiu aplicable al seu sector pel que fa al salari, i en cert article llegeix: «Garantia d’increment salarial», que vol dir que els treballadors sotmesos a aquest conveni col·lectiu i que vinguin cobrant per sobre del que especifica aquell hauran de tenir un increment mínim del «x» %, i per tant no operarà la compensació ni l’absorció.

L’Eulàlia sap que es refereix a un principi d’aplicació de les normes laborals, però ara no recorda quin. Pots ajudar-la?

Solució

El principi en concret és el de la condició més beneficiosa o de drets adquirits, i en especial es refereix al fenomen de la compensació i absorció. És a dir, si no existís aquest article en el conveni col·lectiu, al treballador que cobrés més de l’estipulat en conveni se li podria quedar el salari igual, sense aplicar cap pujada salarial, atès que s’iguala amb la retribució fixada en el conveni col·lectiu. En el nostre cas, això no passarà, ja que es garanteix un percentatge de pujada salarial.

Cas pràctic 5

www.mcg

raw-h

ill.es

21


8. Jurisdicció i administració laboral El poder judicial és un dels tres poders de l’Estat de dret. La seva missió és jutjar i fer executar les sentències dictades pel jutjat.

8.1. Tribunals laboralsLa funció dels tribunals laborals és el coneixement i la resolució dels conflictes laborals. Tot i així, s’ha de tenir en compte que, en la majoria de casos, abans d’anar als tribunals cal intentar una conciliació davant un organisme administratiu anomenat Centre de Me-diació, Arbitratge i Conciliació (CEMAC).

Si un jutjat ha dictaminat que l’empresa us deu diners i no us els paga, podeu recórrer als tribunals perquè executin la sentència; amb aquesta finalitat podran fins i tot embargar els béns de l’empresa.

Sabies que...?

Funcionament d’una reclamació

Acte de conciliació: en primer lloc, cal interposar un requeriment de conciliació davant el CEMAC, on un lletrat (advocat) conciliador convidarà el treballador i l’empresari a arribar a un acord.

Demanda: en cas de desacord, desavinença o incompareixença de l’empresari a l’acte de conciliació, es pot interposar una demanda davant el tribunal laboral competent, generalment el jutjat social.

No sempre s’ha de passar pel CEMAC. En cas que reclameu perquè, per exemple, no esteu d’acord amb les vacances assignades, podeu anar directament als tribunals, con-cretament al jutjat social.

En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, s’ha d’interposar una reclama-ció administrativa prèvia a la via judicial, que consisteix en un escrit en el qual s’adverteix a la Seguretat Social que no esteu d’acord amb el que se us ha comunicat i on li oferiu la possibilitat de canviar d’opinió abans que siguin els tribunals els que decideixin.

Els tribunals laborals són els següents:

A. Jutjats socials Són provincials i estan ubicats a la capital de província. Són els que primer coneixen i resolen el conflicte.

B. Sales socials dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes (TSJ CCAA)

Tenen la seu a la capital de la comunitat autònoma i són les encarregades de resoldre els recursos interposats contra les sentències dels jutjats socials.

També s’encarreguen dels conflictes col·lectius o sindicals, l’àmbit dels quals excedeixi el d’un jutjat social, però que no superi el de la comunitat autònoma.

En cas d’acomiadament, el treballador té 20 dies hàbils per reclamar, anant primer al CEMAC.Són dies hàbils els que no són dissabtes, diumenges ni festius. El mes d’agost es considera també hàbil.

Important

El Joaquim, malauradament, ha hagut de sol·licitar la pres-tació contributiva de l’atur. Ha rebut una comunicació en què l’informen de la quantitat de diners reconeguts a la base reguladora, necessària per determinar quina quan-titat de diners cobrarà, i li reconeixen només «x» dies de prestació, quan en realitat aquestes dades són errònies i ho pot demostrar.

Què haurà de fer el Joaquim?

Solució

Haurà de fer un escrit anomenat «Reclamació prèvia a la via judicial», davant el destinatari de la comunicació (el ser-vei d’ocupació). Si li deneguen la reclamació o simplement passa el temps i no li contesten (silenci administratiu nega-tiu), podrà acudir als tribunals a demostrar l’equivocació i serà el jutge del jutjat del social qui estudiï el cas i resolgui la situació.

Cas pràctic 6

www.mcg

raw-h

ill.es


22

C. Sala social de l’Audiència Nacional

Exerceix les seves competències sobre tot el territori nacional i té la seu a Madrid. Resol els processos sobre llibertat sindical i convenis col·lectius quan afecten un àmbit territo-rial superior al d’una comunitat autònoma. En el cas dels conflictes col·lectius, intervé quan els efectes d’aquests conflictes afecten tot el territori espanyol.

D. Sala social IV del Tribunal Suprem (TS)

Té la seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat espanyol. Resol, entre d’altres, els recursos de cassació per no-aplicació de la jurisprudència del TS, com és el cas dels recursos de cassació per unificació de doctrina (tractats en el punt de jurisprudència). S’anomena cas-sació l’anul·lació, feta per un tribunal suprem i únic, de les sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris en cas que no s’ajustin a la llei.

Dret d’assistència jurídica gratuïta

Tothom té el dret a sol·licitar advocat i procurador d’ofici perquè el representi, només pel fet de ser treballador o beneficiari d’alguna prestació de la Seguretat Social.

8.2. L’administració laboral

Els organismes encarregats de l’administració laboral són els següents:

A. Serveis d’ocupació

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) o Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), el Servici Valencià d’Ocupació (SVO) i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) depenen dels respectius governs autònoms.

Aquests serveis gestionen les prestacions derivades de l’atur, que poden ser:

a) La prestació d’atur contributiu que percebreu si heu cotitzat, en proporció al temps i la quantitat cotitzada.

b) El subsidi per atur (assistencial) que es cobra després d’haver esgotat la prestació per atur o quan no s’hagi cotitzat prou per tenir dret a la prestació contributiva. L’organisme responsable de la gestió és el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE-INEM).

B. Fons de Garantia Salarial (FOGASA)

El FOGASA està integrat dins del Ministeri de Treball i Immigració i no està transferit a les comunitats autònomes.

És un fons finançat íntegrament per les aportacions dels empresaris i la seva finalitat és garantir als treballadors el cobrament de part dels salaris o les indemnitzacions a què tenen dret en cas que l’empresari no pugui pagar per haver estat declarat insolvent.

C. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

L’INSS és un organisme adscrit al Ministeri de Treball i Immigració i tampoc no està trans-ferit a les comunitats autònomes. La seva tasca consisteix en el reconeixement del dret i el pagament de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, com ara el cas de les pensions de jubilació, maternitat, paternitat, viduïtat, orfenesa, a favor de familiars, auxili per defunció, etc.

L’informe de vida laboral (que s’envia anualment a tots els treballadors en actiu) és expe-dit per l’INSS. En aquest document consten els dies cotitzats, les empreses on heu estat i les dates d’alta i baixa en cadascuna d’elles. És molt important fer-ne un seguiment, per saber si es podrà percebre l’atur, un cop finalitzat un contracte.

Aquestes pàgines web et poden resultar molt útils per buscar feina:SOC. Servei d’Ocupació de Catalunyahttp://www.oficinadetreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/home.htmlSERVEF. Servici Valencià d’Ocupació i Formacióht tp://w w w.ocupacio.gva.es:7017/portal/web/homeSOIB. Servei d’Ocupació de les Illes Balears h t t p : // w w w . c a i b . e s /govern/organigrama/area.do?lang=ca&coduo=1464

Web

www.mcg

raw-h

ill.es

23


D. Serveis sanitaris

L’INSALUD a l’Estat espanyol, l’Institut Català de la Salut (ICS) a Catalunya, el SERVASA a la Comunitat Valenciana o l’IB-SALUT a les Illes Balears són organismes que adminis-tren i gestionen els serveis sanitaris.

E. Serveis d’assistència social

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) està enquadrat dins del De-partament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i gestiona les prestacions no contributives de la Seguretat Social, com ara pensions d’invalidesa o jubilació, i altres serveis complementaris com, per exemple, ajuts d’atenció a la velle-sa i a persones disminuïdes, prestacions d’assistència social, etc.; també decideix si persones que no han cotitzat, o que no ho han fet durant prou anys, poden tenir dret a una prestació.

F. Tresoreria General de la Seguretat Social

Aquest organisme està inserit en el Ministeri de Treball i Immigració. Té com a funcions rebre les inscripcions de les empreses, l’afiliació, les altes i baixes dels treballadors que fan les empreses, etc. Aquí s’han de donar d’alta també els treballadors autònoms i dels règims especials. Així mateix, han de gestionar i controlar la cotització i la recaptació de quotes de la Seguretat Social.

Aquí podeu demanar un document que recull les bases de cotització, que és la quantitat de diners que s’han cotitzat per a vosaltres. Això serà especialment útil quan arribeu a la jubilació, ja que la pensió estarà lligada a la quantitat cotitzada. Com l’informe de vida laboral, s’envia per correu cada any a tots els treballadors.

G. Inspecció de treball

Depèn del Ministeri de Treball i Immigració i és l’òrgan responsable de controlar i vigilar el compliment de les normes laborals; assessorar i informar empreses i treballadors en matèria laboral, de Seguretat Social i de prevenció de riscos laborals; intervenir en els conflictes col·lectius de treball; emetre informes en processos sobre classificació profes-sional, expedients de crisi i accidents de treball.

H. Entitats col·laboradores

Ho són el mateix empresari, quan dóna d’alta o afilia els treballadors a la Seguretat Social, i les mútues d’accidents de treball, a una de les quals l’empresari té l’obligació d’inscriure’s.

Per això, quan entreu a treballar en una empresa, cal preguntar quina mútua us corres-pon, perquè si preneu mal a la feina heu d’anar a la mútua i no al vostre CAP o metge de la Seguretat Social. Això també val si teniu un accident de camí cap a la feina (el que es coneix com a accident in itinere).

Altres pàgines web que cal conèixer:Servicio Público de Empleo Estatalhttp://www.sepe.es/FOGASA. Fons de Garantia Salarialhttp://www.empleo.gob.es/fogasa/Seguridad Socialht tp://w w w.seg-soc ia l .es/Internet_1/index.htmFormulari de sol·licitud d’informe de vida laboral a la Seguretat Social, via telemàticahttps://w6.seg-social.es/SSC/SwscSeControlador?opcion=1Telèfon d’afiliació, inscripció i expedició d’informes i certificats: 901 50 20 50Línia de pensions i altres presta-cions (INSS): 900 16 65 65Tesorería General de la Seguridad Socialh t t p ://w w w.segso c ia l .e s/Internet_1/LaSeguridadSocial/Q u i e n e s s o m o s /TesoreriaGeneraldel29408/index.htmTràmits i gestions davant la TGSSht tp://w w w.seg-soc ia l .es/Internet_1/Masinformacion/TramitesyGestiones/index.htmGuia de prestacions (2012) per a persones grans, persones amb discapacitat i persones en situa-ció de dependència. Recursos estatals i autonòmics (IMSERSO). Informació de les adreces, els enllaços i els telèfons de tot l’Estat espanyol. Introduïu aquestes dades al buscador per trobar la guia actualitzada a l’any en curs.h t t p ://w w w. i m s e r s o . e s/InterPresent1/groups/imserso/docu-ments/binario/guiapresta2012.pdf

Web

L’ICS gestiona els serveis trans-ferits a la comunitat autòno-ma de Catalunya i depèn del Departament de Salut. L’ICS és el proveïdor públic de ser-veis sanitaris més important de Catalunya, format per diversos hospitals i centres d’atenció pri-mària (CAP).

Sabies que...?

11. Respon les preguntes:a) A quina administració laboral t’has d’adreçar si vols recollir els impresos per

tramitar la jubilació del teu avi?

b) Has tingut un petit accident de camí cap a la feina. On has d’anar?

Activitats

www.mcg

raw-h

ill.es


24

Síntesi

Poders i grups socials amb capacitat per elaborar normes

Jurisdicció

Poder legislatiu• Lleis orgàniques• Lleis ordinàries

Poder executiu• Reials decrets llei i reials decrets

llei legislatius• Reials decrets o reglaments

• La negociació col·lectiva• Els convenis col·lectius

Què regula la relació laboral?

Principis d’aplicació de les normes laborals

• De la norma més favorable• De la condició més beneficiosa o

de drets adquirits• Irrenunciabilitat de drets

Els contractes

El costum

La jurisprudència

Els principis generals del dret

Tribunals laborals• Jutjat social• Sala social Audiència

Nacional

• Sala social TSJ CCAA• Sala social del Tribunal

Suprem

Administració laboral• Serveis d’ocupació• Fons de Garantia

Salarial (FOGASA)• Institut Nacional de la

Seguretat Social (inss)

• Serveis d’assistència social• Tresoreria General

de la Seguretat Social• Inspecció de Treball• Entitats col·laboradores

La relació juridicolaboral comuna és:personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri, dependent.

S’hi aplica el dret laboral

Les relacions laborals especials:s’hi aplica una normativa pròpia

Relacions excloses:no s’hi aplica el dret laboral

Què és el dret? Tipus

Dret públic – Interessos col·lectiusDret• Constitucional• Administratiu

• Fiscal• Penal

• Processal• Internacional públic

El dret laboral Té naturalesa mixta

Dret privat – Interessos particularsDret• Civil • Mercantil • Internacional privat

Les normes internacionals• Tractats i convenis

La normativa comunitària• Reglaments • Directives

La Constitució espanyola de 1978Norma fonamental

www.mcg

raw-h

ill.es

25


Test de repàs1. El dret laboral i la seva normativa han existit sempre?

a) Sí, prové de l’època dels romans.b) No, abans de l’aparició de les primeres normes es

regulava per l’article 1544 del Codi Civil.c) Sí, però va aparèixer en la II República espanyola.

2. Són subdivisions del dret públic:a) Dret processal, dret civil.b) Dret mercantil, dret fiscalc) Dret administratiu, dret fiscal.

3. Quines són les característiques que ha de reunir una feina per considerar-la relació juridicolaboral?a) Personal, exclusiva, lliure i gratuïta i autònoma.b) Dependent, personal, gratuïta, exclusiva i voluntària.c) Personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri i

dependent.

4. La relació laboral d’una esportista professional és:a) No és una relació laboral.b) És una relació laboral especial.c) És una relació labora comuna.

5. La Teresa és voluntària a l’ONG Metges solidaris, on va els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva relació és laboral?a) Sí.b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a

títol d’amistat…c) Depèn de si rep instruccions del cap de l’ONG o no.

6. Les normes internacionals s’aplicaran a l’Estat espanyol:a) Quan hagin estat aprovades pel Congrés i el Senat.b) Directament, no cal cap tràmit.c) Quan el rei les hagi supervisades.

7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a la seva aplicació l’elaboració d’una llei per cada Estat membre.a) Fals, s’apliquen directament en cada Estat membre,

sense necessitat d’elaborar cap norma.b) Per aplicar un reglament comunitari, caldrà que cada

Estat membre promulgui una llei orgànica.c) Només hauran de legislar aquells Estats escollits per

la UE per a aplicar el reglament.

8. La comissió paritària d’un conveni col·lectiu s’encarrega de:a) Vigilar que es compleixi el conveni.b) És la part que representa els empresaris.c) S’encarrega d’interpretar i/o aclarir el contingut del

conveni.

9. L’article 27 de la Constitució espanyola recull com a dret fonamental el dret a l’educació. Per quin tipus de llei s’haurà de regular?a) Per un reial decret llei.b) Per un reglament.c) Per una llei orgànica.

10. El poder executiu es podria identificar amb:a) Tribunals.b) Parlament.c) Govern.

11. Quina és la funció dels tribunals laborals?a) Conèixer i resoldre els conflictes laborals.b) Legislar.c) Inspeccionar les empreses.

12. És el CEMAC un tribunal laboral?a) No.b) Sí.c) És un organisme de naturalesa mixta, és mig tribunal,

mig òrgan administratiu.

13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament amb el qual no estic d’acord?a) 20 dies hàbils.b) 25 dies hàbils.c) Un any.

14. El mes d’agost és hàbil (és a dir, es treballa) per recla-mar contra un acomiadament?a) No, fan vacances.b) Sí.c) No, s’ha d’anar al jutjat de guàrdia.

15. Quin organisme es fa càrrec del pagament de part de la indemnització que correspon a un treballador que ha estat acomiadat en cas d’insolvència de l’empresari, o sigui, que no tingui diners per pagar?a) Cap organisme se’n fa càrrec.b) La Tresoreria General de la Seguretat Social.c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.

www.mcg

raw-h

ill.es


26

Comprova el teu aprenentatgeConcretar què és el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la relació juridicolaboral comuna

1. Analitza si és possible que un treballador pugui enviar en el seu lloc a una altra persona perquè desenvolupi la seva feina.

2. Quin tipus de dret regularia...?a) L’elaboració d’un estatut d’autonomia.b) L’accés a la funció pública. Vull ser funcionari.c) El procediment i les passes a seguir (per exem-

ple: el tribunal competent, el lloc d’interposició de la demanda…) per reclamar contra la decisió de l’empresari d’acomiadar-me de la feina i que jo con-sidero inapropiada.

d) La determinació dels descansos, les hores extraor-dinàries, els festius, la mobilitat geogràfica....

e) L’elaboració d’un tractat internacional entre l’Estat espanyol i qualsevol altre país en matèria de Segu-retat Social.

f) La determinació de la pena que m’imposaran per cometre algun delicte.

g) Per patentar una patent o marca.h) La successió/herència d’un parent meu resident i

mort a l’estranger sense hereus directes.i) Tot el que fa referència a una adopció a Espanya.

3. És possible aplicar les normes de dret laboral a una persona que estigui treballant sense contracte de tre-ball?

4. Analitza si és relació laboral comuna, especial o és una relació exclosa del dret laboral:a) Una actriu que actua en una pel·lícula.b) Un funcionari públic.c) Un transportista amb autorització administrativa i

que transporta les mercaderies de diversos clients, i es queda amb els diners del port.

d) Un pintor que està pintant un domicili particular. e) Un noi que està treballant de dependent a la botiga

d’electrodomèstics del seu cosí.f) Una professora de religió.g) Un oficial de 1a d’una fàbrica de cotxes.

5. Fent servir el quadre de la taula 1.2 de localització del parentesc, determina quin grau de parentesc tens amb el teu cosí i si podries treballar per a ell i si aquest tre-ball es consideraria relació laboral.

6. I si es tractés dels teus oncles?

Identificar la jerarquia de les normes internes, els principis d’aplicació de les normes laborals i reconèixer la jurisdicció i administració laboral per a un eventual ús

7. L’article 28.1 de la Constitució espanyola regula en el seu apartat de drets fonamentals del ciutadà l’exercici del dret a la llibertat de sindicació. Quin tipus de llei caldrà per regular aquest dret?

8. Pot un treballador renunciar a les seves vacances? En cas negatiu:a) L’empara algún principi d’aplicació de les normes

laborals? b) Quin?

9. Seria vàlid un reial decret llei de mesures urgents sobre el foment de l’ocupació i protecció en matèria d’atur? Per què?

10. És possible derogar (deixar sense efecte) per reial decret una llei ordinària?

11. Ordena de major a menor ordre jeràrquic les normes següents:

• Reial decret 1006/1985, Llei orgànica 11/1985.

• Conveni col·lectiu de treball del sector, Llei 43/2006.

• Constitució espanyola.

12. Completa les frases següents de l’apartat que comença amb la frase següent:a) Tot i així, s’ha de tenir en compte que en la majoria

de casos, abans d’anar als tribunals caldrà intentar…b) No sempre s’ha de passar pel CEMAC: en cas que

reclami perquè, per exemple, no estic conforme amb les vacances assignades…

c) En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, s’ha d’interposar una…

13. A quin organisme de l’Administració laboral m’hauré d’adreçar si vull...?a) Fer un escrit contra la decisió de denegar-me la pres-

tació d’atur sense una base fonamentada. b) Iniciar un expedient per cobrar en concepte

d’indemnització per comiat impagat i després d’haver estat declarat insolvent l’empresari.

c) Tramitar una pensió per orfenesa. d) Saber quin CAP (centre d’atenció primària, metges

de capçalera) em correspon després del canvi de domicili.

14. Pot un inspector de treball visitar una empresa i com-provar si hi ha treballadors sense contracte de treball?

www.mcg

raw-h

ill.es

Telf. contacto: 902 656 439 www.mghbooks.com

McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros

¡No ¡No ¡No ¡No esperes más para tenerlosesperes más para tenerlosesperes más para tenerlosesperes más para tenerlos!!!!

Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tUn sistema rápido y cómodo al recibirlo en tUn sistema rápido y cómodo al recibirlo en tUn sistema rápido y cómodo al recibirlo en tuuuu domicilio domicilio domicilio domicilio

Contacta con MGHbooksContacta con MGHbooksContacta con MGHbooksContacta con MGHbooks www.mghbooks.com

DBM – MGHbooks: Distribuidor de ebook y venta tradicional McGraw-Hill y DBM Logistic colaboran gestionando la librería virtual www.mghbooks.com

En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo

www.mcg

raw-h

ill.es

formacio y orientacio_v2

Documents