fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.513

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

9 de juliol de 2017 Diumenge XIV durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Santuaris marians

En ocasió d’un pelegrinatge més dels innombrables que he fet a Lourdes, m’ha semblat adient reflexionar sobre aquests llocs en què la devoció popular s’ha format al voltant d’una manifestació de la Mare de Déu.

A Lourdes tot va començar l’any 1858, quan la Mare de Déu es va aparèixer a una senzilla adolescent de 14 anys, Bernadette Soubirous, en una cova natural a la vora del riu Gave, al cor dels Pirineus. El paisatge verd i amable, la senzillesa i humilitat de la receptora dels missatges, tot ens parla d’una fe proclamada amb innocència i sense jactància, com la de la mateixa Mare de Déu en el Magnificat.

L’escena s’ha repetit en altres enclavaments arreu del món. A Europa, juntament amb Lourdes, són famosos el Pilar de Saragossa, Fàtima, Loreto, Czestochowa, Montserrat i tants d’altres. Sense anar més lluny, el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus.

Durant uns anys del postconcili, per una mala interpretació de l’esperit dels textos, es va menystenir el valor de les devocions populars, com si fossin residu d’una fe ignorant del poble menys instruït. No es va tenir en compte el que els teòlegs anomenen el sensus fidei, és a dir «el que ha estat cregut a tot arreu, des de sempre i per tots», segons una de les seves definicions.

L’Església té el deure d’acceptar o rebutjar de ple les creences poc fermes de pretesos fenòmens espirituals, però també té la missió d’estar al costat del poble en aquelles devocions que s’avenen amb la fe i ajuden a estimar Déu venerant les petjades de Jesucrist, la Mare de Déu o els sants.

L’11 de febrer d’aquest any 2017 el papa Francesc va adoptar una resolució significativa. Mitjançant la carta apostòlica Sanctuarium Ecclesia va transferir les competències sobre els santuaris catòlics, que fins ara depenien de la Congregació per al Clergat, al Consell Pontifici per a la Nova Evangelització.

El missatge és que els santuaris, cadascun amb la seva espiritualitat pròpia, són instruments molt vàlids per a evangelitzar. Diu Francesc: «Poden ser veritable refugi per a trobar-se un mateix i per trobar la força necessària per a la conversió pròpia.»

Amb la proclamació de la Paraula i els sagraments, sobretot de l’eucaristia i la penitència, són escenaris on pot obrir-se pas la pau en cors agitats. Visitar-los, a vegades fins i tot com a mers turistes, pot esdevenir un toc d’alerta per a una revisió de vida, per a trobar la fe oblidada o una alegria interior mai abans experimentada.

‘ Els santuaris, cadascun amb la seva espiritualitat pròpia, són instruments molt vàlids per a evangelitzar

Lectura de la profecia de Zacaries (Za 9,9-10.13,1)

El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.»

Salm responsorial [144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)]

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,beneiré el vostre nom per sempre.Us beneiré dia rere dia,lloaré per sempre el vostre nom.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,Déu meu i rei meu.

El Senyor és compassiu i benigne,lent per al càstig, gran en l’amor.El Senyor és bo per a tothom,estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.

Que us enalteixin les vostres criatures,que us beneeixin els fidels;que proclamin la glòria del vostre regnei parlin de la vostra potència. R.

Totes les obres del Senyor són fidels,les seves obres són obres d’amor.

El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,els qui han ensopegat, ell els redreça. R.

Lectura de la carta de sant Pauals cristians de Roma (Rm 8,9.11-13)

Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 11,25-30)

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

«Adreçarà a tots els pobles paraules de pau»

Arriba el Messies i afegeix: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar».

Passaren més segles. Durant la primera guerra mundial, a les dotze d’una nit de Nadal, els soldats anglesos, des de la trinxera, canten una nadala. Els alemanys responen amb una altra, el «Santa Nit». Els anglesos surten i avancen cap a la frontera alemanya. Els alemanys fan el mateix cap a l’anglesa. Es troben cara a cara, s’abracen i ploren. I el diable, també, de ràbia. L’endemà els caporals dels uns i els dels altres amenacen els seus d’afusellar-los. Tornen els tiroteigs, cauen cadàvers, les ànimes perden la vida sobrenatural a cada tret, les rialles estan enterrades.

Al cap de cinquanta anys plorava jo, abraçat pel confessor, a Montserrat, pocs dies abans de Nadal.

El diable, encara avui, plora de ràbia i jo només sento paraules de pau.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XIVdurant l’any

—«Crist és la vida», lema de l’Aplec de l’Esperit 2018 a Tortosa. A la secció Tarraconense

l’entrevista

—Joves de l’arxidiòcesi participen en experiències de missió a Ceuta i al Marroc. A l’Entrevista

A finals d’aquest mes de ju-liol, del dia 29 de juliol al 12 d’agost, dos joves de l’ar-xidiòcesi, la Maria Melero i el Magí Pallejà, participaran en un camp de treball amb immi-grants a Ceuta. Una proposta que els ha arribat de la Dele-gació diocesana de Missions i que organitzen, des de fa sis anys, els missioners xaverians a Espanya, les germanes fran-

ciscanes missioneres de Maria i el Centre d’Immigrants San Antonio. També una altra noia, la Blanca Serres, farà una ex-periència missionera a Tattiouine, al Marroc.

—Quin és el carisma dels missioners xaverians?

Nosaltres tenim com a model sant Francesc Xavier, patró de les missions. I aquesta vessant és la que hem agafat nosal-tres. La nostra congregació es dedica únicament i exclusiva-ment a l’anunci de Jesucrist als no-cristians. El nostre quart vot com a religiosos és dedicar la nostra vida a la missió ad gentes.

—«Ningú és estranger en el nostre cor» és el lema del camp de treball per a joves a Ceuta. En què consisteix i qui pot participar-hi?

L’objectiu és doble i únic a la vegada: primerament és donar afecte a l’immigrant, als joves que han travessat el desert a peu des de Guinea, Senegal, Camerun... El més important és que se sentin estimats, que trobin un cor que els aculli. I al-hora es pretén eixamplar el cor dels joves de casa nostra que hi participen. Sovint vivim molt tancats a la nostra realitat, la nostra família, els nostres amics..., però ens oblidem dels altres.

L’experiència té lloc al Centre San Antonio (Centre per a im-migrants de l’Església de Cadis i Ceuta), que acull uns cin-quanta joves immigrants, i també al Centre d’Estada Tem-poral d’Immigrants (CETI), on hi ha uns 850 immigrants, de dilluns a divendres, on al matí, s’imparteixen classes de castellà, manualitats, informàtica i organització de jocs. A la tarda, és el moment d’intercanvi i reflexió d’allò viscut con-frontant-t’ho amb la Paraula de Déu.

La majoria dels immigrants són musulmans, d’altres tenen una religió tradicional africana però també hi ha cristians i catòlics. Per tant és una oportunitat d’apropar-se a d’altres religions amb el desig de crear ponts. Els joves surten de la seva zona de confort i s’adonen que el món és plural. També visitem la sinagoga, la mesquita i el temple hindú, i fem un

petit cap de setmana a Tetuán, al Marroc, perquè és impor-tant conèixer la tasca que fan els franciscans en un lloc on no es pot evangelitzar. No oferim només ajuda humanitària sinó que aquestes experiències neixen de la nostre fe.

—Es demana als joves algun tipus de preparació?

Els sol·licitem disponibilitat i docilitat. Jo també els pregunto si tenen fe o si estan creixent en ella perquè en cas negatiu potser el seu lloc pot ser un altre. També és important que puguin participar en la trobada anual missionera de joves que s’organitza cada any a Madrid. Assistir-hi et fa adonar de la dimensió comunitària de l’experiència.

—I una altra experiència d’aquest estiu és al Marroc...

Sí, però aquesta és una mica diferent. El Consell Missioner de Joves que organitza aquesta trobada anual s’ha adonat que molts joves viuen una experiència de missió profunda i al tornar se senten incompresos, molts dels joves repeteixen diferents anys, però quin tipus d’acompanyament reben o, el més important, com Déu entra al cor d’aquests joves?

Aleshores va sorgir aquesta proposta del Marroc, que és un pas més. Una setmana que es viu en un llogaret seminòma-da, una comunitat que porten les germanes franciscanes de Maria en un entorn totalment musulmà. Els joves fan tas-ques de recolzament escolar, no disposen d’Internet o d’al-tres comoditats però els permet adonar-se que poden ser feliços sense moltes coses. L’objectiu és redimensionar totes les experiències de missió. La segona part de l’experiència té lloc a Notre Dame de l’Atlas, a Algèria, al Monestir conegut per la pel·lícula «De Dioses y Hombres», on es fa un recés ignasià de quatre dies. Un espai per a cercar llibertat interior i estar disponible al que Déu vol.

P. Rolando Ruiz, missioner xaverià:

«Amb aquestes experiències els joves s’adonen que el món és plural»

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

tarraconense

per a reflexionar

agendaen un minut

Cicle ALitúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 9: Diumenge XIV de durant l’any [Za 9, 9-10; Salm 144, 1-2.8-9.10-11.13cd-14; Rm 9,9.11-13; Mt 11, 25-30 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 10: [Gn 28, 10-22a; Salm 90, 1-2.3-4.14-15ab; Mt 9, 18-26] Sant Cristòfol

Dimarts, 11: Sant Benet, abat, patró d’Europa (F)[Pr 2, 1-9; Salm 33, 2-3.4 i 6.9 i 12. 14-15; Mt 19, 27-29 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 12: [Gn 41, 55-57; 42, 5-7a.17-24a; Salm 32, 2-3.10-11.18-19; Mt 19, 1-7] Sant Joan Gualbert, abat

Dijous, 13: [Gn 44, 18-21.23b-29; 45, 1-5; Salm 104, 16-17.18-19.20-21; Mt 10, 7-15] Sant Enric (ML)

Divendres, 14: [Gn 46, 1-7.28-30; Salm 36, 3-4.18-19.27-28.39-40; Mt 10, 16-23] Sant Camil de Lel·lis, prevere (ML)

Dissabte, 15: Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Gn 49, 29-32; 50, 15-24; Salm 104, 1-2.3-4.6-7; Mt 10, 24-33]

Diumenge, 16: Diumenge XV de durant l’any [Is 55, 10-11; Salm 64, 10abcd.10e-11.12-13.14; Rm 8, 16-23; Mt 13, 1-23; o bé més breu: 13, 1-9 (LE/LH pròpies)]

Del 10 al 14 de juliol—Cursos Bíblics d’Estiu organitzats per l’Associació Bíblica de Catalunya i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) al Centre Tarraconense El Seminari. Aquest any es treballarà la història de la Salvació en el Pentateuc amb els professors Joan Ferrer i Joaquim Malé i, a les tardes, l’Evangeli de Marc, amb el professor Mn. Josep Lluís Arín.

Del 24 al 29 de juliol —Curs intensiu per a «escriure» una icona a l’Albà (prop de Santes Creus). Anirà a càrrec del mestre iconogràfic Niculai Saftiu. Aquest mateix curs també es podrà cursar de l’1 al 6 d’agost. Per a més informació sobre el curs cal trucar el tel. 678 933 391 o contactar a través de l’adreça electrònica nicu.i.saftiu@gmail.com. Per a reservar allotjament es pot trucar al tel. 633 580 151 o escriure un correu a casademaria@outlook.es.

Amb el lema «Crist és la vida» la diòcesi de Tortosa serà la seu del 12è Aplec de l’Esperit, la trobada interdiocesana de joves que se celebra des de l'any 1978, organitzada pel Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les illes Balears (SIJ).

L’Aplec de l’Esperit 2018 durarà dos dies —el 19 i 20 de maig— com es feia en els primers Aplecs de l’Esperit. La ciutat de Tortosa i el Delta de l’Ebre seran els escenaris d’aquest Aplec on el riu, icona de la vida nova que ens dona Jesucrist, serà el protagonista.

Aquesta gran trobada aplega joves i adolescents cristians, en la festa de la Pentecosta, i és convocada pels bisbes de

la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a través de les delegacions diocesanes de pastoral de joventut que formen el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ). Aquesta gran trobada juvenil aplega centenars de joves cristians per pregar, compartir experiències i donar testimoni de la seva fe en Jesucrist.

L’Aplec 2018 coincidirà amb el període previ de la celebració, a Roma, del Sínode de Bisbes que porta per títol «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», convocat pel papa Francesc.

Tortosa acollirà l’Aplec de l’Esperit els dies 19 i 20 de maig de 2018

Aquest és de confiança!

En el nostre dia a dia i al llarg de la nostra vida, hem de deixar lloc a la confiança. És impossible viure sense confiar! Sens dubte que hi ha confiances més profundes que afecten a dimensions més importants de la nostra persona i confiances en aspectes més secundaris. Així, un infant, per créixer sa i en equilibri, necessita l'escalf i la seguretat que li dona poder confiar en els pares, mares i família que l'acull; per viure en harmonia, un ha de teixir una sèrie de relacions familiars, d'amistat i laborals que li generin confiança; cada dia confies en aquells que et serveixen el plat a taula sabent que no serà res perjudicial per a la salut; confies i poses la teva vida en les mans dels metges que vetllen pel teu benestar; confies en aquells docents que formen als teus fills o a tu mateix... Pensem-hi: vivim constantment confiant en els altres, persones i institucions, i ni ens ho plantegem, forma part del nostre ser persona.

D'aquesta manera, quan un esdevé una persona confiada (que no vol dir ingènua), viu millor perquè assoleix pau i seguretat; quan un esdevé desconfiat (que no ho pot ser mai al 100% perquè sinó pararia malalt) viu permanentment en un estat neguitós per afrontar cada relació, negoci o situació, acabant amb una possible paranoia vital. La confiança esdevé el fonament d'una vida fecunda i plena.

Malauradament en el nostre dia a dia la desconfiança va guanyant terreny: en l'àmbit polític, econòmic, educatiu, sanitari i en les institucions com l'Església i fins i tot en les socials com les ONG's. Per això hem de fer col·lectivament

un esforç per recuperar aquest valor tan necessari per a tots, i per a fer-ho necessitem la transparència i la proximitat.

Podem afirmar, doncs, que la confiança esdevé el fonament de l'amor, l'amistat, la salut, la família, el món laboral, l'oci..., i sens dubte també la fe! Moltes persones ens demanen proves i demostracions per a justificar la fragilitat de la fe,

però s'obliden que la fe es fonamenta bàsicament en la confiança, i això no és la seva feblesa, sinó la seva grandesa i fortalesa.

Confiança en aquells que ens l'han transmesa, confiança en els primers deixebles que van donar fins i tot la vida per Jesús, confiança en aquest Déu amor que ens estima passi el que passi... La fe és signe d'un cor confiat, no ingenu, d'un cor que sap que no posseeix tota la veritat,

que necessita dels altres i de l'Altre, que no es tanca en si mateix...

Així, podem definir la confiança com la fe que dipositem en l'altre. D'aquesta forma, tothom d'alguna manera té fe, alguns en les persones, altres en les coses materials, altres en la ciència... però tot això és caduc i limitat, per això els creients confiem en Aquell que ens transcendeix i hi podem confiar passi el que passi i per sempre. La fe, per tant, forma part del nostre ser persones. Com a cristians hem de treballar per guanyar la confiança d'aquells que s'apropen o conviuen a prop nostre; només des de la confiança podrem mostrar com a creïble allò que dona sentit a la nostra vida, allò que ens transforma en homes i dones nous i plens. El nostre testimoni i paraula serà la confiança perquè l'altre cerqui i trobi la confiança en Déu!

Josep Mateu, pvre.

Imatges dels nostres sants (XI)Santa Maria Magdalena

Els evangelis canònics esmenten Maria Magdalena allotjant Jesús i els seus deixebles a Galilea (Lluc); present en la crucifixió de Jesús (Mateu, Marc i Joan); com a testimoni de la seva resurrecció (Mateu, Marc, Lluc i Joan) i com a testimoni d’una aparició de Jesús ressuscitat (Joan). La tradició i la iconografia han afegit a la seva figura trets d’altres dones esmentades als evangelis, com la dona adúltera que Jesús va salvar de la lapidació (Joan), la dona que li va rentar els peus amb les seves llàgrimes, els va eixugar amb els seus cabells i els va ungir amb perfum de nard a casa de Simó el leprós (Mateu, Marc i Lluc), i la germana de Llàtzer (Joan). A tot això es va unir la llegenda provençal de Maria Magdalena. En ocasions se la representa amb vestidures luxoses de cortesana i amb un flascó de perfum a les mans, en altres com a eremita a la cova de Provença.

Procedent de la cartoixa d’Escaladei, aquesta preciosa figura de santa Maria Magdalena forma part d’un Sant Enterrament de pedra realitzat en el segle XVI, que fou portat l’any 1820 a l’església de Natzaret de Tarragona, que al final del segle XIX va ser portat a la Catedral i que l’any 1914 va ingressar al Museu Diocesà.

Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

art

—Escolans. Vilanova d’Escornalbou va acollir el dilluns 26 de juny la trobada diocesana d’escolans organitzada pel Secretariat Diocesà de Vocacions. Amb el lema «Aneu i anuncieu», aquesta trobada anual vol transmetre als escolans la seva important missió tant a les seves parròquies com en el testimoni que poden donar en la família o amb els amics. La Trobada es va iniciar amb una gimcana pel poble on a través de cinc proves els escolans van conèixer i aprofundir quins són els elements necessaris per a viure la crida: la comunitat, la Paraula de Déu, l’Esperit Sant, la vocació-crida i la missió. Seguidament, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Vilanova d’Escornalbou, el Sr. Arquebisbe va presidir l’eucaristia concelebrada pel director del Secretariat Diocesà de Vocacions, Mn. Josep Mateu i el rector de la Parròquia, Mn. Francisco Giménez, entre d’altres preveres. En el transcurs de la Trobada també hi va haver una estona de lleure per a la piscina, tallers i jocs.

—Goigs i altres cants populars de Mn. Muntanyola. El dia 22 de juny es va presentar a l’Església de Sant Agustí de Tarragona la publicació Els goigs i altres cants populars de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach a càrrec del professor Lluís M. Moncunill. Editada pels Gogistes Tarragonins i patrocinada

per l’Arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, el llibre compta amb el recull i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat. «La publicació conté vint goigs, vuit himnes i aves, i un goig humorístic. La major part tenen el suport musical de les melodies corresponents i l’autoria d’algunes partitures modèliques», va descriure el presentador de l’obra. «La primera constatació d’aquesta obra és la conjunció de dos noms de gran relleu: Ramon Muntanyola i Joan Roig, tots dos preveres tarragonins units pel do de la poesia», va afegir.

La intervenció completa es pot escoltar a través de l’enllaç www.esglesiadetarragona.cat/centenari-muntanyola

—Trobada de consiliaris d’esplais. Els dies 19 i 20 de juny, a la ciutat de Reus, es va organitzar la Jornada d’Estiu de rectors i consiliaris d’Esplais del Moviment Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC) a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de les Claretianes. Les jornades de treball van consistir en diferents xerrades entorn el títol «Joves i símbols» i «El símbol en l’espai celebratiu, la bellesa del símbol i l’obertura al misteri». Finalment, els consiliaris van fer una visita cultural pel centre de Reus, guiats per Mn. Enric Mateu, consiliari diocesà de Tarragona, i a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus celebraren l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, qui els va animar a seguir endavant amb la pastoral dels esplais tan necessària en la nostra Església i en la societat.

—Patrimoni. El Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat (SICPAS) celebra cada any una trobada visitant alguna diòcesi que aquest any ha estat Tarragona. La trobada va tenir lloc els dies 13 i 14 de juny. Els delegats diocesans de Patrimoni dels deu bisbats, presidits per Mons. Francesc Pardo, bisbe encarregat de Patrimoni a la Conferència Episcopal Tarraconense, van visitar Montblanc —l’església de santa Maria, l’església de sant Miquel i l’antic Hospital de Santa Maria; el Monestir de Santa Maria de Poblet, acompanyats pel prior, i Tarragona, on van visitar molt especialment la Catedral i les sarges que s’estan restaurant. El Sr. Arquebisbe també s’hi va fer present acompanyant-los al Centre Tarraconense El Seminari i a la Biblioteca antiga del mateix Centre.