grau d’arts i disseny. guia de l’estudiant 2019—2020 · grau d’arts i disseny els graus...

GRAU D’ARTS I DISSENY. GUIA DE L’ESTUDIANT

2019—2020

L’Escola Massana té com a eix vertebrador de la seva pedagogia la consi-

deració integral de l’educació de la persona, la seva responsabilitat vers l’en-

torn social, cultural i natural i el seu desenvolupament com a individu a través

de l’ensenyament experimental i teòric de les Arts Aplicades, el Disseny i les

Arts Visuals.

La conservació, la recerca tècnica, estètica i conceptual dels bells oficis i dels

procediments artístics tradicionals i contemporanis, així com la interrelació

de les Arts Aplicades, el Disseny i les Arts Visuals són els principis en els

que es basa l’activitat de l’Escola.

La nostra pedagogia s’inspira en la voluntat del llegat fundacional del pastis-

ser i filantrop barceloní Agustí Massana com a conservatori artístic de la tra-

dició de la nostra cultura, i com a centre dinamitzador de les noves propostes

dels comportaments artístics i del disseny.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ pàgina 5 GRAU D’ARTS I DISSENY pàgina 4 INFORMACIÓ SOBRE L’AAD Pàgina 6 ÒRGANS DE GESTIÓ pàgina 7 SERVEIS pàgina 7 INFORMACIÓ ACADÈMICA pàgina 9 PLA D’ESTUDIS pàgina 12 OBJECTIUS I COMPETÈNCIES pàgina 16 CALENDARI pàgina 19 HORARIS pàgina 21 PLÀNOLS DE L’ESCOLA pàgina 25 GUIES DOCENTS pàgina 33 TALLERS pàgina 58

GRAU D’ARTS I DISSENY

Els Graus són títols oficials universitaris que ofereixen una formació acadèmica i pro-

fessional. Per obtenir el títol de Grau caldrà haver completat 240 crèdits ECTS.

La metodologia dels crèdits ECTS implica una avaluació continuada, en la qual es va-

lora tota la feina de l’estudiant. L’Escola Massana proposa amb el Grau en Arts i Dis-

seny una línia educativa i de formació en la que l’alumne assumeix la creació com a

un procés socialment integrador. El coneixement, l’aprenentatge i l’experimentació

s’organitzen com a plataforma bàsica de creixement entre disciplines i més enllà

d’aquestes. Aquest grau es desenvolupa mitjançant metodologies que donaran als

alumnes la formació transversal que l’Escola Massana entén que necessita qualsevol

futur professional dels camps de l’Art, les Arts Aplicades i el Disseny. En acabar

aquests estudis, la competència de l’alumne en investigació i deducció li permetrà an-

ticipar les condicions i els escenaris de la seva pràctica professional en el futur.

La consideración artística de una actividad no depende sólo de lo que consideramos “creación”, es algo que depende de condiciones socioculturales,

que cambia con el tiempo.

Además de adoptar formas diferentes según las épocas y culturas también desempeña funciones diferentes, surge por motivos diferentes y satisface

necesidades diferentes, incluso según el contexto “arte” puede tener relación con una destreza determinada o con los productos resultado de una acti-

vidad realizada con destreza.

Para algunos el arte consiste en representar cosas existentes, para otros construir cosas que no existen, el arte trabaja con objetos externos al ser

humano pero puede expresar su visión interior, estimular la reflexión y producción del artista pero también la del receptor.

Es una confluencia de diferentes conceptos y necesidades, individuales, personales, colectivas, sociales, culturales, etc. No hay ninguna teoría que

haya gozado de aceptación universal, pero parece ser que lo que no se ha puesto nunca en duda es que es más claro referirse al arte como un tipo de

actividad humana consciente que a un objeto producido.

Actualmente incluso se ha llegado a la opinión generalizada de que dar una definición de arte que sea ampliamente aceptada y “acertada” no solo es

difícil, sino imposible. Más allá de intentar proponer una definición “verdadera”, “estable” del arte, se trabaja a partir de la propuesta personal contextua-

lizada y referenciada, tanto en el devenir histórico como en los contextos socioculturales cambiantes actuales, partiendo tanto de las “disciplinas histó-

ricas” como del reconocimiento de la interacción y relación de las diversas disciplinas.

El diseño tradicionalmente tiene, sin embargo, su campo de actuación relacionado con la industria, el comercio y todas las actividades culturales, su

perfil y educación puede tener orientación técnica y/o humanística y está vinculado a la publicidad, el marketing o la gestión de productos, entre otros

sectores.

Desde hace décadas ha existido el debate entre la relación del arte y el diseño, debate que para muchos hoy en día está superado, no tanto por las

disciplinas en sí, y su relación con la producción estética, sino por el propio sistema productivo y de mercado que tiende a disipar las líneas y fronteras,

dejando claro que ante todo, ambas, trabajan con la forma y todo lo que lleva de manera intrínseca con ella.

Estamos inmersos en la sociedad del cambio, en la que los avances tecnológicos configuran una nueva realidad, tanto desde el ámbito de la informa-

ción como desde el de la producción.

Cada vez más, se establecen redes de saberes en las que el tiempo y el espacio se configuran de una manera diferente generando una red que se

conforma en torno a lacomplejidad, no solo de la realidad en sí y sus distintos niveles, sino también en la maneraen la que la creación y la cultura se

hacen visibles.

Actualmente los nuevos desarrollos en la producción provocan una profunda crisis de las disciplinas que nos ocupan tal y como se han configurado

hasta el último cuarto del siglo XX.

Un importante indicador de esta crisis es la inestabilidad de las industrias ligadas a la creación, que bajo el impacto de los cambios tecnológicos, de los

incesantes ajustes productivos, y de la brevedad de los ciclos de consumo provoca la dificultad de caracterizar a la disciplina a partir de herramientas,

técnicas, y tecnologías concretas, cosa que antes era justamente lo que las definía.

Además, en la generación de cultura, en la que siempre ha habido una constante interdependencia entre las en otro momento llamadas Bellas Artes,

Artes Aplicadas y Artes Comerciales (Gráfica publicitaria, etc.), hoy en día, no sólo tienen una mutua adopción de lenguajes sino que también se ven

abocadas al tránsito fluido de los creadores de uno a otro, por lo que la inclusión de las líneas interdisciplinares entre arte y diseño permiten crear un

cuerpo creativo básico hacia la excelencia y competitividad a que obliga el sector.

Las disciplinas tal y como se han entendido hasta finales del siglo XX se entrecruzan y abarcan territorios separados y diferenciados por la concepción.

Estas disciplinas (artes aplicadas, artes y diseño) en la actualidad, se han convertido en algo cambiante, abierto y más cercano a una conjunción de

diversos oficios.

En la práctica profesional el proceso creativo no se nutre tan solo de la aplicación de conocimientos estancos de cada disciplina. Cada vez más tiende

a nutrirse del cruce del conocimiento de las mismas, poniendo en crisis la compartimentación estanca en cualquier estructura académica.

El Grado en Artes y Diseño que se presenta (GAD) propone una metodología de aprendizaje donde los conocimientos se entrecrucen y se relacionen

enriqueciéndose mutuamente. Se trata de trabajar desde la base del conocimiento disciplinario y potenciar al mismo tiempo nuevos conocimientos que

sólo pueden surgir desde la relación y el cruce activo y reflexivo de las mismas.

Las artes aplicadas se integran, en este plan de estudios, como un cuerpo disciplinar que trabaja una vía de sostenibilidad a través de la experimenta-

ción para encontrar nuevas maneras de interpretar la multiculturalidad dentro de un mercado global y de consumo. La innovación, como característica

principal del sistema productivo y de consumo sitúa al creador en una posición de importancia creciente dada la tendencia del mercado a generar es-

trategias de producción, comunicación y uso de los productos que están ligadas al individuo como ser simbólico. El actual entorno productivo y empre-

sarial de internacionalización y de búsqueda de la calidad convierte algo que en el pasado era excepcional, en una condición habitual del sistema eco-

nómico-productivo actual.

Es por esto que el GAD integra los conocimientos de nuestras disciplinas, con un aprendizaje que tiene por finalidad una mejor comprensión de la

complejidad de la realidad y del individuo como ser social, como ser simbólico, ampliando la capacidad personal y profesional futura del estudiante en

el contexto contemporáneo.

En la propuesta del GAD concurren los modelos pedagógicos anteriores con una distinta acepción de la enseñanza ligada a la titulación en arte y di-

seño, centrándose en tresobjetivos:

A. Establecer elementos pedagógicos de interrelación, fusión y retroalimentación entre las disciplinas artísticas y las del diseño, de modo que el estudi-

ante adquiera competencias en saberes, actitudes y habilidades propias de todos ellos.

B. Aplicar metodologías de enseñanza y aprendizajes interdisciplinares y transdisciplinares, con el fin de preparar al estudiante como futuro profesional

para esta nueva sociedad

basada en el constante cambio y fusión de conocimientos, tecnologías, etc.

C. Aportar las suficientes competencias para un ejercicio profesional en todos los ámbitos de la titulación en Artes y Diseño y con una total solvencia en

conexiones con especializaciones en ciclos posteriores e intercambios y estudios en el resto de la Unión Europea.

El título propuesto deriva del título propio Graduado en Artes y Diseño que se implantó en el año académico 2000/01 con una estructura curricular de

un primer curso común y obligatorio y tres itinerarios con créditos comunes y créditos optativos, aprobado por la Universitat Autònoma de Barcelona y

publicado por resolución de 22 de junio del 2000, BOE de 19 de julio.

La Escuela Massana es el Centro Municipal de Arte y Diseño de la ciudad de Barcelona, adscrito al Consorcio de Educación, desde enero de 2008,

que inició su labor pedagógica el 14 de enero de 1929, con una experiencia de 80 años de dedicación a la enseñanza de las artes plásticas y el diseño,

incentivando y promoviendo la relación con el tejido sociocultural y profesional de la ciudad.

Durante estos 80 años de experiencia, la Escuela Massana ha ido incorporando el aprendizaje de técnicas y oficios que pertenecen a las artes visuales

y aplicadas, iniciando en los años 60 los estudios de diseño, coincidiendo con la entrada en vigor del Decreto 2127 de 24.06.1963, que reguló el reco-

nocimiento oficial de nuevas profesiones, Diseño, Arte publicitario y Decoración.

Se ha incentivado, y se incentiva, la actividad sociocultural y la relación con el mundo empresarial, participando en concursos (1986, primer premio de

cartel en la 55 Feria de Mostras de Barcelona y la sección de diseño Industrial ganan el concurso internacional de la Copa Italia, en 1998 se realiza el

proyecto “Mercedes en Barcelona” conjuntamente con el Salón del Automóbil ), promoviendo premios en relación con empresas del sector (1986, pri-

mera edición del premio Massana Mambar, de diseño de mobiliario), convocando premios internacionales (1987, Premio internacional de esmaltes

Massana-Soldevila y Premio Internacional Massana de Joyería), y editando libros (1987, se publica el primer volumen de la colección Massana, de

Ediciones 62, “Iniciación a la Historia del diseño industrial”, de Isabel Campí )

Respecto a las relaciones internacionales en los años 60 se realizaron los primeros“intercambios” entre escuelas con Europa. La escuela a lo largo de

su trayectoria participa, promueve e interviene en diversas exposiciones. Como ejemplo destacamos en 1961 la exposición de intercambio de trabajos

de alumnos entre Pforzhein (Alemania) y Massana, en 1989 la Exposición Internacional “Joyas indiseñables”, en 1990, la exposición de antiguos alum-

nos de la escuela en la casa de España en Nueva York, en 1997 se participa del intercambio Cataluña-Flandes promovido por los gobiernos respecti-

vos participando también el Centro de Arte Santa Mónica, el MACBA, La Fundación “La Caixa”, el COAC-Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña- y

el BCD-Barcelona Centro de Diseño. En el año 1997 se inician los Talleres de postgrado OFF MASSANA, resultado de un convenio con el Pueblo

Español, así como también se inician los cursos de formación permanente MASSANA PERMANENT, con la clara intención de potenciar los estudios

superiores y facilitar la transición de los estudios al mundo profesional, tanto en el ámbito de las artes como en el del diseño.

La Escuela Massana ha obtenido reconocimiento recibiendo la Medalla de oro y Diploma de Honor de la Exposición Nacional de las Artes Decorativas

en el año 1943; el Premio Nacional de Diseño en el año 2000; el premio ACCA de la Crítica por su trayectoria, otorgado por la Asociación Catalana de

críticos de arte en el año 2005; el Premio Letra por su labor docente y trayectoria, otorgado por la feria Sign-Viscom en el año 2008, feria especializada

en el Diseño visual y la comunicación. La Escuela Massana pertenece a ELIA Liga Europea de Institutos de Artes, a la Coordinadora Diseño para todos

EIDD, al FAD Fomento de las Artes Decorativas, a la AAVC Asociación de Artistas Visuales de Catalunya, y a la Coordinadora de Escuelas Públicas de

Arte y Diseño de Catalunya. La Escuela Massana articula su oferta educativa sobre tres ámbitos conceptuales:

1. ARTES APLICADAS

Especialización: Joyería

Textil

2. ARTES VISUALES

Especialización: Escultura

Pintura

3. DISEÑO

Especialización: Diseño Gráfico

Ilustración

Diseño Industrial

Diseño de Interiores

Optar ahora al Grado de Artes y Diseño con 240 créditos hace posible estructurar con más coherencia lo que hemos ido constatando a lo largo de

estos años, ampliando con un cuarto curso los estudios, de manera que se pueda integrar la movilidad, el Proyecto Final de Carrera recogiendo la

experiencia de la estructura tutorial y reforzándolo con el soporte de otras materias, la especialización a través de las Menciones y dar la opción al

alumno de poder cubrir a través de los Minors habilidades que complementen el plan de estudios. Este cuarto curso incluiría también la opción de las

prácticas de empresa, ya que, en la actualidad y sin que sea una actividad obligatoria dentro del plan de estudios 28 alumnos en los dos últimos años

las han realizado.

TEXT EXTRET DEL PUNT 2 JUSTIFICACIÓN DE LA MEMÒRIA DE VERIFICACIÓ LLIURADA A L’ANECA EL 2010.

INFORMACIÓ

BEQUES

Beques del Règim General de Mobilitat del Ministeri (aplicades a la part

de preu públic) i ajuts de col·laboració amb els departaments de l’es-

cola. Beques i ajuts per a estudiants universitaris AGAUR (Agència de

Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca)

HORARIS I TORNS

Torn de tarda exclusivament

PERÍODE LECTIU

Semestral/anual

MODALITAT

Presencial

RÈGIM

Temps complet, temps parcial i possibilitat de via lenta.

TIPUS D’AVALUACIÓ

Es combinen exàmens i treballs pràctics.

PRÀCTIQUES PROFESSIONALS

A 4t curs hi ha la possibilitat de fer pràctiques externes com a optativa

de 12 crèdits.

MOBILITAT INTERNACIONAL

Programa Erasmus+ (Europa) i UAB Exchange Programme (resta del

món)

PERFIL D’INGRÉS

Sensibilitat social i artística, sentit estètic, creativitat i imaginació, capa-

citat d’innovació, capacitat de representació, habilitat manual, destresa

tècnica.

TOTAL DE CRÈDITS ECTS

240

TIPUS DE TÍTOL

Grau

TITULACIÓ

Arts i Disseny

CODI RUCT

2501571

DURADA

4 anys

CODI DE PREINSCRIPCIÓ

21020

PLACES DE NOU INGRÉS

95

ÒRGANS DE GESTIÓ

EQUIP DE DIRECCIÓ

Director: Xavier Capmany Miró

Organització Interna: Daniel Camps Morlans

Estratègia i Innovació: Marc Ligos Masafrets

Secretari Acadèmic: Jaume Prat Torrades

Acció Cultural: Josep Dardanyà Alsina

Responsable Pedagògic: David Gràcia Albareda

Comunicació: Gloria Bonet Batalla

COORDINADORS DE GESTIÓ

Coordinació Activitat Cultural: Èlia Clemente Vinzia

Coordinació d’Intercanvis Internacionals: Cristina de la Cruz Roquet

Coordinació disseny gràfic. Andrea Gusi Xiberta

Coordinació web: Mireia Vidal Terré

Coordinació TIC: Enric Guinó Feijòo

Coordinació de Recerca: David Hernández Falagán

Coordinació de Tallers. Imma Ramos Aracil

Coordinació de Riscos laborals. Lluís Cuatrecasas Albareda

Coordinació de Seminaris Disseny: Diego Ramos.

Coordinació de Seminaris Art: Montse Romaní.

CONSELL DEL CENTRE

President: Xavier Capmany Miró

Representants de l’Equip de Direcció. Daniel Camps Morlans i Marc Li-

gos Masafrets

Secretari: Jaume Prat Torrades

Representants de la UAB:

Representant de l’Ajuntament de Barcelona: Júlia Quintela González

Representants de l’alumnat Batxillerat: Unai Gómez Ricou i Paula Sali-

nas Arnau.

Representants de l’alumnat Grau: Sira Plans Vancells i Gabriel Virgilio

Luciani

Representants de l’alumnat CFGS: Ione Aguirre Mendiola i M. Branca

Rabelo de Moraes

Representant del PAS: Helena Lladó Garcia

Representants del professorat. Montse Alabau Orriols, Gloria Bonet Ba-

talla, Èlia Clemente Vinzia, Maria Diez Serrat i David Hernández Fa-

lagán.

Representant del món laboral: Josep Lluís Hernando

Associació Amics de La Massana. Xema Vidal Molina

BATXILLERAT

Coordinació de Batxillerat: Santi Tomàs Justribó

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Coordinació de CFGS: Isabel Graupera Gargallo

Coordinació de Pràctiques CFGS: Carmen Porras Aguilera

Tutors de CFGS

Gràfica Publicitària: Iñaki Granell Jubany

Tècniques Escultòriques: Mònica Chavarria Tirado

Il·lustració: Pep Montserrat Morales

Modelisme Industrial: Rafael Pládenas Viruel

Projectes i Direcció d’Obres Decoració: Joaquim Pérez Sánchez

Joieria Artística: Josep Carles Pérez Rodríguez

Arts Aplicades al Mur: Montse Alabau Orriols

Art Tèxtil: Silvana Criado Garrido

GRAU UNIVERSITARI

Coordinació de Grau Universitari: Núria F. Rius

[email protected]

Caps d’Àrea

Projectes: Antonio Ortega López

Llenguatges: Arnal Ballester Arbonés

Teoria: David G. Torres

ESTUDIS POST-UNIVERSITARIS

Coordinació Postgrau Arts Aplicades: Oscar Guayabero

ESTUDIS NO REGLATS

Coordinació de Massana Permanent: Elisabet Insenser Brufau

GESTIÓ ACADÈMICA

SECRETARIA ACADÈMICA

La Secretaria Acadèmica és el servei en què es realitzen tots els trà-

mits acadèmics relacionats amb els plans d’estudis reglats i no reglats,

de forma presencial, telefònica o per correu electrònic. L’horari d’aten-

ció al públic és:

MATINS

De dilluns a divendres 10.00–13.00h

TARDES

De dilluns a dijous 16.00–17.30h

Del 25 de juny a l’11 de setembre no obrim a la tarda

INFORMACIÓ CICLES FORMATIUS I BATXILLERAT:

Isabel González

+34 93 442 20 00

[email protected]

INFORMACIÓ GRAU EN ARTS I DISSENY (UAB):

Irene Ebang

+34 93 442 20 00

[email protected]

1. ACTIVITAT CULTURAL

Amb la voluntat de mostrar i donar a conèixer els diversos àmbits de la

cultura i de la creativitat contemporània, el Departament Cultural de

l'Escola Massana programa, al llarg del curs, un gran nombre d'activi-

tats en forma d'exposicions, debats i conferències, entre d'altres, per tal

de generar constantment el necessari intercanvi d'experiències entre

els alumnes, el professorat, les escoles d'art i disseny, i la societat.

EXPOSICIONS

La projecció a l'exterior de tots els llenguatges d'expressió que es

desenvolupen a l'Escola, ens permet mantenir i consolidar la presència

activa dels nostres alumnes en espais expositius professionals i esde-

veniments d'ampli ressò per a la ciutat.

A partir dels diversos intercanvis que l'Escola Massana manté amb al-

tres institucions, tant d'àmbit estatal com de l'estranger, l'Escola parti-

cipa i presenta anualment treballs dels seus alumnes en múltiples acti-

vitats culturals desenvolupades arreu del món.

—

Coordinador d'Activitat Cultural:

Èlia Clemente Vinzia

[email protected]

2. FORMACIÓ PERMANENT

L'Escola Massana, amb més de 80 anys de dedicació a l'ensenyament

de les arts i del disseny, proposa a través de la Formació Permanent

Massana una oferta de cursos de continguts entorn a l'art i el disseny,

estructurats en diversos nivells: Cursos i Tallers teòric-pràctics pensats

a per completar i actualitzar la formació tant d'estudiants com de pro-

fessionals en actiu i Cursos d'Especialització UAB pensats per oferir

una formació específica i especialitzada sobre una matèria.

Els Cursos i Tallers teòric-pràctics són cursos per a la formació perma-

nent reconeguts per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a

susceptibles de CLLE i pel Departament d'Educació de la Generalitat

de Catalunya com a cursos de promoció docent i formació permanent

pel professorat.

Cursos d'Especialització Universitària UAB, Els cursos de la UAB estan

pensats per oferir una formació específica i especialitzada sobre una

matèria. Amb aquests cursos s'obté un certificat de la UAB.

—

Persona de contacte:

María Jiménez

[email protected]

3. BIBLIOTECA

La Biblioteca de l’Escola Massana funciona des de 1957 amb l’objectiu

de cobrir les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa. El

seu fons, especialitzat en Art i Disseny, forma part del Catàleg Col·lec-

tiu de la Biblioteca Artur Martorell i la Xarxa de Biblioteques Escolars de

Barcelona i està obert al públic per a qualsevol consulta.

Fons

15000 monografies aproximadament

26 subscripcions a revistes

300 documents audiovisuals aproximadament

Horari

De dilluns a dijous, de 8h a 13.30 i de 14.30 a 19.30h. Divendres de 8h

a 15h

De l’1 setembre fins a l’inici de curs, i del 25 juny al 15 juliol:

De dilluns a divendres de 8h a 15h

Tancament: vacances de Nadal, de Setmana Santa i del 16 juliol a 31

agost.

Formació d’usuaris contínua durant l’obertura de la biblioteca

A l’inici del curs es faran sessions de formació als alumnes de primer

de tots els plans d’estudis.

Reproducció documents

Fotocopiadora amb servei de còpia i impressió

Escàners

Taula de reproducció fotogràfica

Préstec

És imprescindible fer l’alta al servei amb el carnet d’estudiant. Alguns

documents especials queden exclosos de préstec. El servei de préstec

comporta el tracte amb cura i retorn dels documents dins el termini es-

tablert. El no acompliment pot comportar la suspensió temporal o defini-

tiva del servei. En cas de pèrdua o retorn d’un document malmès, el

lector està obligat a restituir-lo per un d’idèntic o de característiques si-

milars a les de l’original.

Préstec a casa:

Màxim 3 documents durant 2 setmanes amb dret a 1 pròrroga (per do-

cuments no reservats).

Les revistes no es presten a casa.

Sol·licitud de pròrroga:

A la biblioteca

Correu a [email protected] (nom del lector + codi barres i

títol document + codi barres)

Préstec a classe:

Màxim 3 documents per consulta o treball a classe

Retorn el mateix dia

Préstec de llibres i revistes

Dipòsit del carnet d’estudiant durant el préstec

Normativa de la biblioteca

La Biblioteca és un espai de treball

Cal respectar el silenci

Cal desconnectar o silenciar els mòbils i altres aparells electrònics i

parlar en veu baixa

No es pot entrar ni menjar ni beguda

S’ha de tenir cura de tot el fons documental, així com del material i ins-

tal·lacions de la Biblioteca

Deixeu els llibres consultats al carro disponible a la sala.

—

Persona de contacte:

Gemma Griñó

[email protected]

4. ESCOLA EMPRESA

L’Escola Massana fomenta acords amb empreses o institucions que

permetin a l’alumne entrar en contacte amb projectes reals i el món la-

boral. Aquestes col·laboracions estan supeditades als continguts de les

assignatures, i als interessos pedagògics i formatius dels alumnes.

Els acords de col·laboració permeten altres activitats en benefici de

l’empresa, l’Escola Massana i els seus alumnes, com convidar especia-

listes de prestigi a l’escola com a jurat dels concursos, fer actes institu-

cionals amb possibles esponsors, convocar als mitjans de comunicació,

etc.

Els projectes d’alumnes produïts en el marc d’un acord de col·laboració

poden ser exposats a les sales de l’Escola Massana o a espais externs.

També es poden publicar catàlegs o altres edicions que reprodueixin

aquests resultats.

En els darrers anys s’ha col·laborat amb

Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC); Districte de Ciu-

tat Vella de l’Ajuntament de Barcelona; Mercat de la Boqueria; Funda-

ció Xavier Nogués; Fundació Han Nefkens; Consorci de Comerç, Arte-

sania i Moda de la Generalitat de Catalunya; Gran Teatre del Liceu;

AREAS; INAPA; Festival Shakespeare; Fundació Navegació Oceànica

de Barcelona; Institut Municipal d’Educació de Barcelona; Districte de

l’Eixample; Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla i la

Plaça de Catalunya; Joieria Bagués-Masriera; i molts més.

Els convenis de col·laboració per a la realització de concursos, espon-

soritzacions i altres projectes entre l’Escola Massana i empreses o insti-

tucions, es regeixen per les normatives homologades dels organismes

competents (ICOGRADA, ICSID, IFI o BEDA). A més, l’escola està ad-

herida al codi de bones pràctiques per l’exercici de les arts visuals pro-

mogut per l’AAVC pel que fa aspectes deontològics, de drets d’autor,

econòmics i pedagògics.

—

Persones de contacte:

Raimon Vallverdú (disseny)

[email protected]

Jordi Canudas (art)

[email protected]

OCUPABILITAT

Carme Porras

[email protected]

http://borsatreball.escolamassana.cat

5. INTERNACIONAL

Els alumnes de Grau en Arts i Disseny de l’Escola Massana tenen la

possibilitat de participar en el programa d’intercanvis que gestiona la

Coordinació d’Internacional i cursar un període dels seus estudis en es-

coles d’art i disseny de l’exterior.

L’Escola Massana té signats acords amb un gran nombre de instituci-

ons europees (Programa LLP Erasmus i d’altres) i també amb algunes

institucions d’Estats Units, Mèxic, Argentina i Israel.

La descripció de les característiques, el procés i els requisits per a la

realització dels intercanvis queda recollida en la guia específica del Pla

d’Estudis.

ESCOLES PARTNER

ALEMANYA

UDK Berlin, Berlin

Fachhochschule Trier. University of Applied Sciences, Trèveris (Renà-

nia-Palatinat)

Hamburg University of Applied Sciences, Hamburg

BÈLGICA

LUCA School of Arts, Campus Brusel·les / Campus Ghent / Campus C-

mine Genk

École Superieure des Arts Saint-Luc Bruxelles, Brusel·les

FINLÀNDIA

Aalto University, School of Art & Design, Helsinki

FRANÇA

Université de Nîmes, Nimes

École Régionale des Beaux-Arts de Saint-Etienne, Saint-Étienne (Dep.

Rhône-Alpes)

Université de Toulouse-Le Mirail, Toulouse

HONGRIA

MOHOLY-NAGY Muveszeti Egyetem, Budapest

ITÀLIA

Accademia di Belle Arti Brera, Brera

Politecnico di Milano, Milà

Accademia di Belle Arti di Roma, Roma

LETÒNIA

Latvijas Mäkslas Akademija, Riga

NORUEGA

Kunsthogskolen i Bergen, Bergen

KHiO Oslo National Academy of the Arts, Oslo

PAÏSOS BAIXOS

ARTEZ Institute of the Arts/ Hogeschool voor de Kunsten,Arnhem, Ens-

chede, Zwolle

Avans University of Applied Sciences / AKV St. Joost,Breda,’s-Herto-

genbosch, Tilburg

Hanzehogeschool Groningen. Academie Minerva, Groningen

Hogeschool Rotterdam Willem de Kooning Academie,Rotterdam

PORTUGAL

ESAD Escola Superior de Artes e Design, Matosinhos (Porto)

Politecnico de Leiria - Escola Superior de Artes e Design (ESAD.CR),

Caldas da Rainha, Portugal

REGNE UNIT

Birmingham Institute of Art and Design at U.C.E.,Birmingham

REPÚBLICA TXECA

GAAD+CFGS: Technical University of Liberec - Faculty of Textile Engi-

neering. Liberec, República Txeca. www.tul.cz/en

SUÈCIA

University of Gothenburg. School of Design and Crafts,Gotemburg

SUÏSSA

Hochschule für Gestaltung und Kunst Zürich, Zurich

———

ARGENTINA

Instituto Superior de Comunicación Visual Rosario, Argentina

AUSTRALIA

Royal Melbourne Institute of Technology, Melbourne

CANADÀ

McGill University. Faculty of Arts, Montreal

MÈXIC

Tecnológico de Monterrey Monterrey, Mèxic (només alumnes de Gra-

duat)

ISRAEL

Bezalel Academy of Arts and Design Jerusalén, Israel

—

Persones de contacte:

GESTIÓ MOBILITAT

Sensi Cervantes

[email protected]

COORDINACIÓ

Cristina de la Cruz

[email protected]

INFORMACIÓ ACADÈMICA

MATINS: De dilluns a divendres 10.00–13.00h

TARDES:De dilluns a dijous 16.00–17.30h

—

Del 25 de juny a l’11 de setembre no obrim a la tarda

1. PREINSCRIPCIÓ UNIVERSITÀRIA

Preinscripció universitària https://accesnet.gencat.cat

Paràmetres de ponderació de les matèries de modalitat:

http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio

Per a més informació al respecte de la preinscripció o l'accés a la uni-

versitat us podeu adreçar a la Oficina d'Orientació per a l'Accés a la

Universitat

Via Laietana 2

08003 Barcelona

Tel. 93 223 03 23/93 223 25 91

2. MATRICULACIÓ

http://www.escolamassana.es/ca/page.asp?id=151

3. ASPECTES ADMINISTRATIU DE LA MATRICULACIÓ

Per consultes adreceu-vos a :

www.uab.es

www.escolamassana.cat

4. NORMES DE PERMANÈNCIA

S’entén per Règim de permanència el conjunt de normes que exigeixen

als i les estudiants l’acompliment d’una sèrie de requisits mínims de

rendiment acadèmic, l’incompliment dels quals origina la suspensió de

la seva matrícula. Les normes de permanència són aprovades pel Con-

sell Social de la UAB.

Per formalitzar la matrícula en un curs acadèmic caldrà haver superat

els requisits establerts en el Règim de permanència de la UAB per a

cada tipus d’estudis.

ANYS DE PERMANENCIA

1. Els estudiants de grau amb dedicació completa disposen, com a mà-

xim, de tres anys més de la durada prevista en el pla d’estudis de la ti-

tulació per completar els estudis.

2. Els estudiants de grau amb dedicació parcial disposen, com a mà-

xim, de tres anys addicionals sobre el doble de la durada prevista en el

pla d’estudis de la titulació per completar els seus estudis.

3. Als estudiants de grau que hagin modificat durant els seus estudis el

tipus de matrícula, se’ls permet completar en dos anys cada curs en

què s’hagin matriculat amb dedicació a temps parcial, amb el benentès

que no poden superar el màxim temporal establert al punt 2 d’aquest

article.

4. Els estudiants que exhaureixin el nombre màxim d’anys de perma-

nència en uns estudis han d’abandonar aquests estudis.

5. MATRÍCULA SEGONS RÈGIM DEDICACIÓ

Els estudiants poden cursar els estudis oficials a la UAB en règim de

dedicació a temps complet o en règim de dedicació a temps parcial.

Règim de dedicació a temps complet:

a). Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps

complet tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 42 crèdits per

any acadèmic, llevat dels estudiants de nou accés que s’incorporin al

primer curs, que s’han de matricular dels 60 crèdits que configuren

aquest primer curs. En cas que un estudiant es trobi en situació d’aca-

bar els estudis amb menys de 42 crèdits, s’ha de matricular del total de

crèdits que li manquen.

b). Els estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps

complet es poden matricular d’un màxim de 78 crèdits per any acadè-

mic.

Règim de dedicació a temps parcial:

a). Als estudis de grau, els estudiants en règim de dedicació a temps

parcial tenen l’obligació de matricular-se d’un mínim de 24 crèdits, lle-

vat dels estudiants de nou accés que s’incorporin al primer curs, que

s’han de matricular d’un mínim de 30 crèdits. En cas que un estudiant

es trobi en situació d’acabar els estudis amb menys de 24 crèdits, s’ha

de matricular del total de crèdits que li manquin.

b). Els estudiants que es matriculin en règim de dedicació a temps par-

cial poden matricular-se d’un màxim de 42 crèdits per any acadèmic.

Als estudis de grau es permeten dos canvis de règim de dedicació.

Aquest canvi de règim de dedicació s’aplica a l’expedient en el moment

de formalitzar la matrícula del curs acadèmic per al qual se sol·licita.

CRÈDITS MÀXIMS DE MATRICULA

78 crèdits a temps complet .

42 crèdits a temps parcial

CRÈDITS MÍNIMS DE MATRICULA

60 crèdits a temps complert (alumnes nou accès)

42 crèdits a temps complert (alumnes del centre)

30 crèdits a temps parcial (alumnes nou accès)

24 crèdits a temps parcial (alumnes del centre)

Als estudis de grau es permeten dos canvis de règim de dedicació.

Aquest canvi de règim de dedicació s’aplica a l’expedient en el moment

de formalitzar la matrícula del curs acadèmic per al qual se sol·licita.

PROGRESSIÓ DE MATRÍCULA

a). Els estudiants de grau tenen dret a formalitzar tres matrícules per

superar una assignatura. Un cop exhaurides les tres matrícules, es pot

sol·licitar una d’extraordinària.

b). Les qualificacions “No presentat” i “Suspès” exhaureixen convocatò-

ria.

c). Per incorporar noves assignatures a la matrícula, l’estudiant s’haurà

de matricular primer de les assignatures no superades de caràcter bà-

sic o obligatori. Aquesta norma no s’aplica per assignatures optatives.

REGLES DE MATRICULA

1. Els estudiants que es matriculin per primera vegada han de seguir

les regles de matrícula específiques per al règim de dedicació que es-

cullin descrites anteriorment.

2. Els estudiants de nou accés han de superar en els dos primers

anys acadèmics un total de 30 crèdits (no s’inclouen en aquest còmput

crèdits convalidats, reconeguts o adaptats).

3. Per poder matricular assignatures de segon curs cal haver superat

un mínim de 12 crèdits durant el primer curs.

4. Per poder matricular assignatures de tercer curs cal haver superat

un mínim de 60 crèdits durant el primer i segon curs.

5. Per poder matricular assignatures de quart curs cal haver superat

totes les assignatures de primer curs i sempre un total de 120 crèdits

durant els tres primers cursos.

6. Per poder matricular el Treball de Fi de Grau cal haver superat dos

terços del total de crèdits del pla d’estudis.

7. És obligatori matricular-se, en primera instància, de totes aquelles

assignatures de Formació Bàsica no superades. L’ horari d’aquestes

assignatures condicionarà la possibilitat de matricular-se a d’altres ma-

tèries dels seguents nivells.

8. És obligatori matricular-se, en primera instància, de totes aquelles

assignatures de caire Obligatori no superades. L’ horari d’aquestes as-

signatures condicionarà la possibilitat de matricular-se a les assignatu-

res Optatives.

9. Quan es tracti d'assignatures o mòduls optatius no superats, es

poden substituir per altres assignatures o mòduls optatius.

10. Per matricular-se de Metodologia Projectual II cal haver aprovat

Metodologia Projectual I.

OBLIGATORIETAT DE LA MATRICULA

a). Els estudiants que exhaureixin el nombre de matrícules correspo-

nents a assignatures o mòduls de formació bàsica o obligatòria han d'a-

bandonar els estudis.

b). Les assignatures o mòduls optatius són abandonables.

c). No es pot matricular d’una assignatura ja superada.

CONTINUACIÓ DELS ESTUDIS

a). Si un alumne no pot continuar els estudis només pot reiniciar-los si

prové d’altres titulacions, ja sigui com a titulat o per la via d’accés de

canvi d’estudis.

Als alumnes provinents d’altres universitat se’ls aplicarà aquesta nor-

mativa en el moment d’accés i no es tindrà en consideració la trajectò-

ria prèvia de la universitat d’origen.

Alumnes amb discapacitat o en situacions excepcionals:

a). Es promourà l'adequació efectiva d'aquesta normativa de perma-

nència a les necessitats dels estudiants amb discapacitat, mitjançant la

valoració del cas concret i l'adopció de les mesures específiques ade-

quades.

b). Es vetllarà per la flexibilització d'aquesta normativa en cas que l'es-

tudiant pateixi una malaltia greu o qualsevol altra situació excepcional

justificada que li impedeixin desenvolupar la seva activitat formativa.

Reclamacions derivades de l'aplicació d'aquesta normativa:

a). Les reclamacions derivades de l'aplicació d'aquesta normativa les

resol la directora de centre.

b). Les resolucions de la directora es poden recórrer davant del rector,

que les resol a proposta del Consell Social, després de valorar les cir-

cumstàncies al·legades i l'informe del centre docent.

c). Les resolucions del rector esgoten la via administrativa i poden ser

recorregudes davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Disposició transitòria. Estudiants de grau i de màster que van iniciar els

seus estudis abans del curs acadèmic 2011-2012:

a). Als estudiants de grau i de màster que hagin iniciat els seus estudis

abans del curs acadèmic 2011-2012 els és aplicable aquesta normativa

amb les particularitats següents:

b). Les disposicions de l'article als anys de permanència es comença-

ran a computar a partir del curs 2011-2012.

c). Les regles de matrícula establertes en l'article 5 no s'aplicaran fins al

curs 2012-2013, amb l'excepció de l'article 5.2, que entrarà en vigor el

mateix curs acadèmic 2011-2012.

d). A l'efecte del còmput de matrícules a què té dret l'estudiant, no es

tenen en compte les matrícules exhaurides fins a l'entrada en vigor d'a-

questa normativa.

e). Els estudiants que vulguin acollir-se al règim de dedicació parcial

han d'especificar-ho a la gestió acadèmica del seu centre abans de ma-

tricular-se del curs acadèmic 2011-2012.

Disposició final primera. Revisió de la normativa

• Aquesta normativa s'ha de revisar al cap de tres anys d'haver entrat en

vigor.

•

RECONEIXEMENT I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS

Pel reconeixement, l’adaptació i la transferència de crèdits l’alumnat

abonarà l'import que fixi el Decret de preus públics de la Generalitat de

Catalunya, que figurarà cada any a l'annex I d'aquesta normativa.

MODIFICACIÓ I ANUL.LACIÓ DE LA MATRÍCULA

Anul·lacions de la matrícula i d’assignatures :

El deganat o la direcció del centre autoritzarà l’anul·lació total o parcial

de la matrícula, sempre que la sol·licitud es presenti dins del termini fi-

xat a tal efecte pel calendari acadèmic administratiu. En casos excepci-

onals degudament justificats, es podrà sol·licitar l’anul·lació de la matrí-

cula fora del termini establert.

Un cop s’hagi concedit l’anul·lació de la matrícula, serà aplicada imme-

diatament en l’expedient acadèmic, la qual tindrà la mateixa considera-

ció que si l’estudiant no s’hagués matriculat, i no s’hi podrà renunciar

en cap cas.

L’estudiant únicament tindrà dret a la devolució del preu públic per la

prestació de serveis acadèmics universitaris si:

a) Per causes que no li siguin imputables, no es realitzi l’activitat o no

es presti el servei.

b) Justifica degudament malaltia greu, accident o qualsevol altra cir-

cumstància excepcional.

c) Durant el procés de reassignació l' Oficina d'Orientació per a l'Accés

a la Universitat li adjudica una plaça en uns altres estudis. En aquest

cas, no es retornarà l'import corresponent a la gestió de l’expedient.

Modificacions de la matrícula

En els terminis fixats a tal efecte, l’estudiantat podrà sol·licitar al dega-

nat o a la direcció del seu centre la modificació parcial de la matrícula.

En casos excepcionals degudament justificats, es podrà sol·licitar la

modificació de la matrícula fora del termini establert.

Un cop concedida la modificació de la matrícula, serà aplicada immedi-

atament en l’expedient de l’estudiant, i no s’hi podrà renunciar en cap

cas.

Els criteris emprats per a la resolució de les sol·licituds seran aquells

que determini el centre, a través dels seus òrgans competents, i que

hauran de ser publicats amb anterioritat al procés de matriculació.

El calendari acadèmic administratiu fixarà dos terminis de modificació

de matrícula:

a) En el primer termini es podran acceptar modificacions que puguin

comportar efectes econòmics corresponents tant a assignatures o mò-

duls del primer com del segon semestre.

b) En el segon termini només es podran acceptar modificacions corres-

ponents a assignatures o mòduls que s’imparteixin durant el segon se-

mestre, sempre que no hagin estat sol·licitades amb anterioritat i, en

cas que impliquin un increment econòmic, que hagin estat degudament

justificades. Es podran acceptar modificacions de matrícula ja sol·licita-

des amb anterioritat en el supòsit d’estudiants que participin en un pro-

grama d’intercanvi, tal com es preveu en el títol que regula els progra-

mes d’intercanvi.

Efectes econòmics :

a) Si es produeix un increment en l'import de la matrícula, s’haurà

d’abonar la diferència, en un únic pagament i per domiciliació bancària.

b) Si les modificacions de matrícula suposen una disminució en la liqui-

dació econòmica, no es tindrà dret a la devolució corresponent, excepte

si la modificació és deguda a causes imputables a l’Escola.

EFECTES DE LA MATRÍCULA, DRETS I DEURES

Sense perjudici de qualsevol altre dret o obligació legalment establerts,

la matrícula realitzada d’acord amb aquest títol suposarà:

a) El dret d’assistència a les diferents activitats formatives, i els dret a

ser avaluat o avaluada d’acord amb el que s’estableix al les guies do-

cents de cada assignatura o mòdul.

b) L’obtenció del carnet d’estudiant , que permetrà l’accés als serveis i

instal·lacions de l’Escola.

c) El dret a participar en la vida acadèmica.

d) El deure d’assistència i realització de les activitats formatives que

s’estableixen a la programació docent.

e) El deure d’efectuar el pagament dels preus per serveis acadèmics.

f) El deure a notificar qualsevol modificació de les condicions acadèmi-

ques a la secretaria acadèmica del centre i dins del calendari acadè-

mic (si està previst)

És condició indispensable de la validesa de la matrícula el pagament

corresponent a la prestació, servei o activitat descrits al full de matrí-

cula.

Si el pagament es fa fraccionadament, l’obligació s'entendrà satisfeta

totalment en el moment en què s’hagin efectuat tots i cadascun dels pa-

gaments.

Conseqüències de l’impagament:

Els i les estudiants que hagin fet efectiu el pagament de l’import de la

matrícula fora del termini establert, o als que havent optat per la domici-

liació bancària no se’ls hagi pogut fer el càrrec bancari en els terminis

establerts per causes que els siguin imputables, hauran d’abonar les

despeses de gestió de l’impagament que el Consell Social aprovi per a

cada curs acadèmic, així com els interessos bancaris carregats per

l’entitat financera sobre l’import impagat, si escau.

El fet de no pagar la matrícula dins els terminis fixats comportarà l’estat

de morositat econòmica de l’expedient, d’acord amb el que es reguli al

Decret de preus públics de la Generalitat de Catalunya. En tots els ca-

sos, serà imprescindible l’abonament de qualsevol pagament pendent i

de les despeses corresponents com a condició prèvia per a la formalit-

zació de la nova matrícula o modificació de la matrícula i/o per a la

sol·licitud de qualsevol servei acadèmic.

PROCEDIMENT DE RECLAMACIÓ DE NOTES

Atenent a la Normativa Acadèmica de la UAB aplicable als estudis uni-

versitaris regulats de conformitat amb el Reial Decret 1393/2007, de 29

d’octubre, modificat pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol, Capítol

VII, Procediments de revisió:

Article 125. Principi general

L’ estudiantat té dret a la revisió dels diferents resultats de les activitats

d’avaluació.

Article 126. Revisió ordinària de les qualificacions finals

1. La revisió ordinària de les activitats d’avaluació començarà, com a

mínim, vint-i-quatre hores després d’haver-se fet públiques les notes, o

el mateix dia si abans s’ha anunciat públicament.

2. La sol·licitud de revisió es farà directament al professorat responsa-

ble de l’assignatura/mòdul o tribunal que hagi realitzat l’avaluació, a tra-

vés del mitjà i en el termini que en el centre docent hagi establert prèvi-

ament.

3. La revisió ha de ser, en tot cas, personal i individualitzada.

4. El període de revisió finalitzarà en un termini anterior a l’ establert al

calendari academicoadministratiu per a la publicació i tancament d’ac-

tes.

5. En cas que d’aquesta revisió en resulti una modificació de la qualifi-

cació, caldrà deixar constància documental d’aquesta modificació.

El procediment establert és:

1. L’alumnat recollirà un full de reclamació de notes per assignatura a

consergeria.

2. Amb aquest document degudament omplert s’adreçaran a l’aula i

hora indicada per la revisió o canvi de nota de l’assignatura en qüestió.

3. El professor/a signarà o no segons conformitat a la reclamació i en-

tregarà el full a gestió acadèmica.

4. Gestió acadèmica modificarà les notes al programa CODEX i adjun-

tarà el full de reclamació a l’expedient de l’alumne/a en qüestió.

Us recordem que el periode de reclamacions el podeu consultar al ca-

lendari acadèmic.

No s’ acceptaran modificacions de notes més enllà d’ aquest període

marcat.

PLA D’ESTUDIS

L’estructura del Grau en Arts i Disseny segueix les directrius de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE

BARCELONA per a l’elaboració dels plans d’estudis homologats en l’àmbit de l’Espai Europeu

d’Educació Superior.

FORMACIÓ BÁSICA: 60 ECTS

FORMACIÓ OBLIGATÒRIA: 120 ECTS

TREBALL DE FI DE GRAU: 12 ECTS

FORMACIÓ OPTATIVA: 48 ECTS

GRAU D’ARTS I DISSENY: 240 ECTS

FORMACIÓ BÀSICA (60 ECTS)

Introdueix els aspectes més vinculats a les arts i el disseny en la seva vessant instrumental, i aspec-

tes més transversals que pertanyen a les disciplines de la branca a la que s’adscriu la titulació, Arts i

Humanitats.

FORMACIÓ NUCLEAR (132 ECTS)

Forma l’estudiant des de tres perspectives complementàries, la teòrica, la metodològica i la instru-

mental. Aquestes tres perspectives ajuden a aconseguir els objectius de manera que: la teoria sus-

tenta la comprensió de l’estudi, l’anàlisi i la contextualització; la metodologia ordena i organitza el

procés de creació i la instrumentalitat possibilita la formalització, la materialització i la comunicació.

Inclou el Treball Final de Grau (12 ECTS) que s’entén com a un territori d’experimentació per al

desenvolupament de les inquietuds personals a partir de l’interès manifestat per a l’estudiant.

FORMACIÓ ESPECÍFICA COMPLEMENTÀRIA (48 ECTS)

Es basa en diferents opcions a elegir. Una relació d’assignatures optatives ofertades que incideixen

en diferents interessos que pugui tenir l’estudiant en el seu futur desenvolupament professional (in-

clou l’optativitat de les practiques d’empresa). I un conjunt d’assignatures optatives agrupades en

mencions. Per a que la menció consti en el Suplement Europeu al Títol, l’estudiant haurà de cursar

com a mínim 30 ECTS de la mateixa.

MATÈRIES I ASSIGNATURES

FORMACIÓ BÀSICA 60 ECTS # CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

1 50342 EXPRESSIÓ AR-

TÍSTICA FB 18

104695 ANÀLISI I REPRESENTACIÓ 6 1.1

104697 ESTRUCTURA I REPRESENTACIÓ 6 1.2

104696 COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ 6 2.1

2 50338 FILOSOFIA FB 12 104698 INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS I DISSENY 6 1.1

104699 PENSAMENT I CONTEXT EN ARTS I DISSENY 6 1.2

3 50330 HISTÒRIA FB 18

104702 HISTÒRIA: REVOLUCIONS I MERCAT 6 1.1

104701 HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES 6 1.2

104700 HISTÒRIA: CAPITALISME I ÈPOCA GLOBAL 6 2.1

4 50328 TEORIA FB 12 104703 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ 6 2.1

104704 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS 6 2.2

FORMACIÓ OBLIGATÒRIA 132 ECTS

# CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

5 50329

CONTEXT I

DESENVOLUPA-

MENT

OB 36

104706 PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒGICS 12 1

104705 PROJECTES: DESENVOLUPAMENT I COMUNICACIÓ 12 2

104707 PROJECTES: PRESENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA 12 3

6 50343 LLENGUATGES I

CREACIÓ OB 36

104709 LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EXPERIMENTACIÓ 12 1

104708 LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PROCESSOS DE

TREBALL 12 2

104710 LABORATORI DE LLENGUATGES: POSICIONAMENT I ESTRATÈGIES DE

CREACIÓ 12 3

7 50344 TECNOLOGIA OB 12 200755 MATERIALS I PROCEDIMENTS 6 2.2

200764 LABORATORI DE MATERIALS 6 3.1

8 50332 TEORIA I CON-

TEXT OB 24

104713 INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS 6 2.2

104711 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 1 6 3.1

104712 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 2 6 3.2

200771 PROFESSIÓ I CONTEXT 6 3.2

9 50339 TEORIA I LLEN-

GUATGE OB 12

104714 TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 1 6 3.1

104715 TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2 6 3.2

10 50340 TREBALL DE FI DE

GRAU OB 12 200775 TREBALL DE FI DE GRAU 12 4

FORMACIÓ OPTATIVA 48 ECTS # CODI MATÈRIA C ECTS CODI ASSIGNATURA ECTS CURS.SEM

11 50392

CONTEXT I

DESENVOLUPA-

MENT EN ÀMBITS

ESPECÍFICS

OT 60

200920 ARTS APLICADES 12 4.1

200922 COMUNICACIÓ VISUAL 12 4.1

200923 DISSENY D’OBJECTE I ESPAI 12 4.1

200928 NARRACIÓ VISUAL 12 4.1

200931 PRÀCTIQUES DE L’ART 12 4.1

12 50391

ENTORNS DEL

DISSENY I DE LES

ARTS

OT 84

200921 AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL 6 4.1

200919 ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA 6 4.1

104119 CONTEXT AUDIOVISUAL 6 4.1

200924 DISSENY DE SERVEIS 6 4.1

200926 ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ 6 4.1

200796 IDEA I MATÈRIA 6 4.1

200797 IDEA I OFICI 6 4.1

104118 IMATGE EXPANDIDA 6 4.1

200797 IMATGE I TEXT 6 4.1

104117 LLOC I ACCIÓ 6 4.1

200929 OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ 6 4.1

200932 REPRESENTACIÓ 6 4.1

200933 SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ 6 4.1

200815 TIPOGRAFIA 6 4.1

13 50331 PRÀCTIQUES EXT. OT 12 200806 PRÀCTIQUES EXTERNES 12 4.2

14 50336 TEORIA I CRÍTICA OT 36

200779 CRÍTICA D’ART 6 4.2

200780 CRÍTICA DEL DISSENY 6 4.2

200782 DIDÀCTICA I PEDAGOGIA 6 4.2

104716 ECOSOCIOLOGIA 6 4.2

200792 ÉTICA I CREACIÓ 6 4.2

104717 INVESTIGACIÓ DE TENDÈNCIES 6 4.2

15 50333 TEORIA I ENTORN OT 36

200778 COMISSARIAT D’EXPOSICIONS 6 4.2

200783 DIRECCIÓ ARTÍSTICA 6 4.2

200784 DIRECCIÓ CREATIVA 6 4.2

200794 GESTIÓ CULTURAL 6 4.2

104719 INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ 6 4.2

104718 PLATAFORMES DE DIFUSIÓ 6 4.2

PLA D’ESTUDIS PRIMER CURS SEGON CURS TERCER CURS QUART CURS

ANÀLISI I REPRESENTACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

COMUNICACIÓ I REPRE-

SENTACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

LABORATORI DE MATERI-

ALS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Primer semestre

OPTATIVES S1 FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

Primer semestre

INTRODUCCIÓ AL PENSA-

MENT EN ARTS I DISSENY. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

ESPAI, OBJECTE I IMATGE:

PROCESSOS DE SIGNIFICA-

CIÓ. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU-

RALS 1. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Primer semestre


6 ECTS

Primer semestre

HISTÒRIA: REVOLUCIONS I

MERCAT. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

HISTÒRIA: CAPITALISME I

ÈPOCA GLOBAL. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Primer semestre

TENDÈNCIES CONTEMPO-

RÀNIES EN AADD 1. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Primer semestre


6 ECTS

Primer semestre

PROJECTES: PLANTEJA-

MENTS I RECURSOS METO-

DOLÒGICS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

PROJECTES: DESENVOLU-

PAMENT I COMUNICACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

PROJECTES: PRESENTACIÓ

I DIFUSIÓ PÚBLICA. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

OPTATIVES TALLER FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS

Primer semestre

LABORATORI DE LLEN-

GUATGES: LLENGUATGES I

EXPERIMENTACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

LABORATORI DE LLEN-

GUATGES: EINES, MATERI-

ALS I PROCESSOS DE TRE-

BALL. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

LABORATORI DE LLEN-

GUATGES: POSICIONA-

MENT I ESTRATÈGIES DE

CREACIÓ. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Anual

TREBALL FINAL DE GRAU. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

12 ECTS

Segon semestre

ESTRUCTURA I REPRESEN-

TACIÓ. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Segon semestre

MATERIALS I PROCEDI-

MENTS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Segon semestre

PROFESSIÓ I CONTEXT. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Segon semestre


6 ECTS

Segon semestre

PENSAMENT I CONTEXT EN

ARTS I DISSENY. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Segon semestre

INTRODUCCIÓ A LA INVES-

TIGACIÓ EN ARTS I DIS-

SENYS. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Segon semestre

ESTUDIS CRÍTICS I CULTU-

RALS 2. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Segon semestre


6 ECTS

Segon semestre

HISTÒRIA: GUERRES I

POSTGUERRES. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Segon semestre

ESPAI, OBJECTE I IMATGE:

VISIONS TRANSVERSALS. FORMACIÓ BÀSICA

6 ECTS

Segon semestre

TENDÈNCIES CONTEMPO-

RÀNIES EN AADD 2. FORMACIÓ OBLIGATÒRIA

6 ECTS

Segon semestre


6 ECTS

Segon semestre

PRIMER SEMESTRE

ANUAL

SEGON SEMESTRE

OPTATIVES TALLER (12 ects) OPTATIVES S1 (6 ects) OPTATIVES S2 (6 ects)

NARRACIÓ VISUAL IMATGE I TEXT COMISSARIAT D’EXPOSICIONS

COMUNICACIÓ VISUAL REPRESENTACIÓ CRÍTICA D’ART

DISSENY D’OBJECTE I ESPAI CONTEXT AUDIOVISUAL DIDÀCTICA I PEDAGOGIA

ARTS APLICADES TIPOGRAFIA ECOSOCIOLOGIA

PRÀCTIQUES DE L’ART DISSENY DE SERVEIS GESTIÓ CULTURAL

OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ

ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ PLATAFORMES DE DIFUSIÓ

IDEA I MATÈRIA

IDEA I OFICI

LLOC I ACCIÓ

IMATGE EXPANDIDA

SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ

AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL

ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA

MENCIONS: 30 ECTS UNA OPTAVIVA DE TALLER + TRES OPTATIVES S1

MENCIÓ EN NARRACIÓ VISUAL MENCIÓ EN COMUNICACIÓ VISUAL MENCIÓ EN DISS. D’OBJECTE I ESPAI

NARRACIÓ VISUAL FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS

COMUNICACIÓ VISUAL FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS

DISSENY D’OBJECTE I ESPAI FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS

IMATGE I TEXT FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

TIPOGRAFIA FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERI-

MENTAL. FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀ-

FICA FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

SISTEMES INTERACTIUS I NOUS EN-

TORNS DE CREACIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS



6 ECTS



6 ECTS

REPRESENTACIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS



6 ECTS

IDEA I MATÈRIA FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

CONTEXT AUDIOVISUAL FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

DISSENY DE SERVEIS FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

DISSENY DE SERVEIS FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

Una a escollir Una a escollir Una a escollir

MENCIÓ EN ARTS APLICADES MENCIÓ EN ARTS

ARTS APLICADES FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS

PRÀCTIQUES DE L’ART FORMACIÓ OPTATIVA

12 ECTS


6 ECTS

REPRESENTACIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

IDEA I OFICI FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS


6 ECTS

OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

LLOC I ACCIÓ FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS



6 ECTS

IMATGE EXPANDIDA FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

CONTEXT AUDIOVISUAL FORMACIÓ OPTATIVA

6 ECTS

Dues a escollir

MENCIONS

L’experiència de l’Escola Massana en la seva diversitat de disciplines dóna sentit a l’especialització tal i com la proposa aquesta titula-

ció, un aprofundiment en el coneixement d’àmbits professionals revertint d’una manera integradora els perfils de professionals poliva-

lents que estan emergint a l’actualitat.

ARTS APLICADES: Amb aquesta menció es recuperen les arts aplicades des d’una perspectiva contemporània aportant en profunditat tècniques de tradició sostenible que

són susceptibles de nous usos i aplicacions, tant en les obres artístiques com en les utilitàries. Sectors professionals: Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre.

ART VISUALS: L’objectiu d’aquesta menció és consolidar el coneixement i ús de les eines, tant discursives com materials, necessàries per al desenvolupament d’un treball

personal rigorós, que serveixi al futur artista per posicionar-se, amb arguments davant la riquesa i la complexitat pròpies de les arts visuals en la contemporaneïtat. Sectors

professionals: Escultura, instal·lació, vídeo, performance, edició d’obra, dibuix, pintura i fotografia.

COMUNICACIÓ VISUAL: La finalitat d’aquesta menció és la comprensió de la complexitat dels diferents mitjans de comunicació visual contemporanis i la importància de

l’elecció del mateix. Sectors professionals: disseny tipogràfic, identitat i imatge corporativa, exposicions, disseny editorial, disseny d’Informació.

DISSENY D’OBJECTE I ESPAI: Aquesta menció te com objectiu aprofundir en la complexitat de la utilització del disseny en qualsevol dels àmbits d’aplicació i el paper de la

innovació i els processos de les noves tecnologies. Centra la seva atenció en l’usuari i les seves experiències donant a l’estudiant les eines necessàries per investigar, analit-

zar i proposar solucions a problemes existents o poder fer lectures prospectives a noves necessitats. Sectors professionals: Estudis de disseny de producte, comunicació,

interiorisme, disseny d’exposicions o branding. Despatxos d’arquitectura, consultories de disseny i innovació, centres d’investigació y desenvolupament, revistes i editorials.

NARRACIÓ VISUAL: L’objectiu d’aquesta menció és aprofundir en la interpretació de texts a través de les imatges, en la creació de narracions amb el llenguatge visual i el

domini dels medis per la seva edició i publicació. Sectors professionals: Il·lustració gràfica (llibre, premsa, aplicació publicitària), còmic i novel·la gràfica, animació y publica-

ció interactiva (videojocs, apps, llibre interactiu…).

OBJECTIUS

La proposta d’aquesta titulació de Grau emmarca Arts i Disseny, ja que son dos camps professionals

que enfocant-los de manera inclusiva en l’aprenentatge generen uns perfils professionals flexibles i

polivalents.

El títol de Grau en Arts i Disseny pretén formar dissenyadors i artistes amb una visió ampla de la pro-

fessió. És una titulació que posa l’accent en l’aprenentatge humanístic d’aquests àmbits disciplinars

potenciant que el professional de futur hagi adquirit les competències necessàries per exercir d’una

manera creativa i reflexiva en les diverses realitats contextuals de la producció en les arts visuals, les

arts aplicades i el disseny.

Al acabar els seus estudis el graduat en Arts i Disseny serà capaç de:

OBJECTIU 1

Demostrar que posseeix, comprèn i relaciona coneixements sobre les teories i el desenvolupament

històric de les arts i els dissenys en tots els seus àmbits, així com les seves metodologies de producció

i recerca.

OBJECTIU 2

Aplicar els coneixements adquirits de forma competent, mostrar capacitat de comprensió i ús del llen-

guatge verbal, de desenvolupament dels llenguatges propis de les arts i els dissenys, de treball en

equip, de versatilitat, així com d'elaboració de propostes, defensa d'arguments i resolució de proble-

mes en tots àmbits de les arts i els dissenys.

OBJECTIU 3

Reunir, interpretar i valorar dades per poder abordar de manera crítica, reflexiva i creativa els temes

rellevants en el terreny artístic, cultural, social, científic o ètic, així com reconèixer i apreciar les mirades

externes sobre la pràctica de les arts i els dissenys.

OBJECTIU 4

Transmetre en un llenguatge verbal i visual informació, idees, problemes i solucions en els àmbits de

les arts i dels dissenys, mitjançant l'ús de recursos comunicatius adequats a les diferents tipologies

dels agents implicats.

OBJECTIU 5

Desenvolupar el major grau d'autonomia en habilitats d'aprenentatge que faciliti l'accés a estudis avan-

çats posteriors relacionats amb les arts i els dissenys.

COMPETÈNCIES

COMPETÈNCIES GENERALS UAB

G1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant

en les llengües pròpies com en una tercera llengua.

G2. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

G3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

G4. Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

B1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que

parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en

llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de

l'avantguarda del seu camp d'estudi.

B2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma

professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa

d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

B3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de

la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole

social, científica o ètica.

B4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant

especialitzat com no especialitzat.

B5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per empren-

dre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES TRANVERSALS

T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posiciona-

ments.

T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta.

T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos.

T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de

transformació del context.

T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà.

T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'objectes,

fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur.

E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (socials,

científiques, de les arts i dels dissenys).

E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i

els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal.

E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell

des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys.

E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, conceptes i

arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, grà-

fics relacionals, bancs de referències…).

E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'acotació

de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi.

E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el

camp de les arts i/o els dissenys.

E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació.

E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la

recerca pròpia.

E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com a autònoma, en la metodologia de treball.

E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el

desenvolupament del projecte propi.

E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de forma-

lització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l'inter-

locutor.

E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representació bi-

dimensional i tridimensional.

E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de

les arts i el disseny.

E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent deci-

sions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions.

E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalitzar-

les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i context.

E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cultural i

professional.

Calendari escolar 2019–2020. GRAU EN ARTS I DISSENY. Primer semestre.

2 SETEMBRE Coordinació docent

3 Coordinació docent.

4 Coordinació docent



9 Rebuda alumnes de primer. Sala d’actes a les 15:00h.


11 12 Coordinació docent


16 INICI PRIMER SEMESTRE

17 18 19 20

23 Sol·licitud reconeixement de crè-dits.

24 25. Welcome meeting Erasmus-UAB Exchange 1st term. Sol·lici-tud reconeixement de crèdits.



30 Sol·licitud canvis de matricula.

1 OCTUBRE 2 Sol·licitud canvis de matricula.

3. Sol·licitud canvis de matricula. Xerrada informativa Erasmus-UAB Exchange.

4 Sol·licitud canvis de matricula.

7

8

9 10 11

14 Resolució canvis de matricula.

15 16 17 18

21 Presentació de sol·licitud Eras-mus-UAB Exchange & propi.




25 GRADUACIÓ. Darrer dia de presentació de sol·licitud Eras-mus-UAB Exchange & propi.

28 29 Data límit sol·licitud anul·lació to-tal de matrícula.

30

31 1 NOVEMBRE

4

5

6 7 8 Resolució anul·lació total de ma-trícula.

11 12 13 14 15

18 Resolució reconeixement de crè-dits.

19

20

21 22

25 26 27 28 29

2 DESEMBRE 3 4 5 6

9 10 11

12 Primera resolució Erasmus-UAB Exchange.

13

16 Inici sol·licitud reconeixement de crèdits.

17

18

19

20

23 24 25 26 27

30 31 1 GENER 2 3

6 7 8 9 10

13

14

15

16

17

20. SETMANA DE RECUPERACIÓ




24. SETMANA DE RECUPERACIÓ Llistat definitiu Erasmus-UAB E.

27 Setmana de tancament del curs a l’aula. Resolució definitiva Erasmus-UAB Exchange.

28 Setmana de tancament del curs a l’aula.



31. Setmana de tancament del curs a l’aula. Fi PRIMER SEMESTRE

3 FEBRER. SETMANA INTER-SEMESTRAL. SEMINARIS. Publicació de notes al CÓDEX.

4. SETMANA INTERSEMES-TRAL. SEMINARIS. Reclamació de notes.




Calendari escolar 2019–2020. GRAU EN ARTS I DISSENY. Segon semestre.

10 INICI SEGON SEMESTRE

11 12 Welcome meeting Erasmus-UAB Exchange 2nd term. 12:00h

13 14

17 Canvi de matrícula: assignatures de segon semestre.




21

24

25 Resolució canvis de matricula d’assignatures segon semestre.

26 27 28

2 MARÇ 3 4 5 6

9 10

11

12 13 Data límit sol·licitud per a canvi d'estudis.

16

17

18

19

20

23 24 25 26 27

30. Lliurament documentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S1/anual)

31 Lliurament documentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S1/anual)

1 ABRIL Lliurament documenta-ció i dossier Erasmus-UAB Ex-change. (S1/anual)

2 Lliurament documentació i dos-sier Erasmus-UAB Exchange. (S1/anual)

3 Lliurament documentació i dos-sier Erasmus-UAB Exchange. (S1/anual)

6 7 8 9 10

13

14

15

16

17

20 21 22 23 24

27 28 29 30 1 MAIG

4 5 6 7 8

11 12 13 14 15

18 19 20 21 22

25 Lliurament TFG (a pedagògic)

26 27 28 29

1 JUNY

2 3 4 5

8. SETMANA DE RECUPERACIÓ Defensa de TFG









19. DEFENSA TFG MATRÍCU-LES D'HONOR. Fi SEGON SEMESTRE

22 No lectiu: coordinació docent i Publicació de notes al CÓDEX.

23 No lectiu: coordinació docent i re-clamació de notes.

24



29. Sol·licituds reconeixement ects 2019/20

30 1 JULIOL 2 3. Resolució reconeixement ects 2019/20

6 Matriculació 2n, 3r i 4t curs: 2018/19 (provisional)





14. SETEMBRE. Lliurament do-cumentació i dossier Erasmus-UAB Exchange. (S2)

15 16 17 18

PRIMER CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EX-PERIMENTACIÓ. Aules: 202 & 203 Audiovisuals Fotografia i plató Arts gràfiques digitals Informàtica 01 & 02 Arts gràfiques —–––––––––––– Coordinació assignatura: Puig, Silvia —–––––––––––– AV (Audiovisuals + Arts gràfi-ques digitals) Pitarch, Daniel Valderrey, Edu FOT (Fotografia i plató+ Informàtica 02) Insenser, Elisabet Mascarell, Jordi AG (Informàtica 01) González, Paloma IG (Arts gràfiques + Arts gràfiques digitals) Fuertes, Marta

15:00—21:00 G1.A PROJECTES: PLAN-TEJAMENTS I RE-CURSOS METODO-LÒGICS. Aules: 202 & 203 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.B ANÀLISI I REPRE-SENTACIÓ. Dibuix 01 & Dibuix 02 — Vendrell, Montse Vayreda, Raimond

15:00—21:00 G1.B PROJECTES: PLAN-TEJAMENTS I RE-CURSOS METODO-LÒGICS. Aules: 202 & 203 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.A ANÀLISI I REPRE-SENTACIÓ. Dibuix 01 & Dibuix 02 — Vendrell, Montse Vayreda, Raimond

15:00—19:00 HISTÒRIA: REVOLU-CIONS I MERCAT. Aules: 202 & 203 — Disseny i arts aplicades: Puig, Silvia Rosés, Silvia Arts visuals i audiovisuals: F. Rius, Núria

15:00—19:00 INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS I DISSENY. Aules: 202 & 203 — Gràcia, David Jordana, Ester

19:00—21:00 ESPAI PEDAGÒGIC COMÚ

19:00

19:30

20:00

20:30

PRIMER CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EX-PERIMENTACIÓ. Aules: 202 & 203 Tècniques tèxtils 1 Fab. i experimentació digital Tècniques de la joieria 1 Ceràmica Vidre Prototips —–––––––––––– Coordinació assignatura: Fuertes, Marta —–––––––––––– AM (Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago CD (Fab. i experimentació digital) Tornabell, Pep Nieves, Raul EP (Tècniques tèxtils 1 & Tècniques de la joieria 1) Diez, Maria Lanceta, Teresa MP (Prototips & Motlles) Ferrer, Rosa

15:00—21:00 G1.A PROJECTES: PLAN-TEJAMENTS I RE-CURSOS METODO-LÒGICS. Aules: 202 & 203 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.B ESTRUCTURA I RE-PRESENTACIÓ. Aules: 501 & Informàtica 02 — Angulo, Samuel Berdié, Alfredo Signes, Ferran

15:00—21:00 G1.B PROJECTES: PLAN-TEJAMENTS I RE-CURSOS METODO-LÒGICS. Aules: 202 & 203 — Farrés, Enric Capdevila, Olga Valentín, Víctor 15:00—21:00 G1.A ESTRUCTURA I RE-PRESENTACIÓ. Aules: 501 & Informàtica 02 — Angulo, Samuel Berdié, Alfredo Signes, Ferran

15:00—19:00 HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES. Aules: 202 & 203 – Disseny i arts aplicades: Rosés, Silvia Arts visuals i audiovisuals: G. Torres, David Ontañón, Antonio

15:00—19:00 PENSAMENT I CON-TEXT EN ARTS I DIS-SENY. Aules: 202 & 203 — Gràcia, David Jordana, Ester


19:00

19:30

20:00

20:30

SEGON CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—19:00 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ. Aules: 302 & 303 — F. Rius, Núria Gràcia, David

15:00—19:00 HISTÒRIA: CAPITA-LISME I ÈPOCA GLO-BAL . Aules: 302 & 303 — Arts visuals: Ontañón, Antonio G. Torres, David Disseny i arts aplicades: Casassas, Laura Arts gràfiques i audiovisuals: F. Rius, Núria

15:00—21:00 PROJECTES: DESEN-VOLUPAMENT I CO-MUNICACIÓ. Aules: 302, 303, 304 & 305 — Postproducció: Arenós, Xavi Ficció especulativa: H. Falagán, David El Decàleg personal: Ortega, Antonio Aproximacions des de l’experiència: Ferrer, Rosa

15:00—21:00 COMUNICACIÓ I RE-PRESENTACIÓ. Aules: 401 & 402, Informàtica 01 — Carr, Tom Piñeiro, Isaac Fuertes, Marta Angulo, Samuel

15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: EI-NES, MATERIALS I PROCESSOS DE TREBALL. Aules: 302 & 303 — GP (Tèc. de la pintura & Foto i plató) Carballo, Isabel. Vayreda, Raimond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 304-305) Piñeiro, Isaac, Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Fuertes, Marta, Morera, Francesc & Arqueros, Laia AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils 1, Tèc. de la joieria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Francesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep ESCRIPTURA (Aula 302) Juncosa, Carlota

19:00 19:00 19:00—21:00 ESPAI PEDAGÒGIC COMÚ 19:30 19:30

20:00 20:00

20:30 20:30

SEGON CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—19:00 ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS. Aules: 302 & 303 — F. Rius, Núria Casassas, Laura

15:00—21:00 MATERIALS I PRO-CEDIMENTS. Aules: 302 & 303 Tècniques tèxtils 1 Ceràmica Prototips — Marsicano, Ricardo Ramos, Diego Tornabell, Pep Piñol, Francesca Rodríguez, Rosa Ussía, Julen

15:00—21:00 PROJECTES: DESEN-VOLUPAMENT I CO-MUNICACIÓ. Aules: 302, 303, 304 & 305 — Postproducció: Arenós, Xavi Ficció especulativa: H. Falagán, David El Decàleg personal: Ortega, Antonio Aproximacions des de l’experiència: Ferrer, Rosa

15:00—19:00 INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS. Aules: 302 & 303 — Metodologies artístiques: Gómez Gabriel, Núria Metodologies del disseny: Belsunces, Andreu

15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: EI-NES, MATERIALS I PROCESSOS DE TREBALL. Aules: 302 & 303 — GP (Tèc.de la pintura & Foto i plató) Carballo, Isabel. Vayreda, Raimond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 304-305) Piñeiro, Isaac, Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Gomis, Montse. Morera, Francesc & Arqueros, Laia AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils 1, Tèc. de la joieria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Francesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep ESCRIPTURA (Aula 302) Juncosa, Carlota

19:00 19:00—21:00 ESPAI PEDAGÒGIC COMÚ 19:30

20:00

20:30

TERCER CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—18:00 TENDÈNCIES CON-TEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 1. Aules: 401, 402 & 403-404 – Pràctiques artístiques: G. Torres, David Cultura visual: Gómez Gabriel, Núria Disseny: Casassas, Laura

15:00—21:00 LABORATORI DE MATERIALS. Aules: 401 & 402 Fab. i experimentació digital Prototips Audiovisuals & Fotografia i plató — Marsicano, Ricardo Nieves, Raul Pitarch, Daniel Tornabell, Pep

15:00—21:00 PROJECTES: PRE-SENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA. Aules: 401, 402, 403 & 404 — Metodologies d’art: Canudas, Jordi Banal, Isabel Metodologies de disseny: Capmany, Xavi Claret, Curro Ligos, Marc Metodologies de la Post-Artesania: Ramos, Diego

15:00—18:00 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 1. Aules: 302 & 303 — Romaní, Montse Benítez, Laura Jordana, Ester

15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: PO-SICIONAMENT I ES-TRATÈGIES DE CRE-ACIÓ. Aules: 401 & 402 — GP (Tèc. de la pintura & Foto i plató) Egurbide, Begoña. Vayreda, Raimond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 304-305) Piñeiro, Isaac, Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Fuertes, Marta, Morera, Francesc & Arqueros, Laia AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. tèxtils 1, Tèc. de la joieria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Francesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep ESCRIPTURA (Aula 302) Juncosa, Carlota

18:00 18:00—21:00 ESPAI PEDAGÒGIC COMÚ 18:30

19:00

19:30

20:00

20:30

TERCER CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—18:00 PROFESSIÓ I CON-TEXT. Aules: 401 & 402 — Rosés, Silvia Romaní, Montse

15:00—18:00 TENDÈNCIES CON-TEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2. Aules: 401, 402 & 403-404 – Pràctiques artístiques: G. Torres, David Cultura visual: Gómez Gabriel, Núria Disseny: Casassas, Laura

15:00—21:00 PROJECTES: PRE-SENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA. Aules: 401, 402, 403 & 404 — Metodologies d’art: Canudas, Jordi Banal, Isabel Metodologies de disseny: Capmany, Xavi Claret, Curro Ligos, Marc Metodologies de la Post-Artesania: Ramos, Diego

15:00—18:00 ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 2. Aules: 401 & 402 — Romaní, Montse Benítez, Laura Jordana, Ester

15:00—21:00 LABORATORI DE LLENGUATGES: PO-SICIONAMENT I ES-TRATÈGIES DE CRE-ACIÓ. Aules: 401 & 402 — GP (Tèc. de la pintura & Foto i plató) Egurbide, Begoña. Vayreda. Vayreda, Raimond & Insenser, Elisabet OiE (Prototips, Aula 304-305) Piñeiro, Isaac, Arenós, Xavier. Encinas, Jordi & Jiménez, Maria Ed. (Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques) Ramos, Clara-Iris. Gomis, Montse, Morera, Francesc & Arqueros, Laia AV (Audiovisuals) Valderrey, Edu & Pie, Marcel AM (Tèc. Tèxtils 1, Tèc. de la joieria 1, Ceràmica & Vidre) Planella, Santiago. Piñol, Francesca & Diez, Maria CD (Fab. i experimentació digital) Nieves, Raul & Tornabell, Pep ESCRIPTURA (Aula 302) Juncosa, Carlota

18:00 18:00 18:00—21:00 ESPAI PEDAGÒGIC COMÚ 18:30 18:30

19:00 19:00

19:30 19:30

20:00 20:00

20:30 20:30

QUART CURS. PRIMER SEMESTRE 15:00—18:00 SISTEMES INTERAC-TIUS I NOUS EN-TORNS DE CREACIÓ. Fabricació i experimentació digital. — Nienes, Raúl Belsunces, Andreu IDEA I MATÈRIA Aula: 306 — Encinas, Jordi

15:00—21:00 TALLER DE LA MEN-CIÓ. OBJECTE I ESPAI Aula: 404 — Piñeiro, Isaac Ramos, Diego NARRACIÓ VISUAL Aula: 403 & Informàtica 1 — Ballester, Arnal Pie, Marcel Arqueros, Laia ARTS APLICADES Tècniques tèxtils 1 Tècniques de la joieria 1 Ceràmica Vidre — Diez, Maria Piñol, Francesca Planella, Santiago PRÀCTIQUES DE L'ART Aula: 306 — Carr, Tom COMUNICACIÓ VISUAL Aula: 304 & 305 — Fradera, Pere Martínez, Marina

15:00—18:00 CONTEXTOS AUDIO-VISUALS. Arts gràfiques digitals — Valderrey, Edu IMATGE EXPANDIDA Tècniques de la Pintura — Egurbide, Begoña

15:00—18:00 ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFI-CA Arts gràfiques digitals & Arts gràfiques. — Morera, Francesc LLOC I ACCIÓ. Aula: 306 – Canudas, Jordi Farrés, Enric Vives, Marc

15:00—18:00 TIPOGRAFIA Informàtica 01 — Martínez, Marina OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ. Aula: 501 & Informàtica 02 — Ramos, Diego

18:00—21:00 TREBALL DE FI DE GRAU. Aules: 204, 205, 304, 305 & 306 — F. Rius, Núria & Piñeiro, Isaac Ballester, Arnal & Ramos, Clara-Iris Arenós, Xavi & Ortega, Anto-nio, Lanceta, Teresa Morera, Francesc Ontañón, Antonio Dardanyà, Pep Ciria, Laura

18:00—21:00 AUTOEDICIÓ I PUBLI-CACIÓ EXPERIMEN-TAL Arts gràfiques Arts gràfiques digitals — Ramos, Clara-Iris Arqueros, Laia


18:00—21:00 REPRESENTACIÓ. Dibuix 2 — Jiménez, María

QUART CURS. SEGON SEMESTRE 15:00—18:00 ECOSOCIOLOGIA Aula: 306 — Prieto, Jesús Ángel

15:00—18:00 GESTIÓ CULTURAL Aula 306 — Dardanyà, Pep

15:00—18:00 PLATAFORMES DE DIFUSIÓ Aula: 501 — Gómez, Núria

15:00—18:00 INNOVACIÓ I ANTICI-PACIÓ. Aula: 501 – Ciria, Laura

15:00—18:00 CRÍTICA D’ART Aula: 306 — Ontañón, Antonio

18:00—21:00 TREBALL FINAL DE GRAU. Aules: 204, 205, 304, 305, 306, 403 & 404 — F. Rius, Núria & Piñeiro, Isaac Pitarch, Daniel & Ramos, Clara-Iris Arenós, Xavi & Ortega, Anto-nio, Lanceta, Teresa Morera, Francesc Ontañón, Antonio Dardanyà, Pep Ciria, Laura

18:00—21:00 DIDÀCTICA I PEDA-GOGIA Aules: 403 & 404 — Romaní, Montse

18:00—21:00 COMISSARIAT D’EXPOSICIÓ Aules: 204 & 205 — G. Torres, David


18:00

18:30

19:00

19:30

20:00

20:30

PLÀNOLS DE L’ESCOLA

. Audiovisuals

Fotografiai plató

Metall

Pedrai fusta

Magatzemdocent 02

Mag

atz

em

tallers

Arxiu acadèmici administració

Magatzemmantenimenti préstec

MagatzemTIC

Residus

Arxiu museu

i biblioteca

Magatzemdocent 01

Magatzemmanteniment

Sala clima

Insta

l·lacio

ns

Sala d’aigües

PLANTA SOTERRANI

Sala d’actesAcciócultural

Biblioteca

Espai Busquets

Espai alumnes

Entrada

PLANTA BAIXA A

PLANTA BAIXA B

Artsgràfiquesdigitals

Arts gràfiques

Tècniques tèxtis

Projecte estratègicdel centre (PEC)

Gestió acadèmicai administrativa

Serv

ido

r

PLANTA PRIMERA A

PLANTA PRIMERA B

Coordinaciópedagògica

Serigrafia

Laca i esmalts

Espai docent

Tècniquesde la joieria 02

Aula204

Aula205

Fabricació iexperimentaciódigital

Tècniquesde la joieria 01

Aula 203

Aula 202

Aula 201

PLANTA SEGONA A

PLANTA SEGONA B

Espaiblanc

Prototips02

Prototips01

Vidre

Ceràmica

Prototips03

Aula304

Aula305 Aula 308

Aula 303

Aula 302

Aula 301

Aula 306 Salareunió 01

PLANTA TERCERA A

PLANTA TERCERA B

Dibuix 01

Motlles

Tècniquesde la pintura

Tècniques murals

Aula403

Aula404

Aula 402

Aula 401

Informàtica 01

Salareunió 04

Salareunió02

Salareunió03

PLANTA QUARTA A

PLANTA QUARTA B

Informàtica 02

Dibuix 02

Modelat

Terrat

Aula 502

Aula 501

PLANTA CINQUENA A

PLANTA CINQUENA B

GUIES DOCENTS

M1. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

CODI: 50342

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: L'anàlisi de les forx mes, del subjecte i de l'entorn a través del

dibuix i de la construcció volumètrica. La representació com a vehicle del pensament, de l'ex-

pressió, de l'acció projectiva i de la comunicació. Estudi dels elements morfològics, expressius i

significatius que configuren l'expressió gràfica. Coneixement i experimentació amb les eines, les

tècniques i els procediments; els materials i els suports, clàssics i contemporanis.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS DE LA MATÈRIA

T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posici-

onaments.

T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg

amb altres propostes o agents.

T01.2. Respectar i reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge.


T02.1. Reconèixer l'ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents.



T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d'originalitat.

M1.1. ANÀLISI I REPRESENTACIÓ

Codi: 104695.

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Expressió artística

Curs: Primer curs. Primer semestre

Caràcter: Formació bàsica obligatòria

Hores de dedicació: 150h

Hores lectives: 105h

Hores autònomes: 45h

Equip docent: Montse Vendrell & Raimond Vayreda

En aquest primer semestre ens centrarem en la vesant receptiva del dibuix. Com a descobridors,

entendrem el dibuix com una mirada experimental que aprofundeix en la comprensió de l’entorn

a través de la seva representació,

Partirem de la grafia dibuixada del gest corporal per endinsar-nos en la anàlisi i l’estudi d’ele-

ments naturals i artificials (objectes, espais, persones...) i la seva representació. Copsar, com-

prendre, percebre i apercebre’s en diferents maneres de representar. El dibuix com a represen-

tació i presentació ens confirma que és un fet, a saber que segons representem la mirada es

transforma, la percepció s’afina i es sensibilitza per observar més enllà del que es veu a simple

vista i abstrau, sintetitza, relaciona i compren. Percep, sent i pensa.

Practicarem un dibuix d’esbós, de croquis descriptiu i analític a partir de models del natural i

models de la representació.

OBJECTIUS

Conèixer les formes de representació del volum i del pla.

Comprendre i connectar la relació del gest amb la grafia corresponent.

Integrar el croquis com un dibuix ràpid i sintètic com a mitjà per integrar la interrelació dels ele-

ments i l'espai.

Saber sintetitzar i relacionar elements del natural amb formes geomètriques simple (Cub, con,

cilindre, esfera...)

Haver integrat que no podem dibuixar el que no entenem.

Incloure el dibuix com una eina tant per a percebre, com per sentir i pensar.

Haver assolit i experimentat que el dibuix és un sistema simbòlic universal com ho son el llen-

guatge i las matemàtiques.

Aprendre com el dibuix facilita la concentració, afina la mirada aprofundint en la percepció.

Adonar-se que el dibuix és font de l’imaginari, concep i inventa.

Saber analitzar tants els elements del natural com representacions històriques de la imatge (di-

ferents estils, diferents cultures)

Adonar-se que la diversitat de formes de representar del conjunt dels companys és una font

d’aprenentatge fonamental. Que la riquesa està en aquesta diversitat i que s’aprèn molt d’aques-

tes diferències.

Copsar que les formes i “estils”( maneres) de representar descobreixen mons diferents i que

aquestes mirades es reflecteixen en les maneres de representar.


E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se

en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys.

RA1 (E04.1). Observar analíticament l'entorn amb la finalitat d'entendre'l i interpretar-lo gràfica-

ment.

RA2 (E04.2). Emprar diferents recursos de representació analítica com a eina d'observació de

l'entorn.

RA3 (E04.3). Analitzar gràficament els elements que caracteritzen i singularitzen les formes bidi-

mensionals i tridimensionals del context.

RA4 (E04.4). Representar gràficament elements que reconeix com mutables a partir de l'anàlisi

i l'observació.

RA5 (E04.5). Assimilar i interpretar la documentació gràfica recollida per generar noves formes.



RA6 (E07.1). Diferenciar i usar les eines gràfiques que faciliten l'exercici d'observació, anàlisi i

comprensió de formes bidimensionals i tridimensionals.

RA7 (E07.2). Aplicar la tècnica de representació gràfica adequada a l'entorn que s'analitza.

E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats

en la recerca pròpia.

RA8 (E09.1). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per difondre gràficament

una recerca.

E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de

formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta

i de l'interlocutor.

RA9 (E12.1). Incorporar al seu procés de treball tècniques de visualització (o formalització) de

conceptes abstractes.

E13. Organitzar de forma coherent l'ús de mitjans d'expressió gràfica i sistemes de representació

bidimensional i tridimensional.

RA10 (E13.1). Reconèixer i relacionar diferents mitjans d'expressió gràfica adequats per com-

prendre i representar les formes bidimensionals i tridimensionals.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS


onaments.



T01.2. Respectar i reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge.






M1.2. ESTRUCTURA I REPRESENTACIÓ

Codi: 104697

Crèdits: 6 ECTS


Curs: Primer curs. Segon semestre





Equip docent: Alfredo Bardié, Ferran Signes & Samuel Angulo

Les eines conceptuals i materials que permeten articular i plasmar el discurs gràfic del Dibuix

condicionen tant la representació com la percepció que tenim de l’espai. L’assignatura d’ Estruc-

tura i Representació proposa explorar les relacions que es poden generar en el context contem-

porani entre Dibuix, Geometria i CAD, a través de la hibridació de la Geometria Descriptiva amb

els sistemes CAD. L’assignatura centrarà la seva atenció en: a) l’anàlisi de la construcció de la

forma (pautes generatives que prefiguren la seva morfologia); b) narració descriptiva-prescrip-

tiva-perceptiva dels objectes, processos i idees que intervenen, tant en l’estudi de les formes

preexistents (representació), com en les propostes de noves alternatives formals (presentació).

OBJETIUS.

Racionalització de la representació y de l’espai representat.

Desenvolupar recursos conceptuals i instrumentals que permeten manifestar i verificar narratives

gràfiques, objectives (descripció-prescripció); subjectives (percepció-interpretació), basades en

els principis geomètrics i projectius propis dels Sistemes de Representació.




RA1 (E04.6). Resoldre les operacions específiques de representació relacionant la pràctica i la

teoria mitjançant l'observació i la deducció.

RA2 (E04.7). Representar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen

l'entorn.



RA3 (E07.3). Utilitzar apropiadament les eines i els recursos per als diferents tipus d'expressió

gràfica.

RA4 (E07.4). Demostrar precisió en la representació gràfica.

RA5 (E07.5). Relacionar les dimensions abstracta, expressiva i discursiva dels mitjans gràfic-

plàstics.



RA6 (E09.2). Utilitzar adequadament la terminologia geomètrica i la dels sistemes de representa-

ció.




RA7 (E12.2). Distingir diferents sistemes de representació i fer ús d'ells.



RA8 (E13.2). Aplicar els coneixements i els conceptes dels sistemes de representació amb efi-

càcia.

RA9 (E13.3). Reconèixer i relacionar els diferents sistemes de representació.

M1.3. COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Codi: 104696

Crèdits: 6 ECTS


Curs: Segon curs. Primer semestre





Equip docent: Tom Carr, Isaac Piñeiro, Marta Fuertes & Samuel Angulo




RA1 (E04.8). Estructurar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen

l'entorn.



RA2 (E07.6). Utilitzar la representació gràfica en totes les fases del projecte propi amb el propòsit

de comunicar.

RA3 (E07.7). Escollir les tècniques, el sistema de representació i el format gràfic adequats a cada

fase del projecte.



RA4 (E09.3). Relacionar els conceptes abstractes amb els requeriments expressius i discursius

dels mitjans gràfics.




RA5 (E12.3). Identificar i usar les eines gràfiques per a la representació d'idees, conceptes, de-

cisions, solucions i alternatives que es donen en les fases d'un projecte.

RA6 (E12.4). Comunicar gràficament resultats parcials i totals d'un projecte.

RA7 (E12.5). Comunicar gràficament processos complexos del pensament.

RA8 (E12.6). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per generar missatges.



RA9 (E13.4). Utilitzar recursos tals com a maquetes, diagrames, esbossos, esbossos volumètrics

i mapes, entre uns altres, per a l'organització de processos complexos de treball.

M2. FILOSOFIA

CODI: 50338

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia teòrico-

pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teories, praxis

i poiesis, tant en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals

aquesta articulació es dóna, com en relació al propi context pedagògic d'aprenentatges, activitats

i producció de textos i exercicis diversos. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és

introduir als/les alumnes en la pràctica i experiència del pensament crític, situat i contextual en,

per a i a través de les arts i els dissenys.

En les dues assignatures que composen la matèria, s'aborden qüestions, sabers i pràctiques

amb la fi d'assenyalar i pro lematitzar aquells elements culturals, sociopolítics, materials i ideolò-

gics que travessen el camp de les arts i els dissenys. Per a això, es té en compte l'articulació

entre els eixos diacrònic i sincrònic que habilita una anàlisi crítica. En l'eix diacrònic, es tracta

d'abordar genealògicament els processos i dinàmiques a través de les quals es poden rastrejar

aquests elements fins al present, atenent especialment al marc històric i sociocultural de la Mo-

dernitat. En l'eix sincrònic, articulat efectivament amb l'anterior, es tracta d'aportar recursos i cri-

teris per pensar críticament tots aquests elements en el nostre present, atenent a la seva com-

plexitat i a la seva dimensió multisecular (del local al global).

Amb tot això, es potencien les eines amb les quals el/l'alumne/a construirà la bastida teòrica i

conceptual pròpia que ha d'acompanyar els processos del seu treball com a investigador en les

arts i els dissenys de forma crítica i situada, fent-ho des d'un present dinàmic i complex.



onaments.



T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d'aprenentatge.


T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d'aprenentatge i en

el seu itinerari formatiu en el grau.

T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d'aprenen-

tatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix.





T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat.

T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa.


T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d'un projecte segons habilitats i

disciplines implicades.

T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvo-

lupament personal i grupal.

M2.1. INTRODUCCIÓ AL PENSAMENT EN ARTS Y DISSENYS

Codi: 104698

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Filosofia




Hores lectives: 75h


Equip docent: David Gràcia & Ester Jordana

Introducció al pensament en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que

ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida

teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en

el camp de les arts i el disseny. El seu caire introductori posa a l’abast dels/les alumnes el plan-

tejament que en el grau es fa de la teoria, especialment pel que fa a l’articulació efectiva entre

teoria i pràctica, d’una banda, i teoria i context, de l’altra. En l’assignatura s’hi articulen tres eixos

principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els

discursos i pràctiques que assenyalem), conceptual (què són i com es formen i treballen els

conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques) i pràctic-aplicat (com s’insereixen efecti-

vament en la realitat pràctica i amb quins efectes). L’assignatura contempla, d’una banda, mèto-

des orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics

adquirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en rela-

ció a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de

mètodes i continguts diversos apunten a una primera obertura conceptual i teòrica del camp de

les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari.

OBJECTIUS

Genèrics:

Introduir-se en el plantejament teòric del grau, atenent especialment a l’articulació teoria-pràctica

i teoria-context.

Desenvolupar les capacitats de lectura i d’escriptura a partir del propi posicionament en relació a

les qüestions tractades.

Desenvolupar un esperit crític sobre la realitat social i cultural.

Bloc 1: Pensament, ordres i genealogies

Analitzar genealogies conceptuals i discursives de la Modernitat com a eines per al pensament

en arts i dissenys en el context present.

Valorar críticament la dimensió històrica del present a partir de recursos genealògics en el camp

del pensament estètic.

Bloc 2: El treball dels conceptes: el camp de l’estètica

Conèixer i analitzar la dimensió sociohistòrica i complexa de conceptes clau en el camp de l’es-

tètica, les arts i els dissenys.

Valorar el treball dels conceptes com a eina de recerca i crítica en el desenvolupament de pro-

postes pròpies.

Bloc 3: Observació i interpretació

Conèixer i emprar mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi pròpies de l’antropologia.

Analitzar la realitat social i cultural posant en pràctica el mètode etnogràfic com a eina de conei-

xement i com eina d’investigació.

Desenvolupar un pensament crític i propi envers la identitat, endinsant-se tant en el propi mindset

com en altres (els que proposa el disseny, els companys...)


E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (so-

cials, científiques, de les arts i dels dissenys).

RA1 (E02.1). Identificar genealogies conceptuals i discursives de la Modernitat en el context pre-

sent.

E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les

arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal.

RA2 (E03.1). Practicar col·lectivament la lectura horitzontal i col·laborativa de textos teòrics, tant

per a l'aprofitament propi com a comú.

RA3 (E03.2). Emprar recursos i estratègies per a l'anàlisi i la comprensió lectora.

RA4 (E03.3). Detectar informació i arguments d'interès personal en el treball d'altres agents.



RA5 (E04.9). Participar en les dinàmiques de l'aula i de treball de grup en els exercicis de reflexió

i discussió.

RA6 (E04.10). Transformar les experiències pròpies en un problema comú i compartit.

E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, con-

ceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions con-

ceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències…).

RA7 (E05.1). Acotar, concretar i distingir conceptes, arguments i problemes.

M2.2. PENSAMENT I CONTEXT EN ARTS I DISSENY

Codi: 104699

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Filosofia




Hores lectives: 75h


Equip docent: David Gràcia & Ester Jordana

Pensament i context en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que

ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida

teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en

el camp de les arts i el disseny. Aquesta assignatura de segon semestre. essent la continuació

de la Introducció al pensament en arts i disseny de primer semestre, aprofundeix en la dimensió

contextual del pensament i, al seu torn, en el pensament de la dimensió contextual de les pràcti-

ques i discursos en arts i disseny. Com en el semestre anterior, en l’assignatura s’hi articulen tres

eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen

els discursos i pràctiques que assenyalem), amb atenció a les dinàmiques pràctiques i discursi-

ves que s’endeguen amb la Postmodernitat i fins el context present; conceptual (què són i com

es formen i treballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques), atenent a cons-

tel·lacions conceptuals rellevants per pensar el context i en context; i pràctic-aplicat (com s’inse-

reixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes), aprofundint en mètodes i tècni-

ques d’observació, exploració i anàlisi de la realitat.

Tal com es plantejava en la de primer semestre, l’assignatura contempla, d’una banda, mètodes

orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics ad-

quirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en relació

a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mètodes

i continguts diversos apunten a una obertura conceptual i teòrica del camp de les arts i els dis-

senys en un grau eminentment transdisciplinari.

OBJECTIUS

Genèrics:

Assolir eines i recursos conceptuals i teòrics adients per tal d’abordar i pensar el context present

de les arts i els dissenys.

Desenvolupar les capacitats de lectura i d’escriptura a partir del propi posicionament en relació a

les qüestions tractades.

Desenvolupar un esperit crític sobre la realitat social i cultural.

Bloc 1: Pensament, ordres i genealogies

Analitzar genealogies conceptuals i discursives de la Postmodernitat com a eines per al pensa-

ment en arts i dissenys en el context present.

Valorar críticament la dimensió històrica del present a partir de recursos genealògics en el camp

del pensament estètic.

Bloc 2: El treball dels conceptes: espai, experiència, crítica i context

Conèixer, problematitzar i analitzar conceptes clau per tal de pensar el context i en context, ate-

nent a la seva dimensió sociohistòrica i complexa.

Valorar el treball dels conceptes com a eina de recerca i crítica en el desenvolupament de pro-

postes pròpies.

Bloc 3: Observació i interpretació

Aprofundir en els mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi pròpies de l’antropologia.

Analitzar la realitat social i cultural posant en pràctica el mètode etnogràfic com a eina de conei-

xement i com eina d’investigació.

Desenvolupar un pensament crític i propi envers la identitat, endinsant-se tant en el propi mindset

com en altres (situacions socials, convidats)




RA1 (E02.2). Usar recursos teòrics, conceptuals i metodològics per a la recerca, l'anàlisi i la in-

terpretació de la societat contemporània i les seves manifestacions i pràctiques culturals.



RA2 (E03.4). Practicar col·lectivament l'escriptura horitzontal i col·laborativa per a la producció

de textos teòrics.

RA3 (E03.5). Relacionar i integrar informació de fonts diverses.

RA4 (E03.6. Aplicar les eines bàsiques per a la producció de textos assagístics.



RA5 (E04.11). Demostrar la responsabilitat social de l'investigador en arts i dissenys.

RA6 (E04.12). Reconèixer i mostrar-se sensible cap al context: registrar observacions, elaborar

preguntes d'anàlisis i desenvolupar mètodes de treball de camp.

RA7 (E04.13). Aplicar fonaments d'anàlisis i interpretació socioculturals i tecnocientífics.

RA8 (E04.14). Demostrar autonomia en exercicis de reflexió i discussió, tant en les dinàmiques

de l'aula com de treball de grup.




RA9 (E05.2). Utilitzar recursos i estratègies per a l'organització de la informació: esquemes i ma-

pes conceptuals.

M3. HISTORIA

CODI: 50330

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia histò-

rica-teòrica, entenent la història i la noció genealògica com un dispositiu amb els seus mètodes i

conceptes propis. L'objectiu general de la matèria és comprendre l'articulació entre processos

històrics de l'era contemporània amb pràctiques i objectes culturals de les arts i els dissenys dels

segles XIX-XX. En les tres assignatures que composen la matèria, s'abordaran coneixements

històrics i conceptuals de les arts i els dissenys; es potenciaran les eines conceptuals, historio-

gràfiques i discursives perquè l'estudiant sàpiga explorar, trobar, llegir i comprendre els fenòmens

culturals de l'època contemporània; es promourà la seva capacitat de treball col·lectiu en els pro-

cessos de discussió a l'aula; se l'introduirà en els fonaments de la recerca i en l'ús adequat de

fonts documentals.



onaments.



















M3.1. HISTÒRIA: REVOLUCIONS I MERCAT

Codi: 104702

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Historia




Hores lectives: 75h


Equip docent: Silvia Puig, Silvia Rosés & Núria F. Rius

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrico-històriques dels dos primers

cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de

coneixements així com de primers interrogants i re-plantejaments mitjançant l’estudi de genealo-

gies històriques de les arts i el disseny.

Des de la necessitat crítica del present, Història: revolucions i mercat planteja una aproximació,

estudi i reflexió al voltant dels àmbits de l’objecte, l’espai i la imatge en les seves profundes

transformacions del segle XIX i principis del XX, en el marc de la revolució industrial, l’emergència

de la societat de masses i la maduresa del camp autònom de l’art. L’assignatura planteja una

lectura relacional entre aquests tres àmbits i el context polític, social, cultural i tecnològic en el

qual emergeixen i són desenvolupats.

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que

l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir

al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres seminaris: 1) Objecte i Espai

2) Imatge gràfica 3) Arts plàstiques, fotografia i cinema.

OBJECTIUS

Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudinals,

metodològiques i instrumentals són: propiciar una actitud activa, curiosa i crítica envers el món i

el context que envolta l’estudiant, no només el present sinó les relacions d’aquest amb el passat

i les diferents manifestacions culturals; enfortir la capacitat de treball i l’autonomia de l’estudiant

en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un/a estudiant que sap qüestionar la realitat

que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’unes primeres

eines per a la recerca autònoma i per al desenvolupament de presentacions escrites i orals amb

rigor acadèmic. Per acabar, potenciar la reflexió personal i propiciar que el treball dels alumnes

com a artistes o dissenyadors sigui més ric, profund i fonamentat.

Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, aquests són: introduir-se en el

coneixement crític i relacional dels fenòmens artístics, tecnològics-visuals i del disseny que es

van produir durant el segle XIX i principis del segle XX; comprendre les circumstàncies històri-

ques, socials i de vegades econòmiques que fan possible l’existència d’una determinada forma

artística; aplicar una metodologia d’anàlisi dels diferents aspectes conceptuals, ideològics i/o fi-

losòfics, així com tècnics-estètics, que diferencien les tendències; propiciar la capacitat crítica de

l’alumne davant del conjunt dels moviments i fenòmens del període.


E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d'objec-

tes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur.

RA1 (E01.1). Analitzar la dimensió històrica i contextual de les arts i els dissenys.

RA2 (E01.2). Distingir la dimensió històrica i dialèctica del present en relació al passat i al futur.



RA3 (E02.3). Aplicar fonaments bàsics de l'anàlisi i la interpretació històrica, tècnica i cultural

d'imatges, objectes i espais.

RA4 (E02.4). Detectar i assenyalar dubtes en la comprensió de conceptes i arguments de textos

de caràcter historiogràfic.

RA5 (E02.5). Demostrar responsabilitat en l'ús de la informació evitant el plagi.

RA6 (E02.6). Identificar les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i els

dissenys de la Modernitat.



RA7 (E03.7). Llegir textos històrics, historiogràfics i de les ciències socials d'una certa complexi-

tat.

RA8 (E03.8). Apreciar les aportacions dels docents i dels companys en els processos de discus-

sió a l'aula al voltant de casos d'estudi i textos historiogràfics.

RA9 (E03.9). Demostrar autoexigència en la comunicació i presentació de treballs amb la correc-

ció ortogràfica i l'adequació formal d'aquests.

M3.2. HISTÒRIA: GUERRES I POSTGUERRES

Codi: 104701

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Historia

Curs: Primer curs. Segon semestre



Hores lectives: 75h


Equip docent: David G. Torres, Antonio Ontañón & Sílvia Rosés

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrica-històriques dels dos primers

cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de

coneixements així com de primers interrogants i replantejaments mitjançant l’estudi de genealo-

gies històriques de les arts.

Des de la necessitat crítica del present, Història: Guerres i postguerres planteja una aproximació,

estudi i reflexió al voltant de les profundes transformacions en el camp de la reflexió estètica, les

arts, el disseny i l’arquitectura que van quedar afectades per l’impacte de les dues guerres mun-

dials i que es poden vincular amb l’esclat de les avanguardes. L’assignatura planteja una lectura

que relaciona la producció cultural i artística amb el context polític, social, cultural i tecnològic en

el qual emergeixen i són desenvolupades.

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que

l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir

al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres seminaris: A) Objecte i Espai,

B) Gràfica del s. XX i C) Art en rebel·lió.

OBJECTIUS



el context que envolta l’estudiant, no només el present sinó les relacions d’aquest amb el passat

i les diferents manifestacions culturals; enfortir la capacitat de treball i l’autonomia de l’estudiant

en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un estudiant que sap qüestionar la realitat

que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’unes primeres

eines per a la recerca autònoma i per al desenvolupament de presentacions escrites i orals amb

rigor acadèmic; potenciar la capacitat de l’alumne per extreure informació d’artistes, dissenya-

dors, llibres i documents de cara a la seva formació en recerca. Per acabar, ser conscient de que

la història no és unívoca, sinó que es construeix des de les diferents perspectives socioeconòmi-

ques de les que formem part, de tal manera que la història condiciona la realitat i queda condici-

onada per la nostra realitat.

Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, aquests són: introduir-se en el

coneixement crític i relacional dels fenòmens artístics, tecnològics-visuals i del disseny que es

van produir sota l’efecte de les dues grans guerres mundials del s. XX; comprendre les circums-

tàncies històriques, socials i a vegades econòmiques que fan possible l’existència d’una deter-

minada forma artística; aplicar una metodologia d’anàlisi dels diferents aspectes conceptuals,

ideològics i/o filosòfics, així com tècnics-estètics, que diferencien les tendències; propiciar la ca-

pacitat crítica de l’alumne davant del conjunt dels moviments i fenòmens del període. I, finalment,

relacionar la història amb fenòmens del present.




RA1 (E01.3). Indicar, en la seva contingència històrica, els sistemes i camps específics de defi-

nició, producció, difusió i legitimació de les arts i els dissenys.



RA2 (E02.7). Comprendre conceptes i arguments fonamentals de textos de caràcter historiogrà-

fic.

RA3 (E02.8). Qüestionar les evidències de forma crítica.

RA4 (E02.9). Aplicar els fonaments de la citació bibliogràfica.

RA5 (E02.10). Reconèixer les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i

els dissenys en l'època de les guerres i postguerres del s. XX.



RA6 (E03.10). Participar de forma activa i compromesa amb el treball grupal de l'aula en els exer-

cicis d'anàlisi de casos d'estudi i textos proporcionats per l'equip docent.

RA7 (E03.11). Aplicar recursos d'anàlisi i interpretació històrica, tècnica i cultural d'imatges, ob-

jectes i espais.

RA8 (E03.12). Aplicar recursos per a la confrontació amb material històric-teòric complex.

M3.3. HISTÒRIA: CAPITALISME I ÈPOCA GLOBAL

Codi: 104700

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Historia




Hores lectives: 75h


Equip docent: Laura Casassas, Antonio Ontañón, David G. Torres & Núria F. Rius

Aquesta assignatura planteja un recorregut pels principals moviments artístics, d’arts plàstiques,

els dissenys i les arts aplicades des dels anys 50 fins als 90 amb una especial atenció a les

relacions entre les formalitzacions creatives, el context històric i els continguts teòrics. De la re-

lació entre aquest tres nivells sorgeixen les línies fonamentals de comprensió del fenomen crea-

tiu, en el sentit ampli, d’aquest període històric. Es dona una atenció especial a la perspectiva

ecosocial.

OBJECTIUS

Introduir-se en el coneixement dels moviments artístics i de disseny a partir de la Guerra Civil

espanyola i la 2ª Guerra Mundial. Contextualitzar els fenòmens artístics, de les arts aplicades i

del disseny amb els esdeveniments polítics, socials, mediambientals i culturals de l’època. Revi-

sar el discurs jeràrquic i narratiu de la historiografia clàssica. Aplicar una metodologia d’anàlisi

dels diferents aspectes conceptuals, ideològics i/o filosòfics que diferencien a cada moviment

artístic particular. Analitzar els paràmetres formals de les noves tendències. Conèixer i analitzar

exemples d’obres artístiques i de disseny dels períodes esmentats. Propiciar la capacitat crítica

de l’alumne davant de les manifestacions artístiques i de disseny. Potenciar la reflexió personal i

propiciar que el treball dels alumnes com artistes o dissenyadors sigui més ric i profund. Fomentar

la realització de treballs d’investigació fets amb rigor i respectuosos.




RA1 (E01.4). Reconèixer la dimensió geogràfica i històrica de les arts i els dissenys.

RA2 (E01.5). Expressar en el treball propi consciència d'espècie, de classe i de gènere.

RA3 (E01.6). Identificar les pràctiques culturals del seu context.



RA4 (E02.11). Buscar noves propostes, arguments i vies de comprensió dels fenòmens artístics

i culturals de l'època del capitalisme global.

RA5 (E02.12). Efectuar observacions i anàlisis en el camp de la recerca d'informació bibliogràfica

i de casos d'estudi de la història de les arts i els dissenys.

RA6 (E02.13). Reconèixer els factors més rellevants del context contemporani: ecològic, socioe-

conòmic, tecnocientífic, polític i cultural.



RA7 (E03.13). Participar autònomament en el treball grupal de l'aula en els processos de discus-

sió al voltant de casos d'estudi i textos proporcionats per l'equip docent.

RA8 (E03.14). Integrar la lectura (textual, icònica, etc.) com un hàbit propi de treball.

M4. TEORIA

CODI: 50328

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de formació bàsica i de metodologia teòrica,

entenent la teoria com un camp obert per a la conceptualització i problematització. L'objectiu

general de la matèria és treballar capes i nivells varis i heterogenis entorn a l'espai, l'objecte i la

imatge que adquireixin sentit en l'itinerari personal de l'estudiant com a investigador en arts i

dissenys. En les dues assignatures que composen la matèria, es tractaran i entrecreuaran fona-

ments i línies teòriques històricament rellevants al voltant dels tres conceptes clau amb l'objectiu

de confrontar-ho amb pràctiques, discursos i teories actuals; s'analitzaran els mecanismes a par-

tir dels quals l'espai, l'objecte i la imatge operen i activen la seva capacitat comunicativa; es

treballarà, de forma articulada amb la pròpia pràctica de l'estudiant, la lectura crítica-interpretativa

i posicionada de textos teòrics; s'exercitarà l'escriptura, com a eina de reflexió, en les seves dife-

rents fases de treball i recursos.



onaments.














T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinària i transdisciplinar.





M4.1. ESPAI, OBJECTE I IMATGE: PROCESSOS DE SIGNIFICACIÓ

Codi: 104703

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria




Hores lectives: 75h


Equip docent: Núria F. Rius & David Gràcia

Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de

Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions

a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de significació de

l’espai, de l’objecte i de la imatge des d’una aproximació analítica i crítica. El plantejament inter-

relaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries he-

retades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rerefons

contextual, històric i situat.

El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma

d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elabo-

ració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.

OBJECTIUS

Genèrics:

- Conèixer i adquirir eines i recursos teòrics i conceptuals per tal d’endegar i desenvolupar pro-

cessos d’exploració en el camp de les arts i els dissenys.

- Desenvolupar una actitud oberta davant dels problemes o qüestions a tractar, així com exercitar

dinàmiques col·laboratives i participatives a l’aula.

Instrumentals:

- Treballar els textos a partir de la lectura interessada i col·laborativa.

- Desenvolupar la capacitat d’extreure informació rellevant dels textos i saber elaborar-los en un

context determinat.

- Adquirir eines per a la recerca d’informació en funció de les necessitats de l’exercici pràctic a

treballar.

- Aprendre a organitzar informació a partir de recursos escrits i gràfics (mapes conceptuals i

altres).

- Consolidar processos d’estructuració d’idees en textos de producció pròpia.

De continguts:

- Conèixer i comprendre els fonaments teòrics i conceptuals de l’espai, l’objecte i la imatge.

- Reconèixer les línies teòriques més rellevants en els estudis i investigacions al voltant de l’espai,

l’objecte i la imatge.

- Comprendre el caire dinàmic i holístic dels espais, objectes i imatges quan es mostren en con-

textos pràctics: producció, mediacions tècniques i tecnològiques, ús i consum, contextos i condi-

cions socioculturals.




RA1 (E02.14). Posicionar-se davant els referents teòrics.

RA2 (E02.15). Reconèixer els fonaments conceptuals i discursius de les teories de l'objecte, l'es-

pai i la imatge.

RA3 (E02.16). Articular i confrontar els processos de significació de l'objecte, l'espai i la imatge.



RA4 (E03.15). Llegir de forma posicionada.

RA5 (E03.16). Practicar registres i metodologies d'escriptura argumentativa.

E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l'aco-

tació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d'hipòtesi.

RA6 (E06.1). Elaborar preguntes clau.

RA7 (E06.2). Utilitzar mapes conceptuals i criteris d'organització de la informació.

M4.2. ESPAI, OBJECTE I IMATGE: VISIONS TRANSVERSALS

Codi: 104704

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria

Curs: Segon curs. Segon semestre



Hores lectives: 75h


Equip docent: Núria F. Rius & Laura Casassas

Espai, Objecte i Imatge: visions transversals forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria

de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la

investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda problemes relatius a l’espai l’objecte

i la imatge a partir de línies transversals i comuns. L’assignatura tractarà tres eixos de continguts

comuns des de les perspectives complementàries i interrelacionades de l'objecte, l'espai i la

imatge: (1) muntatge, ficció i creació; (2) autoproduccions i pràctiques hacker; (3) emocions i

capitalisme . Es combinaran sessions genèriques amb els dos grups-classe junts amb d'altres de

treball específic amb grups separats segons el focus objecte, espai i imatge. L’assignatura po-

tencia la disposició investigadora de l’alumne/a. El mapa de continguts de l’assignatura es pro-

posa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura

aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball

de textos.

OBJECTIUS

Genèrics:

- Consolidar i incorporar noves eines i recursos teòrics i conceptuals per tal d’endegar i desen-

volupar processos d’exploració en el camp de les arts i els dissenys.

- Afermar una actitud oberta davant dels problemes o qüestions a tractar, així com exercitar

dinàmiques col·laboratives i participatives a l’aula.

Instrumentals:

- Treballar els textos a partir d’un posicionament crític i argumentable.

- Detectar i acotar problemes en textos de l’àmbit de la teoria de l’espai, l’objecte i la imatge.

- Consolidar i adquirir noves eines per a la recerca d’informació en funció de les necessitats de

l’exercici pràctic a treballar.

- Organitzar adequadament informació a partir de recursos escrits i gràfics (mapes conceptuals i

altres).

- Conèixer formes i recursos d’argumentació i aplicar-los en textos de producció pròpia.

De continguts:

- Comprendre perspectives d’anàlisi transversal de l’espai, l’objecte i la imatge en relació a pro-

blemes i contextos concrets.

- Conèixer les aportacions teòriques més rellevants de la contemporaneïtat sobre l’espai, l’ob-

jecte i la imatge.




RA1 (E02.17). Detectar punts en comú i diferències entre línies teòriques i conceptuals diverses.

RA2 (E02.18). Utilitzar referents teòrics de forma crítica.



RA3 (E03.17). Demostrar maduresa en la pragmàtica discursiva escrita i oral.



RA4 (E06.3). Detectar qüestions problemàtiques (o problematitzables) i possibilitats de recerca

en l'àmbit de la teoria de l'objecte, l'espai i la imatge.

RA5 (E06.4). Articular l'experiència pràctica amb la reflexió teòrica.

M5. CONTEXT I DESENVOLUPAMENT

CODI: 50329

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter obligatori i de metodologia teò-

rico-pràctica, entenent la teoria i la pràctica com a mètode en el procés de comprensió de l'expe-

riència.

L'objectiu general de la matèria és posar l'èmfasi en els diversos processos metodològics de

creació i generació d'idees en el marc d'un projecte propi. En les tres assignatures que compo-

sen la matèria, es potenciaran els aspectes conceptuals i creatius necessaris per fer una correcta

lectura d'allò que ens envolta amb la finalitat de transformar-ho; s'abordaran temes de procedi-

ments metodològics utilitzats tant en l'art com en el disseny; així mateix, s'introduirà a l'estudiant

en la relació amb el context social i professional.



onaments.

















T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinària i transdisciplinar.





M5.1. PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒ-

GICS

Codi: 104706

Crèdits: 12 ECTS

Matèria: Context i desenvolupament

Curs: Primer curs. Anual

Caràcter: Formació obligatòria nuclear




Equip docent: Olga Capdevila, Enric Farrés & Víctor Valentín

La finalitat d'aquesta assignatura és introduir la cultura del projecte, entesa aquesta com la inter-

relació del conjunt de factors, –coneixements teòrics, metodològics o instrumentals– que possi-

biliten l’acció de concebre i realitzar un projecte.

Tenint en compte que la pàgina en blanc no existeix, ja que sempre partim d’un context –cultural,

econòmic, biològic– que te unes característiques molt específiques, aprendrem a saber observar,

comprendre i comunicar una realitat complexa (Bloc 1: Lloc i significat). En aquesta realitat hi

trobem diferents ítems que podem utilitzar a través d’un procés de selecció, ordenació i producció

(Bloc 2: La publicació). I finalment veurem com aquests ítems no son tancats, sinó que tenim la

capacitat de transformar-los físicament modificant-ne el seu ús i significat (Bloc 3: Objecte, la

vida en codi obert).

Desenvolupar hàbits metodològics (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar, Idear, Referenciar/Contex-

tualitzar, Adequar, Procés i Materialitzar) que ens permetin arribar als millors resultats i compren-

dre la diversitat d'aquests processos, és un pas necessari per emprendre amb èxit la pràctica

creativa.

OBJECTIUS

Genèrics/ PROJECTES: PLANTEJAMENTS I RECURSOS METODOLÒGICS. Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític.

Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar.

Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràfica-

ment, les seves propostes.

Idear: Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió.

Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en els casos d’estudi

corresponents (estat de la qüestió)

Adequar: Ser coherent en totes les decisions preses al llarg d’un projecte.

Materialitzar: Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i

comunicatius.

Procés: Desenvolupar la capacitat d’entendre el procés com a motor creatiu.

Bloc 1/ LLOC I SIGNIFICAT.

Assolir la capacitat d'analitzar acuradament realitats contextuals complexes des de les diferents

perspectives que construeixen aquesta realitat.

Utilitzar la capacitat d’observació, d’anàlisis i d’interpretació així com la pràctica de la recerca

documental específica aplicada a un espai concret.

Capacitat de síntesi i comunicació dels resultats obtinguts.

Aprendre a treballar en equip d’una manera coordinada i eficient.

Bloc 2/ LA PUBLICACIÓ.

Prendre consciencia de la importància i del valor dels arxius en quant a models de pensament

específics com a repositoris de processos de treball d’artistes i dissenyadors.

Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos de registre, documen-

tació, sistematització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i pre-

sentació.

Entendre el procés complet d’edició d’una publicació i introduir el concepte de distribució espe-

cífica.

Bloc 3/ OBJECTE, LA VIDA EN CODI OBERT.

Introduir a la cultura del projecte a partir de donar alternatives a una realitat aparentment tancada.

Introduir el codi obert com un posicionament de partida clau per abordar la realitat.

Experimentar amb materials i tècniques específiques en els tallers especialitzats de l’escola.




RA1 (E02.19). Identificar i relacionar pràctiques creatives en àmbits diversos per vincular-los al

projecte propi.

RA2 (E02.20). Vincular teories de les ciències socials i tecnocientífiques al projecte propi.



RA3 (E04.15). Observar, analitzar i interpretar contextos socioculturals concrets com a criteri de

cerca documental per al projecte propi.

RA4 (E04.16). Resoldre les incidències imprevistes derivades dels processos d'accés i ús de la

documentació, els registres i la informació.




RA5 (E05.3). Distingir, sintetitzar, jerarquitzar i posicionar-se davant la documentació, els regis-

tres i la informació recollits en les diferents fases del projecte propi, amb la finalitat d'establir nous

discursos a través de la creació de formes d'expressió, de comunicació i de formalització de

continguts.



RA6 (E06.5). Assenyalar problemes i evidències a partir de la cerca de documentació, registres

i informació realitzada a l'inici del projecte propi, amb la finalitat de proposar hipòtesi.




RA7 (E12.7). Identificar els recursos comunicatius adequats a cada fase del projecte propi.

RA8 (E12.8). Sintetitzar per explicar d'una manera clara, oralment i per escrit, les diferents fases

del projecte propi.

E15. Planificar i controlar les fases d'un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent

decisions en funció d'agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions.

RA9 (E15.1). Gestionar la renúncia i la crítica en les diferents fases del projecte propi com a font

d'aprenentatge.

RA10 (E15.2). Demostrar autocrítica i autonomia en la presa de decisions al llarg de les dife-

rents fases del projecte propi.

RA11 (E15.3). Controlar els temps i els recursos en les diferents fases del projecte propi.



RA12 (E16.1). Elaborar projectes propis sobre la base dels criteris establerts.

RA13 (E16.2). Demostrar coherència tant en la proposta final com en les decisions preses en les

diferents fases del projecte propi, aportant arguments i mostrant adequació i rigor.

RA14 (E16.3). Adequar allò formal i material en el projecte propi, en funció de la idea treballada.

M5.2. PROJECTES: DESENVOLUPAMENT I COMUNICACIÓ

Codi: 104705

Crèdits: 12 ECTS


Curs: Segon curs. Anual





Equip docent: Xavier Arenós, David H. Falagán, Rosa Ferrer, Diego Ramos & Antonio Ortega


mètode

1 1 m. [LC] [FS] Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi.

projecte

1 2 m. [LC] [AD] Pla proposat per a realitzar allò que hom pensa portar a acompliment.

2 1 m. [LC] [AD] Estudi detallat d’una cosa a realitzar.

2 2 m. [EI] [AQ] Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques

i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una màquina,

una instal·lació, o construir un edifici, un pont, etc., d’acord amb les instruccions de qui l’encar-

rega o segons un programa establert.

Entendrem per metodologia els mètodes, processos, camins emprats per arribar a un objectiu;

el projecte serà l'elaboració gradual d'allò que està per desenvolupar, per fer-se. El projecte

abasta un nombre de decisions que acaben configurant la seva complexitat. Tenir una visió global

del projecte ens permet mantenir el control sobre els continguts i, en conseqüència, sobre la

comunicació pública d'aquest. Així, l'assignatura posa l'accent en els elements metodològics que

comprenen des de la formulació del tema, fins a la valoració i crítica de la implementació final.

L'assignatura s'estructura a partir de quatre enunciats de propostes de treball i cinc grups de

desenvolupament de la proposta a partir de cinc mètodes de treball. Els alumnes hauran de

treballar les quatre propostes, cada una amb un mètode diferent. La voluntat pedagògica és mos-

trar a l'estudiant que la tria d'un mètode tindrà molta incidència en el resultat final del projecte.

En el futur, la decisió per part de l'alumne de treballar a partir d'un mètode concret -triat en previsió

d'uns resultats desitjats- serà el primer pas en la definició del projecte.

OBJECTIUS

—Reconèixer els passos d’un procés de creació

—Utilitzar recursos racionals, emocionals, intuïtius i creatius per a la resolució d’un problema o

projecte.

—Practicar l’anàlisi crític del desenvolupament del projecte.

—Utilitzar les eines de representació adequades al projecte.

—Utilitzar les tecnologies, tècniques i materials adients.

—Desenvolupar els aspectes comunicatius dels objectes i de l'espai.

—Considerar l’ecologia i l’economia.

—Treballar els valors simbòlics, metafòrics, poètics i comunicatius de la forma i els materials.

—Estudiar la relació dels humans amb els objectes i els espais.

—Tenir la capacitat d’elaborar dossiers i memòries de projectes.

—Considerar de manera crítica la cultura material i visual heretada.



RA1 (E02.21). Aplicar elements o aspectes concrets d'altres disciplines al procés de treball i al

resultat final.

RA2 (E02.22). Efectuar observacions i anàlisis transversals sobre diverses àrees pràctiques i

teòriques de coneixement, compreses com a potencials models de recerca.



RA3 (E04.17). Relacionar, amb actitud crítica, referents i casos d'estudi propis de les arts i els

dissenys contemporanis.

RA4 (E04.18). Identificar els avantatges d'utilitzar l'empatia com a manera de comprometre's amb

el context.




RA5 (E05.4). Valorar críticament les limitacions dels resultats.

RA6 (E05.5). Redefinir l'itinerari de la metodologia de treball.



RA7 (E06.6). Estructurar el treball contemplant la formulació d'hipòtesi com a mètode de desen-

volupament d'un projecte.

E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en

el desenvolupament del projecte propi.

RA8 (E11.1). Identificar diferents recursos metodològics i utilitzar els més adequats al projecte

personal.

RA9 (E11.2). Aplicar canvis en les metodologies, supeditats al desenvolupament del projecte.




RA10 (E12.9). Aplicar diferents recursos i registres comunicatius segons els criteris d'adequació

al contingut i al context.

RA11 (E12.10). Desenvolupar un projecte mostrant de forma comprensible tant el seu procés

com les diferents fases de treball.



RA12 (E15.4). Exercir la iniciativa personal com a base per a l'acció creativa.

RA13 (E15.5). Planificar per objectius parcials i finals les fases del projecte propi.



RA14 (E16.4). Concebre de manera holística el projecte a desenvolupar.

RA15 (E16.5). Utilitzar les estratègies i els recursos creatius segons criteris d'adequació al con-

tingut del projecte personal.

RA16 (E16.6). Utilitzar la metodologia, els instruments tècnics/tecnològics i materials concrets

segons criteris d'adequació a la producció del projecte personal.

M5.3. PROJECTES: PRESENTACIÓ I DIFUSIÓ PÚBLICA

Codi: 104707

Crèdits: 12 ECTS


Curs: Tercer curs. Anual





Equip docent: Isabel Banal, Jordi Canudas, Xavi Capmany, Curro Claret & Marc Ligos

Aquesta assignatura es concep com un espai d’aprenentatge i experimentació dels processos

metodològics per a la utilització significativa i poètica dels llenguatges creatius aplicables als

àmbits de l’art i del disseny.

L’adquisició de diferents metodologies i processos de treball permetrà a l’alumne generar projec-

tes concrets i alhora adquirir les eines necessàries per fer possible la configuració i el desenvo-

lupament d’un llenguatge projectual propi, que estableixi interacció amb el context actual des de

la diversitat de les pràctiques creatives contemporànies.

Experimentar metodologies i processos diversos, desenvolupar una adient formalització dels tre-

balls i assajar una correcta presentació i comunicació dels projectes constitueixen els pilars fo-

namentals de l’assignatura.

OBJECTIUS

Genèrics:

Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític.

Experimentar amb metodologies de treball diverses. Donar-se compte de quina és la més ade-

quada als processos d’interès de cadascú/na.


Desenvolupar amb rigor la formalització dels projectes i treballs.

Desenvolupar la capacitat expressiva i comunicativa per presentar els processos i projectes rea-

litzats.

Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió.



sentació.

Propiciar el desenvolupament de treballs i projectes artístics en equip i amb el rigor necessari.


Saber mostrar i comunicar adequadament els projectes. Experimentar l’adequada instal·lació i

comunicació dels projectes realitzats.

Assolir la capacitat d’analitzar realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives

que construeixen aquesta realitat.

Saber desplegar processos de “treball de camp” en contextos específics. Saber fer recerca.

Confrontar el treball realitzat en entorns professionals més enllà del context acadèmic.

Intensificar els vincles entre estudiants d’art i disseny de l’Escola Massana i les institucions cul-

turals i socials del context de Barcelona.




RA1 (E06.8). Assenyalar problemes i manques per proposar solucions i reflexions en relació a

l'observació de la realitat.

RA2 (E06.9). Escollir, jerarquitzar i relacionar de manera crítica els conceptes i continguts que

articulen les propostes pròpies.



RA3 (E11.3). Utilitzar, en funció d'un objectiu concret, els instruments tècnics, tecnològics, i els

materials més adequats.

RA4 (E11.4). Desplegar processos de treball de camp en contextos específics.

E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret

de les arts i el disseny. RA5 (E14.1). Desenvolupar les pràctiques en arts i dissenys com a generadores de propos-

tes discursives i com a eines d’exploració.

RA6 (E14.2). Mostrar la capacitat d'examinar i indagar en els àmbits de les arts i dels dissenys.

RA7 (E14.3). Identificar nous camps d'exploració en àmbits acotats del mitjà social o tecnocien-

tífic a través de les arts i els dissenys.

RA8 (E14.4). Comunicar les conclusions d'activitats preparatòries d’un procés d’indagació i anà-

lisi.



RA9 (E15.6). Gestionar els projectes de manera eficaç, autònoma i responsable.

RA10 (I15.7). Desenvolupar l'autocrítica i la iniciativa personal com a font d'autoaprenentatge.

RA11 (E15.8). Integrar l'error en els processos de recerca.

RA12 (E15.9). Fer propostes i assenyalar temes d'interès propis.

RA13 (E15.10). Desenvolupar treballs en equip i fer-ho de manera coordinada i eficient.



RA14 (E16.7). Reconèixer la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat

i, al seu torn, comprendre la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

RA15 (E16.8). Analitzar el context amb el qual interactua mitjançant la seva proposta de treball

personal.

E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cul-

tural i professional.

RA16 (E17.1). Identificar i implementar les línies de millora del treball personal a partir del diàleg

amb els diferents agents que intervenen en el procés.

RA17 (E17.2). Fer una adequada instal·lació, comunicació i difusió dels projectes realitzats i ana-

litzar amb rigor la figura plural del destinatari.

RA18 (E17.3). Seleccionar, ordenar i comunicar els projectes realitzats.

M6. LLENGUATGES I CREACIÓ

CODI: 50343

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per tres assignatures obligatò-

ries, de tall pràctic, vinculades a la definició dels llenguatges transversals a les arts i als dissenys:

la Representació Gràfica-Plàstica, el Llenguatge Audiovisual, la Creació Digital, les Arts de la

Matèria, L'Objecte i l'Espai, l'Edició i l'Escriptura.

El/l'alumne/a parteix del coneixement dels mitjans d'expressió a través de la pràctica i l'experi-

mentació, fins a arribar a l'assumpció plena de les habilitats i metodologies de treball que perme-

ten desenvolupar un llenguatge propi i de forma autònoma. Tal progressió es recolza en una

atenció preferent al procés de treball, l'estímul de la hibridació de llenguatges i la pròpia divisió

de l'assignatura en set espais de taller (un per llenguatge) optatius.



onaments.

















M6.1. LABORATORI DE LLENGUATGES: LLENGUATGES I EXPERI-

MENTACIÓ

Codi: 104709

Crèdits: 12 ECTS

Matèria: Llenguatges i creació

Curs: Primer curs. Anual





Coordinadores: Silvia Puig i Marta Fuertes

EQUIP DOCENT:

Audiovisual: Daniel Pitarch & Edu Valderrey

Fotografia: Elisabet Insenser & Jordi Mascarell

Arquitectura Gràfica: Marina Martínez

Impressió Gràfica: Marta Fuertes

Arts de la matèria A: Santiago Planella

Arts de la matèria B: Maria Diez & Teresa Lanceta

Motlles i prototips: Rosa Ferrer

Construccions digitals: Raúl Nieves & Pep Tornabell

El laboratori de Llenguatges de primer és un espai de treball centrat en l'experimentació a partir

d'un primer contacte amb eines, materials i processos de treball. Es tracta de que aquest primer

contacte posi les bases i permeti, posteriorment, desplegar processos tècnics de més llarga

durada per tal de trobar diferents recursos expressius dins de la creació artística i del disseny.

L’alumne de primer està obligat a passar pels 8 laboratoris presentats, 4 en el primer semestre i

els altres 4 en el segon.

DESCRIPCIÓ DELS 4 ÀMBITS DEL PRIMER SEMESTRE:

Audiovisuals:

Aquest àrea introdueix els principis del llenguatge audiovisual (àudio / vídeo) mitjançant l'experi-

mentació, la pràctica i el coneixement de les eines de la representació de la imatge en moviment

i el so.

Fotografia i imatge digital:

Introducció al llenguatge fotogràfic i la imatge digital a partir dels conceptes bàsics per la presa i

reproducció de fotografies.

Arquitectura gràfica

Introducción teórico-práctica sobre la estructuración de los diferentes elementos de una publica-

ción.

Impressió gràfica

És una assignatura que introdueix l'alumne en les tècniques d'estampació i impressió, descobrint

les seves possibilitats gràfiques de comunicació i la seva capacitat de reproducció múltiple.

DESCRIPCIÓ DELS 4 ÀMBITS DEL SEGON SEMESTRE:

Arts de la matèria A:

Es proposa experimentar les possibilitats expressives de les Arts Aplicades (Ceràmica, Vidre). A

través de l'aprenentatge de les tècniques bàsiques de cada especialitat l'alumne/a adquireix els

requisits fonamentals per assolir una autonomia en els quatre tallers.

Arts de la matèria B:

Es proposa experimentar les possibilitats expressives de les Arts Aplicades (Joieria, Tèxtil). A

través de l'aprenentatge de les tècniques bàsiques de cada especialitat l'alumne/a adquireix els

requisits fonamentals per assolir una autonomia en els quatre tallers.

Motlles I prototips:

Dedicada a l'aprenentatge i l'experimentació de tècniques i procediments que permeten la crea-

ció de models i rèpliques tridimensionals senzilles (models, maquetes, prototips.)

Construccions digitals:

Generar percepció i experimentar amb els llenguatges que emergeixen dels nous mitjans relaci-

onats amb la computació digital i tangible.

OBJECTIUS

Genèrics:

Desenvolupar la capacitat de fer processos de treball partint de la pròpia matèria i/o tècnica.

Ser capaç de prendre una posició de recerca material, tècnica sense un objectiu o una idea

preestablerta.





RA1 (E07.8). Analitzar els procediments, materials i eines als espais de treball propis dels llen-

guatges de la representació gràfica, l'objecte i espai, les arts de la matèria, l'audiovisual, la cons-

trucció digital i l'edició, transversals a les arts i els dissenys.

E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transforma-ció.

RA2 (E08.1). Analitzar la forma a través de l'observació i l'anàlisi de l'entorn material, tant natural

com cultural.

E10. Integrar l'experimentació, tant guiada com autònoma, en la metodologia de treball.

RA3 (E10.1). Experimentar i integrar els resultats així obtinguts en la construcció formal i en la

proposta final.



RA4 (E11.5). Combinar llenguatges en una síntesi expressiva i comunicativa.



RA5 (E13.5). Explorar la dimensió expressiva i comunicativa de la forma a través de la construc-

ció, la representació i la narració.

M6.2. LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PRO-

CESSOS DE TREBALL

Codi: 104708

Crèdits: 12 ECTS


Curs: Segon curs. Anual





Coordinadors: Maria Diez

EQUIP DOCENT:

Grafico-plàstica: Isabel Carballo & Elisabet Insenser

Objecte i espai: Jordi Encinas & María Jiménez

Arts de la matèria: Maria Diez, Francesca Piñol & Santiago Planella

Construccions digitals: Raúl Nieves i Pep Tornabell

Edició: Montse Gomis, Francesc Morera, Marta Fuertes & Clara-Iris Ramos

Audiovisuals: Marcel Pie & Edu Valderrey

Escriptura: Carlota Juncosa

El laboratori de Llenguatges de segon és un espai de treball centrat en les eines, materials i

processos de treball. Tenint en compte que a primer ja s’ha tingut un primer contacte amb l’ex-

perimentació als diferents tallers, a segon es tracta de desplegar processos tècnics de més llarga

durada per tal de trobar diferents recursos expressius dins de la creació artística i del disseny.

L’alumne de segon està obligat a passar per quatre laboratoris dels 6 que hi ha. És a dir, al llarg

de tot l’any l’alumne no repetirà laboratori. L’acumulació de les experiències en els 4 àmbits que

l’alumne/a tingui és una oportunitat per construir aquest discurs propi, en el que l’alumne/a podrà

combinar diversos llenguatges i procediments dins un concepte d’obertura i síntesi conceptual.

Els 6 àmbits a escollir són:

Audiovisuals 12 places

Construccions Digitals 12 places

Edició 12 places

Objecte i Espai 12 places

Representació Gràfica-plàstica 12 places

Arts de la matèria 12 places

Seminari d’Escriptura: Places a definir

Hi ha una 7è àmbit transversal a tots els altres que funciona com un seminari en paral·lel. La

càrrega lectiva d’aquest és menor. Està present durant vuit sessions, dues hores setmanals al

llarg de cada semestre.

L’alumne pot escollir combinar el laboratori en el qual està inscrit amb aquest seminari. Això

implica que, durant les setmanes que s’imparteixi el seminari d’escriptura, l’alumne combinarà el

dia lectiu amb quatre hores del laboratori propi i dues de seminari.

Nota sobre el protocol d’adjudicació de les sol·licituds de les places als laboratoris: A l’inici

de curs, l’alumne tria les opcions que prefereix per ordre de preferència. Cada taller té un

màxim de 12 places disponibles. En el cas que alguna subàrea tingui més demanda, s’ad-

judiquen per ordre de preferències. Si fos el cas, qualsevol dubte irresoluble per preferèn-

cies es resoldrà amb un sorteig. Cal recordar el caràcter unitari de l’assignatura i la obliga-

torietat de passar per quatre de les 6 subàrees.

DESCRIPCIÓ DE LES 6 SUBÀREES I EL SEMINARI:

Audiovisuals

L'àrea d'audiovisuals (vídeo/àudio), introdueix l'estudiant en les bases del llenguatge audiovisual

mitjancant l'experimentació i la pràctica. S’observarà i analitzarà l'entorn amb la finalitat d'adquirir

capacitats i habilitats amb les eines de representació de la imatge i el so.

Construccions Digitals

La subàrea de construcció digital centra la seva activitat pedagògica en el potencial específic

dels mitjans digitals i computacionals. Es tracten, de forma crítica, les tecnologies que han per-

mès l'expansió de l'arc creatiu tant en els darrers anys com en l'actualitat més disruptora.

Edició

Fomentar a l’alumne en la capacitat d'experimentar i combinar tècniques d'impressió i d'estam-

pació, cercant la hibridació entre els diversos llenguatges gràfics per provocar una reflexió que li

ha de donar significat a les seves produccions.

Objecte i Espai

El taller d’Objecte i Espai es presenta com un àmbit d'investigació i experimentació formal, tèc-

nica, tecnològica, procedimental, material i reflexiva. Es caracteritza pel coneixement, l’aprenen-

tatge, la pràctica i la utilització de les eines manuals, mecàniques i digitals, per la manipulació i

l’experimentació amb materials i tècniques específiques, tecnologies, contextos i processos

constructius i de transformació.

Representació Gràfica-plàstica

La subàrea de representació gràfica-plàstica s’adreça a l’alumnat interessat en la creació, pre-

sentació i representació d’imatges visuals. El treball que es desenvolupi en aquesta subàrea

servirà a l’alumnat per trobar resposta a preguntes com: vull treballar el territori de les imatges?,

amb quines eines?, com he de fer servir els materials? i finalment, mitjançant quins processos

puc arribar a generar les meves imatges?

Arts de la matèria:

Es proposa experimentar i conèixer la singularitat del potencial expressiu de les Arts Aplicades

contemporànies (Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre). A partir de la pràctica i de la hibridació de les

tècniques de les quatre especialitats es vol aprofundir en els processos de treball d'un llenguatge

que depèn de la complicitat processual amb la matèria.

Escriptura

La subàrea d’Escriptura, presenta el llenguatge escrit en la seva relació amb les arts i els dis-

senys: com a referència, com a component, com a complement o com a substrat de les seves

produccions. Ho fa a través d’exercicis que impliquen l’experimentació amb el llenguatge en tant

que eina d’expressió pròpia i en diàleg amb els altres llenguatges.

OBJECTIUS

Genèrics:

Desenvolupar la capacitat de fer processos de treball partint de la pròpia matèria i/o tècnica.

Ser capaç de prendre una posició de recerca material o tècnica sense un objectiu o una idea

preestablerta.





RA1 (E07.9). Experimentar amb els llenguatges transversals a les arts i als dissenys: materials,

eines i procediments als espais de treball de la representació gràfica, l'objecte i l'espai, les arts

de la matèria, l'audiovisual, la construcció digital i l'edició.


RA2 (E08.2). Aplicar a la proposta creativa pròpia, amb criteri i habilitat, els recursos que procu-

ren els materials i les seves propietats específiques.



RA3 (E09.4). Combinar diversos llenguatges amb criteri per obtenir una síntesi expressiva i co-

municativa.


RA4 (E10.2). Demostrar disposició a l'experimentació i a la reorientació de la proposta creativa

durant el procés de treball quan és convenient.



RA5 (E13.6). Emprar els recursos de representació gràfica i/o volumètrica i/o audiovisuals ade-

quats en cada etapa del treball.

M6.3. LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PRO-

CESSOS DE TREBALL

Codi: 104710

Crèdits: 12 ECTS


Curs: Tercer curs. Anual





Coordinadors: Maria Diez & Francesc Morera

EQUIP DOCENT:

Grafico-plàstica: Begoña Egurbide, Elisabet Insenser & Raimond Vayreda

Objecte i espai: Xavier Arenós, María Jiménez & Isaac Piñeiro

Arts de la matèria: Maria Diez, Francesca Piñol & Santiago Planella

Construccions digitals: Raúl Nieves i Pep Tornabell

Edició: Laia Arqueros, Montse Gomis, Francesc Morera & Marta Fuertes

Audiovisuals: Marcel Pie & Edu Valderrey

Escriptura: Carlota Juncosa

El laboratori de Llenguatges de tercer és un espai de treball centrat en desenvolupar estratègies

de creació per tal de comunicar-se i posicionar-se a partir de les tècniques, eines i materials que

ofereixen els diferents laboratoris. Tenint en compte que a primer i a segon ja s’ha tingut una

experiència amb els diversos tallers, a tercer es tracta de desplegar processos tècnics de més

llarga durada per tal de trobar diferents recursos comunicatius dins de la creació artística i del

disseny.

En aquesta última etapa de Laboratori de Llenguatges abans d’arribar a quart es considera que

l’alumne ja té prou eines i recursos per moure’s pels diferents laboratoris amb facilitat, de manera

que es demana que l’alumne/a arribi a uns processos, tècnica i/o propostes d’interès elevat.

Aquest recorregut de llenguatges serveix perquè l’alumne identifiqui quins són els laboratoris

més afins al propi treball creatiu.

L’alumne de tercer pot escollir anar al laboratori que vulgui, o bé passant per diferents subàrees,

o bé centrant-se amb una o dues. L’acumulació de les experiències que l’alumne/a tingui és una

oportunitat per construir aquest discurs propi, en el que l’alumne/a podrà combinar diversos llen-

guatges i procediments dins un concepte d’obertura i síntesi conceptual. Els 6 àmbits a escollir

són:

Audiovisuals 12 places

Construccions Digitals 12 places

Edició 12 places

Objecte i Espai 12 places

Representació Gràfica-plàstica 12 places

Arts de la matèria 12 places

Seminari d’Escriptura: Places a definir

Hi ha una 7è àmbit transversal a tots els altres que funciona com un seminari en paral·lel. La

càrrega lectiva d’aquest és menor. Està present durant vuit sessions, dues hores setmanals al

llarg de cada semestre.

L’alumne pot escollir combinar el laboratori en el qual està inscrit amb aquest seminari. Això

implica que, durant les setmanes que s’imparteixi el seminari d’escriptura, l’alumne combinarà el

dia lectiu amb quatre hores del laboratori propi i dues de seminari.

Nota sobre el protocol d’adjudicació de les sol·licituds de les places als laboratoris: A l’inici

de curs, l’alumne sol·licita les 4 subàrees per les que vol participar per ordre de preferència.

Cada taller té un màxim de 12 places disponibles. En el cas que alguna subàrea tingui més

demanda, s’adjudiquen per ordre de preferències. Cal que l’alumne que tingui algun especial

interès en seguir un itinerari concret ho manifesti en una explicació o “carta de motivació” que

servirà per tenir una dada més per fer la valoració. Si fos el cas, qualsevol dubte irresoluble per

preferències es resoldrà amb un sorteig. Cal recordar el caràcter unitari de l’assignatura.

Qualsevol canvi de recorregut, una vegada iniciat el curs, ha de venir avalat per algun motiu

curricular i l’acceptació de les subàrees afectades.

DESCRIPCIÓ DE LES 6 SUBÀREES I EL SEMINARI:

Audiovisuals

Laboratori teòric-pràctic on es treballen els diferents aspectes relacionats amb les tècniques, els

processos de producció i els principis bàsics de l'animació audiovisual.

Construccions Digitals

La subàrea de construcció digital centra la seva activitat pedagògica en el potencial específic

dels mitjans digitals i computacionals. Es tracten, de forma crítica, les tecnologies que han per-

mès l'expansió de l'arc creatiu tant en els darrers anys com en l'actualitat més disruptora.

Edició

L’alumne, mitjançant l’experimentació i el control de les eines, combina tècniques d’impressió i

estampació per incorporar-les al seu discurs com a llenguatge d’expressió.

Objecte i Espai

Aquesta subàrea es presenta com un àmbit d'investigació i experimentació, on els/les alumnes

a més de conèixer les propietats i les tipologies dels materials, la manipulació de les eines, i els

usos adequats de les màquines, hauran de saber desenvolupar un llenguatge personal (formal i

reflexiu) a l'hora de projectar objectes o espais.

Representació Gràfica-plàstica

El laboratori de RPG es de caràcter especulatiu i experimental, està dirigit als alumnes que ja

s'han iniciat en el maneig de les eines possibles per a la construcció d'una imatge i als que volen

accedir a la problemàtica de la presentació i representació d’imatges. Es pretén adequar els

desitjos visuals a la seva formalització i aprofundir en les intuïcions, interessos i resultats propis

de cada alumne. El punt d'arrencada serà la incertesa de la imatge, i de les diverses actituds i

vies d’investigació que configuren l'actual territori de lo visual.

Arts de la matèria:

Es proposa experimentar i conèixer la singularitat del potencial expressiu de les Arts Aplicades

contemporànies (Joieria, Tèxtil, Ceràmica i Vidre). A partir de la pràctica i de la hibridació de les

tècniques de les quatre especialitats es vol assolir el domini d'un llenguatge que depèn de la

complicitat processual amb la matèria.

Escriptura

La subàrea d’Escriptura, presenta el llenguatge escrit en la seva relació amb les arts i els dis-

senys: com a referència, com a component, com a complement o com a substrat de les seves

produccions. Ho fa a través d’exercicis que impliquen l’experimentació amb el llenguatge en tant

que eina d’expressió pròpia i en diàleg amb els altres llenguatges.

OBJECTIUS

Genèrics:

Consolidar i gestionar la capacitat de fer processos de treball partint del llenguatge de la pròpia

matèria i/o tècnica.

Ser capaç de prendre una posició de recerca tècnica per resoldre aspectes comunicatius o cre-

atius.

Aprofundir en els tallers especialitzats de l’escola i ser capaç de combinar materials, tècniques i

procediments amb l’objectiu estratègic de trobar i construir el seu llenguatge per posicionar-se

dins el camp de l’Art i el Disseny.




RA1 (E07.10). Aplicar amb criteri els mitjans, materials, eines i procediments a la proposta de

treball.



RA2 (E09.5). Combinar i hibridar de forma selectiva els diferents llenguatges expressius i comu-

nicatius per adquirir un de propi o el més adequat en cada cas.


RA3 (E10.3). Avaluar constructivament els accidents esdevinguts durant el procés de treball.




RA4 (E12.12). Seleccionar els procediments i mitjans més adequats per presentar i difondre la

proposta creativa.



RA5 (E15.11). Prendre decisions de forma autònoma en totes les etapes del desenvolupament

de la proposta creativa.

M7. TECNOLOGIA

CODI: 50344


rico-practica. Adopta el punt de vista del pensament i el mètode de recerca científics, i proposa

una cerca encaminada a la transformació dels materials, la troballa de nous usos per a ells i la

generació d'altres nous, sempre en relació amb la pràctica creativa. La seva metodologia de

treball parteix del coneixement empíric i l'assaig, establint les hipòtesis i la seva comprovació fins

a arribar al coneixement científic-teòric.

La matèria estudia els materials tant en els seus processos de transformació com en el seu com-

portament en els diferents nivells de manipulació. Estudiant les seves característiques fisicoquí-

miques, les seves limitacions i la seva correcta utilització, tant a nivell teòric com a empíric.



onaments.



















M7.1. MATERIALS I PROCEDIMENTS

Codi: 200755

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Tecnologia






Equip docent: Ricardo Marsicano, Francesca Piñol, Rosa Rodríguez, Diego Ramos & Pep Tor-

nabell

L'assignatura Materials i procediments es centra en la caracterització dels materials i les tècni-

ques de transformació que l'art, l'artesania i el disseny poden explorar, i n’estructura el coneixe-

ment tècnic/pràctic. Això permet entendre el poder morfogenètic de la matèria, les “regles” a

seguir o transgredir partint d’un llenguatge tècnic sobre la matèria, fonamental per aprendre a

escollir els materials i els processos de treball més adients per cada projecte. Aquesta caracte-

rització científic-tècnica dels materials serveix també per introduir i entendre el món de la ciència

i la tecnologia com quelcom més enllà d'un llenguatge descriptiu o una font d'idees i referents

que poden ser útils en la pràctica artística, sinó també generadores de llenguatge.

OBJECTIUS

Comprendre què és l'experimentació i el seu paper en les societats moderna i contemporània.

Relacionar els processos de pensament i raonament amb el fer i experimentar.

Prendre consciència del nou paper de la simulació en el context científic-artístic actual.

Aprendre les propietats tècniques més comunes dels materials: mecàniques, tèrmiques, acústi-

ques, òptiques i electromagnètiques, etc.

Relacionar les propietats tècniques de la matèria amb les seves propietats emocionals i subjec-

tives.




RA1 (E02.23). Analitzar els materials i els seus processos de transformació des de la perspec-

tiva científica i tecnològica, i integrar l'anàlisi tant en el treball d'observació i percepció de la ma-

tèria com en l'experiència empírica directa.



RA2 (E07.11). Prendre decisions respecte als materials, les tècniques i els procediments, de

manera autònoma i al llarg del procés de treball.

E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transforma-cien.

RA3 (E08.3). Explicar els fenòmens científics i les relacions que s'estableixen entre la ciència, la

tecnologia i el resultat final de la matèria durant el procés de transformació.



RA4 (E09.6). Comprendre i interpretar els llenguatges relacionats amb els processos de treball i

d'experimentació científics.


RA5 (E10.4). Experimentar amb criteri científic les tècniques, procediments i eines de manipula-

ció de la matèria.


de les arts i el disseny. RA6 (E14.5). Vincular el quefer creatiu amb els fonaments bàsics del pensament científic, i amb

les seves metodologies, teories, processos tecnològics i procediments tècnics.

M7.2. LABORATORI DE MATERIALS

Codi: 200764

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Tecnologia

Curs: Tercer curs. Primer semestre





Equip docent: Ricardo Marsicano, Raúl Nieves, Daniel Pitarch & Pep Tornabell.

L'assignatura Laboratori de materials permet desenvolupar les competències investigadores de

l'estudiant. S'aprofundeix en la capacitació científic-tècnica per l'elecció dels materials i proces-

sos més adients per cada projecte. L'estudiant aprèn de forma pràctica la metodologia experi-

mental científica, cosa que contribueix a la formació de la seva pròpia manera de fer. També

desenvolupa la seva habilitat per generar projectes i llenguatges a partir dels discursos científics

sobre i al voltant de la matèria.

OBJECTIUS

Assolir competències investigadores en les arts i els dissenys relacionades amb la ciència i la

tecnologia.

Conèixer la metodologia experimental científica i desenvolupar un projecte relacionat.

Fer servir procediments experimentals als diferents tallers disponibles i dominar la recollida i trac-

tament de dades.

Desenvolupar un coneixement crític del context científic-tecnològic de les arts i els dissenys.




RA1 (E02.24). Establir nous discursos a través de la perspectiva de la ciència i de les seves

pràctiques de recerca.



RA2 (E07.12). Aplicar el coneixement cientificotecnològic dels diferents estadis de transforma-

ció de la matèria a la pràctica investigadora pròpia.


RA3 (E08.4). Identificar, en el marc de la seva pràctica investigadora, la relació entre coneixe-

ment empíric, càlcul, procés i resultat mitjançant l'aplicació de metodologies científiques a l'es-

tudi, caracterització i transformació dels materials.



RA4 (E09.7). Utilitzar la terminologia relacionada amb els processos de treball i experimentació

científics.


RA5 (E10.5). Triar la instrumentalització tècnica i tecnològica adequada per a la manipulació de

la matèria.

RA6 (E10.6). Integrar l'experimentació científica en les metodologies del treball propi.


de les arts i el disseny.

RA7 (E14.6). Resoldre problemes i contrastar hipòtesis formals i conceptuals en activitats d'ex-

ploració utilitzant els recursos científics i tecnològics més adequats a cada moment.

M8. TEORIA I CONTEXT

CODI: 50332


rico-pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi

i poiesis, tant en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals

aquesta articulació es dóna, com en relació al propi context pedagògic d'aprenentatges i activi-

tats. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és posar èmfasi en la relació, implicació

i mútua incidència entre les arts i els dissenys i el seu context, interdependent i circumdant.

En les quatre assignatures que composen la matèria s'enfortirà la disposició investigadora

dels/les alumnes des de la condició del pensament crític, situat i contextual en, per a i a través

de les arts i els dissenys; s'abordaran, de forma àmplia i oberta, marcs teòrics, discursos, con-

ceptes i metodologies procedents de camps de saber tant de les ciències socials com dels estudis

científics-tècnics; s'incidirà en la reflexió i projecció de les pràctiques dels/les alumnes en i per al

context, tant professional com a acadèmic.



onaments.




















T06.2. Treballar de forma horitzontal i croada en entorns col·laboratius com a font de desenvolu-

pament personal i grupal.

M8.1. INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ EN ARTS I DISSENYS

Codi: 104713

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria i context




Hores lectives: 75h


Equip docent: Núria Gómez Gabriel & Andreu Belsunces

La documenta 13 de Kassel (2012), comissariada per Carolyn Christov-Bakargiev i Chus Marti-

nez, va suposar la consolidació del terme artistic research (investigació artística) al fer visible el

debat dels darrers anys entorn a la relació entre les practiques artístiques, el disseny i l’especu-

lació teòrica. Un canvi de paradigma cap a una nova forma de mirar a-través-de-l’art que com

explica Hito Steyerl es defineix per la seva indefinició. Aquesta condició postdisciplinar situa la

recerca artística i científica en contacte amb altres camps de coneixement a partir d’un planteja-

ment holístic i no logo-cèntric. En aquest encreuament, metodologies de les ciències socials i

polítiques, de l’antropologia, la biologia o la filosofia –per citar alguns exemples– són assumides

des de les pràctiques artístiques per crear noves eines i processos socials que s’obren camí més

enllà del museu i que exploren altres espais de pensament des d’on imaginar futurs possibles.

La finalitat d’aquesta assignatura és introduir a l’alumne en el camp de la investigació en arts i

dissenys a través d’una aproximació pràctica a les metodologies d’investigació artística empra-

des al llarg de la Història i la creació d’un espai de treball en grups de recerca. Es realitzaran dos

seminaris pràctics amb la participació de professionals de diferents àmbits de la creació/investi-

gació i es durà a terme una mostra final oberta al públic.

OBJECTIUS

Genèrics:

Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític.






corresponents.



comunicatius.


Bloc 1:

Aprendre els eixos fonamentals d’una investigació científica/artística.

Establir contacte amb models de pensament singulars en els processos de treball d’artistes i

dissenyadors.

Utilitzar la capacitat d’observació, d’anàlisis i d’interpretació així com la pràctica de la recerca

documental específica aplicada projecte en concret.


Bloc 2:

Conèixer mètodes d’investigació aplicats en l’àmbit professional de la recerca en arts i dissenys.

Dur a la pràctica metodologies que desplacen el cos i per tant l’experiència i el coneixement.

Crear un diàleg amb investigacions existents.

Entendre la praxis de les arts i els dissenys com una escriptura del pensament

Bloc 3:



sentació.


Desenvolupar nous codis i escriptures no logo-cèntrics.

Transformar un projecte personal i en grup en un dispositiu obert al públic.




RA1 (E06.10). Detectar temes, problemes, manques o necessitats en la realitat econòmica so-

cial.

RA2 (E06.11). Comprendre les lògiques que regeixen un context sociocultural i històric per ori-

entar el treball teòric i pràctic.



RA3 (E11.6). Posicionar-se epistemològica i ontològicament.

RA4 (E11.7). Identificar i emprar eines i recursos dels àmbits cientificotècnic i cientificosocial per

al treball especulatiu, experimental i empíric.



RA5 (E14.7). Reconèixer diferents metodologies articulades amb o basades en la pràctica de les

arts i els dissenys.

RA6 (E14.8). Assenyalar i acotar problemes de l'exploració teòrico-pràctica.

RA7 (E14.9). Aplicar conceptes i metodologies d'altres disciplines a la pràctica exploratòria en


RA8 (E14.10). Formular, contrastar i validar/refutar hipòtesi.



RA9 (E15.12). Reconèixer els elements i fonaments bàsics d'un procés de recerca en un camp

concret de les arts i el disseny.

RA10 (E15.13). Utilitzar els mètodes per a l'organització i classificació dels materials recopilats.

M8.2. ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 1

Codi: 104711

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Montse Romaní, Laura Benítez & Ester Jordana

L’assignatura es proposa analitzar el nostre present cultural des d’una perspectiva crítica propor-

cionant eines teòrico-pràctiques per l’anàlisi del mateix. Superat el debat al voltant de la cultura

postmoderna -central als anys vuitanta i noranta- s’analitzaran les transformacions culturals mar-

cades, en les darreres dècades, per el neoliberalisme entès com una transformació que va més

enllà d’allò que Frederic Jameson anomenava “el capitalisme tardà”.

El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cog-

nitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i

actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions cul-

turals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida ur-

banes, els món digitals i les condicions del treball.

L’objectiu de l’assignatura és oferir un marc general del capitalisme i els estudis crítics i culturals

contemporanis per desenvolupar, a partir d’aquí, una anàlisi de tots aquests àmbits ja sigui des

dels models hegemònics com des d’aquells que han generat imaginaris alternatius.

OBJECTIUS

Conceptuals:

Proporcionar una genealogia crítica del concepte de cultura i dels estudis culturals.

Conèixer i interpretar críticament els problemes presents en els debats culturals contemporanis.

Promoure un coneixement encarnat, reflexiu i crític. � Explorar noves realitats culturals.

Aprendre a utilitzar i �interpretar diferents fonts d'informació i recursos relacionats amb els mitjans

de comunicació, la cultura popular, el disseny i les arts visuals.

Metodològics:

Assolir la capacitat d'analitzar acuradament realitats contextuals complexes des de les diferents

perspectives que construeixen aquesta realitat.

Desenvolupar la capacitat creativa i la de generar i utilitzar recursos processuals i comunicatius.

Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i gràficament, les pro-

postes.

Desenvolupar la capacitat d’argumentar una reflexió.

Formular preguntes i imaginar respostes.

Fomentar en l’alumnat una actitud responsable i autònoma pel que fa al propi aprenentatge.

Consolidar l’hàbit de lectura i la capacitat d’integrar les lectures en el propi procés d’aprenentatge.

Estimular la participació activa a classe i als diversos espais de discussió i aprenentatge que es

generin. � Facilitar espais de posada en comú i fomentar el treball col·laboratiu.




RA1 (E02.25). Seleccionar referents teòrics propis: eines i recursos per a la recerca segons pa-

raules clau, cercadors específics, bases de dades, etc.

RA2 (E02.26). Proposar eixos concrets de vinculació entre l'univers d'interessos propi i la realitat

social, així com analitzar possibles desenvolupaments de recerca en aquests eixos.

RA3 (E02.27). Posicionar-se de forma crítica cap a la realitat social, cultural, ecològica i assajar

alternatives mitjançant interrogants que la subverteixin.

RA4 (E02.28). Distingir camps teòrics socioculturals i tecnocientífics diversos.



RA5 (E03.18). Escriure de manera situada i (pre)posicional: amb, des de, contra, per a...

RA6 (E03.19). Utilitzar les pràctiques i recursos de citació de material bibliogràfic i documental

(fonts primàries, audiovisuals, internet, etc.)

RA7 (E03.20). Participar productivament en un debat: exposar idees pròpies.




RA8 (E05.6). Contextualitzar els materials teòrics i els seus continguts: perspectives, conceptes

i arguments.

RA9 (E05.7). Elaborar conceptes i arguments amb criteri.

M8.3. ESTUDIS CRÍTICS I CULTURALS 2

Codi: 104712

Crèdits: 6 ECTS


Curs: Tercer curs. Segon semestre



Hores lectives: 53h


Equip docent: Montse Romaní, Laura Benítez & Ester Jordana

La finalitat d’aquesta assignatura (continuació d’Estudis Crítics i Culturals 1) és la d’oferir als

estudiants les eines metodològiques i conceptuals apropiades per a continuar la seva formació

com a investigadors en el camp de l’art i el disseny. El títol de l’assignatura, fa referència a la

diversitat temàtica i metodològica amb la que treballarem. Els estudis culturals, des de la defensa

de la convivència de diverses metodologies d’anàlisi, també han presentat una visió crítica i trans-

formadora de la cultura i la societat. D’aquesta manera són uns estudis que sorgeixen del context

contemporani i pretenen abordar amb renovades eines metodològiques els problemes més im-

portants de l’àmbit cultural.

El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cog-

nitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i

actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions cul-

turals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida ur-

banes, els món digitals i les condicions del treball.

El context implica una idea de teixit i al mateix temps una idea de text. En aquesta assignatura

volem descriure i analitzar els principals fils que formen la realitat del context i al mateix temps

volem llegir, interpretar allò que els contextos contemporanis ens diuen. Sobretot en el que té

relació amb la nostra experiència quotidiana i amb el nostre entorn immediat. La relació amb l'art

i el disseny és doble. D'una banda aquestes disciplines han realitzat en els darrers anys un gir

molt marcat cap al context social i polític que volem analitzar, però d'altra banda les característi-

ques d'aquestes creacions contemporànies estan molt influenciades pel context en el qual s'in-

sereixen. Les principals corrents polítiques i socials de la nostra contemporaneïtat seran estudi-

ades a partir de les conseqüències concretes que produeixen en la realitat i sobretot a partir de

les seves contradiccions: tensions, desigualtat, atur, desnonaments, precarització de l'estat del

benestar, etc. D'altra banda també analitzarem les noves formes de construcció d'alternatives

que ja estan en marxa en el nostre context: des dels nous mitjans de comunicació crítics fins al

cooperativisme ecològic, etc.

En aquest segon semestre, presentarem quatre eixos temàtics que serviran per centrar el treball

crític sobre el context contemporani. D’altra banda, els continguts i les metodologies d’aquesta

assignatura estan en contacte permanent amb l’assignatura de projectes per no perdre una visió

unitària de la relació entre teoria i pràctica de l’art i el disseny.

OBJECTIUS

Reflexionar de manera crítica. Analitzar de manera racional. Explorar nous aspectes de la realitat.

Imaginar propostes diferents a les convencionals donades per el poder. Aprendre a formular pre-

guntes i imaginar respostes. Aprofundir en l’ús de les eines conceptuals per fer recerca. Arribats

a aquest tercer curs de Grau és molt important treballar per que els estudiants siguin capaços de

desenvolupat la seva autonomia, compromís i capacitat de recerca individual que al curs següent

tindrà continuïtat en el TFG, Treball Final de Grau.




RA1 (E02.29). Demostrar autonomia en la recerca de referents teòrics propis.

RA2 (E02.30). Comunicar i compartir amb els/les companys/es materials teòrics localitzats.

RA3 (E02.31). Dimensionar, acotar i matisar les qüestions o problemes a treballar.



RA4 (E03.21). Utilitzar tècniques d'argumentació.

RA5 (E03.22). Emprar eines d'estructuració textual.

RA6 (E03.23). Utilitzar la discussió com a motor d'un debat.

RA7 (E03.24). Emprar eines i recursos per a l'elaboració d'estats de la qüestió d'un tema.




RA8 (E05.8). Identificar i establir relacions entre conceptes, arguments i experiència.

RA9 (E05.9). Comunicar i defensar públicament arguments teòrics desenvolupats per un mateix.

RA10 (E05.10). Proposar noves perspectives per abordar qüestions o problemes identificables

en el context.

M8.4. PROFESSIÓ I CONTEXT

Codi: 200771

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Montse Romaní & Silvia Rosés

Aquesta assignatura està orientada a proporcionar informació, anàlisi crític, eines, normatives i

recursos, per aprofundir en el context laboral i professional de l’art i el disseny contemporanis. El

bon coneixement d’aquest context permetrà una major responsabilitat de la professió de l’artista

i el dissenyador vers la societat.

D’una banda, explorarem els agents i els espais que constitueixen l’ecosistema de les arts i el

disseny, els codis i les relacions professionals que s’estableixen entre ells. Analitzarem la legis-

lació internacional i estatal que empara els dos sectors, així com les normatives i condicions que

regeixen l’estatus laboral, jurídic i fiscal de l’artista i el dissenyador, que els faciliten la integració

professional en el context social i productiu.

Coneixerem les lleis de propietat intel·lectual i les llicències lliures, i posarem l’atenció en els

drets d’autor i els drets morals. Els codis ètics i deontològics.

D’altra banda, es traçaran les pautes per elaborar òptimament un pla d’empresa o projecte cul-

tural, tenint en compte els sistemes de producció i gestió possibles, les fonts de finançament i els

models d’economia de la cultura.

Finalment, treballarem diferents eines indispensables en la promoció, distribució, comercialitza-

ció i recepció de la pràctica artística i del disseny.

OBJECTIUS

Conèixer i comprendre l’entorn professional de les arts visuals, el disseny i l’artesania.

Explorar el seu ecosistema i facilitar-ne la seva inserció professional.

Dotar d'instruments els estudiants per a la professionalització, permetent-los gestionar de manera

més eficient la seva creativitat.

Analitzar l’actualitat de les legislacions europees i espanyoles que incideixen en les condicions i

el desenvolupament d’aquest exercici professional.

Prendre consciència dels drets i deures de l’artista i el dissenyador/a.

Aprofundir en els diferents models d’economia i finançament de les arts.




RA1 (E15.14). Identificar i avaluar les condicions del context laboral i acadèmic.

RA2 (E15.15). Emprar criteris per dissenyar i conduir un itinerari propi en l'àmbit de les arts i els

dissenys.

RA3 (E15.16). Realitzar prospeccions de futur en àmbits professionals afins o potencialment

afins al camp de desenvolupament de les propostes personals.

RA4 (E15.17). Utilitzar l'autocrítica respecte a les accions individuals en el procés de construcció

d'un recorregut professional o acadèmic propi.



RA5 (E17.4). Identificar les lògiques socials i culturals internes i específiques dels diferents àm-

bits de les arts i els dissenys.

RA6 (E17.5). Reconèixer el context de l'àmbit professional i acadèmic de les arts i els dissenys,

tant a nivell local com a internacional.

RA7 (E17.6). Emprar estratègies i suports de comunicació per a la difusió del treball propi en

l'àmbit professional.

RA8 (E17.7). Adquirir eines i recursos orientats a l'aplicació d'una candidatura en l'àmbit acadè-

mic.

RA9 (E17.8). Aplicar la creativitat a altres eines de autopromoció com el portafoli o el vídeo de

presentació.

M9. TEORIA I LLENGUATGE

CODI: 50339


rico-contextual, és a dir, que parteix del context social i cultural contemporani per problematitzar i

reflexionar sobre les arts i els dissenys del s. XXI. L'objectiu general de la matèria és conèixer,

comprendre i posicionar-se enfront de les tendències contemporànies de les arts i els dissenys,

des de la seva dimensió contextual, econòmica, institucional, discursiva, metodològica i genea-

lògica. En les dues assignatures que composen la matèria, s'abordaran i analitzaran pràctiques

i tendències contemporànies en el camp de les arts i els dissenys; s'aprofundirà en els espais

comuns a partir de la seva articulació, entrecreuament i transferència amb altres camps de saber

i pràctica, així com en la seva dimensió conceptual i discursiva (teòrico-pràctica) amb perspectiva

sincrònica i diacrònica; es reforçarà la disposició investigadora autònoma dels/les estudiants a

partir de la seva pròpia exploració de casos d'estudi i referents, de la mateixa manera que de la

seva capacitat per seleccionar, descartar, destriar, reconèixer-se i distingir-se.



onaments.










tatge, tant els que li han estat facilitats com els quals de forma autònoma adquireix.












M9.1. TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 1

Codi: 104714

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria i llenguatge




Hores lectives: 53h


Equip docent: Núria Gómez Gabriel, David G. Torres & Laura Casassas




RA1 (E01.7). Identificar la dimensió global de les pràctiques contemporànies de les arts i els

dissenys.

RA2 (E01.8). Comprendre la dimensió genealògica i dialèctica de les pràctiques contemporànies

de les arts i els dissenys.



RA3 (E02.32). Articular les arts i els dissenys contemporanis amb altres àmbits (antropologia,

educació, biologia, física, enginyeria informàtica, etc.), amb perspectiva sincrònica-diacrònica,

conceptual i discursiva.

RA4 (E02.33). Identificar els marcs teòrics dominants en les tendències contemporànies.

RA5 (E02.34). Identificar els espais comuns i la transversalitat en les pràctiques contemporànies

de les arts i els dissenys (problemes, metodologies, llenguatges, etc.).



RA6 (E04.19). Identificar les tendències contemporànies en arts i dissenys.

RA7 (E04.20). Reconèixer el context (ecosocial, geogràfic, polític, cultural, etc.) de les diferents

manifestacions contemporànies en arts i dissenys.

M9.2. TENDÈNCIES CONTEMPORÀNIES EN ARTS I DISSENYS 2

Codi: 104715

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria i llenguatge




Hores lectives: 53h


Equip docent: Núria Gómez Gabriel, David G. Torres & Laura Casassas

Aquesta assignatura pretén donar una visió general i aprofundida de les principals tendències

que articulen l’art, la creació audiovisual, l’artesania i el disseny en totes les seves vessants en

l’actualitat. A més de tractar casos particulars d’artistes i dissenyadors, també es treballaran els

corrents de pensament més importants, així com el context social econòmic i polític, amb la vo-

luntat de configurar un corpus de pensament del moment que ens permeti comprendre el per què

de la deriva de la creació contemporània.

L’assignatura incidirà en el desenvolupament d’eines metodològiques (Analitzar, Relacionar, Sin-

tetitzar Referenciar/Contextualitzar, posicionar-se) que permetin comprendre la diversitat i la

complexitat de les pràctiques creatives en la contemporaneitat.

OBJECTIUS



el context que envolta l’estudiant, i sabent relacionar les diferents manifestacions culturals amb

el present i el passat; enfortir la capacitat de treball, l’autonomia i posicionament propi de l’estu-

diant en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un estudiant que sap qüestionar la

realitat que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’ eines

per a la recerca autònoma, l’anàlisis i la crítica, per al desenvolupament de presentacions escrites

i orals amb rigor acadèmic; potenciar la capacitat de l’alumne per analitzar críticament la recerca

sobre artistes, dissenyadors, llibres i documents. Per acabar, ser conscient que el present és

múltiple i ve condicionat per les realitats socioeconòmiques, polítiques i històriques

Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, són aquests: Coneixement del

context de l'art i del disseny contemporani identificant les principals tendències i creadors a través

de la relació amb els seus precedents; Coneixement de la configuració de l'actual sistema de les

arts, els dissenys i l’audiovisual contemporani identificant els seus agents, canals de producció i

els processos socials, polítics i culturals que els generen; Fomentar la capacitat de relacionar

diferents paradigmes de la producció contemporània des d’una mirada transhistórica; Capacitat

de posar en relació tendències artístiques diferents educant la capacitat estètica d’anàlisis i com-

prensió de les imatges; Capacitat de posar en context artistes, dissenyadors i tendències; Conei-

xement del context cultural, del disseny i artístic actual de Barcelona en relació amb el context

global.




RA1 (E01.9). Confrontar el treball propi amb les tendències contemporànies: saber situar-se en

el context i detectar genealògicament le(s) línie(s) en le(s) que s'insereix el treball propi.

RA2 (E01.10). Demostrar autonomia en el procés de recerca i construcció d'un arxiu propi de

referents, casos d'estudi, etc.



RA3 (E02.35). Emprar publicacions i fòrums específics per a la reflexió i discussió entorn de les


RA4 (E02.36). Generar informació nova a partir de l'entrevista i la conversa amb altres agents.



RA5 (E04.21). Posicionar-se enfront de les lògiques institucionals i econòmiques de l'es-

cena contemporània de les arts i els dissenys.

RA6 (E04.22). Investigar de forma autònoma a l'entorn de discursos, pràctiques i recursos de

l'escena contemporània de les arts i els dissenys.

RA7 (E04.23) Emprar diferents recursos i centres de documentació i recerca.

M10. TREBALL DE FI DE GRAU

CODI: 50340

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: La matèria té per objectiu la realització d'un treball de recerca

referit a qualsevol de les matèries del grau, a la seva interrelació o de manera transversal amb

altres disciplines i àrees de coneixement. El contingut del treball pot centrar-se únicament en

l'àmbit de la recerca teòrica com en el desenvolupament d'una activitat teòrico-pràctica. El treball

serà realitzat sota la tutorització d'un professor/a.















M10.1. TREBALL DE FI DE GRAU

Codi: 200775

Crèdits: 12 ECTS

Matèria: Treball de fi de grau

Curs: Quart curs. Segon semestre.



Hores lectives: 90h


Coordinador de la assignatura: Antonio Ortega

EQUIP DOCENT:

Suport: Pep Dardanyà, Laura Ciria & Antonio Ontañón

Tutors: Xavier Arenós, Arnal Ballester, Núria F. Rius, Teresa Lanceta, Isaac Piñeiro, Francesc

Morera & Clara-Iris Ramos

Aquesta assignatura té com a objectiu la realització d’un treball d’investigació referit a qualsevol

de les altres matèries del grau o a la seva interrelació. El seu marc teòric està contextualitzat en

les assignatures que l’acompanyen i que centren les seves competències i continguts. El context

on es situaria està relacionat amb l'exercici de la professió en un sentit ampli, els camins de la

col·laboració i participació en equips creatius, els possibles terrenys d'assessorament professio-

nal, els lideratges culturals i la tasca pedagògica en les diferents disciplines de les arts i el dis-

seny. Els continguts generals són els derivats de les assignatures cursades i la manera en què

aquestes han pogut sedimentar-se a través de l’experiència vital i la postura personal de l’alumne

durant tota la seva trajectòria. També rellevants són els continguts perifèrics de les assignatures

relacionades de l'últim curs. Els dilemes ètics de l'evolució de la ciència i les noves tecnologies,

les estètiques del pervenir, les distòpies i les utopies, l'entorn del consum, la dictadura del mercat,

el rol de l'artista i el dissenyador, les polítiques de la cultura i la creació, les múltiples maneres de

difondre i comunicar l'obra d'art o del disseny i la gestió cultural, creen un territori proper de

reflexió per desenvolupar les propostes de recerca. El TFG podria ser tant un treball d’investiga-

ció que proposi una metodologia per controlar de manera personal el procés de realització d’un

projecte de formalització, com també el desenvolupament d’una activitat teòrica i pràctica on la

realització és una condició final.

OBJECTIUS

Conceptuals:

Utilitzar el context local i global com un territori de referències permanents i com a punt de partida

dels processos d’anàlisi i creació.

Reconèixer el treball personal com una eina de repercussió social, i la voluntat d’oferir noves

visions de la realitat.

Desenvolupar i reconsiderar els aspectes teòrics i comunicatius dels llenguatges escrit, visual,

objectual i espacial.

Compromís amb la contemporaneïtat.

Considerar, analitzar i registrar les accions humanes en l’espai natural i urbà.

Temàtics:

Abordar dilemes teòrics que permeten establir hipòtesis, definir un marc teòric d’inici i formalitzar

una proposta.

La investigació i la creació de nous camins de realització.

Temes d’anticipació i especulació, que obren el camí a noves solucions.

Postular-se com a mediadors i creadors de les experiències narratives, visuals, espacials i ob-

jectuals.

Els fenòmens, els esdeveniments, i les accions en el lloc.

Expressius:

Aplicar les tècniques, els procediments, i els instruments propis de les arts i els dissenys.

Crear i realitzar les propostes trobant el llenguatge adient per expressar-lo.

Experimentar, com a mètode de recerca i coneixement.

Representar idees formals de volums, imatges i espais, mitjançant els diferents sistemes de re-

presentació bi i tridimensionals, o obrint noves formes personals d’expressió.

Processuals:

Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referències,

proposta, i realització...).

Utilitzar recursos personals, racionals, emocionals, intuïtius, creatius o tècnics per a la resolució

del projecte.

Prendre decisions autònomes per controlar de manera personal el procés de desenvolupament

del projecte.

Tècnics:

Utilitzar les tècniques i tecnologies correctes.

Emprar les eines d’expressió més adequades a la proposta.

Utilitzar el coneixement propi dels materials, l’ús de programes informàtics d’imatge i de presen-

tació.

Contextuals i referencials:

Reconèixer i diferenciar les pràctiques creatives, a escala local i global, tant del present com del

passat.

Prendre consciència del llenguatge propi.




RA1 (E01.11). Aplicar estratègies d'anticipació atenent al context al que va dirigit el projecte

propi, ja sigui a partir de la previsió o bé mitjançant la detecció o generació de noves necessitats.



RA2 (E04.24). Identificar les tendències contemporànies de les arts i els dissenys.

RA3 (E04.25). Demostrar recursos per fer propostes personals des d'una actitud crítica enfront

del context contemporani.




RA4 (E05.11). Valorar i extreure continguts, vàlids per a la recerca pròpia, dels inputs culturals

contemporanis d'una manera oberta i no canònica.

RA5 (E05.12). Integrar l'exploració de referents teòrics com a part constitutiva del treball perso-

nal.



RA6 (E06.12). Construir una posició a través de l'assumpció de responsabilitat social i cultural.

RA7 (E06.13). Aplicar recursos per transformar l'experiència personal en una idea a compartir

mitjançant les capacitats relacional, propositiva i d'empatia.



RA8 (E14.11). Personalitzar i hibridar mètodes d'exploració i anàlisis procedents de diversos

camps de coneixement, en benefici del seu projecte personal.

RA9 (E14.12). Proposar i projectar a partir de pràctiques d'observació i indagació de tipus teòric-

pràctic.

RA10 (E14.13). Concretar i sintetitzar els resultats d'una activitat bàsica d’indagació i anàlisi.



RA11 (E15.18). Demostrar autonomia en el procés de recollida de referents i casos d'estudi ori-

entats a la construcció d'un cos de pensament personal.

RA12 (E15.19). Adquirir recursos i estratègies orientades a la superació de possibles processos

de bloqueig en el desenvolupament d'un procés de treball.



RA13 (E16.9). Utilitzar, tenint en compte el tipus de destinatari, eines pròpies de la representació,

destinades a la comunicació d'idees, processos i resultats parcials presents al llarg de les dife-

rents fases del treball.

RA14 (E16.10). Utilitzar adequadament instruments tècnics/tecnològics i materials concrets en

relació amb el projecte i a la previsió dels resultats dels mètodes emprats.

RA15 (E16.11). Identificar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat

i, al seu torn, analitzar la realitat en tant que matèria primera de la ficció.



RA16 (E17.9). Adequar el treball a la realitat circumdant a partir d'una implementació proposi-

tiva del mateix.

RA17 (E17.10). Extreure conclusions de caràcter constructiu sobre els efectes que genera el seu

treball personal.

RA18 (E17.11). Identificar la figura del productor i la creació en influència recíproca amb el social.

M11. CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS

ESPECÍFICS

CODI: 50392

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per cinc assignatures optatives

de caràcter pràctic. On treballaran processos i coneixements com la manipulació de l'espai en el

seu vessant funcional i lúdic; la

innovació en el disseny i l'evolució en l'ús dels objectes; la generació de missatges des de la

complexitat i transversalitat dels mitjans de comunicació visual contemporanis; la producció d'i-

matges des de l'extraterritorialitat de la narrativa visual; la creació des de la contemporaneïtat de

les tècniques tradicionals; l'elaboració de discurs des de la riquesa material i la complexitat es-

pacial; i la configuració d'imatges físiques-formals i virtuals. En qualsevol d'elles l'estudiant am-

pliarà el seu coneixement sobre les eines que les caracteritzen i desenvoluparà i aprofundirà en

la configuració d'un treball personal i rigorós que li permeti actuar en el context social i professi-

onal.















COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA




RA1 (E12.12). Demostrar el domini de diversos registres en el treball de la representació, així

com habilitat per seleccionar el registre més adequat al context en el qual s'estableix una comu-

nica-ció.

RA2 (E12.13). Identificar i comunicar el desenvolupament d'un projecte a partir de la distinció i

articulació de les seves parts bàsiques.



RA3 (E15.20). Utilitzar eines per detectar i valorar la relació entre les necessitats del projecte i

els recursos propis.

RA4 (E15.21). Reconèixer propositivament la noció de fracàs en relació als processos de treball.



RA5 (E16.12). Crear i treballar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la

realitat i, al seu torn, treballar la realitat en tant que matèria primera de la ficció.



RA6 (E17.12). Reconèixer l'aplicació professional dels seus coneixements i competències.

RA7 (E17.13). Demostrar la capacitat de testejar el seu treball personal en el context social i

cultural amb l'objectiu d'extreure conclusions adequades per al desenvolupament futur del cos

de treball.

M11.1. ARTS APLICADES

Codi: 200920

Crèdits: 12 ECTS

Matèria: CONTEXT I DESENVOLUPAMENT EN ÀMBITS ESPECÍFICS

Curs: Quart curs. Primer semestre

Caràcter: Formació optativa




Equip docent: Maria Diez, Santiago Planella & Grancesca Piñol

Assignatura de caràcter obligatori que forma part de la matèria “Llenguatges i Creació en Àmbits

Específics” del 1r semestre de 4rt curs. És un taller pràctic que dóna l’especificitat de la Menció.

Aquestes 6 hores setmanals estaran dedicades a les especialitats de joieria artística, art tèxtil,

ceràmica i vidre. Són la continuació lògica de la pre-menció a través del Laboratori de Creació

de tercer. I evidentment tenen la possibilitat de prolongar la seva feina com a treball autònom en

els tallers de recursos.

OBJECTIUS FORMATIUS

Àmbit de realització i formalització centrat en un domini de la tècnica, els materials i l’ofici, que

permeti assolir una excel·lència suficient per produir resultats coherents lligats sempre a proces-

sos conceptuals i/o funcionals.

M11.2. COMUNICACIÓ VISUAL

Codi: 200922

Crèdits: 12 ECTS







Equip docent: Pere Fradera, Marina Martínez

El Taller de Comunicació visual és un espai d’investigació, reflexió i pràctica sobre el lloc, les

estratègies i els camps de la comunicació visual. En un moment que la Comunicació i la creació

de la imatge de productes, idees, persones, llocs i fets ocupa cada vegada més territori, treballa-

rem les eines necessàries per poder afrontar treballs de Comunicació visual amb responsabilitat,

i pertinència. L’assignatura serà eminentment pràctica, però sempre serà necessària la contex-

tualització teòrica i referencial dels treballs realitzats.

OBJECTIUS

• Reconèixer els passos d’un procés de creació d’un projecte de comunicació visual (planteja-

ment, documentació, idees, referents, projecte, maquetes o realització, presentació i comunica-

ció)

• Practicar l’anàlisi crític del desenvolupament del projecte propi.

• Utilitzar recursos racionals, emocionals, intuïtius i creatius per a la resolució d’un problema de

comunicació i per a la realització d’un projecte.

• Saber escollir els materials i els llenguatges adients.

• Utilitzar les tecnologies correctes per a cada cas.

• Emprar de les eines d’expressió gràfica adequades al projecte.

• Desenvolupar els aspectes comunicatius dels llenguatges visual, dels objectes i de l'espai.

• Educar la sensibilitat estètica

• Considerar l’ecologia i l’economia.

• Treballar els valors simbòlics, poètics i comunicatius de la forma, dels llenguatges i dels mate-

rials.

• Conèixer els codis amb els que la comunicació visual treballa.

• Reflexionar sobre els canvis provocats per la situació social de la comunicació visual i per l’im-

pacte de les tecnologies.

• Saber redactar la memòria d’un projecte i un manual d’aplicació.

• Educar el respecte crític amb la cultura material i visual heretada.

• Reflexionar sobre el paper del dissenyador en la societat.

11.3. DISSENY D’OBJECTE I ESPAI

Codi: 200923

Crèdits: 12 ECTS







Equip docent: Isaac Piñeiro & Diego Ramos

Assignatura de caràcter obligatori que forma part de la matèria “ Llenguatges i Creació en Àmbits

Específics” del 1r semestre de 4rt curs. És un atller pràctic que dóna l’especialitat de la Menció

d’Objecte i Espai.

Prenent com a punt de partida l’objecte i l’espai i el desenvolupament de projectes de caràcter

teòric-pràctic , l’objectiu de l’assignatura és endinsar a l’alumne en la investigació a través del

disseny i les metodologies pròpies de la disciplina i la professió.

Al llarg de les sessions, i sempre al voltant d’un projecte en curs, s’anirà redefinint la figura del

nou dissenyador, la importància de la cultura del disseny com a generadora de coneixement

imprescindible per a la creació, en valor de la tècnica, l’estètica i el material, així com també

s’estudiaran les noves mirades desmaterialitzades del disseny (disseny d’experiències, serveis,

social) que té com objectiu posar en crisi principis cultural i ètics aparentment establerts.

La intenció final és aconseguir generar un mapa de les diferents eines i posicionaments des dels

que el dissenyador contemporani afronta la seva disciplina al mateix temps que se’l forma teòrica

i tècnicament en l’aprenentatge de la seva professió.

OBJECTIUS

Conceptuals:

- Redefinir i dimensionar la figura del nou dissenyador transdisciplinar.

- Entendre la cultura de disseny com a generadora de coneixement i imprescindible per a la

creació.

- Promoure la figura del dissenyador com l'encarregat de generar noves experiències: la desma-

terialització del disseny.

- Motivar la investigació de referents, social i d’ús com a eina bàsica en el procés de creació.

- Utilitzar el context local i global com un territori de referències permanents i com a punt de

partida dels processos d’anàlisi i creació.

- Desenvolupar i reconsiderar els aspectes teòrics i comunicatius dels llenguatges escrit, visual,

objectual i espacial.

- Posar en crisi permanent principis culturals, morals i ètics establerts.

- Posicionament ètic del dissenyador.

Temàtics:

- Abordar dilemes teòrics que permeten establir hipòtesis, definir un marc teòric d’inici i formalitzar

una proposta.

- La investigació i la creació de nous camins de realització. Noves metodologies d'investigació i

creació.

- Prendre consciència crítica del present cultural en que l'alumne experimenta el seu entorn i

context.

Expressius:

- Aplicar les tècniques, els procediments i els instruments propis del disseny, les arts visuals i la

comunicació en funció de les necessitats de cada projecte.

- Desenvolupar els aspectes comunicatius i estètics: llenguatges visual, objectual i espacial.

Crear i realitzar les propostes trobant els llenguatges adients per expressar les.

Cuidar l'escriptura i el desenvolupament crític com a mitjà expressiu.

Experimentar, com a mètode de recerca i coneixement de nous llenguatges.

Representar idees formals de volums, imatges i espais, mitjançant els diferents sistemes de re-

presentació bi i tridimensionals, o obrint noves formes personals d’expressió.

Ús de les noves tecnologies de la comunicació com a camp base per a generar discursos globals.

Processuals:

- Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referencies,

proposta, i realització...)

- Utilització de les eines provinents del Design Thinking i la creativitat oberta.

- Utilitzar recursos personals, racionals, emocionals, intuïtius, creatius i tècnics per a la resolució

d’una obra.

- Prendre decisions autònomes per controlar de manera personal el procés de desenvolupament

d’una obra.

- Gaudir en la deriva del procés de creació i la incertesa aprenent a controlar la, acotar la i treure'n

conclusions.

- Generar dinàmiques de treball en grup i individual per afavorir el suport i l’autonomia individual

i grupal de l’alumne.

Tècnics:

- Utilitzar les tècniques i tecnologies pròpies del llenguatge de l’objecte i l’espai.

- Consolidar la destresa pròpia de l’ús dels materials, les eines digitals, les tècniques de repre-

sentació i el coneixement bàsic sobre processos productius de petita i gran escala.

- Aplicar tècniques i recursos necessaris per a la representació d’objectes i espais a escala, ma-

quetes, i prototips que requereixi el desenvolupament de cada projecte.

Contextuals i referencials:

- Reconèixer i diferenciar els llenguatges formals de l’entorn i foranies , a escala local i global,

tant del present com del passat.

- Avançar en las propostes les preexistències de la realitat present.

- Prendre consciència del llenguatge propi.

- Establir, investigar i confeccionar una base de referents i generar cultura de disseny.

11.4. NARRACIÓ VISUAL

Codi: 200928

Crèdits: 12 ECTS







Equip docent: Laia Arqueros, Arnal Ballester & Marcel Pie

És un taller teòrico-pràctic que dóna l’especificitat de la Menció on es treballa la integració de

narratives i l’obertura de vies cap a noves maneres de construir relat a través de la imatge. Els

àmbits en els que s’enfoca l’assignatura són la il·lustració, la gràfica seqüencial, l’animació i la

interactivitat.

OBJECTIUS

Aprofundir en els aspectes - teòrics, històrics, conceptuals, literaris i tècnics - que intervenen en

la construcció de la narració a través de la imatge. Definir i desenvolupar projectes, en diversos

camps de la narració visual: il·lustració gràfica en diferents medis i suports, narració seqüencial

– còmic, novel·la gràfica –, animació i narració online i interactiva.

Desenvolupar la capacitat per realitzar projectes de narració visual en tots els seus àmbits, a

partir d'una reflexió basada en l'observació i anàlisi dels referents, les eines i els processos de

producció.

Desenvolupar la capacitat per materialitzar un projecte de narració visual, així com la capacitat

de comunicar oralment de manera clara i sintètica, la proposta.

Estudiar l’elaboració de narratives no lineals mitjançant eines interactives, conèixer les possibili-

tats i els processos associats a aquests mitjans. Aprofundir en el coneixement del context creatiu,

professional i industrial en que es manifesten, així com la interdependència amb altres camps de

la creació visual.

11.5. PRÀCTIQUES DE L’ART

Codi: 200931

Crèdits: 12 ECTS







Equip docent: Tom Carr

En aquesta assignatura l'alumne realitza un treball personal conclusiu; Alhora prepara tot el ne-

cessari per poder presentar-ho en un format d'exposició.

OBJECTIUS

Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític.






corresponents (estat de la qüestió)



comunicatius.


Bloc 1 (la obra personal):

Assolir la capacitat identificar d'analitzar acuradament la nostra expressió plàstica personal.

Utilitzar la capacitat creativa i de coneixement de recursos artístics per concretar una obra per-

sonal conclusiva.

Bloc 2 (projecte paral·lel)

Identificar possibles interessos personals que poden reforçar/complementar el discurs expressiu

principal del alumne Reconèixer, valorar i desenvolupar un treball personal paral·lel i saber utilit-

zar-lo per enriquir i ampliar el llenguatge expressiu plàstic.

Bloc 3 (procés de presentació de la nostra obra):

Prendre consciencia de la importància i del valor de tots els aspectes de mostrar una obra per-

sonal.

Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa referència als processos necessaris per exposar

una obra de manera òptima en tots els aspectes; selecció, documentació gràfica, explicació, si-

tuació en el context expositiu, empaquetament, trasllat, recollida, emmagatzematge i qualsevol

altre punt necessari per la seva presentació.


Entendre i saber portar terme el procés complet de presentar una obra personal.

M12. ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS

CODI: 50392

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria està formada per catorze assignatures optati-

ves de caràcter teòric-pràctic vinculades a les disciplines del disseny, l'art i les arts aplicades.

Cadascuna d'elles complementa i amplia, a través dels seus continguts, de la pràctica implícita i

de l'experimentació, les matèries de formació bàsica i obligatòria referides a l'espai, l'objecte i la

imatge.



onaments.




















M12.1. ARQUITECTURA I PRODUCCIÓ GRÀFICA

Codi: 200919

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: ENTORNS DEL DISSENY I DE LES ARTS




Hores lectives: 53h


Equip docent: Francesc Morera

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les arts”

del 1r semestre de 4rt curs. És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller espe-

cífic de la Menció de Comunicació Visual.

OBJECTIUS

És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller específic de la Menció de Comu-

nicació Visual.

La tipografia és una part essencial en la majoria dels missatges que vehicula la Comunicació

Visual.

El nostre sistema d’escriptura s’ha anat formant al llarg dels segles, on hi ha hagut una evolució

dels nostres signes, primer cal∙ligràfica i després tipogràfica.

En aquests moments els nous mitjans i suports intervenen cada cop més en l’organització de la

comunicació tipogràfica.

Entendre el funcionament del missatge tipogràfic, conèixer la forma de la lletra i les eines i mitjans

per a treballar amb tipografia és indispensable per a tot aquell que es vulgui dedicar a la comu-

nicació visual.

El taller de tipografia suposa l’estudi de les possibilitats expressives de la tipografia, així com

l’aprofundiment en les normes del seu ús, a més de l’observació de la seva història, reflex de les

diferents èpoques i professionals que han intervingut en el seu desenvolupament.




RA1 (E07.15). Construir, mitjançant elements icònics, formes de representació simbòliques de

caràcter informatiu, així com d'identificació personal i corporativa.

RA2 (E07.16). Generar diversos tipus de format i de suport per a publicacions (informatives, di-

vulgatives, publicitàries i narratives de ficció, etc.) dirigides tant a la producció analògica com a

la difusió en xarxa.

RA3 (E07.17). Ordenar el contingut de les publicacions per mitjà de la diagramació, de la jerar-

quització de continguts i de l'equilibri entre el text i la imatge gràfica.

RA4 (E07.18). Determinar la relació entre la proposta i les pautes de receptivitat i usabilitat per

part del públic destinatari.

RA5 (E07.19). Identificar els sistemes de reproducció, preparar els materials adequats per als

seus requeriments tècnics i supervisar el procés de producció.

M12.2. AUTOEDICIÓ I PUBLICACIÓ EXPERIMENTAL

Codi: 200921

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Clara-Iris Ramos, Laia Arqueros

La present assignatura vol aproximar a l'alumnat al camp de l'autoedició gràfica i als seus suports.

Mitjançant la pràctica, l’alumne aprendrà les fases elementals per tal de desenvolupar un projecte

editorial autònom. Per aconseguir aquest objectiu, la matèria s'aborda des de tres perspectives

complementàries i no excloents: la teoria, la pràctica i la posada en context de les dues primeres.

OBJECTIUS

Treballar essencialment la construcció gràfica de missatges i narracions des de l’angle particular

de l’autopublicació en paper. Desenvolupar un projecte editorial autònom passant per totes les

seves fases, des de la fase inicial de conceptualització fins a la realització final i contextualització

d'aquest.

Assolir la capacitat de participar en equip per tal de fer confluir el debat, aplicant-ho a la sosteni-

bilitat d'un projecte col·lectiu.

Dotar del coneixement teòric necessari per a reflexionar sobre el context social, polític i cultural

de l’autoproducció gràfica, que pugui servir per a consolidar un pensament crític i autorreflexiu

posicionat en el present.




RA1 (E04.28). Investigar els dispositius, mitjans i contextos de la autoproducció editorial.

RA2 (E04.29). Intervenir als espais col·lectius autònoms de difusió i les comunitats en xarxa.



RA3 (E07.14). Aplicar les tècniques de reproducció mecànica i les artesanals.



RA4 (E14.15). Experimentar amb les narratives i arquitectures gràfiques sobre els suports d'edi-

ció.



RA5 (E15.24). Desenvolupar un projecte editorial de manera autònoma.

M12.3. CONTEXT AUDIOVISUAL

Codi: 104119

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Edu Valderrey

L’assignatura Context Audiovisuals aprofundeix en el llenguatge audiovisual i la seva materialit-

zació, des del coneixement i la comprensió dins del àmbit cultural. Al llarg del semestre s’estudi-

aran i practicaran els processos de formalització i els sistemes de visualització de la imatge. Es

coneixeran i adquiriran habilitats en l’ús de càmeres i instruments de filmació i projecció, en els

procediments i les tècniques d’edició digitals i analògiques. S’observarà i analitzarà l’entorn per

tal de millorar capacitats i destreses en la comprensió i la representació de la imatge i el so.

S’analitzaran referents històrics i conceptuals dels àmbits del vídeo, de la fotografia i del art sonor

per tal d’adquirir el coneixement dels elements significatius que configuren l’expressió audiovi-

sual.

OBJECTIUS

•Analitzar, reflexionar i saber descriure paràmetres bàsics del llenguatge audiovisual.

• Adquirir coneixements i habilitats específics, i tenir la capacitat d’utilitzar-los en els processos

de creació audiovisual.

• Adquirir els coneixements tecnològics bàsics per a la creació audiovisual.

• Introduir-se en els processos de producció i realització videogràfica.

• Introduir-se en els processos de creació sonora.

• Relacionar les pràctiques artístiques amb els coneixements de la tecnologia del vídeo i del so,

i els processos de treball implicats.

•Utilitzar el vídeo com a element expressiu i comunicatiu.

•Utilitzar el vídeo com a element de registre i documentació.

•Ser capaç d'identificar els condicionants de tipus estètic, expressiu o narratiu de la creació vide-

ogràfica.

•Conèixer els principis i conceptes fonamentals del procés de gravació, producció, edició i publi-

cació de vídeo.

•Entendre les possibilitats discursives i les potencialitats polítiques i formals del videoart.

•Conèixer els conceptes d'apropiació, remix i recuperació d'imatges.

•Producció i realització d'un projecte de videoart.

•Documentar el procés de treball i presentar els processos i resultats de forma argumentada.

• Utilitzar la càmera de vídeo.

• Editar un vídeo i convertir-lo a diversos formats.

• Gravar i manipular el so.

• Tenir capacitat crítica i autocrítica.

• Mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques.

• Treballar en equip.

• Tenir capacitat creativa i emprenedora.

• Demostrar capacitat comunicativa.




RA1 (E02.40). Relacionar el tractament de la imatge amb la pintura, la fotografia i la videografia.



RA2 (E04.34). Identificar el context cultural específic i l'actualització permanent dels llenguatges

i els valors estètics i culturals a través de les obres d'artistes i/o artesans.



RA4 (E07.31). Crear arguments com a punts de partida de l'acte pictòric, així com interpretar el

d'altres autors.

RA5 (E07.32). Aplicar els mitjans expressius, ja siguin digitals o manuals, segons el caràcter de

la proposta.



RA6 (E14.20). Desenvolupar la proposta amb criteri innovador i transgressor, incorporant nous

mitjans i materials.

M12.4. DISSENY DE SERVEIS

Codi: 200924

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent:




RA1 (E02.37). Aplicar metodologies de recerca pròpies de l'etnografia i de la sociologia, a fi d'en-

tendre als usuaris i les dinàmiques socials que concorren en els serveis.

RA2 (E02.38). Emprar eines de mapatge emocional i d'estudi del comportament, tant a nivell

individual com de dinàmiques socials.



RA3 (E07.26). Projectar processos tangibles en forma de serveis, posant l'èmfasi en la experièn-

cia de l'usuari, i per mitjà d'eines que permeten entendre el seu context: Power of ten, 12 Leave-

reage o Living System Principles.

RA4 (E07.27). Emprar eines de màrqueting, d'enginyeria de processos o de representació dra-

màtica, a fi d'imaginar i materialitzar dinàmiques de comportament.

M12.5. ESPAIS EFÍMERS, LLOC I PRODUCCIÓ

Codi: 200926

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent:




RA1 (E04.38). Definir els límits de la temporalitat en la construcció de l'espai.



RA2 (E07.33). Aplicar el concepte de temps en la definició de l'espai, la relació d'aquest amb

l'usuari i el seu caràcter de permanent mutabilitat performativa.

RA3 (E07.34). Fer propostes d'intervencions a l'espai, de disseny de temporalitats i de disseny

d'interaccions.

M12.6. IDEA I MATÈRIA

Codi: 200796

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Jordi Encinas

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les Arts”

del 1r semestre de 4rt curs. L’assignatura Idea i Matèria es presenta com un àmbit d'investigació,

experimentació, pràctica i reflexió, individual i col·lectiva en el marc de les pràctiques artístiques,

aplicades i de disseny contemporànies de manera transversal, entre la representació mental

dúna cosa concreta o abstracte, material o immaterial , real o imaginaria i allò de què una cosa

està feta. Es caracteritza per dialogar amb el procés creatiu propi i aliè i valorar les múltiples

traduccions de respostes i preguntes que es generen, així com desenvolupar recursos concep-

tuals, temàtics, contextuals, expressius, metodològics, processuals, referencials, materials, tèc-

nics, tecnològics i instrumentals.

OBJECTIUS

Desenvolupar recursos conceptuals, temàtics, contextuals, expressius, metodològics, processu-

als, referencials, materials, tècnics, tecnològics i instrumentals per transformar, convertir, relaci-

onar, experimentar, innovar, conéixer, comprendre, aprendre, assimilar, analitzar, generar, hibri-

dar, desenvolupar, sintetitzar, conceptualitzar, revolucionar, practicar, participar, co-crear, cons-

truir, experimentar, manipular, tantenjar, dubtar, equivocar-se, reflexionar...

Coneixement del diferents tipus d´ eines i el seu funcionament.

Experimentar i manipular coneixent les propietats dels materials.

Estructurar i organitzar les idees per poder comunicar-les

Desenvolupar habilitats per construir, articular, pensar, distribuir, ordenar, comunicar...

Desenvolupar estratègies de treball en equip, de participació, d´horitzontalitat, de col.laboració,

de co-creació.

Eix 1

Reconèixer els passos d’un procés de creació (plantejament, documentació, idees, referencies,

projecte, maquetes, realització, presentació i comunicació.

Aprendre, conéixer i generar dispositius per a classificar, descobrir, relacionar, sintetitzar, regis-

trar, recollir, aplegar, emmagatzemar, guardar, ordenar, revisar, arxivar, acumular, sistematitzar,

comunicar, col.leccionar...

Aplicar els coneixements adquirits per a formalitzar un pensament i/o un sentiment a partir de la

percepció, l’expressió, el llenguatge, el context cultural i/o els valors estètics.

Desplegament de recursos conceptuals, expressius, procedimentals i tècnics, propis dels llen-

guatges personals.

Desenvolupar metodologies i recursos tècnics, tecnològics, conceptuals, processuals, instrumen-

tals en relació als processos de classificació, registre, dades, documentació.

Eix 2

Impulsar una actitud participativa, col·laborativa, co-creativa, multidisciplinària i transdisciplinar.

Valorar els coneixements, les experiències i les opinions de les companyes/s.

Utilitzar recursos tècnics i conceptuals a partir d’una apropiació i transformació personalitzada de

les eines, els materials i els conceptes de treballs dáltres companyes/s respectant láutoria.

Prendre distància crítica respecte al treball propi en relació a las valoracions crítiques tant pròpies

como alienes.

Conéixer i contrastar els treballs amb exemples de les pràctiques artístiques i de disseny profes-

sionals i contemporànies mitjançant visites a exposicions, festivals, cicles, seminaris, jornades,

conferències etc...

Desenvolupar capacitat crítica i autocrítica.

Eix 3

Explorar i experimentar en la recerca de recursos propis, per aplicar-los al desenvolupament d’un

llenguatge i una poètica personal.�

Manipulació i experimentació amb materials i tècniques específiques, tecnologies, contextos i

processos conceptuals,constructius i de transformació .

Aplicar les tècniques, els procediments, els conceptes, els instruments, les eines, els recursos i

els materials propis de les arts visuals, el disseny i els oficis artístics en la resolució de problemes.

Distingir les diferents propietats dels materials a través de la pròpia experiència i la seva obser-

vació.

Coneixement i investigació de les propietats dels materials i dels processos de transformació dels

mateixos.

Dominar els processos de transformació dels materials i el coneixement de les eines a través del

coneixement i la pròpia pràctica.

Investigar i experimentar formal, conceptual, tècnica, tecnològica, procedimental, material i refle-

xivament.

Reflexionar sobre la funció, l’ assaig i l’error, el pensar fent, l’economia dels recursos, els proces-

sos de transformació, la sostenibilitat social i ambiental.




RA1 (E07.28). Identificar els significats, les connotacions i la poètica que poden proporcionar els

elements del nostre entorn quotidià, i transformar-los en fets comunicatius.


RA2 (E08.5). Crear nous objectes transformant materials sòlids (fang, fusta, metall…) o eteris

(aire, llum, so…), i reutilitzant o ressituant diversos tipus de materials i objectes existents.



RA3 (E14.17). Reconèixer que tota matèria és transformable i susceptible de comunicar.

RA4 (E14.18). Reconèixer la transgressió com a potencial motor de la creativitat.

RA5 (E14.19). Comunicar de manera clara oralment i a través de representacions, processos de

treball, resultats i opinions.

M12.6. IDEA I OFICI

Codi: 200797

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent:




RA1 (E04.39). Identificar la incidència de les pràctiques de l'artesania més rellevants sobre el

context social i cultural, les seves tendències, aportacions, tradicions i innovació, nous usos i

nous comportaments.

RA2 (E04.40). Conceptualitzar l'obra a través d'una reflexió sobre el nosaltres i el nostre entorn,

excloent el concepte d'artesania com a mera techno.



RA3 (E15.26). Iniciar el procés d'elecció de la idea o del tema, així com emprendre la cerca d'in-

formació que li permeti un major aprofundiment reflexiu i un desenvolupament coherent del pro-

jecte, d'acord amb l'eix conceptual.

M12.7. IMATGE EXPANDIDA

Codi: 104118

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Begoña Egurbide

Recorre la producció artística del segle XX, un desig d’expandir la imatge més enllà dels seus

límits, un desig d’ interacció que permeti a l’espectador responsabilitzar-se de la mirada i de la

representació. Aquest desig s’ha vist pertorbat per l’aparició invasiva de les eines digitals i l’ús

indiscriminat de les noves tecnologies que domina els diferents nivells narratius des dels quals

registrem i interpretem la imatge; La tendència habitual a posar en imatges l’existent, dilueix la

diferència entre representació visual i visió. No obstant això, i malgrat el que s’ha dit, per fer un

retrat del món segueix sent necessari allunyar-se d’ell: El problema no és la producció d’imatges

sinó establir un acord amb l’existència que ens faciliti una direcció que ens permeti fer el que

fem- pintures, quadres, vídeos, fotografies, instal·lacions, perfomances, per trobar un lloc en el

qual existir, un trajecte que sempre assenyala adreces oposades. L'assignatura d'Imatge Expan-

dida part de les premisses assenyalades i utilitza l'impuls que convida a la creació d'imatges pel

mer desig de veure què aspecte tenen, per deixar-se portar per la intuïció que intenta donar forma

al pensament posant en imatges l'existent.

OBJECTIUS

Reconèixer les particularitats dels diferents territoris de l’acció artística.

Explicar i relacionar el tractament de la imatge a la pintura, la fotografia i la videografia.

Conèixer el context específic a través de les obres d’artistes i/o artesansa mitjançant l’actualitza-

ció permanent.

Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell


Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de


Crear arguments com a punts de partida de l’acte pictòric i interpretar a d’altres autors.

Reconèixer el context específic a través de les obres d’artistes i/o artesans, mitjançant l’actualit-

zació permanent dels llenguatges i els valors estètics i culturals.

Utilitzar i conjugar les condicions sensorials amb les capacitats discursives i expressives.

Relacionar i aplicar la reflexió teòrica al tractament i l’elaboració de la imatge.

Crear amb criteri innovador incorporant nous medis i materials.

Investigar sobre noves formes per a nous suports.

Examinar, reconèixer i registrar sistemàticament per crear metodologies al servei d’una mirada

personal.

Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell


Identificar i aplicar els elements bàsics d'un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de


Acceptar la responsabilitat com a component indissociable de la professionalitat en l’exercici de

les arts.




RA2 (E04.35). Reconèixer el context creatiu actual partint de l'anàlisi crítica dels fenòmens ge-

nerats per l'impacte del fet digital, especialment la dissolució de la diferència entre la represen-

tació visual i la visió.

RA3 (E04.36). Analitzar les formes d'expressió pictòriques, fotogràfiques o videogràfiques en el

doble vessant de registre d'esdeveniments i de mitjà artístic.

RA1 (E04.37). Relacionar la construcció de la imatge com una integració de la pintura, la foto-

grafia, la videografia i altres mitjans de creació visual.



RA4 (E14.21). Integrar els processos intuïtius en la formalització de les imatges que interpreten

l'existent.



RA5 (E15.25). Aplicar els mitjans expressius, ja siguin digitals o manuals, per desenvolupar un

llenguatge propi.

M12.8. IMATGE I TEXT

Codi: 200797

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent:

Imatge i Text ens presenta un viatge per les diferents formes d’ escriure (en el sentit més ampli

de la paraula) que els éssers humans hem desenvolupat al llarg del temps: des de les rondalles

clàssiques fins els videojocs moderns, tot passant pel relat, el conte il·lustrat, el còmic, el guió

cinematogràfic, l’storyboard o el disseny per a interactius.

L’assignatura consta de tres parts (P1, P2 i P3 en endavant):

P1

En la primera d’elles es consideren diversos aspectes relacionats amb els orígens narratius i,

d’altra banda, la relació entre il·lustració i text, així com l’axiologia present en la relació imatge i

text.

P2

La segona part consisteix en un taller d’escriptura de guió audiovisual, on s’escriu i s’analitzen

peces

d’animació.

P3

En la tercera part parlarem dels nous continguts audiovisuals, de com deixen de ser productes

tancats (un llibre, un còmic, una pel·lícula) per a convertir-se

(o integrar-se) en sistemes líquids que s’adapten i evolucionen, que permeten la immersió de les

audiències, que es filtren a través de diferents mitjans i plataformes i que dilueixen les fronteres

(entre relat i joc, entre autor i espectador, entre realitat i ficció) obrint pas a noves maneres d’ex-

plicar històries.

OBJECTIUS

P1

Conèixer i aprofundir en algunes de les fonts d’estudi dels orígens narratius. Considerar el sim-

bolisme del mite i de la rondalla mitjançant l’anàlisi dels elements principals. Analitzar el contingut

axiològica entre imatge i text.

P2

Soltar la ment/desbarrar. Aprendre a construir narracions, al temps que es practica l’estil d’es-

criptura propi dels guions, respectant el format. Aprendre a analitzar (a ser possible sense jutjar)

els escrits propis i els dels altres. Reescriure, sense pudor, a partir d’un primer anàlisi d’allò escrit.

Practicar la lectura en veu alta davant d’altra gent, com a banc de proves del contingut.

P3

Obtenir una visió panoràmica i alhora contextualitzada dels models narratius emergents. Com-

prendre el moment històric, sociocultural i tecnològic que dóna pas a les noves formes de narra-

tiva. Identificar les diferències i semblances amb els “formats clàssics”. Aprofundir en la narració

d’històries fent servir interactivitat i múltiples plataformes. En definitiva, aportar la base teòrica i

les eines necessàries per a que els alumnes siguin capaços d’imaginar i dissenyar les experièn-

cies narratives del segle XXI.




RA1 (E02.39). Identificar les diferències i els punts de contacte entre narratives de la paraula

escrita i narratives de la imatge, amb la finalitat de construir relats que les articulin.



RA2 (E04.26). Identificar els orígens de la narrativa (el símbol, el mite, el conte, la llegenda…).

RA3 (E04.27). Identificar les formes de narració emergents en l'actual context sociocultural i tec-

nològic: el relat interactiu i el multilineal.



RA 4 (E07.13). Construir narracions escrites en diversos formats i amb diferents funcions (la fic-

ció literària, el guió, el relat interactiu i el multilineal…).



RA4 (E14.14). Analitzar els textos propis i els de altres autors en relació a la interpretació gràfica

i el guionatge.

M12.9. LLOC I ACCIÓ

Codi: 104117

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Jordi Canudas

L’assignatura Lloc i Acció de caràcter optatiu forma part de la matèria “Entorns del disseny i de

les arts” del primer semestre de quart curs. És un taller vinculat a la Menció d’Art. S’entén l’as-

signatura Lloc i Acció com un taller teòric-pràctic, d’investigació i realització de propostes perso-

nals i/o col·lectives, en relació a les pràctiques artístiques que tenen el lloc i l’acció com element

vertebrador. Aquesta assignatura posa l’accent en completar i consolidar els coneixements con-

ceptuals, formals i procedimentals necessaris pel desenvolupament d’un pensament crític i d’un

llenguatge personal; i de la seva necessària interacció amb l’entorn, en aquest cas, des de l’es-

pecificitat de les pràctiques artístiques vinculades al lloc i a l’acció (Arts de l’espai). Des de con-

siderar el lloc (contextos específics) com a tema i marc d’actuació, del qual se’n derivarà l’acció,

la intervenció o el gest. A donar prioritat a l’acció (performativa), a la importància del gest, el qual

s’emplaça o es situa en un lloc o llocs per a formular-se.

OBJECTIU

Desenvolupar la facultat d’observació, recerca i pensament crític.

Consolidar els coneixements conceptuals, formals i procedimentals necessaris pel desenvolupa-

ment d’un llenguatge personal i de la seva necessària interacció amb l’entorn.

Ampliar el coneixement teòric-pràctic de l’àmbit de les “Arts de l’espai” amb l’aportació de l’espe-

cificitat de les pràctiques de lloc i acció.

Desenvolupar amb rigor la formalització dels projectes i treballs.

Desenvolupar la capacitat comunicativa per presentar projectes i processos en el context amb el

que es vol treballar. Desenvolupar capacitat empàtica.

Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa als processos de registre, documentació, siste-

matització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i presentació.

Propiciar el desenvolupament de treballs i projectes artístics en equip i amb el rigor necessari.


Saber gestionar, mostrar i comunicar adequadament els projectes. Experimentar l’adequada ins-

tal·lació i comunicació dels projectes artístics realitzats.

Assolir la capacitat d’analitzar realitats contextuals complexes des de les diferents perspectives

que construeixen aquesta realitat.

Saber desplegar processos de “treball de camp” en contextos específics. Saber fer recerca.

Confrontar el treball realitzat en entorns professionals més enllà del context acadèmic.




RA1 (E04.32). Identificar el lloc (contextos específics) com a tema i marc d'actuació, i del com es

derivarà l'acció, la intervenció o el gest.

RA1 (E04.33). Desenvolupar el pensament espacial i elaborar conceptualment les nocions d'es-

pai, lloc, acció i altres afins, establint ponts entre la geografia, l'antropologia, la sociologia, l'estè-

tica i les pràctiques artístiques.



RA3 (E07.29). Aplicar els conceptes d'acció política i d'acció poètica per mitjà de pràctiques ar-

tístiques d'intervenció.

RA4 (E07.30). Intervenir en el paisatge natural i en el paisatge urbà.



RA5 (E17.15). Confrontar el treball realitzat en entorns professionals.

M12.10. OBJECTE, SUBJECTE I ACCIÓ

Codi: 200929

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Diego Ramos

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria Llenguatges i Creació en Àmbits

Específics del 1r semestre de 4rt curs. És un taller teòric-pràctic que complementa els tallers

específics de les Mencions de Disseny d'Objecte i Espai i Arts Aplicades. L'assignatura es pre-

senta com un espai d'investigació/experimentació formal, material i conceptual orientat a enten-

dre l'usuari com a centre de les coses. Aprendre a estudiar-lo, analitzar-lo i comprendre'l per tal

d'investigar com es relaciona amb el seu context. Al llarg de les sessions s'analitzaran perspec-

tives "mixtes" entre el disseny/art/artesania, relacionades amb l'OBJECTE, el SUBJECTE i l'AC-

CIÓ i és plantejaran exercicis per tal d'analitzar i/o posar en dubte noves relacions matèriques,

formals i conceptuals. Un dels objectius de l'assignatura és que l'alumne sigui capaç de posar-

se en dubte, experimentant i aprenent de l'error per tal de trobar/conèixer/aprofundir en les seves

habilitats potenciant així un llenguatge propi i diferenciat. A l'alumne també se li presentaran

casos específics per aprendre a catalogar la informació derivada de l'experimentació en formats

visuals, i se li exigirà l'ús d'aquests en les seves presentacions.

OBJECTIUS

Analitzar: Desenvolupar la facultat d'observació, recerca i pensament crític vers als material, ob-

jectes i ssitemes productius.

Relacionar: Desenvolupar la facultat de relacionar tècniques, materials i disciplines.

Sintetitzar: Desenvolupar la capacitat de síntesi per explicar d’una manera clara, oral i visualment,

les propostes.


Referenciar: Desenvolupar la capacitat de contextualitzar les propostes en un entorn acotat d’ac-

tuació.



comunicatius.


Exercici 1 - 2 - 3 - 4

Assolir la capacitat d’analitzar el temes concrets de cada exercici (GLOBAL, OBJECTE, SUB-

JECTE, ACCIÓ)

Utilitzar la capacitat d’observació i d’anàlisis com a eina per a la recerca documental específica

per a l’exercici concret.

Desenvolupar recursos instrumentals per a registrar, documentar i classificar la informació.


Utilitzar les tècniques adecuades de representació i presentació.

Exercici 5

Assolir la capacitat de sintetitzar en un sol exercici les observacions i conclusions dels exercicis

previs.

Utilitzar la capacitat d’observació i d’anàlisis com a eina per a la recerca documental específica

per a l’exercici concret.

Desenvolupar recursos instrumentals per a registrar, documentar i classificar la informació.


Utilitzar les tècniques adecuades de representació i presentació.

Experimentar amb materials, tècniques específiques i sistemes de producció en els tallers espe-

cialitzats de l’escola.

Crear i defensar un discurs propi basat en l’experimentació a travès d’un material, objecte, espai

o procés de producció.




RA1 (E04.31). Analitzar i estudiar l'objecte dissenyat o produït artesanalment posant l'accent en

la relació de l'usuari amb un determinat context.



RA2 (E07.24). Projectar i materialitzar l'objecte des de la integració de la perspectiva del disseny

i de les arts, potenciant un llenguatge propi i diferenciat.

RA3 (E07.25). Construir la seva proposta amb els materials, eines i recursos tècnics adequats a

l'usuari i el context.




RA4 (E12.14). Catalogar la informació derivada de l'experimentació en formats visuals i usar-la

en les seves presentacions.



RA5 (E14.16). Qüestionar els atributs matèrics, formals i conceptuals d'un determinat objecte, a

fi de trobar altres possibles i inesperats a través de l'experimentació.

M12.11. REPRESENTACIÓ

Codi: 200932

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: María Jiménez

En l'estètica de l'art el significat de representar és fer alguna cosa present, i en aquesta assigna-

tura es fa en un taller pràctic que complementa i amplia aquesta idea de representació. Es realitza

un treball interdisciplinari on convergeixen el dibuix, el gravat, l'escultura, el disseny, la fotografia,

la pintura, el videoart i/o el net-art, entenent que a través del treball interdisciplinari es veurà

alterat el mode de presentació preestablert per l’alumnat, i s’obrirà un nou camí d'investigació

basat en la interacció dels conceptes de veure i reflexionar que el portarà a un treball de cons-

trucció pròpia del mode de representació.

OBJECTIUS

-Desenvolupar la facultat d’observació, recerca i pensament crític.

-Assolir la capacitat d’analitzar realitats complexes des de les diferents perspectives que contex-

tualitzen la realitat.

-Desenvolupar recursos instrumentals pel que fa als processos de registre, documentació, siste-

matització de la informació, metodologies d’anàlisi i tècniques de representació i presentació.

-Contextualitzar el treball realitzat en entorns professionals més enllà de l’espai acadèmic.

Bloc 1:

-Desenvolupar el pensament visual mitjançant la immediatesa del dibuix, experimentant, hibri-

dant i relacionant el dibuix amb altres disciplines, analògiques i digitals.

-Entendre la representació com a materialització de la mirada, com a eina analítica i descriptiva,

processual i projectual.

Bloc 2:

-Completar i consolidar els coneixements conceptuals, tècnics i procedimentals de la disciplina

de la Representació necessaris pel desenvolupament del propi llenguatge personal.

-Ampliar el coneixement teòric de l’àmbit de la Representació i de l’obra de diferents artistes

(textos, visionat de material documental, pel·lícules, visites a exposicions, etc.).

Bloc 3:

-Ampliar el coneixement en relació a les eines i les estratègies necessàries per desenvolupar i

profunditzar en la configuració d’un treball creatiu rigorós que permeti actuar professionalment.




RA1 (E04.41). Formalitzar el pensament mitjançant el dibuix.

RA2 (E04.42). Ampliar el coneixement de l'obra gràfica de diferents artistes mitjançant textos,

visionat de material documental, pel·lícules, visites a exposicions, etc.



RA3 (E14.22). Transcendir els límits de l'ortodòxia del dibuix en funció d'objectius concrets i di-

versos, així com descobrir resolucions gràfiques a partir del joc, l'experimentació i la hibridació.



RA4 (E17.14). Examinar els coneixements conceptuals, tècnics i procedimentals de la represen-

tació necessaris per a la configuració d'un treball creatiu i rigorós que permeti actuar professio-

nalment al territori artístic i cultural.

M12.12. SISTEMES INTERACTIUS I NOUS ENTORNS DE CREACIÓ

Codi: 200933

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Raul Nieves & Andreu Belsunces

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria Llenguatges i Creació en Àmbits

Específics del 1r semestre de 4rt curs.

L’assignatura proposa un espai de recerca crítica i aplicada que centrarà la seva atenció als

vincles problemàtics en termes de poder que s’estableixen entre allò humà i allò tècnic. Entre la

societat i la tecnologia. Més concretament, els àmbits d’interès estaran emmarcats en 4 temes

travessats per dos eixos:

Eixos

Fusions de carn i matèria: introducció a la sociologia del disseny i la tecnologia

Els budells, des de la màquina

Temes

La materialitat d’Internet: infraestructures a la societat de la informació

L’economia de les dades

Interfícies: les guies del comportament

Narratives tecnocapitalistes

A partir de la lectura conjunta d’una sèrie de textos provinents de la filosofia, sociologia, art,

disseny i economia política, establirem un marc conjunt de pensament i interès que ens servirà

per facilitar una experiència de treball col·laboratiu amb l’objectiu de fer una o més peces que

siguin, a l’hora, el canal i el resultat d’aquesta recerca.

Per a que tothom pugui seguir el curs amb comoditat, les primeres setmanes introduïrem infor-

mació bàsica sobre el funcionament d’internet, tecnologies i cultura digital i capitalisme de plata-

forma, entre d’altres

OBJECTIUS

Investigar: Desenvolupar les capacitats i adquirir les eines per a fer una recerca capaç d’aportar

nou coneixement a un àmbit d’estudi

Ser metòdics: Aprendre a aplicar els de mètodes de recerca adients en funció del coneixement i

la formalització que es vulgui assolir

Analitzar: Aprendre a analitzar fenòmens sociotècnics des d’una perspectiva crítica

Comprendre: Apropar-se i comprendre problemàtiques i fets concrets sense renunciar a la com-

plexitat del context que els fa possibles

Relacionar: Vincular perspectives i coneixements de diferents disciplines per analitzar qüestions

sociotècniques, principalment conceptes d’enginyeria amb altres de ciències socials

Planificar: Desenvolupar la capacitat de planificar un procés de treball que comenci amb una o

més preguntes de recerca i acabi en una formalització concreta i coherent

Formalitzar: Aprendre a passar d’una reflexió abstracta, crítica i complexa a una formalització

concreta, atractiva i amb poder de comunicació

Desentrallar: A partir d’un anàlisis tècnic d’algunes de les principals tecnologies de la societat de

la informació, comprendre les capes invisibles dels dispositius que avui en dia articulen gran part

de la vida social

Conèixer: Apropar-se a l’àmbit de la recerca artística que vincula tecnologia, disseny, activisme i

producció de coneixement

Comunicar: Aplicar tècniques comunicatives visuals, narratives i interactives per a fer i presentar

la recerca.




RA1 (E07.35). Crear experiències, realitats i ficcions interactives i multinarratives amb els su-

ports multiplataforma i interfícies multimodals (app, web, open-source...).

RA2 (E07.36). Desenvolupar projectes elementals en suports interactius i multimodals.



RA3 (E14.23). Identificar les noves tecnologies i les possibilitats que obren en la pràctica dels

dissenys, la narració, la comunicació visual i les arts.

RA4 (E14.24). Emprar recursos de sistemes tecnològics avançats per a l’elaboració d’exercicis i

el desenvolupament de processos en arts i dissenys (robòtica, internet de les coses, realitat aug-

mentada, big data, etc.).

M12.13. TIPOGRAFIA

Codi: 200815

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Marina Martínez

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Entorns del Disseny i de les arts”

del 1r semestre de 4rt curs. És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller espe-

cífic de la Menció de Comunicació Visual.

OBJECTIUS

És una assignatura teòrica-pràctica que complementa el taller específic de la Menció de Comu-

nicació Visual.

La tipografia és una part essencial en la majoria dels missatges que vehicula la Comunicació

Visual.

El nostre sistema d’escriptura s’ha anat formant al llarg dels segles, on hi ha hagut una evolució

dels nostres signes, primer cal∙ligràfica i després tipogràfica.

En aquests moments els nous mitjans i suports intervenen cada cop més en l’organització de la

comunicació tipogràfica.

Entendre el funcionament del missatge tipogràfic, conèixer la forma de la lletra i les eines i mitjans

per a treballar amb tipografia és indispensable per a tot aquell que es vulgui dedicar a la comu-

nicació visual.

El taller de tipografia suposa l’estudi de les possibilitats expressives de la tipografia, així com

l’aprofundiment en les normes del seu ús, a més de l’observació de la seva història, reflex de les

diferents èpoques i professionals que han intervingut en el seu desenvolupament.




RA1 (E04.30). Reconèixer l'origen i el desenvolupament històric dels signes de representació

dels missatges escrits, en els seus vessants conceptual, formal i tècnica.



RA2 (E07.20). Descriure el funcionament del missatge tipogràfic, els seus atributs formals i dife-

renciar les eines i mitjans empleats per materialitzar-lo.

RA3 (E07.21). Donar forma al missatge tipogràfic atenent als seus aspectes comunicatius, sim-

bòlics i denotatius, tant a través de diverses formes —cal·ligrafia, lettering i disseny tipogràfic—

com de diferents recursos mecànics, digitals i manuals.

RA4 (E07.22). Organitzar el missatge tipogràfic per mitjà de la composició i la jerarquització for-

mal de l'entorn gràfic en el qual s'integra.

RA5 (E07.23). Donar forma al missatge tipogràfic atenent al tipus de publicació al que va destinat,

a la seva funció i a la tipologia del seu destinatari-lector.

M13. PRÀCTIQUES EXTERNES

CODI: 50331

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: L'assignatura està orientada al coneixement dels diferents àm-

bits professionals d'actuació de les arts i els dissenys: despatxos professionals, tallers, museus,

centres de cultura, administració pública i fundacions. La realització de pràctiques per part de

l'alumnat es regularà mitjançant convenis amb aquests particulars i institucions públiques. En

aquest marc es preveu que l'alumnat pugui participar en grups de treball, tant en l'àmbit d'execu-

ció de projectes d'art o de disseny, en treballs de documentació i en projectes de recerca d'índole

diversa. Les pràctiques externes seran tutoritzades per un professor.

L'assignatura està orientada al coneixement dels diferents àmbits professionals d'actuació de les

arts i els dissenys: despatxos professionals, tallers, museus, centres de cultura, administració pú-

blica i fundacions. La realització de pràctiques per part de l'alumnat es regularà mitjançant con-

venis amb aquests particulars i institucions públiques. En aquest marc es preveu que l'alumnat

pugui participar en grups de treball, tant en l'àmbit d'execució de projectes d'art o de disseny, en

treballs de documentació i en projectes de recerca d'índole diversa. Les pràctiques externes se-

ran tutoritzades per un professor.

OBJECTIUS

L'objectiu de les estades de pràctiques a les entitats col·laboradores és que l´alumnat pugui apli-

car, ampliar i completar els coneixements adquirits en la formació acadèmica, afavorint l'adquisi-

ció de competències que els preparin per a l'exercici de les activitats professionals, facilitin la

seva empleabilitat i fomentin la seva capacitat d'empreneduria. La realització de les pràctiques

acadèmiques externes respon a la necessitat de:

a) Contribuir a la formació acadèmica integral dels estudiants complementant-ne l’aprenentatge

teòric i pràctic.

b) Facilitar el coneixement de la metodologia de treball adequada a la realitat professional amb

la qual es trobaran en integrar-se al món laboral.

c) Afavorir el desenvolupament de competències tècniques i metodològiques, personals i partici-

patives, així com contribuir al creixement personal de l’estudiant.

d) Afavorir els valors de la innovació, la creativitat i l’emprenedoria.

e) Afavorir la inserció laboral de l’alumnat.







M13.1. PRÀCTIQUES EXTERNES

Codi: 200806

Crèdits: 12 ECTS

Matèria: Pràctiques externes

Curs: Quart curs. Segon semestre


Tutor: Jordi Encinas




RA1 (E07.37). Utilitzar correctament els instruments tècnics i tecnològics en funció d'un objectiu

concret.

RA2 (E07.38). Portar a la pràctica les competències tècniques i tecnològiques pròpies de les arts

i dels dissenys.

RA3 (E07.39). Aplicar recursos del mitjà de les arts i dels dissenys durant el període de pràcti-

ques, tant a nivell tècnic com material.



RA4 (E11.8). Utilitzar la diversitat metodològica en funció d'un objectiu concret.



RA5 (E15.22). Prendre decisions en relació amb els processos o treballs al seu càrrec.

RA6 (E15.23). Gestionar correctament el temps i els recursos en els encàrrecs rebuts durant la

pràctica.



RA7 (E17.17). Situar el treball pràctic en un context, social, econòmic i cultural concret.

RA8 (E17.18). Identificar l'impacte social, econòmic, ecològic i cultural de l'activitat professional,

i actuar en conseqüència.

M14. TEORIA I CRÍTICA

CODI: 50336

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter optatiu i de metodologia teòrico-

pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi i poie-

sis, en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta

articulació es dóna. Sobre la base d'això, l'objectiu general de la matèria és proposar diferents

camps en els quals el pensament i el discurs crític es confronten i s'articulen amb les pràctiques

de les arts i els dissenys contemporanis.

En les sis assignatures que composen la matèria s'abordaran els fonaments i pràctiques de la

crítica de l'art i del disseny en la seva dimensió d'obertura dels significats i implicacions de l'ob-

jecte cultural; s'introduirà als/les alumnes en les eines i metodologies de les pedagogies dels

segles XX-XXI i la seva interacció amb les arts i els dissenys; s'abordaran principis i perspectives

tant ètiques i ecosocials en i a través de l'àmbit de la creació; es facilitaran eines per a l'anàlisi i

projecció de tendències.



onaments.


















T06.2. Treballar de forma horitzontal i croada en entorns col·laboratius com a font de desenvolu-

pament personal i grupal.

M14.1. CRÍTICA DE L’ART

Codi: 200779

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: TEORIA I CRÍTICA




Hores lectives: 53h


Equip docent: Antonio Ontañón

Aquesta assignatura planteja diferents mirades sobre la critica d’art: la seva importància històrica

en relació amb l’art d’avantguarda i la situació actual. Però a més dona als estudiants eines

conceptuals i metodològiques que els permet produir continguts crítics en els diferents àmbits de

l’art contemporani.

OBJECTIUS

Facilitar recursos conceptuals d’anàlisi, d’interpretació i de producció dels fenòmens artístics.

L’objectiu és donar una visió global i plural als estudiants de l’entorn professional del crític d’art.

També es pretén desenvolupar en l’alumne una capacitat crítica sensible cap els múltiples nivells

del debat actual sobre l’art.

És una assignatura que també pretén incentivar la producció de continguts crítics per a la revista

In Media Res Magazine. https://inmediaresmagazine.wordpress.com/ Aquesta revista de pensa-

ment crític incorpora també continguts d’interès sobre la vida de l’Escola Massana i també es fa

una edició en paper amb una selecció dels articles més destacats de l’edició digital. D’altra banda

també és un objectiu important la relació amb els estudiants i professors del Grau de Periodisme

de la UAB que aporten una visió diferent dels mateixos temes i fan possible un diàleg molt enri-

quidor.




RA1 (E03.25). Demostrar autonomia en l'argumentació i en l'estructura textual-oral del discurs

propi.

RA2 (E03.26). Demostrar autonomia i iniciativa en els processos d'intervenció en un debat.



RA3 (E06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a

partir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis.

RA4 (E06.17). Emprar els fonaments teòrics i pràctics de l'exercici de la crítica i la seva relació

dialèctica permanent amb la producció contemporània de les arts i els dissenys.



RA5 (E09.8). Emprar amb sentit crític conceptes específics de l'àmbit pràctic i teòric de les arts i

els dissenys.

RA6 (E09.9). Emprar conceptes procedents de camps de saber diversos (filosofia, ciències soci-

als, ciència i tecnologia, pedagogia, etc.) de forma posicionada i segons les necessitats del treball

propi.



RA7 (E14.28). Emprar eines i recursos d’exploració i anàlisi documental per a l'exercici de la

crítica de l'art i del disseny.

M14.2. DIDÀCTICA I PEDAGOGIA

Codi: 200782

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Montse Romaní

Davant el que han estat els discursos dominants en l‘educació, que avui es manifesten insufici-

ents, trobem una àmplia varietat de models, teories i pràctiques pedagògiques que al tombant de

segle han aportat corrents innovadores al context educatiu actual. En aquest sentit, Barcelona

ha experimentat un increment d’iniciatives sorgides de les connexions entre l’educació i l’art, que

exploren i posen en pràctica un seguit de metodologies d’aprenentatge alternatives dins i fora de

l’escola i l’acadèmia. Ja sigui en l’educació reglada com en l’educació informal, aquestes peda-

gogies apunten a restituir els valors de la participació democràtica, del sentit comunitari i de la

pràctica dialògica. Aprofitant aquest context, en aquesta assignatura combinarem la relectura de

les pedagogies progressistes que han marcat el segle XX amb el treball de camp de diferents

propostes que avui aborden nous horitzons educatius i noves formes d’ensenyar i aprendre. L’ob-

jectiu final és treballar en estreta col·laboració amb algunes d’aquestes experiències que tenen

lloc a la ciutat, afavorint l’intercanvi entre l’alumnat i els professionals de l’educació.

OBJECTIUS

- Proporcionar eines teòriques i metodològiques que permetin l’alumnat una interpretació refle-

xiva i argumentada del context educatiu en el que s’inscriu.

- Conèixer i comprendre les aportacions dels models dominants en l’educació i en particular en

l’ensenyament de les arts i el disseny, així com les dels models pedagògics que els han proble-

matitzat amb la generació de nous imaginaris, metodologies i pràctiques d’aprenentatge.

- Proporcionar una genealogia històrica, política i cultural que reconegui la relació entre l’educació

i l’emancipació.

- Oferir una visió global i plural de l’entorn professional de la pedagogia.

- Treballar des d’un paradigma que superi la divisió entre teoria i pràctica en el camp de l’educació

sobre les arts i el disseny.

- Incentivar a l’aula la producció de sabers com una pràctica col·lectiva.

- Incentivar el treball en grup i col·laborativament entre els alumnes i amb altres persones.

- Fomentar en l’alumnat una actitud responsable i autònoma pel que fa al propi aprenentatge.

- Incentivar la capacitat reflexiva i una actitud crítica en el diàleg i intercanvi d’idees durant el

procés d’aprenentatge.

- Aprendre a realitzar una recerca de referents, materials i altres recursos necessaris per dur a

terme els treballs de l’assignatura.





propi.




RA3 (I06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a par-

tir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis.

RA4 (E06.16). Reconèixer els eixos històrics i genealògics de les pedagogies dels segles XX-

XXI, així com la seva articulació amb les arts i els dissenys.




els dissenys.



propi.



RA7 (E14.26). Emprar metodologies de treball i anàlisi procedents de les pedagogies crítiques.

M14.3. ECOSOCIOLOGIA

Codi: 104716

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Jesús Ángel Prieto

La finalitat d'aquesta assignatura és que en tant que formalitzadors i creadors d’espais, objectes

i imatges, hem de compartir una visió holística de l’entorn social i ambiental per al que treballem.

La crisi social i climàtica en la que estem immersos ha de formar part de la formació i el debat

entre dissenyadors, artistes i artesans: necessitem unes arts implicades.

OBJECTIUS

En aquesta matèria tractarem d’informar-nos i debatre sobre els elements claus de l’entorn me-

diambiental i social, entenent que tot creador de formes i de imatges, no pot treballar sense una

actitud elaborada sobre aquests temes. Responsabilitat i compromís son claus, així com una

capacitat analítica i crítica de caràcter global que sàpiga actuar localment. Voldríem reflexionar

sobre la consciència de classe i la consciència d’espècie.





propi.




RA3 (E06.14). Plantejar i desenvolupar discursos i pràctiques crítiques i problematitzadores a

partir de l'acostament i interacció amb objectes i praxis de les arts i els dissenys contemporanis.

RA4 (E06.15). Reflexionar críticament entorn dels desenvolupaments i crisis del capitalisme, així

com sobre la seva interacció amb la crisi mediambiental, a partir de conceptualitzacions i gene-

alogies referents a les formes socials i de subjectivitat, classe i espècie.




els dissenys.



propi.



RA7 (E14.25). Emprar diferents metodologies i recursos d’exploració i anàlisi propis de les cièn-

cies socials, del camp cientificotècnic i de les arts i els dissenys per a l'estudi i anàlisi crítica del

context ecosocial.

M15. TEORIA I ENTORN

CODI: 50333

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA: Aquesta matèria és de caràcter optatiu i de metodologia teòrico-

pràctica. S'entén la pràctica, llavors, com una dimensió articulada amb les de teoria, praxi i poie-

sis, en relació amb les situacions, processos i contextos que s'aborden i en els quals aquesta

articulació es dóna. En base

a això, l'objectiu general de la matèria és posar èmfasi en diferents camps d'acció en els quals

l'entorn adquireix una especial rellevància i condició per al desenvolupament de les arts i els

dissenys ja sigui en la seva dimensió aplicada, investigadora com en les de gestió, circulació, dis-

tribució i exhibició.

En les sis assignatures que composen la matèria s'abordaran espais, lògiques, xarxes i platafor-

mes tant de gestió cultural com de difusió de les arts i els dissenys; s'introduirà als/les alumnes

en la pràctica del relat curatorial en la seva dimensió mediadora, creadora i implicada amb el

context creatiu contemporani; es reforçarà la seva condició investigadora mitjançant l'ocupació

de l'anticipació i els principis dels estudis del futur; s'abordaran eines i metodologies dels camps

específics de la direcció creativa i artística.



onaments.




















M15.1. COMISSARIAT D’EXPOSICIONS

Codi: 200778

Crèdits: 6 ECTS

Matèria: Teoria i entorn




Hores lectives: 53h


Equip docent: David G. Torres

L'assignatura planteja una anàlisi de la figura del comissari en l'ecosistema de la cultura i l'art

contemporanis. En les últimes dècades del segle XX es va produir una implosió de l'estructura

institucional de la cultura: es van construir, van renovar i van ampliar museus, centres d'art, cen-

tres culturals, galeries, biennals, etc. En aquest context institucional apareix i es desenvolupa la

figura del comissari d'exposicions com un agent que omple de continguts els espais de les insti-

tucions. El comissari d'exposicions:

Duu a terme una activitat híbrida, que traça ponts entre la producció cultural i el públic.

Exerceix una feina de mediació i al mateix temps la seva pràctica es relaciona amb l'escriptura i

la reflexió sobre la producció cultural.

Desenvolupa un vessant creatiu i es relaciona i identifica directament amb algunes pràctiques

artístiques. Molts productors culturals han fet del retalla i enganxa o de la citació una part fona-

mental del seu treball continuant així la llarga tradició de la cultura contemporània ancorada en

el collage i el ready-made.

I el comissariat, com un discurs o idees embastades a través de les produccions d'uns altres,

també pot ser vist des de l'òptica de la cita i el apropiacionisme.

OBJECTIUS

Analitzar el paper del comissari des de diferents vessants:

Des d'un vessant corporatiu: com un agent en el tramat institucional de la cultura que exerceix

funcions discursives, però també de poder i de relació entre agents culturals, institucions i públic,

que treballa des de la institució o per a la institució.

Des d'un vessant professional: en el desenvolupament de tasques que estan properes al crític

d'art (l'escriptura), a l'investigador (la selecció d'obres, textos, artistes, etc.), a l'educador (en la

mediació amb el públic)

Des d'un vessant transversal: en considerar la pràctica del comissariat no únicament des de

l'exposició, sinó en l'edició, l'escriptura, el samplejat de continguts, la web…

Des d'un vessant conceptual: com un creador que recupera elements definidors de les avant-

guardes com l’apropiacionisme o la mort de l'autor.

Aprofundir en la noció d'autor contemporani sobre la base de recursos com el cut&paste i la

referència al ready-made.

Entendre i aplicar en el propi treball de l'alumne processos contemporanis que relacionen la cre-

ativitat estesa en l'època de la interconectividad amb icones de l'avantguarda com Joseph Beuys

i Duchamp.

Oferir eines a l'alumne pel desenvolupament dels seus projectes curatorials i entendre el treball

propi en un context de referències i relacions.

Desenvolupar en el marc de l’assignatura un projecte curatorial.




RA1 (E02.41). Transformar els seus coneixements d'història i de tendències contemporànies de

les arts i els dissenys en propostes de relat curatorial.



RA2 (E16.25). Identificar l'acció i les eines del comissariat en la seva dimensió híbrida, media-

dora, textual, reflexiva, creadora i relacionada i implicada intrínsecament amb les pràctiques de

les arts i els dissenys.



RA3 (E17.19). Construir relats curatorial entorn de les arts i els dissenys tenint en compte el con-

text d'exhibició, circulació o recepció d'aquestes mateixes.

15.2. GESTIÓ CULTURAL

Codi: 200704

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Pep Dardanyà

Disseny, producció i gestió de projectes culturals és una assignatura optativa de quart que forma

part de la matèria TEORIA I ENTORN conjuntament amb les assignatures obligatòries (OB). Amb

les assignatures de la Matèria TEORIA I CONTEXT, les assignatures Estètica i Art i Disseny

Contemporani i el TFC ( Treball Final de Grau), completen les competències l’obtenció del títol

de GRAU en ARTS I DISSENY.

OBJECTIUS

Facilitar recursos d’anàlisi i d’interpretació de la societat contemporània i de les seves manifes-

tacions i produccions culturals a partir del coneixement de les diferents institucions i els seus

models de gestió en l’àmbit de les arts visuals i el disseny contemporani. L’objectiu és fer enten-

dre als estudiants d’art i de disseny la importància del coneixement de les eines de gestió pel seu

desenvolupament professional, cara a una millor comprensió dels processos els quals determi-

nen en bona part el context de recerca, de producció i de mercat on es desenvolupa l’art i el

disseny.




RA1 (E02.44). Identificar diferents plataformes, estratègies de producció i models de gestió i co-

municació en relació a projectes culturals en el camp de les arts i els dissenys.



RA2 (E16.28). Utilitzar eines pròpies de la gestió cultural en el marc de comprensió dels proces-

sos que determinen el context de recerca, producció i de mercat en el qual es desenvolupen les




RA3 (E17.22). Reconèixer els principals agents articuladores del context cultural local i global.

15.3. INNOVACIÓ I ANTICIPACIÓ

Codi: 104719

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Laura Ciria

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Teoria i context” del 2n semestre

de 4t curs. Busca donar a l'alumne una base per entendre el present de la innovació, tant en

l'àmbit de les arts, les arts aplicades i el disseny, com en el tecnocientífic i social, que li permeti

situar-se en aquest context i poder especular i anticipar situacions futures.

OBJECTIUS

Es tracta de que l'estudiant desenvolupi una actitud crítica, reflexiva, contrastada i raonada sobre

la seva contemporaneïtat i els possibles futurs de la societat, de manera que tingui l'habilitat

d'innovar amb les seves propostes i d'anticipar allò que vindrà en la seva àrea d'interès.




RA1 (E02.42). Aplicar el concepte d'innovació, així com els plantejaments, recursos i metodolo-

gies dels anomenats estudis del futur.



RA2 (E16.26). Investigar i emprar recursos d'anticipació com a eina per traçar línies de futur.



RA3 (E17.20). Integrar el coneixement del present comprès com a futur del passat materialitzat,

en el marc de treball d'innovació i anticipació en arts i disseny.

15.4. PLATAFORMES DE DIFUSIÓ

Codi: 104718

Crèdits: 6 ECTS





Hores lectives: 53h


Equip docent: Núria Gómez Gabriel

Encarada als estudis de la recepció, aquesta assignatura presenta un espai d’anàlisi i discussió

al voltant de la continua circulació de continguts i la seva posada en escena en relació al context

de creació contemporània. La distribució, entesa com el moviment de forces d'una mercaderia

des del seu lloc de producció fins al seu lloc de consum, és sovint un espai-temps difús i opac

part d'una xarxa d'intermediaris que afecten al valor d'aquesta mercaderia. Tanmateix, avui la

noció de difusió es defineix per un incessant circulacionisme que remet al paradigma en què la

utopia d'internet ha estat substituïda per un món immaterial i líquid de dades, emocions i capital

interconnectat.

OBJECTIUS

Genèrics:

Conèixer el valor de la difusió, mediació i distribució en el context socioeconòmic actual.

Entendre la xarxa de relacions de les diferents economies de l’art.

Dur a terme una aproximació a l’àmbit de la creació des d’una perspectiva sistemàtica: produc-

tors, consumidors, divulgadors, curadors, crítics, museus, fundacions, altres institucions.

Identificar quines són les plataformes de difusió del context local-global en relació a l’art/disseny.

Conèixer quins són els valors de l’art en relació a la seva posada en circulació.

Aproximar les teories crítiques contemporànies sobre el contagi i els afectes.

Pensar els públics des d’una perspectiva transhistòrica.

Exercici 1

Abordar una fórmula de presentació en públic de les línies de treball de l’alumne i fomentar la

capacitat expressiva en la definició dels seus treballs.

Potenciar la capacitat de l’alumne en la presa de contacte amb el seu context professional.

Elaborar una estratègia de difusió i distribució dels treballs realitzats per l’alumne.

Exercici 2

Comprendre les idees d’un assaig teòric i posar-les en relació amb els interessos professionals

de l’alumne.

Fomentar la discussió i el treball en equip.




RA1 (E02.45). Identificar els anomenats estudis de la recepció, així com les implicacions i con-

seqüències de les relacions de força implicades en la distribució cultural i econòmica en l'escena

de la creació contemporània.



RA2 (E16.29). Investigar les formes de difusió i distribució dels seus propis projectes des del

marc de la seva especificitat, funció, interès, destinataris i objectius.



RA3 (E17.23). Reconèixer el valor de la difusió, la mediació i la distribució en el context socioe-

conòmic i cultural, alhora que comprendre la dimensió sistèmica i circular de les xarxes i plata-

formes de difusió de les arts i els dissenys.

RA4 (E17.24). Reflexionar sobre els públics des d'una perspectiva històrica i contextualment si-

tuada.

TALLERS

Els tallers són espais oberts de lliure accés dels alumnes on poden desenvolupar tècnicament projectes; pensats per do-

nar suport als treballs que ha de realitzar els alumnes en tallers de projectes i assignatures diverses i estan equipats amb

l’utillatge necessari per a treballar amb diversos materials i tècniques.

Són tallers dirigits i supervisats per professors de taller, aquests professors, que són experts en les tècniques que es

practiquen a cada taller, organitzaran i dirigiran el funcionament del taller.

Tenint en compte les diverses característiques d’aquests tallers, en cada un d’ells s’establiran unes normes i mecanis-

mes de funcionament. A l’inici de cada quadrimestre es faran sessions d’introducció al funcionament del taller, on s’ense-

nyarà als alumnes les operacions bàsiques, i les normes de funcionament, ordre i utilització del divers utillatge i del taller

en general.

El professor registrarà els alumnes que hagin cursat aquestes sessions.

L’alumne que no hagi assistit a aquestes classes no podrà, sense l’autorització del professor responsable, utilitzar el ta-

ller.

L’alumne es farà responsable de la utilització de materials, eines i utillatge del taller.

TALLER D’ARTS GRÀFIQUES

Lloc: aula 074

Descripció:

Tècniques gràfiques (gravat, linòleum, fotopolímers, xilografia…) Desen-

volupament d’una imatge, traç, textura, gofrat sobre un suport original

per obtenir una estampa sobre paper en un procés d’estampació i amb la

possibilitat de fer una edició (sèrie d’estampes del suport original numera-

des i firmades).

Accions/operacions bàsiques

— Incisions.

Materials més utilitzats: Coure, zinc, metacrilat, paper de gravat, aiguar-

ràs, vernís, tintes

Eines i maquinària emprada: Punta de gravar, tòrcul

Temporització aproximada: De 3 a 6 hores

— Textures

Materials més utilitzats: Cartró, paper de gravat, paper d’alumini, cola

d’impacte, tintes, aiguarràs

Eines i maquinària emprada: Tòrcul

Temporització aproximada: 1 hora, estampació 24 h després

— Tampons, formes planes retallables

Materials més utilitzats: Cartró, silicona, gomaeva, plàstic, paper de gra-

vat, tintes, aiguarràs

Eines i maquinària emprada: Corrons, premsa vertical

Temporització aproximada: 1 a 3 hores

— Linòleum, xilografia (imatges planogràfiques)

Materials més utilitzats: Linòleum, tauler, paper de gravat, tintes, aiguar-

ràs

Eines i maquinària emprada: Gúbies, premsa vertical, tòrcul, corrons

Temporització aproximada: 1 a 6 hores depenent de la mida

— Relleus i gofrats

Materials més utilitzats: Cartró, cola paper, paper de gravat

Eines i maquinària emprada: Tòrcul


— Monotips

Materials més utilitzats: Suport, paper de gravar, tintes, pinzell, pintura

l’oli, aiguarràs

Eines i maquinària emprada: Tòrcul, pinzells


— Aiguafort i aiguatinta (línia i taca)

Materials més utilitzats: Planxa de zinc, puntes de gravat, paper de gra-

vat, vernissos, tintes, aiguarràs

Eines i maquinària emprada: Tòrcul, bany d’àcid nítric rebaixat amb aigua


— Carborúndum

Materials més utilitzats: Suport de metall o de fusta (3 mil·límetres gruix),

paper de gravat, tintes, araldit, aiguarràs Eines i maquinària emprada:

Tòrcul


Observacions

El taller disposa de material fungible com tintes, aiguarràs, draps, paper

secant, assecador, àcid nítric, vernissos, carborúndum, pinzells, puntes

de gravar…

L’alumne ha de portar el paper per fer les estampes, i els suports (planxa

de zinc, de coure, cartró, silicona, metacrilat…) i un davantal.

Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 10

TALLER D’ESMALTS SOBRE METALL

Lloc: aula 057

Descripció:

Apropar a l’alumne a un de tants oficis que van quedant relegats a l’oblit.

A través del coneixement de la tècnica explorarem camps infinits de crea-

tivitat, potenciarem la concentració i la lentitud en mig d’infinitat de colors,

transparències i formes on el foc en serà el protagonista principal per

consolidar les infinites partícules de matèria vítria polvoritzades que és la

base de l’esmalt.


— Preparar el metall: tallar, guillotinar, serrar, embotir, doblegar

Materials més utilitzats: Coure de diferents gruixos, acer (menys habitual)

Eines i maquinària emprada: Tisores, guillotina, serra d’arc, martells, car-

gol

Temporització aproximada: Depèn de la peça i la complexitat. De 5 a 40

min aprox.

— Netejar el metall

Materials més utilitzats: Coure i bicarbonat

Eines i maquinària emprada: Espàtules, forns

Temporització aproximada: 10 min aprox.

— Tria i neteja del color (voluntari)

Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents)

Eines i maquinària emprada: Morter, mà de morter, aigua, aigua des-

til·lada

Temporització aproximada: 1 hora aprox.

— Esmaltar amb pinzell

Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents)

Eines i maquinària emprada: Pinzells de pèl de marta, diminutes espàtu-

les i forn

Temporització aproximada: Depèn de la peça

— Esmaltar amb sedàs

Materials més utilitzats: Esmalt en pols (opacs i transparents), goma tra-

gacant

Eines i maquinària emprada: Sedàs, espàtula i forn


— Enfornar

Materials més utilitzats: Coure, esmalt

Eines i maquinària emprada: Forn (entre 700º i 900ºC)

Temporització aproximada: D’1 a 5 min

— Esmaltar i dibuixar

Materials més utilitzats: Esmalt, vitri i coure, parafina

Eines i maquinària emprada: Pinzell o sedàs o espàtula i forn


Observacions

A més a més d’aquesta breu descripció es poden aplicar moltes altres

tècniques (estampació, textures, passats de foc, envanets, rebaixat a

l’àcid, etc). El taller disposa de tot el material però de l’esmalt i el metall

se’n farà càrrec l’alumne.


TALLER DE CERÀMICA I TORN

Lloc: aula 077

Descripció:

L'objectiu és assessorar i ajudar a trobar solucions en la construcció i ma-

terialització d'objectes des de l'àmbit de la morfologia, l’expressivitat, la

funcionalitat… dins de la singularitat del llenguatge i procés ceràmic però

amb una mirada oberta amb intervenció si cal d'altres materials o concep-

tes que potenciïn el resultat final. Definició del procés: propietats dels ma-

terials, tècniques de construcció, manipulació de les superfícies, asse-

catge, cocció de l'argila (bescuit) i cocció dels òxids, engalbes, vidriats…


— Tècniques de construcció: Marrells, pessic, pressió…

Materials més utilitzats: Argiles de diferents propietats en funció dels ob-

jectius i materialització de l’objecte

Eines i maquinària emprada: Massa, buidadors, palets de modelar,

punxó…


— Construcció de planxes

Materials més utilitzats: Argiles de diferents propietats en funció dels ob-

jectius i materialització de l'objecte

Eines i maquinària emprada: Màquina manual. Laminadora. Torn elèctric


— Tornejat

Materials més utilitzats: Argila

Eines i maquinària emprada: Torn


— Intervenció superfícies. Textures, calats, perforacions. Color

Materials més utilitzats: Engalbes, òxids, colorants…

Eines i maquinària emprada: Punxons, rasquetes, buidadors…


— Esmalts i cocció

Materials més utilitzats: Esmalts de diferents propietats (transparents,

opacs, setinats i pigmentats)

Eines i maquinària emprada: Pinzells, pistola amb compressor i forn elèc-

tric


Observacions

La temporització és aproximada en funció de la complexitat dels treballs a

realitzar. El Taller de Recursos Ceràmics està dotat de la maquinària i ei-

nes necessàries per a un funcionament eficient. Els alumnes només hau-

ran de portat aquells materials específics necessaris per a la materialitza-

ció dels objectes.


TALLER DE FERRO

Lloc: aula 070

Descripció:

Taller de tècniques dels metalls.


— Tallar

Materials més utilitzats: Perfils i xapes de ferro

Eines i maquinària emprada: Serra de banda, cisalla, cisalla de xapa

(1mm), desbarbadora, serra vaivé, rosegadora

Temporització aproximada: De 15 min a 3 hores

— Trepanar, foradar

Materials més utilitzats: Metalls fèrrics i no fèrrics

Eines i maquinària emprada: Trepant de columna, trepant manual, coro-

nes dentades, plasma, forja


— Conformar

Materials més utilitzats: Perfils i xapes de ferro

Eines i maquinària emprada: Cilindre de xapa (1mm), plegadora (1mm),

forja amb fornal, repujat


— Soldar, unir

Materials més utilitzats: Ferro, acer inoxidable, metalls no fèrrics amb li-

mitacions

Eines i maquinària emprada: Soldadura elèctrodes, MIG, TIG, unions

amb rebles en fred i en calent, unions amb cargols (mascles i fileres).

Soldadura amb estany de metalls no fèrrics


Observacions

Cal adquirir els materials i l’equipament de protecció i seguretat personal.


TALLER DE FOTOGRAFIA

Lloc: aula 225

Descripció:

Entendre i aprendre el funcionament de la càmera fotogràfica analògica i

digital (rèflex de 35 mm) , el procés de revelat de la pel·lícula en blanc i

negre i del positivat de les imatges al laboratori.


— Disparar fotografies

Materials més utilitzats: Pel·lícula de 35 mm en B/N de ISO 100 o 400.

Targeta de memòria SD

Eines i maquinària emprada: Càmera rèflex analògica de 35mm manual o

semiautomàtica. Càmera reflex digital

Temporització aproximada: Amb 3 sessions (9h) és possible obtenir uns

resultats inicials satisfactoris en el coneixement del procés del laboratori i

el funcionament de la càmera

— Revelar la pel·lícula

Materials més utilitzats: Arxivadors de pel·lícula de 35 mm

Eines i maquinària emprada: Tancs i químics per revelar

Temporització aproximada: 30 min

— Positivar/ampliar

Materials més utilitzats: Paper fotogràfic en B/N

Eines i maquinària emprada: Ampliadora i líquids per revelar


— Il·luminació artificial bàsica

Materials més utilitzats: Llum

Eines i maquinària emprada: Focus llum continua


Observacions

L’alumne només haurà de portar una càmera, el paper fotogràfic i les

pel·lícules en blanc i negre.

En el cas d’utilitzar les càmeres digitals de l’escola, l’alumne haurà de

porta targeta SD de memòria.


TALLER DE MAQUETES

Lloc: aula 046

Descripció:

El taller de fusteria, maquetes i prototips està preparat per a poder reali-

zar qualsevol treball en fusta, poliuretà, colada de poliuretà, resina, plàs-

tic i escaiola. Disposa de tot tipus de màquines i eines aptes per a poder

realitzar i manipular els treballs i models, i fer motlles per després omplir

amb materilas com poliuretà i resina de poliéster, etc.


— Treballar en fusta: tallar, llimar i esmerilar un objecte o figura.

Materials més utilitzats: Fustes de qualitat, olleres i màscara.

Eines i maquinària emprada: Serra, gúbies, llimes, micromotor, torn i pa-

per de vidre

Temporització aproximada: De 1 a 3 hores depenent de la dificultat

—Poliuretà: tallar, llimar i esmerilar

Materials més utilitzats: Espuma de poliuretà o de colada, sementol, olle-

res i màscara

Eines i maquinària emprada: Serra, cúter i pistola de silicona


—Silicona per el model realitzat

Materials més utilitzats: Recipient o vasos, cartró ploma o fusta fina per a

encofrat, pastelina i guants de làtex

Eines i maquinària emprada: Pistola de silicona, cúter


—Escaiola

Materials més utilitzats: Recipient de plàstic, guants, cartró ploma, fusta

fina per a encofrat i pastelina

Eines i maquinària emprada: Cúter, màquina deformadora per calor

Temporització aproximada: 1 hora

—Deformadora

Materials més utilitzats: Plàstic de polièster

Eines i maquinària emprada: Pistola de silicona, cúter

Temporització aproximada: De 1 a 3 hores depenent de la dificultat

Obseervacions

Al taller hi ha restes de materials que es poden aprofitar i l’alumne haurà

de portar les fustes per a fer el model o figura, així com el material neces-

sari quan s’acabi el del curs anterior, com ara el poliuretà de colada, l’es-

caiola i el cartró ploma.

El temps dependrà del treball. i l’objecte, ja que un cop realitzat es pot fer

un motlle de silicona i escaiola per a poder-ne fer copies repetides en po-

liuretà de colada o resina de poliéster.

Els objectes i materials dels alumnes es guardaran en les prestatgeries

del propi taller a fi d’agilitzar el treball fins que aquest s’hagi acabat total-

ment.

TALLER DE JOIERIA

Lloc: aula 027

Descripció:

És un taller obert a diferents tècniques i materials, però posant l’accent

en els metalls no fèrrics. Possibilitat d’experimentar la construcció d’ob-

jectes vinculats al cos, per assemblatge o per mitjà del modelat de ceres i

fosa.


— Serrar i calar

Materials més utilitzats: Metall, (llautó, coure, alpaca, plata) en planxa, fil,

tub. Plàstics (làmina, barra, bloc) Fusta (planxa, barra). Cera (planxa,

barra)

Eines i maquinària emprada: Serra de calar, pèl de serra. Caladora elèc-

trica


— Perforar-foradar

Materials més utilitzats: Metall, plàstics, fusta

Eines i maquinària emprada: Micromotor, broques


— Soldar

Materials més utilitzats: Metall. Soldadura de plata

Eines i maquinària emprada: Totxana refractària. Pinzell. Bòrax. Solda-

dura de plata. Soldador


— Modelat de ceres i fosa

Materials més utilitzats: Diferents tipus de ceres i sistemes de fosa.

Eines i maquinària emprada: Forn de fosa. Motlles refractaris.


— Estampar

Materials més utilitzats: Metacrilat de metil. Planxa de metall (entre 0,3 i

0,5 mm.) Neoprè (10 mm.)

Eines i maquinària emprada: Micromotor. Freses. Premsa. Bufador. Mi-

cromotor. Broca. Serra de calar. Pèl de serra. Bufador


— Textures

Materials més utilitzats: Fang - cera (elaboració de models per fondre).

Plastilina - resina acrílica (Diplast). Material tou amb textura - planxa de

metall

Eines i maquinària emprada: Placa elèctrica. Laminadora


Observacions

El taller disposa d’utillatge divers, però la major part dels materials fungi-

bles els ha d’aportar l’alumne.


TALLER DE LACA JAPONESA

Lloc: aula 054

Descripció:

Coneixement de la tècnica i la investigació de la laca, a través d’una

constant revalorització dels procediments emprats. Recerca, projecte i re-

alització.


— Realització de laques amb diferents suports i processos

Materials més utilitzats: Laques de diferents colors, planxes d’alumini,

coure, ferro, plàstics, paper i resines

Eines i maquinària emprada: Pinzells, espàtules i forn

Temporització aproximada: Depèn de la complexitat de cada treball

— Textures

Materials més utilitzats: Pa d’or, nacre, closca d’ou, nashiji

Eines i maquinària emprada: Pinzells, pinces, coixí de daurar. Forn

Temporització aproximada: Assecat a l’aire 24 hores

— Poliment. Abrillantar (acció final de cada procés)

Materials més utilitzats: Paper de vidre, kagayaki, Nigaki

Eines i maquinària emprada:

Temporització aproximada: 30 min aprox.

Observacions

Gravat, closca d’ou, daurat, nashiji.

El taller disposa d’alguns materials per netejar els pinzells i líquids per di-

luir la laca.

L’alumne només haurà de portar la laca.


TALLER DE MODELAT I MOTLLES

Lloc: aules 071-072

Descripció:

Aquest taller teoricopràctic té com objectiu proporcionar un espai d’inves-

tigació sobre materials i tècniques de l’emmotllat i del buidat a partir del

modelat amb fang o materials similars, en la qual es poden aplicar dife-

rents combinacions de les accions/operacions segons l'objectiu final que

es vulgui assolir.


— Modelat

Materials més utilitzats: Argila, plastilina, fimo, etc.

Eines i maquinària emprada: Les mans i eines de fusta per modelar

Temporització aproximada: 1-2 hores

— Reproducció d’un fragment del cos

Materials més utilitzats: Bena de guix, escaiola o alginat. Vaselina líquida,

fil d’embastar

Eines i maquinària emprada: Tisores, espàtules i pinzells

Temporització aproximada: 1-2 hores

— Motlle perdut en escaiola

Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigment i espart

Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients

Temporització aproximada: 1’5 hores

— Motlles d’escaiola de dues o més parts

Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigment i espart

Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients, taulons de

melamina per fer encofrats i serjants

Temporització aproximada: Unes 3 hores segons les parts del motlle

— Motlle de silicona de colada

Materials més utilitzats: Silicona, cartró ploma

Eines i maquinària emprada: Espàtules, recipients varis, cúter, pistola de

cola de calor, balança


— Motlles de silicona amb caixa d’escaiola

Materials més utilitzats: Silicona, escaiola, fang/ plastilina, vaselina en

pasta

Eines i maquinària emprada: Espàtules de guixaire, recipients, pinzells i

balança

Temporització aproximada: 2,5 hores de la caixa de guix. 1 hora 1ª co-

lada. 1 hora 2ª colada

— Reproducció en escaiola

Materials més utilitzats: Escaiola, sabó moll, pigments.

Eines i maquinària emprada: Recipients per preparar l’escaiola


— Reproducció en ciment

Materials més utilitzats: Ciment blanc o negre, sorra, grava, pols de mar-

bre, pigments, tela metàl·lica

Eines i maquinària emprada: Gaveta, paleta, estenalles


— Reproducció en resines de colada

Materials més utilitzats: Resina de polièster, resina de poliuretà. Alcohol

polivinílic, cera, desemmotllant per poliuretà.

Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges, pinzells i ba-

lança

Temporització aproximada: De 20 min a 1 hora

— Reproducció en resines de càrrega

Materials més utilitzats: Resina de polièster per colada, pols de marbre,

pols d’alabastre. Alcohol polivinílic o cera desemmotllant.

Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges, pinzells i ba-

lança


— Reproducció en fibra de vidre i resina acrílica

Materials més utilitzats: Fibra de vidre, resina acrílica. Alcohol polivinílic o

cera desemmotllant

Eines i maquinària emprada: Recipients per les barreges. Pinzells, tiso-

res, balança

Temporització aproximada: 3 hores

— Reproducció en cera, parafina, xocolata, etc.

Materials més utilitzats: Material lliure que sigui líquid i es pugui solidificar

per canvi de temperatura, a partir del motlle de silicona

Eines i maquinària emprada: Recipient apte per escalfar el material. Una

font de calor (fogonet)


Observacions

Aquest conjunt d’accions / operacions es poden relacionar entre elles se-

gons les necessitats de l’alumne, s’analitzen les diferents alternatives per

arribar a un objectiu final. Sempre començarem per un modelat o modifi-

cació d’un objecte ja existent, per seguir amb el motlle que millor s’adapti

a la peça i ales característiques del material de la reproducció. Finalitza-

rem amb l’obtenció d’una copia del model inicial en un nou material.

El càlcul de temporització només fa referència al temps prudencial per

portar a terme les diverses accions, no s’inclou el temps de reacció dels

materials, de planificació o d’obtenció de materials.

Amb una sola sessió no és poden obtenir resultats finals, seran necessà-

ries de 2 a 3 sessions i la planificació del treball a realitzar.

Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: entre 8 i 10

TALLER DE SERIGRAFIA

Lloc: aula 043

Descripció:

Taller de serigrafia i estampació tèxtil


— Imprimir en serigrafia sobre suports plans

Materials més utilitzats: Pantalles de serigrafia i racle aportats per

l’alumne. Es pot imprimir sobre fusta plana, cartró, llenç, etc.

Eines i maquinària emprada: Maquinaria del taller


— Estampar sobre teixits de mida màxima 50 x 70 cm

Materials més utilitzats: Motlles de serigrafia i racle portats per l’alumne.

Es pot estampar sobre qualsevol tipus de teixit amb tintes convencionals i

transfer

Eines i maquinària emprada: Maquinaria del taller. Carrusel d’estampació

tèxtil


— Experimentar amb la fusió de materials

Materials més utilitzats: Xarxes, fulles d’arbre, paper, plàstics, etc.

L’alumne ha d’aportar els materials

Eines i maquinària emprada: Planxa de transfer


— Imprimir per sublimació sobre teixits de base polièster i altres matèries

Materials més utilitzats: L’alumne aporta el substrat on imprimir i un arxiu

en pen-drive amb imatge A3. Cost del paper: 2,5€ (la impressora i el pa-

per el tenim a taller. És especial)

Eines i maquinària emprada: Impressora ROCOH Aficio

Temporització aproximada: 20 minuts

Observacions

El procés de preparació de la pantalla, estampació i recuperació no es

pot dur a terme amb menys de tres hores.


TALLER DE TEIXIT

Lloc: aula 117

Descripció:

Taller de creació de textures i color, amb una base tèxtil. Es treballa amb

diferents tècniques tèxtils: teixit de calada, teixit de punt, feltre, brodat, te-

nyit i shibori.


— Teixir (teixit de calada)

Materials més utilitzats: Fils de tots tipus, fibres vegetals, paper,…

Eines i maquinària emprada: Cartró ploma i agulla llanera, o teler i llança-

dora


— Teixir (teixit de punt)

Materials més utilitzats: Fils

Eines i maquinària emprada: Agulla de ganxet, agulles de fer mitja


— Fer feltre

Materials més utilitzats: Fibra de llana

Eines i maquinària emprada: Suport de plàstic, estora de palla A4, teixit

de tul, sabó


— Brodar

Materials més utilitzats: Teixit de base i fils

Eines i maquinària emprada: Agulles de cosir


— Tenyir

Materials més utilitzats: Mordents, fulles, escorces... Llana i seda

Eines i maquinària emprada: Fogons i olles


— Tenyir amb reserva (shibori)

Materials més utilitzats: Per fer el color: Mordents, fulles, escorces, …

Llana i seda. Per fer la reserva: fils, fustetes, gomes, metacrilat.

Eines i maquinària emprada: Fogons i olles


Observacions

El taller disposa de les eines necessàries i d’alguns materials bàsics: fils,

fibres, teixit, mordents, per fer la primera mostra que serveix d’aprenen-

tatge de la tècnica. El temps especificat és el temps mínim per realitzar la

iniciació a la tècnica.

Per fer el treball més concret l’alumne haurà de portar els materials més

adients pel que vulgui fer.


TALLER DE TIPOGRAFIA

Lloc: aula 74 i 79

Descripció:


— Impressió en relleu

Materials més utilitzats: Tipus de plom i fusta, planxes de fotopolímer, li-

nòleum, tinta grassa o acrílica i paper

Eines i maquinària emprada: Els necessaris per a la composició tipogrà-

fica. La impressió es pot realitzar mitjançant premsa vertical manual,

premsa de proves manual i premsa de proves plano-cilíndrica semi-auto-

màtica (FAG-405)

Temporització aproximada: En funció de cada projecte

Observacions

Només es pot utilitzar el material tipogràfic i la premsa FAG-405 durant

les hores del Taller de Tipografia.

Aquesta premsa només es pot operar sota la supervisió del professor.


TALLER DE VIDRE

Lloc: aula 75

Descripció:

Taller pensat per assessorar, investigar i trobar solucions en la construc-

ció d’objectes amb vidre. Per aprendre a manipular el material i tenir la

possibilitat d’experimentar-hi. Es poden aplicar tantes combinacions de

les accions/operacions com l'objectiu final, que es vol assolir, demani.


— Tallar vidre

Materials més utilitzats: Vidre

Eines i maquinària emprada: Ruletes, compàs, tenalles…

Temporització aproximada: 10 min preparació, tall immediat

— Enganxar amb epoxis, amb llum ultraviolada, amb silicones

Materials més utilitzats: Vidre amb vidre. Vidre al qualsevol altre material

Eines i maquinària emprada: làmpada de llum ultraviolada

Temporització aproximada: 10 min preparació, encolat immediat

— Fondre vidre amb els bufadors, perles i petites peces pires bufades


Eines i maquinària emprada: Bufadors gas i oxigen


— Termoconformar vidre

Materials més utilitzats: Vidre, motllo

Eines i maquinària emprada: Forn

Temporització aproximada: De 30 min a 3 hores i cocció d’una sessió per

l’altra

— Erosionar i texturar vidre


Eines i maquinària emprada: Màquina de cinta i màquina sorrejadora


Observacions

El taller disposa de maquinària i eines diverses. Però la major part del

material fungible l’ha d’aportar l’alumne. La temporització és aproximada

en funció de la complexitat dels treballs a realitzar.

Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 8-10

TALLER D’AUDIOVISUAL

Lloc: aula 227

Descripció:

Taller que ofereix els sistemes de captació i producció de la imatge i les

seves possibilitats plàstiques i experimentals al servei de la poètica de

cada alumne. L’objectiu és vehicular llenguatges i tècniques narratives a

suports audiovisuals i propiciar un tractament interdisciplinari i crític a tota

una sèrie d’aspectes i perspectives de comunicació.


— Planificar la gravació

Materials més utilitzats: Paper, llapis

Eines i maquinària emprada: Ordinador

Temporització aproximada: 2 hores aprox.

— Estudi de la llum

Materials més utilitzats: Llum

Eines i maquinària emprada: Focus, filtres, difusors, reflectors, etc.

Temporització aproximada: 2 hores aprox.

— Gravació

Materials més utilitzats: Targeta de memòria, cintes mini DV, cintes de

Súper 8

Eines i maquinària emprada: Càmera de vídeo, trípode, càmera fotogrà-

fica digital, mòbil, càmera de Súper 8

Temporització aproximada: Depèn de la complexitat

— Muntatge

Materials més utilitzats: No necessita materials

Eines i maquinària emprada: Ordinador amb programes de muntatge

(iMovie, Final Cut, Premiere, etc.)

Temporització aproximada: Mínim 1 hora

— Exportació al suport definitiu

Materials més utilitzats: DVD, CD, disc dur memòria externa, pen-drive


Temporització aproximada: Depèn del pes de l’arxiu i el suport de grava-

ció

Observacions

L’aula disposa de 8 ordinadors iMac, focus, càmeres de vídeo, trípodes i

un petit plató. També projector de Súper 8, 16 mm i un projector de ví-

deo.

El temps especificat és el temps mínim per a realitzar les accions bàsi-

ques. El temps emprat depèn de la complexitat de cada projecte.


TALLER D’INFORMÀTICA

Lloc: aula 131

Descripció:

Treball en programes de CAD i modelat 3D, sistemes de preparació i in-

tercanvi de fitxers per la fabricació digital.


— Realització de projectes 3D i preparació de material per la fabricació

digital

Materials més utilitzats: Programari CAD i 3D

Eines i maquinària emprada: Ordinadors PC

Temporització aproximada: Depèn de les necessitats del projecte

— Realització d’exercicis proposats a les assignatures que utilitzen la in-

formàtica com eina principal o complementària dintre de l’àmbit CAD i 3D

Materials més utilitzats: Programari CAD i 3D

Eines i maquinària emprada: Ordinadors PC

Temporització aproximada: Depèn de les necessitats de l’alumne

Observacions

Programari CAD i 3D

Va adreçat a la preparació de fitxers CAD i 3D, la preparació de plànols i

la fabricació digital.


TALLER DIGITAL 2D

Lloc: aula 216

Descripció:

Treballs amb Photoshop, Illustrator, Indesign i Word.


— Qualsevol treball realitzat en els programes especificats a dalt

Materials més utilitzats: Escàner, Impressora, PC, Mac

Eines i maquinària emprada: Escàner, Impressora, PC, Mac

Temporització aproximada: Depèn de les necessitats del projecte

Observacions


TALLER DIGITAL 3D

Lloc: aula A11

Descripció:

El taller A3D és un espai dotat amb una impressora 3D, un escàner i tres

ordinadors. En aquest espai es podran imprimir arxius 3D prèviament mo-

delats amb un programa 3D. Es podran escanejar volums per poder tre-

ballar posteriorment amb els modeladors 3D. En cap cas és una aula

d’informàtica oberta perquè els alumnes vagin a modelar els seus projec-

tes.

S’atendran consultes i es procurarà ajudar a l’alumne a resoldre proble-

màtiques sorgides al modelar un volum en 3D.


— Preparar arxius 3D per a la impressora

Materials més utilitzats: Fil de PLA

Eines i maquinària emprada: Impressora 3D

Temporització aproximada: Depèn del volum a imprimir i la resolució. Pot

superar les 8 hores

— Escanejat bàsic de volums

Materials més utilitzats: No es fan servir materials

Eines i maquinària emprada: Escàner 3D

Temporització aproximada: 1 hora aprox.

— Ajudes al modelat 3D



Temporització aproximada: Depèn del projecte

— Ajudes al renderitzat 3D




— Gestió de projectes amb el FAB-LAB de les Corts

Materials més utilitzats: Depèn del projecte i el FAB.LAB de les Corts

Eines i maquinària emprada: Depèn del projecte


Observacions

L’escàner que disposem té molt poca resolució i les mides de la peça han

de estar al voltant dels 250mm.

Els consumibles d’impressió els pagarà l’alumne (s’establirà un preu/ser-

vei). En cas que sigui un grup de classe que fa una activitat docent, el

professor haurà de treure el pressupost del departament concret.

Nombre d’alumnes màxim que pot haver al taller: 3 -4

ESCOLA MASSANA. CENTRE D’ART I DISSENY

grau d’arts i disseny. guia de l’estudiant 2019—2020 · grau d’arts i disseny els graus...

Documents