Laocoont i els seus fills

1. Identificació

Títol: Laocoont i els seus fillsAutor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.Cronologia/etapa històrica: s. III-II aC. Unificació de les polis per Filippo de Macedònia. Conquesta de Persia i Indus. Continuarà amb l’Imperi Alexandre el Gran. A la mort d’aquest, el territori es fragmentarà en petits regnes entre els generals d’Alexandre. Expansió de la cultura grega + cultura oriental. Desplaçament de les ciutats de l’Àtica cap a Orient. Localització: Musei Vaticani (actual), ruïnes del Palau Neró 1506, Roma (es troba).

2. Anàlisi formal

Material: la còpia romana és de marbre monocromo (no color), però l’obre original és de bronze.Tècnica: la còpia de marbre utilitza el tall, i l’original la cera fossa. Volum: exempta, grup escultòric. Simetria: asimètrica. Descripció: unifacial (feta per veure-la només per un costat). Els cossos estan contorçats representant un moviment violent per la lluita amb la serp. Una de les característiques més importants és el seu gran dramatisme, expressivitat i dinamisme. És una obra cetrifuga ja que dóna la sensació de que els personatges volen escapar-se i allunyar-se. La composició és totalment jeràrquica/piramidal, els personatges no tenen la mateixa importància ni la mateixa presència. L’anatomia del personatge principal, Laocoont, està molt més definida i treballada y representa una gran tensió. Apareix el pathos, que és l’expressió de sentiments o emocions. La serp uneix les tres figures. Els cabells dels personatges han millorat i han deixa’t enrere la geometrització de l’etapa anterior. Estil: hel·lenístic.

3. Contingut

Tema: càstig a Laocoont i els seus fills.Fonts literàries: Guerra de Troia (Homer, Il·líada). Laocoont adverteix als seus conciutadans del cavall de fusta que els grecs oferien com a regal. És castigat per portar la contrària a la voluntat d’Atena. Destinatari: suposadament va ser un encàrrec. Funció: decorativa. Comparació estil precedent i consegüent: l’obra és influenciada per l’estil clàssic i més tard, influenciarà als romans, al Barroc i concretament a Miquel Àngel que era present quan la van descobrir.