informe de seguiment programa de doctorat en genèticacom es pot veure a la taula la majoria...

1

Escola de Doctorat (EDUB). Informe de seguiment del Programa de Doctorat en Genètica

Informe de seguiment

Programa de Doctorat en

Genètica

Escola de doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB)

Facultat de Biologia

Gener 2018

2


ÍNDEX

Dades identificadores bàsiques del programa ............................................................................ 4 1. Presentacio del programa .................................................................................................... 4 2. Proces d’elaboracio de l’ISPD ............................................................................................. 6 3. Valoracio de l’assoliment dels estàndards de seguiment ..................................................... 7

Estàndard 1: Qualitat del programa formatiu ........................................................................... 7 1.1. Els doctorands admesos tenen el perfil d’ingres adequat i el seu nombre es coherent

amb les característiques i distribució de les línies de recerca del programa, i el nombre de

places ofertes. ..................................................................................................................... 7 1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si

escau, de les activitats formatives......................................................................................10 1.3 El programa recull les modificacions que s’han introduït en aquest període de

seguiment. ..........................................................................................................................12 Estàndard 2: Pertinència de la informació pública ..................................................................12

La institució informa de manera adequada a tots els grups d’interès sobre les

característiques del programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en

garanteixen la qualitat .........................................................................................................12 2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques

del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits. ...........12 2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a

tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva

acreditació. .........................................................................................................................13 2.3. La institució publica el SGIQ en el que s’emmarca el programa de doctorat. ...............13

Estàndard 3: Eficàcia del sistema de garantia interna de qualitat (SGIQ) ...............................13 3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de

doctorat, el seguiment i l’acreditacio. ..................................................................................13 3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informacio i dels resultats rellevants per a

la gestio eficient del programa de doctorat..........................................................................14 3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per a analitzar‐ne l’adequacio i, si escau,

es proposa un pla de millora per optimitzar‐lo. ....................................................................14

Estàndard 4: Adequació del professorat .................................................................................15 4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada. ...................................................15 4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves

funcions. .............................................................................................................................17 4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de

tesis. ...................................................................................................................................17 4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en les

comissions de seguiment i tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del programa. ...17 Estàndard 5: Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge .............................................18

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a

les característiques del programa de doctorat. ...................................................................18

3


5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands suporten adequadament el procés

d’aprenentatge i faciliten la incorporació al mercat laboral. ................................................18 Estàndard 6: Qualitat dels Resultats ......................................................................................19

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents

amb el perfil formatiu pretès ...............................................................................................19 6.2. El valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del

programa de doctorat. .......................................................................................................20 6.3. Els valors dels indicadors d’insercio laboral són adequats per a les característiques

del programa de doctorat. ..................................................................................................25 4. PROPOSTES DE MILLORA ...............................................................................................26

4


DADES IDENTIFICADORES BÀSIQUES DEL PROGRAMA

1. PRESENTACIO DEL PROGRAMA

L’objectiu del programa de Doctorat en Genètica (PDGen) consisteix en oferir una formació en

l’àmbit de la Genètica, formant doctorands de qualitat per a la recerca en Genètica.

El programa es va crear durant el curs 2014-15, però té antecedents anteriors en el programa de

doctorat en Genètica, que s’impartia a la UB mereixedor de la ´”Mencion de Calidad" (2003-

00366), renovada durant les diferents convocatòries, i després de la "Mención hacia la

Excelencia" (MEE2011-0321), obtenint una valoració global ponderada per part de l’ANECA de

92 punts sobre 100. L’historial investigador dels professors i investigadors que havien dirigit i

Denominació Genètica

Codi RUCT 5601158

Universitat coordinadora Universitat de Barcelona

Universitats participants

Escola de doctorat Escola de doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB)

Curs acadèmic d’implantacio 2014/15

Coordinador/a del programa Marta Pascual Berniola

Telèfon de contacte 934034850

Mail [email protected]

Comissio d’elaboracio Marta Pascual (Coordinadora del programa de doctorat Genètica)

Marta Lopez (Presidenta de la comissió de doctorat de la facultat de Biologia)

Pere Martínez (Professor del programa de doctorat Genètica)

Francesc Mestres (Professor del programa de doctorat Genètica)

Anna Barbanti (Doctoranda del programa de doctorat Genètica)

Òrgan d’aprovacio de l’informe Comissió acadèmica de programa

Data d’aprovacio de l’informe 13 de Febrer del 2018

Òrgan d’aprovacio de l’informe Escola de doctorat de la UB (EDUB)

Data d’aprovacio de l’informe 20 de Febrer del 2018

5


llegit les tesis doctorals va ser qualificat d’excel·lent (95 punts). El rendiment de les tesis doctorals

defensades en el programa es va valorar com excel·lent en referència al seu camp científic i tècnic

(93 punts). La productivitat científica de les tesis doctorals presentades va obtenir la màxima

qualificació (100 punts).

El PDGen compta amb la col·laboració de diversos grups de recerca en l’àmbit de la genètica del

desenvolupament, evolutiva, humana i biotecnològica. En concret, col·laboren en el programa

tots els professors de la seccio de “Genètica Biomèdica, Evolució i Desenvolupament” del

departament de “Genètica, Microbiologia i Estadística”, sent membres de 8 grups de recerca

consolidats: 2014-SGR-290 “Evolució i desenvolupament (EVO-DEVO)”, 2014-SGR-336 “Grup

de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques”, 2014-SGR-348 “Grup d’estrès biòtic i abiòtic”,

2014-SGR-348 “Grup d’estrès biòtic i abiòtic”, 2014-SGR-687 “Biologia i Genètica del

Desenvolupament”, 2014-SGR-932 “Genètica Molecular Humana”, 2014-SGR-1055 “Genètica

Molecular Evolutiva”, “Grup de Recerca en Sistemàtica i Evolució Biològica (ZOOSYSEVO)”. En

el programa a més hi participen com a directors o codirectors de tesis doctorals 43 investigadors

de centres de recerca com l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), Institut d'Investigació Biomèdica

de Bellvitge (IDIBELL), Institut d'investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),

Institut de Biologia Evolutiva (IBE), Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), Institut de Biologia

Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Institut Català d’Oncologia (ICO), Institut Hospital del Mar

d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer

(IMPPC), Hospital de Sant Pau, Institut de Recerca de la Vall d'Hebron, Museo Nacional de

Ciencias Naturales-CSIC, entre d’altres i de la Facultat de Biologia. Tots aquests grups porten a

terme una important tasca de recerca, amb projectes competitius que acullen als doctorands del

programa.

El programa s’inscriu en l’Escola de Doctorat de l’EDUB, i es coordinat i gestionat a la Facultat

de Biologia. La Facultat compta amb un ampli ventall de investigadors professors que imparteixen

principalment estudis de grau, màster i doctorat. .La Facultat i els Instituts compten així mateix

amb un potencial molt elevat de recerca (veure instituts i centres de recerca abans indicats), el

que constitueix un dels punts forts del programa.

El PDGen s’estructura en cinc línies de recerca que es detallen en la Taula que s’adjunta a

continuació alhora que es fa una relació del alumnes matriculats per línia de recerca en el curs

2016. La informacio s’ha obtingut a partir de llistats proporcionats per la secretària de doctorat de

la Facultat de Biologia:

Linia de recerca Nº d’alumnes %

Biologia i genètica del desenvolupament 25 31.65%

Biotecnologia 4 5.06%

Evolució i desenvolupament 6 7.59%

Genètica evolutiva 12 15.19%

Genètica molecular humana 32 40.51%

6


Com es pot veure a la taula la majoria d’alumnes s’engloben dins de la línia de Genètica molecular

humana, de Biologia i genètica del desenvolupament, així com d’Evolucio degut al elevat número

de doctorands realitzant les tesis en centres de recerca d’hospitals i associats al CSIC que trien

el nostre doctorat de qualitat per la seva afinitat temàtica i que es veu reflectida en els professors

de la secció per cada línia dirigint i tutoritzant els estudiants.

La gestio del programa es realitza a traves de l’EDUB i de la Facultat de Biologia. La Facultat

ofereix també estudis de grau i màster en ciències de la vida i ciències experimentals,

proporcionant així formació en aquest àmbit de qualitat a tots els nivells entre ells el de la

Genètica. Pot veure’s mes informació en l’enllaç de l’EDUB

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-edub-nova i de la Facultat Biologia

http://www.ub.edu/biologia/.

La gestió del PDGen es fa traves d’una Comissio Acadèmica integrada per 9 representants de

les diferents línies de recerca de la secció de Genètica Biomèdica, Evolució i Desenvolupament

del departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. El programa compta amb un

coordinador/a del programa, elegit d’entre els membres del programa i designat pel Director de

l’escola de Doctorat (EDUB). Des de la creacio del programa han estat coordinadors/es el Dr.

Pere Martínez Serra i la Dra. Marta Pascual Berniola.

2. PROCES D’ELABORACIO DE L’ISPD

L’informe ha estat elaborat principalment pel coordinador/a dels programa de doctorat, amb el

suport del PAS de qualitat de la Facultat, i la supervisio de l’Escola de Doctorat (EDUB) I dels

vice-degans de doctorat i de qualitat de la Facultat. El proces ha estat coordinat per l’EDUB i

l’APQUB, que han proporcionat instruccions i dades necessàries, assessorant la seva elaboracio

i revisant els textos finals.

Per poder elaborar l’Informe s’ha creat una comissio d’ISPD integrada per:

a) La Presidenta de la comissió de doctorat de la facultat de Biologia, Dra. Marta Lopez

b) La Coordinadora del programa de doctorat, Dra. Marta Pascual

c) Dos professors del programa de doctorat, Pere Martínez i Francesc Mestres

d) Una doctoranda, Sra Anna Barbanti.

S’ha comptat amb l’opinio dels diferents grups d’interès del programa de doctorat, com ara

responsables acadèmics, professorat, personal administratiu, doctorands i altres col·lectius. S’ha

comptat amb el suport de la Sra Anna Sendra encarregada dels doctorats a la secretaria de

Biologia. L’ISPD ha estat aprovat per la Comissió Acadèmica de Programa de Doctorat, per la

Comissió de doctorat de la Facultat i pel Comitè de Direccio de l’EDUB.

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-edub-nova

http://www.ub.edu/biologia/

7


L’informe de seguiment es basa en les dades proporcionades per l’EDUB, per la OPAD i per la

Secretaria de Facultat, així com en la informació recopilada dels expedients dels titulats, de les

sol·licituds d’admissio i del informes d’activitat dels doctorands en el moment del dipòsit de la tesi.

Un resum de les dades pot trobar-se al web de l’EDUB:

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/dades . L’informe de publicacions durant els anys

2014-2017 dels investigadors que participen en PDGen ha estat elaborat a partir de les dades

proporcionades pel GREC i a partir de la cerca electrònica. Aquest informe i els documents

relacionats estaran disponibles a la pàgina sobre el sistema de qualitat de l’EDUB:

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/informes-seguiment

Les principals dificultats en l’elaboracio de l’Informe han estat com a conseqüència del fet de ser

el primer informe realitzat i de la manca de dades en alguns indicadors (per exemple, en el

seguiment de les publicacions, les dades del nombre de sol·licituds d’admissio, etc.). La no

disposicio d’una carpeta virtual per part de l’alumnat on es recullin totes les activitats de forma

més uniforme. També manquen dades sobre insercio professional i les enquestes d’opinio als

doctorands i professorat, que encara no han estat implementades per la UB, però que s’està

treballant per poder portar-les a terme.

3. VALORACIÓ DE L’ASSOLIMENT DELS ESTÀNDARDS DE

SEGUIMENT

ESTÀNDARD 1: QUALITAT DEL PROGRAMA FORMATIU

El disseny del programa (línies de recerca, perfil de competències i activitats formatives) està

actualitzat segons els requisits de la disciplina i respon al nivell formatiu requerit al MECES. El

programa va ser verificat el dia 11/07/2014, i implementat des del curs 2014-2015, tot i que com

s’ha indicat procedeix d’anteriors programes. Des de la seva implementació, no s’han realitzat

modificacions substancials en el programa. Únicament han causat baixa per jubilacions o defunció

alguns professors, però en cap cas les modificacions afectarà al 25% del total dels mateixos.

1.1. Els doctorands admesos tenen el perfil d’ingres adequat i el seu nombre es coherent

amb les característiques i distribució de les línies de recerca del programa, i el nombre

de places ofertes.

Oferta de places i doctorands matriculats. El PDGen ofereix 20 places per any acadèmic. En

els cursos considerats els estudiants de nou accés han estat: 32 (2014), 32 (2015) i 21 (2016). El

nombre de matriculats/des està per sobre l’oferta de places durant els dos primers cursos ja que

hi va haver alumnes que es van canviar de l’antic al nou programa augmentant el nombre

d’alumnes de nou acces.

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/informes-seguiment

8


El perfil dels doctorands admesos el curs 2016-2017 és el següent: 32,91% d’homes i 67,09% de

dones, 42,67% procedents de la pròpia universitat. Aquesta informacio s’ha obtingut a partir de

llistats proporcionats per la secretària de doctorat de la Facultat de Biologia.

Si analitzem l’origen dels doctorands, segons dades proporcionades per l’escola de doctorat de

la Universitat de Barcelona, en el curs 2016-2017 el percentatge d’estudiants estrangers de nou

ingrés està per sobre el 25%.

QC0204 - % d’estudiants estrangers matriculats

2014 2015 2016

Perc Perc Perc

NOU INGRÉS 9.38% 9.38% 33.33%

MATRÍCULA 9.38% 8.06% 15.58%

Si analitzem per la procedència dels màsters, segons dades proporcionades per l’escola de

doctorat de la Universitat de Barcelona, veiem que en el curs 2016-2017 més del 50% dels

alumnes de nou ingrés han realitzat el màster en altres Universitats, indicatiu de que els grups de

recerca integrats en el programa atreuen alumnes d’altres Universitats.

QC0205 - % d’estudiants provinents d’estudis de màster d’altres universitats

2014 2015 2016

Perc Perc Perc

NOU INGRÉS 25.00% 25.00% 61.90%

MATRÍCULA 25.00% 25.81% 41.56%

En la Taula de sota es mostra el país de procedència dels alumnes del curs 2016-2017. Es pot

concloure doncs, que el programa de doctorat és atractiu no només per als nostres titulats, sinó

tambe per a titulats d’altres centres i països.

Països de procedència Nº Doctorands

% per país

Espanya 67 84.81%

Estrangers 12 15.19%

Cuba 1 1.27%

Ecuador 1 1.27%

França 1 1.27%

Grècia 2 2.53%

India 2 2.53%

9


Iran 1 1.27%

Irlanda 1 1.27%

Italia 3 3.80%

Demanda de places. El nombre de sol·licituds rebudes ha estat en els cursos analitzats molt

similar, encara que aquesta dada no està recollida de forma exacta al fer-se les mateixes a través

del correu electrònic del coordinador i no haver-hi a nivell institucional una plataforma per fer-ho.

La demanda de places es mes gran que les places que s’ofereixen i per això es fa una seleccio

en funcio del CV i els interessos de l’alumne en ser admès en una línia de recerca determinada.

Cal fer constar que el perfil dels doctorands sol·licitants és similar al dels admesos però

l’expedient acadèmic en quant a notes i la formacio addicional aportada no sempre son les

adequades.

Contractes predoctorals. En el curs 2016-2017 dels 79 alumnes matriculats, 53 tenien beca o

contracte de doctorat (APIF, FI, FPI, FPU, la Fundació la Caixa, Maira de Maeztu, Marie

Skłodowska-Curie actions, Contracte CSIC, FIS, Doctorat Industrial i altres). Aquest percentatge

d’alumnes amb beca (67%) es considera satisfactori. L’elevat percentatge de doctorands amb

beca es pot considerar un indicador del bon expedient dels doctorands i de la capacitat dels grups

de recerca per oferir beques lligades a projectes de recerca.

D’altres contractes predoctorals. A banda dels contractats anteriors el programa compta amb

d’altres doctorands amb ajudes procedents dels projectes del grup de recerca que són difícils de

determinar. Es pot dir que més del 75% dels doctorands han tingut finançament durant la

realització del doctorat

Línies de recerca. Els doctorands es distribueixen en les 5 línies de recerca de forma no

equilibrada, així com en els diversos grups de recerca.

Línia de recerca 2014 2015 2016

Biologia i genètica del desenvolupament 13 17 25

Biotecnologia 1 3 4

Evolució i desenvolupament 3 6 6

Genètica evolutiva 3 9 12

Genètica molecular humana 12 27 32

Com es pot veure a la taula la majoria d’alumnes s’engloben dins de la línia de Genètica molecular

humana, en Biologia i genètica del desenvolupament, així com Genètica Evolutiva. El nombre de

doctorands varia lleugerament al llarg dels anys sent els dos primers grups els més nombrosos.

El motiu es que el nombre d’alumnes va en relacio amb els grups de recerca que treballen en els

diferents àmbits així com el fet d’haver altres programes de doctorat on aquests doctorands poden

estar matriculats. El fet de que la recerca sigui multidisciplinar i transversal fa que una mateixa

temàtica pugui formar part de diferents programes de doctorat, com és el cas de la Biotecnologia.

10


Els doctorands admesos en el programa de doctorat de Genètica durant el curs 2016-2017 tenen

el perfil d’ingres adequat a les línies de recerca tal com es veu en les seves titulacions a la taula

següent. Els estudis previs dels doctorands són majoritàriament en Biologia. En el programa de

doctorat s’accepten nomes candidats que son prèviament acceptats per un director/a i un grup

de recerca. La Comissió Acadèmica del programa assignarà al doctorand un tutor, que haurà de

ser un professor o investigador a temps complet de la Universitat de Barcelona vinculat al

programa i que almenys hagi dirigit una tesi doctoral.

Estudis d’acces Nº Alumnes % Alumnes

Biologia 37 46.84%

Biologia Humana 2 2.53%

Bioquímica 6 7.59%

Biotecnologia 11 13.92%

Ciències Biomèdiques 10 12.66%

Farmàcia 2 2.53%

Genètica 1 1.27%

Informàtica 1 1.27%

Altres 9 11.39%

Com es pot veure els estudiants pertanyen majoritàriament a la branca de coneixement de

Ciències de la vida o Ciències experimentals.

Doctorands adaptats de programes anteriors. Com a conseqüència de l’extincio definitiva en

el curs acadèmic 2017-2018 de programes anteriors, l’EDUB va aprovar dues transitòries que

permetien la incorporació de doctorands de programes extingits als nous programes l’any 2015 i

2017. Aquesta transitòria es referia a doctorands amb la tesi ja molt avançada i que estaven en

condicions d’acabar-la en un curs acadèmic. Com a conseqüència d’aquesta incorporacio, van

adaptar-se al nou programa 4 doctorands l’any 2015 i 9 doctorands l’any 2017. Aquests alumnes

han segut considerats com alumnes de nova incorporació al nou programa encara que provenen

de programes antics.

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si

escau, de les activitats formatives.

Entenem que els mecanismes seguits son satisfactoris d’acord amb l’estàndard. Abans de

finalitzar el primer any el doctorand ha de presentar el seu “pla de recerca”, degudament informat

i d’acord amb el/la director/a i tutor/a. La comissio acadèmica fa el seguiment i resolt la sol·licitud

en base a l’informe escrit. Si la Comissió considera que el pla es no apte, es fan propostes de

millora i es demana una nova versió començant de nou el procediment.

La supervisió del desenvolupament del treball de recerca i de les activitats de formació, per part

del programa, es fa mitjançant l’informe que el doctorand lliura a la comissió del PDGen per al

11


seguiment cada curs acadèmic, junt amb l’informe del director/a i tutor/a. En aquest informe el

doctorand ha d’incloure si ha assistit a congressos, cursos o si ha publicat algun treball o ha fet

una estada predoctoral a l’estranger.

La Comissió del PDGen promou a més activitats formatives en forma de cursos transversals

(cursos de R, cursos d’escriptura científica, cursos de comunicacio científica, etc..) i assistència

a jornades doctorals (PhD day, etc. ) entre altres. Cal dir que en tots els grups que han incorporat

doctorands es fan reunions periòdiques ja siguin setmanals (grups grans), quinzenals, mensuals

o trimestrals (grups més petits). En aquestes reunions els doctorands presenten als integrants del

grup els resultats o escolta la presentacio dels resultats d’altres i es discuteixen i es proposen

nous experiments. La formació a aquest nivell de presentació de resultats i la seva defensa és

fonamental per una bona formació dels doctorands. Malgrat això hem tingut baixes en el programa

de doctorat durant els 3 anys de mitjana d’un 4%.

Per tant la supervisió hi ha dos nivells:

1) Assolida pel propi director i tutor de la tesi. El director de la tesi fa un informe anual del

doctorand indicant el seu grau de satisfaccio. Així mateix s’estimula a l’alumne a opinar sobre el

grau de satisfaccio del director de la tesí. Quan l’alumne aporta algun matis negatiu sobre el seu

director, normalment el seu director tambe aporta dades negatives de l’alumne. Aquest fet ens

portar a contactar amb els dos i a intentar descobrir si existeix algun problema entre doctorand i

alumne. En cas de detectar-les s’intenta intervenir i arbitrar una solucio abans d’arribar a una

situació de no retorn.

2) A nivell de la comissió de doctorat. Els alumnes de primer any han de presentar el pla de

recerca, amb antecedents del tema, objectius a assolir i amb els resultats obtinguts el primer any

fins el mes de Maig-Juny. L’anàlisi dels resultats obtinguts el primer any moltes vegades ja

demostren que el pla presentat es factible. Durant els informes de seguiment anuals ja es veu si

la tesi progressa adequadament. Generalment la temàtica de la tesi no canvia però es perfila en

la mesura que avança i amb els resultats obtinguts.

Per tot l’exposat es creu que els alumnes de doctorat estan perfectament supervisats i que es

coneix en cada moment la situació en que es troba el doctorand respecte al desenvolupament de

la seva tesi doctoral i la seva formació. Els estudiants de doctorat del programa de Genètica

desenvolupen la seva tesi doctoral en centres molt diversos. Sabem que cada centre és molt actiu

en seminaris i que els directors de tesi promouen activament l’assistència dels seus doctorands

als mateixos. Així la formació dels alumnes és molt bona i no és necessari la realització de més

seminaris des del programa tenint en compte el desplaçament que comportaria als alumnes.

12


1.3 El programa recull les modificacions que s’han introduït en aquest període de seguiment.

No han hagut modificacions del programa des de la seva verificació. Com a molt esmentar les

jubilacions o defuncions de 4 investigadors que formaven doctorands dins del programa durant

aquests 3 anys.

Conclusió. L’estàndard 1 s’assoleix, segons s’ha argumentat amb les informacions recollides en

aquest punt, tot i que caldria considerar la millora d’alguns aspectes, com tenir una carpeta virtual

per millorar el seguiment dels doctorands.

ESTÀNDARD 2: PERTINÈNCIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA

La institució informa de manera adequada a tots els grups d’interès sobre les característiques

del programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en garanteixen la qualitat

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques

del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits.

L’EDUB compta amb una pàgina web que inclou tota la informacio necessària per a l’acces als

programes de doctorat, en català, castellà I anglès: http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-

edub-nova. En aquesta pàgina s’informa de manera veraç, completa i actualitzada d’informacio

sobre l’EDUB, el sistema de garantia interna de qualitat, els processos d’admissio i acces, els

requisits d’acces, la informacio de matrícula, el calendari acadèmic, els requisits dels candidats

estrangers, els preus I serveis, assegurances, el procés de realització del doctorat, els

procediments a seguir per al seguiment, procediment per al dipòsit i lectura de la tesi, els

programes d’intercanvi internacional, els ajuts internacionals I el conjunt de la normativa de

doctorat. El web ha estat renovat recentment, pel que conté la informació actualitzada.

Aquesta informacio es accessible a tots els interessats i conte els requisits d’informacio pública i

d’indicadors recollits a les taules 1.1 i 1.2 de l’apartat 3.2 de la Guia per al seguiment dels

programes oficials de doctorat d’AQU Catalunya.

El programa en aquests moments no disposa d’una pàgina de doctorat específica, si be ens

proposem crear una abans del curs 2018-19. Cal dir però que la pàgina WEB de l’escola de

doctorat té informació rellevant pel que fa a les línies ofertades, informacions de contacte i

objectius del programa. A més estem implementant aquest curs el campus virtual pels doctorands

del PDGen on tindran tota la informació necessària.

La pàgina web de l’EDUB s’ha mostrat adequada per a la informacio pública, però es considera

necessària la seva millora. En aquest sentit, l’EDUB està treballant per a una pàgina web mes

funcional i amb informació molt més detallada de cada programa de doctorat. Es preveu

implantar-se durant l’any 2018.



13


2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a

tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva

acreditació.

Tota la informacio esmentada a l’apartat anterior es accessible universalment per a tots els grups

d’interès des de l’espai web de l’EDUB. Les memòries de verificació estan disponibles a la pàgina

web de l’EDUB i els informes de seguiment, quan es generin, seran públics dins del web de

l’EDUB i dels diferents programes de doctorat. http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/inici-edub-

nova. Malauradament, no es disposa de recursos per mantenir aquesta informació actualitzada i

l’EDUB ha de millorar aquest aspecte, el que es preten fer al llarg de l’any 2018.

Els indicadors requerits en aquest apartat seran públics una vegada finalitzats els informes de

seguiments de cada programa de doctorat, aproximadament en febrer 2018. S’oferiran xifres

sobre oferta de places, estudiants de nou ingrés, amb beca, estrangers, total de matriculats i

abandonaments, nombre de tesis llegides, de tesis Cum Laude, de doctors amb menció

internacional, nombre de professors amb sexenni viu de les tesis defensades per a cada un dels

programes de doctorat en els darrers anys.

2.3. La institució publica el SGIQ en el que s’emmarca el programa de doctorat.

El SGIQ de l’Escola de Doctorat de la UB es d’acces públic al web de l’EDUB i pot consultar-se a

http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/sistema-de-garantia-de-qualitat-intern.


aquest punt.

ESTÀNDARD 3: EFICÀCIA DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT

(SGIQ)

L’EDUB (com a organització de la UB encarregat de la formació doctoral i que té

adscr its els programes de doctorat) disposa d’un sistema propi de garantia interna de

la qualitat, tot i que s’emmarca dins del SAIQU de la UB, i que està formalment establert i

implementat assegurant, de forma eficient, la qualitat i la millora contínua del programa d’acord

amb les directrius.

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de

doctorat, el seguiment i l’acreditacio.

Verificació. Tots els programes de doctorat de la UB han estat dissenyats, aprovats i verificats

seguint el SGIQ de l’Escola de Doctorat i la Guia per a l’elaboracio i la verificacio de les propostes

de programes de doctorat d’AQU.

http://www.uab.cat/web/estudiar/doctorat/tots-els-doctorats-1345664818297.html



http://www.ub.edu/escola_doctorat/ca/saiqu/sistema-de-garantia-de-qualitat-intern

14


Seguiment. Els processos de seguiment, implantats per primer cop en aquest document, s’han

dissenyat perquè puguin servir per a la reflexió interna i per detectar les millores, d’acord amb el

SGIQ de l’Escola de Doctorat i la Guia per al seguiment dels programes oficials de doctorat

d’AQU. Els informes de seguiment seran publicats en el web de l’EDUB

Acreditació. Aquest programa de doctorat s’haurà de sotmetre al procés d’acreditació. L’EDUB i

l’APQUB estan dissenyant el proces a seguir i els processos a implementar per portar-los a terme.

Valoració del programa de doctorat sobre els diferents processos. El procés es valora

positivament ja que ha permès el disseny i l’aprovacio del programa de doctorat sense cap

anomalia, aconseguint la verificacio favorable del mateix. El programa valora positivament el

procés de seguiment perquè ha permès l’anàlisi i la revisio de la implantacio, desenvolupament i

resultats del mateix, i tambe possibilita la deteccio d’aspectes a millorar i la introduccio de millores.

De totes maneres, en acabar el primer seguiment de programes de doctorat es procedirà a

l’avaluacio del procés i a adoptar les mesures necessàries per millorar-lo.

3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informacio i dels resultats rellevants per a

la gestio eficient del programa de doctorat.

El SGIQ de l’EDUB contempla de forma centralitzada indicadors d’acces, matrícula, professorat,

resultats, necessaris per al seguiment i la futura acreditació dels programes. Es recullen els

indicadors indicats a la taula 1.2 de l’apartat 3.2 de la Guia per al seguiment del programes

oficials de doctorat d’AQU. El SGIQ garanteix la recollida de la informació mitjançant els

diferents processos.

Els indicadors són accessibles per a tots els interessats i es faran públics una vegada elaborat

els informes de seguiment (febrer 2018).

En relació a la recollida de la satisfacció dels diferents grups d’interès, actualment estem en el

proces d’elaboracio de les diferents enquestes i que estaran disponibles per a l’acreditacio dels

programes de doctorat.

El SIGQ preveu, que pel que fa als doctorands, que es realitzaran dues enquestes, una de forma

anual en s’inclouria en l’informe de seguiment i una segona coincidint amb el dipòsit de la tesi

doctoral. Tanmateix, aquests aspectes encara no s’han pogut portar a terme i es preveu

implantar-los al llarg del curs 2017/18 i 2018/19.

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per a analitzar‐ ne l’adequacio i, si escau,

es proposa un pla de millora per optimitzar‐ lo.

El SGIQ de l’Escola de Doctorat es va dissenyar en el moment de la implantació dels diferents

programes de doctorat, però tanmateix s’hauran de fer accions específiques per procedir a la

revisió del mateix per optimitzar-lo. Al llarg del curs 2017/18 es crearà una comissió per adequar-

http://www.aqu.cat/doc/doc_41207915_1.pdf



15


lo a l’experiència desenvolupada al llarg d’aquests anys. Abans del juny 2018, s’elaborarà un

primer informe de revisió dels diferents processos implantats del SGIQ


aquest punt, però caldria considerar la millora d’alguns aspectes, especialment pel que fa

referència als processos de recollida d’informacio a traves d’enquestes d’opinio.

ESTÀNDARD 4: ADEQUACIÓ DEL PROFESSORAT

El professorat és suficient i adequat, d’acord amb les característiques del programa de doctorat, l’àmbit científic i el nombre de doctorands

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada.

El professorat del PDGen es pot considerar de qualitat excel·lent en relació als requeriments

demanats. Tant el professors que formen part de la plantilla de la nostra universitat com aquells

que s’impliquen com directors de tesi sent externs a la institucio demostren tenir capacitat provada

per dur a terme aquesta tasca. Aquesta qualitat està disponible en les dades que poden trobar-

se al web de l’EDUB. Com es pot veure, més del 95% dels directors/es del programa que estan

en condicions de tenir un sexenni viu el tenen. Per a fer el còmput no s’han tingut en compte els

professors emèrits. Els directors/es que no tenen sexenni viu han de demostrar que tenen

capacitat investigadora per poder dirigir tesis doctorals. Aquesta valoracio es fa demanant que

aportin els articles que hagin publicat en revistes amb factor d’impacte en els darrers anys, i també

a traves del sistema de PDA (Pla de de dedicació Acadèmica) de la Universitat de Barcelona que

qualifica anualment el sistema d’inputs i outputs de recerca de tot el professorat i els qualifica

segons les seves aportacions en A, B, C i D.

Els cos de professorat titular, catedràtic i agregat representa aproximadament el 40% dels

directors/es del doctorat. La resta son investigadors adscrits a centres de recerca com l’IRB,

IDIBELL, IDIBAPS, IBE, CRAG, IBMB-CSIC, ICO, IMIM, IMPPC entre altres, on tenen figures

d’investigador. Es demana que aportin informacio sobre les activitats de recerca que

desenvolupen en aquell moment i articles publicats. Amb aquests factors la coordinacio del

programa autoritza que els directors formin part dels recursos humans del programa de doctorat.

La majoria del professorat del programa participa en projectes de recerca competitius. Durant el

període 2014-2017 hi ha hagut un total de 127 projectes competitius i 34 contractes vius en relació

al programa. Pel que fa a grups de recerca consolidats (SGR) en els que participen els professors

que consten en el programa PDGen, hi ha 8 grups vinculats al programa segons la convocatòria

SGR 2014: (2014-SGR-290 “Evolució i desenvolupament (EVO-DEVO)”, 2014-SGR-336 “Grup

de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques”, 2014-SGR-348 “Grup d’estrès biòtic i abiòtic”,

2014-SGR-348 “Grup d’estrès biòtic i abiòtic”, 2014-SGR-687 “Biologia i Genètica del

Desenvolupament”, 2014-SGR-932 “Genètica Molecular Humana”, 2014-SGR-1055 “Genètica

16


Molecular Evolutiva”, “Grup de Recerca en Sistemàtica i Evolució Biològica (ZOOSYSEVO)”). Així

mateix durant el període 2014-2017 el professorat que participa en el programa PDGen ha

publicat més de 500 articles, ha presentat més de 400 comunicacions a congressos i ha dirigit 30

tesis doctorals de les quals més del 90% han obtingut la puntuació màxima. Així tant el nombre

de projectes com d’articles publicats i difusio dels resultats en congressos pels membres del

programa assegura una bona formació pels doctorands.

Es difícil aconseguir informació de tots els projectes de recerca en que participen els directors

externs i la valoracio de la qualitat rau en el nombre d’articles publicats en revistes amb SCI

obtinguts a partir del número ORCID dels investigadors segons ISI Web of Knowledge. Així durant

el període 2014-2017 el nombre d’articles en revistes amb SCI publicats pels directors del

programa PDGen adscrits a centres de recerca ha estat de més de 500 articles el que acredita la

capacitat investigadora dels mateixos. No es disposa del nombre de projectes en els que

participen aquests investigadors ni als grups de recerca consolidats als quals pertanyen. Seria

necessari establir mecanismes per tal de poder obtenir aquesta informació.

Remarcar així mateix, que nombrosos professors del programa estan vinculats a Instituts de

Recerca de la UB, concretament al de Biomedicina i al de Biodiversitat, entre d’altres. Aquests

instituts tenen una forta trajectòria de recerca i han està avaluats positivament per l’AGAUR.

Dels professors 3 han tingut ajuts per incentivar i consolidar la recerca d'excel·lència (ICREA-

Acadèmia)

A més, val la pena remarcar que entre membres del programa de doctorat hi ha investigadors de

vàlua, destacant entre altres:

- Dr. Julio Rozas i Dr. Jordi Garcia que van tenir durant el període 2014-2017 ajuts per incentivar

i consolidar la recerca d'excel·lència (ICREA-Acadèmia).

- Dra. Montserrat Corominas que té en la actualitat ajut per incentivar i consolidar la recerca

d'excel·lència (ICREA-Acadèmia) i és la presidenta de la Societat Catalana de Biologia.

- Dr. Daniel Grinberg i Dr. Bru Cormand que han publicat més de 150 articles en revistes amb

SCI.

-Dr. Pere Martínez investigador ICREA.

-Dra. Marta Morey investigadora Ramón y Cajal.

- Dr. Iñaki Ruiz Trillo que ha gaudit durant aquest període finançament de l’European Research

Council.

- Dra. Montserrat Aguadé que ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la

Promoció de la Recerca Universitària, i el Premi Nacional de Genètica.

17


- Dr. Jaume Baguñà que té la medalla Narcis Monturiol al mèrit Cièntific i Tecnològic.

Cal fer notar que no s’han produït modificacions substancials respecte a les previsions del proces

de verificació. Els petits canvis es deuen a la jubilació i defunció de part del professorat acreditat

i a la no incorporació de nou professorat acreditat per la política de no reposició del professorat.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions.

El professorat és clarament suficient i qualificat per a la direcció de les 20 places ofertes

anualment, superant les ràtios que el Reial Decret marca com a mínim. Els professors demostren

gran interès en dirigir tesis doctorals d’estudiants, principalment, amb beques. La situacio actual

és que, de fet, hi ha més professors disposats a dirigir tesis doctorals que estudiants en condicions

de poder fer els estudis, en gran part degut a les escasses beques doctorals. Alguns grups tenen

capacitat de fer contractes a partir d’ajuts per a la recerca que rep el director/a de tesi.

4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de

tesis.

El PDGen no promou accions per fomentar la direccio de tesis perquè el nombre de directors es

suficient per cobrir la demanda dels alumnes de nou ingrés.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en les comissions

de seguiment i tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del programa.

Respecte a les comissions de seguiment el programa no preveu la participacio d’investigadors

estrangers per dos motius, 1) que els membres de la comissió de seguiment són altament

qualificat per assolir aquesta tasca i 2) donada la limitació pressupostaria del programa que

prioritza la imparticio de cursos per part d’experts en temes transversals a totes les línies.

Els tribunals de les tesis acostumen a ser de tres membres, dels quals dos han de ser externs al

programa. És habitual que un dels membres del tribunal sigui d’una universitat o centre de recerca

estranger. Cal notar que el pressupost disponible (un màxim de 600 euros, tot i que en alguns

casos el grup de recerca o departament complementa el pressupost) per a finançar el viatge i

l’allotjament dels membres del tribunal no permet finançar mes d’un membre que moltes vegades

ve d’una altra universitat espanyola. En el cas de tesis amb menció internacional, el pressupost

disponible és superior (fins a 900 euros) i és més habitual comptar amb un i excepcionalment dos

investigadors estrangers al tribunal. Tot i les dificultats econòmiques i administratives per

aconseguir la participació de professorat estrangers, es veu necessari fomentar-ne la seva

participacio. Des de l’EDUB i des de la coordinacio del programa es continuarà ajudant als

doctorand que vulguin tenir professorat estranger en relació als aspectes administratius i

econòmics.

18



aquest punt, i sempre que els diners ho permetin es treballarà per fomentar la participació de

membres del tribunal procedents de l’estranger.

ESTÀNDARD 5: EFICÀCIA DELS SISTEMES DE SUPORT A L’APRENENTATGE

Els recursos materials i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats previstes en

el programa de doctorat i per a la formació del doctorand són suficients i adequats al nombre de

doctorands i a les característiques del programa.

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a

les característiques del programa de doctorat.

La Universitat de Barcelona posa a disposició dels programes de doctorat, pel desenvolupament

de les seves activitats, tots els recursos materials dels quals disposa com biblioteques, aules

d’informàtica, sales d’estudi, laboratoris, els centres tecnològics, així com els serveis d’atencio a

l’estudiant. El fons documental i accessible online en l’àmbit del programa de doctorat es adequat,

especialment pel que fa a l’acces a les publicacions i revistes científiques.

Els recursos materials en quan a instal·lacions (espais per a la ubicació i treball dels doctorands,

laboratoris, aules d’informàtica, biblioteques, etc.) són adequats respecte als doctorands. Els

doctorands desenvolupen la seva investigacio als espais dels grups de recerca de la secció de

“Genètica Biomèdica, Evolucio i Desenvolupament” del departament de “Genètica, Microbiologia

i Estadística”, de la Facultat de Biologia així com en grups de recerca externs adscrits a centres

de recerca com l’IRB, IDIBELL, IDIBAPS, IBE, CRAG, IBMB-CSIC, ICO, IMIM, IMPPC entre

d’altres que tenen els recursos materials que necessiten per portar a terme la seva tesi doctoral.

No es disposen d’enquestes específiques respecte al doctorat pel que fa a aquestes instal·lacions

i recursos, però sí es disposen enquestes respecte al conjunt d’alumnes de la Facultat. En aquest

sentit, les enquestes són favorables i mostren que els recursos són adequats.

5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands suporten adequadament el procés d’aprenentatge

i faciliten la incorporació al mercat laboral.

La UB disposa de serveis d’acollida i d’altres prestacions logístiques (habitatge, assessorament

sobre qüestions legals respecte de la residència, etc.), d’orientacio acadèmica (beques,

mobilitat, projectes, etc.) i d’orientacio professional i inserció laboral. Aquesta informació es

facilita des de la coordinació des de la Facultat i des del SAE (Servei d’Acollida a Estudiants).

Els doctorands reben des del PDGen i des de l’EDUB informacio sobre els serveis de la UB dels

que poden gaudir com estudiants. La pàgina web de la universitat tambe disposen d’enllaços per

obtenir informacio sobre acollida i orientacio acadèmica. Cal recordar que molts estudiants

19


realitzen el doctorat sota la direccio d’investigadors d’altres centres i en aquest cas es el propi

grup de recerca on s’integra el que els hi dona la informacio i el suport adequat per a la correcta

realització de la tesi doctoral.


aquest punt.

ESTÀNDARD 6: QUALITAT DELS RESULTATS

Les tesis doctorals, les activitats formatives i l’avaluacio són coherents amb el perfil de formació. Els resultats quantitatius dels indicadors acadèmics i d’insercio laboral són adequats

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents amb

el perfil formatiu pretès

El doctorand presenta un projecte de tesi doctoral en el moment de l’admissio, i la coordinacio del

programa el valora, comprovant l’adequacio al PDGen i a la línia d’investigacio en la que es vol

inscriure.

En la comissio de seguiment que avalua anualment el ritme de desenvolupament de la tesi

doctoral es valora especialment que la recerca de l’estudiant avanci i compleixi el cronograma

que s’havia marcat en el moment de presentacio del pla de recerca. Sempre es te en compte que

poden haver-hi variacions que van apareixent a mida que investiguen per a la tesi doctoral, i que

poden implicar una modificacio del pla de recerca i del projecte de tesi doctoral. Les activitats de

formació més habituals són les següents

1. Formació específica per a la tesi doctoral, proporcionada generalment pel grup de recerca

d’acollida.

2. Formació transversal, de competències relacionades amb la presentació de publicacions,

cursos, etc.

3. Assistència i participació en seminaris, congressos, etc.

L’avaluacio del desenvolupament, com a investigador, de l’estudiant la fa el director mitjançant

l’informe anual, així com la Comissio del PDGen, en el moment de presentació del pla de recerca

i, finalment, de la tesi doctoral. El sistema d’avaluacio es considera adequat per als objectius

d’aprenentatge del programa. El PDGen ha implementat recentment un campus virtual amb

l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’informacio amb els estudiants.

L’EDUB pensa implantar properament un sistema de formacio transversal a traves d’unes

càpsules formatives que permetran millorar la formació transversal.

20


6.2. El valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del

programa de doctorat.

Dedicació. La proporció de doctorands a temps complet és de mitjana de més del 95% i a temps

parcial del 4 %. Aquests valors es consideren adequats ja que la realització de tesis amb un

component molt rellevant de recerca és molt difícil realitzar-la a temps parcial.

Taxa d’abandonament. La taxa d’abandonament del programa és reduïda (de menys del 5% de

mitjana), demostrant l’interès dels nostres estudiants en poder portar a terme la seva tesi doctoral

malgrat les dificultats que es puguin trobar durant el procés. La normativa actual demana un major

compromís en exigir que la tesi doctoral s’acabi en un període de temps establert, tot i tenim en

compte que es pot demanar alguna prorroga.

Qualitat de les tesis. La qualitat de les tesis doctorals defensades en el PDGen es molt alta.

Pocs alumnes del programa actual han defensat la tesi donat el curt període d’implantacio. El

100% de les tesis defensades han obtingut la menció cum laude. Aquesta xifra es valora de forma

satisfactòria encara que sols han estat dues. Si considerem el programa anterior dels 23 alumnes

que van presentar la tesi el curs 2016-17 el 83% van tenir cum laude, xifra que es valora de forma

molt satisfactòria i demostra que no tots els estudiants reben la màxima qualificació sinó tant sols

els que ho mereixen.

Menció internacional. El 13% de les tesis presentades en el programa antic durant el curs 2016-

17 van obtenir la menció internacional. Aquesta xifra es considera dins la normalitat d’acord amb

les expectatives del programa. Des de l’EDUB i el programa de doctorat es pensa promocionar

la menció internacional, donat el seu interès per als doctorands tot i que les restriccions

pressupostaries i la manca d’ajudes per sortir a l’estranger son una de les limitacions.

Estades recerca. No es té el percentatge dels doctorands que han realitzat estades de recerca.

S’hauria d’implementar en una carpeta virtual per a cada alumne. El PDGen ha implementat

recentment un campus virtual amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació amb els

estudiants.

Nivell de les tesis. Les tesis del programes generen en general publicacions d’una gran qualitat.

Tanmateix, donats els pocs anys transcorregut des la implantació del programa, tenim pocs

indicadors sobre les publicacions. El 99% de les tesis presentades tenen publicacions derivades.

El programa està treballant en la recollida de dades sobre les publicacions generades després de

la tesi. Presentem aquí com exemple els articles publicats derivats de 8 tesis llegides durant el

període.

Cèlia Sintas Vives

15/7/15

• Vila-Pueyo, M.; Gené, G.G.;Flotats-Bastardes, M.; Elorza, X.;

Sintas, C.; Valverde, M.A.; Cormand, B.; Fernández-Fernández, J.M.;

Macaya, A. 2014 A loss-of-function CACNA1A mutation causing benign

paroxysmal torticollis of infancy. European Journal Of Paediatric

Neurology. 18:430 – 433 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 2.301

21


• Sintas, C.; Fernández-Morales, J.; Vila-Pueyo, M.; Narberhaus, B.;

Pozo-Rosich, P.; Macaya, A.; Cormand, B. 2015. Replication study of

previous migraine GWAS findings in a Spanish simple. Cephalalgia 35:776

– 782 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 6.052

• Louter, M.; Fernandez-Morales, J.; De Vries, B.; Winsvold, B.;

Anttila, V.; Fernandez-Cadenas, I.; Vila-Pueyo, M.; Sintas, C.; Van Duijn,

C.; Cormand, B.; Alvarez-Sabin, J.; Montaner, J.; Ferrari, M.; Van den

Maagdenberg, A.; Palotie, A.; Zwart, J.; Macaya, A.; Terwindt, G.; Pozo-

Rosich, P. 2015. Candidate-gene association study searching for genetic

factors involved in migraine chronification. Cephalalgia 35:500 – 507 Índice

de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 6.052

• Vila-Pueyo, M.; Pons, R.; Raspall-Chaure, M.; Marcé-Grau, A.;

Carreño, O.; Sintas, C.; Cormand, B.; Pineda-Marfà, M.; Macaya, A. 2014.

Clinical and genetic analysis in alternating hemiplegia of childhood: Ten

new patients from Southern Europe. Journal of the Neurological Sciences

344:37 – 42 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 2.474

• Gormley P; Anttila V; Winsvold BS; Palta P; Esko T; Pers TH; Farh

KH; Cuenca-Leon E; Muona M; Furlotte NA; Kurth T; Ingason A;

McMahon G; Ligthart L; Terwindt GM; Kallela M; Freilinger TM; Ran C;

Gordon SG; Stam AH; Steinberg S; Borck G; Koiranen M; Quaye L; Adams

HH; Lehtimäki T; Sarin AP; Wedenoja J; Hinds DA; Buring JE; Schürks M;

Ridker PM; Hrafnsdottir MG; Stefansson H; Ring SM; Hottenga JJ; Penninx

BW; Färkkilä M; Artto V; Kaunisto M; Vepsäläinen S; Malik R; Heath AC;

Madden PA; Martin NG; Montgomery GW; Kurki MI; Kals M; Mägi R;

Pärn K; Hämäläinen E; Huang H; Byrnes AE; Franke L; Huang J;

Stergiakouli E; Lee PH; Sandor C; Webber C; Cader Z; Muller-Myhsok B;

Schreiber S; Meitinger T; Eriksson JG; Salomaa V; Heikkilä K; Loehrer E;

Uitterlinden AG; Hofman A; van Duijn CM; Cherkas L; Pedersen LM;

Stubhaug A; Nielsen CS; Männikkö M; Mihailov E; Milani L; Göbel H;

Esserlind AL; Christensen AF; Hansen TF; Werge T; International Headache

Genetics Consortium; Kaprio J; Aromaa AJ; Raitakari O; Ikram MA;

Spector T; Järvelin MR; Metspalu A; Kubisch C; Strachan DP; Ferrari MD;

Belin AC; Dichgans M; Wessman M; van den Maagdenberg AM; Zwart JA;

Boomsma DI; Smith GD; Stefansson K; Eriksson N; Daly MJ; Neale BM;

Olesen J; Chasman DI; Nyholt DR; Palotie A; Anttila V; Artto V; Belin AC;

Boomsma DI; Børte S; Chasman DI; Cherkas L; Christensen AF; Cormand

B; Cuenca-Leon E; Smith GD; Dichgans M; van Duijn C; Eising E; Esko T;

Esserlind AL; Ferrari M; Frants RR; Freilinger TM; Furlotte NA; Gormley

P; Griffiths L; Hamalainen E; Hansen TF; Hiekkala M; Ikram MA; Ingason

A; Järvelin MR; Kajanne R; Kallela M; Kaprio J; Kaunisto M; Kubisch C;

Kurki M; Kurth T; Launer L; Lehtimaki T; Lessel D; Ligthart L; Litterman

N; van den Maagdenberg AM; Macaya A; Malik R; Mangino M; McMahon

G; Muller-Myhsok B; Neale BM; Northover C; Nyholt DR; Olesen J; Palotie

A; Palta P; Pedersen LM; Pedersen N; Posthuma D; Pozo-Rosich P;

Pressman A; Quaye L; Raitakari O; Schürks M; Sintas C; Stefansson K;

Stefansson H; Steinberg S; Strachan D; Terwindt GM; Vila-Pueyo M;

Wessman M; Winsvold BS; Wrenthal W; Zhao H; Zwart JA. 2016 Meta-

analysis of 375,000 individuals identifies 38 susceptibility loci for migraine.

Nature Genetics 48:856 – 866 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 27.959

22


• Sintas, C.; Fernàndez-Castillo, N.; Vila-Pueyo, M.; Pozo-Rosich, P.;

Macaya, A.; Cormand, B. 2016. Transcriptomic changes in rat cortex and

brainstem after cortical spreading depression with or without pre-treatment

with migraine prophylactic drugs. Journal of Pain 18:366 – 375 Índice de

impacto (SCI/SSCI/AHCI): 4.519

• Sintas, C.; Carreño, O.; Fernàndez-Castillo, N.; Corominas, R.; Vila-

Pueyo, M.; Toma, C.; Cuenca-León, E.; Barroeta, I.; Roig, C.; Volpini, V.;

Macaya, A; Cormand, B. 2017. Mutation spectrum in the CACNA1A gene

in 49 patients with episodic ataxia. Scientific Reports 7:2514 Índice de

impacto (SCI/SSCI/AHCI): 4.259;

Bàrbara Torrico Avilés

17/7/15

• Toma, C.; Torrico, B.; Hervás, A.; Valdés-Mas, R.; Tristán-

Noguero, A.; Padillo, V.; Maristany, M.; Salgado, M.; Arenas, C.; Puente,

X.S.; Bayés, M.; Cormand, B. 2014. Exome sequencing in multiplex autism

families suggests a major role for heterozygous truncating mutations.

Molecular Psychiatry 19: 784-790. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI):

14.496

• Torrico, B.; Fernàndez-Castillo, N.; Hervás, A.; Milà, M.; Salgado,

M.; Rueda, I.; Buitelaar, J.K.; Rommelse, N.; Oerlemans, A.M.; Bralten, J.;

Freitag, C.M.; Reif, A.; Battaglia, A.; Mazzone, L.; Maestrini, E.; Cormand,

B.; Toma, C. 2015 Contribution of common and rare variants of the PTCHD1

gene to autism spectrum disorders and intellectual disability. European

Journal of Human Genetics 23: 1694-1701. Índice de impacto

(SCI/SSCI/AHCI): 4.58

• Toma, C.; Torrico, B.; Hervás, A.; Salgado, M.; Rueda, I.; Valdés-

Mas, R.; Buitelaar, J.K.; Rommelse, N.; Franke, B.; Freitag, C.; Reif, A.;

Pérez-Jurado, L.A.; Battaglia, A.; Mazzone, L.; Bacchelli, E.; Puente, X.S.;

Cormand, B. 2015 Common and rare variants of microRNA genes in autism

spectrum disorders. World Journal of Biological Psychiatry Índice de


• Torrico, B.; Chiocchetti, A.; Bacchelli, E.; Trabetti, E.; Hervás, A.;

Franke, B.; Buitelaar, J.K.; Rommelse, N.; Yousaf, A.; Duketis, E.; Freitag,

C.M.; Caballero-Andaluz, R.; Martínez-Mir, A.; Scholl, F.G.; Ribasés, M.;

Battaglia, A.; Malerba, G.; Delorme, R.; Benabou, M.; Maestrini, E.;

Bourgeron, T.; Cormand, B.; Toma, C. 2017 Lack of replication of previous

autism spectrum disorder GWAS hits in European populations. Autism

Research 10: 202 – 211 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 3.765

• Cabana-Domínguez, J.; Roncero, C.; Grau-López, L.; Rodríguez-

Cintas, L.; Barral, C.; Abad A.C.; Erikson, G.; Wineinger, N.E.; Torrico, B.;

Arenas,C.; Casas, M.; Ribasés, M.; Cormand, B.; Fernàndez-Castillo, N.

2016 A Highly Polymorphic Copy Number Variant in the NSF Gene is

Associated with Cocaine Dependence. Scientific Reports 6: 31033 Índice de


Sara Barberán Martín

7/10/16

• Barberán, S.; Fraguas, S.; Cebrià, F. 2016 The EGFR signalling

pathway controls gut progenitor differentiation during planarian

regeneration and homeostasis. Development 143:2089 – 2102 Índice de


• Barberán, S.; Martín-Durán, J.M.; Cebrià, F. 2016. The evolution of

the EGFR pathway in Metazoa and its diversification in the planarian

Schmidtea mediterránea. Scientific Reports 6:28071 Índice de impacto


23


• Fraguas, S.; Barberán, S.; Iglesias, M.; Rodríguez-Esteban, G.;

Cebrià, F. 2014. egr-4, a target of EGFR signaling, is required for the

formation of the brian primordial and head regeneration in planarians

Development 141:1835 – 1847 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 6.462

Isaac Canals Montferrer

23/1/15

• Matos, L.; Canals, I.; Dridi, L.; Choi, Y.; Prata, M.J.; Jordan, P.;

Desviat, L.R.; Pérez, B.; Pshezhetsky, A.; Grinberg, D.; Alves, S.; Vilageliu,

L. 2014. Therapeutic strategies based on modified U1 snRNAs and

chaperones for Sanfilippo C splicing mutations. Orphanet Journal of Rare

Diseases 9. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 3.358

• Canals, I.; Benetó, N.; Cozar, M.;, Vilageliu, L.; Grinberg, D. 2015

EXTL2 and EXTL3 inhibition with siRNAs as a promising substrate

reduction therapy for Sanfilippo C síndrome. Scientific Reports 5:13654

Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 5.228

• Canals, I.; Soriano, J.; Orlandi, J.G.; Torrent, R.; Richaud-Patin, Y.;

Jiménez-Delgado, S.; Merlin, S.; Follenzi, A.; Consiglio, A.; Vilageliu. L.;

Grinberg, D.; Raya, A. 2015. Activity and high-order effective connectivity

alterations in Sanfilippo C patient-specific neuronal networks. Stem Cell

Reports 5: 546 – 557 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 7.023

Marta Gómez-Grau

18/12/15

• Gómez-Grau, Marta; Albaigès, Júlia; Casas, Josefina; Auladell,

Carme; Dierssen, Mara; Vilageliu, Lluïsa; Grinberg, Daniel. 2017. New

murine Niemann-Pick type C models bearing a pseudoexongenerating

mutation recapitulate the main neurobehavioural and molecular features of

the disease. Scientific Reports 7:41931. Índice de impacto


• Gómez-Grau, M.; Garrido, E.; Cozar, M.; Rodriguez-Sureda, V.;

Domínguez, C.; Arenas, C.; Gatti, R.A.; Cormand, B.; Grinberg, D.;

Vilageliu, L. 2015. Evaluation of aminoglycoside and non-aminoglycoside

compounds for stop-codon readthrough therapy in four lysosomal storage

diseases. PLoS One 10:e0135873 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI):

3.057

• Stauffert, F.; Serra-Vinardell, J.; Gomez-Grau, M.; Michelakakis,

H.; Mavridou, I.; Grinberg, D.; Vilageliu, L.; Casas, J.; Bodlenner, A.;

Delgado, A.; Compain, P. 2017. Stereodivergent synthesis of right- and left-

handed iminoxylitol heterodimers and monomers. Study of their impact on

β-glucocerebrosidase activity. Organic & Biomolecular Chemistry 15:3681

– 3705. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 3.564

Juan Manuel Calvo

Martín

21/7/17

• Calvo-Martín, J.M.; Papaceit, M.; Segarra, C. 2017 Sex combs

reduced (Scr) regulatory region of Drosophila revisited. Molecular Genetics

and Genomics 292:773 – 787. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 2.979

• Calvo-Martín, J.M.; Papaceit, M.; Segarra, C. 2017 Molecular

population genetics of the Polycomb genes in Drosophila subobscura. PLoS

One 12:9 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 4.411

• Calvo-Martín, J.M.; Librado, P.; Aguadé, M.; Papaceit, M; Segarra,

C. 2016 Adaptive selection and coevolution at the proteins of the Polycomb

repressive complexes in Drosophila. Heredity 116:213 – 223 Índice de


• Calvo-Martín, J.M.; Papaceit, M; Segarra, C. 2017 Evidence of

neofunctionalization after the duplication of the highly conserved Polycomb

group gene Caf1-55 in the obscura group of Drosophila. Scientific Reports

24


740536. Scientific Reports 6: 31033 Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI):

4.259

Elena Perea Atienza

2017

• Perea-Atienza, E.; Gavilán, B.; Chiodin, M.; Abril, J.F.; Hoff, K.J.;

Poustka, A.J; Martinez, P. 2015. The nervous system of Xenacoelomorpha:

a genomic perspective. Journal of Experimental Biology 218:618 – 628.


• Gavilán, B.; Perea-Atienza, E.; Martinez, P. 2016.

Xenacoelomorpha: a case of independent nervous system centralization?

Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences

371:1685. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 5.846

• Martinez, P.; Perea-Atienza, E.; Gavilán, B.; Fernández, C.;

Sprecher, S. 2017. The study of xenacoelomorph Nervous Systems.

Molecular and morphological perspectives. Invertebrate Zoology 14:32 – 44.


Xavier Grau-Bové

7/7/17

• Albert Rafels-Ybern, Adrian Gabriel Torres, Xavier Grau-Bove,

Iñaki Ruiz-Trillo & Lluís Ribas de Pouplana. (2017) Codon adaptation to

tRNAs with Inosine modification at position 34 is widespread among

Eukaryotes and present in two Bacterial phyla. RNA Biology. Índice de


• David López-Escardó, Xavier Grau-Bové, Amy Gillaumet-Adkins,

Marta Gut, Michael E. Sieracki & Iñaki Ruiz-Trillo (2017). Evaluation of

single-cell genomics to address evolutionary questions using three SAGs of

the choanoflagellate Monosiga brevicollis. Scientific Reports 7.

doi:10.1038/s41598-017-11466-9. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI):

4.259

• Xavier Grau-Bové, Guifré Torruella, Stuart Donachie, Hiroshi Suga,

Guy Leonard, Thomas A. Richards & Iñaki Ruiz-Trillo. (2017) Dynamics of

genomic innovation in the unicellular ancestry of animals. eLife

2017;6:e26036. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 7.725

• Mariona Esquerdo, Xavier Grau-Bové, Alejandro Garanto, Vasileios

Toulis, Sílvia Garcia-Monclús, Erica Millo, Mª José López-Iniesta, Víctor

Abad-Morales, Iñaki Ruiz-Trillo, Gemma Marfany. (2016) Expression atlas

of the deubiquitinating enzymes in the adult mouse retina, their evolutionary

diversification and phenotypic roles. Plos One 11(3): e0150364. Índice de


• Guifré Torruella, Alex de Mendoza, Xavier Grau-Bové, Meritxell

Antó, Mark A. Chaplin, Javier del Campo, Laura Eme, Gregorio Pérez-

Cordón, Christopher M. Whipps, Krista M. Nichols, Richard Paley, Andrew

J. Roger, Ariadna Sitjà-Bobadilla, Stuart Donachie, and Iñaki Ruiz-Trillo.

(2015) Phylogenomics reveals convergent evolution of lifestyles in close

relatives of animals and fungi.Current Biology 25(18):2404-10. Índice de


• Xavier Grau-Bové, Iñaki Ruiz-Trillo, & Francisco Rodriguez-

Pascual. (2015) Origin and evolution of lysyl oxidases. Scientific Reports, 5,

10568. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 4.259

• Xavier Grau-Bové, Arnau Sebé-Pedrós & Iñaki Ruiz-Trillo. (2014)

The eukaryotic ancestor had a complex ubiquitin signalling system of

archaeal origin. Molecular Biology and Evolution 32 (3): 726-739. Índice de


25


• Arnau Sebé-Pedrós, Xavier Grau-Bové, Thomas A. Richards &

Iñaki Ruiz-Trillo. (2014) Evolution and classification of myosins, a

paneukaryotic whole genome approach. Genome Biology and Evolution

6(2):290-305. Índice de impacto (SCI/SSCI/AHCI): 4.67

• Xavier Grau-Bové, Arnau Sebé-Pedrós & Iñaki Ruiz-Trillo. (2013)

A genomic survey of HECT ubiquitin ligases in eukaryotes reveals

independent expansions of the HECT system in several lineages. Genome

Biology and Evolution 5(5):833-47. doi: 10.1093/gbe/evt052. Índice de


6.3. Els valors dels indicadors d’insercio laboral són adequats per a les característiques

del programa de doctorat.

No es disposen d’enquestes específiques per al programa de doctorat quant a la insercio

professional, i a més en aquest primer seguiment la majoria dels doctorands no han acabat encara

la . No obstant això, els resultats de les enquestes i els informes fets per AQU es consideren part

de l’avaluacio institucional dels estudis de doctorat, així com una eina que permet analitzar i

conèixer la taxa d’ocupacio dels doctorands per àmbits de la seva tesi doctoral.

Així doncs, podem considerar que l’enquesta d’Insercio Laboral realitzada al 2017 per l’AQU

Catalunya, mostra que els alumnes de la branca de Ciències Experimentals son el 18% dels

doctors. A més a més el 63% en la feina fan funcions pròpies del doctor, i un 40% treballen en

una empresa o altra institució. La taxa d’ocupacio dels doctors és del 93,5% que es pot considerar

com a molt satisfactòria.


aquest punt

26


4. PROPOSTES DE MILLORA

Núm. Diagnòstic Objectius Accions proposades Prioritat Responsable Termini Indicadors Modificació

memòria

Estandard 2. Pertinencia de la informacio publica 1 Absència de pàgina

web específica del

programa

Creacio d’una

pàgina web

específica del

programa

Creacio d’una pàgina web específica

del programa que inclogui tota la

informació que manca

EDUB

Comissió

Acadèmica del

programa

Coordinador/a

Curs 2018/19

com a màxim

Publicació

pàgina web

No

Estandard 3. Eficacia del sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ) 2 Completar

implantació del SGIQ

Implantació del

SGIQ

Revisió dels processos del SGIQ.

Redactar i implantar els aspectes

pendents. Revisió del sistema de

seguiment.

Alta EDUB

APQUB

Abans de juliol

2018

Acta aprovació i

publicació al

wbe

No

3 Completar

implantació

Implantació del

proces d’acreditacio

Redactar i implantar el procediment a

seguir per l’acreditacio

Alta EDUB

APQUB

Abans del

setembre 2018

Elaboració del

procés i acta

aprovació

No

4 Manca d’indicadors

satisfacció dels

doctorands/es i

directors/es

Implantacio d’un

sistema

d’enquestes

Implantacio d’enquestes (doctorands i

directors de tesi)

Alta EDUB

APQUB

Abans del juny

2018

Elaboració del

procediment i

enquestes

realitzades

No

Estandard 6. Qualitat dels resultats 5 Formació transversal

poc estructurada

Crear un pla de

formació transversal

Implementació de formació

transversal a través de càpsules

formatives per a l’assoliment de

competències transversals

Mitjana EDUB A partir de

febrer 2018

Curs 2018/19

Pla de formació

aprovat i

implantat

No

6 Menció internacional

baixa o poques

estades de recerca

Estimular la

realitzacio d’estades

de recerca i la

Establiment de mesures i dotació de

mitjans per fer possible més estades

Mitjana

Baixa

Comissió

Acadèmica del

programa

A partir de

febrer 2018

Curs 2018/19

Mesures

aprovades per

la Comissió

Acadèmica

No

27


menció

internacional

de recerca i tesis amb menció

internacional

Establiment de programa Erasmus+

per doctorands

EDUB

7 Poc seguiment de les

tesis presentades

Millorar els

mecanismes de

seguiment de les

tesis realitzades

Millorar els mecanismes de

seguiment de les publicacions

derivades de les tesis realitzades i

dels premis obtinguts

Mitjana

Baixa

Comissió

Acadèmica del

programa

EDUB

A partir de

febrer 2018

Curs 2018/19

Mesures

aprovades per

la Comissió

Acadèmica

No

8 Absència de

programari

d’admissio i acces

Establiment d’un

programari

d’admissio i acces

Millorar els processos administratius i

l’acces i admissio

Alta EDUB Juny 2018 Programari en

funcionament

No

9 Dificultat de

seguiment de les

activitats formatives

Creacio d’una

carpeta virtual

Implementacio d’una Carpeta Virtual

(DAD) que permetria una anàlisi de

les activitats fetes pels doctorands de

cada programa

Baixa EDUB Curs 2018/19 Carpeta Virtual

creada

No

informe de seguiment programa de doctorat en genèticacom es pot veure a la taula la majoria...

Documents