Exposicions Bibliogrfiques Biblioteca de Cincies SocialsServei de Biblioteques de la UAB

presenta:

Joan Sard i Dexeus : un economista excepcional

setembre-novembre 2010

Joan Sard i Dexeus(1910 1995)

en el centenari del seu naixement

La figura de Joan Sard Dexeus t una singularitat que la distingeix. s el fet de ser reconegut com un economista rellevant probablement el de ms influncia en el pensament econmic espanyol del segle XX- pels cercles acadmics i pels estudiosos de la teoria econmica i especialment la monetria-, i alhora ser considerat la clau de volta del potent creixement que va experimentar leconomia espanyola a partir dels anys seixanta, un creixement que ha fet finalment possible la nostra incorporaci a la Uni Monetria Europea.

[SERRA i RAMONEDA, Antoni. Joan Sard i Dexeus, semblana biogrfica. Barcelona : Institut destudis Catalans, 2001]

Joan Sard s un cas excepcional del que John Maynard Keynes qualificava com a un economista complet. Integrava en les seves anlisis eines de la teoria econmica, amb eines de lestadstica, i sempre insistia en la importncia del coneixement exhaustiu de les institucions i de la histria. I addicionalment adreava les seves eines per ajudar a millorar la realitat econmica, incidint de manera destacada en el disseny i la implementaci de poltiques econmiques amb capacitat de transformaci.

[TRULLN, Joan. En el centenari del naixement de Joan Sard i Dexeus. Disponible a: http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/sarda ]

1. El jove Sard i elsDecrets de SAgar de 1937

Joan Sard neix a Barcelona el 13 dabril de 1910 i es forma a la Universitat de Barcelona, a Mnich i a la London School of Economics.Participa en la prestigiosa Universitat Autnoma de la Generalitat en temps de la Repblica.Va tenir un paper important en la regulaci financera de la Generalitat republicana impulsada per Josep Tarradellas que es va plasmar en els Decrets de SAgar de 1937.

Sard, en ocasi del reconeixement per les autoritats franquistes de la seva decisiva contribuci al Pla dEstabilitzaci Va tenir inters a recordar tamb la seva aportaci a lendegament de leconomia catalana durant la guerra civil, per tal com contribu amb daltres economistes, juristes i funcionaris de la Generalitat de Catalunya, que aleshores es tract de normalitzar dintre del possible, malgrat les dificultats de la guerra civil. Es refereix el professor Sard a la seva participaci en lelaboraci dels anomenats Decrets de SAgar o Pla Tarradellas

[BRICALL, Josep M. El professor Sard i els Decrets de SAgar. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 59-62]

2.La poltica monetria i les fluctuacions de leconomia espanyola en el segle XIX

Des del camp dels economistes, lobra de Joan Sard La poltica monetaria y las fluctuaciones de la Economa espaola en el siglo XIX, publicada el 1948, representa una confluncia destacada amb els mtodes dinvestigaci quantitativa del passat i amb les prioritats que Vicens Vives havia de promoure poc desprs entre els historiadors i les primeres promocions destudiants de la nova Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat de Barcelona.[SUREDA, Josep Llus. Lobra de Joan Sard sobre les fluctuacions econmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]

Laportaci fonamental de Joan Sard consisteix en un estudi minucis de la poltica monetria del segle XIX i de la seva influncia sobre levoluci de la conjuntura econmica en cada un dels perodes que distingeix. El llibre que comentem esdev daquesta manera una histria monetria espanyola en el segle XIX, el qual sinaugura amb una circulaci metllica escassa i amb una amenaa latent de deflaci. [SUREDA, Josep Llus. Lobra de Joan Sard sobre les fluctuacions econmiques i el diner en el segle XIX. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 56-58]

Un llibre emblemtic:SARD i DEXEUS, Joan. La Poltica monetaria y las fluctuaciones de la economa espaola en el siglo XIX. Prleg de Luis ngel Rojo. Barcelona : Alta Fulla, 1998. Clssics del pensament econmic catal ; 12. Edici Facsmil, Madrid : Instituto de Economa "Sancho de Moncada". CSIC, 1948

3. Joan Sard a Veneuela (1951-1956)Convidat per Pere Grases, va formar part com a economista del Banc Central de Veneuela.

De 1951 a 1956, Sard va dedicar fonamentalment el treball diari al Banc Central, amb la seva participaci dopinions tcniques quotidianes i, particularment, en la coordinaci de lequip encarregat de preparar linforme del Banc. Sard tenia al seu crrec la coordinaci dels collaboradors del personal del Banc (Carlos Rafael Silva, Carlos Miguel Lollett, Hctor Esteves, ngel Ral Villasana, Flix Miralles, etc.). Del treball conjunt en sortia lelaboraci de la part doctrinal i dinterpretaci de levoluci del pas en la Memria anual que el Banc publicava a la fi de cada exercici. De les pgines dels grossos volums editats per la instituci de 1952 a 1957, una bona part es deu a la ploma del Dr. Sard, sense signatura, perqu representen el pensament del Banc. Puc afirmar amb ple coneixement que els dictments de Sard foren altament apreciats per ladministraci de lorganisme i el seu parer fou estimat com una aportaci fonamental. Tots els collaboradors en guarden un record excellent. [GRASES, Pere. El doctor Joan Sard Dexeus a Veneuela (1951-1956). Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 63-68]

4. Director del Servei dEstudis del Banc dEspanya des de 1956

Des daquesta posici [Sard] assumir una funci essencial per capgirar la poltica econmica autrquica defensada pels franquistes, amb la convicci de que la millora de leconomia acceleraria el canvi poltic.

Larribada al Banc dEspanya del professor Sard semmarca dins el conjunt de canvis que lany 1956 comencen a produir-se a lAdministraci espanyola i que culminarien, davant lopini pblica, amb el que popularment va anomenar-se .

[VELARDE FUERTES, Juan. Sard en el Banc dEspanya. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]

Larribada dun nou director dun Servei dEstudis sacaba percebent en els informes, en els treballs interns i, per descomptat, en les publicacions de lentitat. En el cas de Sard la cosa sembla evident

[VELARDE FUERTES, Juan. Sard en el Banc dEspanya. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 69-78]

Joan Sard al Banc dEspanya

5. Joan Sard i el Pla dEstabilitzaci del 1959

La participaci del professor Sard va continuar sent essencial. El febrer de 1959, la missi del Fons es trobava a Madrid per tal de fer les consultes anuals obligatries que preveia el Conveni Constitutiu per a aquells estats, com lespanyol, que mantenien restriccions en els seus pagaments per compte corrent. La missi estava autoritzada per els seus a tractar aspectes ms generals i importants de leconomia i la poltica espanyoles. Quan el govern hi va donar la llum verda necessria, hi havia alg que havia de posar un paper damunt la taula com a base per a la discussi. Desprs de tot el que hem dit ms amunt, no ha pas destranyar a ning que Sard i Ferrs que era qui presidia la missi del Fons- fossin els autors de lesborrany que contenia la primera revisi del Pla. [dEstabilitzaci de 1959] [VARELA PARACHE, Manuel. El professor Sard i el Pla dEstabilitzaci. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 79-83]

6. Joan Sard i la creaci de la Facultat dEconomia de la UAB

A Sard li costa dacceptar el crrec de Deg de la nova Facultat. s escptic sobre les possibilitats duna autntica innovaci en el trist panorama universitari, no creu en lautenticitat de la voluntat modernitzadora, t dubtes sobre les forces per vncer la inrcia del moment. Malgrat tot, finalment accepta amb unes condicions que , si b ara semblen lgiques, llavors eren oposades a lesperit de les autoritats oficials. Entre aquestes condicions, dues mereixen ser accentuades. La primera s comenar pel curs de Doctorat. Aix, es podrien evitar les improvisacions i les corredisses que tant semblen agradar al nostre mn acadmic. Efectivament, el primer any dexistncia de la Facultat es va dedicar a la confecci dun Pla dEstudis i a la selecci del professorat i el comproms, llavors difcil dobtenir, que no es convocaria cap concurs de trasllat o oposici si no era prviament demanat pel Deganat.El nom de Sard tenia prou prestigi perqu al seu entorn saplegus un bon nombre deconomistes prestigiosos: Jordi Nadal, Josep M. Bricall, Joaquim Muns, Ramon Trias, Jacint Ros i altres que em deixo en el tinter. El fet s que el procs va ser exemplar.

[SERRA RAMONEDA, Antoni. El professor Joan Sard i la creaci de la UAB. Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, p. 84-86]

Acte en memria del professor Joan Sard i Dexeus a la UAB, el 9 de maig de 1996, amb lassistncia de destacats ponents . Presidit pel rector Carles Sol.

El Doctor Sard en una de les seves darreres fotos, amb els professors Mart Parellada i Joan Trulln

Fi .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Aquesta exposici presencial complementa lexposici virtual que ha estat realitzada per Laia Lorenzo i Serra, disponible a:http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/sarda

.-.-.-.

Aquesta presentaci en PowerPoint sha confegit a partir de la informaci extreta dels articles de la revista Revista Econmica de Catalunya, 1987, vol. 5, a partir duna tria i suggerncia del professor Joan Trulln, el qual ha escrit tamb una introducci per aquesta exposici. Des daqu volem agrair-li la seva desinteressada collaboraci. Tamb hem utilizat alguns continguts de la publicaci dAntoni SERRA i RAMONEDA. Joan Sard i Dexeus, semblana biogrfica. Barcelona : Institut destudis Catalans, 2001

.-.-.-. La msica s el preludi de la Suite n 1 per a violoncel en sol major, BWV 1007, de J. S. Bach, amb una interpretaci del violoncelista Bruno Cocset .-.-.-. Les imatges han estat obtingudes a partir d'una fotografia de l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Joan Sard, extreta del web de la Generalitat. I de fotografies extretes de la Revista Econmica de Catalunya, nmero 5 de 1987, esmentada ms amunt. El dibuix, dautor desconegut, correspon a la revista Papeles de Economa Espaola, nmero 1 de 1979. .-.-.-. Agram la collaboraci informtica de Xavier Angls. .-.-.-.

Responsabilitat de la presentaci i de lexposici presencial: Josep Vicens-i-Planagum. .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- UAB Biblioteca de Cincies Socials Setembre de 2010