la fantasma rusca lleda
DESCRIPTION
Una fantasma creativa i amb molt d’entusiasme per la cuina, organitza una festa per a la gent del poble on té el seu castell. Fantasmes i persones es diverteixen.TRANSCRIPT
La fantasma Rusca Lleda vivia en un castell ple de
cuines: una cuina a cada habitació.
Cada any, pel dia de Tots Sants, sortia i animava
tots els personatges fantasmes del castell a fer una
festa culinària.
Era molt divertit perquè cada u portava un plat. El
presentaven, li feien les fotografies que tocava i
després el deixaven en un dels menjadors del
castell on havien preparat una taula molt ben
parada, amb tot de detalls. Però ningú no se’l
menjava.
Ja sabeu que els i les fantasmes no mengen, oi?
Però si els agradava de cuinar, com s’ho havien
de fer?
Doncs la Rusca Lleda va tenir una gran idea:
farem una gran festa i convidarem a totes les
persones que hi vulguin venir.
Per fer-ho saber, van posar tot de cartells pel
poble:
Us fem saber que el dia 1 de novembre, festa de
Tots Sants, sortirem de l’amagatall i us convidarem a
sopar. No ens veurà ningú, però podreu menjar un
gran àpat.
Ara, això sí! Haureu de venir a la festa amb vestits
antics, tal com nosaltres us imaginem, amb roba de
l’any 1524. Tots i totes ben guarnides, que la festa
s’ho valdrà.
Hi haurà els millors vins i begudes del Penedès.
La Rusca era molt organitzada i meticulosa i tenia
cura de tots els detalls. Havia de saber quants serien
per posar plats i tovallons a tothom. Qui fossin o com
fossin, li era ben igual, del poble o de fora, de pell
blanca o fosca, homes o dones o nens o nenes o
avis o àvies; alts o més alts i petits o més petits; ara,
això sí, havien de tenir el do de la simpatia i
presentar-se amb un somriure als llavis.
Aquesta norma valia per a tots i totes!
Caram, noi! Un àpat de la Rusca Lleda i sense
pagar? Tothom s’hi va apuntar!
A l’entrada hi havia un porró i un canti. Les persones
grans, agafaven el porró, feien un xerric de vi dolç,
deien el seu nom i passaven.
Les persones petites també feien un xerric però era
amb aigua fresca, amb un canti fet a la mida; n’hi
havia de totes les mides, perquè moltes persones
adultes també xerricaven aigua clara.
Aquest era el control d’entrada.
A dins els esperava una festa fantasma: aperitiu amb
suc de fruites del bosc....els plats i les menges i els
begudes pròpies dels fantasmes...
Els fantasmes ho serveixen tot.
Van de fantasmes blancs i porten llacet tal com si
fossin cambrers o cambreres.
La gent fa bona cara.
Després fan ball. Ballen els fantasmes amb la gent i
es barreja tothom, grans petits, blancs o negres.
Acaben fent una rotllana i hi ha tanta alegria que fan
una mena de castell... fan pujar el més petits dalt de
tot.
Amb l’ajuda dels fantasmes els castells són alts i alts
i més alts: gairebé toquen la lluna amb les mans.
S’ho han passat tant bé que cada família del poble
s’emporta un fantasma cap a casa, el conviden a passar
uns dies... però els fantasmes posen la condició que els han
de deixar amagar en un racó, ja que és la seva manera de
viure.
Així ho parlen i així ho fan. Els fantasmes surten cada nit,
passegen pel poble quan tothom dorm ben tranquil.
Canten cançons pacífiques, ballen una mena de dansa
etèria, riuen, ploren, xisclen, salten molt enlaire... fins que
arriba la Rusca Lleda, quan ja falta poc per sortir el sol i els
crida a retirar-se.
Al cap de sis dies tots tornen al castell de els cuines
atrets per una música especial i tornen a fer assajos
dels plats que comencen a preparar per al proper
any!!!
La Rusca Lleda està contenta, es frega les mànigues
del vestit de fantasma.. La gent de Ventdelaplana ja
han oblidat el fet i només el tenen com un somni que
un dia els va passar. Però si algú es lleva prou matí,
just abans que surti el sol, senten música i corredisses,
com un vent fresc que els passa prop de la cara....
La Rusca Lleda, des del terrat del castell,
somriu satisfeta i saluda als nens i les nenes,
còmplices fidels del seu secret.
Fi