1

LA FRUSTRACIÓ

Judith Domenech, Susana González, Isabel Iniesta, Laura

Rivera, Carmen Sillero, Ariadna Ureña. 1r D’educació

Social T1 (UB). Interrogants i reptes de futur, Antonio

Alcántara.

2

INDEX pag

Introducció…………………………………………..……………………..……......…1

Definició segons la RAE………………………………..………………...…..3

La nostra definició de frustració……………….……………………………..3

Reptes a superar derivats de la frustració……………………………………..…..4

Limitacións de les institucions…………………………………..……..……4

Treball en equip………………………………………………………………..6

Retallades en educació i sanitat……………………………………..………8

Limitacions personals………………………….……………….……………10

Barreras de l´altre persona………………………………………………….12

Desvalorizació de la profesió……………………………………………….13

Estat de la questió……………………………………………………………………17

Limitacións de les institucions………………………………..……………17

Treball en equip………………………………………………………………21

Retallades en educació i sanitat……………………………………………23

Limitacions personals……………………………………………………..…23

Barreras de l´altra…………………………………………………………….25

Desvalorizació de la profesió……………………………………….………26

Casos d´èxit…………………………………………………………………………..31

Implicacions en la educació social…………………………………………………33

Conclusions………………………………………………………………….……..…36

Reflexió personal……………………………………………………….……….……39

Webgrafia……………………………..………………………………………………45

1

INTRODUCCIÓ

olem fer una aportació a l'estudi del sentiment de frustració que com a educadors

o educadores ens podem trobar, així que definirem una sèrie d'elements que

identifiquem com a reptes i eines que interfereixen en la gestió de la mateixa. En

posar-nos a investigar sobre la frustració ens trobem que és un concepte molt

subjectiu i que és molt menys fàcil trobar informació específica, així que ens hem basat

des de la nostra apreciació col·lectiva, segons les nostres experiències i hipòtesis des

d'un punt de vista com a futures educadores socials.

En l'elecció d'aquest tema hi ha un rerefons que ens mou una espècie d'inquietud.

Potser sigui per la falta d'experiència, que quan visualitzem esdeveniments conflictius

o en els quals considerem que ens veiem amb escassetat d'eines, ens apareix un

sentiment de frustració i hem considerat que com a persones que treballem amb i per

a les persones, és quelcom que pot ser generalitzat en alguns casos. D'aquí la

necessitat de confeccionar un discurs en el qual al mateix temps que nosaltres ho

estem expressant, ho anem gestionant internament.

És sorprenent com és difícil expressar la frustració independentment de la situació que

visqui l'ésser humà, i totes les causes que poden derivar d'això. Potser des d’una

sobrevaloració d'expectatives fins a una limitació imposada, però la frustració apareix

en les nostres vides com una cosa negativa i amb sorgeix la necessitat de treballar-la

de manera personal per no caure en un bloqueig emocional. I perquè quan parlem de

frustració ens referim sempre a emocions? Som éssers emocionals que ens movem a

través d'impulsos, i el fet que funcionem com les fitxes del dòmino, fa que un impuls

mogui a un altre per poder avançar. La fórmula d'acció reacció és molt significativa en

aquest cas.

La frustració pot voltar les potencialitats de l'individu, tenint una varietat d'opcions per

evolucionar segons la persona. Podem observes reaccions:

V

2

Negativa: El pes negatiu de la frustració és major que la força que es pugui

exercir en aquest moment perquè l'afectació no sigui perjudicial. Una bona

opció en aquests casos és demanar ajuda al nostre entorn, o en aquest cas a

l'equip de treball.

Positiva: La frustració se'ns presenta com una oportunitat d'aprenentatge,

reciclatge i auto-investigació del nostre procés personal. Ser resolutiu, enginyós

i sobretot utilitzar el sentit de l'humor, sempre poden ser eines per a una

reacció positiva.

Però com hem citat anteriorment, la frustració és una cosa molt personal i més enllà

de poder crear un quadre amb un diagnòstic de les causes i efectes que ho provoquen,

cada subjecte té la seva pròpia manera de gestionar les emocions i cobrir les

necessitats. Així que sobre la base de les nostres apreciacions i resultats d'un estudi a

professionals del sector, podem començar a parlar del nostre projecte.

Partim de la definició de frustració que ens ofereix la RAE per poder tenir clar el

concepte base sobre el qual anem a treballar i comparar-la amb la nostra percepció

personal:

Segons la RAE

Frustració. (Del at. frustratĭo, -ōnis).

1. f. Acció i efecte de frustrar

Frustrar. (Del lat. frustrāre).

1. tr. Privar a algú del que esperava.

2. tr. Deixar sense efecte, malmetre un intent. O. t. c. *prnl.

3. tr. Der. Deixar sense efecte un propòsit contra la intenció

de qui procura realitzar-ho. Frustrar un delicte. O. t. c. *prnl.

Segons la nostra percepció

La frustració és una barreja de sensacions de tristesa, d’odi, de ràbia, de desmotivació,

d’ira, i d’impotència, provocada pel fet de perdre el control davant d’una situació, la

3

qual no pots evitar. De la frustració pot sorgir la pròpia sensació de fracàs i pots optar

per desistir d’allò que volies aconseguir, o per altre banda pots aprendre d’aquesta

frustració, canalitzar aquesta ràbia i veure la part positiva del procés.

Posteriorment, anunciem una sèrie de reptes el quals creiem que és necessari tenir en

compte en la praxi de l’educador o educadora social i el seu entorn quan apareix la

frustració. Enumerem i presentem els desafiaments citant, en alguns d'ells, exemples i

successos específics amb els que poder tenir un referent més concret i explicar casos

d'èxit que es donen a l'hora de la confrontació de la frustració.

D'altra banda, tenim el treball de recerca directa amb professionals, on recollim

resultats d'una enquesta enviada prèviament a educadors i educadores de diferents

àmbits que ens ofereixen les seves impressions sobre la frustració en l'entorn laboral,

amb l'objectiu de realitzar un balanç amb el nostre discurs.

Finalment, desenvolupem una sèrie de conclusions i opinions personals que ens han

anat sorgint al llarg del procés de recerca.

4

REPTES A SUPERAR DERIVATS DE LA FRUSTRACIÓ

LIMITACIÓNS DE LES INSTITUCIONS

Manca i marge de temps, no marge d'actuació, jerarquia molt marcada,

intervencions generalitzades, metodologia contrària a la meva ètica.

En aquest apartat, li donarem nom a tots aquells factors que creiem que condicionen

la nostra acció social i que ens poden produir frustració per un seguit de causes que

explicarem a continuació:

Les limitacions de les institucions cap els educadors i les educadores socials és un dels

fets que ens poden produir frustració. Això es degut a la manca i el marge de temps, la

manca de marge d'actuació, una jerarquia molt marcada, intervencions generalitzades

i metodologies contràries a la nostra ètica.

En primer lloc, en moltes institucions existeix una manca de temps per tractar

diferents temes que seria important que es parlessin o simplement, el fet de no poder

parlar amb algú que ho necessiti. Però, a més a més, les institucions marquen el seu

propi marge de temps i aquest marge, normalment, està molt limitat. Això vol dir que

si algú necessita parlar, gairebé no pots iniciar una conversa amb aquesta persona ja

que als X minuts hauria de marxar per així poder entrar a parlar amb tu una altra

persona. Això, ens frustraria molt a l'hora de treballar en una institució, ja que ens

adonaríem que cada persona necessita un temps determinat i que no estaríem ajudant

o donant tot de nosaltres al cent per cent.

En segon lloc, dins de les institucions també existeix una manca de marge d'actuació

en respecte als educadors i les educadores socials. Aquest marge d'actuació estaria

condicionat tant per les institucions com per nosaltres mateixes, ja que les institucions

són les que marquen les normes i metodologia a seguir i nosaltres com a treballadores

de la institució les hem de seguir al peu de la lletra. Això ens provocaria frustració pel

fet d'haver de seguir certes normes establertes i que no et tinguessin en compte si no

estiguessis d'acord amb qualsevol que girés entorn a la institució.

5

En tercer lloc, també pot existir una jerarquia molt marcada dins de les institucions.

Això té molt a veure amb el punt anterior ja que dins de moltes institucions l'única o

l'únic que té veu és el director o la directora. Llavors, els educadors i les educadores

socials només es limitarien a seguir ordres estrictes de direcció, fet que comportaria

moltes discrepàncies entre treballadors i treballadores i director o directora. També se

li afegiria el fet de no poder comptar amb aquest o aquesta per parlar de qualsevol fet

que hagi succeït a la feina, ja que ell o ella sempre farà el que cregui convenient sense

tenir en compte la teva opinió o la teva confidencialitat. Per tant, això ens provocaria

frustració sobretot per la manca de confiança en el personal de la institució, ja que

creiem que quan arribes a una institució i has de tractar amb persones és

imprescindible confiar els uns i les unes en els altres i les altres i poder tenir un suport.

En quart lloc, també pensem que les institucions de vegades fan intervencions

generalitzades. Pensem que cada persona és un món i per tant, cada persona necessita

seguir un procés específic i que aquestes intervencions no han de ser generalitzades ja

que el procés d’un o d’una pot no ser compatible amb altres persones. Això, ens podria

comportar una frustració, ja que el fet de veure com un procediment no li va bé a una

persona i que no es pugui facilitar cap altra mena de procés, ens afectaria com a

professionals perquè veuríem que la nostra feina no dona el resultat que nosaltres

voldríem obtenir.

Per finalitzar, també cal destacar la influència que pot tenir el fet que les institucions

utilitzin metodologies contràries a la nostra ètica com a educadors o educadores. Quan

entrem a treballar a una institució, nosaltres hem d'obeir allò que ja està marcat per

aquesta institució. Per tant, molts cops hi haurà una sèrie de normes establertes que

potser nosaltres no recolzarem però tot i així les haurem d'aplicar. Això, ens podrà

causar frustració ja que el fet d’anar en contra de la nostra moral pot afectar a la

nostra manera d'actuar a la feina o simplement, al nostre estat d'ànim.

6

TREBALL EN EQUIP

Consensuar, presa de decisions, distribució de les tasques, jerarquia a

l'equip, dinàmica i participació, integració.

L’Educació Social és una professió basada principalment en el treball en equip dels

diferents professionals per assolir els objectius marcats. Aquesta metodologia de

treball comporta molts beneficis pels i les professionals:

Si es tracta d’un equip multidisciplinari cada un dels professionals aportarà la

visió des de el seu àmbit d’intervenció i per tant , aquesta serà més eficient.

Les decisions i, per tant, la responsabilitat no recau en un sola persona sinó

que és compartida.

Tant els assoliments com els fracassos són compartits amb tot l’equip.

Serveix com a punt de suport en els moments de no saber com actuar.

Però també comporta alguns inconvenients i aquests poden generar frustracions:

Dificultat a l’hora de consensuar i prendre de decisions

Dintre de l’equip de treball, com dèiem abans, cada un dels components aporta la seva

visió, però si entre tots no s’escolten ni es posen d’acord, això pot ser un aspecte

negatiu. Resultarà molt difícil poder prendre les decisions i fins i tot pot passar que

s’acabin prenent però sense consens.

Creiem que això pot generar frustració en els professionals ja que les reunions

d’equip, que haurien de ser un espai on poder compartir i trobar solucions als

problemes del dia a dia, es convertiran en un moment de tensió i no es podran

aprofitar.

Distribució de les tasques

En algunes ocasions les tasques es reparteixen de manera desigual entre l’equip. Les

raons poden ser molt diverses: la titulació de cada un d’ells, la relació que hi hagi entre

ells o, sobretot, amb el responsable de l’equip i per tant amb qui reparteix les tasques,

etc.

7

Si aquesta situació es dona la persona pot sentir frustració al veure’s fent tasques que

no li corresponen, per exemple pot ser que una persona titulada en Educació Social es

trobi fent només la feina burocràtica i no intervingui directament amb la persona.

Dinàmica i participació

A vegades els treballs en equip tenen una dinàmica que permet la participació de tots i

totes els components i les components i per tant tots ells i elles es senten part

d’aquest i aporten el seu granet de sorra, es senten productius i això empodera a la

persona i el o la motiva a seguir treballant amb energia.

Però també podem trobar el contrari, bé que la dinàmica de treballar que es porti a

terme no permeti la participació de tots i totes, o bé que alguns o algunes es quedin al

marge i sempre siguin els mateixos o mateixes que porten la iniciativa. Aquesta

situació pot ser frustrant tant en el primer cas, quan no et permeten participar, ja que

la sensació que pots tenir es que no aportes res a l’equip i que per tant la teva opinió

no compta. En el segon cas, tampoc pot derivar frustració quan veus que només ets tu

i algú més qui només participa i aporta les dies, ja que la sensació es de que la resta

s’apunten al carro però no s’esforcen i moltes vegades, després les responsabilitats si

hi ha qualsevol error també recauen en tu, per haver aportar tu la idea.

Integració.

Quan s’incorpora un nou professional dintre d’un equip de treball ja format i molt

consolidat li pot resultar difícil integrar-se dintre d’aquest. Primer de tot, perquè no

coneix a les persones que formen part del grup, i per tant no sap com relacionar-se

amb ells. Per un altre banda, tampoc coneix la manera de treballar que tenen. Tot això

podríem dir que és el normal i que sempre ens passarà en qualsevol lloc nou al que

arribis, però si a això li sumem que els propi equip no s’obri per a que aquest nou

company pugui trobar el seu lloc, la situació empitjora.

Creiem que es una situació que pot generar frustració en les persones, ja que no se

senten part de l’equip amb el qual treballen, no es troben còmodes amb ells i per tant

8

no troben el recolzament necessari per portar a terme el seu treball de manera més

eficient.

RETALLADES EN EDUCACIÓ I SANITAT.

Manca de recursos econòmics, humans i materials.

Des del 2008 que va començar la crisi a Espanya hi ha hagut una reculada econòmica

continuada, sent els sectors de sanitat, salut i social els més damnificats a nivell

institucional. Diàriament som bombardejats amb notícies que ens han anat alertant de

la degradant situació en la qual estàvem caient, ja sigui a través dels mitjans de

comunicació o el nostre propi entorn:

“Una retallada de 10.000 milions, a afegir a la xifra de 27.300 que marquen els

Pressupostos Generals de l'Estat, que van suposar una reducció del 21,2% per a

Educació i un 13,7% per a Sanitat. Els ministeris de Sanitat i Educació hauran de fer

comptes per complir aquest objectiu afegit que ha anunciat aquest dilluns el Govern

amb l'objectiu, segons es llegeix en la seva nota de premsa, de "obtenir una major

eficiència en la gestió dels grans serveis públics així com una major racionalització i

l'eliminació de duplicitats'.

El PP calcula que l'estalvi en Sanitat estarà entorn dels 7.000 milions d'euros,

corresponent la resta a Educació, segons han informat a Europa Press fonts

'populars'.”( Notícia del Diari El Mundo 10/04/2012)

Són moltes les conseqüències directes i indirectes de la crisi en l'entorn social-

educatiu. Hi ha una part de la borsa destinada a les subvencions de centres i

institucions que directament ha estat descartada, i l'altra part ha estat reduïda a

termes minúsculs. Aquí hi ha dues bandes clarament perjudicades: els professionals i

els usuaris.

La frustració en aquest cas és molt elevada perquè certament comencen a sorgir

conflictes i manques que no depenen de l'equip professional, i tenint en compte que

és una realitat que afecta a cotes desorbitades en escala mundial. En el nostre sector

9

es redueix el nombre de contractacions i de projectes els quals en alguns casos ja

estaven funcionant i portaven un seguiment històric. Els educadors i les educadores es

veuen limitats i limitades en suport econòmic, es treballa més per menys diners i amb

reducció de recursos.

Els educadors i les educadores es poden veure en la situació d'haver d'afrontar totes

aquestes reduccions i limitacions que li influeixen en el seu treball, però hi ha una altra

part que potser és la més dolorosa, el no poder arribar a les necessitats del col·lectiu

amb el qual es treballi de manera que els processos individuals i grupals no es

completin. O el fet de no complir objectius per causes derivades de les retallades en les

institucions.

Hi ha infants que es queden sense beca de menjador sent aquest l'únic menjar al dia

del qual podien gaudir, es tanquen centres educatius, centres de salut, les aules estan

sobrepassades de nombre d'alumnes, les ajudes a famílies en situacions extremes

estan restringides, i podríem enumerar una llarga llista de repercussions que fan que el

sector socioeducatiu estigui en una situació alarmant.

A Espanya es pot dir clarament que estudia ‘’qui s’ho pot permetre’’, o que treballa

‘’qui s’ho pot permetre’’. Són drets bàsics que se li neguen a persones tan capacitades

com altres a accedir a una formació, un treball o una casa digna on viure. Des de

l'àmbit social, s'ajuda al fet que tots i totes puguem accedir a aquests drets bàsics. Tot i

així, hi ha retallades per assistir les seqüeles de les retallades. Però pot ressonar fins i

tot una mica frívol parlar del plantejament de la frustració en la professió en aquests

casos, quan veiem que clarament els majors perjudicats són les persones que

necessiten dels serveis socials.

Una de les sortides en situacions de crisis és reinventar-se i no havent-hi un suport per

part del Govern, hi ha una part del sector educatiu que està recorrent a estratègies per

recaptar fons, intercanvi de serveis comunitaris, crear associacions que se sostinguin a

través de quotes d'associats…tot el que pugui sorgir per ajudar a la comunitat encara

que no sempre siguin reeixits aquests processos.

10

LIMITACIONS PERSONALS

Prejudicis, manca d’eines (experiència, autocontrol, recursos),

bloqueig davant situacions varies, separar vida personal/professional i

viceversa.

Prejudicis

Creiem que aquesta societat es basa en l’estereotipació i el prejudici i això es

converteix en una falta de respecte cap a la persona o grup social i fa augmentar la

segregació. Tothom té prejudicis, és impossible no tenir una idea predeterminada

d’algun col·lectiu en concret. Això pot afectar a la manera de veure les coses de

l’educador o l’educadora, ja que si jutja abans de saber la situació de la persona no

serà gens objectiu, ni just, això l’impedirà veureu tot amb claredat. Per això és

important tenir els menys prejudicis possibles, i si els tens, que no sigui un impediment

per l’altre persona o que tu mateix o mateixa per així poder conèixer la realitat i

comprovar que el que t’havien dit o tu pensaves es real o no.

Aquests prejudicis poden causar frustració a l’usuari o usuària, perquè ell o ella

necessita el teu acompanyament i tu l’estàs jutjant sense saber res sobre aquesta

persona. Això dificultarà la relació entre l’educador o educadora i l’usuari o usuària, i

fins i tot pot provocar que no torni. Si aquest cas es dóna, l’educador o educadora pot

tenir frustració pel fet d’haver prejutjat aquesta persona, ja que no tornarà i pot ser

realment ho necessitava.

Manca d’eines (experiència, autocontrol, recursos)

La manca d’eines té un ventall molt ampli d’aspectes de la poca experiència passant

per l’autocontrol i fins arribar als recursos. En referència a l’experiència s’ha de dir que

et dóna moltes eines i recursos que potser no tens en els teus primers anys de vida

laboral, ja que el fet d’haver treballat en diferents llocs i veure diferents metodologies,

et fa tenir una visió més amplia de les situacions. Aquest fet, pot provocar-te frustració

11

de no saber que fer o de com funcionen les coses, o de que t’imaginaves una cosa

totalment diferent del que és.

L’autocontrol és un punt molt personal i bastant impulsiu, que segons la persona li

afectarà més o menys i de diverses maneres. És un punt molt complex de canviar

perquè es un aspecte personal, però és possible de fer-ho. La frustració i l’autocontrol

van molt unides, ja que si tu treballes l’autocontrol també treballes la frustració, però

son aspectes difícils d’aconseguir.

Per últim, els recursos del centre. Els recursos interns del centre depenen de l’estat, ja

que segons els recursos econòmics que aportin a cada centre podran cobrir o no totes

les necessitats d’aquest. Quan aquests recursos son insuficients, és quan es pot donar

la sensació de frustració per sentir-te impotent i sense poder fer res per solucionar-ho,

perquè és un fet que no depèn de tu. Respecte als recursos externs, hem de comentar

que això depèn molt de la zona on estigui situat el centre, cosa que no pots canviar,

però si aprofitar tot el que tinguis externament encara que sigui poc.

Bloqueig davant situacions varies

El fet de bloquejar-te davant d’una situació límit per no saber que fer, com reaccionar

o de manera totalment involuntària per què el teu cos deixa de respondre als estímuls

i deixa de funcionar com tu vols, el que és més segur és que provoqui frustració a

l’educador/a, ja que no ha pogut fer el que hauria d’haver fet.

Separar vida personal/professional i viceversa

Aquest punt és un dels més importants, ja que és un dels que provoca més frustració i

un dels més difícils de controlar. Majoritàriament, els educadors i les educadores

socials, en un principi els hi costa separar la vida professional de la personal i

s’emporten el treball a casa. Això pot provocar un esgotament psicològic que afectarà

a la vida personal i laboral i causarà frustració si no trobes una solució a les necessitats

que tinguin. Aquesta sensació de frustració provocada pel treball és la que desprès

12

t’emportes a casa i afecta a la teva vida fora d’aquest. Però també s’ha de dir que a la

inversa succeeix igual que els problemes personals, a vegades te’ls emportes al treball i

això provoca que tu no estiguis al 100% i et provoqui una sensació de frustració

inevitable. Perquè no has sabut controlar les teves emocions i separar el treball de la

teva vida.

BARRERAS DE L´ALTRE PERSONA

Manca de confiança, poca acceptació de la situació, negació de l’ajuda.

Per explicar les barreres de l'altra persona, el primer i fonamental és tenir clares, les

nostres pròpies.

Vull dir, que com en altres assignatures, hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos. A

partir d'aquí, podrem ajudar a aquestes persones i a l'origen de falta de confiança,

poca acceptació, negació de l'ajuda, etc.

Gràcies als primers contactes que s’estableixin entre educador o educadora i persona,

es podran establir els primers indicis, que li pot ocórrer a aquesta persona. I gràcies a

les eines que haurem adquirit al llarg de tota la carrera i del nostre recorregut per la

vida, podrem utilitzar les correctes.

Aquí està el gran treball, a reforçar la seva confiança, perquè creguin ells o elles,

perquè malgrat la seva situació se'ls acompanyi i així poder acceptar que d'una manera

o una altra poden canviar aquesta situació, que fins i tot els pot fer negar la nostra

ajuda, o simplement no saber demanar-la, perquè estan tan immersos en els seus

problemes que no troben sortida.

La frustració, és aquí on s'apodera de les persones, el fet de perdre un treball,

l'habitatge, etc. Milers de situacions que per un motiu o un altre, tens la sensació

d'estar perdut.

13

És aquí on l'educador o educadora pot ajudar o acompanyar com ja hem citat

anteriorment, i en ocasions voldrem acompanyar i no voldran, llavors també ens

frustrem, fins arribar al punt de pensar ‘’crec que alguna cosa he fet malament’’. Però,

en altres ocasions, els acompanyarem per a que ells o elles aprenguin a adquirir nous

recursos i potenciar aquells pels quals destaquen, amb això es potenciarà l'autoestima,

la seguretat i la confiança. I malgrat que els costi acceptar la nova situació, si la base de

la seva seguretat es reforça, una cosa porta a l'altra.

DESVALORIZACIÓ DE LA PROFESSIÓ

Ocupar un lloc de treball que no correspon a la nostra titulació/infravaloració,

desconeixement de la professió, la idea de que l’educació Social es voluntariat.

Estereotip, remuneració baixa, In-estabilitat laboral. (rotació, substitució...).

Ocupar un lloc de treball que no correspon a la nostra titulació. Infravaloració

Aquesta situació es dóna cada cop més. Ens trobem amb aquesta realitat un cop ens

endinsem en el món laboral. Demanen integradors o integradores socials, i acaben

agafant a educadors o educadores socials, que no és millor professió, però si és una

professió amb un altre tipus de formació, de més anys i amb altres aspectes treballats.

Per això, no és correcte contractar a un educador o educadora en una plaça que en

principi era per integrador o integradora. Més enllà del fet de la titulació, també és la

intervenció. No es fan les mateixes actuacions. Sí que hi tenen relació, però no són el

mateix. I aquest fet desvalora al o a la professional que es contracta, ja que aquest o

aquesta ha estat més anys formant-se per acabar en un lloc de treball que no li

correspon i amb un reconeixement que no és el desitjat.

D’aquí la frustració, que va lligada a la crisi que vivim i que aquesta, ja de per si, ens

provoca, que el o la professional es veu obligat o obligada da a treballar en un lloc on

no podrà realitzar-se, ni es sentirà valorat o valorada.

És el que cada cop passa més en el tema laboral, però encara empitjora quan parlem

d’una professió com la de l’Educació Social, en el qual es treballa amb persones i no

14

qualsevol persona ha d’estar en qualsevol lloc, perquè per conseqüència s’estarà

donant un servei no adequat.

Desconeixement de la professió.

Quina resposta obtenim quan preguntem a qualsevol persona que és ser educador o

educadora social? Només pensant en això, obtenim el perquè que aquest

desconeixement de la professió creï frustració.

Per a qualsevol professional que s’ha format i s’ha relacionat amb el seu àmbit laboral,

que no se sàpiga què significa la seva professió, ni se sàpiga que és el que fa, és en

certa manera, una causa de la frustració.

Pensem que aquesta professió és realment valuosa, i que el paper que hi juga dins la

nostra societat és essencial, i el seu desconeixement trenca, en gran part, amb tota

l’acció que comporta l’educació social.

És una de les grans temàtiques que circula entre els mateixos educadors i educadores,

perquè a tothom li agrada ser reconegut en allò que fa, i a més a més, quan es fa per

altres persones, i no pas per ego propi, sinó per la sensibilització de la població, que

hauria de saber què es fa i com d’important és.

La idea de que l’educació Social es voluntariat. Estereotip.

Un altre gran dilema. Educació social? Això és aquesta gent que fa de voluntària, oi?

Això ho hem escoltat infinitat de cops i sap greu. Perquè és cert que l’Educació Social

va lligada al voluntariat, perquè en el voluntariat és d’on pots treure tota l’experiència

laboral que no et permet tenir des d’un principi el no tenir la titulació. Però per aquest

fet no s’ha de confondre una cosa amb d’altre. Per ser educador o educadora

necessites d’una formació, d’unes habilitats, d’unes eines, d’unes experiències. No és

tan fàcil ser educador o educadora, però ser voluntari o voluntària sí que és més fàcil, i

15

no requereix una formació tan especialitzada, és més, de vegades no es necessita ni

formació.

Per això, els educadors i les educadores, lligat amb el desconeixement de la professió,

ens trobem en aquesta petita constant frustració de veure que el què fem no és

valorat. Perquè no som voluntaris de res. Ens hem format per a poder ser i estar amb

les persones, però mereixem un reconeixement i una remuneració pel treball que fem.

És un dels grans estereotips que ens agradaria trencar, i per fi donar-li a aquesta

professió la importància que es mereix.

A part, una de les problemàtiques que se’n deriva d’aquesta és la de què les mateixes

entitats, o algunes entitats, s’aprofiten d’aquesta situació per a estalviar-se

contractacions reals d’educadors i educadores socials.

Remuneració baixa.

És una de les feines que més importància hauria de tenir, només pel fet que treballem

amb persones i per a persones. No fem una feina només per a obtenir un bé material

ni un bé econòmic, fem la feina per a treure un bé per algú o per a moltes persones. I

creiem que no s’està remunerant adequadament.

Aquesta feina requereix molt temps i molta dedicació, i de vegades, aquest desgast

continu de donar tan dia rere dia, en conjunt amb la remuneració que es rep, fa que

educadors i educadores es vegin frustrats davant del sou que cobren. Però no pas per

un fet econòmic, no volem fer-nos pas rics o riques, però si volem sentir que allò que

fem es valora i que hi té una resposta gratificant.

In-estabilitat laboral. (rotació, substitució...)

D’un lloc a un altre. Aquest constant moviment dels/les professionals, afecta

directament a la sensació de frustració individual. Pensem que ser educador o

educadora implica que quan comences en un projecte, tens la necessitat d’acabar-ho,

16

tens la necessitat de ser-hi en tot el procés perquè no pots iniciar-ho i deixar-ho a mig

camí i que després vingui un altre o una altra professional a seguir-hi. Perquè la seva

manera i la teva, per més avinguda que estigui en objectius, no serà la mateixa, i al

final qui ho notarà seran les persones que estan implicades en el projecte.

Per això pensem que aquesta situació que estem vivint, en la que segons Bauman

vivim en una societat líquida que constantment canvia i on res és segur ni estable.

Pensem que no s’hi hauria de viure això en l’educació social. En altres àmbits

segurament tampoc sigui una situació ideal, però en la de l’educació social encara

menys. Tractem amb persones i treballem per a persones, i no podem iniciar i trencar

un procés, un acompanyament, perquè no és gens bo.

Necessitem com a professionals places estables, tot i que sigui per un període de

duració d’un projecte, però necessitem tenir la oportunitat de involucrar-nos i

implicar-nos en aquell projecte i no tenir pauses. I d’aquesta pausa, d’aquest

trencament en el procés creiem que se’n deriva la frustració, la impotència de no

poder acabar allò que vas decidir començar.

17

ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Per tal d’informar-nos sobre l’estat de la problemàtica en concret, la frustració, i per

una altra banda, poder corroborar tot el que hem esmentat i explicat anteriorment

hem realitzat una enquesta (ANNEX 1) on educadors i educadores de diferents àmbits i

tipologies de centres responen a preguntes relacionades sobre el que és la frustració i

les causes que poden portar a aquesta.

Vam començar el treball definint que era la frustració i per això vam voler començar

l’enquesta de la mateixa manera, per tant, la primera pregunta es referia a quines

sensacions els generava una situació de frustració.

En la nostra definició optàvem per sensacions com tristesa, odi, ràbia, desmotivació,

ira, impotència, pèrdua de control i fracàs. En analitzar els resultats de les enquestes

veiem que les sensacions que més predominen entre els educadors i educadores són la

ràbia i la decepció, però també observem que hi ha un altre sensació que segueix a

aquestes, que és la superació. És sorprenent i alhora motivador veure que

professionals amb experiència consideren que la frustració, si els persegueix i els

generà moltes sensacions negatives, però també els comporta forces per seguir

endavant amb el seu treball i el fet de voler superar totes aquelles barreres que els

impedeixen continuar.

Les preguntes que vénen a continuació es refereixen en concret a les causes que

poden generar frustració, a les que nosaltres considerem i que hem esmentat en el

punt anterior.

LIMITACIONS PER PART DE LES INSTITUCIONS.

Manca i marge de temps

Pel que fa a la manca de temps per atendre a les persones de manera adequada,

veiem que el 66,7% dels enquestats i les enquestades consideren que el temps que

tenen per dedicar a cada persona és molt limitat i que no és el suficient.

18

També és cert que trobem un 33,3% que no consideren que aquest temps sigui

limitat. Si mirem a quin tipus d'institucions pertanyen aquests educadors o educadores

trobem que són l’EAIA i Ajuntaments, per contra el que abans esmentàvem que

responien que Si, són centres educatius, centres penitenciaris centres residencials,

centres de dia i centres oberts.

Amb aquestes dades podríem treure la conclusió que hi ha més marge de temps

dintre dels recursos que pertanyen a la generalitat o als ajuntaments directament, al

contrari que la resta de serveis que poden ser independents, d’associacions de

familiars, etc. Aquesta dada ens sorprenen, ja que la nostra percepció inicial era que

seria totalment el contrari, que els recursos que ofereix la generalitat o els

ajuntaments el tracte seria més deshumanitzat i se li donaria més importància als

números que a les persones en si, en definitiva, que els educadors i educadores que

treballin en aquest tipus de serveis hagin de complir una fita i el temps seria molt

marcat i limitat.

Per la majoria d’educadors i educadores el fet de trobar-se en una situació en la qual

veuen que el temps que tenen per atendre a una persona i el que aquesta necessita

per a què la intervenció sigui l’adequada no és el mateix, els genera frustració.

Marge d’actuació

Les respostes a la pregunta sobre el marge d’actuació dels professionals dintre de la

institució demostren que la majoria no se senten cohibits o cohibides ni limitats o

limitades per actuar segons el seu propi criteri pel qual marca les normes de la

institució per la qual treballa.

Tot i això, trobem algunes respostes en les quals educadors i educadores si se senten

limitats i limitades. Aquests i aquestes treballen en serveis d’ajuntaments o la EAIA. És

a dir que podem veure que en aquest tipus d’intervencions les normes i les pautes a

seguir per part dels i les professionals són molt més rígides. Aquesta resposta no ens

ha sorprès, sinó que era el que nosaltres esperàvem quan vam tractar aquest tema.

19

Aquesta situació no genera gens o quasi gens de frustració als educadors i educadores

que han contestat aquesta enquesta. Però creiem que és normal, ja que com acabem

d’esmentar a aquests i aquestes troben que tenen llibertat d’actuació en el seu lloc de

treball. És cert que alguns d’ells i elles sí que han manifestat que això els genera molta

frustració, però no són la majoria.

Jerarquia molt marcada

Observem com en la meitat dels casos els educadors i educadores afirmen trobar-se

amb molta distància entre la direcció de la institució i l'equip de treball. Però,

òbviament, l’altra meitat nega l’existència d’aquesta jerarquia tan marcada dins de la

seva institució.

Hem pogut observar que coincideixen les persones que treballen en centres

residencials amb la seva resposta, que no troben que hi hagi aquesta jerarquia i que

per tant es treballa en equip tant la direcció com els treballadors.

Respecte a si aquest tipus de situacions generen frustració o no, les respostes són molt

variades però sí que predominen els 2 i els 3 dintre de l’escala de valoració, és a dir

que els hi genera frustració però no és un dels aspectes que més ho fa.

Intervencions generalitzades

Un dels aspectes que considerem que poden generar frustració en la professió

d’Educació Social són les actuacions generalitzades sense tenir en compte les

necessitats individuals de cada persona. Les respostes tant negatives com positives són

molt igualades però amb predomini del si, amb un 54.5%.

Veiem que les respostes són molt dispars entre els professionals del mateix tipus

d’institució. Per tant, podem dir que aquest no és un aspecte que estigui relacionat

amb la tipologia dels centres sinó que té a veure amb cada tipus de centre concret. Sí

que ens sorprèn que els educadors i educadores de l’EAIA i el SEAIA hagin respost

negativament a aquesta pregunta, és a dir que les intervencions no són generalitzades,

nosaltres pensàvem que en aquest tipus de serveis les intervencions sí que ho serien.

20

Aquesta, és una situació que, en general, no genera molta frustració entre els

educadors i educadores. En aquest aspecte totes les membres d’aquest grup

coincidíem a dir que aquesta serà de les causes majoritàries de frustració per nosaltres

en un futur i per això ens hem sorprès en veure els resultats en què només 8 sobre 21

persones consideren aquesta una situació molt frustrant.

Metodologia contrària a la meva ètica.

L’ultima pregunta que vam voler fer referent a aquest bloc va ser sobre els moments

en els quals la persona es veu obligada a actuar en contra dels seus principis per

diferents raons relacionades amb la institució.

Només un 50% de les respostes que hem rebut indiquen que els educadors s’han

trobat amb moltes situacions on han actuat seguint el que els marcava la institució

saltant-se la seva ètica professional. Per tant es demostra que, en algunes ocasions, els

professionals es troben obligats a intervenir de maneres amb les quals no estan

d’acord però que no els hi queden altra opció si volen mantenir el seu lloc de treball.

Com el punt anterior les respostes reflecteixen que aquesta mena d’intervencions no

tenen a veure amb la tipologia de la institució.

Només un 28.6% dels enquestats i les enquestades afirmen que aquesta situació no els

hi genera gairebé frustració, tot i que molts d’ells i elles sí que deien trobar-se en

situacions d’aquesta mena. Tot i ser un percentatge no molt alt, ens sorprèn que pugui

no genera frustració en algunes persones, ja que per nosaltres si creiem que és una de

les situacions més difícils i amb la qual no ens agradaria trobar-nos en el moment que

estiguem exercint.

21

TREBALL EN EQUIP

Dificultats per consensuar i prendre decisions

El primer aspecte que hem volgut treballar ha sigut la dificultat que pot existir dintre

d’un equip de treball per trobar punts d’acord entre els membres per prendre una

decisió.

Les respostes demostren que els educadors i educadores troben aquesta dificultat

dintre del seu equip de treball amb un 52.62%.

Novament trobem coincidències entre les persones que treballen en EAIA i

ajuntaments. En aquest cas les seves respostes han sigut afirmatives, és a dir que sí

que troben dificultats per arribar a consens com a equip de treball. Això pot ser degut

al fet que els professionals que hi treballen solen ser més diversos que en altres tipus

de centres.

Per tant, les respostes sobre si els hi genera frustració aquest tipus d’intervencions,

també han sigut negatives, no els hi genera frustració. Tot i que la majoria dels quals

han dit que sí que es troben amb aquesta dificultat també declaren que els hi provoca

molta frustració.

Distribució de les tasques

En el cas de trobar-se amb equips de treball on la distribució de tasques no és

equitativa entre els i les professionals que hi formen part, la gran majoria de

professionals declaren que sí que creuen que això succeeix dintre de la seva institució.

Les coincidències en aquest cas es troben entre els educadors i educadores dels

centres educatius. El 100% d’aquests responen que troben que la distribució de

tasques entre els professionals es realitza de manera equitativa i per tant, el pes de la

responsabilitat i, la intervenció recau sobre cada un d’ells per igual.

22

El 52% afirmen que aquesta distribució injusta de les tasques els hi genera frustració,

fins i tot alguns o algunes dels que abans havien respost negativament també

consideren que és una situació frustrant.

Dinàmica i participació

Creiem que hi ha situacions dintre d’un equip en què un o diversos membres no

participa en la dinàmica de treball. Alguns dels educadors i educadores també ho

consideren així.

La tipologia de centres els quals els professionals pertanyents manifesten trobar-se

aquesta falta de participació és molt diversa. Però si trobem que coincideixen els

professionals que treballen en ajuntaments. Així que podem extreure que és en aquest

tipus de servei on hi ha menys, motivació, participació i implicació per part dels

membres de l’equip. Si relacionem aquests resultats amb els de la pregunta sobre la

jerarquia existent dintre de les institucions, podem pensar que aquesta falta de

participació en els equips de serveis dels ajuntaments es deu precisament a la

jerarquia existent, podríem pensar que els professionals no participen de manera

activa perquè no se’ls hi permet. Pensem que la de participació dintre d’aquests serà

de tipus informativa, és a dir, la direcció pren les decisions, informen als diferents

professionals però sense donar-los l'opció a donar la seva opinió.

En aquest cas, les respostes entre si consideren que existeix aquesta problemàtica en

el seu equip de treball i si aquesta els hi genera frustració coincideixen, és a dir, els

educadors i les educadores que afirmen trobar-se amb manca de participació es

senten frustrats per això, en canvi els que no es troben en aquesta situació responen

que no els hi genera frustració.

Integració.

Una de les preguntes d’aquest bloc feia referència a les dificultats per integrar-se dins

d’un equip de treball. Al fer el buidatge de l’enquesta veiem que un 62,5% dels

enquestats i enquestades responen que no i el 37,5% responen que sí.

23

Els i les professionals que es dediquen al treball en centres residencials coincideixen en

el fet que sí que van trobar dificultats per trobar el seu lloc dintre de l’equip quan van

arribar al centre. Això reflecteix que en aquest tipus de centres els equips de treball

són més tancats i per tant, la integració en ells dels professionals que arriben nous és

més difícil.

Tot i que, la majoria de respostes han sigut negatives el mateix percentatge, el 37,5%

consideren que aquesta és una situació que els hi genera frustració a l’hora de

treballar.

RETALLADES EN EDUCACIÓ I SANITAT

Manca de recursos, econòmics, humans i materials

Hi ha hagut moltes retallades en subvencions, en llocs de treball, en recursos, etc. per

part de l’Administració i volíem saber si els educadors i educadores consideren que

aquestes han repercutit en el desenvolupament de la seva tasca socioeducativa.

Aquesta pregunta només ha rebut tres respostes negatives (que no els hi ha afectat).

Una d’elles d’un educador que treballa en centres educatius i residencials, una

educadora de centres penitenciaris i per un educador que treballa en un centre cívic.

Tot i això només l’educadora respon que no li genera frustració. La resta d’educadors i

educadores sí que consideren que això sigui del tot frustrant, ja que els limita la seva

intervenció i per tant aquesta, moltes vegades, no pot ser l’adequada per a la persona.

LIMITACIONS PERSONALS

Prejudicis

A vegades podem tenir certs prejudicis davant d’alguns col·lectius concrets i aquest

poden condicionar a l’educador o educadora. La meitat d’educadors i educadores

entrevistats i entrevistades afirmen l’existència d’aquests.

Creiem que hi ha certs col·lectius com immigrants, drogodependents, persones

empresonades, etc. que acostumen a patir més prejudicis per part de tota la societat

24

en general, incloent-hi als educadors i educadores. Però amb el col·lectiu de la infància

no acostuma a passar, tot i que pot haver algun cas, i els resultats d’aquesta enquesta

ens ho demostra: Els educadors i educadores que treballen en l’àmbit de la infància

són els que han respost que no s’han trobat davant de situacions on els seus prejudicis

els impedís treballar.

Tots els educadors o educadores els quals la seva resposta era que si, afirmen que és

una situació que els genera frustració, amb una mitja de 3,8 dintre de l’escala de

valoració (on el 5 era la puntuació més alta). La resta d’enquestats i enquestades

contesten que no els hi genera o bé quasi no els hi genera frustració.

Manca d’eines (experiència, autocontrol, recursos) i bloqueig davant situacions

vàries

(Hem fet només una pregunta pels dos temes, ja que considerem que estan

estrictament relacionats entre ells)

En aquest treball parlem que a vegades la persona es pot veure limitada a la pràctica

socioeducativa per limitacions pròpies, falta de recursos, de tècniques, manca de

formació, manca d'experiència, etc. i més de la meitat de les persones que han

realitzat aquesta enquesta respon en què sí.

Els educadors i educadores que treballen en centres educatius responen que no s’han

trobat en cap situació en la qual tinguessin una manca d’eines per actuar. Per donar

resposta a això hem volgut comparar aquesta amb la pregunta sobre el marge

d’actuació dins de la institució i veiem que precisament els educadors i educadores

dels centres educatius afirmen tenir llibertat d’actuació i pot ser per això, les eines de

les quals disposa són més amplies que en altra tipologia d’institució amb pautes més

marcades.

El mateix nombre d’educadors i educadores que havien dit que si s’havien trobat amb

situacions on els manquessin eines per intervenir responen que és una situació que els

hi provoca bastant o molta frustració.

Separar vida personal/professional i viceversa.

25

Preguntem als educadors i educadores si es troben amb capacitat per poder separar la

vida personal de la professional i viceversa, més de la meitat d’ells i elles ens afirma

que no tenen capacitat per fer-ho. Entenem que això ha der se molt complex i per això

no n’ha sorprès veure que guanyava el no.

Però si que ens sorprèn i ens anima a la vegada veure que hi ha també bastants

educadors i educadores que han respost que si, creiem que tots respondrien que no,

és possible que això vulgui dir que potser aquesta no és una tasca tan complicada i que

depèn sempre de la persona.

Trobem que la majoria d’ells i elles afirmen que el fet d’agafar els problemes laborals i

portar-los a la vida personal, o portar els problemes de la vida personal a la vida

laboral els hi genera frustració.

BARRERES DE L´ALTRA PERSONA

Manca de confiança

Tot el bloc anterior de preguntes era referit a les barreres del mateix professional i ara

volem començar a indagar sobre les barreres que pot posar la persona o persones amb

les quals treballem.

Hi ha persones que no confien en el o la professional que es troben dins de l'àmbit

socioeducatiu i això pot dificultar la tasca socioeducativa. Excepte alguns o algunes, les

persones que han realitzat la nostra enquesta diuen estar d’acord amb aquesta

afirmació.

El 100% de professionals que es dediquen a l’àmbit de centres educatius responen que

no a aquesta pregunta. Nosaltres pensem que això té una explicació, als centres

educatius assisteixen tots els infants i els pares i mares confien en els professionals que

allà es troben, ja que despès d’ells són les persones que potser millor coneixen al seu

fill o filla, ja que es passen moltes hores al dia amb ells i elles. Per tant, aquesta

desconfiança no existeix en aquest tipus de serveis.

26

En aquest cas trobem el contrari que en preguntes anteriors, tot i que la majoria

afirmen que si que consideren l’existència d’aquesta desconfiança per part d’algunes

persones, no consideren que aquesta sigui, en general, una situació que generi molta

frustració.

Poca acceptació de la situació i negació de l’ajuda.

(Hem analitzat els dos apartats en conjunt i amb una mateixa pregunta, ja que creiem

que estan molt relacionats entre si.)

Creiem que hi ha moments en què una persona nega l'existència d'alguna

problemàtica determinada, i en conseqüència també es nega a rebre ajuda en el servei

adequat. En aquest punt les respostes donen el resultat del 87% dels enquestats i les

enquestades diuen que: SÍ

Entenem que és una situació que no es dóna una o dues vegades sinó que es repeteix

constantment. Considerem que ha de ser una situació molt frustrant el fet de veure

com una persona necessita ajuda i tu li podries oferir però aquesta es nega i no pots

fer res, i els educadors i educadores també ho creuen.

DESVALORACIÓ DE LA PROFESSIÓ

Abans d’entrar en detall amb temes concrets que es trobarien dintre d’aquest gran

bloc hem volgut començar amb una pregunta clara i directe: Creus que la professió

d'educador o educadora social està desvalorada?

Tot i que el 83,3% de les respostes han sigut afirmatives ens sorprèn que un 16,7%

consideri que no, que la nostra no és una professió que estigui desvalorada. Aquests

educadors i educadores treballen en centres penitenciaris i en l’EAIA.

Els educadors i educadores valoren la frustració que els genera aquesta desvaloració

amb un 3 de mitja en l’escala de valoració.

27

Ocupar un lloc de treball que no correspon a la nostra titulació (infravaloració)

A la pregunta referent a l’ocupació de llocs de treball que no corresponen a la titulació

del professional la majoria d’educadors i educadores afirmen conèixer casos on això

està passant.

La mitjana a la pregunta de si els hi genera frustració que existeixin situacions d’aquest

tipus on l’únic que fan és aprofitar-se dels i les professionals la mitjana resultant és de

3,5 aproximadament.

Desconeixement de la professió

El 66,7% dels enquestats i les enquestades estan d’acord amb nosaltres en quant a què

existeix un desconeixement general de la tasca que duu a terme un educador o una

educadora social. Ens sembla que és un percentatge molt baix, nosaltres creiem que hi

ha molt més desconeixement tant pel que hem viscut nosaltres mateixes parlant amb

persones que no estan relacionades amb l’àmbit social i pels diferents apropaments

que hem pogut tenir amb educadors i educadores durant aquest semestre.

La majoria de respostes es situen entre el 4 i el 5 dins de l’escala de valoració sobre la

frustració que els hi genera aquesta situació.

La idea que l’educació Social és voluntariat (Estereotip)

Esmentem en l'apartat anterior que considerem hi ha hagut en les institucions una

reducció de les contractacions d'educadors i educadores socials per contractar a un

gran volum de voluntaris i voluntàries. Gairebé tots o totes ens responen que sí que

creuen que les institucions s’estiguin aprofitant de la gran oferta de voluntaris i

voluntàries que existeix actualment.

Aquest és un dels aspectes que hem de destacar com un dels que genera més

frustració entre els educadors i educadores pel que reflecteixen els resultats del

buidatge de l’enquesta, on la majoria donen puntuacions molt altes en l’escala de

valoració.

28

Remuneració baixa

En aquesta pregunta ens trobem amb un cas el qual no contesta a la pregunta.

Possiblement per desconeixement de la resposta o per no haver-la entès del tot.

Pel que fa a la resta, el 82,6% manifesta que la remuneració que reben actualment els

educadors i educadores socials no és equivalent a la tasca que desenvolupen, ja que

aquesta requereix molta implicació personal i emocional i això no es valora ni es té en

compte.

Tot i això pràcticament totes les persones que s’han ofert a respondre a la nostra

enquesta afirmen que aquesta baixa remuneració els hi crea frustració.

Inestabilitat laboral.

El 100% de les respostes corroboren el que nosaltres esmentàvem, que el fet que

actualment es donin cada vegada més contractacions de tipus eventual i que, per tant,

no permeten que el mateix professional sigui present durant tota la durada d’un

mateix projecte afecta directament a la qualitat i l'eficiència de la tasca socioeducativa.

I com era d’esperar tots afirmen que aquesta situació els hi genera frustració, encara

que hi ha alguna resposta de que els hi genera poca, la majoria són de bastant o molta

frustració.

Com a conclusió per aquest bloc, la desvaloració de la professió, veiem que hi ha

algunes respostes que no acabem d’entendre. És a dir, en la primera pregunta, la qual

parla en general sobre la desvaloració alguns i algunes d’elles afirmen que no creuen

que aquesta existeixi en la professió d’Educació Social. Però després veiem com sí que

aquestes mateixes persones estan d’acord amb nosaltres en certes afirmacions com

poden ser: l’ocupació de llocs de treball que no corresponen a la titulació, el fet que és

una professió desconeguda i el fet que les institucions s’aprofiten de l’existència de

voluntariat en comptes de contractar a gent qualificada i preparada per dur a terme la

tasca socioeducativa.

29

Pensem que si aquests educadors i educadores creuen que totes o la majoria de les

situacions que nosaltres plantegem existeixen realment a la pràctica, també haurien de

tindre la creença que és una professió desvalorada. Ja que són precisament aquestes

les que li treuen el valor i la importància a la professió:

Si et contracten com a monitor o monitora en comptes d'educador o

educadora, no és desvalorar la professió?

Si és una professió que no es coneix i que per tant no se li dóna importància, no

es desvalora la professió?

Si les institucions prefereixen treballar amb persones voluntàries per estalviar-

se els sous de les persones preparades realment per dur a terme la tasca que es

demana, no és desvalorar la professió?

La nostra resposta a totes aquestes preguntes és si, i és per això que no arribem a

entendre algunes de les respostes, podem estar equivocades, però potser això denota

una falta de conscienciació de la problemàtica que afecta la nostra professió i que

entre tots i totes hauríem de lluitar per eradicar.

L’ultima pregunta que vam realitzar a l’enquesta va ser: Quins recursos utilitzes per

gestionar la frustració derivada de la pràctica professional?

I a continuació fem un llistat dels recursos que van esmentar els educadors i

educadores:

Relaxació

Escriure

Organitzar-se amb altres professionals

Compartir les situacions viscudes

Treball personal

Esport

Música

Supervisió

Companys

Meditació

30

Reiki

Ballar

Xarxes Socials

Teatre

Autoajuda

Escolta mútua entre companys o amics professionals

Treball en equip per convertir les frustracions en aprenentatges i motivacions

Buscar altres estratègies, noves tècniques

Empatia

Valoració

Passar temps amb la família

Grup de supervisió personal i d’equip

Humor

Temps lliure

Autocontrol

Reflexió sobre la pràctica socioeducativa

Teràpia

Trobar referents positius dins la professió

Enquesta:

https://docs.google.com/forms/d/1f9056NfY25OYwjv0lwhzAc8mIKXyeowhZtDHI1GtwD0/viewform?c

=0&w=1&usp=mail_form_link

31

CASOS D´ÈXIT

En aquest apartat analitzarem els diferents casos d'èxit per la superació de la frustració

en l'Educació Social a través d'una recerca per internet.

Durant aquesta recerca no vam trobar revistes, entrevistes o pàgines oficials, sinó que

tot era extret de blogs, treballs o opinions personals. Això ens confirma que el tema

que treballem és molt subjectiu i tampoc hi ha una línia marcada de “com ha de ser”.

Cal dir que després de la nostra recerca sobre solucions a la frustració en l'àmbit de

l'Educació Social, no vam trobar gaire cosa. Això ens dóna a entendre que a més a més

de ser un tema que no es tracta molt, tampoc es parla. Sí que vam trobar algunes

solucions però totes aquestes eren generals, cap de l'àmbit que volíem tractar. Però,

tot i així, aquestes solucions ens les podem emportar cap al nostre terreny i donar-li

solucions a tot allò que ens provoca frustració.

En primer lloc, de manera general, vam trobar informació de com es pot superar la

frustració (tant personal com laboral). Per la frustració personal ens donen diferents

solucions, entre elles: Conèixer les pròpies limitacions, acceptació de la realitat, no

pensar constantment en el que ens genera frustració, comptar amb les persones que

estimem, flexibilitat (ser conscient dels diversos resultats), reducció d'expectatives,

buscar sempre un 'plan B', quedar-se amb la part positiva de tot, fomentar la teva

autoestima i aprendre dels errors. Per altra banda, sobre la frustració en l'àmbit

laboral vam trobar solucions molt semblants a la de la personal però des d'un altre

punt de vista. Aquest tipus de frustració s'ha d'analitzar des de la persona i des de

l'empresa des d'on es treballa. Per tant s'ha de corregir la situació que ha causat

aquesta frustració des d'un mateix i la institució ha de donar propostes de com

afrontar aquesta frustració i alternatives per no passar per la mateixa situació en una

altra ocasió. També, es parla molt d'actitud, ja que aquesta és essencial perquè

depenent del teu estat d'ànim les situacions et poden afectar més o menys i provocar-

te frustració en cas de tenir una actitud negativa.

32

En segon lloc, i de manera més concreta, vam trobar solucions a diferents causes de

frustració com ara la manca de temps, el fet d'anar en contra de la teva ètica i el

treball en equip.

Quan parlem de la manca de temps, òbviament ningú ens la pot solucionar, però si

podem seguir unes pautes per organitzar-nos millor aquest temps i la frustració que

ens genera no tenir temps pot disminuir. La informació que hem extret per organitzar

millor el temps és l'organització de tasques segons el grau d'importància (primer les

més urgents i després les menys importants), la planificació de tasques i activitats

segons el marge de temps que tenim i l'execució d'aquestes tasques i activitats en el

temps establert.

Dins de les contradiccions en la presa de decisions dins d'una institució per la nostra

ètica, es destaca que dins del marc d'aquesta presa de decisions influeixen 4 factors:

Les conviccions i valors personals

Els conceptes ètics en la pràctica professional

Les normes de comportament ètic

Els enfocaments ètics.

Hi ha una sèrie de teories per afrontar aquest tipus de decisió en les quals ens posen

en balanç els aspectes positius i els negatius per poder trobar una solució.

A més a més, i per acabar, unes de les solucions que vam trobar pel treball en equip va

ser fer tallers, xerrades i jocs d’autoestima i cohesió de grup, per així fomentar la

participació, adaptació i no exclusió en els equips de treball. També, vam trobar com a

solució els tallers d’educació emocional, ja que responen a necessitats que no ens han

estat ensenyades a les escoles o en la nostra formació acadèmica i que vindrien bé per

poder afrontar millor la nostra tasca i mantenir millors relacions entre els components

de l’equip.

33

IMPLICACIONS EN LA EDUCACIÓ SOCIAL

Com a professionals de l'Educació social, en el fet de poder portar a terme una bona

implicació influiran diversos factors. D'una banda, la institució en la qual portem a

terme el nostre treball. D'altra banda, nosaltres com a professionals, haurem de tenir

en compte que abans de res estem treballant amb persones i per a persones.

Ha d'haver-hi un equilibri, ja que si la institució no posa mitjans suficients per poder

desenvolupar o portar a terme aquests objectius, ens pot aparèixer la frustració que

pot conduir-nos en una falta de motivació, arribant a desembocar en una falta de

confiança en un mateix com a educador o educadora social i, fins i tot, en el sistema de

la institució on treballes, arribant a somatitzar símptomes i desencadenar en alguna

patologia.

Per això, creiem que és molt important que hi hagi motivació en el nostre treball. És

vital que així sigui. Sovint haurem de revisar el nostre “modus operandi”, des de dins i

des de fora, buscar el perquè i, moltes vegades, serà la nostra pròpia consciència la

que ens dirà que fem una aturada. "Una retirada a temps sempre és una victòria".

Aquests dies hem tingut l'oportunitat de gaudir de la visita de professionals de

l'Educació Social de diversos àmbits, i al final de cada xerrada, s'hi hauria un temps de

col·loqui. En el qual podíem preguntar als professionals el que volguéssim, del centre

on treballaven, nosaltres preguntem pel tema del nostre treball, la frustració.

Carlos, un jove educador social, que va venir amb la seva companya Ingrid, venien del

"Casal Joves de Roquetes", vam estar molt atents però no va fer falta preguntar per la

frustració ja que ell des de la seva pròpia experiència, explica que va arribar a anar al

treball sense motivació alguna, per un cúmul de situacions, que en aquest moment ni

ell era conscient d'elles. Per això es va prendre un temps d'excedència per poder

ordenar la seva vida i reflexionar. Per això és tan important com a professionals, el

conèixer-nos i naturalment on estan els nostres límits, per no cometre errors, que al

34

no estar al cent per cent com a professionals no seria ètic actuar en cap cas. Creiem

que és fonamental preguntar-nos amb objectivitat; Qui sóc? Cap a on vaig?, i per

descomptat, Quin és el meu objectiu? Tot això per no perdre el camí del nostre treball

i el nostre paper en tots i cadascun dels moments que la vida ens presenta.

Un altre professional, com el psicòleg i educador social, Rubèn Ruiz que va venir a

donar una xerrada sobre "No a la violència masclista" explica que hi ha moments que

hi pot aparèixer la frustració, quan saps que malgrat fer tot el que està a les teves

mans, per ajudar a aquesta dóna a la qual acompanyes a sortir de la violència, i ella

decideix tornar amb el seu agressor.

O quan va començar a treballar agafant les trucades de tantes dones que demanaven i

per desgràcia segueixen demanant ajuda. Rubèn explica que fins que no hi ha una

tercera agressió no podia intervenir l'autoritat. En aquest cas és frustració amb el

sistema, que afortunadament ha avançat moltíssim, però com ens explica Rubèn

queda molt per fer.

També vam tenir el plaer de conèixer a Xavier Franch un veterà educador social. Xavi

no solament va viure l'època de la transició, de Franco. I va anar a partir de la

democràcia, quan, la qual cosa va començar sent un hobby, o voluntariat, amb el

temps passaria a ser la professió que exerceix des de llavors.

Davant la pregunta; Frustracions amb les quals t'hagis trobat? Xavi respon; que amb

els anys que porta hi ha hagut de tot tipus, però ens va respondre que amb el sentit de

l'humor és fonamental treballar i viure, per evitar la frustració.

Solament un home amb tanta experiència, que creu en el qual fa, que sent, malgrat

que haver viscut experiències i èpoques tant dures a l'educació social, explicades de

moltes maneres que en definitiva són el mateix, l'ajuda o l'acompanyament a les

persones que es puguin veure o sentir excloses socialment.

Malgrat tot cada persona viu la circumstància d'una manera diferent i afrontarà els

moments de frustració utilitzant tàctiques diferents com, ens van explicar els convidats

de les xerrades de la classe d'Interrogants, uns agafaran excedència, uns altres l'esport

35

per extreure aquesta frustració en forma de ràbia continguda, o anant al terapeuta,

etc.

Amb això volem dir que treballar en una professió tan gran i alhora tan dura, depèn de

l'escenari on hàgim de treballar i l'equip socioeducatiu amb el qual treballem, però el

que és clar és que com diu Rubèn; queda molt per fer, fora i dins del món social, i que

cal començar per un mateix o una mateixa.

36

CONCLUSIONS

La frustració és part de la nostra vida, està dins del procés de desenvolupament d'una

persona i no podem evitar-la, però si podem aprendre a gestionar-la i superar-la. Els

infants creuen que el món gira al seu al voltant, i per tant, poden tenir control del que

vulguin i quan el vulguin com alguna cosa totalment concedible, i si no és així,

experimenten les seves primeres perícies amb la frustració. Dependrà dels pares i

mares que aprenguin a ser tolerants i ha acceptar la negació en alguns dels seus

desitjos. Per tant aquests infants es faran grans i aquesta sensació dependrà del treball

personal que hagin realitzat en la seva evolució fins a ser persona adulta, si podrà

afrontar limitacions i impediments sense necessitat d'acabar amb aquest malestar

immediatament. Així que la frustració a la qual ens referim en l'entorn professional té

alguna cosa que veure a quan de petits demanàvem una nina o un gelat i obteníem

una negació amb això.

Però no només pot derivar de la nostra infància, sinó del nostre futur. De les

projeccions que confeccionem i dels resultats aconseguits. D'aquí van procedir moltes

de les nostres preguntes, de la nostra idea com a futures educadores. Per aquí hem

enfocat el nostre desenvolupament de la recerca, i com a resultat del contrast amb

professionals en actiu, hem obtingut que no anàvem molt allunyades sobre aquest

tema.

A grans trets, hem observat que és un tema del que no es parla prou. Pot ser, és a

causa de la inseguretat que es pot oferir pel fet de confirmar el nostre estat de

frustració o pel fet d'obviar alguna cosa que és incòmode de compartir. En general,

l'ésser humà està limitat a demostrar obertament les seves inseguretats, ja que mostra

el seu costat més vulnerable i habitualment la frustració està enfocada com un aspecte

negatiu que ens afecta.

No hi ha estudis reflexius que parlin específicament de la frustració en l'àmbit de

l'educació social i quan hem trobat alguna dada ha estat un acte de generositat per

part de les persones que s'han pronunciat en les presentacions que hem tingut en

classe. Encara que és més normal del que ens pensàvem, és una sensació que és difícil

37

d’expressar obertament amb plena naturalitat sense optar pel victimisme o la

disconformitat.

En el contrast d'informació amb les enquestes, hi ha hagut dades que ens han fet

debatre. Pel que fa al tema de l'ètica que, anteriorment, hem parlat en classe, hem

trobat que hi ha un nombre considerable de professionals que han hagut d'actuar

saltant-se els seus propis principis i, com esperàvem, això és motiu de frustració.

Podem tenir la idea romàntica de mantenir-nos fermes dins de la circumferència que

envolta els nostres principis, però després hi ha tota una realitat en la que disputar.

Això és un fet. Com gestionar-ho és un tema personal, però és important que

concebem que la qüestió de l'ètica forma part del nostre dia a dia.

En les actuacions generalitzades deduíem que anàvem a trobar disconformitat.

Treballar amb persones és una cosa complexa perquè cada individu té característiques

específiques, per la qual cosa utilitzar hipòtesis precises en un cas particular quan

parlem d'un estudi genèric, pot suggerir fins i tot a un concepte ambigu.

Quelcom que ens ha cridat l'atenció és el tema de la desmotivació i menys percentatge

de participació als ajuntaments. Perquè, suposadament, un lloc de funcionari és un

objectiu professional desitjable i estable, però en la praxi ens trobem a professionals

que no se senten que formin part de l'elaboració i execució de projectes, sinó que són

més receptors d'ordres. Això, desemboca en una implicació reduïda, desmotivació i,

per tant, frustració. Ara podem entendre una mica més l'estereotip de l'atenció al

client desanimada per part dels funcionaris.

No hem obtingut resultats de frustració en funció a les retallades d'educació i sanitat i

això ens ha sorprès, ja que és un tema molt actual i que afecta sobretot a aquests

sectors.

Pel que fa a la remuneració desequilibrada en funció de les tasques és un tema que no

ens ha impressionat. Sabem que ens estem endinsant en un àmbit que l'amor i la

vocació al treball pot ser que en alguns casos sigui major que la retribució, però creiem

que la gratificació personal és incalculable.

38

Ha estat fructífer i interessant per al grup, ja que com hem citat anteriorment és un

tema que estava en la nostra llista de reptes professionals, potser pel desconeixement

o les inseguretats però la frustració va apareixent des que comencem el procés. Des de

no saber com enfocar la recerca, a un mar de dubtes que no teníem on resoldre-les, ja

que un dels aspectes que ens ha quedat clar és que les respostes apareixen en la

pràctica, i així és l'única manera de desprendre't de dubtes i indecisions, estan “in

situ”, prenent determinacions i actuant. Per això, arribem a la conclusió que la

frustració és ineludible i tenir-li por o objecció és poc productiu “a priori” si ho

enfoquem en el vessant negatiu del bloqueig. Com ja hem dit, podem donar-li la volta i

aprofitar-la com un pas més cap als nostres objectius que li donen un color diferent

dels nostres resultats. Com a l’infant el fet de que no li donin la joguina del seu germà

o germana, pot ser un bon moment per aprendre a compartir la nostra vulnerabilitat,

que també és necessari aportar una mica d'humanitat entre escut i reforç.

39

REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE LA FRUSTRACIÓ:

Susana

A l'inici d'aquest treball, era conscient que els treballs relacionats directament amb les

persones poden tenir moments o situacions de frustració. Però en aprofundir en el

tema de la frustració en els educadors i educadores socials, m'he adonat que és un

tema que es veu afectat per diversos motius. D'una banda els personals i per un altre

els de les institucions. On en aquest projecte hem aclarit. I al costat de la investigació

duta a terme pel nostre grup de treball hem pogut aclarir.

Per altra banda l’assignatura de reptes i interrogants, m´ha agradat molt perquè

m’agrada saber coses noves, i aquesta assignatura m’ha ajudat a poder entendre que

vivim en una societat, que constantment està canviant. Per això es tant important

estar preparats, per nous interrogants que sortiran de nous reptes, per seguir

avançant, per una societat, on cada cop ens frustren cada vegada molt menys.

I donar les gràcies als testimonis de professionals, que durant aquests dies ens han

brindat les seves experiències en el món de l'Educació Social, davant la frustració. On

cada professional, t'explica la seva manera de sobre portar aquests moments, cada

quin et dóna la seva recepta particular, l'humor, l'esport, a parar durant un temps de

reflexió, etc.

Per concloure vull dir que m'ha agradat tractar aquest assumpte, ja que és un tema

una mica tabú. Però que en qualsevol sector pot succeir no només en l'àrea de

l'Educació. També vull destacar el treball realitzat en equip que hem dut a terme amb

les meves companyes, cadascuna aportant allò que millor sap fer, i aprenent les unes

de les altres.

Carmen

Des que iniciem el projecte automàticament vaig començar a prendre més consciència

de la frustració, tant la pròpia com la del meu entorn. És curiós perquè crec que és

alguna cosa que està molt integrat en cada persona, hi ha una repercussió diferent

segons l'individu però sobretot, segons les circumstàncies o al moment de les nostres

40

vides en el qual ens trobem. Per exemple, jo ara em veig a la universitat envoltada de

companys/as on amb la majoria hi ha una diferència d'edat considerable, i sento que

els nivells de frustració en molts aspectes és molt diferent, però hi ha coses molt

bàsiques en els quals són equiparables. Però hi ha hagut moments en els quals he

sentit frustració en classe, considerant que el meu grup està format en la majoria per

persones participatives, amb ganes i decisió de compartir, i que entenc que en el grup

global són importants totes les veus, de vegades he sentit per part del professor que

ens ha fitat una mica per això. Això m'ha fet sentir frustrada.

També m'he adonat que el resultat de la gestió de frustració depèn de nosaltres/as i

de la projecció que li atorguem. Pot enfonsar-nos en el més profund o ser una

catapulta per a un gran canvi. És un treball personal del que crec que cal tenir una

percepció i adquirir eines perquè ens sumeix.

Ha estat molt interessant perquè he descobert en mi reaccions que no localitzava com

a frustrants, i finalment les he nominat per poder treballar-les. Bàsicament perquè en

realitat són molestes, i es queden impregnades en el comportament podent treure

coses menys agradables del meu caràcter.

En la vida hi ha molta frustració en general. Ens movem per inèrcia al ritme que ens

marca el sistema i quan ens adonem no sabem en quin moment comencem a formar

part de la partitura que ens delecta el capitalisme i els seus secrets. Sortir d'aquí és tot

un repte, i sobretot trepitjar amb el teu propi peu i marcar la teva música personal tot

un assoliment.

En resum, no només ha estat un treball de recerca en el sector professional que m'ha

facilitat una visió més àmplia del concepte de frustració i com es pot administrar, sinó

una anàlisi personal en el qual he tingut revelacions amb les quals seguir explorant.

Isi

Per a mi aquest treball ha estat un bon punt de reflexió. M’ha permès prendre una

mica de consciència d’un gran problema que ataca als educadors i les educadores

socials; la frustració. És important tenir-la present i saber que hi treballarem

constantment amb ella, ja sigui per un dia, per dos dies, o potser per llargues etapes,

però la clau és saber que hi és, i saber afrontar-la de la millor manera.

41

Gràcies a ell, també, he pogut gaudir d’un excel·lent grup de treball, que tot i les

nostres cosetes a millorar, hem sabut encaixar totes les peces i realitzar un treball on

totes hem pogut deixar la nostra empremta. He viscut la participació i la cooperació, la

pertinença a un grup, els debats i les confrontacions d’opinió, el fet de saber cedir i el

fet de saber defendre la meva opinió. Un munt de petites coses que recullen una

experiència que se’ns dubte tornaria a repetir.

I en conjunt aquests dos paràgrafs potser donen resposta a una de les causes de la

frustració, i és què sentir-te part d’un grup, sentir-te recolzada i acompanyada fa que la

feina sigui més amena, i el resultat encara més satisfactori.

Per un altre cantó relacionant l’assignatura amb l’elaboració del treball el fet de que

vinguessin educadors y educadores a visitar-nos i a parlar-nos de la seva experiència va

estar realment un regal i una font d’informació, i per què no; una font d’inspiració per

al nostre treball. Vam poder preguntar sobre la frustració i vam veure que com

nosaltres ja pensàvem és una problemàtica existent i, que a més a més de les

educadores i els educadors, també afecta a milers de treballadors i treballadores,

inclús sortint de l’àmbit laboral, la frustració, és una enemiga constant en la nostra

vida, i encara més si pensem en com estem ara, en la situació que estem vivint i la

frustració que sentim de veure com tot s’ensorra als nostres peus i només poder fer

petites coses. Però d’això tracta la frustració, què per poc que es pugui fer ja ajuda a

fer-li front.

Laura

Aquest treball m’ha servit per conscienciar-me que la frustració acompanya a

l’educador o educadora durant molts moments de la seva carrera professional. També

per saber que aquesta és del tot subjectiva, tant les causes que porten a ella com les

implicacions que comporta i, fins i tot, les solucions a aquesta.

Pel que fa al treball en equip considero que ha sigut bastant fàcil, i hem sabut

participar totes per arribar a un resultat final satisfactori per a cada una de nosaltres.

42

Hi ha hagut moments de discrepàncies i de debats, ja que cadascuna pensa de

maneres diferents i té visions diferents, però sempre hem sabut arribar a consens i

seguir cap endavant amb el treball.

Respecte a la relació del fet de realitzar aquest treball amb els continguts donats al

llarg de tota l’assignatura crec que he pogut ser més conscients dels reptes que ens

planteja aquesta professió que hem escollit, veure, com he dit abans, un procés de

participació real amb el treball en grup i adonar-me que l’Educació Social encara té

molts interrogants sense resposta i que, personalment, espero que es vagin tractant i

investigant per poder trobar-hi una solució i així facilitar la tasca socioeducativa.

Quan penso en la implicació que pot tenir aquest tema amb la societat em ve al cap la

possibilitat que moltes persones que no coneixen la professió, que segueix sent molt

desconeguda (un altre gran repte), poden arribar a no entendre com els educadors i

educadores senten aquesta frustració alhora que els hi encanta aquest treball i crec

que això és degut al fet que no acaben de comprendre la implicació emocional i

personal que requereix ser un bon educador o educadora social.

Personalment, he arribat a la conclusió que l’única solució per vèncer la frustració és

coneixes a un mateix, saber on està el teu límit, fins al punt de poder prendre la decisió

de no voler treballar amb certa problemàtica o col·lectiu, i saber quins són els recursos

o estratègies que et poden servir per gestionar-la.

Judith

El fet de reflexionar sobre la frustració m’ha fet adonar que es encara més relatiu del

que jo pensava, és a dir, jo creia que depenent de la persona el nivell de frustració i el

que l’afectava era diferent però pensava que hi havia temes que eren frustracions

compartides, i no es així, cap tema es una frustració compartida entre tothom, encara

que si pot ser d’una majoria.

43

He arribat a aquesta conclusió per què en el mateix grup hi havia temes que per unes

eren frustracions però per altres no. I això m’ha fet pensar que si ho exportem a un

camp més ampli com l’educació social passarà el mateix a uns educadors els hi

provocarà frustració un fet i a uns altres una cosa totalment diferent.

Crec que l’assignatura ha fet replantejar-nos i qüestionar-nos diversos reptes als quals

els educadors o educadores no tenen una resposta concreta sinó una hipòtesi, com va

dir un educador en una de les xerrades has de qüestionar-ho tot, has de dubtar de tot,

jo afegeixo sobretot de tu mateix/a.

Extrapolant el tema a la societat és important tornar a remarcar la frustració es un

punt molt subjectiu i relatiu de cada persona i que té unes reacciones diferents, a

l’igual que no a tothom l’afecta el mateix. En el camp de l’educació social la frustració

és una sensació molt habitual ja que treballem directament amb persones i les nostres

accions repercuteixen cap a elles.

Ari

Aquest treball m’ha fet reflexionar en molts sentits. En primer lloc, només començar el

treball i vam pensar en el que ens podria produir frustració, van sortir infinits temes

que podríem tocar. Això em va xocar, ja que em va fer veure que realment la frustració

et pot venir de qualsevol lloc. Per una altra banda, també va fer-me reflexionar perquè

m’he adonat que la frustració es pot manifestar de milers de formes diferents i per

infinites coses, que no tothom sent frustració pel mateix ni la percep de la mateixa

manera. També, he pogut entendre que la frustració és una cosa que sempre hi serà

present, i que tu ets l’única persona que la pot evitar si realment ho vols.

Per una altra banda, les classes amb l’Antonio han ajudat molt a què aquest treball tiri

endavant, tant per les seves tutories, en les quals ens ajudava a enfocar el treball, com

per les xerrades, en les quals els/les professionals que venien a classe ens aportaven

dades pel nostre treball. A més a més, les seves classes m’han ajudat a ser una mica

més objectiva i recalcar realment el que és més o menys important i, sobretot, a fer

front a diferents reptes. Aquest treball ha sigut un dels primers.

44

També cal dir que en la cerca d’informació en aquest treball, ha sigut quan realment

m’he adonat que l’Educació Social és un tema del qual no es parla i sembla que tampoc

es tingui interès en saber-hi més sobre el tema. La societat no mostra interès per la

problemàtica i és quelcom que s’anirà acumulant fins a esclatar, segons el meu punt de

vista. Però, a més a més, aquest fet em provoca frustració.

45

WEBGRAFIA

Larry Page y Sergey Brin (2015). Buscador de Google. Recuperat 26 octubre

2015, des de https://www.google.com

Real Academia Española (2013). Diccionario RAE. Recuperat 12 novembre

2015, des de http://www.rae.es

Hernandez, F. Ventajas y desventajas. Recuperat 09 de desembre 2015, des de

https://grupo101trabequipo.wikispaces.com/Ventajas+y+Desventajas?respons

eToken=016d0fcfd3d9745cf98856d70023925e1

Garzón, N. Toma de deciciones éticas. Recuperat 09 de desembre 2015, des de

http://www.bdigital.unal.edu.co/783/10/263_-_9_Capi_8.pdf

Cómo solucionar los problemas de la gestión del tiempo. Recuperat 09 de

desembre 2015,des de http://www.rivassanti.net/curso-ventas/Como-

solucionar-los-problemas-de-gestion-del-tiempo.php

(2012).Superar la Frustración Laboral. Recuperat 09 de desembre 2015, des de

http://accionesdesarrollo.com/superar-la-frustracion-laboral/

Sánchez, M (2015). La educación social en la esfera pública. El reconocimiento

social de la profesión. Recuperat 09 de desembre 2015, des de

http://educadoraenapuros.blogspot.com.es/2015/10/la-educacion-social-en-

la-

esfera.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Fee

d:+blogspot/GdmZM+(Educadora+Social+en+Apuros)

Bisguerra, R (2015). Rafael Bisguerra. Recuperat 09 de desembre 2015, des

de http://www.rafaelbisquerra.com/ca/educacio-emocional.html

Molina, T ( 2011). Dinámicas de grupo para la cohesión de grupo. Recuperat

09 de desembre 2015, des de

http://www.csi-

csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_40/M_TERESA_MO

LINA_1.pdf

Terrón, A (2012). La frustración. Recuperat 23 de desembre 2015, des de

http://www.psicologiaamayaterron.com/la-frustracion

46

Buxarrais, R (2015). Cómo superar la frustración. Recuperat 23 nobembre

2015, des de

http://salud.uncomo.com/articulo/como-superar-la-frustracion-3789.html

(2012).Superar la Frustración Laboral. Recuperat 23 de desembre 2015, desde

http://accionesdesarrollo.com/superar-la-frustracion-laboral/

Cómo solucionar los problemas de la gestión del tiempo. Recuperat 23 de

nobembre 2015,des de

http://www.rivassanti.net/curso-ventas/Como-solucionar-los-problemas-de-

gestion-del-tiempo.php

Garzón, N (2001). Toma de decisiones éticas. Recuperat 23 de nobembre 2015,

des de http://www.bdigital.unal.edu.co/783/10/263_-_9_Capi_8.pdf

Russek, S (2007). Crecimiento y bienestar Emocinal. Recuperat 09 de desembre

2015, des de

http://www.crecimiento-y-bienestar-emocional.com/frustracion.html

(2012).Sanidad tendrá un recorte de 7000 millones y educación de 3000.

Recuperat 13 de nobembre 2015, des de

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/09/espana/1334000045.html