Federico Vázquez Osuna

La justícia durant la Guerra Civil

El Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-1939)La justícia durant la Guerra C

ivilE

l Tribunal de C

assació de Catalunya (1934-1939)

Federico Vázquez O

suna

L’Estatut d’Autonomia de 1932 va atorgar a la Generalitat de Catalunya

l’organització de la justícia, que culmina amb la creació del Tribunal de

Cassació de Catalunya. Aquest llibre és una narració historicopolítica que

explica l’intent de la Generalitat i de la classe política catalana d’aconseguir

una nova administració de justícia, independent i permeable als valors

democràtics. Aquest projecte de modernitzar i catalanitzar la justícia va

topar amb molts obstacles, tant des de l’interior mateix de la judicatura

com des de les forces polítiques espanyolistes que s’oposaven enèrgica-

ment a la descentralització del poder judicial. Els Fets d’Octubre de 1934

van significar el col·lapse d’aquest projecte, el qual no es reprendrà fins a

la victòria del Front d’Esquerres el 1936. L’inici de la Guerra Civil significa

la irrupció de la justícia revolucionària, de l’arbitrarietat i la barbàrie, que

va tenir un dels seus episodis més destacats en la creació de l’anomenada

Oficina Jurídica. El llibre descriu els comportaments corruptes d’un perso-

nal tèrbol que suposadament servia els ideals revolucionaris, i que es va

apropiar de diners i joies, el rastre dels quals sovint es perd a França. El

protagonisme de la francmaçoneria en l’administració de justícia durant

la guerra és un altre aspecte destacat d’aquesta recerca. La derrota de la

República a la guerra portà a l’exili i a l’acció de la repressió franquista,

però no va poder esborrar del tot l’obra del Tribunal de Cassació.

Història

Últims títols publicats

Andreu MayayoJosep Solé Barberà, advocatLa veu del PSUC

Xavier BenguerelMemòries (1905-1940)

Aram MonfortBarcelona 1939 El camp de concentració d’Horta

Josep CalvetLes muntanyes de la llibertat El pas d’evadits pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial

Federico Vázquez Osuna (Alcaudete,Andalusia, 1964) és doctor en HistòriaContemporània per la Universitat de Barce-lona i Màster en Criminologia i ExecucióPenal per la Universitat Autònoma de Barce-lona. És investigador adscrit al Centred’Estudis Històrics Internacionals de laUniversitat de Barcelona (CEHI). Les sevesinvestigacions se centren en la República, laGuerra Civil i el franquisme, molt espe-cialment pel que fa a l’administració de justí-cia i la repressió. És coautor del llibre La repressió franquista a l’àmbit local.Manlleu (1939-1945) (2003) i autor de LaRebel·lió dels Tribunals. L’administració dejustícia a Catalunya (1931-1953). La judi-catura i el ministeri fiscal (2005). També ha col·laborat en obres col·lectives sobre laguerra civil i el franquisme. Ha publicat articles en diferents àmbits de les ciènciessocials i jurídiques.

www.rballibres.com

21E

portada federico vazquez.qxd 13/01/2009 9:11 PÆgina 1

9

PRÒLEG

L’autor del llibre, Federico Vázquez, és un investigador reconegut sobre el tema de la justícia a Catalunya durant els anys de la guerra i lapostguerra. El seu llibre La rebel·lió dels tribunals. L’Administració dejustícia a Catalunya (1931-1953). La judicatura i el ministeri fiscal, vatenir crítiques elogioses. Ara, en aquest llibre que teniu al davant, Lajustícia durant la Guerra Civil. El tribunal de Cassació de Catalunya(1934-1939), Vázquez ha continuat la recerca sobre la justícia en elnostre país. L’autor, compromès amb el tema, també ens explicita elseu compromís amb la història i com entén ell l’ofici d’historiador. Espot estar d’acord o no amb algunes de les seves opinions però el que noes pot discutir és el seu compromís amb la història. S’espera dels histo-riadors i de la història una ètica i moral que ell moltes vegades troba afaltar.

En el llibre trobarem no solament la història de les institucions sinóla història de les persones que en formaren part. És un llibre que mos-tra, ja des del primer moment, que els jutges i l’autonomia (i el queaquesta representava) no lligaven gaire. Malgrat l’oposició dels jutgesal traspàs de les competències de justícia a la Generalitat, aquest s’efec-tuà (fet insòlit avui en dia) perquè s’imposà la voluntat i els pactes entre els polítics catalans i espanyols.

A partir d’aquest començament, les relacions foren complicades i elsincidents entre els jutges, una part de la ciutadania de Catalunya i laGeneralitat foren constants. Només cal llegir les pàgines que ens parlendels incidents per l’ús del català als tribunals.

Ara bé, el llibre s’endinsa ben aviat en el que és el seu tema central:el Tribunal de Cassació de Catalunya. Vázquez n’analitza l’origen, les

tripa Vazquez.qxd 13/01/2009 9:24 PÆgina 9

seves competències, els magistrats que el formaven i com s’escollien.Com passa sempre en aquestes decisions hi va haver nomenaments polèmics.

Vázquez analitza a bastament la figura del que fou el primer presi-dent del Tribunal de Cassació Santiago Gubern Fàbregas. El judici quefa l’autor del llibre és positiu, malgrat que hagués posat el seu amor paternal per sobre de l’estricta interpretació de la llei que prohibia l’exercici de l’advocacia als propis fills. Que Santiago Gubern, republi-cà i autonomista, era un home partidari de trobar solucions pactades id’evitar conflictes innecessaris, queda clar en el recent llibre d’AmadeuHurtado, Abans del sis d’octubre (un dietari). Gubern demanà a Hur-tado, propietari de La publicitat, que no extremés la campanya quefeien els diaris catalanistes contra la magistratura i l’administració dejustícia amb motiu dels processos contra alguns escriptors separatistesen el transcurs dels quals es produïren incidents violents.

Un altre moment transcendental de la història de la justícia i del Tri-bunal de Cassació foren els tres anys de guerra civil. El que fou l’Ofici-na Jurídica, l’ocupació dels tribunals del Palau de Justícia, la constitu-ció de la Justícia Revolucionaria i dels Tribunals Populars són temesàmpliament tractats en el llibre de Vázquez. Moltes de les informacionsque hi aporta són una novetat, sobretot l’anàlisi que fa de la personadel president que substituí a Gubern al front del Tribunal de Cassació,Josep Andreu i Abelló. Per primer cop tenim informació de quina foul’actuació d’aquest advocat reusenc i d’altres magistrats del Tribunal.També ens aporta informació sobre un dels homes de confiança d’An-dreu, Agustí Juandó Royo. Deixo al lector que ell mateix tregui les seves conclusions sobre aquest personatge després de llegir les pàginesd’aquest llibre sobre ell. En aquest cas sí que puc afirmar que les opi-nions i les afirmacions que Vázquez fa sobre aquests personatges estanmolt marcades pel que ell entén que ha de ser el compromís ètic i moral de personatges públics que ocupaven llocs de responsabilitat tanelevats dins de la Catalunya dels anys de la guerra. És indubtable quealguns d’aquests personatges que lluitaven per posar ordre a la rere-guarda, que la justícia funcionés i que, fins i tot, per assolir aquests objectius, foren amenaçats de mort o patiren atemptats, també tenenles seves parts fosques. Precisament, una de les parts menys fosques delllibre i penso que molt interessant, és el paper que jugà la maçoneria en

10

tripa Vazquez.qxd 13/01/2009 9:24 PÆgina 10

la trajectòria de molts dels advocats i magistrats durant la guerra i l’exili.

Una de les parts més interessants del llibre és la persecució i repres-sió que patiren alguns dels magistrats del Tribunal de Cassació, dissoltpel règim franquista. Hi ha una part del personal del Tribunal que nova patir directament la repressió perquè va agafar el camí de l’exili i, enaquest sentit, també hi ha moltes aportacions inèdites sobre el que foula vida d’aquests advocats i magistrats durant l’exili.

Per últim, cal destacar d’aquest llibre el magnífic i treballat apèndixbiogràfic on després de llargues i reeixides investigacions, l’autor ensofereix la trajectòria de tot el personal que va estar vinculat a la justí-cia durant els anys de la República i la Guerra Civil.

Com en l’anterior llibre de Federico Vázquez sobre la justícia,aquest és un llibre que no et deixa indiferent. Llegir-lo permet conèixermillor la història del que fou la justícia a Catalunya en aquests anys i,sobretot, la trajectòria amb aportacions inèdites del personal que enformava part. És un llibre rigorós, seriós i també un llibre en el qual es percep una certa decepció de l’autor sobre l’actuació d’alguns d’a-quests advocats, magistrats i juristes. Pot ser perquè, a part de la sevamanera rigorosa d’investigar la història, Vázquez no entén aquestasense l’ètica i la moral, potser d’una manera massa exigent. Al cap i ala fi, com ell sap, els homes són de carn i ossos i el final tots el conei-xem. Per últim, vull donar-li les gràcies a Federico Vázquez per haver-me deixat prologar un llibre que penso que és un gran llibre d’història.

Joan Villarroya i Font

11

tripa Vazquez.qxd 13/01/2009 9:24 PÆgina 11

TAULA

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

La justícia en els primers anys de la República . . . . . . . . . . . . 17L’elecció del president del Tribunal de Cassació . . . . . . . . 22Una administració de justícia desautoritzada públicament . . 29

Els Fets d’Octubre de 1934 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39La Llei del 2 de gener de 1935 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Les conseqüències dels Fets d’Octubre. . . . . . . . . . . . . . . . 51La victòria del Front d’Esquerres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

La Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65L’administració de justícia els primers mesos de guerra . . 69L’Oficina Jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77La violència contra el Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . . 98El nou president del tribunal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

El Tribunal de Cassació després dels Fets de Maig de 1937. . 108Nomenament de nous magistrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113L’atemptat contra Josep Andreu Abelló. . . . . . . . . . . . . . . 116Barcelona, capital de la República. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118La normalització lingüística a l’administració de justícia . . 121Els darrers dies del Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . . . . 123

tripa Vazquez.qxd 13/01/2009 9:24 PÆgina 5

L’acció repressora de la dictadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127La repressió franquista contra els membres del tribunal . . 128La depuració administrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130La jurisdicció militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas . . . . 138El Tribunal para la Represión de la Masonería

y del Comunismo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

L’exili i més enllà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170L’exili del personal del Tribunal de Cassació . . . . . . . . . . 170Els presidents del Tribunal de Cassació més enllà de l’exili . . 187

Annex. Biografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

Notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

Sigles d’arxius i fonts oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220

Bibliografia i fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221

Índex onomàstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226

tripa Vazquez.qxd 13/01/2009 9:24 PÆgina 6