la prevenci de la viol ncia de g nere a l educaci prim ria. · pdf filefrancesca bonnemaison...

La prevenció de la violència de gènere a l’ Educació Primària Llicència d’estudis retribuïda- Curs 2007-2008 Rosa Ma. Prat Balaguer - [email protected]

1

LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A L’ EDUCACIÓ PRIMÀRIA Autora: ROSA Mª PRAT BALAGUER [email protected] Modalitat: A Classificació: Escola Inclusiva Coeducació Curs: 2007-2008 Memòria del projecte realitzat durant la llicència d’ estudis concedida pel Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4968. 14/ 09/ 2007). SUBDIRECCIÓ GENERAL DE FORMACIÓ PERMANENT I RECURSOS PEDAGÒGICS DIRECCIÓ GENERAL D’ ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA DEPARTAMENT D’ EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA


2


3

Dedico aquest treball a totes les dones mortes, víctimes de la

violència masclista, perquè la seva mort ens esperoni a lluitar per una

societat més respectuosa, justa i igualitària.

Perquè des de l’educació treballem per un model on el conflicte

sigui font de creixement personal, perquè la convivència sigui

harmoniosa i joiosa i perquè el diàleg, la paraula i l’amor substitueixin

la violència.


4


5

ÍNDEX AGRAÏMENTS......................................... ................................................................ 7 1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................... 11

1.1. Justificació del Treball 1.2. Antecedents de l’ estudi: Identitats i diferències de gènere.

1.3. Hipòtesi de partida 1.4. Objectius 1.5. Marc de la recerca

2. MARC CONCEPTUAL................................. ......................................................... 16 2.1. Els estereotips de gènere. 2.2.Concepte d’ abús,maltractament i violència de gènere 2.3. Estadístiques sobre violència de gènere. 2.4. Els canvis legislatius. 2.5. La Resiliència 2.6. Les noves masculinitats. 2.7. El repte de la Coeducació. 2.8. Programes educatius sobre la prevenció de la violència de gènere. 2.9. Glossari. 3. TREBALL DUT A TERME............................. .......................................................... 55 3.1. Pla de Treball 3.2. Metodologia 3.3. Descripció de l’ estudi 4. RESULTATS OBTINGUTS............................. ........................................................ 79 4.1. Presentació dels resultats obtinguts 4.2. Presentació de dibuixos i textos significatius. 5.CONCLUSIONSDE LA RECERCA. APLICACIÓ I PROPOSTES E N EL SISTEMA EDUCATIU ............................................................................................................ 138

5.1. Conclusions de la recerca 5.2. Aplicacions i propostes de la recerca en el sistema educatiu

6. FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA................ ......................................... 143 ANNEX I : ENQUESTES ANNEX II : TEXTOS I DIBUIXOS “EL DIARI LILA DE LA CARLOTA”


6


7

AGRAÏMENTS

Agraeixo, en primer lloc, al Departament d’ Educació i Universitat de la

Generalitat de Catalunya la concessió de la llicència d’ estudis retribuïda per a

dur a terme aquest Projecte d’ investigació i de recerca. Ha estat una gran

oportunitat per a gaudir d’ un temps enriquidor de formació i de reflexió sobre

les pràctiques educatives. Temps de lectura, de silenci interior, de comunicació

amb xarxa amb altres persones que he conegut i que hem compartit la llicència

durant aquest curs 2007-2008.

Agrair també al Departament d’ Educació per l’ organització del Curs

”Bases Metodològiques per a la Recerca Educativa” de l’ Institut de Ciències de

l’ Educació de la Universitat de Barcelona que m’ ha aportat eines

metodològiques i científiques per a la realització de la recerca. Gràcies a tot el

professorat d’aquest curs per les seves aportacions.

Gràcies a l’ equip de professionals del Servei de la Subdirecció General

de Formació Permanent i Recursos Pedagògics de la Direcció General d’

Innovació del Departament d’ Educació, que ha fet el seguiment de les

llicències d’ estudis. Especialment a l’ Anna Rodet Iraola que ha estat el cordó

umbilical amb qui he estat vinculada al llarg d’ aquest curs i amb qui m’he

reunit en les trobades de seguiment celebrades al llarg d’ aquests mesos.

Gràcies per la seva atenció i paciència en respondre sempre puntual a totes les

qüestions.

Agrair també al Servei de la Subdirecció General de Formació

Permanent i Recursos Pedagògics l’ organització de la “4a. Jornada de

presentació de llicències d’ estudi retribuïdes” celebrades a Cosmocaixa

durant el mes d’ abril, ja que veure i escoltar l’ exposició dels treballs realitzats

en convocatòries anteriors m’ han aportat una diversitat d’estratègies i de

mirades a temes importants del món de l’ educació.

Vull expressar el meu agraïment a la Núria Solsona i Pairó, que és la


8

persona de referència del Programa de Coeducació del Servei Educatiu del

Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya i dels Projectes d’

innovació de Coeducació i responsable de la Formació en Coeducació. Gràcies

pel seu interès, assessorament i per invitar-me als Cursos del Programa de

Coeducació “La pràctica de la Coeducació” i al curs de “Coeducació:

experiències i reconeixement”, sobre experiències i avaluació dels Projectes de

Coeducació que s’estan realitzant actualment en els centres educatius de

Catalunya. Aquesta formació ha estat cabdal i molt enriquidora. Gràcies Núria

per les teves aportacions i el teu acolliment humà i professional!.

Expressar el meu agraïment a la persona supervisora del Projecte: Dr.

Claudio Lozano Seijas, professor emèrit del Departament de Teoria i Història

de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia del Campus Mundet de la

Universitat de Barcelona. Agrair el seu saber i intel·ligència, així com l’ ànim

que m’ ha alenat en el seguiment del treball, que m’ han ajudat a arribar al

final. Vull expressar el meu respecte professional i el meu afecte personal.

Agrair també a la professora Liliana Tolchinsky del curs “Escriptura

científica” del Mòdul I i del taller “Com redactar un text científic?” del Mòdul II

dins del curs “Bases Metodològiques per a la recerca educativa” de l’ I.C.E. de

la Universitat de Barcelona, la seva atenta lectura i les aportacions a l’

Abstract d’ aquesta Memòria.

Agraeixo molt especialment la col·laboració de les directores i els

directors del quatre Centres d’ Educació Infantil i Primària de l’ Alt Penedès on

s’ ha realitzat aquest estudi:

-Montserrat Vivó directora del CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí

de Mediona.

-Ramón Zabala director del CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès.

-Josep Manel Vega director del CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.

-Glòria Tossar directora del CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’

Hortons.


9

Així com la participació de les mestres tutores de sisè curs d’ Educació

Primària d’ aquests centres, en el moment d’ ajudar-me a passar les enquestes

amb l’ alumnat:

-Les mestres tutores de sisè A i de sisè B d’ E.P. del CEIP Pau Boada

de Vilafranca del Penedès.

-Sílvia Enrich tutora de sisè curs d’ E.P. del CEIP La Pau de Sant

Sadurní d’ Anoia.

-Montserrat Vivó, tutora del curs de sisè curs d’ E.P. del CEIP Antoni

Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.

-Anna Belda, tutora de sisè curs d’ E.P. del CEIP Pau Casals de Sant

Llorenç d’ Hortons.

Als nois i noies de sisè curs de Cicle Superior d’ aquests quatre centres

educatius de la comarca de l’ Alt Penedès que han col·laborat de manera activa

i amb molta il·lusió i serietat , donant les reves respostes, omplint les

enquestes i els textos que se’ls demanava.

També gràcies a l’Alba i al Chaker, que van accedir a fer la prova

pilot en el Centre Cívic Vilarnau de Sant Sadurní d’ Anoia, abans de passar-la

en els centres educatius. Gràcies a l’ educadora d’ aquest Centre Cívic, Imma

Herrera, per atendre amablement a la meva sol·licitud i demanar permís als

pares perquè els seus fills poguessin respondre aquestes enquestes.

Agrair també la receptivitat i col·laboració de la Inspectora de la Zona

Educativa de l’ Alt Penedès, Núria Demestre, per autoritzar i fer possible el

treball de recerca en els CEIPS de la comarca.

A l’ equip de professionals del Centre de Recursos Pedagògics de l’ Alt

Penedès: Montserrat Ibáñez, Casimir Pla, Anna Felip i a la Cèlia que m’ han

atès sempre molt amablement en totes les meves demandes bibliogràfiques.


10

A la Mariona Junyent del Servei de la Dona de l’ Ajuntament de

Vilafranca del Penedès per la seva disponibilitat en oferir- me dades d’ interès a

nivell comarcal.

A la Dra. Marina Subirats, professora de Sociologia de la Universitat

Autònoma de Bellaterra, a la Dra. Amparo Tomé, professora de l’ Institut d’

Educació de l’ Ajuntament de Barcelona, Judit Rifà del Projecte d’ Educació en

Valors de l’ Institut d’ Educació de l’ Ajuntament de Barcelona, per les seves

aportacions i respostes als meus interrogants en els curs del Programa d’

Ensenyaments de Gènere i Societat de l’ Escola de la Dona: “Coeducació:

Estratègies d’ intervenció educativa per a la Igualtat” realitzat a l’ espai

Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Al professor Daniel Gabarró, per totes les seves aportacions sobre el

model de masculinitat hegemònica i les noves masculinitats.

A la professora Mercè Otero per les seves aportacions lingüístiques,

bibliogràfiques i per facilitar-me el còmic “ El tresor del castell” de la Revista

Cavall Fort.

A la Coral Caro, professora de secundaria, autora de la llicencia

d´estudis retribuïda “Relacions afectivoamoroses a l l’adolescència. Elements

per a una intervenció preventiva de la Violència de gènere” realitzada durant el

curs 2005/ 2006 que m´ha donat consells orientadors pel meu treball.

A totes les meves companyes mestres i amigues que estem treballant

per a la innovació educativa a l’ aula, perquè durant aquest temps han escoltat

les meves dèries i cabòries professionals, pels seus suggeriments, crítiques i

aportacions que m’ han empès a reflexionar de manera continuada.

Per últim, i amb molta estimació i afecte, agraeixo a la meva família, el

Lluís, a l’ Anna i el Pere pel seu incondicional suport i paciència per escoltar-me

i animar-me en els moments de desànim. I sobretot per haver-me acompanyat

en aquest apassionant viatge a Ítaca que ha suposat per a mi aquesta llicència


11

d’ estudis.

1. INTRODUCCIÓ

“Cuando el fuego ha quemado con su violencia todo,

llega el rocío, derramando su humedad, como brisa

de maravillosa dulzura…”

Maria Luisa Balaguer Callejón

1.1. Justificació del treball

La violència de gènere masclista contra les dones, per part dels seus

companys sentimentals, és actualment un problema social, que cada dia entra

a les nostres llars a través dels mitjans de comunicació, a causa de les morts

que aquesta violència ocasiona

Les morts, agressions i denúncies són un problema que com més va,

més augmenta i es torna més greu, malgrat totes les mesures legislatives,

econòmiques, policials, de campanyes de sensibilització social, preventives i

educatives.

Des de l’ àmbit de l’educació aquesta problemàtica ens preocupa i ens

preguntem que podem fer per frenar aquesta lacra social. Des d’ aquesta

preocupació neix el projecte de recerca d’aquest estudi amb l’ interès de

centrar-nos en l’ Educació Primària, atès que és el meu àmbit de treball

educatiu i perquè ja existeixen algunes experiències en Educació Secundària,

publicades recentment.

Els maltractaments a les dones es basen en la creença de la inferioritat

de la dona respecte a l’ home i de la seva supeditació. Una creença que ha

estat vigent a la nostra societat des de segles i segles. El model de pensament

androcèntric i la societat patriarcal han estat els pilars on s’ ha fonamentat la

desigualtat social i la dominació de l’ home sobre la dona al llarg d’ aquests

segles.


12

En aquest treball s’ ha volgut fer un recorregut pels estudis conceptuals

sobre aquesta problemàtica i s’ ha volgut conèixer quins són els estereotips, la

mentalitat i el pensament que tenen els nens i nenes de sisè curs d’ Educació

Primària sobre els maltractaments i la violència contra les dones.

A partir dels resultats l’ autora treu unes conclusions i fa unes propostes

d’intervenció educativa a partir de la coeducació, com a prevenció de la

violència de gènere. Davant d’aquesta greu problemàtica l’ autora planteja que

és necessària una intervenció educativa que plantegi la construcció de les

identitats de gènere, dels estereotips socials i de les relacions de gènere des

d’una perspectiva de la coeducació, de l’educació dels valors i en el context de

l’ escola inclusiva.

1.2. Antecedents de l’ estudi: Identitats i diferè ncies de gènere.

A l’ any 2OO6 vaig defensar la Tesi Doctoral “Dona i educació a la

Catalunya contemporània. L’ educació de les nenes a la Catalunya

contemporània (1868-1939) davant del tribunal del Departament de Teoria i

Història de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia i Ciències de l’ Educació de

la Universitat de Barcelona. Aquesta investigació analitza les mentalitats

socials dels homes i de les dones des de la perspectiva històrica de l’

Educació de les nenes. Les escoles de nenes, les mestres educadores de

nenes, els continguts dels llibres de text, del currículum i el rol social que la

societat els atribueix, el que s’ espera d´ elles, tot això fruit d‘una educació

sexista rebuda durant segles, passiva, androcèntrica, centrada en les tasques

de la llar i cuidadora de les persones del seu entorn, ja siguin grans o petits.

Ja en aquella investigació sobre l’educació de les nenes al final del

treball ja es plantejava la violència de gènere com un dels reptes del segle XXI.

És per això que ara amb aquesta llicència d’ estudis he tingut l oportunitat de

fer recerca i de treballar un tema que ja havia iniciat i que d’ alguna manera

volia reflexionar i aprofundir-hi molt més.


13

Voldria fer esment que la meva inquietud per aquesta temàtica ve de

lluny, de molts bastants anys. Dir que vaig participar en les Jornades de

Coeducació “Noies i nois a l’ Escola: Igualtat i diferència” celebrades a

Barcelona a l’ IB Sant Josep de Calasanç, organitzades per l’ Institut de

Ciències de l’ Educació i la Universitat Autònoma de Barcelona el novembre de

1992. Essent ponents d aquelles Jornades: Montserrat Moreno, Dolors

Juliano, Eulàlia Lledó, Genoveva Sastre i Marina Subirats entre d’ altres.

L’estudi actual d’aquesta llicència d’estudis pretén analitzar els

estereotips de gènere i veure de quina manera formen part del pensament dels

nenes i de les nenes de sisè d’ Educació Primària per a poder veure si l’escola

actual mixta, és gaire coeducadora, i en quin nivell estem d’ igualtat entre els

nens i les nenes. I plantejar-nos com hem de treballar a l’ escola per a prevenir

la violència de gènere.

Parlem de violència de gènere per trencar el tòpic, que podria generar l’

utilització del tema violència domèstica, perquè no és una qüestió privada i que

s’ ha de resoldre en el marc familiar sinó perquè creiem que és una qüestió

social i pública, que afecta al conjunt de la societat i no només a l’ home que

maltracta a la seva parella.

A més a més, al parlar de violència de gènere volem expressar que és

una violència que reben les dones pel fet de ser dones, pel seu gènere. És una

violència que no depèn de la biologia sinó de la cultura, de la manera com ens

hem educat i ens hem socialitzat, especialment els nois i els homes.

1.3. Hipòtesi de partida

Les Hipòtesis que planteja la recerca són les següents:

A) La intervenció educativa amb els alumnes d’ educació primària farà

reflexionar, trencar i modificar els estereotips, canviar actituds i

comportaments per a prevenir la violència de gènere.


14

B) Els processos de socialització desemboquen, en unes idees i

representacions mentals positives sobre la tolerància, el respecte i

contràries a la violència contra les dones.

C) La Coeducació en l’ Educació Primària és una eina important per

construir una societat més respectuosa i més feliç.

D) La Coeducació i l’ educació per a la prevenció de la violència a l’

Educació Primària pot afavorir la igualtat, el respecte, la convivència i

millorar la relació entre homes i dones”.

1.4. Objectius del treball:

El treball planteja els següents objectius:

1. Analitzar els factors socials i culturals desencadenants de la violència

de gènere.

2. Descriure i analitzar les situacions més habituals de violència de

gènere.

3. Analitzar quins són els estereotips, les idees, el pensament, la

mentalitat que té l’ alumnat d’ Educació Primària sobre les relacions

home-dona, l’ amor de la parella, l’ educació dels fills, les tasques

domèstiques, la cura de les persones, la presa de decisions, l’

autonomia personal, l’ autoestima...etc.

4. Treballar nous models de relació basats en valors i sentiments positius: l’

autoestima, l’ autonomia, la responsabilitat...com a eines bàsiques per a

la prevenció de la violència de gènere.

5. Incorporar estratègies i habilitats socials en el Currículum d’ E. P. per a

prevenir la violència de gènere.

6. Realitzar propostes d’ intervenció que generin materials coeducatius per

a ésser utilitzats a l’aula i que ajudin a donar elements per a una

intervenció educativa preventiva de la violència de gènere a l’ Educació


15

primària.

1.5. Marc de la recerca

El marc geogràfic on s’ ha realitzat aquest treball de recerca ha estat

amb l’ alumnat de quatre centres d’ Educació Primària de la comarca de l’ Alt

Penedès. Aquest centres són els següents:

-CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès.

-CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.

-CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.

-CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.

El Projecte d’ aquesta recerca s’ emmarca en l’ Escola Inclusiva, en

Coeducació i en Educació en Valors.


16

2. MARC CONCEPTUAL

“Tots i totes som autors i autores de la nostra pròpia

biografia que no és més que el diàleg, a vegades

dramàtic, entre un projecte vital i les circumstàncies”

José Antonio Maria (2OO4)

2.1. Els estereotips de gènere

Els estereotips de gènere constitueixen una part fonamental de la

construcció simbòlica del codi de gènere, que assigna als homes i a les dones

formes diferenciades de vida i de convivència.

A través de l’ aprenentatge de la nostra socialització realitzat durant la

infància, en la família, en l’ escola, en el barri, en la comunitat...hem interioritzat

elements determinants per a la nostra visió de la realitat social i del món. Des

de la infància i amb la convivència amb el nostre entorn incorporem valors i

símbols socials que més endavant justificaran els comportaments i les actituds

de les persones.

L’ univers simbòlic d’una cultura permet justificar el seu model d’

organització social. El sistema tradicional patriarcal ha establert, a priori, una

divisió sexual de caràcter dicotòmic, polaritzat i jeràrquic; es senyalen dos

sexes, que han de ser diferents i complementaris. Els valors masculins

correspondran als principis socials més prestigiats, en contraposició dels valors

femenins que se li assigna un paper subsidiari, és a dir les dones dins del

sistema patriarcal són considerades inferiors als homes.

La configuració sociocultural dels estereotips de gènere es justifica per

normes i valors no sempre explícits però que sempre estant latents en el

sistema tradicional. Es produeix una divisió de funcions i de feines segons el

sexe i en relació a la reproducció i la producció humana.


17

Identifiquem dos rols: el rols masculí i el rol femení:

-El rol masculí que es defineix com instrumental perquè és el pare/mascle qui

estableix l’estatus i la posició familiar; està caracteritzat en termes

econòmics,no relacionals.

-El rol femení, determinat per la maternitat biològica, pròpia de les dones per la

seva característica reproductora. A aquest fet se li adscriu la maternitat social,

culturalment assignada.

Aquesta diferenciació de rols comporta una divisió d’ espais: l’ espai

públic i l’ espai privat, que marca una jerarquia entre ambdós. Es considera de

més valor l’ àmbit públic que el privat. L’ àmbit públic ha estat ocupat

històricament pels homes i l’ àmbit privat per les dones.

Els estereotips es produeixen a partir de la generalització i simplificació

de les característiques socialment assignades a les persones i es recolzen en

prejudicis i opinions subjectives. Els estereotips són transmesos i reforçats

socialment.

El nen i la nena durant la seva infància observen, juguen, modelen, i

adquireixen la seva identitat de gènere. Els seus comportaments i sentiments s’

identificaran amb un o altre gènere i per a poder assegurar la seva identitat s’

aferraran en els estereotips marcats per a la societat.

La participació dels estereotips en la construcció mental de la identitat

ajuda a defensar o a preservar un sistema de valors. Els estereotips de gènere

reflecteixen les creences sobre les activitats, els rols i els rasgos físics que

caracteritzen i distingeixen a homes i a dones.

Els estereotips expliquen el que es adequat i propi per a cada un dels

gèneres, justifiquen les accions que corresponen a cadascuns d’ ells i d’ elles i


18

simultàniament realitzen judicis de valor.

Els estereotips expliquen la realitat però també alhora la distorsionen.

Els estereotips als representar la distribució dels rols socials de forma

clarament discriminatòria, afavoreixen i fomenten la distorsió de la realitat , al

constituir-se sobre judicis que situen el gènere femení en subordinació del

gènere masculí. Els estereotips de gènere no compleixen una funció d’ equitat

en el repartiment dels rols ni permeten l’ elecció lliure de funcions a cada

subjecte, sinó que el seu objectiu és seguir preservant valors que històricament

es vinculen amb l’ exercici del poder dels homes sobre les dones.

La masculinitat i la feminitat no són només característiques del caràcter o de l’

aprenentatge de rols sexuals i socials que s’aprenen durant la infància i

l’adolescència per a després desenvolupar-los en la vida adulta. Ans el

contrari, hem d’entendre la construcció de les identitats sexuals coma

processos continus, contradictoris que es defineixen i redefineixen en totes i

cadascuna de les accions humanes al llarg del procés de la vida” (TOMÉ, A.

1999).

2.2. Concepte d’ abús, maltractament i violència de gènere.

En aquest apartat realitzarem una definició i descripció dels conceptes

de l’abús, el maltractament i la violència de gènere que ens ajudarà a entrar en

al temàtica que ens plantegem abordar en aquesta memòria.

2.2.1. Abús

Es defineix l’abús como l’acció de perjudicar a alguna persona que ens

ha brindat afecte i confiança. Els factors més comuns que ens trobem en totes

les formes d’abús són el poder i l’autoritat. L’abús es dona quan una persona

més forta i poderosa aprofita l’avantatge que té sobre l’ altre que no és tan

forta i/o poderosa.


19

La relació d’abús imposa a l’ altre persona allò que aquesta no vol fer, i

la indueix a realitzar una acció que aquesta persona no vol, ja sigui en l’

aspecte físic, en l’ emocional, en el sexual o en el moral.

L’abús sexual és una imposició no desitjada en el context d’una relació

desigual de poder. L’abús de menors es un fenomen mil·lenari. Es considera

que les nenes i els nens, són propietat dels pares i que aquests tenen dret a

tractar-los como vulguin, amb l’objectiu d’educar-los o inculcar-los disciplina.

Les persones que durant la seva infància han sofert abusos pateixen seqüeles

físiques i psicològiques.

Segons un estudi realitzat l’any 2007 por les professores Noemí Pereda i

Maria Forns de la Universitat de Barcelona assenyala que un 17,9% dels

estudiants universitaris diu haver patit algun tipus d’abús durant la seva infància

i abans dels 18 anys. El 19% són dones i el 15,5% són homes.

Segons aquest mateix estudi un 14,9% dels casos l’abús va succeir

abans dels 13 anys. El 16,2% eren nenes i el 12% eren nens.. El perfil de la

víctima majoritàriament és una nena menor de 13 anys i l’abús consisteix en

tocaments. El perfil de l’agressor és un home, familiar, de qualsevol escala

social (PEREDA,N.; FORNS,M. 2007).

La Fundació Vicki Bernadet , associació especialitzada en víctimes d’

abusos, durant l’ any 2007 va atendre 675 consultes, de les quals una quarta

part procedien de menors, y un 8% d’homes. Aquesta Fundació manifesta la

dificultat de treure a la llum un delicte que les famílies afectades tracten

d’amagar, que els pediatres tenen difícil de detectar i que majoritàriament no

arriba als tribunals. La víctima queda negada pel pes del silenci que un dia

inicià el seu agressor: “Això és un secret entre tu i jo”.

2.2. 2. Maltractament

El maltractament es defineix como aquella conducta repetida en el


20

temps que ocasiona danys físics, psíquics i/o emocionals. Les formes del

maltractament poden ser actives, como l’abús físic, emocional o sexual; o

passives per omissió, com és l’abandonament físic o emocional, seria el cas de

les nenes i els nens que són testimonis d’actes de violència

.

Durant mil·lennis la violència i el maltractament de les dones i de la

família ha estat una realitat invisible. El maltractament encara avui és un tumor

enquistat en l’essència de la societat. Les dones, les persones grans i la

infància han estat i són les víctimes més freqüents de la violència.

Les classes de violència poden ser físiques, morals, psicològiques i

sexuals, i que sovint no s’exerceixen independentment les unes de les altres

sinó que una modalitat acompanya a l’altra

Segons un estudi publicat a La Vanguardia a l’Hospital de Sant Joan de

Déu de Barcelona, un 30% dels 3.000 nens i nenes ingressats i examinats rep

un diagnòstic “molt probable” de maltractament (LA VANGUARIA, p.26-27, 30

de març 2008).

2.2. 3. Violència de gènere

Violentar, violar i forçar es corresponen amb el substantiu “violència”. La

violència sempre suposa la intenció de provocar un dany. La violència es

manifesta de moltes formes: violència social, política, domèstica, econòmica,

física, psicològica. L’exercici de la violència suposa l’existència de relacions de

poder. Implica una posició superior i una inferior. La violència és el fracàs del

diàleg. S’actua agressivament en lloc de dialogar. La violència és el gran fracàs

en la construcció de la nostra condició humana, de la nostra capacitat de

comunicació i de diàleg, i un exemple clar de la nostra incapacitat per a establir

un acord ètic (KIPEN,A.; CATERBERG, M. 2006: 5).

A Viena a l’any 1993, la ONU va reconèixer els drets de les dones com a

drets humans i es va declarar que la violència contra les dones era una


21

violació dels drets humans.

Es defineix com a violència de gènere qualsevol acte que suposi l’ús de

la força o de la coacció amb la intenció de promoure o de perpetuar relacions

de poder i de submissió entre homes i dones. Tots aquells actes de violència

sexista que tenen como a resultat possible o real un perjudici físic, sexual o

psíquic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitraria de la llibertat,

tant si succeeix en la vida pública como en la privada (ONU,1993).

A partir de la Conferencia de Pekín de 2005 es va consensuar el terme

violència de gènere, el rebuig i la condemna del mateix a nivell internacional.

Des de llavors la violència de gènere ha sigut reconeguda internacionalment

com a problema social i ha adquirit una definició clara en el context dels drets

humans i de la igualtat entre homes i dones.

La violència de gènere es manifesta en agressions físiques, psíquiques

o sexuals que causen dany físic o psicològic i vulneren la llibertat de la dona.

Les conseqüències de les agressions es barregen les unes amb les altres. Els

maltractaments físics causen danys físics i psicològics, i les agressions

emocionals reiterades poden arribar a produir deteriorament físic (ALBERDI, I.

2005:51).

La violència ha estat exercida majoritàriament pels homes sobre les

dones: violència domèstica, violacions, acusament sexual…etc. En el sistema

social conegut com a patriarcat, els homes necessiten controlar a les dones,

per a mantenir-les en una situació d’ inferioritat. La violència de gènere està

relacionada amb la desigualtat .

2.3. Estadístiques sobre violència de gènere

“Quan maltractes a una dona deixes de ser un home“.

Davant el maltractador, tolerància zero.


22

(Campanya del Ministerio de Igualdad )

El Ministeri d’ Igualtat del Govern central fa pocs dies ha fet públic el

balanç del tercer any de la Llei de Violència de Gènere. Les conclusions d’

aquest balanç posen de relleu unes dades que ens han de fer reflexionar.

• Augmenten les denúncies per violència sexista:

-Any 2002........................................47.262 denúncies

-Any 2003........................................56.625 “

-Any 2004........................................67.357 “

-Any 2005........................................72.333 “

-Any 2006.........................................81.016 “

-Any 2007.........................................81.301 “

• Més efectius policials especialitzats:

-Any 2004..............................................504 policies

-Any 2005...........................................1.102 “

-Any 2007...........................................1.648 “

-Any 2008...........................................1.848 “

• Més jutjats dedicats en exclusiva:

-Any 2005................................................ 17 jutjats

-Any 2006................................................ 17 “

-Any 2007................................................ 83 “

-Any 2008................................................ 92 “ (juny)

• Els ciutadans i ciutadanes no estan més conscienciats:

Percentatge de persones que consideren la violència de gènere contra les

dones com un problema greu.


23

-Any 2001....................................................2,7 %

-Any 2002....................................................2,4 %

-Any 2003....................................................2,7 %

-Any 2004....................................................6,7 %

-Any 2005....................................................3,6 %

-Any 2006....................................................2,9 %

-Any 2007....................................................2,8 %

• No es redueix el nombre de morts:

-Any 2000......................................................63 dones mortes

-Any 2001......................................................50 “ “

-Any 2002......................................................54 “ “

-Any 2003......................................................71 “ “

-Any 2004......................................................72 “ “

-Any 2005......................................................57 “ “

-Any 2006......................................................68 “ “

-Any 2007......................................................74 “ “

-Any 2008.................................................... 48 “ “ (setembre)

• La violència de gènere afecta cada vegada més a les dones immigrants:

Percentatge de dones estrangeres assassinades sobre el total de víctimes.

-Any 2004...................................................20,8 % dones mortes estrangeres

-Any 2005...................................................28,1% “ “ “

-Any 2006...................................................29,4% “ “ “

-Any 2007...................................................39,4% “ “ “

“Violencia doméstica, fracaso en concienciación. La sociedad sigue sin percibir

la gravedad del maltrato” La Vanguardia 12 de juliol de 2008 p.26.

Davant d’aquestes dades la presidenta de l’ Observatorio de Violencia

Doméstica del Consejo General del poder Judicial, Montserrat Comas, opinava


24

que alguna cosa no s’està fent ben feta des de les institucions i els poders

públics implicats en la lluita contra la violència de gènere. “El asesinato de 70

mujeres cada año no es suficiente para mover las conciencias de la

ciudadanía. Estamos fallando porque el éxito de esta batalla depende

fundamentalmente de la concienciación”.

Bibiana Aído, Ministra de Igualdad, al donar a conèixer les dades de

balanç del tercer any de vigència de la Llei de Violència de Gènere posava de

relleu que el grau de sensibilització de la societat vers el maltractament i l’

assassinat de dones és mínim, i que la posada en marxa de la Llei i les

campanyes de conscienciació realitzades per totes les institucions púliques ha

servit de poc.

Els baròmetres del Centre d’ Investigacions Sociològiques (CIS)

recollien que a l’ any 2000 la violència de gènere era un dels tres problemes

més greus d’ Espanya. El nivell més alt de conscienciació va arribar a l’ any

2004 mentre es realitzava el debat de la Llei Integral de la Violència de

Gènere que va entrar en vigència a l’ any següent. La preocupació per aquest

problema fou situada pel 6,7% dels enquestats. L’ últim baròmetre publicat , a l’

abril d’ aquest any, aquest problema se situa en l’ undècim lloc de rellevància.

Mentre que l’ atur es situava en el 52% dels enquestats, els problemes

econòmics pel 48,2%, seguits pel terrorisme (31%), la immigració (26%) i l’

habitatge (25%).

• Els problemes que més afecten als ciutadans:

1. L’ atur

2. Els problemes econòmics.

3. El terrorisme

4. La immigració.

5. L’ habitatge

6. La qualitat del treball

7. La classe política

8. La sanitat


25

9. L’ educació

10. Els problemes socials

11. La violència contra les dones

12. Les pensions.

(La Vanguardia, 12 de juliol 2008 p.27)

La Llei Integral de la Violència de Gènere és la més avançada del món en

aquesta matèria. La Llei ha introduït una inquietud en moltes consciències però

no ha aconseguit un posicionament ferm i mantingut. Montserrat Comas opina

que la ciutadania segueix perceben que la violència de gènere és un assumpte

de competència de la parella, que és un tema privat.

Els experts en violència de gènere plantegen que és erroni pensar que l’

existència d’aquest problema es dona només en les classes socials més

baixes, amb menys recursos econòmics. Situen que es dona en totes les

capes socials i prova d’aquesta afirmació expliquen la presència de dones de

diferents extractes socials en els grups de teràpia.

Les campanyes anteriors de conscienciació han aconseguit amb èxit que

les dones denunciessin els maltractaments. Així s’han incrementat des de l’ any

2002 de 47.262 denúncies a 81.3O1 a l’ any 2007.

La nova campanya de conscienciació del Ministeri d’Igualtat ja no es

centra només en les dones perquè denunciïn els maltractes, la nova campanya

va adreçada als ciutadans perquè rebutgin al maltractador i s’ involucri als fills i

filles de les víctimes. Els cartells publicitaris tenen aquest eslògan “Hazlo por

nosotros. Actúa”.

Tolerància zero a la violència de gènere. La violència de gènere no pot

continuar!. L’ home que es creu amB el dret de maltractar a una dona no ho

farà si hi ha un rebuig social unànime contra aquest tipus de conductes.

“La violència és una conducta apresa que es pot modificar. És possible


26

socialitzar als nens i a les nenes en contra de la violència de gènere i és

possible reeducar als adults en relació a la igualtat d’ homes i dones, i en

relació a la il·legitimitat de recórrer a la violència per a resoldre els conflictes de

parella” ( ALBERDI, I., 2005: 59).

2.4. Els canvis legislatius

Aquests darrers anys el govern de l’ Estat Espanyol i el govern

autonòmic han aprovat unes noves lleis que són un nou instrument polític pel

ple reconeixement de la igualtat . Ens referim a les lleis següents:

• Llei per a la no discriminació per raó de sexe.

Llei Orgànica 3/2OO7, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i

homes.

• Llei sobre violències contra les dones.

Llei Orgànica 1/2OO4 de 28 de desembre: Mesures de protecció integral

contra la violència de gènere.

• Projecte de Llei dels drets de les dones per a l’ eradicació de la violència

masclista.

Aprovada pel Govern de la Generalitat el dia 17 de juliol de 2OO7. Admès a

tràmit a la Mesa del Parlament el dia 4 de setembre de 2OO7.

Aquestes lleis s’ afegeixen a la normativa estatal i autonòmica dels

drets i deures de la Constitució Espanyola, de l’ Estatut de Catalunya així com

a la de la Legislació europea.

A nivell de normativa sobre Educació la LOE Ley Orgànica 2/2OO6,

de 3 de maig, recull “La igualtat de drets i d’ oportunitats i el foment de la

igualtat efectiva entre homes i dones”. Entre els seus punts destaca “Els

Consells Escolars de Centre han de designar una persona d’ entre els seus

membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i


27

efectiva entre homes i dones. El Departament d’ Educació durà a terme accions

de formació amb les persones designades per tal que puguin desenvolupar

les seves funcions en condicions òptimes. La constitució al centre d’ una

comissió de coeducació, polítiques de gènere i d’ igualtat d’ oportunitats pot

afavorir la implementació d’ actuacions coeducatives i la implicació de la

comunitat educativa”.

A Catalunya les Instruccions per a l’organització i el funcionament

dels centres educatius d’ Educació Infantil, Educació Primària i Ed. Especial per

al curs 2OO8-2OO9 recull “el foment de la igualtat d oportunitats per a nens i

nenes incorporant la perspectiva de gènere a l’ acció educativa, prevenint i

gestionant comportaments i actituds discriminatòries per raó de gènere,

potenciant el reconeixement, la cooperació i el respecte mutu i generant nous i

millors models identitaris de masculinitat i de feminitat, principis que s’ han de

reflectir a les programacions d’ aula, a les activitats educatives i al projecte

educatiu de centre.

En el desenvolupament del procés educatiu els centres han de garantir

prioritàriament, entre altres:

La promoció d un llenguatge verbal i gràfic que tracti equitativament ambdós

sexes.

L’ ús no sexista dels espais educatius del centre.

La participació de professores i nenes en tasques de responsabilitat i

representació per fer visibles models femenins d’ autoritat i poder més

democràtics.

La incorporació de tasques de cura envers les persones i els espais als

continguts curriculars.

La gestió positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i

actituds de caràcter sexista i d’ orientació afectivo-sexuals.

Correspon al cap d estudis o la cap d estudis coordinar el desenvolupament d’

aquestes actuacions”.

El document continua tot dient que el Departament d’ Educació

impulsarà programes de coeducació. A la pàgina web


28

www.xtec.cat/innovacio/coeducacio es poden trobar recursos digitals,

experiències i bones pràctiques coeducatives de centre, bibliografia específica

adreçada al personal docent i a l’ alumnat i enllaços d’ interès de diferents

institucions i associacions que treballen en aquesta temàtica.

2.5. La Resiliència

“Mai el mal ha de tindre la última paraula,

l’amor siempre ha d’acabar guanyant”

Marguerite Barankitse

L’ ésser humà té la capacitat de ser guionista i protagonista de les seves

pròpies histories. Una persona resilient és aquella persona que malgrat haver

tingut una infància difícil, problemàtica, emergeix am la seva voluntat i el seu

esforç. Cap infància per molt desgraciada que hagi pogut ésser determina la

vida futura.

La resiliència nega el determinisme. És un cant a la llibertat, un no

rotund a tot tipus de determinisme. La resiliència defensa que cada persona, a

pesar de les múltiples adversitats que té que afrontar, pot avançar en el

transcurs de la seva vida, seguint el seu camí, que és únic, amb l’esperança

que noves cruïlles s’obriran a cada moment (GRANÉ,J.; FORÉS,A. 2007:16).

La resiliència és una metàfora sobre les possibilitades de construcció

humana que aposta per oferir un mantell de carícies provinents del context

social a la persona ferida, amb l’objectiu d’oferir-li poder desenvolupar aquelles

capacitats i habilitats que la puguin elevar vers la seva transformació

(GRANÉ,J.;FORÉS,A. 2007:23).

El terme resiliència prové del llatí “resilio” que significa tornar enrere,

donar un salto, rebotar, saltar cap enrere, ésser repel·lit o ressorgir. No és un

concepte nou en la història. Sorgeix de la física, de la mecànica i de la

metal·lúrgia i es refereix a la capacitat dels metalls de resistir un impacte i

recuperar la seva estructura original.


29

Més endavant el concepte de resiliència s’ha incorporat a las Ciències

Socials, como la Psicologia, la Pedagogia, la Sociologia, la Medicina Social i la

intervenció social. Ser resilient significa ser rebotat, reanimar-se, anar

endavant després d’haver patit una situació traumàtica.

Els estudis sobre la resiliència neixen a la dècada dels anys vuitanta del

segle passat. La psicòloga del desenvolupament humà Emmy Wermer realitzà

un estudio amb l’objectiu d’identificar els factors de risc i els factors protectors

que possibilitaven l’adaptació dels infants de famílies pobres de la illa

hawaiana de Kauai.

Boris Cyrulnik, neuròlog, psiquiatra y psicoanalista, és un dels fundadors

de l’etologia humana. Autor del llibre “Los patitos feos. La resiliencia: una

infancia infeliz no determina una vida” (2002) ens dona una visió alternativa i

optimista a les teories sobre el trauma infantil i els seus efectes nocius, inclús

irreparables. Mitjançant llaços afectius i l’expressió dels sentiments i les

emocions, les nenes i els nens sotmesos a mals tractament i abusos poden

valdre’s d’ una espècie de “reserva” biopsíquica que els permet treure forces de

flaquesa i això és possible si l’entorno social està disposat a ajudar-los.

Totes les persones en qualsevol etapa de la seva vida i en qualsevol

àmbit, poden trobar-se en una situació traumàtica, la pot superar i pot sortir

enfortida d’ella. Totes les persones podem ésser resilients. La resiliència és

una qualitat que pot ser desenvolupada al llarg de la vida.

La resiliència es considera como un procés que es pot promoure a

partir de l’elaboració de programes d’intervenció (GRANÉ,J. FORÉS,A.

2007:27). La persona tutora de resiliència, anomenada també “adult

significatiu”, és la persona que ofereix un recurs extern, una ma amiga, una

relació afectiva, una institució social o cultural que li permet ressorgir del

trauma i tornar a la vida. La promoció de la resiliència és una tasca col·lectiva.

La resiliència té una dimensió comunitària.


30

2.6.Les noves masculinitats

“Milers de dones viuen aterroritzades en

silenci sense denunciar al maltractador, que

devora la seva vida, davant la complicitat d’

una societat, que no reacciona davant d’

aquest genocidi”.

(Anònima)

A partir de les diferències biològiques entre homes i dones, la societat

ens assigna papers socials diferents.: és el que anomenem gènere. El gènere

és un constructe social, és sinònim d’ expectatives socials.

La identitat masculina i femenina són la resposta individual a aquestes

expectatives socials. Són la base de la nostra personalitat, responen a la

pregunta bàsica de qui sóc.

Com ja s’ ha dit, la nostra societat té expectatives diferents per a dones i

per a homes, i situa els homes per sobre de les dones: és sexista i patriarcal.

En aquest apartat farem referència a tot el moviment nou que ha sorgit fa

pocs anys, promogut per homes que plantegen la necessitat d’ un nou model

de masculinitat. És un moviment que fa costat a les dones en la lluita per a la

igualtat i contra la violència masclista. Planteja que cal implicar els homes en la

lluita per la igualtat i es mostren contraris al model hegemònic de masculinitat

vigent actualment: violent, agressiu, dominant...pels greus costos socials que

suposa un model absolet que ha perdut la seva vigència en el segle XXI.

Aquest moviment defensa que els homes han d’ ocupar l’ espai

emocional i de la cura dels altres també en peu d’ igualtat a les dones.


31

Michael Kaufman (1999) planteja la necessitat de qüestionar la

violència dels homes i ens parla de les 7 “P” de la violència dels homes:

• Poder patriarcal: la primera “P”.

La violència o l amenaça de la violència entre homes és un mecanisme

utilitzat des de la infància per establir l’ ordre jeràrquic. La violència ha

ajudat a conferir als homes una amplia gama de privilegis i de formes de

poder. L’ exercici de la violència, per tant, es converteix en un mitjà per

assegurar-se la contigüitat dels privilegis i de l’ exercici del poder.

• La percepció del dret als privilegis: la segona “P”.

No són només les desigualtats del poder les que condueixen a la violència,

sinó la percepció conscient o sovint inconscient del dret als privilegis. Si un

home pega a la seva dona perquè ella no té el sopar a taula a la seva hora,

no ho fa només per assegurar que no torni a passar; és també una indicació

que ell percep tenir el dret a que algú el serveixi.

• Permís: Tercera “P”.

La violència no existiria si no existís en els costums socials, en els codis

legals, en l’ aplicació de la llei i en algunes ensenyances religioses, un

permís explícit o tàcit per exercir-la.

Els actes de violència dels homes són celebrats en els deports i en el

cinema, en la literatura i en la guerra. La violència no només és permesa;

també és exaltada i es recompensa. L’ ús de la violència com a mitjà per a

resoldre baralles, diferències, ja sigui entre individus, grups de persones, o

entre nacions.

Quan un home maltracta a la seva parella i els veïns no avisen a la policia

perquè encara es considera que és un assumpte “privat”.

• La paradoxa del poder dels homes: Quarta “P”.

El poder es construeix com una capacitat per a dominar i controlar. Les

formes en que els homes han construït el seu poder social i individual són,

paradoxalment, la font d’ una forta dosi de temor, d’ inseguretat, d’aïllament


32

i de dolor per a ells mateixos.

D’aquest estat emocional, la violència es converteix en un mecanisme

compensatori. És la forma de restablir l’ equilibri masculí, d’ afirmar-ne a sí

mateix i afirmar als demés les credencials masculines.

• L’armadura psíquica de la masculinitat: Quinta “P”.

La violència dels homes està basada en la distancia emocional respecte els

altres. La masculinitat sovint és codificada com el rebuig a la mare i a la

feminitat. Rebuig a les qualitats associades amb la cura i el suport

emocional. Això suposa una incapacitat per a la empatia amb d’ altres

persones. Una incapacitat per a experimentar les necessitats i els

sentiments d’ altres persones com a quelcom necessariament relacionat

amb els propis sentiments.

• Masculinitat com una olla psíquica de pressió: Sexta “P”.

El llenguatge de les emocions dels homes sovint és mut. Les antenes

emocionals i la capacitat d’ empatia dels homes estan trencades. Els nens

de petits aprenen a reprimir els sentiments de temor i de dolor. Amb l’ esport

per exemple, s’ensenya als nens a ignorar el dolor. Se’ls diu que els nens

no ploren i que actuïn com a homes. Els nens aprenen tot això per a

sobreviure.

Per a molts homes , la única emoció que considera vàlida manifestar és la

ira. És la resposta que dona davant del sentiment de no tenir poder. Si la

masculinitat és una qüestió de poder i de control, no ser poderós significa

no ser home. La violència és la resposta i es converteix en el mitjà per a

demostrar tot contrari, davant de sí mateix i davant dels altres.

• Passades experiències: Sèptima “P”.

Bastants homes en el món varen créixer en llars familiars on la mare era

maltractada pel pare. Varen créixer presenciant conductes violentes vers les

dones com a norma quotidiana , com la manera de viure la vida.

Hi ha estudis que han demostrat que nens i nenes que creixen presenciant

violència al seu entorn, tenen moltes probabilitats d’actuar violentament,


33

sinó reben ajuda externa per aprendre habilitats i recursos.

Molts individus que han utilitzat la violència amb les seves parelles, que

segueixen programes de recuperació, foren testimoni d’ abusos i de

maltractaments contra la seva mare o els varen patir ells mateixos.

Michael Kaufman (1999) planteja la necessitat de posar fi a la violència

donant una resposta articulada recolzant les reformes i les transformacions

socials, polítiques, legals i culturals que posin fi al permís cultural i social

vers els actes de violència. Parla de redefinir la masculinitat, de la

necessitat d’involucrar als homes perquè treballin en cooperació amb les

dones, a donar una nova forma a l’ organització del gènere a la societat.

Situa la importància les homes com a sustentadors emocionals i cuidadors,

plenament involucrats en la criança infantil en formes positives i lliures de

violència.

Les tres regles de la masculinitat:

• Regla de la Visibilitat

Tot el que fan, diuen o esperen els nois és més visible que allò que fan,

diuen o esperen les noies. Aquesta constitueix una de les característiques

bàsiques i estructurals dels sexisme.

• Regla de la Definició

Les característiques que defineixen la masculinitat són més compactes i

definibles que les que defineixen la feminitat.

• Regla de la Responsabilitat

L’ escola porta a les noies a reconèixer-se en aspectes relacionats amb l’

àmbit domèstic, íntim i privat, i els nois són més reconeguts en l’ àmbit

públic.

Daniel Gabarró Berbegal (2OO7) mestre i psicopedagog, és autor del

llibre Reconstruir la Identitat Masculina, una necessitat política. En aquest llibre

planteja la necessitat d’ un canvi de model i argumenta i justifica las raons d’


34

aquest canvi necessari.

No podem creure que els homes no tenim deures a fer:hem de

transformar la nostra identitat tradicional i conquerir els espais emocionals i de

cura que, fins ara, han estat bàsicament femenins. No fer-ho és impedir que la

societat avanci i permetre que gran part dels conflictes que actualment vivim

quedin cristal·litzats (GABARRÓ,D. 2OO7).

La identitat masculina tradicional s’ ha basat el ser diferent a les

dones, en ser superior a elles, en l’ ús de la violència com a forma de resoldre

conflictes, en reprimir emocions i amagar sentiments, en competir, guanyar,

ser independent, ser el principal sostenidor de la família, practicant la

sexualitat heterosexual per demostrar que s’és molt “mascle”.

Els costos socials que aquest model de masculinitat hegemònic té

per als nois joves són els següents:

• Fracàs escolar: el fracàs escolar a l’ ESO és fonamentalment masculí.

Actualment els nois estan a 13 punts del rendiment acadèmic per sota de

les noies.

• Assetjament escolar físic: Violència física de nois dirigida contra altres nois.

Una forma de demostrar la pròpia virilitat i demostrar que s’és un home

adult.

• Increment dels suïcidis en la població adolescent. Conductes

autodestructives.

• Població penitenciaria: Més del 9O% de la població de les presons són

homes.

• Violència masclista: Les dones són víctimes en un 97% de la violència dins

la parella. Com ja s’ ha dit és un problema dels homes que pateixen les

dones.

• Discriminació laboral femenina: L’ home ha de demostrar amb el seu èxit

laboral i econòmic la seva virilitat, i mai no donarà suport real a aquelles

mesures que afavoreixin una veritable igualtat econòmica i laboral.


35

• Sinistralitat de trànsit: La majoria d’ accidents de trànsit amb resultat de mort

estan causats per homes joves que utilitzen el cotxe o la moto com una

forma de mostrar la seva masculinitat.

• Drogues: La població edicte a les drogues és majoritàriament masculina

perquè les conductes de risc són fomentades per una Identitat Masculina

Tradicional que alguns joves se senten obligats a obtenir: trencar les

normes és ser “valent”.

• Sanitat: Els homes moren 6,7 anys abans que les dones per patologies

lligades a la masculinitat (tabac i alcohol fonamentalment). Lamentablement,

moltes dones estan copiant els models masculins erronis enlloc de crear-ne

de nous. L’ús del tabac i l’ alcohol està pujant molt entre dones i es calcula

que a l’ any 2O25 les dones moriran igual de joves que els homes.

La solució d’ aquests conflictes passa en gran mesura per la

construcció d’ una nova identitat masculina, més humana. Cal per això implicar

els homes en la lluita per a la igualtat. Cal assolir un nou model de relació

social més just que l’ actual, en que homes i dones siguin més feliços.

Daniel Gabarró ens convida a conèixer l’ Associació d’ Homes per a la

Igualtat de Gènere, AHIGE (www.ahige.org), que habitualment realitza tasques

de formació sobre gènere, polítiques d’ igualtat i també d’ altres temes vinculats

al món educatiu.


36

2.7.El repte de la Coeducació

“El primer problema per a tots, homes i

dones no és aprendre, sinó

desaprendre”

Gloria Steinem

La Coeducació és un procés intencionat i explícit del sistema educatiu i

la comunitat educativa, amb la finalitat de propiciar el desenvolupament integral

de les alumnes i els alumnes, en igualtat de drets i oportunitats.

La recent “Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista”

aprovada pel Parlament de la Generalitat de Catalunya el 16 de abril de 2008,

defineix la coeducació de la següent manera:

“La coeducació és l’acció educadora que valora indistintament la

experiència, les aptituds i l’ aportació social i cultural de les dones i dels

homes sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries,

per a aconseguir l’objectiu de construir una societat sense subordinacions

culturals i socials entre homes i dones. Els principis de la coeducació són un

element fonamental en la prevenció de la violència masclista”.

(Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, 16 abril 2008).

La coeducació és el mètode educatiu que parteix del principi d’igualtat

entre els sexes i la no discriminació por raó de sexe. Coeducar significa educar

conjuntament a nenes i nens en la idea que hi ha diverses mirades i visions del

món, diferents experiències i aportacions fetes por dones i homes que han de

conformar la cosmovisió col·lectiva i sense les quals no es pot interpretar ni

conèixer el món ni la realitat. Coeducar significa no establir relaciones de

domini que supediten un sexe a l’ altre, sinó incorporar en igualat i condiciones

les realitats i la historia de les dones i dels homes per educar en la igualtat


37

des de la diferència (GONZÁLEZ, A.; LOMAS, C. 2002:25).

La coeducació consisteix en eliminar tots els prejudicis i rols

estereotipats en els que ens eduquem des del naixement, només pel sol fet de

pertànyer a un determinat sexe. Significa també eliminar les desigualtats

explícites e implícites que apareixen en el currículum, en las actituds,

comportaments, en les activitats, en la planificació i avaluació dels agents

compromesos en el procés d’educar i aprendre. Tot això implica adoptar nous

models culturals que incorporin els valores ètics de les feminitats i

masculinitats (TOMÉ,A. 2007:32).

La coeducació té com un dels seus objectius l’eliminació de les

jerarquies culturals entre el masculí i el femení. Proposa establir interseccions

entre las classificacions socials del masculí i el femení… El seu valor

pedagògic radica sobre tot en el seu contingut democràtic per a fer-lo

extensible a tots els homes i les dones tant en les esferes públiques com en les

privades (TOMÉ,A. 20007:19).

Marina Subirats i Amparo Tomé (2OO7) en el seu darrer llibre Balones

Fuera.Reconstruir los espacios desde la Coeducación. plantegen la

necessitat d’ avançar cap a la coeducació desenvolupant el camí de la igualtat,

entesa com igual accés a totes les possibilitats, no com a construcció obligada

de ser idèntics, i de la llibertat, necessària per a que cada ésser humà arribi a

ser el màxim d’ allò que pugui ésser, arribi al màxim desplegament de les seves

capacitats , de la seva capacitat de ser feliç, de crear, de produir alegria i

riquesa en el seu entorn, que és el mateix que dir de produir vida, pròpia i

al.liena.

2.7.1. Coeducar i prevenir la violència de gènere

“La prevenció de totes les formes de

violència de gènere comença per

l’educació en la igualtat”.


38

Inés Alberdi

La “Llei el dret de les dones a eradicar la violència masclista” defineix la

prevenció como aquelles accions encaminades a evitar o reduir la incidència

de la problemàtica de la violència masclista mitjançant la reducció dels factors

de risc, impedint d’aquesta manera la seva normalització, i sensibilitzant la

ciutadania, especialment les dones, que cap forma de violència es justificable ni

tolerable.

A la meitat de la primera dècada del segle XXI, la coeducació torna a

presentar-se com un instrument absolutament necessari…Ha estat l’eclosió de

la violència, i especialment de la violència de gènere, la que ens ha obligat a

tornar de nou la mirada cap a les propostes coeducatives.

Marina Subirats i Amparo Tomé (2OO7) en el seu llibre Balones fuera

.Reconstruir los espacios desde la Coeducación plantegen que hem de

treballar contra el sexisme, sempre, perquè aquest ho impregna tot, en el món

educatiu i fora d’ ell. En relació a la violència diuen que ha de desaparèixer

perquè ha perdut la seva utilitat social.

En el món occidental, l’agressivitat i la violència que encara està

impregnant el gènere masculí, com a model a seguir, està totalment obsoleta.

Una superestructura ideològica que respon a quelcom que algun dia fou

necessari i que ha deixat de ser-ho i que s’ha convertit en un costum. Tot això

va quedar enrere, en les guerres, avui, mor tot el món, i especialment la

població civil, menys protegida. Qui les guanya o perd no és el valor, sinó la

tecnologia. La força física ja no és, de forma general, un element clau per a la

supervivència. L’ agressivitat i la violència han perdut gran part de la seva

utilitat social, i, per tant, poden desaparèixer…(SUBIRATS,M. 2007:8).

Davant del sexisme es planteja la necessitat de treballar per la seva

deconstrucció. Fer-lo visible i construir unes noves relacions més humanes i

més lliures entre les persones.


39

El sexisme, com ja s’ ha dit anteriorment, és una malaltia social greu

perquè estableix relacions de domini i de subordinació. No som culpables de la

seva gènesi, però sí responsables de la seva deconstrució. Els educadors i les

educadores (professorat, família, etc.) hem de visualitzar el sexisme del nostre

entorno concret. Això és deu a que el sexisme és invisible, perquè s’ ha

convertit una cosa natural i normal. Forma part de totes les categories socials,

és omnipresent; endemés l’ aprenem de forma inconscient i això produeix una

des-culpabilització (GAIRÍN, J. 2007:138).

El sexisme limita les capacitats, les habilitats, els coneixements, les

emocions, els sentiments i les experiències de vida de les noies i dels nois

(TOMÉ,A. 2007:13).

Assenyalem aquestes paraules de Marina Subirats que molt bé

expressen el contingut del que estem dient, sobre la necessitat de la

coeducació i de la prevenció.

Avui la capacita d’ estimar i d’ empatia amb les demés persones, el

desig de viure i de preservar la pròpia vida, tot allò que considerem mes humà,

els sentiments, les emocions…és necessari cultivar-ho amb l’ alumnat en els

centres docents. Comença a ser hora de modificar els continguts i els models

educatius i de no transmetre a les joves generacions mentalitats del passat

que no els serveixen de res i en canvi els perjudicaran a la vida

(SUBIRATS,M.2007:9).

2.7.2. La prevenció de la violència de Gènere en el currículum educatiu

“Desaprenguem la violència

aprenent

altres formes de relacionar-nos”

Judit Rifà


40

Com ja s’ ha dit anteriorment, aquests últims anys el govern espanyol

ha aprovat diverses lleis orgàniques per la igualtat efectiva de dones i homes

(Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març) i de mesures de protecció integral contra

la violència de genero (Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre). La major

novetat d’aquestes lleis, resideix en la prevenció de les conductes

discriminatòries i la necessitat de promoure polítiques públiques actives per a

fer efectiu el principi de la igualtat.

També en l’àmbit educatiu la LOE contempla orientacions i mesures,

como són les següents:

“El sistema educativo incluirá entre sus fines la educación en el respeto

de los derechos y libertades fundamentales y en la igualdad de derechos y

oportunidades entre hombres y mujeres. Asimismo, el sistema educativo

incluirá, dentro de sus principios, de calidad, la eliminación de los obstáculos

que dificultan la igualdad efectiva entre hombres y mujeres y el fomento de la

igualdad plena entre unas y otros” (Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, Por

la igualdad efectiva de mujeres y hombres).

En el capítol I article 4 de La Llei de mesures de protecció integral contra

la violència de gènere en l’ àmbit educatiu planteja treballar els continguts

següents:

“L’ Educació Infantil contribuirà a desenvolupar en la infància

l’aprenentatge en la resolució pacífica de conflictes.

L’ Educació Primària contribuirà a desenvolupar en l’alumnat la seva

capacitat per a adquirir habilitats en la resolució pacífica de conflictes i per a

comprendre y respectar la igualtat entre sexes.

L’ Educació Secundaria Obligatòria contribuirà a desenvolupar en

l’alumnat la capacitat per a relacionar-se amb els demés de forma pacífica i


41

per a conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats d’ homes i dones.

El Batxillerat i la Formació Professional contribuiran a desenvolupar en

l’alumnat la capacitat per a consolidar la seva maduresa personal, social i

moral, que els permeti actuar de manera responsable i autònoma i per

analitzar i valorar críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualat real i

efectiva entre homes i dones.

L’ ensenyament per a les persones adultes inclourà entre els seus

objectius desenvolupar activitats en la resolució pacífica de conflictes i fomentar

el respecte a la dignitat de les persones i a la igualtat entre homes i dones.

La llei contempla el foment de la igualtat a través de les administracions

educatives que vetllaran perquè de tots els materials educatius s’eliminen els

estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin igual el valor dels

homes i de les dones ( article 6 ).

Com ja s’ ha dit, anteriorment, planteja la Incorporació en tots els

Consells Escolares d’un nou membre que impulsi mesures educatives que

fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones i contra la violència de

gènere (Disposició addicional tercera. Modificació de la Llei Orgànica

reguladora del Dret a l’ Educació. Punt 5).

I en relació a la tutoria diu el següent:

“La tutoria de l’alumnat ha de servir per a dirigir el seu aprenentatge,

per a transmetre a l’ alumnat valors i ajudar-los en col·laboració am els pares,

a superar les seves dificultats i a resoldre pacíficament els seus conflictes

(lletra d) de l’article 56 de la Llei Orgànica de Qualitat de l’ Educació 0/2002, de

23 de desembre).

El camí per a desaprendre la violència, com ens diu Judit Rifà, passa per

modificar les relacions entre les persones. Desaprendre la violència implica


42

tenir en compte les necessitats, els desitjos, els sentiments, les expectatives de

nens i nenes, a través de la comunicació, el diàleg, el respecte, la

corresponsabilitat; desaprendre la violència des del plantejament d’ un canvi d’

actituds que comporta el qüestionament dels valors que atribuïm a la

masculinitat i a la feminitat, als valors tradicionals que ja no responen als canvis

que estan sofrint les societats actualment.

2.8. Projectes educatius i experiències sobre la pr evenció de la violència

de gènere

“La única manera de madurarse

para el ejercicio de la libertad y de

hacerla accesible a todos es caminar

dentro de ella”.

Clara Campoamor

2.8.1. Proyectes i experiències

Una de les feines d’ aquesta llicència d’ estudis ha estat la de la recerca

de Projectes educatius i experiències didàctiques i pedagògiques sobre la

prevenció de la violència de gènere a Catalunya.

Les preguntes que em feia eren les següents: Què hi ha a les escoles?

Qui està treballant en aquesta línea? Quins continguts es treballen? Com es

treballen? Qui són els destinataris?. El que jo he trobat en aquesta recerca i

presento a continuació és un esbós, un esborrany, que el seu

desenvolupament requeriria una altra llicència retribuïda d’ estudis.

En l’ àmbit educatiu existeixen diferents projectes, experiències, bones

pràctiques, que s’ han anat desenvolupant a Catalunya al llarg d’ aquests

darrers anys, molts d’ ells fruit de l’ interès personal de la mestra o professora

per aquest tema. D’ altres sorgeixen d’ iniciatives institucionals, sobretot l’


43

Ajuntament de Barcelona i el Departament d’ Educació de la Generalitat de

Catalunya.

Hi ha una diversitat de Projectes educatius sobre Coeducació i

Prevenció de la violència de gènere. Uns es treballen de forma

transversalment, d’altres en tutories, d’ altres fora de l’ horari escolar, en

educació d’ adults, educació en el lleure, educació no formal...etc. Alguns dels

continguts d aquests Projectes sobre la Prevenció de la violència de gènere,

estan integrats i formen part del projecte Educatiu de Centre, del Projecte

Curricular del Centre.

Atès que no he tingut la possibilitat d’accés a tots els projectes

existents, ja des d’ara demano disculpes per les omissions, pel

desconeixement i per la no inclusió d’ altres que puguin existir i que no són

citats en aquesta relació. Com dic, podria ser objecte d’ un estudi i un treball

posterior.

• Projecte Educació en Valors

Promogut por el d’ Institut d’ Educació de l’ Ajuntament de Barcelona.

Facilita estratègies de resolució per a la realitat complexa que viuen els centres

escolars i ofereix formes de gestionar els conflictes i les oportunitats de manera

participada, i iniciant un procés de construcció conjunta del que ens cal per

conèixer, actuar i transformar.

• Projecte de Tallers de Prevenció de les Relacions A busives “Els

paranys de l’ amor”

El Projecte està dirigit a joves i adolescents de 14 a 18 anys. Impulsat

per la Regidoria de la Dona i Drets Civils, Educació i Joventut de l’ Ajuntament

de Barcelona. Es realitza en els Instituts d’ Ensenyament Secundari (IES) i en

espais d’ Educació en el Lleure.


44

El projecte proposa accions que promouen el desaprenentatge de la

violència. Són tallers realitzats per joves del món associatiu i que pretenen ser

un instrument que ajudi a visualitzar i a prendre consciència de les diverses

manifestacions de violència en les relacions personals quotidianes.

Aquesta iniciativa pretén treballar el desenvolupament de

valors,actituds i models relacionals que contribueixin a disminuir la incidència

de la violència de gènere, al temps que possibilitin assolir la construcció de

relacions igualitàries entre nois i noies.

• Projecte pilot “L’ aprenentatge de les tasques domè stiques i la cura de

les persones”.

Impulsat por l’ Institut d’ Educació de Barcelona en el context de la

iniciativa europea EQUAL. Aquesta acció que es planteja pels centres d’

Educació Primària i Educació Secundària té com a objectiu introduir aspectes

de la cultura femenina als sistemes educatius,legitimar els sabers de les

dones, trencar la dicotomia femení/masculí i públic/domèstic, potenciar les

responsabilitats socials d’ homes i dones, potenciar l’ autonomia personal,

trencar amb els aspectes sexistes de la ideologia de la “masculinitat

hegemònica”, i potenciar la participació i la col·laboració familiar.

• La química de la cuina.

Es tracta d’ una proposta didàctica per al professorat d’ Educació

Secundària de l’ autora Núria Solsona i Pairó. El llibre està publicat per l’

Instituto de la Mujer. y Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Es tracta d’

un conjunt d’ activitats que treballen continguts conceptuals, procedimentals i

actitudinals. La part final del llibre inclou material per treballar l’ alumnat.

• Cuinar, planxar i tenir cura d’ altri a l’ escola


45

És un llibre de les autores Núria Solsona, Amparo Tomé, Rafaela Subías,

Judit Pruna i Xus de Miguel, que exposen un recull d’ experiències

realitzades durant el curs 2OO1-2OO2 a l’ aula sobre: la corresponsabilitat i

l’ autonomia en les tasques de cura familiar, l’ experiència en un crèdit

variable, el treball a la tutoria: autonomia personal i sabers domèstics, una

classe de tutoria: atreveix.-te, la química a la cuina, la tecnologia dels teixits.

El llibre està publicat per l’ Editorial Octaedro.

• Barcelona Identitats

Es tracta d’ una convocatòria d’ ajuts que fa l’ Ajuntament de Barcelona

adreçada als centres i institucions educatives de la ciutat, que presentin

projectes que impliquin treballar els valores, como el respecte, l’autonomia, la

responsabilitat o el reconeixement.

• Projecte “Educar en relació”

En el marc del projecte Educatiu de Ciutat l’ Ajuntament de Barcelona està

impulsant el projecte “Educar en relació” en el qual hi ha implicades diverses

àrees municipals, la comunitat educativa i el teixit associatiu de la ciutat. És un

projecte incipient que pretén promoure aquelles iniciatives que promoguin la no

violència de gènere a partir d’ aprendre altres models de relació, de sexualitat,

de viure les relacions de parella entre joves adolescents, etc.

El projecte planteja dos nivells d’ intervenció: a nivell de detecció i

prevenció de comportaments agressius i relacions de violència; i a nivell

assistencial i de resolució de conflictes. Tota la intervenció es vol realitzar a

través del treball en xarxa.

• Talla amb els mals rotllos

Projecto de l’ Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya


46

publicat l’ any 2OO6. Consta d’un CD, carpetes, xapes, adhesius... adreçats a l’

alumnat adolescent i al professorat.

El CD té un format entenedor i atractiu sobre les idees clau que han de

permetre la identificació de les situacions d’ abús en les relacions de parella,

perquè són aquestes situacions d’ abús no identificades com a tals les que

configuren els antecedents de les futures relacions violentes, perpetuades en el

cicle de la violència. És un campanya que fa prendre consciència sobre els

maltractaments a les dones i defineix el perfil per a identificar el noi

maltractador.

Inclou també un fitxer amb unes breus notes metodològiques que

faciliten al professorat alguns dels conceptes claus que hi apareixen.

• Violència: Tolerència Zero.

És un programa educatiu de l’ Obra Social “La Caixa” inclou un llibre

amb dos textos, un d’ Inés Alberdi “Com reconèixer i com eradicar la violència

contra les dones” i l’ altre text de Luis Rojas Marcos “Llavors i antídots de la

violència en la intimitat”.

I una segona publicació amb CD inclòs, amb una proposta d’ activitats

didàctiques per a Educació Primària i una proposta didàctica per a Educació

Secundària.

• Quaderns per a la Coeducació de l’ ICE de la Unive rsitat Autònoma de

Barcelona

Entre els anys 199O I 1999 l’ ICE publica 16 volums anomenats

Quaderns per a la Coeducació. Han tingut una gran difusió i alguns d’ ells es

tan exhaurits. Experiències realitzades en centres pilot per investigadores i

investigadors, mestres i equips directius dels centres que

expliquen els seus treballs, aportacions, reflexions...


47

Aquests Quaderns per a la Coeducació ajuden al professorat pugui fer

observacions sistemàtiques sobre discriminacions i agressions.

• Projecte Recuperem els jardins escolars

Treballa molt bé el tema dels patis escolars “Recuperem els jardins

escolars”. Aquest pretén retornar als patis i jardins de les escoles el seu valor

d’ entorn educatiu i convertir-los en llocs de trobada on es fomentin les

relacions de respecte i confiança entre l’ alumnat, mitjançant el joc i les

activitats que afavoreixin les actituds responsables de cura amb les plantes i

animals i amb la resta dels elements que configuren aquest entorn.

Els centres educatius que han participat en el desenvolupament d’

aquest projecte són Centres d’ Educació Infantil i Primària (CEIP) i Instituts d

Ensenyament Secundari (IES) i Escoles Bressol Municipals (EBM).

• Cuidadín con el amor

Projecto de Tallers de Prevenció de les relacions abusives, adreçat a joves

a joves de 14 a 18 anys. Impulsat des de la Conselleria d’ Educació i la

Conselleria de Joventut de l’ Ajuntament de Barcelona. Es treballa en l’

Educació en el Lleure, Esplais, Casals de joves...etc.

• Implica’ t

Programa comunitari de prevenció de la violència de gènere adreçat a la

Infància, joventut, persones adultes i a la gent gran. Aquest programa està

impulsat per l Oficina Tècnica del Pla d’ Igualtat de la Diputació de Barcelona.

Té com a objectiu el treball en xarxa, amb els diferents professionals sanitaris,

educatius, policials, judicials, etc. per a la realització de programes comunitaris

de prevenció de la violència de gènere.


48

• Tot per amor?

Experiència educativa contra la violència de la dona de la autora Rosa

Sanchís guanyadora del Premi de Pedagogia 2006 de la Associació de Mestres

Rosa Sensat. L’ experiència ha estat realitzada amb l’ alumnat de 1r. s 4rt d’

ESO. El llibre ha estat publicat per l’ Editorial Rosa Sensat .

• Aprenentatge emocional i resolució de conflictes en l’ Educació

Primària

Genoveva Sastre Vilarrasa i Montserrat Moreno Marimón en el seu llibre

Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género.

Dediquen una part del seu llibre a tractar els sentiments i els conflictes a partir

d’ una proposta didàctica de trenta activitats.

• Tallers de prevenció de les relacions abusives.

Tallers que es realitzen a tots els Instituts de Secundària de la comarca,

finançats pel Consell Comarcal de l’ Alt Penedès . Des de l’ any 2OO4 el

Col.leciu Dona de Vilafranca del Penedès es qui els organitza i busca les

persones professionals: psicòlogues, psicoterapeutes i sexòlogues, per a la

seva realització.

• Projectes d’ Innovació Educativa i Bones Pràctiques de Coeducació

En la Web del Departament d’ Educació de la XTEC, en l’ apartat de

Coeducació, com ja s’ ha dit , en pàgines anteriors hi podem trobar un ventall

de Tallers, Racons, Experiències, Projectes, Bones Pràctiques que s’ estant

realitzant en diferents Centres d’ Educació Infantil i Primària i de Instituts d’

Ensenyament Secundari de Catalunya.

• Violència Domèstica i coeducació: Un enfocament mul tidisciplinari


49

Es tracta d’ un llibre publicat per l’ editorial catalana Octaedro, coordinat

per Fernando Trujillo Sáez i María Remedios Fortes Ruiz (editors) professors

de la Universitat de Granada. És una proposta interessant des del punt de vista

multidisciplinari que planteja des de l’ educació sexual fins a les relacions de

gènere a la classe d’ educació física.

2.8.2. Continguts Curriculars

Una de les funcions dels centres educatius és la d’educar en els

aprenentatges, els coneixements, actituds, normes i comportaments. Si el

professorat tenim estratègies d’ aprenentatge sembla que també hauria de ser

de lògica que tinguéssim estratègies de desaprenentatge dels comportaments

agressius i intimidadors.

Es diu que els centres educatius com a espais socials i socialitzadors

que són, tenen la capacitat i la responsabilitat de procurar que tot l’ alumnat i el

professorat es doti d’ estratègies per a la resolució de conflictes en els que les

agressions, el maltractament i la violència no siguin mai la resposta adequada.

En aquesta línea de tractament i d’ intervenció educativa els continguts

que treballen els projectes i experiències que hem anat citat són els següents

Continguts Curriculars:

-Autoestima.

-Practica de l’ empatia.

-Resolució de conflictes.

-Autonomia personal.

-Treball sobre les emociones. Educació emocional.

-Iniciativa personal. Aprendre a decidir por un/a mateix/a.

-Cuidar-se un/a mateix, cura de les altres persones.

-Cura del medi ambienti de l’entorn.

-Visualització i legitimització dels sabers i els coneixements de les dones.


50

-Aprenentatge sobre l’ús dels temps familiar, domèstic i social.

-Assertivitat. Aprendre a saber dir No.

-Límits personals.

-Cultura de la pau

-Visibilizació del treball de les dones.

-Resolució de dilemes ètic/morals.

-Treball sobre el respecte dels drets de les persones.

-Treball sobre la responsabilitat en l’entorn familiar i escolar.

-Treball sobre la importància del llenguatge i de la paraula com a mediadors de

les relacions.

-Elaboració de pactes i normes como a estratègies de relació.

-Aprenentatge del valor del respecte a les persones amb les que convivim.

-Aprenentatge per a compartir responsabilitats. Corresponsabilitat personal i

social.

-Coneixement personal.

-Reconeixement de las necessitats de les persones properes.

2.8.3.Metodologia i recursos didàctics

La metodologia i els recursos didàctics que s’utilitzen en el projectes i

experiències educatives sobre la prevenció de la violència de gènere, adaptats

segons cada nivell educatiu, són els següents:

-Dinàmiques de grup.

-Teatre i dramatització sobre situacions quotidianes conflictives.

-Contes i narracions curtes.

-Tallers de cuina, planxar, cosir i realització de tasques domèstiques.

-Visualitzar i comentar pel·lícules.

-Música i cançons. Analitzar les lletres de les cançons.

-Lectura de llibres i textos.

-Comentaris d’ articles i noticies de premsa.

-Realitzar enquestes dins de la família, centre educatiu, barri, etc. sobre la

realització de les tasques domèstiques i el tenir cura de les persones.


51

-Xerrades, col·loquis , conferències.

-Activitats d’observació d’actituds i comportaments davant dels problemes.

-Reflexions sobre els principis d’ igualtat i justícia.

Cadascun dels continguts, així como la metodologia i els recursos

didàctics exposats s’adaptaran a l’edat, al nivell educatiu, a les característiques

i a les necessitats de l’alumnat de cada centro educatiu.

“Aprender a cuidar es uno de los hilos vertebradores

de la vida escolar y saber cuidar es el hilo de plata

que teje redes sociales” Amparo Tomé

2.9.Glossari.

• Abús:

Fet ó actitud en què una part es col·loca en posició de superioritat i

menysprea a l’ altre a qui identifica com a inferior. Una relació abusiva és tota

relació en la que no hi ha igualtat entre els membres que la formen.

• Androcentrisme:

Organització del món, de les estructures econòmiques i socioculturals, a

partir de la imatge de l’ home, com a “masculí”. L’ home com a centre de

l’ univers, com a mesura de totes les coses. Inexistència de referències a les

aportacions que han fet les dones al llarg de la història a la cultura, a la ciència,

etc. Comporta la jerarquització dels sabers, es consideren més importants les

matemàtiques, la història, el llenguatge, les ciències i deprecia tots els sabers

relacionats amb la cura i la protecció de la vida i de les persones.

• Coeducació: Procés de sociabilització humana que es realitza conjunta

o separadament a nenes i nens. Es produeix sistemàticament una


52

intervenció amb l’ objectiu¡u de potenciar el desenvolupament personal

sigui quin sigui l’ origen i el sexe de naixement, per a aconseguir una

construcció social no enfrontada i comuna. Es basa en la ideologia de la

igualtat a la que s’ afegeix la llibertat, la diferència i la solidaritat.

• Currículum ocult: Fa referència a aquells aspectes de l’ educació,

contingut i d’ altres, que s’ aprenen sense que les persones que participen

en el procés educatiu siguin conscients ni de la seva transmissió ni dels

seus defectes. No està planificat ni reglat però existeix i es transmet.

• Currículum formal: Fa referència al conjunt de coneixements ensenyats i

apresos que s’ han d’ adquirir al llarg d’ un període de temps acadèmic.

Està reglat i és prescriptiu. Es planifica i és conscient.

• Diferència: Planteja el debat entre la universalitat i la diversitat , davant de

la reivindicació de la igualtat. Sorgeix de la necessitat de construir una

relació dialèctica entre igualtat i diferència, valorant la diversitat davant de l’

igualitarisme o la homogeneïtzació dels sexes. El dret a la diferència es

reivindica enfront de l’ igualitarisme. És necessari el reconeixement de la

diferència com a expressió de la pròpia llibertat i emancipació.

• Educació Mixta: Procés de socialització humana que es realitza

conjuntament amb nens i nenes, a través del qual es transmeten continguts

aparentment neutres i universals, però estereotipats i dominants, sense

tenir en compte diferències ni coincidències individuals i/o col·lectives. Es

basa en la ideologia de la llibertat i té com a finalitat la formació de masses

per a la seva rendibilitat social.

• Educació segregada: Procés de socialització humana que es realitza

separant a nenes i a nens. Es transmeten continguts diferents a uns i a

d’altres en raó del seu sexe-gènere i d’ altres característiques d’ origen i de

classe social. Es basa en la ideologia de la complementarietat i té com a

finalitat la divisió social i sexual del treball.


53

• Equipotència: Igualtat en l’ estimació i capacitat de dues o més persones.

Equivalència.

• Estereotips: El nen i la nena durant la seva infància observen, juguen,

modelen i adquireixen la seva identitat de gènere. Els seus comportaments i

sentiments s’ identificaran amb un o un altre gènere i per a poder assegurar

la seva identitat s’ aferraran en els estereotips marcats per la societat. Els

estereotips es produeixen a partir de la generalització i simplificació de les

característiques socialment assignades a les persones i es recolzen en

prejudicis i opinions subjectives.

• Gènere:

Constructe social basat en el sexe. Designació de responsabilitats, pautes

de comportament, valors, gustos, activitats, expectatives que la societat i la

cultura assigna de manera diferenciada i amb diferent valor social a homes

i a dones. No coincideix ni en el temps ni en altres cultures, ja que es deriva

del constructe ideològic, els costums i les condicions econòmiques de cada

societat. És educable. Les seves característiques són la bipolaritat, la

jerarquització i el seu caràcter vinculant.

• Igualtat: El concepte d’igualtat de drets, igualtat d’ oportunitats és una idea

regulativa. S’ oposa als conceptes de diferència, d’ identitat i desigualtat.

Les primeres reivindicacions feministes feien de la igualtat un objectiu

neuràlgic, entenent-la com una equiparació a l’ home, com a reivindicació

de poder d’ accedir a tot allò que pel fet d’ ésser ser dona se’ls hi havia estat

negat.

• Maltractament: És aquella conducta repetida en el temps que ocasiona

danys físics, psíquics i/o emocionals. Les formes del maltractament poden

ser actives, com l’ abús físic, emocional o sexual; o passives per omissió,

com és l’ abandonament físic o emocional, i també seria el cas de les nenes


54

i els nens que són testimonis d’ actes de violència.

• Misogin/ Misògina:

De l’ arrel grega “miseo” : odiar i “gine” : dona.

Característica o manera de ser que consisteix en refusar el tracte amb les

dones per por a les mateixes.

• Patriarcat : Adrienne Rich el defineix com el poder dels pares, això és: un

sistema familiar i social, ideològic i polític en el que els homes a través de la

seva força, la pressió directa, els rituals, la tradició, la llei o el llenguatge, els

costums, l’ etiqueta, l’ educació i la divisió sexual del treball, determinen

quin és o no és el paper que les dones han d’ interpretar amb la finalitat d’

estar en tota circumstància sotmeses a l’ home.

És una estructura de dominació dels homes sobre les dones, assumida per

ambdós, per ser el sistema dominant en el qual estan immersos. El

feminisme ha obert una profunda escletxa en el patriarcat.

• Paritat : Balanç de doble vincle. Equilibri entre parts equivalents, parells o

iguals i que exclou per tant privilegis i discriminacions.

• Sexe: Descripció de la diferència biològica en relació als òrgans sexuals.

Diferències biològiques entre homes i dones (anatòmiques i fisiològiques)

que fan possible la reproducció de l’ espècie. Coincideixen en tot temps i

cultura. No és educable. Diferent sexualitat.

• Sexe/ gènere: Concepte introduït per l’ antropòloga Gayle Rubin, es

refereix al sistema institucionalitzat que assigna recursos, propietats i

privilegis a les persones, d’acord amb el paper de gènere que culturalment

es defineix.

• Sexisme: Tota actitud que produeix un comportament jeràrquic i

discriminatori, respecte d’ una persona pel fet que es tracti d’ un home o d’


55

una dona. Impedeix la realització de tot el potencial humà de dones i

homes. Apareix a mitjans dels anys setanta a EEUU per analogia amb el

terme racisme.

• Violència masclista i/o de gènere: És aquella violència que exerceixen els

homes contra les dones amb l’ objectiu de perpetuar les relacions de poder i

de submissió entre homes i dones. La violència pot ser física, sexual,

psíquica, emocional, incloses les amenaces, la coerció i la privació de la

llibertat, tant en l’ àmbit públic com en el privat. La ONU l’ any 1993 va

reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la

violència contra les dones era una violació dels drets humans.

3. TREBALL DUT A TERME

3.1. Pla de Treball

El desenvolupament del Pla de Treball que contemplava el Projecte s’ha

desenvolupat per trimestres la manera següent:

• Primer Trimestre del curs 2007-08

S’ ha començat fent una recerca a nivell teòric sobre el que hi ha escrit i

elaborat sobre la violència de gènere. La construcció social d’ aquesta violència

i la seva socialització preventiva. Aquest treball s’ ha fet consultant bibliografia

a les Biblioteques, a través d’ Internet, Webs... i assistint a cursos, xerrades,

congressos. Aquesta feina, val a dir que s ha fet al llarg de tot el curs. Escrivint

idees, textos que em poguessin servir.

Vaig començar fent un índex aproximatiu del treball que jo voli fer i vaig

començar a obrir carpetes a l’ ordinador amb el títol de cadascuna de les parts


56

del treball. Aquesta organització metodològica em va servir molt per

estructurar.-me la feina.

S’ ha elaborat l’ enquesta i s’ ha passat a l’ alumnat de sisè d’ Educació

Primària dels quatre centres educatius de l’ Alt Penedès on es plantegen vint-i-

cinc preguntes que els/les alumnes havien de contestar per a després poder

recollir i buidar estadísticament les seves respostes. Es tractava de reflexionar

sobre l’ entorn familiar; respecte a la relació que mantenen els nens i les nenes

amb els seus pares, germans i germanes, amics, amigues. Sobre que pensen

les nenes dels nens i els nens les nenes, sobre els conflictes i els

maltractaments, sobre les tasques domèstiques...etc.

L’ enquesta porta un encapçalament en què s’ explica a l’ alumnat que

es vol realitzar un estudi, es demana la seva col·laboració i que se’ls explica

que les seves respostes seran confidencials. A continuació trobareu el model

del qüestionari.

I en les pàgines següents trobareu i podreu consultar el buidat estadístic

amb cada gràfica corresponent a cada pregunta de l’ enquesta i la resposta de

l’ alumnat i la interpretació que de les mateixes en fem.

• Segon Trimestre del curs 2007-08

Durant el segon trimestre es va fer el buidat de les enquestes i les

respostes a cada pregunta obtinguda, varen ésser processades, i

expressades en gràfiques per després analitzar-les i interpretar-les.

D’ aquest buidat estadístic s’ han fet comparacions entre les respostes

de l’ alumnat de diferents centres, s’ han fet comentaris, i s’ ha intentat treure’n

conclusions perquè serveixin per a una possible elaboració de propostes

educatives i didàctiques per a la prevenció de la violència de gènere a

Educació Primària. Aquesta part del treball ha resultat la més exhaustiva i

laboriosa.


57

Durant aquest període de temps s’ ha proporcionat al Departament d’

Educació de la Generalitat de Catalunya tota la informació relativa al

desenvolupament del treball de recerca a través de les reunions que

periòdicament anaven convoquen els seus responsables per a la realització del

seguiment del treball.

Així com la connexió periòdica al llarg de tot el curs, a través del

Moodle de les Llicències d’ Estudi per a totes les informacions, documentació i

material necessari pel seu desenvolupament.

• Tercer Trimestre del curs 2007-08

S’ ha continuat amb la feina de buidat de les enquestes, introducció de

dades en el programa informàtic Excel, llegir i rellegir el text escrit i fer les

modificacions allí on es detectaven errors.

Elaboració de l’ apartat de Conclusions i Propostes a partir dels resultats

obtinguts.

S’ ha elaborat la Memòria final completa del treball realitzat en suport

paper i magnètic per entregar a la Direcció General d’ Innovació Educativa a

partir de les carpetes obertes que s’ han anat tancant.

3.2.Consulta permanent de Bibliografia i de Webs r elacionades amb la

Llicència d’ Estudis

-Llibreria Abacus de Vilanova i la Geltrú.

-Llibreria Abacus del carrer d’ Ausias March de Barcelona.

-Llibreria Pròleg del carrer Dageria de Barcelona.

-WEB Instituto de la Mujer de Madrid. Petició de llibres i quaderns de

Coeducació.

-WEB Instituo de la Mujer del govern del País Basc.


58

-WEB de l’ Institut Català de la Dona del govern de la Generalitat de Catalunya.

-WEB de l’XTEC del Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya.

-Biblioteca Torres i Bages de la Diputació de Barcelona de Vilafranca del

Penedès.

-Biblioteca de La Dona de la Diputació de Barcelona de l’ Espai Francesca

Bonnemaison.

-Biblioteca de la Facultat de Pedagogía del Campus Mundet de la Universitat

de Barcelona.

3.3.Cronologia de la participació en Cursos, Semi naris, Congressos i

Jornades relacionats amb la temàtica de la Llicènci a d’ estudis

En aquest apartat deixaré constància de tot allò que he fet durant la

Llicència d’ Estudis simultàniament al desenvolupament del treball del projecte.

• Setembre 07

-Convocatòria de reunió de la Direcció General d’ Innovació Educativa a tot el

professorat amb llicències d’estudis per a la recerca educativa el dia 5 de

setembre a Via Augusta, 202 de Barcelona.

-“Metodologia de la recerca educativa” en el Palau de les Heures del Campus

Mundet de la Universitat de Barcelona, els dies dia 17-18-19-10-21 de

setembre. Organitzat pel departament d’ Educació de la Generalitat de

Catalunya i adreçat als professionals amb llicències d’ estudis.

-Jornada del Programa d’ Innovació Educativa de Coeducació els dies 25 i 26

de setembre a Via Augusta,202 de Barcelona.

• Octubre07

-Reunió a la Direcció General d’ Innovació Educativa: seguiment del Projecte

de Recerca, dijous, dia 4 d’ octubre. Exposició i presentació en Power Point del

resum del projecte de recerca.


59

-Presentació del llibre “Estado de Wonderbra” de Barbara Biglia i Conchi San

Martín sobre la Violència de gènere a l’ Espai Francesca Bonnemaison de

Barcelona.

-Curs de Coeducació: “Estratègies d’ intervenció educativa per a la igualtat.”

Organitzat per l’ Escola de la Dona a l’ espai Francesca Bonnemaison de la

Diputació de Barcelona els dijous de 4 a 8 de la tarda els dies: 11-18-25- d’

octubre, 15-22-29 de novembre.

-Jornades Internacionals sobre “Violències contra les Dones al Món: Diversitat

de mirades i estratègies per afrontar-les” a la Universitat Pompeu Fabra

organitzada per Entrepobles els dies 25-26-27 d’ octubre.

• Novembre 07

-Assistència al Congrés Internacional SARE 2007 “Masculinidad y vida

cotidiana” a Sant Sabastián, els dies 5 i 6 de novembre organitzat per l’ Institut

de la Dona del País Basc.

-Visita a l’ exposició “Contra la Violència de gènere” a l’ Espai Francesca

Bonnemaison de Barcelona el dia 12 de novembre.

-Curs de Coeducació: “Experiències i reconeixement”. Organitzat pel

Departament d’ Educació el dia 12 de novembre a la Direcció General d’

Ensenyament , Via Augusta 202 de Barcelona.

-Visita a l’ exposició “Violència:Tolerancia Zèro” de La Caixa, el dia 18 de

novembre a Terrassa.

-Seminari “Necessitats del món local en el tractament de la violència de gènere”

el dia 21 de novembre a l’ Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de

Barcelona.


60

-XVIII Jornades d’ Història de l’ Educació “Resistència al Franquisme i Educació

no formal” els dies 22-23 de novembre a Banyoles. Presentació de la

Comunicació : “La revista “Presència” (1965-1968) de Terrassa: Una

experiència de treball comunitari, cristià, cívic i social durant el Franquisme

consolidat”.

-III Fòrum contra les Violències de Gènere: “Que no et trenquin el cor” al Centre

de Cultura de Dones. Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de

Barcelona el dia 24 de novembre. Participació en el taller audiovisual “El

sentiment melodramàtic” organitzat per Drac Màgic.

-Lectura del Manifest de l’ Institut Català de les Dones amb motiu del “Dia

Internacional per l’ eradicació de la violència vers les dones” el diumenge dia

25 de novembre a les sis de la tarda a la Plaça de l’ Ajuntament de Sant

Sadurní d’ Anoia com a representant de les entitats de la Comissió per a la

Igualtat de l’ Ajuntament de la Vila.

-Dinamitzadora de la projecció i del debat de la pel·lícula “GRABAVICA. La

història de Emma” dilluns dia 26 amb motiu del Dia Internacional contra la

Violència de els Dones a La Llar de Sant Sadurní d’ Anoia, organitzat pel

Fòrum de Dones Progressistes de la qual sóc Presidenta i membre fundadora.

• Desembre 07

-Assistència en el Seminari “Pedagogia i Salut” els dies 12 i 13 de

desembre, organitzat pel Departament de Teoria i Història de l’ Educació de la

Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

-Assistència al Seminari “Vincles afectius i infàncies: tres imatges” el dia 2 de

desembre, organitzat pel Departament de Teoria i Història de l’ Educació de la

Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

• Gener 2008


61

-He participat en la Comissió que elabora el I Pla Municipal d’ Igualtat de l’

Ajuntament de Sant Sadurní d’ Anoia.

-Assistència a la presentació dels resultats de la investigació sobre “La

violència de gènere a la Universitat” realitzada a la Universitat de Barcelona el

dia 29 de gener pel grup de recerca GREDA de la Universitat de Barcelona.

• Febrer 08

-Assistència a la Jornada de Coeducació sobre “La sensibilització dels

Claustres entorn a la Coeducació” el dia 6 de febrer a l’ Institut Català de les

Dones de Barcelona organitzada pel Departament d’ Educació.

-Participació en la Comissió que elabora el I Pla Municipal d’ Igualtat de l’

Ajuntament de Sant Sadurní d’ Anoia.

-Assistència al curs “Com codificar dades quantitatives?” de l’ ICE de la

Universitat de Barcelona organitzat pel Departament d’ Educació el dia 14 de

febrer.

• Març 08

-Participació en les Jornades “Educació per a la ciutadania: la dimensió

emocional” celebrades els dies 6 i 7 de març a la Facultat de Psicologia de la

Universitat de Barcelona.

-Participació en el “Concurs de relats curts” organitzat per l’ Associació de

Dones del Solsonès amb el relat “Any Sabàtic” amb motiu de la celebració del

Dia Internacional de la Dona Treballadora.

• Abril 08

-Participació en la Jornada “Esclavituds del Segle XXI: Tràfic de Dones”

el dia 9 d’ abril a la Facultat de Pedagogia organitzada per la Universitat de


62

Barcelona.

-Assistència a les “Vnes. Jornades d’ Educació” els dies 15 i 16 d’ abril a

Cosmocaixa de Barcelona, organitzades pel Departament d’ Educació,.

-Visita a l’ exposició “Dones, els camins de la llibertat” al Museu d’ Història

de Catalunya, de Barcelona el dia 2 d’ abril.

-Assistència al curs “Creació d’ estats emocionals per a la millora de la

docència” el dia 22 d’ abril realitzat a la Facultat de Ciències Econòmiques i

Empresarials organitzat per la Universitat de Barcelona.

-Participació en el taller “Com redactar un text científic” a càrrec de Liliana

Tolschinki de l’ ICE, celebrat en el Palau de les Heures del Campus Mundet de

la Universitat de Barcelona.

• Maig 08

-Assistència a la “Jornada d’ intercanvi d’ experiències i avaluació dels

Projectes de Coeducació” organitzada pel Departament d’ Educació el dia 7 de

maig a Via Augusta 202.

-Assistència a la presentació del llibre “L’ últim patriarca” a càrrec de l’ autora

Najat El Hachmi, a la Sala de Plens del Consell Comarcal de l’ Alt Penedès de

Vilafranca del Penedès.

-Assistència a la presentació del llibre “Diari d’urgències” del Concurs de relats

curts organitzat per l’ Associació de Dones del Solsonès el dia 17 de maig en el

Consell Comarcal del Solsonès.

-Assistència a la xerrada “Sobre el treball en xarxa: elements clau per a fer.-ho

possible” a càrrec de Bernat Albaigés dins de la Vena. Jornada del Practicum d’

Implicació a l’ Educació Social celebrada a la Facultat de Pedagogia de la


63

Universitat de Barcelona el dia 22 de maig.

• Juny 08

-Assistència al Curs de Formació de les persones formadores del Programa

de Coeducació els dies 30 de juny i 1 de juliol a la Sala de Plens del

Departament d’ Educació de Via Augusta 202 de Barcelona.

• Juliol 08

-Assistència i participació en el XI Congreso Nacional de Teoría de la

Educación “Educación, Género y Políticas de Igualdad” celebrat els dies 2,3 y 4

de juliol a la ciutat de Valencia. Aquest Congrés ha estat organitzat pel

Departament de Teoria de l’ Educació de la Facultat de Pedagogia de la

Universitat de València. Presentació de la Ponència “Coeducación y

prevención de la violencia de género en el currículum educativo”.

3.2. METODOLOGIA

En aquest apartat explicarem de quins principis metodològics hem partit

per a la elaboració del treball de recerca : La investigació- Acció, el Treball en

xarxa i la metodologia quantitativa.

3.2.1. La Investigació –Acció

El treball de recerca que teniu a les mans s’emmarca dins la metodologia

anomenada “Investigació -Acció”. La investigació -Acció fa referència a aquella

investigació que té com a objectiu no només el coneixement científic de la

realitat del problema en sí mateix, sinó que té com a finalitat assolir el

coneixement per conduir-nos a l’ acció transformadora de la realitat.

Volem conèixer per a transformar. Voler intervenir amb l’ acció


64

organitzada i planificada perquè no ens agrada la realitat actual, no ens agrada

la societat masclista i sexista en que vivim. Volem actuar per transformar els

valors, volem reeducar i construir una societat amb més pau i sense violència.

Acció, transformació com a procés. Repensar nous models de

masculinitat i de feminitat.

3.2.2.El Treball en xarxa.

El treball en xarxa és concepció pedagògica del treball integrat. El

treball en xarxa és una metodologia que consisteix treballar en equip amb

diferents serveis i estaments professionals. Fer xarxa social, establir lligams,

teixir trames i rets per tal que pugem coordinar esforços per tal d’ assolir

objectius comuns. Treballar en xarxa vol dir garantir resultats més eficaçment.

Si la resolució del problema ho portem a nivell individual, aquest treball ens

angoixa, en canvi el grup desculpabilitza, és més enriquidor. El problema

queda assumit per a tothom.

Vivim en un context social on els problemes són cada vegada més

multidimensionals. O cada vegada hi ha més especialització de serveis i de

funcions. Davant d’ aquesta realitat necessitem enfocaments més integrals i

més flexibles, com poden ésser els Plans d’ Entorn, els Plans d’ Acollida, els

Plans d’ Absentisme, els Programes de transició d’ Educació Primària a

Secundària, Treball amb les famílies, Suport a l’ escolarització... per exemple,

si fem referència a l’ àmbit educatiu.

A nivell educatiu, si volem aconseguir bons resultats en la nostra tasca

per a la Coeducació i la Prevenció de la Violència de Gènere, cal tenir present i

no perdre el treball en xarxa amb els professionals de l’ educació, de la sanitat,

dels serveis socials, de la Policia Local i Mossos d’ Esquadra...del barri i del

municipi on estem treballant.

Treballar en xarxa vol dir assumir la responsabilitat, vol dir entendre que

la protecció de la infància és un repte d’ interès col·lectiu. El concepte de treball


65

en xarxa implica una disposició dels professionals com a agents de canvi de la

professionalitat, com a agents de canvi de l’ organització, com agents de canvi

del territori, com agents de canvi del treball integrat. Això vol dir que parlem d’

un ésser actiu, que gestiona bé les relacions, que obre l’ organització a l’ entorn

i que fomenta la participació.

Treballar en xarxa és un repte, és una nova manera d’entendre la

coordinació amb l’ entorn, de manera més democràtica. En aquesta recerca em

intentat en la mesura del possible aplicar aquest principi,treballant

conjuntament amb els directors dels centres educatius, amb les mestres tutores

de sisè de primària, amb l’ alumnat i amb totes aquelles altres persones que

ens han facilitat documentació i informació per a l’ elaboració d’ aquesta

Memòria.

3.2.3. Metodologia quantitativa i participativa

La metodologia descriu el procés que hem seguit en la investigació.

Hem optat per la metodologia qualitativa i participativa, perquè ens interessava

conèixer la realitat a partir de les dades que ens aportava l’ alumnat a través

de les seves respostes i de les opinions, comentaris i dibuixos.

Els instruments que hem utilitzat han estat l’ enquesta i el text de

lectura del “Diari de la Carlota”.

L’ enquesta s’ ha passat a vuitanta tres alumnes de sisè d’ Educació

Primària de quatre centres de l’ Alt Penedès. Abans de l’ aplicació s’ ha realitzat

un assaig amb dos alumnes de la mateixa edat en el Centre Cívic Vilarnau de l’

Alt Penedès. A partir de l’ assaig s’ han fet les correccions oportunes.

Un cop obtingudes les respostes de les enquestes s’ ha fet el buidat de

les mateixes en una graella assignant valors, per tal de poder introduir les

dades en el Programa informàtic Excel i obtenir els gràfics representatius de les

mateixes. A les nenes se’ls ha assignat el valor 1 i als nens el valor 2 tal i com


66

s’ explica en el peu de cada gràfic.

Ens ha interessat obtenir algunes dades sociològiques com són el

nombre de germans, les persones adultes que viuen a casa, etc. per a poder

interpretar millor algunes de les respostes i buscar una relació possible entre

elles.

S’ han enumerat les enquestes de l’ 1 al 83 i s’ ha posat lletres per ordre

alfabètic que corresponen a les 25 preguntes de l’ enquesta de la A a la Z. Les

preguntes que tenen més d’ una resposta s’ han categoritzat per la lletra

corresponen de l’ alfabet i per un número (per exemple: F1-F2-F3). Les

preguntes 5 i la 22 són obertes.

En quatre fulls d’ Excell es recullen totes les respostes dels alumnes de

cada centre, que corresponen a la numeració de les enquestes, de la manera

següent:

Les enquestes nº 1 a la nº 26 corresponen al CEIP PAU Boada de

Vilafranca del Penedès. Enquestes nº 27 a la 5O corresponen al CEIP La Pau

de Sant Sadurní d’ Anoia. Enquestes nº 51 a la 68 corresponen al CEIP Antoni

Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona. Enquestes nº 69 a la 83 corresponen

al CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.

De cada gràfic corresponent a cada pregunta es realitza un comentari i

es fa una comparació amb les respostes dels altres centres educatius.

De les vint-i-cinc preguntes de l’ enquesta, vint-i-tres són preguntes

tancades i dues preguntes que són obertes, la 5 i la 22. Les respostes d’

aquestes dues preguntes obertes s’ ha fet mitjançant una graella que recull

totes les respostes. Al final es fa una interpretació de les dades de l’ estudi

Els temps de duració per a respondre l’ enquesta per part del l’ alumnat

fou de 2O minuts cronometrats . Després d’ haver passat l’ enquesta se’ls


67

donava un text escrit, “El diari de la Carlota” que havien de llegir i se’ls

demanava un comentari personal i un dibuix sobre el que havien llegit. El temps

de duració d’ aquesta activitat era de 4O minuts. En total la sessió de treball

amb l’ alumnat fou de 6O minuts. En els centres on hi havia menys alumnes

aquests temps va ser inferior.

A continuació s’ exposen alguns textos i dibuixos més significatius que

han contestat els alumnes.

3.Descripció de l’ estudi

3.1.Perfil dels quatre centres educatius de l’ Alt Penedès

En primer lloc definirem el perfil dels centres que s’ han triat per a passar

les enquestes. Són centres de quatre poblacions diferents, en quan a nombre

d’ habitants, grandària del centres, de dues línees o d’ una, alumnat emigrant i

autòcton, etc.

Un cop concedida la Llicència d’ Estudis Retribuïda es va començar a

posar en marxa el Pla de Treball que contemplava el Projecte.

Aquest pretenia la realització d’un treball de camp en quatre centres d’

educació primària públics de l’ Alt Penedès, que comportava una recollida de

dades, la representació gràfica de les mateixes a partir de programes

informatitzats (Excel, taules numèriques i estadístiques, diagrames de barres i

circulars…etc.) i la interpretació de les dades i les conclusions finals. Els quatre

centres públics d’ Educació Primària on s’ha realitzat aquest treball de camp

són els següents:

-CEIP Pau Boada de Vilafranca del Penedès

-CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia.


68

-CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona.

-CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons.

• CEIP PAU BOADA

El CEIP Pau Boada està ubicat al carrer Espirall s/n del barri de l’ Espirall de

Vilafranca del Penedès. El centre educatiu és de dues línees. L’alumnat del

centre és de famílies treballadores i de classes mitges. El centre té el 34% d’

alumnat estranger. Els nens i nens nouvinguts procedeixen del Marroc, sud-

americans, de Rússia i dels Països de l’ Europa de l’ est.

El centre està realitzant un Projecte d’ Innovació Educativa sobre Educació

per a la Ciutadania, Educació de Valors i Convivència.

El divendres dia 26 d’ octubre del 2007 a dos quarts de quatre de la tarda

es va realitzar l’ entrevista amb el Director del centre educatiu, Ramon Zabala a

qui se li va exposar el Projecte, que ja coneixia perquè se li havia enviat

anteriorment. Se li van resumir els objectius i la metodologia de treball , així

com la prova amb els continguts, que es sol·licitava passar a l’ alumnat de sisè

d’ Educació Primària.

Es pren l’acord que abans d’ entregar la Memòria al Departament d’

Educació es passarà a la direcció del Centre per tal de poder conèixer el seu

contingut.

L’ alumnat de sisè forma dos grups amb un total de 31 alumnes que tenen

la distribució següent: 3 sud-americans, 1 dels Països de l’ Est, 7 magrebins, 1

paquistanès, 19 catalans autòctons de naixement i de parla castellanoparlant

en l’ àmbit familiar. Aquest alumnat està distribuït en dos grups: el sisè A i el

sisè B.

L’ enquesta a l’ alumnat es va passar el dimarts dia 13 de novembre a les 3

de la tarda en el grup de sisè B i a les 4 de la tarda en el grup de sisè A en


69

presència de les tutores que van col·laborar en el desenvolupament de la

sessió de treball.

• CEIP ANTONI GRAU MINGUELL

El CEIP Antoni Grau Minguell està situat al carrer de l’ Avinguda de

Catalunya s/n de la població de Sant Quintí de Mediona a la comarca de l’ alt

Penedès . La població actual és de 2.014 habitants. El centre escolar té dos

edificis separats físicament, un d’ Educació Infantil i un altre de Educació

Primària. El centre educatiu està en un procés de creixement degut a l’

increment demogràfic d’aquests darrers anys, és d’ una línea i una segona que

arriba fins a quart d’ Educació Primària. És la única escola del poble, ni hi ha

cap centre més ni privat ni públic. L’ Ajuntament està fent les gestions al

Departament d’ Educació per a la construcció d’ un nou CEIP en el poble atès

que les instal·lacions actuals dels dos edificis han quedat insuficients davant la

demanda creixent d’ escolarització.

El centre té un 35% de la població escolar d’ alumnat estranger. Preocupa l’

impacte pel nombre d’ alumnat nouvingut especialment del Marroc i d’ Amèrica

del Sud. Les famílies es mostren preocupades pels problemes d’ integració d’

aquest alumnat, tot i que consideren que l’ escola respon adequadament al

repte social plantejat. A més, els pares i mares mostren preocupació perquè l’

impacte del nou alumnat pugui implicar un descens dels nivells de rendiment

escolar: la seva valoració actual és que l’ alumnat acaba la primària amb un

bon nivell de competències. El nivell socioeconòmic és molt variat i divers. La

majoria de l’ alumnes procedeixen de famílies autòctones. La llengua vehicular

d’ aprenentatge es el català.

El centre té concedit un Pla Estratègic per a l’ Autonomia de Centre “L’

Escola del nostre poble: Innovadora i de qualitat en un marc de diversitat” des

de l’ any 2007 i renovat fins el 2010. El centre realitza un gran treball pel que fa

a la convivència i els valors.


70

Segons els documents consultats pel que fa als resultats d’ aprenentatge

obtinguts per l’ alumnat en les diferents àrees del currículum a partir dels

resultats de les proves de les Competències Bàsiques superen la mitjana de

Catalunya en sis de les set àrees estudiades. El 80% de l’ alumnat que finalitza

l’ etapa de primària progressa adequadament. Aquestes valoracions

coincideixen amb la percepció expressada per les famílies entrevistades, que

es mostraven molt satisfetes del rendiment escolar dels seus fills.

El dijous dia 15 de novembre a les 9:30hores es va realitzar l’ entrevista

amb la Directora del centre educatiu, Montserrat Vivó a qui se li va exposar el

projecte, que també ja coneixia perquè se li havia presentat anteriorment. Se li

van resumir els objectius i la metodologia de treball , així com la prova amb els

continguts, que es sol·licitava passar a l’ alumnat de sisè d’ Educació Primària.

Les enquestes a l’alumnat de sisè d’ E.P. es varen passar el El dilluns dia

26 de novembre de 2007 a les 11 hores del matí. La tutora d’ aquest curs és la

mateixa directora del centre, Montserrat Vivó.

Prenem conjuntament també l’acord que abans d’ entregar la Memòria al

Departament d’ Educació es passarà a la direcció del Centre per tal de poder

conèixer el seu contingut. I poder opinar sobre el contingut del mateix.

• CEIP LA PAU

El CEIP La Pau està situat al carrer Salvador Espriu s/n de la població de

Sant Sadurní d’ Anoia (11.500 habitants). És un nou centre educatiu construït

fa pocs anys a partir del tancament d’ un centre privat que era d’una

Cooperativa de pares i mares anomenada “Escola Vilarnau” que es definia com

escola catalana i laica.

És un centre puja en de dues línees fins a quart d’ E.P. atès ha anat

creixent molt ràpidament pel creixement demogràfic de la Vila. A Sant Sadurní

d’ Anoia a més a més del CEIP La Pau hi ha tres centres més d’ E.P. dos


71

privats concertats i un centre públic. Atès que aquests centres ja tenen els

cursos plens tot l’ alumnat nouvingut a la població es matricula en el CEIP La

Pau que té vacants. Això ha comportat que tingui un percentatge molt elevat d’

alumnat estranger, un 24%, procedent del Marroc, d’ Amèrica Llatina i de l’

Europa de l’ Est a diferència dels altres centres educatius que és més baixa. La

Comissió d’ Escolarització i l’Oficina Municipal d’ Escolarització realitzen

esforços per a repartir l’ alumnat nouvingut a tots els centres de la població i

disminuir l’ impacte d’ aquests darrers anys del CEIP La Pau.

El CEIP La Pau realitza el Projecte d’ Innovació Educativa del Punt EDU

de la “Biblioteca Escola”r i participa en el Projecte de “Reutilització dels Libres

de Text” del Departament d’ Educació.

El divendres dia 26 d’ octubre a les 9 del matí es va realitzar l’entrevista

amb el director Josep Manel Vega per parlar del Projecte que ja se li havia

enviat unes setmanes abans per correu electrònic. Es varen comentar els

objectius, la metodologia i l’ enquesta que es demanava poder passar a l’

alumnat de sisè d’ E.P.

Les enquestes en aquest centre educatiu es varen passar a l’ alumnat de

sisè d’ Educació Primària dia 16 de novembre a les 3 de la tarda. En total el

curs té 26 alumnes, però aquell dia havien assistit a classe 24 alumnes, 12 nois

i 12 noies, 2 alumnes eren absents. En aquest grup de sisè hi ha 6 alumnes

estrangers, 2 del Marroc i 4 de Sud-Amèrica. Varen contestar l’ enquesta 24

alumnes. 12 noies i 12 nois. Un alumne és de Nova Incorporació al Sistema

Educatiu (NISE). La tutora d’ aquest curs es diu Sílvia Enrich.

• CEIP PAU CASALS

EL CEIP Pau Boada està situat al carrer Pau Casals nº12, de la població

de Sant Llorenç d’Hortons de la comarca de l’ Alt Penedès i de la província de

Barcelona. La població té uns 2.700 habitants aproximadament. És una

població en creixement demogràfic ja que en aquests darrers anys ha rebut

veïns del cinturó industrial de Barcelona, que tenien la segona residència en


72

aquesta localitat. Quedant-se a viure definitivament tot l’ any en aquest poble.

És la única escola del poble. No hi ha cap més escola pública ni privada.

L’ entrevista amb la directora del centre, Glòria Tossar, es va realitzar el dia

31 d’ octubre de 2007 a les 9:15 hores del matí. Se li va presentar el Projecte i

l’ enquesta i se li va explicar com es portaria a terme el treball de recerca.

L’ enquesta als alumnes de sisè curs d’ Educació Primària es va passar

el dia 19 de novembre del 2007 a les 10 del matí. El nombre d’ alumnes d’

aquest curs és de 17 en total, 10 nenes i 7 nens. En aquest grup-classe hi

ha 1 nen magrebí que porta 5 anys escolaritzat, 8 nens i nenes de famílies

catalanoparlants, 4 nens i nenes de famílies castellanes i 4 que tan parlen

el català com el castellà.

L’ enquesta fou contestada per 15 alumnes ja que 2 alumnes aquell

matí estaven absents. L’ enquesta la contestaren 5 nens i 10 nenes. En

aquest curs hi ha 4 alumnes que tenen una Adaptació Curricular

Individualitzada ( ACI) i 1 alumne estranger que no és NISE. La tutora d’

aquest curs es diu Anna Belda.

3.2.Assaig de l’ aplicació

Seguint les indicacions del professor Francesc Martínez donades en el

Curs sobre “Introducció a la recerca quantitativa. Qüestionaris” dins del Curs

de “Bases metodològiques per a la recerca educativa” vaig realitzar un assaig

previ per aplicar el qüestionari que havia elaborat i que volia passar a l’

alumnat de les quatre escoles de l’ Alt Penedès per tal de detectar faltes d’

ortografia, preguntes que no s’ entenen, preguntes repetides, coses que no se

sap que contestar...etc.

Vaig passar l’enquesta a una nena de família i un nen de família

magrebina de 9 i 10 anys respectivament, els més semblants possible a la


73

mostra de la població a la qual volia passar l’ enquesta. Eren alumnes de dues

escoles públiques diferents i són usuaris dels serveis municipals d’un Centre

Cívic.

En el mes d’ octubre vaig anar a visitar a la responsable del Centre Cívic

del barri Vilarnau de Sant Sadurní d’ Anoia, Imma Herrera, per exposar-li el

meu Projecte i les meves necessitats. Va escoltar-me i va proposar triar un nen

i una nena que tenien el perfil que jo necessitava i va demanar l’ autorització als

seus pares per a sotmetre’s a la prova que jo demanava. La resposta de

col·laboració per part dels pares va ésser molt positiva i el dia 12 de novembre

del 2007 a les 18:30 hores de la tarda varem començar la feina.

Primer els hi vaig explicar el que faríem amb l’ enquesta sobre “Els

estereotips de gènere i la violència” i després amb la lectura del text de les

pàgines 72-73-74 del llibre “El diari lila de la Carlota” de l’ autora Gemma

Lienas publicat a l’ editorial Empúries a l’ any 2001. A continuació vaig

demanar un comentari escrit i un dibuix sobre la lectura. L’ activitat va durar 45

minuts en total: Contestar el qüestionari 20 minuts, la lectura de la Carlota 10

minuts i 15 minuts per escriure i dibuixar el text llegit.

Aquest primer assaig em va servir per fer algunes correccions que

servissin per a una major comprensió del qüestionari. Com van ser ampliar l’

edat, el nombre de fills per família, i modificar el redactat ‘ una pregunta.

Vaig quedar molt contenta del desenvolupament de la sessió i de la

col·laboració de l’ Alba i del Chaker, que així es deien el nen i la nena. Vaig

obsequiar-los amb el còmic “El tresor del castell” de la revista infantil “Cavall

Fort” i vaig agrair la seva disponibilitat i varem quedar com amics i amigues.

S’ adjunta a l’ Annex d’ aquesta Memòria les proves originals d’ aquest

assaig.

L’ enquesta definitiva que es va passar als 83 alumnes de sisè d’


74

Educació Primària dels quatre centres de la Comarca de l’ Alt Penedès és la

següent:

3.3. Enquesta sobre els estereotips de gènere i la violè ncia

L’ objectiu d’ aquest qüestionari és conèixer la teva opinió sobre el què

penses de les actituds de maltractaments entre els homes i les dones. Les

teves respostes són molt importants per a determinar que pensen els nens i

les nenes sobre aquest tema.

Tingues present que les teves respostes es mantindran en absoluta

confidencialitat ja que només s’utilitzaran per a obtenir resultats que s’

analitzaran globalment amb procediments matemàtics i estadístics.

Et demanem que siguis sincer/a quan expressis la teva opinió.

Nom....................................................................................................................... Centre.................................................................................................................... Data........................................................................................Codi....................... 1. Sexe: noia noi 2. Edat: 10 anys 11 anys 12 anys 3. Nombre de fills per família: 1 2 3 4 5 4. Persones adultes que hi ha a casa: 5. Has viscut alguna experiència de maltractament d’ un home cap a una dona? Sí No Quan? Com?


75

6. Com penses que ha de ser una noia? (marca 3 adjectius) Callada valenta amable forta agressiva dèbil 7. Com penses que ha de ser un noi? (marca 3 adjectius) Callat valent amable fort agressiu dèbil 8.El problema del maltractament contra la dona per part del seu marit o parella té conseqüències en els fills i en tota la família. Sí No 9.És correcte amenaçar i insultar als altres per demostrar que tens un caràcter enèrgic i et sents superior. Sí No 10.Et baralles amb els germans o germanes, amb els amics o amigues? Sí No 11.Està justificat pegar als altres quan t`han pres una cosa que era teva. Sí No 12. Et costa de dir el que sents quan estàs enfadat/da? Sí No 13.Quan els meus amics ó amigues s’enfaden molt amb mi i em sento malament intento parlar amb ells. Sí No 14. Ésser fort/a i valent/a és més important pels nois que per a les noies. Sí No 15. Les noies han d’ ésser més comprensives i carinyoses que els nois. Sí No 16. Un noi pot insultar i/o pegar a la seva parella perquè els homes sempre manen i les noies sempre han de callar. Sí No 17. La violència que es produeix dins de casa és un tema intern de la família i no ha de sortir de casa perquè ningú ho ha de saber. Sí No 18. Consideres normal que hi hagi violència entre les persones? Sí No

19. Les actituds d’ abús, violentes les consideres igual que les exerceixi l’ home que la dona?. Sí No 20. Els nois i les noies han d’ aprendre i participar per igual a fer les tasques de casa (comprar, cuinar, rentar, planxar,curar...). Sí No 21. Ajudes a casa a parar la taula, fer-te el llit, endreçar-te l’ habitació, anar a comprar el pa...? Sí No 22. Saps preparar un plat de cuina? Sí No


76

Quin? 23. Escoltar problemes, consolar una persona disgustada, tenir cura d’una persona malalta tant ho poden fer les dones com els homes. Sí No 24. A casa m’ escolten i em respecten. Sí No 25. A casa em sento insegur/a, infeliç/a, tinc por. Sí No

Una de les feines realitzades ha estat la selecció d’ un text escrit del

llibre “El diari lila de la Carlota” de l’ autora Gemma Lienas que planteja una

situació conflictiva, creada per una relació abusiva per part del tiet de la

Carlota, el dia de Reis, amb els joguets que els han portat. Aquest text s’ha

passat conjuntament amb l’ enquesta a tot l’ alumnat de sisè d’ Educació

Primària dels quatre centres públics de l’ Alt Penedès.

Després de contestar l’ enquesta, se’ls demanava que fessin la lectura

del text i se’ls demanava la seva opinió per escrit i un dibuix . S’ adjunt el text

i alguns dels treballs més significatius realitzats per l’ alumnat.

En l’ Annex I qui estigui interessat/da podrà les enquestes originals amb

les respostes de l’ alumnat. I a l’ Annex II trobareu els originals dels escrits i

els dibuixos de l’ alumnat.

3.4.El diari lila de la Carlota

Sortint de casa de l’ àvia Anna, anem a casa de l’ àvia Isabel. Allí, també

han passat els reis. La tia Mercè, l’ oncle Carles i en Ramon també hi són.

-Mida! Una pistola i una moto!-crida en Ramon ensenyant-nos els trofeus.

La mare em mira, completament guenya. Segur que bull d’ indignació. Ja

sé què pensa: què fantàstic això de regalar joguines bèl·liques! El cosí Ramon,

un Rambo en potència.


77

-Doncs, mira què t’ han deixat els reis a casa-li diu en Marc. I li dóna un paquet.

En Ramon el desembolica, mentre nosaltres fem el mateix amb els

regals d’ ells.

-Oh!- diu en Ramon, encantat, oblidant-se de la moto i la pistola. I s’ abraça a la

“Pepa” de drap, de trenes grogues i llavis vermells.

-És una nina!- exclama l’ oncle Carles, amb la mateixa veu d’ horror que hauria

pogut fer si li haguessin regalat un “minipímer” al seu fill de tres anys.

-Sí, una nina de drap, una “pepona” -contesta la mare. I s’ acosta a en Ramon

per dir-li-: Fixa’ t, veus?, pots cordar-li i descordar-li els botons de la jaqueta i

els llaços de les sabates…

-És una nina súper- intervé en Marc-. Jo també en tenia una. Em va anar molt

bé. Sabeu per què? Gràcies a ella, vaig ser el primer del meu curs a aprendre a

fer llaços.

En Ramon, ben abraçat a la seva nina, se l’ escolta embadalit.

-I a més- afegeix en Marc-, em va anar de meravella per fer-me passar la por a

la nit.

-La por?- pregunta l’ oncle Carles, despectivament-. Els homes no en tenen de

por. Deu ser que ets un covard, Marc.

-Quina bestiesa!- diu la mare-. Tant els homes com les dones en poden tenir,

de por. A més, una persona covarda no és aquella que té por, sinó aquella que

és incapaç de sobreposar-se’ hi i actuar. En Marc temia la foscor, però s’ hi

enfrontava. Un valent, vaja.


78

-Ei! Acompanyat de la nina, però -diu ell.

-Doncs jo no vull que en Ramon jugui a nines. Et penses que vull que se’ m

torni un Marieta?.

-Doncs jo m’ estimo mes que el meu fill jugui a nines i aprengui a ser afectuós i

a ocupar-se dels altres, que no pas que manipuli una pistola i aprengui a

considerar la violència una via per resoldre conflictes -contesta la mare, força

acalorada.

-Dona’ m la nina, Ramon - diu l’ oncle, amb una veu excessivament forta.

Però en Ramon s’ hi nega. Abraçat a la nina es posa a córrer per la sala

perquè el seu pare no el pugui atrapar.

-Vine aquí. Et dic que vinguis ara mateix! No em sents?.

Uf!, per no sentir-lo cridar caldria ser sord, perquè brama com un animal.

Potser és un d’ aquests que han après a no plorar i treuen la tristesa a fora a

base de crits…

-No ho pots deixar córrer? – pregunta la tia Mercè.

L’ oncle Carles se la mira com si hagués dit una cosa monstruosa.

-De cap manera. A les bones o a les males, aquest nen aprendrà que aquí

mano jo. M’ obeirà i prou!.

En Marc i jo ens mirem horroritzats: sort que els nostres pares no tenen

aquest estil! Jo no l’ aguantaria ni dos segons, una persona autoritària…

Finalment, aconsegueix prendre-li la nina. En Ramon plora

desconsoladament.


79

-Au, mireu de consolar-lo - demana l’ àvia. I nosaltres seiem i prenem-nos una

copeta de cava i un tros de torró.

Es nota que fa esforços per suavitzar la situació.

Per sort, ni l’ oncle Carles ni l’ àvia Isabel diuen allò de “calla, Ramon,

que els homes no ploren”. Potser troben que, als tres anys, un nen encara té

dret a vessar llàgrimes.

En Marc i jo ens posem a jugar amb en Ramon, que deixa de plorar.

L’ àvia ofereix torrons a tothom.

GEMMA LIENAS El diari lila de la Carlota

p.72-73-74 Ed. Empúries. Narrativa Barcelona 2001

Les enquestes i el text es varen passar a l’ alumnat de sisè d’ Educació

Primària dels centres educatius a finals del mes de novembre, principis de

desembre.

4. RESULTATS OBTINGUTS 4.1 Presentació dels resultats obtinguts

A continuació es presenten els resultats obtinguts d´ aquest treball de recerca:


80

BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP PAU BOADA. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Enquesta A B C D E F1 F2 F3 G1 G2 G3 H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z

1 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

2 2 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

3 2 3 2 2 1 2 0 4 1 2 3 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

4 1 2 3 1 1 1 3 4 1 3 6 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

5 1 3 2 2 1 1 3 6 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 3

6 1 2 1 2 2 1 3 6 2 4 5 1 2 0 2 1 1 1 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

7 2 2 2 2 1 2 3 5 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

8 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

9 1 2 1 2 1 2 4 5 2 4 5 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

10 2 2 4 1 1 1 3 6 2 3 4 2 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 2 1 1 2 2 1 2

11 2 2 2 2 2 1 2 3 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

12 1 2 1 4 1 1 2 3 1 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 2 1 2

13 1 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 0 2 2 2 2 2 2 1 0 1 1 1 3

14 1 2 2 3 1 1 4 5 1 4 5 1 2 1 2 1 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 2

15 1 2 3 3 1 2 3 6 2 3 6 1 2 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

16 2 2 2 5 2 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 2 2

17 1 1 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1

18 2 3 7 3 2 1 3 4 2 3 4 2 2 2 2 1 1 2 2 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2

19 2 2 2 1 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

20 1 2 7 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 1

21 2 2 2 2 2 1 3 6 2 3 4 1 1 1 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 2

22 2 2 7 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

23 2 1 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

24 1 2 3 4 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

25 1 2 2 2 2 1 3 6 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 2 1

26 2 1 7 2 1 1 3 6 2 4 5 1 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 1 2


81

BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP LA PAU. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA


27 1 1 1 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

28 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 1 1 1 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 2 1 1 2

29 2 2 3 2 1 1 2 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 1 2 2 1 1 2 1 1 1 1 1 2

30 1 2 2 2 2 2 4 5 2 4 5 1 2 1 2 1 2 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2 2

31 2 3 2 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 1 1 2 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

32 2 2 4 2 2 1 3 6 1 3 6 2 2 1 2 1 1 2 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2

33 1 2 3 3 1 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2

34 1 3 2 5 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 1 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

35 2 3 2 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 1 1 2 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

36 2 2 2 2 1 2 4 5 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

37 2 2 4 2 1 2 3 6 2 3 4 1 2 1 2 2 1 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

38 2 2 2 1 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

39 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2

40 1 2 2 3 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

41 2 2 2 3 1 1 2 3 1 2 4 1 2 1 1 1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2

42 2 3 4 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2

43 1 2 2 2 1 1 2 4 4 5 6 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

44 1 3 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 1 0 1 1 1 2

45 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

46 1 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2

47 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

48 1 2 4 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1

49 1 3 4 2 2 2 3 4 2 3 4 1 0 1 2 1 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

50 1 3 3 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2


82

BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP ANTONI GRAU MINGUELL. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA


51 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

52 2 3 3 2 1 1 3 0 2 3 0 1 2 1 2 2 1 2 2 2 1 2 1 1 2 1 1 2 1

53 1 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

54 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

55 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 2 1 1 1 2

56 2 2 4 2 2 1 2 3 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 2 2

57 2 3 6 3 2 3 0 0 2 0 0 1 2 1 2 1 1 2 1 1 1 2 1 1 2 1 2 2 1

58 1 3 2 2 1 1 3 5 2 3 5 1 1 2 1 1 1 2 1 1 0 0 2 1 1 1 1 1 2

59 2 3 4 4 1 2 3 4 1 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1 2

60 1 2 3 1 2 1 2 4 1 4 5 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

61 2 3 9 2 2 1 3 0 1 3 4 2 1 1 2 1 1 1 1 2 1 2 2 1 1 2 1 1 2

62 2 3 6 2 1 2 3 4 2 4 5 1 2 1 1 1 2 1 1 2 1 2 0 1 1 1 1 1 2

63 1 2 3 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

64 1 2 5 3 1 1 2 5 3 4 5 0 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

65 1 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

66 2 3 5 2 1 1 2 4 1 2 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

67 2 2 2 2 2 1 2 3 1 2 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

68 2 2 2 4 1 1 2 3 2 4 5 1 2 1 2 2 2 2 1 2 2 1 2 1 1 1 1 1 2


83

BUIDAT DE L´ENQUESTA SOBRE ELS ESTERIOTIPS DE GÈNER E I LA VIOLÈNCIA MASCLISTA CEIP PAU CASALS. 6è d´EDUCACIÓ PRIMÀRIA


69 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 1 2 1 1 1 2 2 1 1 2 1 1 1 1 3

70 1 2 1 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

71 1 1 2 2 1 2 4 5 2 4 5 1 2 2 2 1 1 2 0 2 2 1 2 1 1 1 1 2 2

72 1 2 2 2 2 1 3 6 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 2

73 1 2 3 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 1 1 1 2 1 1 2

74 2 2 3 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

75 1 2 2 2 2 2 3 4 1 2 4 1 2 1 2 1 1 2 1 2 1 2 1 1 1 1 1 1 2

76 1 2 2 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 2 2 1 1 2 1 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1

77 1 2 2 2 1 2 3 4 1 2 3 1 2 2 2 2 1 2 2 2 0 2 1 1 1 1 1 1 2

78 1 2 2 2 1 1 2 3 1 2 3 1 2 1 2 1 1 2 2 2 1 2 2 1 1 1 1 1 2

79 2 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 1 2 2 2 0 1 1 1 1 1 2

80 2 2 2 2 2 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 2 1 2 2 2 2 2 2 1 1 2 1 1 2

81 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 2 2 2 1 2 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1 2

82 1 2 2 2 1 2 3 4 2 3 4 1 2 1 2 1 1 2 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1

83 2 2 2 2 1 1 2 3 2 4 5 1 2 2 1 2 1 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 2


84

A.SEXE DE L´ALUMNAT ENQUESTAT

Nois51%

Noies49%

Nois Noies

B. EDAT DE L´ALUMNAT ENQUESTAT

11 Anys74%

12 Anys20%

10 Anys6%

10 Anys 11 Anys 12 Anys


85

C. NOMBRE DE FILLS/ES PER FAMÍLIA

2 Fills57%

3 Fills17%

6 Fills2%

5 Fills2%

8 Fills0% 9 Fills

1% 1 Fill6%7 Fills

5%

4 Fills10%

1 Fill 2 Fills 3 Fills 4 Fills 5 Fills 6 Fills 7 Fills 8 Fills 9 Fills

D. PERSONES ADULTES A CASA

2 Adults77%

5 Adults2%

4 Adults5%

3 Adults10%

1 Adult6%

1 Adult 2 Adults 3 Adults 4 Adults 5 Adults


86

F. COM HA DE SER UNA NOIA?

Callada13%

Valenta28%

Amable29%

Forta22%

Agressiva3%

Dèbil5%

Callada Valenta Amable Forta Agressiva Dèbil

E. VIVÈNCIA DE MALTRACTAMENT D´UN HOME CAP A UNA DONA

Sí67%

No33%

Sí No


87

G. COM HA DE SER UN NOI ?

Amable27%

Valent30%

Dèbil2%

Agressiu5%

Fort28%

No contesta1% Callat

7%

Callat Valent Amable Fort Agressiu Dèbil No contesta

H. ELS MALTRACTAMENTS CONTRA LA DONA TÉ CONSEQÜÈNCIES EN ELS

FILLS I FAMÍLIA

Sí94%

No5%

No contesta1%

Sí No No contesta


88

I. ÉS CORRECTE AMENAÇAR I INSULTAR A ALTRES PER DEMOSTRAR EL TEU CARÀCTER ENÈRGIC I SUPERIOR?

No94%

No contesta1%

Sí5%

Sí No No contesta

J. ET BARALLES AMB GERMANS/ES O AMICS/GUES?

Sí76%

No23%

No contesta1%

Sí No No contesta


89

L. ET COSTA DIR EL QUE SENTS QUAN ESTÀS ENFADAT/DA?

Sí65%

No35%

Sí No

K. ESTÀ JUSTIFICAT PEGAR ELS ALTRES QUAN T´HAN PRES UNA COSA

TEVA?

Sí16%

No84%

Sí No


90

M. QUAN ELS MEUS AMICS/GUES S´ENFADEN MOLT AMB MI I EM SENTO MALAMENT INTENTO

PARLAR AMB ELLS I/O ELLES

Sí69%

No30%

No contesta1%

Sí No No contesta

N. SER FORT/A I VALENT/A ÉS MÉS IMPORTANT PELS NOIS QUE PER LES

NOIES

Sí17%

No83%

Sí No


91

O. LES NOIES HAN DE SER MÉS COMPRENSIVES I CARINYOSES QUE

ELS NOIS

Sí26%

No73%

No contesta1%

Sí No No contesta

P. UN NOI POT INSULTAR I/O PEGAR A LA SEVA PARELLA PERQUE ELS

HOMES SEMPRE MANEN I LES NOIES SEMPRE HAN DE CALLAR

No96%

Sí4%

Sí No


92

Q. LA VIOLÈNCIA QUE ES PRODUEIX DINS DE CASA ÉS UN TEMA INTERN DE

LA FAMÍLIA I NO HA DE SORTIR DE CASA PERQUÈ NINGÚ HO HA DE SABER

No contesta2%

No65%

SÍ33%

SÍ No No contesta

R. CONSIDERES NORMAL QUE HI HAGI VIOLÈNCIA ENTRE LES PERSONES?

No87%

SÍ12%

No contesta1%

SÍ No No contesta


93

S. LES ACTITUDS D´ABÚS, VIOLENTES LES CONSIDERES IGUAL QUE LES EXERCEXI L´HOME QUE LA DONA?

Sí35%

No63%

No contesta2%

Sí No No contesta

T. ELS NOIS I LES NOIES HAN D´APRENDRE I PARTICIPAR PER IGUAL

A FER LES TASQUES DE CASA (COMPRAR, CUINAR,RENTAR,PLANXAR,

CURAR...)

Sí96%

No4%

Sí No


94

U. AJUDES A CASA A PARAR LA TAULA, FER-TE EL LLIT, ENDREÇAR-TE

L´HABITACIÓ, ANAR A COMPRAR EL PA?

Sí92%

No6%

No contesta2%

Sí No No contesta

V. SAPS PREPARAR UN PLAT DE CUINA?

No6%

Sí94%

Sí No


95

Y. A CASA M´ESCOLTEN I EM RESPECTEN

SÍ89%

No11%

SÍ No

X. ESCOLTAR PROBLEMES, CONSOLAR UNA PERSONA DISGUSTADA, TENIR

CURA D´UNA PERSONA MALALTA TANT HO PODEN FER LES DONES COM ELS

HOMES

No6%

Sí94%

Sí No


96

Z. A CASA EM SENTO INSEGUR/A, INFELIÇ, TINC POR

Sí10%

No86%

Ambdues4%

Sí No Ambdues


97

INTERPRETACIÓ I COMENTARI DE LES DADES DE L’ ESTUDI

A. Han contestat l’ enquesta un total de 83 alumnes: 41 són nenes i 42 són nens.

CENTRES NENES NENS

CEIP PAU BOADA 13 13

CEIP LA PAU 12 12

CEIP ANTONI GRAU MINGUELL 6 12

CEIP PAU CASALS 10 5

TOTAL 41 42

B. La majoria de l’ alumnat que ha contesta l’ enquesta té 11 anys ( 61alumnes).

EDAT ALUMNAT

10 anys 5 nenes/nens

11 anys 61 “ “

12 anys 17 “ “

TOTAL 83 “ “

C. La majoria dels nenes i nenes enquestats, un 57%, són dos germans/es a la

família. Segueix un 17% de les famílies que tenen 3 fills/es. S’ observa un

increment del nombre de fills per família en relació a èpoques anteriors a

Catalunya. Les famílies provinents del Marroc tenen més fills que les famílies

autòctones i que les famílies provinents d’ Amèrica Llatina.


98

PERCENTATGE DE FILLS NOMBRE DE FILLS /ES PER FAMÍLIA

6% 1

57% 2

17% 3

10% 4

2% 5

2% 6

5% 7

1% 9

D. La majoria de l’ alumnat, el 77% viu amb 2 adults a casa i amb famílies

monoparentals un 6%.

PERCENTATGE ADULTS QUE HI HA A LA FAMÍLIA

6% 1 (MONOPARENTAL)

77% 2

10% 3

5% 4

2% 5

E. La majoria de l’alumnat (56 alumnes ) opina que ha viscut alguna experiència

de maltractament d’ un home cap a una dona. El maltractament a les dones forma

part de la vida quotidiana i de l’ entorn dels nens i nenes.


99

VIVÈNCIA MALTRACTAMENT A UNA DONA

SÍ 56 nenes/nens

NO 27 nenes/nens

TOTAL 83 nenes/nens

A la pregunta de Quan? i Com? responen el següent:

Nº QUAN ? COM?

1. L’ any passat al carrer de la meva àvia. Un home picava a una dona i li va tirar una torreta.

2. Quan era petit. El marit pegava a la meva germana.

3. Pel Poliesportiu Un home va tirar una dona al terra i li va donar una “patada” i li va donar cops de puny .

4. A la tele L’ home li tirava el cabell a la dona.

5. Per la televisió La violaven.

7. Un dia que anava cap el col·legi, i jo i el meu pare la varem defensar.

La picava molt agressivament, la insultava.

8. Fa dos mesos a les Notícies. La insultava, la pegava, l’ emputxava contra la paret i el terra, li donava patades,etc.

9. A la tele. La insultava i la pegava.

10. En el Port de Benicarló. La va tirar.

12. L’ he vist a la nit al Marroc. La perseguia i quan l’ ha agafat amb el ganivet l’ ha matat.

13. A la tele. Pegava a la noia per tots els

“puestos”. 14 Un dia a la tele. La tirava i la maltractava.


100

15. Un dia a la tele. Li ha clavat un ganivet.

19. Un dia a casa. Per la televisió

20. Un dia a la tele. Li pegava.

23. Un dia a la tele i a la pel.lícula del Chin-Chan.

Insultava a la seva mare.

24. Quasi cada dia: per la tele. A vegades per les notícies surten que peguen nois a noies.

26. Un dia al carrer. Amb una navalla.

27. Mirar la tele. Matant-la.

28. Avui. Fent salts al partit de futbol.

29. En el videojoc Sant Andreas, A la Play Station . En el pati.

Baralles físiques i verbals.

31. Jugant a una Consola. Pegant i disparant-li.

33. A un videojoc, televisió, pati, carrer. Físic, insult, armat.

34. Fa temps. A la tele.

35. Jugant a la Consola. Cops de puny.

36. Un dia en un bar veient un partit de futbol.

Un home pegava a la seva dona.

37. Estava mirant la tele. Pegant.

38. Mirava la tele. Insultant-se.

39. A la nit a la sèrie de televisió de TV3 “Vent del Plà”.

41. En el tren. Matxacant

42. Un dia a la tele. Que un noi va matar a la noia perquè li va posar els cuernos.

43. A la tele. En el tren. Pegar-li patades.

44. A les notícies veient la tele.

45. A la nit a “Vent del Plà”. Un home pegava a la dona.


101

46. Un dia a la tele. En el tren. Un home li dona una patada a una dona.

47. A la nit. Anava pel carrer.

48. A la nit a les notícies de TV3 en un metro.

A una noia jove i dèbil.

50. A la tele. Al tren.

52. Un dia que estava jugant al carrer i vaig veure com un home pegava a la seva dona.

Donant-li cops de puny a la cara.

58. En el Marroc.

59. A casa meva a la tele. L’ insultava i la pegava.

62. A la tele.

64. A la tele.

66. A la tele.

68. A la tele. Picar.

69. A casa meva mirant la tele.

70. A casa mirant la tele. La va apunyalar.

71. A casa mirant la tele. Fer-li una patada,insultar-la.

74. Al carrer. Un home pegava a la dona i la insultava.

76. A casa per la tele. Emputxar-la i donant-li punyetassos.

77. A la tele.

78. A casa per la tele. Un home va pegar a una dona.

79. A casa a la tele.

81. A casa meva mirant la tele. Verbalment i físicament.

82. Un dia que anava pel carrer a Barcelona en el barri del Raval.

Una parella que s’ estaven insultant.


102

83. A casa meva mirant la tele. Violant-la.

El 84% (42 nens i nenes) diuen que han vist la violència a la televisió. Això

ens indica, pensem, que els nens i les nenes passen moltes hores a la televisió,

sense que hi hagi un control per part dels adults dels continguts televisius que

veuen els seus fills o bé, també, si hi ha adults amb la seva conformitat i

permissivitat. També observem que hi ha nens i nenes que veuen programes i

sèries televisives en hores nocturnes que seria ja una hora de descansar per

aquestes edats.

Amb el que expressen els nens i nenes es posa de relleu que no hi ha un

control pedagògic i ètic per part de l’ Administració corresponen, dels continguts

que s’emeten en els programes televisius i si són o no són adequats per l’ edat

dels infants.

La majoria de nens i nenes expressen que han vist situacions de maltractaments

a casa seva mirant la televisió, a les notícies o en sèries de TV3. Alguns dels

maltractaments els han vistos en programes infantils com la sèrie japonesa del

Chin-Chan, videojocs, la Play Station, jocs de la consola com Sant Andreas...

Surt en la consulta llocs com el Marroc, el barri del Raval i el metro de Barcelona i

també el pati de l’ escola.

Els maltractament a les dones que descriuen són de tipus verbal, físic i

dues persones consultades diuen que van veure violacions i assassinats.

Cap persona consultada ha expressat que a casa seva hagi viscut una


103

situació de maltractament. Només un nen diu que a la seva germana la pegava el

marit.

Segons les respostes de les enquestes pocs nens i nenes veuen violència

a casa i al carrer. 27 nens i nenes opinen que no han vist maltractaments vers les

dones.

Em queda el dubte que potser si hi ha maltractament a casa s’ho han callat

i no ho han dit pensant que quan jo els hi feia la pregunta pensaven que jo

esperava d’ells i d’elles la resposta políticament correcta, que no hi ha violència

domèstica perquè saben que el maltractament i la violència són condemnades i

mal vistes per a la societat.

En cap moment surten les baralles a casa entre els germans i germanes,

discussions, agressions, pagar-se... això no es considera violència. De la mateixa

manera que no es considera violència insultar, pagar, barallar-se, tirar el cabell de

les nenes, en el pati de l’ escola...Només un nen i una nena fan referència al pati

de l’ escola.

Observo que tant l’ enquesta nº.38, com l’ enquesta nº 82 les respostes són

que s’ insultaven la parella, tant l’ home com la dona. En aquest cas el

maltractament era de l’ home vers la dona i de la dona vers l’ home, era un

maltractament mutu.

F. La resposta a la pregunta de com ha de ser una noia? Així com la següent la

pregunta G: Com ha de ser un noi? ens ha sorprès, perquè segons la opinió dels

consultats en aquest moment atributs que fa pocs anys s’atribuïen a les noies i

atributs es donaven als nois, eren diferents, en aquest moment la diferència no és

tant abismal.


104

ATRIBUT/QUALITAT DE LA NOIA PERCENTATGE DE NENS I NENES

AMABLE 29%

VALENTA 28%

FORTA 22%

CALLADA 13%

DÉBIL 5%

AGRESSIVA 3%

La pregunta situa sis adjectius que fan referència a atributs i qualitats i de

sis havien d’ escollir-ne que millor caracteritzessin a la noia. Les respostes foren

les següents:

Els tres adjectius més triats foren: amable, valenta i forta. El 29% considera

que la noia ha d’ésser amable, el 28% diu que ha d’ ésser valenta i el 22% forta.

En bastant en diferència el 13% considera que ha de ser callada, el 5%

dèbil i només un 3% agressiva.

G. En quan a la pregunta: Com ha de ser un noi? els adjectius eren els

mateixos que la pregunta anterior de Com ha de ser una noia?. Les respostes són

les següents:

ATRIBUT/QUALITAT DEL NOI PERCENTATGE DE NENS I NENES

VALENT 30%

FORT 28%


105

AMABLE 27%

CALLAT 7%

AGRESSIU 5%

DÈBIL 2%

NO CONTESTA 1%

Un 30% opina que el noi ha d’ ésser valent, un 28% que ha d’ ésser fort i

un 27% que ha d’ ésser amable. I amb molta diferència segueix el 7% que opina

que ha d’ ésser callat, el 5% agressiu, el 2% dèbil i 1% no contesta. Continua

predominant l’ estereotip de l’ home fort i valent però molt a prop el segueix un

estereotip atribuït històricament a les dones que és l’ amabilitat. Observem un

element positiu de canvi. Així com només un 5% li atribueix l’ agressivitat.

H. La resposta que es dona a la pregunta : Els maltractament contra les

dones té conseqüències en els fills i la família? és la següent:

CONSEQUÈNCIES DEL MALTRAMENT

ELS FILLS I A LA FAMÍLIA

SÍ 94%

NO 5%

NO CONTESTA 1%

La majoria d’ alumnes, el 94% contesta que Sí , que els maltractaments contra

les dones tenen conseqüències en els fills i a la família. Una minoria el 5%

considera que No té conseqüències. Cap nena respon que No. El 5% del No


106

correspon a la resposta de quatre nens, que són magrebins i sud-americans.

I. És correcte amenaçar i insultar als altres per d emostrar que tens uns

caràcter enèrgic i et sents superior?

ÉS CORRECTE AMENAÇAR I INSULTAR A L’ ALTRE/A?

RESPOSTES NOIES NOIS

SÍ 5% 1 3

NO 94% 39 39

NO CONTESTA 1% 1

TOTAL 41 42

El 94% de l’ alumnat, 78 alumnes, opina que no és correcte amenaçar i insultar

als altres per demostrar que tens un caràcter enèrgic i et sents superior.

D’aquests 78 alumnes, 39 són nenes i 39 són nens. El 5% contesta que sí, 1 noia

i 3 nois. La nena que contesta afirmativament és magrebina. La nena que no

contesta és també magrebina.

J. La resposta a la pregunta: Et baralles amb els germans/es o amb els amics /

gues ? és la següent:

ET BARALLES AMB ELS GERMANS/ES,

AMICS/GUES?

NENES

NENS

TOTAL

SI 76% 30 33 63

NO 23% 10 9 19

NO CONTESTA 1% 1 1


107

TOTAL 41 42 83

El 76% de l’ alumnat contesta que Sí que es baralla amb els germans/nes i

amb els amics i amigues (63 nenes i nens). Un 23% contesta que No es baralla

(19 nenes i nens) i 1% No Contesta que és una nena.

Aquest 76% que es barallen, correspon a 63 nens i nenes, 33 són nens i

30 són nenes. Es barallen més els nens que les nenes, però és molt poca la

diferència. Tant es barallen els uns com els altres. En el grup dels 19 que no es

barallen, hi ha 10 nenes i 9 nens, predominen les nenes, però també és molt

poca la diferència.

Observo que aquest 76% contrasta amb la resposta de la pregunta E sobre

l’ experiència i la vivència de maltractament a les dones. La majoria es baralla,

però barallar-se no ho consideren violència, maltractament. Barallar-se físicament,

insultar-se verbalment, molestar, marginar un amic o una amiga, fer-li el boicot...

consideren que no és maltractament psíquic.

K. Està justificat pegar als altres quan t’ han pres una cosa que era teva?.

El 84% de l’ alumnat contesta que No, són 7O alumnes, dels quals 37 són

nenes i 33 són nens. Hi ha més nenes que diuen que no està justificat pegar.

Un n 16% diu que sí, en total 13 nens i nens, dels quals 3 són nenes i 1O

són nens. Hi ha més nens que nenes que diuen que sí que està justificat pegar.

ESTÀ JUSTIFICAT PEGAR ALS ALTRES?


108

NENES NENS TOTAL

SÍ 16% 3 1O 13

NO 84% 37 33 7O

TOTAL 4O 43 83

Es pot observar la distribució de les respostes per centres. Comentar que el

centre que han respòs l’enquesta més alumnat, el CEIP Pau Boada de Vilafranca

del Penedès, han fet l’enquesta 26 nens i nenes, és el centre que

proporcionalment hi ha menys alumnes favorables a justificar pegar els altres,

amb 2 afirmacions per part d’ un noi i d’ una noia. Són pocs els alumnes del CEIP

Pau Casals de Sant Llorenç d’ Hortons que diuen que sí que està justificat pegar

els altres, i només ho diuen 2 nois. En el Ceip La Pau són 4 nois que responen

afirmativament i cap noia.

RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES

QUE DIUEN SÍ QUE ESTÀ JUSTIFICAT PEGA R ELS ALTRES

CENTRE Enquestes contestades

NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 1 1 2

CEIP LA PAU 24 O 4 4

CEIP A.GRAU MINGUELL 18 2 3 5

CEIP PAU CASALS 15 O 2 2

TOTAL 83 3 1O 13


109

L. La resposta a la pregunta: Et costa dir el que sents quan estàs enfadat/da?

ha estat la següent:

La majoria de l’ alumnat , un 65% , 54 en total, 3O noies i 24 nois, diu que li

costa dir el que sent quan està enfadat o enfadada. Segons aquestes dades els

costa més a les noies expressar els seus sentiments que no pas els nois. Per altra

banda, un 35% respon que no li costa, dels quals 11 són noies i 18 són nois. Són

també més els nois que diuen que no els costa dir el que senten quan estan

enfadats,

ET COSTA DIR E QUE SENTS QUAN ESTÀS ENFADAT/DA?

NENES NENS TOTAL

SÍ 3O 24 54

NO 11 18 29

TOTAL 41 42 83

Aquesta distribució per centres dona els següents resultats:


QUE ELS COSTA DIR EL QUE SENTEN QUAN ESTAN ENF ADATS/DES


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 11 8 2O

CEIP LA PAU 24 1O 8 18



110

CEIP PAU CASALS 15 5 O 5

Els alumnes del CEIP Pau Casals de Sant Llorenç d’Hortons i del CEIP Antoni

Grau Minguell són els que els hi costa menys expressar el que senten quan estan

enfadats/des.

M. Resposta a la pregunta : Quan els meus amics/gues s’ enfaden molt amb

mi i em sento malament intento parlar amb ells i/o elles.

El 69% de l’ alumnat diu que Sí, un total de 61 alumnes, 33 noies i 28

noies, que intenten parlar amb els seus amics i amigues quan aquests i aquestes

s’ enfaden molt amb ell o ella.

I el 3O% , 7 noies i 14 nois, 21 en total, diuen que no intenten parlar amb

ells o elles. L’ 1% no contesta que és una noia. S’ observa que dins d’ aquest grup

els hi costa molt més als nois que a les noies.

QUAN EM SENTO MALAMENT I INTENTO

PARLAR AMB ELS MEUS AMCIS /GUES

NENES NENS TOTAL

SÍ 33 28 61

NO 7 14 21

NO CONTESTA 1 1

TOTAL 41 42 83

Segons la resposta per centres:


111

L’ alumnat del CEIP Pau Casals diu que no hi ha cap alumne/a que no parli amb

els amics i amigues quan s’ enfaden. I l’ alumnat del CEIP Antoni Grau Minguell

té només 1 nena i 2 nens que diuen que no intenten parlar. Els altres dos centres

tenen més alumnes.

D’ aquesta resposta destaquem la diferència entre els nois i les noies que és del

5O%, el doble.


QUAN EM SENTO MALAMENT NO INTENTO PARLAR

AMB ELS MEUS AMI CS/GUES


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 2 8 1O

CEIP LA PAU 24 4 4 8


CEIP PAU CASALS 15 O O O

TOTAL 83 7 14 21

N. Respostes a la pregunta següent: Ser fort i i valent és més important pels

nois que per les noies.

La immensa majoria de l’ alumnat enquestat , el 83%, 69 alumnes, 37 noies

i 32 nois, respon que No és més important ser fort i valent pels nois que per les

noies. I un 17% respon que sí, 14 en total, 4 noies i 1O nois. Dins d’a quest grup


112

són més els nois que ho pensen.

Per centres la distribució és la següent:

Destaca el CEIP La Pau de Sant Sadurní d’ Anoia del conjunt de centres on

hi ha 8 respostes afirmatives, que l’ alumnat considera que ser fort i valent és

més important pels nois que per les noies. La resta de centres el nombre de

respostes és baix.

RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE

CONSIDEREN QUE SER FORT I VALENT ÉS MÉS IMPORTANT

PELS NOIS QUE PER LES NOIES.


NENES NENS

TOTAL



CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O 2 2

SER FORT I VALENT ÉS MÉS IMPORTANT

PELS NOIS QUE PER LES NOIES

NENES NENS TOTAL

SÍ 4 1O 14

NO 37 32 69

NO CONTESTA O O O

TOTAL 41 42 83


113


TOTAL 83 4 1O 14

O. Respostes a la pregunta: Les noies han de ser més comprensives i

carinyoses que els nois.

El 73% de l’alumnat contesta que no han de ser les noies més

comprensives que les nois. Aquest 73% representen un total de 6O alumnes, 32

nois i 28 noies.

El 26% diu que sí que les noies han de ser més comprensives que les nois.

Aquesta minoria són 22 alumnes, 12 nois i 1O nois. Ho pensen més les noies de

sí mateixes. Una persona no contesta a la pregunta.

LES NOIES HAN DE SER MÉS COMPRENSIVES QUE ELS NOIS

NENES NENS TOTAL

SÍ 12 1O 22

NO 28 32 6O

NO CONTESTA 1 O 1

TOTAL 41 42 83

Les respostes per centres educatius són semblants. Les noies ho pensen més

que els nois que han de ser comprensives i carinyoses.


114

RESPOSTES DE L’ ALUMNA T PER CENTRES QUE

PENSEN QUE LES NOIES HAN DE SER MÉS

COMPRENSIVES I CARINYOSES QUE ELS NOIS


NENES NENS

TOTAL




CEIP PAU CASALS 15 3 2 5

TOTAL 83 12 1O 22

P. Respostes a la pregunta següent: Un noi pot insultar i/o pegar a la seva

parella perquè els homes sempre manen i les noies s empre han de callar.

L’ absoluta majoria, el 94% (8O persones enquestades, 4O nois i 4O noies)

opina que un noi no pot insultar i/o pegar a la seva parella perquè els homes

sempre manen i les noies sempre han de callar. Només un 4% diu que sí,

(correspon a una minoria de tres alumnes, dos nois i una noia).

UN NOI POT INSULTAR I/O PEGAR

A LA SEVA PARELLA PERQUÈ ELS HOMES SEMPRE MANEN I

LES NOIES SEMPRE HAN DE CALLAR

NENES NENS TOTAL

SÍ 1 2 3

NO 4O 4O 8O


115

TOTAL 41 42 83

La resposta per centres és la següent:

RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE

PENSEN QUE UN NOI SI POT INSULTAR I/O PEGAR A LA SEVA PARELLA


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 O O O

CEIP LA PAU 24 O O O



TOTAL 83 1 2 3

L’únic centre que té alumnes que responen afirmativament és el CEIP

Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de Mediona. Tres alumnes diuen que sí, una

nena i dos nens. Consultades les enquestes nº 57,58 i 59 corresponen a tres

alumnes magrebins.

Q. Resposta a la pregunta següent: La violència que es produeix dins de casa

és un tema intern de la família i no ha de sortir d e casa perquè ningú ho ha

de saber.

El 65% considera que No és un tema intern la violència que es produeix

dins de casa. Són 54 persones de les quals 25 són noies i 29 són nois. Són més


116

nois els que pensen que s’ ha de saber i donar a conèixer fora de casa.

El 33 % considera que sí que la violència és un tema intern de la família. Aquest

33% són 27 persones de les quals, 14 són noies i 13 són nois. El 2% No

Contesta. Són més les noies que pensen que la violència no ha de sortir al

domini públic, que és un tema intern de família i que no ha de sortir fora de casa.

Les dues persones que no contesten són dues noies, una d’ elles magrebina.

LA VIOLENCIA ÉS UN TEMA INTERN DE LA FAMÍLIA

NENES NENS TOTAL

SÍ 14 13 27

NO 25 29 54

NO CONTESTA 2 2

TOTAL 41 42 83

Per centres la distribució és la següent:

Del centre CEIP Pau Casals cap nen ha opinat que la violència és un tema intern

de la família. Dels 13 nens que han opinat que sí que és un problema intern de la

família, quatre són del CEIP Pau Boada (dos nens són magrebins i dos de

famílies catalanoparlants). Quatre nens són del CEIP La Pau (tres catalans i un

sud-americà). 5 nois són del CEIP Antoni Grau Minguell de Sant Quintí de

Mediona (un nen català i quatre nens magrebins).


117


QUE PENSEN QUE LA VIOLÈNCIA QUE ES PRODUEIX DINS DE CASA ÉS

UN TEMA INTERN DE LA FAMÍLIA I NO HA DE SORTIR DE C ASA PERQUÈ

NINGÚ HO HA DE SABER


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 6 4 1 O



CEIP PAU CASALS 15 3 O O

TOTAL 83 14 13 27

R. Respostes a la pregunta: Consideres normal que hi hagi violència entre les

persones?

El 87 % de l’ alumnat ( 72 alumnes,38 nenes i 34 nens) respon que No és

normal que hi hagi violència entre les persones. El 12% (1O en total, 2 nenes i 8

nens ) considera que sí que és normal. L’ 1% no contesta. Hi ha més nens que

nenes favorables a la pregunta.

CONSIDERES NORMAL QUE HI HAGI

VIOLÈNCIA ENTRE LES PERSONES?

NENES NENS TOTAL

SÍ 2 8 1O

NO 38 34 72


118

NO CONTESTA 1 1

TOTAL 41 42 83

La distribució per centres és la següent:


QUE CONSIDEREN NORMAL QUE HI HAGI VIOLÈNCIA

ENTRE LES PERSONES.


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 O O O




TOTAL 83 2 8 1O

No hi ha cap alumne, ni noi ni noia, del CEIP Pau Boada que consideri normal

que hi hagi violència entre les persones. Al CEIP Antoni Grau Minguell només hi

ha un nen. Al CEIP Pau Casals una nena i dos nens, total 3 a favor de la

afirmació. En el CEIP La Pau hi ha 6 alumnes que ho consideren normal, d’a

quests sis, hi ha una noia i cinc nois.

S. Resposta a la pregunta: Les actituds d’ abús, violentes les consideres igua l

que les exerceixi l’ home que la dona?


119

El 63% (52 alumnes, 23 nenes i 29 nens) de l’ alumnat considera que NO i

el 35% (29 alumnes, 17 nenes i 12 nens) considera que sí, un 2% No Contesta

(una nena i un nen).

LES ACTITUDS D’ ABÚS, VIOLENTES, LES CONSIDERES

IGUAL QUE LES EXERCEIXI L’ HOME QUE LA DONA?

NENES NENS TOTAL

SÍ 17 12 29

NO 23 29 52

NO CONTESTA 1 1 2

TOTAL 41 42 83

La distribució de les respostes per centres és la següent:


QUE CONSIDEREN IGUAL QUE LES ACTITUDS D’ ABÚS I VIO LENTES

LES EXERCEIXI L’ HOME QUE LA DONA


NENES NENS

TOTAL


CEIP LA PAU 24 8 2 1O



TOTAL 83 17 12 29


120

El nombre més alt d’ alumnes que consideren igual que les actituds d’abús i

violentes les exerceixi l’ home que la dona es troba en el CEIP La Pau amb 1O

alumnes que han respòs afirmativament, 8 noies i 2 nois. Seguit del CEIP Pau

Casals amb 9 respostes afirmatives, 6 noies i 3 nois. Les noies contesten més

afirmativament en els dos centres esmentats, igual nens que nens en el CEIP Pau

Boada i 1 nena i 5 nens en el CEIP Antoni Grau Minguell.

T. Respostes a la pregunta: Els nois i les noies han d’ aprendre i participar per

igual a fer les tasques de la casa (comprar, cuinar , rentar, planxar,

curar...etc).

La immensa majoria, el 96% (8O nens i nenes, 41 nenes i 39 nens) respon que

Sí que els nois i les noies han d’ aprendre i participar igual a fer les tasques de

casa. Només un 4% diu que No (3 nens). Les nenes totes estan d’ acord. Els nens

només 3 està en desacord.

ELS NOIS I LES NOIES HAN D’ APRENDRE I PARTICIPAR PER

IGUAL A FER LES TASQUES DE CASA

NENES NENS TOTAL

SÍ 41 39 8O

NO O 3 3

TOTAL 41 42 83



121


QUE PENSEN QUE ELS NOIS I LES NOIES HAN D’ APRENDRE I

PARTICIPAR IGUAL A FER LES TASQUES DE CASA


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 O 2 2


CEIP A.GRAU MINGUELL 18 O O O


TOTAL 83 O 3 3

Dos alumnes del CEIP Pau Boada i 1 del CEIP Pau Casals han repòs que No a la

pregunta. Consultades les enquestes nºs 18 i 21 del CEIP PAU BOADA, aquestes

corresponen a les respostes donades per un nen magrebí i un nen

castellanoparlant. L’ enquesta del nen del CEIP Pau Casals , número 69,

correspon a un nen castellanoparlant.

U. Respostes a la pregunta: Ajudes a casa a parar la taula, a fer-te el llit,

endreçar-te l’ habitació, anar a comprar el pa?

Un 92% de l’ alumnat respon Sí (76nens i nenes, 39 nenes i 37 nens ) un

6% respon No (5 nens) i un 2% No Contesta (2 nenes) Consultades les

enquestes números 13, 44 corresponen a dues nenes castellanoparlants.


122

AJUDES A CASA A PARA LA TAULA, A FER -TE EL LLIT,

ENDREÇAR-TE L’ HABITACIÓ, ANAR ACOMPRAREL PA?

NENES NENS TOTAL

SÍ 39 37 76

NO O 5 5

NO CONTESTA 2 2

TOTAL 41 42 83

Buidat de les enquestes de les respostes negatives dels alumnes analitzades per

centres:


QUE DIUEN QUE NO AJUDEN A CASA A PARA LA TAULA, A F ER-SE EL

LLIT, ENDREÇAR-SE L’ HABITACIÓ, ANAR A COMPRAR EL P A


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOAD A 26 O 2 2




TOTAL 83 O 5 5

Totes les nenes que han contestat ajuden a les feines de casa. 5 nens no ajuden,

que són 2 del CEIP Pau Boada i 3 del CEIP ANTONI Grau Minguell. Consultades

les enquestes números 18,21,52,55,57, corresponen a 3 nens magrebins, 1

catalanoparlant i 1 castellanoparlant.


123

V. Resposta a la pregunta: Saps preparar un plat de cuina?

La majoria de l’ alumnat un 94% (78 nenes i nenes, 4O nenes i 38 ha contestat

que Sí. Un 6% (5 nens i nenes) ha contestat que No ( 1 nena i 4 nens).

SAPS PREPARAR UN PLAT DE CUINA?

NENES NENS TOTAL

SÍ 4O 38 78

NO 1 4 5

TOTAL 41 42 83

La resposta analitzada per centres és la següent:


QUE DIUEN QUE NO SABEN PREPARAR UN PLAT DE CUINA


NENES NENS

TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 O 1 1

CEIP LA PAU 24 O 1 1



TOTAL 83 1 4 5

Hi ha un nen per centre que diu que no sap preparar un plat de menjar. I en el

CEIP Pau Casals hi ha una nena que també diu que No.

Consultades les enquestes nº 18,21,61,73.8O, corresponen les respostes a 2


124

nens magrebins, 1 nen castellanoparlant, 1 nena i 1 nen catalanoparlants.

A la segona part d’ aquesta mateixa pregunta deia: Quin plat de cuina saps

preparar?

El buidat de les respostes que dona l’ alumnat per Centres Educatius és el

següent:

CEIP PAU BOADA DE VILAFRANCA DEL PENE DÈS

Nº QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN

1. Pinxos de fruita, amanida, galetes,truita, ous fregits. X

2. Amanida i entrepà. X

3. Arroz, huevo, ensalada, entrepà i toda clase de jugos. X

4. Arroz, tortilla francesa. X

5. Arròs, patates, salsitxes, Cola- Cao con pan. X

6. Ensalada, patates, ous,entrepà, macarrons. X

7. Arròs, truita, amanida, entrepà... X

8. Amanida, entrepà, l’ esmorzar, etc. X

9. Un entrepà, ou fregit, meló amb pernil salat. X

1O. Ha contestat que no sap preparar cap plat. X

11. Carn arrebossada. X

12. Alubies, arròs, fer el pa de casa del Marroc, carn

picada...

X

13. Creps, enciam, torrades, truita francesa, pelar patates, la

llet.

X


125

14. Tostades i un entrepà X

15. Tortilla, patatas fritas, amanida, arroz, verdura del temps. X

16. Pollo rebosau i arròs a la cubana. X

17. Torrades i esmorzar. X

18. Arroz, tortilla. X

19. Biquinis i truita. X

2O. Franfurts-Bacon, biquinis, entrepà i patates fregides. X

21. Tostadas , biquinis. X

22. Ous. X

23. Biquinis, tostadas. X

24. Truita,crema de carbassó i biquinis. X

25. Sopa, pizza, pollo rebozado, tostadas, arròs amb

tomàquet.

X

26. Tortilla. X

CEIP LA PAU DE SANT SADURNÍ D ’ ANOIA

Nº. QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN

27. Entrepà X

28. Ha contesta que no sap preparar cap plat de cuina. X

29. Hamburgueses, amanides. X

3O. Arròs amb carn, peix, botifarra,truita, ou, ensalada i

sopa.

X

31. Truita, entrepans. X


126

32. No ha escrit cap plat, però ha contestat que sí que en

sap preparar.

X

33. Entrepà. X

34. Arroz, franfurt X

35. Truita d’ ou. X

36. Un plat d’ enciam. X

37. Carn amb patates i ou. X

38. Un truita, ous ferrats, un entrepà. X

39. Truita i ou fregit. X

4O. Arròs, ou fregit. X

41. Pop, ou, pexi,carn, patates “frites”, pasta X

42. Una truita, butifarra, pizza. X

43. Patates fregides, ous, carn,pasta, entrepans. X

44. Espirals, carn, patates,canelons,pizza,calamars i

croquestes.

X

45. Ou ferrat amb patates. X

46. Truita, entrepà. X

47. Amanida de patata, macarrons,truita. X

48. Macarrons, espaguetis, truita, arròs bullit, entrepans. X

49. Ou fregit. X

5O. Ensalada, ous, truita de patates. X

CEIP ANTONI GRAU MINGUELL DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA

Nª QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN


127

51. Entrepà, l’ esmorzar, el berenar. X

52. Macarrons, cuscús amb ajuda de la mare, esmorzar. X

53. Arròs bullit, entrepà. X

54. Un got de llet amb cereals, una truita. X

55. Un entrepà. X

56. Ou i pit de pollastre. X

57. Ous amb tomàquet, pizza. X

58. Pa, ous, pastes. X

59. Macarrons, espaguettis. X

6O. Una truita amb patates de bossa. X

61. Ha contestat que No sap preparar cap plat de cuina. X

62. Ous. X

63. Un ou ferrat ó una truita a la francesa. X

64. Cuscús. X

65. Truita, entrepà, ou. X

66. Ous, carn de xai, tomàquets. X

67. Truita. X

68. Entrepà,patates, llom. X

CEIP PAU CASALS DE SANT LLORENÇ D ’ HORTONS

Nª QUIN PLAT DE CUINA SAPS PREPARAR? NENA NEN

69. Truita. X

7O. Amanides, truites. torrades, X

71. Truites de patates, o d’ espinacs. X


128

72. Amanida, entrepà, truita francesa. X

73. Ha contestat que No sap preparar cap plat de cuina. X

74. Sopa, truita, macarrons. X

75. Pollastre arrebossat, sopa i truita francesa. X

76. Truita, ou ferrat, bistecs, macarrons, patates fregides,

truita de patates.

X

77. Carn arrebossada. X

78. Truita, ou ferrat, entrepà. X

79. Franfurts, amanida. X

8O. Contesta que No sap preparar cap plat de cuina X

81. Amanides, pasta,truites. X

82. Macarrons, truita. X

83. Ou ferrat, pastís, truita de patates, truita francesa. X

Tots els nens i les nenes contesten que saben preparar plats de cuina molt

semblants, sobretot els ou ferrats, les truites, els macarrons, les amanides,

entrepans....etc. No hi ha diferència entre les respostes dels nens i de les nenes.

Un nen i un nena de cultura musulmana diuen que saben preparar un plat de

Cuscús i pa fet a casa com el fan en el Marroc. No saben preparar cap plat

X. Respostes de l’ alumnat a la pregunta: Escoltar problemes, consolar una

persona disgustada, tenir cura d’ una persona malal ta tant ho poden fer les

dones com els homes.

El 94% de l’ alumnat (78 en total, 4O nenes i 38 nens) contesta que Sí i el

6% (5 en total, 1 nena i 4 nens) contesta que No.


129

ESCOLTAR PROBLEMES, CONSOLAR UNA PERSONA DISGUSTADA, TENIR CURA D’ UNA PERSONA MALALTA

TANT HO PODEN FER LES DONES COM ELS HOMES. NENES NENS TOTAL

SÍ 4O 38 78

NO 1 4 5

TOTAL 41 42 83

Les respostes distribuïdes per centres queden de la manera següent:

RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE OPINEN QUE ESCOLTAR, CONSOLAR, CURAR, NO HO PODEN FER TANT LES DONES

COM ELS HOMES. Enquestes

contestades NENES NENS TOTAL





TOTAL 83 1 4 5

Els resultats d’ aquesta pregunta són matemàticament els mateixos que els de la

pregunta anterior V. Saps preparar-te un plat de cuina?. Però distribuïts de

manera diferent. En total 5 alumnes diuen que No poden fer-ho igual. 1 noia i 4

nois. 4 Són del CEIP Pau Boada, que corresponen a les enquestes nº 1,12,18,26.

que són de dos nens castellanoparlants, 1 nena i 1 nen magrebí. La resposta de l’

alumne del CEIP Antoni Grau Minguell correspon a l’ enquesta nº 57 que l’ hq

feta un nen magrebí.


130

Y. A la resposta: A casa m’escolten i em respecten l’ alumnat ha respost el

següent:

El 89% dels enquestats ( total 74 alumnes, 36 nenes i 38 nens) han

contestat que Sí i un 11% ( 9 alumnes en total, 5 nenes i 4 nens) ha contestat que

No. Hi ha més nenes que nens que manifesten aquest opinió, però la diferència

és molt poca.

A CASA M’ ESCOLTEN I EM RESPECTEN NENES NENS TOTAL

SÍ 36 38 74

NO 5 4 9

TOTAL 41 42 83

Les respostes per centres són les següents:

RESPOSTES DE L’ ALUMN AT PER CENTRES QUE OPINEN QUE A CASA NO M’ESCOLTEN I EM RESPECTEN

Enquestes contestades

NENES NENS TOTAL


CEIP LA PAU 24 1 O 1



TOTAL 83 5 4 9

Hi ha 4 alumnes del CEIP Pau Boada que manifesten que a casa no els escolten i

els respecten i 3 al CEIP Antoni Grau Minguell. Als altres dos centres només una

nena a cada centre. Són les nenes les que expressen més aquesta opinió.


131

Consultades les enquestes del CEIP Pau Boada, corresponents als números

14,16,2O les responen: 1 nena castellanoparlant que viu amb el pare, la mare i l’

avi i té dos germans. Un nen castellanoparlant que viu a casa amb cinc adults,

pare mare , tiets i tietes i dos germans. Una nena castellanoparlant que viu amb el

novio de la mare, la mare i té set germans.

La enquesta del CEIP La Pau nº 3O correspon a una nena sud-americana que viu

amb el pare i la mare i té dos germans.

Les enquestes del CEIP Antoni Grau Minguell números, 52,56,57 corresponen a

un nen magrebí,que viu amb dos adults a casa, pare i mare i té tres germans. Un

nen castellanoparlant que viu amb el pare i la mare i quatre germans. Un altre nen

magrebí que viu amb tres adults, el pare, la mare i el tiet i té sis germans.

La enquesta del CEIP Pau Casals, número 71 correspon a una nena catalana,

que viu amb el pare i la mare i dos germans.

Z. La resposta a la pregunta: A casa em sento insegur/a, infeliç,/a, tinc por és

la següent:

El 86% de l’ alumnat (75 en total, 35 nenes i 4O nens ) opina que No, el 1O% (8

en total, 6 nenes i 2 nens) opina que Sí i un 4% ( 1 nen i 2 nenes) contesten

alhora les dues respostes.

A CASA EM SENTO INSEGUR/A,INFELIÇ/A,TINC POR NENES NENS TOTAL

SÍ 6 2 8

NO 35 4O 75

TOTAL 41 42 83


132


RESPOSTES DE L’ ALUMNAT PER CENTRES QUE OPINEN QUE A CASA EM SENTO INSEGUR/A, INFELIÇ/A, I TINC POR

Enquestes

contestades NENES NENS TOTAL

CEIP PAU BOADA 26 3 O 3

CEIP LA PAU 24 1 O 1



TOTAL 83 6 2 8

Les nenes es senten el triple més insegures, infelices i amb por que els nens.

Hi ha tres nenes en el CEIP Pau Boada, que contesten les enquestes nº 17,2O,25

que corresponen a: una nena catalanoparlant que viu amb el pare i la mare i dos

germans que diu” Sí, però molt poques vegades”. Una nena castellanoparlant

que viu amb la mare, el seu novio i set germans. Una nena castellanoparlant que

viu amb la mare, el novio de la mare i dos germans que també diu “a vegades”.

La nena del CEIP La Pau ha contesta l’ enquesta número 48, viu amb el pare i la

mare i té quatre “germans/es” i opina “ a vegades”.

Els dos nens del CEIP Antoni Grau Minguell, contesten les enquestes número 52 i

57corresponents a un nen magrebí que viu amb dues persones adultes a casa i

te´3 germans diu “ a vegades”: i l’ altre nen també és magrebí viu amb el pare, la

mare, el tiet i 12 germans i opina també “a vegades”.

Les dues nenes del CEIP Pau Casals responen les enquestes número 76 i 82

respectivament. Són dues nenes catalanoparlants que viuen amb dos adults a

casa i tenen totes dues dos germans.


133

4.2 Presentació de dibuixos i textos significatius

Dels vuitanta tres textos i dibuixos comentats per part de l´ alumnat hem

seleccionat un recull dels més significatius.

Davant de la situació conflictiva que es crea amb els regals dels reis, la

majoria de l´ alumnat donen la raó a la mare i es manifesten contraris a l´ actitud

abusiva de l´ oncle. Així mateix veuen bé que els nens juguin amb nines i

censuren les joguines bèl·liques. Una minoria considera que els nens no han de

jugar amb nines.


134


135


136


137


138

5. CONCLUSIONS DE LA RECERCA. APLICACIONS I PROPOST ES DE LES

CONCLUSIONS EN EL SISTEMA EDUCATIU

5.1. CONCLUSIONS DE LA RECERCA

Els nens i les nenes de sisè curs d’ Educació Primària dels quatre centres

de la comarca de l’ Alt Penedès on s’ ha realitzat la recerca educativa

coincideixen en els següents punts:

1. Tenen coneixement de què és el maltractament contra les dones i la violència

de gènere.

2. Diuen que està malament i que no s’ha de donar.

3. Els maltractaments a les nenes, a les dones i la violència de gènere no ‘ han

vista o viscuda a l’ escola, ni tampoc a casa.

4. Les microviolències que es donen en el pati i/o a l’ escola o a casa amb els

germans i germanes, no es consideren violència.

5. Els nens i nenes han vist la violència contra les dones a la televisió, als

videojocs o videoclips i a les pel·lícules.

6. L’alumnat té assolit que la violència és negativa. Té molt clar el que es pot fer i

el que no es pot fer. Aquesta constatació l’ autora del treball afirma que és degut

gràcies als esforços i la tasca realitzada pels professionals de l’ educació en els

centres educatius d’ educació democràtica, d’educar per a la convivència,

l’educació en valors, la coeducació, educació per a la ciutadania...etc. i sobretot

en la tasca de tutoria i d’atenció individualitzada a l’alumnat que es realitza en els

centres educatius.


139

7. Els estereotips de gènere en aquest edat gairebé no existeixen, afirmaríem que

s’ ha avançat bastant en la igualtat a nivell conceptual, d’ idees, de pensament.

Tot i així després veiem que això canvia a l’ adolescència amb la relació de

parella i el concepte de “l’ amor romàntic”.

8. Els nens i les nenes pensen que hi ha tasques de casa que les poden fer

igualment els homes que les dones.

9. Quan se’ls pregunta si saben cuinar, la gran majoria diu que sí i saben explicar

molt bé el que sap fer. Aquí ens quedem amb el dubte de si realment fan a casa

tot això que diuen.

1O. Les nenes manifesten que són més infelices que els nens en aquesta edat

escolar.

11. Es donen respostes sobre la Violència masclista contra les dones, o No es

contesta, per part d’ aquells alumnes nouvinguts que provenen d’ altres cultures

com són els nenes i nenes sud-americans i del Marroc. Pensem que en aquest

països no hi ha hagut la tradició d’ educació democràtica, de defensa de la

igualtat que hem tingut a Catalunya i a Espanya i això caldrà tenir-ho en compte

perquè es poden donar brots masclistes de violència en el futur.

5.2. APLICACIONS I PROPOSTES DE LES CONCLUSIONS EN EL SISTEMA

EDUCATIU

1. Coeducar és educar : Més Coeducació en els centres educatius

Coeducar és educar. Es proposa incorporar la Coeducació com a eix

vertebrador de l’ acció educativa del centre:

-Treballar Projectes i experiències de prevenció de la violència de gènere.

- Incorporar-les en el Currículum Escolar (PCC) amb continguts transversals.

- En el Projecte Educatiu de Centre (PEC).


140

- Accions en el Pla Anual (PA) entorn el dia 8 de Març, Dia de la Dona

Treballadora, el dia 28 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència

de les Dones i el dia 27 de maig Dia de la Salut.

-Una Comissió de Coeducació en cada Claustre i en cada Centre educatiu.

-Participació del representant d’ aquesta Comissió en el Consell Escolar.

-La persona responsable de coeducació de cada centre ha de lliurar hores

lectives per a realitzar les tasques del seu càrrec.

-Assessorament de centre en els Claustres.

-Formació en els Consell Escolars.

-Plantejar accions i experiències en el Consell Escolar Municipal que comporti

treball en xarxa amb els altres centres públics i privats de la zona.

2. Control dels mitjans de comunicació .

L’ autora fa una crida d’ atenció a l’administració i a les autoritats

competents sobre el control dels continguts que emeten els mitjans de

comunicació. No pot ser que els grans esforços que dedica l’ administració

educativa i el professorat a educar en Projectes basats en el respecte, la

tolerància, la convivència, la ciutadania....etc. es vegin contrarestats en negatiu

per les imatges i la violència dels programes infantils, pel·lícules, serials que emet

la televisió. Programes com “XIN-XAN”, “Los Simpson”, “Escenas de

matrimonio”...difonen continguts amb estereotips i violència masclistes, que s’

haurien de retirar la seva difusió i sobretot atenen que són televisions

finançades amb fons públics. S’ha de revisar el codi ètic i realitzar un control

rigorós del que es difon a la televisió i en els mitjans de comunicació.

3. Control publicitat, Videojocs, Videoclips, Press ing cath

En aquesta mateixa línea cal un major control dels continguts de la

publicitat i dels “Videojocs” , “Videoclips” , Pressing Cath que actualment estan en

el mercat. Un percentatge elevat d’ ells es basa en la violència i es juga a “matar”

a l’ adversari. Aquesta oferta que hi ha en el mercat , no està regulada per les

famílies de l’ alumnat., que compren el que els demanen els seus fills, moltes

vegades desconeixen els seus continguts.


141

Per altra banda els nens i les nenes veuen molta televisió sols i soles i

juguen als videojocs sense control ni límit per part dels pares, que moltes vegades

treballen i no estan a casa fins al vespre.

4. Consolidar el treball en xarxa

Es proposa consolidar el treball en xarxa de tots i totes els professionals

que intervenen en una mateixa comunitat per tal de intervenir més eficaçment en

els casos de detecció de maltractaments i sobretot per a coordinar projectes de

prevenció de la violència de gènere.

5. Informar, assessorar a les dones emigrants

Informar, assessorar a les dones emigrants sobre els seus drets i els seus

deures. Ja que l’ increment de la violència masclista si analitzem els casos que

publica la premsa, la majoria de les víctimes són dones emigrants que fa poc que

han arribat a Espanya. Han de saber que hi ha un estat de dret que les protegeix i

condemna als agressors i als violents.

Educar per canviar les mentalitats de les nenes i els nens de les famílies

nouvingudes per rebutjar i condemnar les actituds violentes i per denunciar a qui

les realitza.

6. Elaborar materials didàctics

A partir de la informació recollida es posa de manifest la necessitat

d’elaborar materials didàctics per a ésser aplicats a l’ aula, tan per les

assignatures de llengües i literatures, com per projectes d’ acció tutorial que

ajudin a donar elements per a una intervenció preventiva de la violència de

gènere. Els continguts haurien de ser els que s’ han descrit en l’ apartat 2.8. d’

aquesta Memòria.


142

7, Maleta Coeducativa

Es proposa que a cada Centre de Recursos Pedagògics de les Zones

Educatives dels Serveis Territorials d’ Educació de la Generalitat de Catalunya hi

hagi una Maleta Coeducativa a disposició d’ús de les escoles d’ Educació Infantil

i Primària. El contingut de la maleta hauria de ser divers: contes, CD, pel.lícules,

receptes de cuina, activitats d’anàlisi de la publicitat ..etc. adequat a l’ edat de l’

alumnat usuari.

8.Fer visible la violència

A partir de les opinions expressades per l’ alumnat es posa de manifest que

les microviolències quotidianes que es donen en el pati de l’ escola, les baralles

amb els germans a casa, al carrer amb els amics i amigues, no consideren que

sigui violència.

És per això que cal parlar-ne, fer visible la violència per a prendre

consciència del seu rebuig i aprendre estratègies per a solucionar els conflictes

mitjançant el diàleg.


143

6. FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA

ABAD, Mª Luisa y otras. Género y educación. Barcelona. Graó. 2002. ACKER, Sandra. Genero y educacion.Reflexiones sociologicas sobre mujere, enseñanza y feminismo. Narcea. Instituto de la Mujer. Madrid ,1995. AGUIRRE,M. “Tolerancia cero contra la violencia doméstica”. El País, 6 de diciembre de 2002. AJUNTAMENT DE BARCELONA . INSTITUT D’ EDUCACIÓ. Recuperem els jardins escolars. Editorial Octaedro. Barcelona. 2OO7. ALBERDI, Inés; ROJAS MARCOS, Luís. Violència: Tolerància zero. Obra Social “La Caixa”. Barcelona. 2005. ALBERDI, Inés. “Com reconèixer i com erradicar la violència contra les dones” en Violència: Tolerància Zero. Programa de prevenció de l’ Obra Social “La Caixa”. Barcelona 2005. ALTARRIBA,F. Vivències silenciades. Estudi d’ opinió sobre la victimització de la dona a Catalunya. Barcelona. Institut Català de la Dona. 1992. ALTARRIBA, F. Vivències silenciades. Entrevistes a dones victimitzades. Barcelona. Institut Català de la Dona. 1992. AMNISTÍA INTERNACIONAL. Cuerpos rotos, mentes destrozadas. Tortura y malos tratos a mujeres. Editorial Amnistía Internacional (EDAI). Madrid. 2001. AMOROSO, Maria Ines i altres . Malabaristas de la vida. Mujeres, Tiempos y trabajos” Ed. Icaria. Barcelona. 2003. ALCÁNTARA, Jose Antonio. Educar la autoestima. Métodos, técnicas y actividades. Aula Pràctica Primària. Deusto. Ed. Ceac. 2003. ALTABLE, Charo. Penélope o las trampas del amor. Barcelona. Mare Nostrum. 1999. _(2000) : Educación sentimental y erótica para adolescentes. Más allà de la igualdad. Madrid. Miño y Dávila. ASKEW, Sue y Carlos ROSS. Los chicos no lloran. El sexismo en educación. Paidos. Barcelona. 1995. ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT. Coeducació. Informació bibliogràfica Biblioteca Rosa Sensat. nº 42. Barcelona. 2007. ASTELARRA, Judit. Veinte años de políticas de igualdad pública. Valencia. Universidad de Valencia. 2005.


144

BAREA, Consuelo. Manual para mujeres maltratadas (que quieren dejar de serlo). Ed. Oceano-Ambar. 2004. BARRAGÁN, F.; TOMÉ,Á. “El proyecto Arianne”. Cuadernos de Pedagogía, núm.284, 1999. BARRAGÁN, Fernando (coord) y otros. Violencia de género y currículum. Un programa para la mejora de las relaciones interpersonales y la resolución de conflictos. Màlaga. Ed. Algibe. 2001. BATOLOMÉ, M. La Coeducación. Instituto de Estudios Pedagogicos Somosaguas. Madrid. Narcea Ediciones.1980. BAUSCH,Richard. Alguien que me cuide. Ed. Tropismos. Salamanca. 2004. BENGOECHEA, M. Reflexiones sobre el lenguaje como vehículo de (re) producción de la violencia de género. Ponència presentada al congrés 2Violencia de género: Nuevo pacto entre mujeres y hombres”. Màlaga. 2006. . BIGLIA, BÁRBARA, SAN MARTÍN, CONCHI (coords.). Estado de wonderbra. Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género. Barcelona. Virus Editorial, 2007. BLANCO, Nives. Educar en Femenino y en Masculino. Madrid. Akal y Universidad Internacional de Andalucía. 2001. BOLANCÉ,J,: LAÍN,C. (comp). Violencia, género y coeducación. Córdoba. Grupo de Coeducación Hipatia. Ayuntamiento de Córdoba. 2002. BONAL,X. Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Barcelona. Grao. 1997. BONAL, Xavier; TOMÉ, Amparo. Construir la escuela coeducativa. La sesnsibilización del profesorado. Cuadernos de Coeducación nº 12. Instituto de Ciencias de la Educación. Universidad Autònoma de Barcelona. 1997. BONINO, Luis “Violencia de género y prevención. El problema de la violencia masculina”. Actuaciones sociopolíticas contra la violencia de género. Madrid. UNAF. 1999. BONINO, Luis. “Varones, género y salud mental: reconstruyendo la “normalidad masculina” en Marta Segarra y Angels carabí (Eds). Nuevas masculinidades, pp 41-64. Barcelona. Icaria. 2000. BOURDIEU, Pierre. La dominación masculina. Barcelona. Anagrama, 1998. BURIN,M. ; MELER,I. Varones. Género y subjetividad masculina. Buenos Aires. Paidós. 2000.


145

CAMPS, V. El siglo de las mujeres. Madrid. Càtedra. 1998. CARMONA,L.;CHAVARRIA,A.; FOISSIN,L.:GARCIA,M.; MASIA,B.;VILLAR, C. Vincula´t. Materials per treballar amb dones maltractades. Barcelona. Diputació de Barcelona,2000. CARO, Coral. Relacions afectivoamoroses a l’ adolescència. Elements per a una intervenció preventiva de la violència de gènere. Llicència d’ estudis curs 2005/2006. Barcelona. Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya. 2006. CARO, Coral. “La concepció romàntica de l’ amor, rerefons de la violència de gènere” en Educar és Coeducar. Experiències.Barcelona. Revista Perspectiva Escolar,nº 301.Gener 2006. CAROL OATES, Joyce. Violada. Una historia de amor. Barcelona. Edicions 62. 2005. CERVIÑO,Mª J.;SERRATO,G.; HERNÁNDEZ,G.; LATORRE,L.;YAGO,C.; Experiencias de relación en la escuela. Prevenir la violencia contra las niñas y las mujeres. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 19. Secretaria General de Políticas de Igualdad. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerior de Trabajo y Asuntos Sociales. 2006. CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA. Conviure i treballar junts. Barcelona. Generalitat de Catalunya. 2006. CORIA, Clara. El sexo oculto del dinero: Forma de la dependencia femenina. Grupo Editor, BsAs. 1986. CORIA, Clara. El amor no es como nos lo contaron. Buenos Aires. Ed. Paidós. 2004. CORSI,J. Violencia familiar. Argentina. Paidós. 1997. CHACÓN, Dulce. Mía o de Nadie. Madrid. Ed. El País Semanal. CUADERNOS DE PEDAGOGÍA (1999): nº 284.octubre. CYRULNIK, Boris. Los patitos feos. La resiliencia. Una infancia infeliz no determina una vida. Barcelona. Gedisa. S.A. 2002. CYRULNIK, Boris. El amor que nos cura. Barcelona. Ed. Gedisa. 2005. DEFENSOR DEL PUEBLO. Informe del defensor del pueblo: “La violencia doméstica contra las mujeres”. Madrid, 1998. DÍAZ-AGUADO, Mª José. Prevención de la violencia y la lucha contra la exclusión desde la adolescencia. Instituto de la Juventud, 2004.


146

DÍAZ -AGUADO,Mª José ; MARTÍNEZ ARIAS, Rosario. La construcción de la igualdad y la prevención de la violencia contra la mujer desde la Educación Secundaria. Estudios nº 73. Madrid. Instituto de la Mujer. 2001. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla Integral per a la igualtat d’ oportunitats 1998-2002. Barcelona. Diputació,1999. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Implica´t. Programes comunitaris de prevenció de la violència de gènere. Barcelona. Oficina Tècnica del Pla d’ Igualtat. 2001. DUODA. La violència contra les dones una realitat política. Barcelona. DUODA Publicacions nº 29. 2005. DURJHEIM,E. La división del trabajo social. Buenos Aires. Paidós. 1967. ECHEBURUA,E.;CORRAL,P. Manual de la violencia familiar. Madrid. Siglo XXI.1998. EMAKUNDE (Emakumearen Euskal Erakundea). Institut Basc de la Dona. Trabajando en la prevención del maltrato. Bilbao. Organismo Autónomo Vasco. 1995. EMAKUNDE. Institut Basc de la Dona. Niñas son, mujeres serán. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE, noviembre 2005. EMAKUNDE. Institut Basc de la Dona. Mujeres generando las paces. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE noviembre 2006. EMAKUNDE. INSTITUO VASCO DE LA MUJER. Nuevas masculinidades. San Sebastián. CD Ponencias Congreso Internacional SARE noviembre 2007. ESCÁMEZ SÁNCHEZ,JUAN; GARCÍA LÓPEZ, RAFAELA. La prevención escolar contra la violencia de género. Valencia. Editorial Brief. Colección Zenith, 2005. FAGOAGA,C. La violencia en los medios de comunicación. Maltrato a la pareja y agresión sexual. Madrid. Dirección General de la Mujer. Comunidad Autónoma de Madrid. 1999. FERNÁNDEZ ALONSO,M.C. Violéncia Doméstica. Madrid. Ministerio de Sanidad y Consumo. 2003. FERRERIRA,G. Hombres violentos. Mujeres maltratadas. Buenos Aires. Ed. Sudamericana. 1992. GABARRÓ,Daniel. Reconstruir la identitat masculina, una necessitat política. Ed. Clavell Cultura. Premià de Mar- Barcelona. 2007. GAIRÍN,J. Coeducación y prevención temprana de la violencia de género. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia. 2007.


147

GARRIDO, V. Amores que matan. Acoso y violencia contra las mujeres. Alzira (Valencia). Editorial Algar. 2001. GENERALITAT DE CATALUNYA. Conviure i treballar junts. Consell Escolar de Catalunya. Barcelona. 2006 GENERALITAT DE CATALUNYA. Dones i feminismes. Bibliografia selectiva. Barcelona. Departament de Cultura. 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA. Cultura gai, lèsbica i transsexual. Bibliografia selectiva. Barcelona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. 2007. GENERALITAT VALENCIANA. Plan de Acción urgente del Gobierno Valenciano para luchar contra la violencia que se ejerce contra las mujeres. València. Conselleria de Bnenestar Social. 1998. GENERALITAT VALENCIANA. Primer informe de seguimiento del Plan de Acción urgente del Gobierno Valenciano para luchar contra la violencia que se ejerce contra las mujeres correspondiente al año 1998. Valencia. Direcció General de la Dona,1999. GIANINI BELOTTI,Elena. A favor de las niñas. Barcelona. Monte Avila. 1978. GIL CALVO,E. El nuevo sexo débil. Los dilemas del varón postmoderno. Madrid. Temas de hoy, 1997. GIL, Eva Patrícia; LLORET Imma. La violència de Gènere. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya UOC. 2007. GILMORE,D. Hacerse hombre. Concepciones culturales de la masculinidad. Barcelona. Paidós. 1994. GÓMEZ, Jesús. El amor en la sociedad de riesgo. Una tentativa educativa. Barcelona. Ed. El Roure. 2004. GONZÁLEZ,A.; LOMAS,C. Mujer y Educación. Educar pera la igualdad, Educar desde la diferencia. Barcelona. Ed. Graó. 2002. GONZÁLEZ, R.;LATORRE, A. El mestre investigador. La investigació a l’ aula. 2ª edició. Barcelona. Ed. Graó de Serveis Pedagógics. GORROTXATEGUI LARREA,Maite.; DE HARO ORIOLA, Isabel Mª. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. ESO. Ed. Consejería de Educación y Ciencia. Junta de Andalucía. Màlaga. 1999. GRANÉ, Jordi. FORÉS, Anna. La resiliència. Col.lecció Vull Saber nº 63. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya. HENDERSON,Nan ; MILSTEIN,Mike M. Resiliencia en la escuela. Paidós.


148

Barcelona.2003. HERNÁNDEZ,Celestino. Educar en la igualdad, prevenir la violencia de género. Santa Cruz de Tenerife. Concejería de Educación, Cultura y cdeportes. Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa de Canarias. 2005. HERNÁNDEZ,G. Prevenir la violencia. Una cuestión de cambio de actitud. Secretaría general de Políticas de Igualdad. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.2007. HERRANZ, Yolanda (2006): Igualdad bajo sospecha. El poder transformador de la educación. Madrid. Narcea. HERRANZ, Yolanda (2006): Igualdad bajo sospecha. El poder transformador de la educación. Madrid. Narcea. HIRIGOYEN, Marie-France. Mujeres maltratadas. Barcelona. Ed. Paidós. 2006. INGLÈS, Adelina. “No me cubras de lunares, un pla d’ actuacions per a la prevenció dels maltractaments a les dones”. Perspectiva Escolar nº 324. 68-77. Barcelona. Publicació de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat. Abril 2008. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Presentació de la campanya de sensibilització “Prou dones maltractades”. Barcelona. Generalitat de Catalunya.,1998. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Presentació de la campanya de sensibilització “Et quedaràs sol”. Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2001. INSTITUT CATALÀ DE LA DONA. Projecte educatiu de secundària “Talla amb els mals rotllos” . Barcelona. Generalitat de Catalunya, 2007. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’ EDUCACIÓ (1996): Ni resignadas, ni sumisas.Técnicas de grupo para la socialización asertiva de niñas y chicas. Cuadernos de Coeducación, nº11. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. INSTITUTO ANDALUZ DE LA MUJER. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Escuela primaria. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia., 1997. INSTITUTO ANDALUZ DE LA MUJER. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Escuela secundaria. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia. 1997. INSTITUTO DE LA MUJER. III Plan para la igualdad de oportunidades de las mujeres 1997-2000. Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1997.


149

INSTITUTO DE LA MUJER. Plan de Acción contra la violencia doméstica. Madrid. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 1998. INSTITUTO DE LA MUJER. Cómo prevenir la violencia de las mujeres. Madrid. 1999. INSTITUTO DE LA MUJER. Prevenir la volencia. Una cuestión de cambio de actitud. Serie de cuadernos de educación no sexista nº7 . Madrid. 1999. INSTITUTO DE LA MUJER. Prevenir la violencia. Una cuestión de cambio de actitud. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº7. Madrid. 2007. INSTITUTO DE LA MUJER. Relaciona: Una propuesta ante la violencia. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 11. Madrid 2001 INSTITUTO DE LA MUJER. Tratar los conflictos en la escuela sin violencia. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº14. Madrid. 2005. INSTITUTO DE LA MUJER. Experiencias de relación en la escuela. Prevenir la violencia contra las niñas y las mujeres. Serie Cuadernos de Educación No Sexista nº 19. Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. Tomar en serio a las niñas. Serie de Cuadernos de Educación No Sexista nº 17. Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. Contar cuentos cuenta en femenino y en masculino. Serie de Cuadernos de Educación No sexista nº 18 . Madrid. 2006. INSTITUTO DE LA MUJER. III Plan Integral contra la Violencia Doméstica 2005/2009. Madrid. 2006. IZQUIERDO,M.J. El malestar en la desigualdad. Madrid. Ediciones Càtedra. 1998. IZQUIERDO,M.J. Cuando los amores matan. Barcelona. Ediciones Libertarias.2000. JARES, X.R. Pedagogía de la convivencia. Col.lecció Biblioteca d’ Aula. Barcelona. Graó. 2006. JIMÉNEZ ARAGONÉS, Pilar. Materiales didácticos para la prevención de la violencia de género. Unidad Didàctica para Educación de Personas Adultas. Ed. Consejería de Educación y Ciencia. Málaga. Junta de Andalucía. 1999. XIIJORNADES DE CONSELLS ESCOLARS DE COMUNITATS AUTÒNOMES I DE L’ ESTAT. La convivència en els centres escolars. Santiago de Compostela. Generalitat de Catalunya. 2001. JULIANO,D. Excluídas y marginales. Madrid. Ediciones Càtedra. 2004.


150

KAUFMAN,Michael. Hombres: Poder, placer y cambio. CIPAF. Santo Domingo 1989. KAUFMAN,Michael. Género e identidad. Ensayos sobre lo femenino y lo masculino. Ed. Tercer Mundo. Bogotà. 1995. KIPEN, Anna; CATERBERG, Mònica. Maltractament, un permís mil.lenari. La violència contra la dona. Dossiers per entendre el món nº 35. Barcelona. Edicions Intermón Oxfam. 2006. KIRKWOOD, CATHERINE. Cómo separarse de su pareja abusadora. Desde las heridas de la supervivencia a la sabiduría para el cambio. Ediciones Granica, S.A. Barcelona. 1999. LAMEIRAS FERNÁNDEZ,M. y otras. Programa coeducativo de desarrollo psicoafectivo y sexual. Madrid. Ed. Prirámide. 2004. LA VANGUARDIA. “Graves secuelas de la pederastía” p.26-27. Domingo 3 de marzo de 2008. Barcelona. LIENAS, Gemma. El diari lila de la Carlota. Barcelona Ampúries, 2003. LIENAS, Gemma. El diari blau de la Carlota. Barcelona Ampúries, 2006. LIENAS,Gemma. Rebels, ni putes ni submises. Barcelona. Ed. Empúries. 2005. LLEDÓ, Eulàlia. El sexismo y el androcentrismo en la lengua: anàlisis y propuestas de cambio. Universidad Autònoma de Barcelona. Barcelona. 1992. LLEDÓ, Eulàlia. De llengua, diferència i context. Barcelona. Institut Català de les Dones. 2005. LOMAS, Carlos. Los chicos tambiçen lloran. Identidades masculinas. Igualdad entre los sexos y coeducacion. Ed. Paidos. Barcelona 2004. LÓPEZ GARCÍA, Ma. Luisa (1995): La educación afectivosexual. Madrid. Narcea. LORENTE ACOSTA,M. Mi marido me pega lo normal. Barcelona. Ares y Mares. 2001. LORENTE ACOSTA, M. El rompecabezas. Anatomía del maltratador. Barcelona. Ed. Ares y Mares. 2004. MAQUIEIRA,V.; SÁNCHEZ,C, (comp.). Violencia y sociedad patriarcal. Madrid. Ed. Pablo Iglesias. 1990. MARINA, José Antonio. La inteligencia fracasada. Barcelona. Ed. Anagrama. 2004.


151

MARTÍNEZ, F. El Cuestionario. Un instrumento para la investigación de las ciencias sociales. Barcelona. Laertes.Psicopedagogía. 2002. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA. Coeducación y prevención temprana de la violencia de género. Madrid. Secretaría general Técnica. 2007. MOLAS Ma. D.; GUERRA, S.; HUNTINGFORD, E.; ZARAGOZA,J. La violencia de género en la antigüedad. Madrid. Estudios nº 97. Instituto de la Mujer 2006. MORENO, Montserrat. Cómo se enseña a ser niña: El sexismo en la escuela. Icaria. Barcelona. 1993. MORILLA,B. El valor de ser hombre. Historia oculta de la masculinidad. Madrid. Oberon Anaya. 2001. OBRA SOCIAL FUNDACIÓ LA CAIXA. Violència: Tolerància zero. Programa educatiu de l’ Obra Social “La Caixa”. Primària. Secundària. Conté DVD. Barcelona. 2006. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Materials de la campanya “Contra la violència de gènere: informa-te’n més i millor”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Materials guia per a l’ elaboració de plans, programes, projectes i activitats sobre génere i igualtat d’ oportunitats (Material no publicat). Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení, nº 1: “La violència domèstica: de l’ àmbit privat al públic”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení, nº6: “Joves i sexisme”. Diputació de Barcelona. OFICINA TÈCNICA DEL PLA D’ IGUALTAT. Reflexions en femení nº 7. “Contra la violència de gènere. Informa-te’n més i millor”. Diputació de Barcelona. ONU. Integración de los derechos humanos de la mujer y la perspectiva de género. La violencia contra la mujer. Consejo Económico y Social. Comisión Derechos Humanos, 06-01-2003. (E/cn.4/2003/75). OLIVEIRA, Mercedes (1998): La educación sentimental. Una propuesta para adolescentes. Barcelona. Icaria. OLIVER, Esther; VALLS,Rosa. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona. El Roure Editorial, S. A.,2004. ORANICH, Magda. Qué es el feminismo. Biblioteca de divulgación política.


152

Barcelona. Ed. Gaya Ciencia. 1976. PÉREZ DEL CAMPO NORIEGA,A. Una cuestión incomprendida. El maltrato a la mujer. Madrid.Ed. Horas y Horas, 1995. PERRONE, R.; NANNINI,M. Violencia y abusos sexuales en la familia. Grupo Editor BsAs. Paidós. 1997. PERSPECTIVA ESCOLAR nº 301. Educar és coeducar. Experiències. Barcelona. Publicació de L’ Associació de Mestres Rosa Sensat. 2006. PÍNKOLA ESTÉS, Clarissa. Mujeres que corren con los lobos. Barcelona. Ed. Bolsillo ZETA. 2005. III Pla d’ actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la igualtat d’ oportunitats per a les dones 1998-2000.Barcelona. Institut Català de la Dona. 1999. PRAT,R.Mª. “El gènere en els llibres de text per a nenes a Catalunya (finals del segle XIX i meitat del segle XX)” en La Formació inicial i pensament dels mestres. XIII Jornades d’ Història de l’ Educació als Països Catalans. Eumo Editorial. Vic. 1997. PRAT,R. Mª. “Recuperació de la memoria de les mestres republicanes: Dolors Piera i Llobera (1910-2002)” en La Renovació pedagògica. Comunicacions de les XVI Jornades d’ Història de L’ Educació dels Països Catalans. C.C.G. Edicions. Girona. 2003. PRAT, Rosa Mª. Dona i Educació a la Catalunya Contemporània.L’ Educació de les nenes a la Catalunya Contemporània (1868-1939). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. 2006. PRAT, Rosa Mª. Coeducación y prevención de la violencia de género en el currículum educativo. XI Congreso Nacional de Teoría de la Educación. Universidad de Valencia. 2007. PUJAL,M. El feminisme. Barcelona. Ed. Universitat Oberta de Catalunya. 2005. PULEO,A. El Patriarcado: ¿Una organización social superada? www.mujeresenred.net. 2006. ROJAS,L. “Llavors i antídots de la violència en la intimitat” en Violència: Tolerància Zero.. Programa de prevenció de l’ Obra Social “La Caixa”. Barcelona. 2005. ROSÀS, M. La coeducació. Una oportunitat per descubrir-nos. Barcelona. Fundació Catalana de l’ Escoltisme Laic Josep Carol. 2001. ROVIRA, Marta. El tractament de l’agressivitat en els centres educatius:


153

proposta d’acció tutorial. Quaderns per a la coeducació. Institut de Ciencies de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. 2000. RUFFA,B. Mujeres maltratadas.Casas-Refugio y sus alternativas. Barcelona. Senda 1990. SAHUQUILLO, Piedad (ed.). Educación, Género y políticas de Igualdad. Comunicaciones, Experiencias y Posters. XI Congreso Nacional de Teoría de la Educación. Departament de Teoría de l’ Educació. Universidad de Valencia. Julio 2007. SÁNCHIS, ROSA. Tot per amor? Una experiencia educativa contra la violència a la dona. Barcelona.Associació de Mestres Rosa Sensat. Col.lecció Premi de Pedagogía, 2006. SANMARTÍN,J. (coord.). El laberinto de la violencia. Causas, tipos y efectos. Barcelona. Ariel. 2004. SANZ-DÍEZ DE ULZURRUN Jaime; MOYA, José Manuel. Violencia de género: Ley Orgànica de medidas de protección integral contra la violencia de género. Madrid. Ediciones Experiencia. 2005. SANZ VILARRASA, G., MORENO MARIMÓN, M. Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género. Barcelona. Ed. Gedisa. 2002. SASTRE, Genoveva; MORENO, Montserrat; DE MIGUEL, Ma. Jesús. Resolución de conflictos y aprendizaje emocional. Una perspectiva de género. Barcelona. Gedisa. 2002. SASTRE, Genoveva y otros. Relacions interpersonals, educació moral i prevenció de la violència contra les dones. Barcelona. Revista Catalana de Pedagogia. Volum 3. p. 195-216. SAU, Victoria. Diccionario Ideológico Feminista. Volum II. Barcelona. Ed. Icaria. 2001. SEIDLER, V. La sinrazón masculina. Masculinidad y Teoría social. Paidós. Barcelona.2000. SOLSONA, Núria. Mujeres científicas de todos los tiempos. Madrid. Ed.Talasa. 1997. SOLSONA, Núria. La química de la cocina. Cuaderno de Educación no Sexista nº 13. Madrid. Instituto de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. 2002. SOLSONA, Núria. “Quatre anys d’ experiències culinàries a l’ aula:entre els fogons i les espàtules”. Perspectiva Escolar nº. 227, 19-27. Barcelona. 2003.


154

SOLSONA,Núria; TOMÉ, Amparo ; SUBÍAS,Rafaela; PRUNA Judit; DE MIGUEL, Xus. Cuinar, planxar i tenir cura d’ altri a l’ escola. Barcelona. Recursos. Editorial Octaedro. 2004. SOLSONA, Núria. “Contes i dones sàvies”. Perspectiva Escolar nº 319. 61-66. Barcelona. Publicació de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat. Novembre 2007. SONKIN i DURPHY. Aprender a vivir sin violencia, un manual para los hombres. San Francisco. Ed. Prensa del Volcán. 1982. SORIA,M.A.; HERNÁNDEZ,J.A. El agresor sexual y la víctima. Barcelona. Ed. Bxarell Universitaria, 1994. SPENDER, Dale; SAHARA, Elisabeth. Aprender a prender. Sexismo y educación. Ed. Paidos. Barcelona. 1993. SUBÍAS, Rafaela. “Experiències al voltant de la cuina”. Perspectiva Escolar nº 277, 49-53. Barcelona. 2003. SUBIRATS,M.; BRULLET,C. Rosa y Azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid. Instituto de la Mujer, 1988. SUBIRATS,Marina. “Sexe, gènere i educació”. En Rotger, J.M. Sociologia de l’ Educació, pp 217-242. Barcelona. Universitat de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Estudis Universitaris de Vic. 1990. SUBIRATS,Marina ;TOMÉ, Amparo. Pautes d’ observació per a l’ anàlisi del sexisme en l’ àmbit educatiu. Quaderns per a la Coeducació. Barcelona. Institut de Ciències de l’ Educació nº 2, 1992. SUBIRATS, Marina. Con diferencia:las mujeres frente al reto de la autonomia. Barcelona. Icaria. 1998. SUBIRATS, M. “Coeducación y violencia de género” p.7-9 en Coeducar y prevenir la violencia de género. Temáticos Escuela nº 20. Año VII. Madrid. Mayo 2007. SUBIRATS,Marina. TOMÉ, Amparo. Balones fuera. Reconstruir los espacios desde la Coeducación. Recursos nº 104. Barcelona. Octaedro. 2007. TOMÉ, Amparo. “El uso coeducativo de la investigación- acción” en TOMÉ, Amparo y RAMBLA,Xavier. Contra el sexismo. Coeducación y democracia en la escuela. Madrid. Ede. Síntesis. 2001. TOMÉ,A. Los valores que sustentan la coeducación. Espai Francesca Bonnemaison. Diputación de Barcelona. 2007. TOMÉ,A.;RAMBLA, X. La coeducació de les identitats masculines a l’ educació secundària. Quaderns per a la Coeducació nº16. Barcelona. Institut de


155

Ciències de l’ Educació. 2001. TORRES, J. El Currículum oculto. 5a.edició Madrid. Ed. Morata. 1996. TRINTIGNANT, Nadine. Mi hija Marie: Carta abierta a una víctima de la violencia de género. Barcelona. Ediciones Martínez Roca, S. A. 2003. TRUJILLO, Fernando; FORTES Mª Remedios (editores). Violencia doméstica y Coeducación un enfoque multidisciplinar. Barcelona. Octaedro. 2002. UNESCO. Educació: Hi ha un tresor amagat a dins. Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI. Barcelona. Centre UNESCO de Catalunya. 1996. URRUZOLA, Mª José. No te líes con los chicos malos. Guía no sexista dirigida a las chicas. San Sebastián. Ed. Maite Canal. 1992. VACCARO, Sonia. ¿Qué hacer si mi hija ha sido maltartada?Área de Gobierno de Empleo y Servicios a la Ciudadanía. Madrid. Comunidad Autónoma de Madrid. 2004. VALCÁRCEL,A. La política de las mujeres. Madrid. Càtedra. Colección feminismos. 1997. VALLS,C. Mujeres y hombres.salud y diferencias. Barcelona. Folio. 1994. VARELA,N. íbamos a ser reinas. Barcelona. Ediciones B. 2002. VARELA, N. Feminismo para principiantes. Barcelona. Ediciones B. 2005. VELÁZQUEZ, Susana. Violencias cotidianas, violencia de género: Escuchar, comprender, ayudar. Barcelona. Ed. Paidós 2003. VIANELLO, Mino; CARAMAZZA, Elena. Género, espacio y poder. Ediciones Càtedra. Valencia. Universidad de Valencia. 2004. VV.AA. Proyecto de centro desde una perspectiva coeducativa. Sevilla. Concejería de Educación y Ciencia. Junta de Andalucía. 1993. VVAA. Programa coeducativo de desarrollo psicoafectivo y sexual. Programa Agarimos. Incluye CD. Madrid. Ed. Piràmide. 2004. VVAA. Educar és coeducar. Experiències. Revista Perspectiva Escolar. Barcelona. Rosa Sensat nº 301. Gener 2006. ZACARÉS, Amparo. La violencia de género explicada a mi hijo. Valencia. Carena Editors., S.L. 2006.


156

WEBS I RECURSOS TELEMATICS http://acosoescolar.info/ http://www.ahige.org http://aldeasinfantils.cat http:// www.apramp.org/ http://www.artnet.com.br/marko/astulist.htm http://www.arrakis.es/jcasado/hombres/index.htm www.diba.es/dona http://www.carlaantonelli.com/primera pagina.htm http://www.cuidese.net/tertulia/ http://www.educarenigualdad.org/

http://www.democraciaparitaria.com http://www.diba.cat/francescabonnemaison http://www.dreaming.net http://www.fada.voluntariat.org/ http://feminist.org/gateWay/vs_exec2.html http://fundaciónava.org http://www.hombresigualdad.com/ http://www.igc.apc.org/conclictnet http://legacy98.org/ www.inclou.org/quadrens http:// memprofeminist.org/ http://www.michaelkaufman.com/ http://www.mtas.es/mujer


157

http://www.mtas.es/injuve/novedades/prevencionviolencia.htm http:// www.mujeresenred.net/donesenxarxa/ http://www.nodo50.ix.apc.org/mujeresenred/ http://now.org www.pangea.org/dona/tamaia/ www.pnagea.org/pares/ http://www.redfeminista.org/ http://www.rosasensat.cat http://www.xtec.cat/coeducació/formació http://www.xtec.cat/innovació/coeducacio/pdf/tmr.pdf “Talla amb els amb els mals rotllos” [email protected]

la prevenci de la viol ncia de g nere a l educaci prim ria. · pdf filefrancesca bonnemaison...

Documents