La promoció de l'ús lingüístic en contextos escolars: algunes

lliçons des dels Països Catalans Kursaal – Donosti 31/172012

F. Xavier Vila

Departament de Filologia catalana

Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

a

D’entrada: un singularitat compartida

• “Why is pupils’ language use in the school environment such as it is? In what way is language use influenced by the language of pupils’ homes, or by the language of the town they live in? And most importantly of all: What is the best way for schools to promote use of the Basque language? And where are the limits?” (Arrue Report 2012: 4)

a

En què podem col·laborar-hi des del CUSC?

Educació infantil

Educació primària

Educació secundària obligatòria

Educació secundària no obligatòria

Educació superior

Fukuda 2009

De Rosselló, 2010

CSASE 2008, CSAE en preparació

Boix i de Rosselló 2002, Pons 2011, Pons en preparació

Font 2012

RESOL3: Vila et al 2013-2015.

RESOLSEC: Vila et al. 2010-2012

RESOL: Vila et al. 2007-2009

Llengua i ús: Vila, Galindo, Vial

De Rosselló, 2000

Ginebra i De Rosselló, 2012

Walls, 2012

Vila 1996

http://www.ub.edu/cusc/sleducativa/

a

Tres preguntes

1. Potencia l’escola en català l’ús interpersonal de la llengua? Com?

2. Potencia l’escola en català el consum cultural en català? Com?

3. Quin efecte té el pas de primària a secundària en l’ús el català?

En servirem del projecte RESOL per mirar de respondre-hi

a

Competència lingüística en català i castellà

El projecte RESOL: les dimensions de l’estudi

Opinions lingüístiques,

creences i identificacions

Llengua del consum cultural (TV, llibres, música, Internet)

Usos lingüístics orals

interpersonals (Xarxa social)

Usos lingüístics vehiculars a

l’escola

USOS

Llengua familiar (L1, pares, germans,..)

a

Les tècniques de recollida de dades Demoscòpiques

Qüestionari de:

Experimentals

Grups de discussió

• Competència declarada en català i castellà

• Usos interpersonals privats

• Usos interpersonals escolars

• Consum cultural

• Opinions

• Autoconfiança

4 Proves de competència lingüística oral:

•interactiva •acadèmica

en: •català •castellà

Sobre: • llengües • identitats •hàbits culturals

Aplicada a tots els informants del nivell educatiu seleccionat

Aplicades a una mostra d’informants clau

a

Els territoris d’estudi

Mataró

Inca

Palma

St. Just Desvern St Joan Despí

Vic Manlleu

Franja

La

Noguera

Castelló de la Plana

a

Participants i context

Territoris

Dades 2009 Projecte RESOL 2007-08

Habitants Població nascuda fora de l’Estat espanyol

Informants 6è de primària

Informants nats fora dels TLC

Vic 39.844 22,8% 342 15,9%

Noguera 40.213 16,7% 169 16,6%

Sant Just Desvern 15.811 14,7% 158 7,9%

Manlleu 20.647 21% 192 18,2%

Mataró 121.722 16,5% 1.017 15,7%

Sant Joan Despí 32.030 10% 247 15,7%

Franja (Llitera i Baix Cinca) 28.230 9,6% 208 20,3%

Font: Padró continu i dades RESOL

a

RESOL: Llengua inicial segons territoris (%)

62,355,0 53,2

44,330,1 29,1 24,6 23,7

5,712,0 11,4

13,0

18,413,2 16,5 21,6

18,0 21,0 30,4

18,2 39,0 48,9 54,838,6

14,1 12,05,1

24,512,5 8,7 4,0

16,2

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

Català Català i castellà Castellà Altres

a

Saber parlar català i castellà 9,4 9,3 9,2 9,0 8,9

8,2

7,3

8,6 8,7 9,1 9,3 9,6 9,5 9,7

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Manlleu Noguera Sant JustDesvern

Mataró Sant JoanDespí

Mallorca Franja

Saber parlar català Saber parlar castellà

a

L’efecte de l’escola: saber parlar català

a

Primera pregunta

Potencia l’escola en català l’ús interpersonal de la llengua? Com?

Compararem els usos interpersonals a la llar amb els usos amb amics (alumnat de 6è)

a

Progenitors i germans

Usos lingüístics amb els progenitors

Usos lingüístics amb els germans

0,68 0,62 0,56 0,490,37 0,36 0,31

0,41

0,210,27 0,40

0,26 0,52 0,56 0,66 0,45

0,10 0,110,04

0,240,11 0,08 0,03

0,14

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

Català Castellà Altres

0,790,65 0,59

0,68

0,43 0,38 0,33 0,40

0,17

0,26 0,38 0,22

0,49 0,58 0,64 0,51

0,04 0,09 0,030,10 0,08 0,05 0,02

0,09

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

Català Castellà Altres

a

Usos amb

amics

Usos lingüístics amb els progenitors

Usos lingüístics amb els amics

0,68 0,62 0,56 0,490,37 0,36 0,31

0,41

0,210,27 0,40

0,26 0,52 0,56 0,66 0,45

0,10 0,110,04

0,240,11 0,08 0,03

0,14

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

Català Castellà Altres

0,860,77

0,57

0,75

0,410,29

0,20 0,24

0,110,20

0,420,22

0,570,69

0,80 0,73

0,03 0,02 0,01 0,03 0,02 0,02 0,00 0,03

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

Català Castellà Altres

a

Conglomerats segons competència i ús amb progenitors, germans i amics (inclou Mallorca)

Combinació d’institucionalització del català, entorn sociolingüístic i origen familiar propi

a

Taula 8. Estadístics d’associació (valors eta) de l’ús de català amb

els progenitors, germans i amics dels diferents grups d’origen

geogràfic familiar segons el territori

Territori Progenitors Germans Amics

Noguera 0,61 0,57 0,27

Sant Just Desvern 0,48 0,31 0,35

Manlleu 0,74 0,42 0,21

Mataró 0,51 0,47 0,37

Mallorca (no repres) 0,66 0,53 0,50

Sant Joan Despí 0,42 0,34 0,27

Franja 0,55 0,39 0,39

Distància inicial, convergència ràpida

Distància inicial, Convergència ràpida

a

Primera pregunta: grans tendències Composició demolingüística prediu força bé la tria de llengua amb iguals, fins i tot contra la llengua vehicular de l’escola. No oblidem que... 1. Els al·loglots s’adopten la llengua de l’entorn (amb biaix cap al castellà) 2. Els usos familiars bilingües es redistribueixen i decanten cap a la majoritària

(amb biaix cap al castellà) 3. La competència declarada és un predictor secundari dels usos: potser perquè

no és precís? (Cf. Sant Joan Despí i la Franja) Ara bé, l’escola en català fa de contrapès relatiu a la potència del castellà i pot frenar la caiguda (Cf. Sant Joan Despí i la Franja)

Gràfic: Català amb amics – català amb progenitors

-0,30

-0,10

0,10

0,30

0,50

0,70

Vic Noguera Sant Just Desvern

Manlleu Mataró Mallorca Sant Joan

Despí

Franja

Nat TLC i 2 progen. TLC Nat TLC i 1 progen. TLCNat TLC i 2 progen. fora Nat fora TLC

a

Segona pregunta

1. Potencia l’escola en català el consum cultural en català? Com?

2. Font. RESOL 6è

a

Consum cultural

Llengua dels darrers llibres no escolars

Llengua dels programes de TV

a

Intersecció lingüística desigual: consum cultural en català – llengua amb progenitors -0,26

0,04

0,34

0,47

-0,16

-0,03

0,13 0,15

-0,19

0,00

-0,10

0,09

0,01

0,27 0,32 0,33

-0,03

0,16

0,32 0,32

0,06

0,21 0,27

0,33

-0,50

-0,31

-0,13

0,07

-0,6

-0,4

-0,2

0

0,2

0,4

0,6

Nat TLC i 2 prog.TLC

Nat TLC i 1 prog.TLC

Nat TLC i 2 progfora

Nat fora TLC

Vic La Noguera Sant Just Desvern Manlleu Mataró Sant Joan Despí La Franja

-0,36

-0,07

0,23

0,36

-0,42 -0,40

0,20 0,29

-0,34

-0,15

-0,30

-0,09

-0,34

-0,25

0,06

-0,02

-0,25

-0,05

0,07 0,14

-0,23

-0,09 -0,02

0,03

-0,38

-0,19 -0,10

0,02

-0,5

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

0,4

Nat TLC i 2 prog.TLC

Nat TLC i 1 prog.TLC

Nat TLC i 2 progfora

Nat fora TLC

Vic La Noguera Sant Just Desvern Manlleu

Mataró Sant Joan Despí La Franja

TV

llibres

a

Respostes a la segona pregunta

1. El consum cultural en català entre els preadolescents queda per sota del pes de la llengua com a llengua inicial

2. El consum cultural en català està lligat amb la llengua inicial i amb l’entorn local, però la demolingüística no explica el consum cultural

3. L’ús del català està molt més estès en la lectura que no pas en el consum televisiu – efecte de l’escola?

4. Hi ha un cert grau d’intersecció lingüística molt desequilibrada: els catalanoparlants inicials consumeixen molts productes en castellà, els no-catalanoparlants una mica en català

a

Tercera pregunta

• Com evolucionen els usos al llarg de l’escolarització?

• Font: dades de:

• RESOL Mataró, 6è i 1r ESO

• RESOL Manlleu 6è, 1r i 4t ESO

a

Almenys tres tipus d’anàlisi diacrònica 1. En temps aparent: comparant dues cohorts

1. No pots tenir en compte els canvis evolutius

2. En temps real o evolutiva: seguint els mateixos informants

1. Has de tenir en compte el canvi d’escenari. Per ex., no existència de canal juvenil > K3 > desaparició del K3

3. Hipòtesis:

1. Canvi per generacions (temps aparent ‘generational change’): els més petits innoven respecte dels més grans

2. Canvi segons l’edat ‘(Age-graded change’): els més grans mostren el futur dels més petits

3. Combinació d’1 i 2

4. Diferències conjunturals: els més grans i els més petits responen a moments històrics diferents

a

Llengües d’escolarització a 6è de primària. Mataró

a

Diferències en la llengua d’escolarització 6è i 1r ESO. Mataró

a

Consum lingüístic cultural a 6è de primària. Mataró

a

Diferències consum cultural entre 6è (2007) i 1r ESO (2008). Mataró

a

Usos orals interpersonals (XS)

a

Diferències entre usos orals interpersonals (XS). Mataró

a

Usos lingüístics segons la L1 a 6è i 1r ESO. Mataró

a

Diferències en els usos lingüístics entre 6è i 1r ESO. Mataró

a

Evolució de l’ús lingüístic a la xarxa social entre 6è i 4t. Manlleu

6P 1S 4S

Catalan 75,0% 72,5% 68,6%

Spanish 12,9% 11,2% 11,9%

Cat/Span 7,4% 10,3% 10,2%

Other 4,8% 6,1% 8,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

a

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100CSA

Morocco

CSA

Morocco

CSA

Morocco

CSA

Morocco

Catalan Spanish Cat/Span Other

6EP

1ESO

4ESO

Evolució 6è a 4t de l’ús a la xarxa social segons lloc de naixement

a

Respostes a la tercera pregunta 1. Molts canvis i diferents segons els àmbits: en general, retrocés del

català 2. Competències en català i castellà: no hi ha canvis 3. Consum cultural:

1. Reducció de la lectura de llibres i augment de l’ús Internet 2. Disminució del consum cultural en català sobretot en TV i llibres 3. Augment consum de TV, llibres i Internet en castellà 4. Augment del consum de música en anglès

4. Llengua d’escolarització: 1. El català segueix sent la llengua predominant en l’escolarització 2. Augment dels usos bilingües tant per part dels professorat com per

part dels alumnes 5. Usos interpersonals:

1. No és l’àmbit on es produeixen més canvis 2. Manteniment de la composició demolingüística 3. Usos molt correlacionats amb la L1 4. Els al·loglots són els que pateixen una reducció més important en l’ús de

català en el pas de cicle educatiu

a

Síntesi i conclusions 1. Competència declarada en català: molt alta a Catalunya, però és

un predictor feble dels usos

2. L’origen familiar tendeix a ser força significatiu

3. Dinàmiques diferents segons tipus d’ús: interpersonal, consum televisiu, consum de llibres

4. El grau d’institucionalització del català és factor significatiu

5. Tendències diferents, fins i tot contradictòries, segons el context local (especialment demolingüístic)

6. Ús interpersonal: decantament cap a català o castellà segons àrea

7. Consum cultural: llibres, més català, TV, poc català

8. Evolució longitudinal:

1. Retrocés del català...

2. Més canvi en usos institucionals i en consum que no pas en relacions interpersonals

a

Algunes línies d’actuació des de l’escola • Usos interpersonals:

• Incidir sobre la col·loquialització del català entre no-catalanoparlants inicials

• Consum cultural:

• Potenciar català en la indústria cultural infantil i adolescent

• Aprofitar els canals existents –també l’escola-per fer coincidir l’oferta amb els consumidors potencials

• Evolució longitudinal

• Modificar la reculada com a llengua de docència

• Esttratègies d’implicació d’adolescents

• Analitzar i actuar sobre la fuita d’al·lolgots

a

Eskerrik asko!

Agraïments especials als membres de RESOL:

Vanessa Bretxa, Llorenç Comajoan, Natxo Sorolla, Xavier

Tenorio

a