la vall de vidre - núm. 212
DESCRIPTION
Maig 2013TRANSCRIPT
Agenda
Diada jove, 11 de maig al Centre Cívic pàg. 11
Reportatge
Festa 20 anyspàgs. 14-15
PersonesPersonatges
Joan Vallès Asens pàg. 8-9
INFORMATIU MENSUAL VAllVidReRA | CollseRolA
Núm.212__MAiG2013
Les corals de Vallvidrera festegen els nostres 20 anys
El passat 28 de març vam enviar aquesta carta a la secció Carta del lector de La Vanguardia. Lamentem que aquest diari no l’hagi publicada ja que no té en compte una visió consensuada per totes les associacions de veïns afectades per aquest problema, i tanca als veïns organitzats el seu canal de comunicació amb la ciutadania.
“Els representants de totes les associacions de veïns: Recto-ret, Mas Sauró, Mas Guimbau, Font del Mont, Plaça del Pi de Vallvidrera i Mont d’Orsà de Vallvidrera van acordar el passat 19 de febrer fer arribar al Regidor del Districte Sar-rià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, la necessitat de tornar a obrir el pas a vehicles pel carrer Vidal i Quadras.La mobilitat dels nostres barris s’ha vist greument alterada per la decisió de tancar aquest carrer. Tot i que totes les associacions estem d’acord que aquest carrer, per les seves característiques, no pot ni ha de ser una alternativa com a drecera a l’Avinguda de Vallvidrera, el tancament del carrer hauria d’haver estat precedit d’un estudi de mobilitat i de tota una sèrie de mesures que donessin alternatives a una mobilitat, ja deficient i dificultosa, tant a la sortida com a
l’entrada preferent de l’Avinguda de Vallvidrera a les Ron-des i a la Plaça Borràs. Les possibles accions que han de fer que la mobilitat en aquest coll d’embut que és l’Avinguda de Vallvidrera, es-tigui dins del que ha de ser raonable per a una artèria tan bàsica dels nostres barris –l’única artèria que connecta els barris de la muntanya amb el nostre districte–, hauran de ser múltiples, i a més caldrà prendre mesures que millorin el transport públic. Un cop preses aquestes mesures, es po-drà contemplar la possibilitat de tancar aquest carrer.No entenem com només dies abans d’obrir la taula de mo-bilitat del barri, en la qual totes les associacions volem par-ticipar d’una forma constructiva per intentar consensuar amb els nostres gestors polítics les millores per als nostres barris, s’ha pres una decisió tan important per als veïns sense consultar-los i adduint arguments equívocs, fets que poden trencar la bona sintonia participativa del nostre Dis-tricte iniciada en aquesta legislatura.Per tant, valorant que les repercussions del tancament del car-rer no van ser les previstes pels tècnics ni pels polítics, dema-nem l’obertura immediata al trànsit del carrer Vidal i Quadras.
AV RectoRet, AV MAs sAuRó, AV RectoRet, AV MAs sAuRó, AV MAs GiMbAu, AV Font del Mont,AV MAs GiMbAu, AV Font del Mont,
AV VAllVidReRA-PlAçA del Pi AV VAllVidReRA-PlAçA del Pi ii AV Mont d’oRsà de VAllVidReRA.AV Mont d’oRsà de VAllVidReRA.
l’associaciódeveïnsinforma
gentd’aquíSi voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, defuncions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.
informaciódebarri
tornenelssenglars... de la mà de Carles Garciade la mà de Carles Garcia
recordsEl passat 1 d’abril ens va deixar Paco Elvira. El fotoperiodista estava treballant al penya-segat de la Falconera, al massís del Garraf, quan va patir un desgraciat accident que li va costar la vida. Paco Elvira estimava molt Vallvidrera, on va passar molts estius de la seva infància i adolescència. Ell mateix deia: “El bosc de la Budellera és un lloc màgic en el que construíem cabanyes damunt dels arbres, i tallàvem branques per fer arcs i fletxes, i des del que mai trobàvem el moment per tornar a casa. També a Vallvidrera vaig fer els meus primers amics, d’aquests que duren tota la vida”.
Des de La Vall de Vidre lamentem molt aquesta pèrdua.
naixementsL’Artur, fill de la Vera i el Gerard –que va viure uns anys a Vallvidrera– acaba de néixer. Felicitem els pares i la seva àvia, la nostra companya d’equip Mª Antònia Juan.
Lola Weinberg i Anderer, nascuda el 12 de març 2013, al barri Peu del Funicular de Vallvidrera. Felicitats als pares
Vallvidrera a la WikipèdiaA la reunió del passat dia 16 d’abril, el Centre Cívic i la Bi-blioteca van proposar la possi-bilitat d’omplir de continguts la Wikipèdia respecte al tema Vallvidrera, a través de l’ex-pert en el tema Alex Hinojo.
La proposta és molt inte-ressant i pot ampliar-se fins allà on vulguem amb tot tipus de material tan escrit com fo-togràfic i també sonor, tenint com a fil conductor el nostre barri.
El dimecres 8 de maig a les 7 es farà una reunió oberta. Amb la col·laboració de la Bi-blioteca i el Centre Cívic po-drem fer un taller de redacció i millora de continguts, amb el que els assistents demanin.
La Wikipèdia és una font de consulta oberta, feta pels mateixos consultors. La llengua catalana és una de les més actives en relació a la seva població.
JuntA
Tancament de Vidal i Quadras
3
consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia
Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs
col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,
Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara Romaní
disseny i maquetació: Natàlia Arranz
tancament de l’edició: 23 d’abril de 2013
tirada: 500 exemplars
distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments
del barri
Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
edició
D.L. B-8389-2007
Lavalldevidre és una publicació gratuïta.
El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros.
El cost total de la publicació es finança amb els anuncis
dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació
de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora
de franc.
Quan l’hagis llegida, no la llencis.
Passa-la!
Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán
C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com
Amb el suport de:
212MAIG 2013
Podeu consultar els números endarrerits de la Vall de Vidre al blog
de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.
blogspot.com
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h
T. 93 406 9160
Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions
EMERGÈNCIES: 112
BoMBERS: 080
PoLICIA NACIoNAL: 091
MoSSoS I GUÀRDIA URBANA: 088
GUÀRDIA URBANA SARRIÀ: 93 291 43 53
CAP VALLVIDRERA: 93 406 84 53
CAP LES PLANES: 93 280 56 32
oFICINA DE CoLLSERoLA: 93 280 21 07 93 280 65 83
BIBLIoTECA CoLLSERoLA- JoSEP MIRACLE: 93 406 91 11
CENTRE CíVIC VALLVIDRERA- VázqUEz MoNTALBáN: 93 406 90 53
_telèfonsque calrecordar
Campus olímpia 2012
collserolaclub
Campus Olimpia Natura
Vallvidrera estiu 2013Benvolguts amics, em complau comunicar que aquest estiu, concretament l’última setmana de juny i tot el juliol, es tornarà a realitzar el Campus Natura a Vallvidrera. Per a aquesta edició comptarem amb un grup de monitors experimentats que dinamitzaran les activitats lúdiques i esportives que estem preparant.Per a la realització del campus comptem amb un espai immillorable: les sales del Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán, el Camp de Futbol Municipal de Vallvidrera i un entorn natural perfecte per gaudir d’un estiu entretingut i divertit.Les pre-inscripcions ja han començat al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán. Oferim tot tipus de suport per omplir els fulls d’inscripció.La temàtica d’aquest any són: “Cinc setmanes, cinc continents”, no us ho penseu i apunteu els vostres fills/es a aquesta gran experiència. Diversió, coneixements i conscienciació sobre l’entorn natural garantits.Per a més informació consulteu la nostra pàgina web www.campdefutbolvallvidrera.com o al mateix Centre Cívic.Us hi esperem!!!
Els Runners amb EtiòpiaEl passat divendres 12 d’abril es va poder veure al Centre Cívic de Vallvidrera el documental “Town of Runners”, un documental sobre la vida de dues noies keniates i com es preparen per poder competir, com lluiten pels seus somnis, com corren per ells.En la presentació ens va acompanyar Ricard Domingo, president de l’Associació de Famílies de Nens i Nenes d’Etiòpia (AFNE) que ens va explicar que van comprar els drets del documental i que els ingressos per l’exhibició van dedicats, juntament a un gran esforç personal de tots els que treballen i col·laboren amb ells, a posar en marxa diferents projectes, com escoles, granges i actualment un programa matern infantil.Mònica Aguilera, veïna de Vallvidrera i amant de la natura i l’esport, ens va parlar de les fites i d’assolir-les, de la il·lusió, l’esforç ... i la positiva aportació de la pràctica de l’esport a les nostres vides.Us recordem que el proper diumenge 26 de maig l’AFNE i els Runners Vallvidrera faran la Iª Cursa Solidària a la Carretera de les Aigües, us animem a participar-hi corrents o com a voluntaris, us hi esperem.
silViA loscossilViA loscos
Taller de modelisme naval al C. C. Vázquez Montalbán
“Construeix el teu llaüt mallorquí”
En Carles Garcia, especialista en modelisme naval, dirigirà un taller al Centre Cívic:
el divendres, 31 de maig de 17.30h a 19.30h
el divendres, 7 de juny de 17.30h a 19.30h
“Veles llatines i patí català” (Creacions de Carles Garcia)
5lesnostrespàginesgrogues
Compartint taula amb gent famosaNoves receptes d’en Skinner
En Skinner, el gran cuiner de La Vall de Vidre ens ha enviat noves receptes. Aquesta vegada seran les receptes de personatges famosos de tots els temps, des de Nefertiti fins a Josep Carreras passant per Napoleó i Carmen Amaya... Les receptes seran acompanyades de consideracions històriques i gastronòmiques i d’anècdotes relacionades amb el personatge.Esperem el pròxim número amb gana!
L’Antropologia MèdicaL’antropologia mèdica (AM) o de la salut investiga diferents processos i representa-cions socials i culturals de la salut i la malaltia. Els principals investigadors d’aquest àmbit són antropòlegs que s’interessen per la medicina o bé persones de l’àmbit de la salut que s’interessen per l’antropologia.
La història de l’AM ha tingut vàries etapes. Influïts pels antropòlegs evolucionistes del segle XIX, que consideren que la mentalitat indígena és un estadi que ha d’evo-lucionar cap a formes més civilitzades, a principis del segle XX antropòlegs com W. H. Rivers i F. E. Clements escriuen etnografies que introdueixen aspectes de la salut. Aquests primers estudis mostren uns sistemes mèdics “primitius” que s’oposen a la “medicina moderna” que es considera el model de referència científica. B. Malinows-ki (a Màgia, ciència i religió, 1948) i E. E. Evans-Pritchard (a Bruixeria, màgia i oracle entre els azande, 1937), introdueixen el dubte de si la mentalitat “primitiva” no pot ser també racional i no només màgica. A partir de finals dels 40 hi ha una etapa de poca teoria en AM, ja que predomina el pragmatisme, on l’antropòleg sobretot es dedica a estudiar la cultura nativa a fi de poder resoldre amb més eficàcia problemes de salut en països en desenvolupament. La gran emergència de l’AM és, però, a partir dels anys 60-70, quan es comença a desmitificar la superioritat de la medicina científica occidental. Actualment, tot i que persisteixen els estudis etnomèdics i l’antropologia aplicada, la biomedicina (la ciència mèdica occidental) és vista com un sistema cultu-ral, no necessàriament més racional o superior a altres sistemes mèdics.
A Espanya l’únic lloc on s’estudia AM és al programa de Màster de Tarragona (URV), universitat on aquest any, del 12 al 14 de juny, se celebrarà una Conferència Internacional que pretén ser un espai de trobada per als antropòlegs mèdics, profes-sionals i estudiants.
clARA RoMAníclARA RoMAníAntropòloga
collserolaclub
Coses meves
Fotos i records—Lourdes –m’atura sor Elena. —Tengo una bolsa llena de fotos de cuando estábamos en Vallvidrera. Me gustaría que las miraras.
No he sabut dir-li que no. Almenys tenen deu anys. He triat les que em porten més bons records de la gent que he conegut i dels que m’acompanyen en aquests moments. Crec que a molts d’ells els alegrarà veure-les. Jo mateixa n’he trobat una en la que estic amb el Pere; és del berenar de la festa amb el que cada any el grup de dones obsequiava els residents del Betània i al qual, de vegades, se’ls entretenia (amb el Pere, la Rosín i el Cisco). I s’ho passaven molt bé.
Recordo que amb la meva filla dèiem que una de les coses que més ens sabria greu seria perdre les fotos de casa.
No m’agraden els nous sistemes d’ara; quan les vols veure estan dins d’una “capsa” i a casa d’un altre.
Dimarts, dia de Sant Josep, després de dinar tots junts a la sala gran, en una gran pantalla ens van passar moltes fotos de les que disposen: unes fotos de la missió de sor Maria Freixes a Madagascar i unes altres de la Betània antiga i la nova.
Que guapos que estaven!
Mª louRdes llAuRóMª louRdes llAuRó
Mascotes i primavera, una combinació que pot portar convidats indesitjables
Informació sobre alguns suggeriments naturals per a la prevenció de paràsits
Amb el primer verdor de l’any els ani-mals surten més dels seus refugis i en tornar a casa, juntament amb ells vénen algunes bestioles indesitjables que ano-menem paràsits. Però, igual que tots els éssers vius, les puces i les paparres tenen la seva funció per a l’equilibri de la na-tura, i si els matem estem ajudant a fer que proliferin més, a causa de la resposta natural per a la conservació de la seva es-pècie. Què us sembla, doncs, si allunyem les bestioles amb mètodes naturals en lloc de matar-los?
Si observem bé els nostres animals, veurem que quan són al camp busquen menjar herbes perquè mantenen el seu sistema de defensa equilibrat. Fins i tot els carnívors (com els gossos i els gats) per instint mengen les fulles verdes perquè la clorofil·la neteja la sang. Per tant, la pri-mera mesura preventiva molt natural és que, si deixem que busquin i mengin les plantes del bosc, sabem que gaudiran de bona salut i els paràsits ho tindran més difícil.
Una altra alternativa per enfortir, encara més, el seu sistema de defensa i espantar les bestioles que no són desitja-bles, és oferir a les nostres mascotes llevat de cervesa, perquè, a més de deixar-los un pèl brillant i fort (aporta vitamina B), ajuda al fet que la sang tingui una olor que als paràsits els sembla molt desagra-dable. La dosi dependrà de la mida de l’animal, per això és recomanable infor-mar-se’n abans.
Els millors tractaments naturals con-tra les bestioles són els que tenen olors fortes en la seva composició. Si observem
les nostres mascotes més atentament, al-gunes vegades s’acosten o fins i tot s’aje-uen en flors i plantes que tenen olors molt particulars.
Pel que fa a les herbes i plantes més comunes entre nosaltres, que poden ser utilitzades en aquest tipus de tractament, tenim l’espígol, la calèndula, l’all, la men-ta, el romaní i la farigola. N’hi ha d’altres que no són de la zona però que es troben molt fàcilment en forma d’oli essencial, com l’arbre de te, l’eucaliptus i la citro-nella. Per aplicar les plantes essencials als nostres companys animals recomano que utilitzeu remeis receptats i formulats per un veterinari especialista en medicina natural.
Amb la pujada de la temperatura a la primavera, part dels seus pèls cauen, per-què ja no en necessiten tants per prote-gir-se del fred. Per «causalitat», amb ells se’n van també els ous dels paràsits; per tant, si els raspallem un cop cada dos dies i hi afegim vinagre o un dels olis essenci-als barrejat amb aigua, prevenim la pro-liferació de larves adultes i accelerem el seu procés d’acceptació a la calor. És im-portant raspallar-los fora de casa, per no infestar el seu hàbitat. La neteja de la casa utilitzant les olors naturals de les plantes esmentades anteriorment, i rentar el llit on dorm amb aigua i sabó, també són pràctiques molt eficaces per allunyar els paràsits de les nostres estimades masco-tes.
Amb aquests gestos naturals triem la forma més segura i saludable per lliurar els nostres animals dels paràsits molestos. En general, el tractament i prevenció de
Els gossos mengen herbes per a la seva salut
Social Toy a VallvidreraUn experiment social al parc
Des de fa uns dies el parc del Centre Cívic de Vallvidrera s’ha unit al grup de parcs Social Toy de Barcelona: http://socialtoy.wordpress.com/. Dintre el parc et trobaràs una caixa amb joguines per compartir. Les joguines estan marcades amb el nom de Social Toy i són joguines per a tots els nens que vinguin al parc. Quan acabin de jugar, s’han de tornar les joguines a la caixa. Si sou els últims a marxar, si us plau, guardeu les joguines que trobeu, i tanqueu la caixa.I sobretot, si t’agrada la idea i vols col·laborar, pots portar les teves joguines, mar-car-les com a Social Toy i deixar-les a la caixa.La idea és que si tots col·laborem en mantenir-ho i guardar-ho, sempre hi haurà joguines per als nens, i els pares no haurem de carregar-les cada dia.Esperem que aquesta iniciativa pugui tirar endavant!!
La capsa de les joguines Social Toy
collserolaclub
malalties en animals amb mètodes naturals, consis-teix a simular els mètodes que segueix la natura tot respectant les espècies.
Nosaltres els humans, som part de la natura i amb aquest petit canvi de cons-ciència, podem realment ser molt eficients en aquest procés d’equilibri.
MAyRA PoitenAMAyRA PoitenAVeterinària holística i veïna de Vallvidrera
www.mayrapoitena.com
Nova floristeriaEl 12 d’abril es va inaugurar la floristeria i jardineria Thaïs. La Thaïs, a qui hem vist créixer al barri, junt amb la seva parella, l’Adrià, han iniciat aquest projecte amb moltes ganes i il·lusió. A més dels serveis propis de floristeria i jardineria, també ofereixen plantes aromàtiques i medicinals, com la coneguda “stevia”, i accessoris de jardineria.Els desitgem que es compleixin les seves expectatives.
Per
a m
és in
form
ació
: am
pala
pupu
t.bl
ogsp
ot.c
om.e
s
6 7
Joan Vallès AsensVeí del Tibidabo, fa 35 anys que hi viu amb la Quima Montoliu, la seva dona. Ja d’infant hi venia amb Veí del Tibidabo, fa 35 anys que hi viu amb la Quima Montoliu, la seva dona. Ja d’infant hi venia amb la família a passar-hi l’estiu i després s’hi ha quedat definitivament. En Joan és un personatge amb un la família a passar-hi l’estiu i després s’hi ha quedat definitivament. En Joan és un personatge amb un hobby interessant: fer locomotores de trens en miniatura de mides que hi poden pujar grans i petits.hobby interessant: fer locomotores de trens en miniatura de mides que hi poden pujar grans i petits.
personespersonatges
com es va aficionar als trens? El meu pare era mecànic de cotxes i jo de petit vaig adquirir l’afició pels motors; de més grandet em va encaminar a ser mecànic de tota mena de màquines. Vaig estudiar per a mestre industrial. El di-buix industrial sempre m’ha agradat, però cal tenir molt clar que fer un projecte no és només un treball artístic de dibuixar, sinó que a més aquella peça ha de servir i tenir una finalitat pràctica.
A sobre de la taula on parlem, hi ha un estri... Què és això? És un peu de rei, la base del disseny industrial. Sempre en tinc un a la vora. Jo faig treballar el cap de nit i al llit. I l’endemà em poso a fer el que el meu cap ha barrinat de nit.
on treballava? Als 25 anys, ja casat, vaig posar un taller de cotxes a Sarrià. Era mecànic matrisser, és a dir construïa utillatges per fer peces en sèrie, en feia el motlle o matriu. Per exemple, vaig fer la matriu per fer el lateral d’un seient d’una furgoneta de la Volkswagen d’Alemanya.
un taller propi a sarrià? Sí, el primer al carrer Monte-rols; només tenia 25m² i hi treballaven 5 persones. Després vam passar a la plaça San Vicente español ...
san Vicente español? El règim d’aleshores va castella-nitzar tots els noms dels carrers i de la plaça de Sant Vicenç de Sarrià en van dir així, igual que van canviar el nom del carrer Mare de Deu de Núria per Virgen de Covadonga!!! Coses de la vida. Allà ja teníem 100m² i 11 treballadors. Era l’estiu del 1966.
Què és el que més li agradava fer? La meva especialitza-
ció era fer matrius per a peces d’automòbil. A la plaça Sant Vicenç vam tenir problemes pels sorolls del taller, i també per manca d’espai; llavors vam anar a un taller més gran, a l’Hospitalet, on vam arribar a tenir 25 treballadors. Fins que un dia un dels meus clients, alemany, es va instal·lar pel seu compte i em va proposar de comprar-me l’empresa ... i li vaig dir que sí sempre i quan es quedés els treballa-dors, i a mi com a director de fàbrica.
d’amo a treballador? Sí, però després de 5 anys me’n vaig cansar perquè els terminis de lliurament, les angúni-es i sancions m’amargaven la vida. Llavors un altre client que feia menatge de ferreteria, em va proposar de treballar amb ell.
Quina diferència, no? Sí, i he de dir que els meus deu últims anys de feina van ser avorrits perquè no podia de-senvolupar gran cosa. En matrisseria cada peça és un món per inventar, però en ferreteria no podia exercir la meva inventiva. Simplement havia de buscar mecanismes o de-tallets per fer més útils les peces de cuina o de casa ... sense tenir contacte amb la gent ni poder donar sortida a les me-ves iniciatives; em vaig sentir molt limitat. Quan el taller es va traslladar de la ciutat, em vaig jubilar.
de petit li agradaven els trens? L’afició als trens l’he tingut sempre. La meva mare era de Capçanes, un poble del Priorat amb estació de tren, on justament els trens que venien de Mora fins a Marçà, havien de ser arrossegats per dues o tres màquines per la pujada que fa. Quan era petit era una línia molt freqüentada i la meva dedicació prefe-rida era anar a veure els trens amb les seves locomotores.
tenia trens de joguina? No, tenir una maqueta de tren elèctric era un privilegi per a uns pocs ja que era molt cara. Vaig començar a treballar als 15 anys i ja volia fer-me un tren, però no tenia possibilitats. Quan vam tenir el primer fill vaig comprar un tren elèctric i ... un tortell, tot i que va ser una nena!!
Mantingué l’afició per les maquetes? Sí, tenia una ma-queta al taller de la plaça Sant Vicenç i m’hi passava hores. I a més fèiem peces per al tren del Parc del Castell de l’Ore-neta.Després va portar la maqueta a casa i quan tornava del taller, dedicava hores i hores a fer peces i al muntatge de les màquines de tren.
com va contactar amb altres aficionats als trens a es-cala? El 1980 a la festa major de Sarrià van inaugurar un tren petit i m’hi vaig enganxar ... de cop i de cap. A Angla-terra ja feia temps que hi havia trens en miniatura.La Quima comenta que llavors, amb els fills ja encarrilats, va poder de-dicar més hores al seu hobby i això va anar bé per fer-lo sortir de casa.En Marcel Fernández va ser l’iniciador d’aquest interès pels trenets a Barcelona. Sense circuit, feia un recorregut amb un trenet per la Rambla, la Via Augusta, ... Tots els aficionats érem socis de l’entitat Amics del Ferrocarril de Barcelona. Després, un grupet que volíem fer màquines a escala, vam crear el Centre d’Estudis de Modelisme a Vapor de Barcelona. Primer en vaig ser el vicepresident i després el president, durant 20 anys. Amb aquesta excusa, amb la
Ens ensenya la seva obra més preuada, la locomotora Júlia, anomenada així en homenatge a la seva néta, que va ser inaugurada el 23 de maig de 2007. Va amb carbó.
com la va fer? En jubilar-me l’any 2003 vaig començar a fer la màquina de deu polzades, en la qual hi vaig estar treballant molts anys. La vaig dissenyar i vaig dibuixar-ne totes i cada una de les peces. Encara està funcionant al Parc del Castell de l’Oreneta.
Per què van instal·lar-se al Parc del castell de l’orene-ta? Vam demanar un espai a l’Ajuntament per posar-hi un circuit de trens en miniatura; ens va donar la part de dalt de tot de la finca del Castell de l’Oreneta, que ja era parc des del 1978, on vam muntar-lo. Nosaltres vam fer el disseny del recorregut i la decoració.
A l’Oreneta hi ha el que va ser el primer circuit de l’estat de trens petits. El Centre d’Estudis de Modelisme a Vapor de Barcelona paga un lloguer a l’Ajuntament de Barcelona pel terreny –cosa inaudita ja que en la majoria de casos, diu la Quima, aquests circuits tenen ajuda municipal-. Ara cal comprar un tiquet de 1,5 euros per pujar al trenet.El 1994 van trobar un esponsor, Jordi Miró Arnau de Comsa, que va finan-çar l’ampliació tal com és ara. És un tren molt real, entre vegetació i in-tegrat al parc, que té un recorregut de 636 metres i tres amplades de via entre 5 i 10 polzades. Travessa túnels i ponts, té una estació i un baixador. Hi ha 11 locomotores, entre elèctriques, de vapor i diesel, i dotze vagons. Els passatgers menuts tenen la il·lusió de ser grans i els adults hi van amb la il·lusió de ser menuts.
com i quan funciona el Parc del castell de l’oreneta? L’Oreneta està oberta tot l’any i els trenets funcionen els diumenges i dies de festa d’11 a 2; els que fem funcionar el tren som voluntaris del Centre i cal un mínim de 5 perso-nes per atendre els ciutadans que volen pujar al tren. Fins fa poc un diumenge al matí podien arribar a venir més de 1.000 persones, però ara també notem la crisi. La Júlia continua treient fum i arrossegant el seu trenet ...
Quan ens acomiadem d’en Joan i la Quima, sortim a un pati enjardinat amb unes baranes de ferro forjat molt treballades; tot és obra d’en Joan, que tant sap fer una màquina de tren com una barana amb ornaments florals que es fa mirar.
RoseR ARGeMí i cisco toMàsRoseR ARGeMí i cisco toMàs
Quima hem viatjat a molts països per veure trens petits, per connectar amb altres associacions. Hem viatjat en el transiberià, 8.000 km. Vam anar a Viena per una desfilada de màquines de vapor en la commemoració dels 150 anys del tren, que van celebrar a molts països.
Però vostè els construeix? Sí, sí, jo he fet les màquines a escala. La primera va ser la de cinc polzades d’ample de via, el 1984, copiada d’una màquina suïssa. Vaig fer totes les peces i la vaig muntar, i encara funciona al Parc del Castell de l’Oreneta.
En Joan amb una de les seves màquines
El taller que té a casa
8 9
Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Daniel Mil699 848 123
(Trabajador autónomo)
Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,
pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
agendamaig
Dijous 2 a divendres 31, Exposició “lluMs iMPRessionistes” de Raul Ballesta (1)
Divendres 3, 17:30h GRAn FestA inFAntil (1)
Dissabte 4, 12h taller Familiar MediAMbientA càrrec de Claudia Yagüe (1)
Diumenge 5, 12h ball Folk a càrrec de Folkserola: RoMeRiA del RAM Al tibidAbo
Dimarts 7, 17:30h tAlleR de tRAPillo. A càrrec de Maria Granica (1)
Dimecres 8, 19h Reunió per posar Vallvidrera a la Wikipèdia (1)
Divendres 10, 17:30h CAMí de l’òPeRA Activitat familiar a càrrec d’Assumpta Cribillers, Roger Sans i Germán de la Riva. A partir de 3 anys.Activitat conjunta amb Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. (1)
18:30h Presentació del llibre “ConVeRses AMb MeMòRiA. VAllVidReRA, tibidAbo i les PlAnes”.
Dissabte 11, 16h diAdA JoVe (1)
Dilluns 13, 19h Reunió oberta lA VAll de VidRe. Tancament núm. juny (1)
Dimarts 14, 17:30h Música al Parc: tReMendAMente solo (1)
Dimecres 15, 19h Comissió Festa Major (1)
Dimecres 15 19:00h òPeRA en RutA. una altra forma d’escoltar Wagner A càrrec de l’associació Wagneriana de Barcelona (2)
Dimecres 22 19:00h sessió del Club de leCtuRA de noVel·lA històRiCA. Cal inscripció prèvia (2)
Diumenge 26, 19A CuRsA solidàRiA PeR lA CARReteRA de les AiGües. Organitza AFNE i Runners Vallvidrera
Divendres 31, 17:30h taller de modelisme naval. “ConstRueix el teu llAüt MAlloRquí”. A càrrec de Carles Garcia (1)
JunyDivendres 7, 17:30h taller de modelisme naval. “ConstRueix el teu llAüt MAlloRquí”. A càrrec de Carles Garcia (1)
(1) Centre Cívic Vallvidrera-M. Vázquez Montalbán Tel.93 406 90 53 / (2) biblioteca Collserola-Josep Miracle Tel. 93 406 91 11 /
Thaïs de las Heras i Adrià MejiasPl. Vallvidrera, [email protected]. 676 50 88 92 - 680 83 31 54
11lesnostrespàginesgrogues
Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes
Servei ràpid a domiciliCtra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona
T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a
[email protected], o escriviu-nos a les
bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
VendA de biCiCletes, tAlleR i PARkinG
Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49
DTE. 10%
lectors de la revista
bústiaobertaPodeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de la Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. la Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. la Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
La fuente Rosita a punto de derrumbarseEs una pena que una fuente tan cercana al centro de información del parque y a pocos metros del nuevo camino que han hecho que va desde la estación al centro de información se encuentre en un estado tan lamentable.
Espero que tomen medidas antes de que sea demasiado tarde.
JoRGe otAzo GóMezJoRGe otAzo GóMez
http://mejoremoscollserola.blogspot.com.es/
Noms de carrersPrimer de tot, com excursionista, fontaire i amant de Collserola vull felicitar la vostra revista pel 20è aniversari.
Després, en referència a l’escrit “Carrer amb nom de reis” de Cisco Tomàs, voldria explicar que si veritablement els noms dels carrers de Catalunya, tots, tinguessin a veure amb el lloc/situacions/personatges o coses del voltant... això seria un caos de nomenclàtor.
Per què no tornar el nom de Plaça Carlos de LLar a la Plaça de Vallvidrera?
De totes maneres, sembla que tot el que tingui a veure amb el nostre país, Espanya, és dolent o molesta... o potser no li sembla bé que siguem Espanyols?
un APAssionAt de collseRolAun APAssionAt de collseRolA
Tancat per Setmana Santa
Amb aquestes línies volem agrair als propietaris de la Granja (Alberes 29) situada a la plaça Pep Ventura, també coneguda com la plaça de Dalt, la plaça del Funi, etc., la seva obertura durant tots els dies de Setmana Santa.Aquesta obertura ha permès a molts dels veïns d’aquest poble (Vallvidrera) i voltants de poder gaudir del tallat del matí, de l’excel·lent bocata de l’esmorzar, de la cervesa al migdia i per als addictes al tabac poder comprar.La majoria de gent que no ha pogut anar a Baqueira donades les circumstàncies econòmiques actuals, han pogut gaudir de l’agradable servei que la Granja ens ha donat.Alberto i Carmen, us agraïm el detall que heu tingut amb tots nosaltres.La llista seria enorme, però la signatura d’aquest escrit l’acompanyen una majoria important de veïns.
uns Veïns AGRAïtsuns Veïns AGRAïts
Camina i esquivaCada vegada més els ciclistes envaeixen els camins del Parc de Collserola. Si ho tinc ben entès les bicicletes no poden passar per vies de menys de tres metres d’ample, per tant, si vaig a passeig pel parc per dreceres ben estre-tes no hauria de creuar-me amb cap velocípede de dues rodes de diàmetre igual.
És un gran malson ensopegar pels boscos bucòlics i feréstecs del nostre estimat parc amb ramats de ciclistes, que ja són molt pitjor que els porcs senglars.
L’altre dia anava passejant tranquil·lament per un camí a prop de la Creu d’Olorda i no sols em vaig creuar amb molts ciclistes sinó que una parelleta cridanera baixava i pujava pels trossos desbrossats a causa dels cables de tensió, o sigui que feien «bicicros»; això és l’últim que em faltava per veu-re!! i em sap molt de greu que aquests ciclistes (la majoria) es prengui el parc amb tan poc respecte.
No sé què es podria fer perquè aquesta invasió d’irresponsables no mo-lestessin les persones a qui agrada fer excursions sense haver d’apartar-se a cada moment a causa dels grups de ciclistes.
I per acabar i canviant de tema voldria proposar a l’associació de veïns una convocatòria de protesta o campanya de denúncia pel tancament del carrer Vidal i Quadras, que un altre cop més, regna entre el poble l’abús de poder.Doncs, bones caminades per a tothom i que la primavera us provi.
MARtí oliVAMARtí oliVA
13lesnostrespàginesgrogues
Celebració 20 anys de La Vall de Vidre
Els millors lectors
Els presentadors, Frédéric Rovira i Gerard Gual
Aplaudiments
Cap a la cançó final
Les dues corals
La taxadora, Vivi Lepori
L’artista, Maïthé Chansard
Adjudicat!
Darrere el teló
Cantant
L’assistència, nombrosa
Brindis per la Vall de Vidre
14 15
Pa
pe
r C
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
latira lafotodelmes
Sigles i acrònims“El 20-A, al CCVM, la VDV va celebrar els vint anys. Entre les diverses activitats presentades, calia remarcar l’actuació de la CIC que tot just s’estrenava.” S’ha de reconèixer que aquest seguit de sigles i acrònims no queda gaire clar i s’hauria de comple-tar amb parèntesis explicatius. “Tornem-hi:“El 20 d’abril, al Centre Cívic Vázquez Montal-bán La Vall de Vidre va celebrar els 20 anys. Entre les diverses activitats presentades, calia remarcar l’actuació de la Coral Infantil Collserola que tot just s’estrenava.”
És obvi que han de passar molts anys perquè unes majúscules posades una darrere l’altra tinguin vida pròpia i siguin enteses per tothom.Sabem per exemple que:RENFE, és un personatge ferroviari, inefable i fe-mení, sinònim de retard i de material atrotinat, que ara té com un deix romàntic.L’ONU, era una de les grans esperances del segle XX , que s’ha anat degradant al fil del tempsEl P.S.C. era ... però, prou de nostàlgia. Al segle XXI aquest fenomen s’ha anat estenent i els diaris n’estan plens, amb parèntesi o sense. No-saltres mateixos les fem anar com si res, parlem a tort i a dret del CAP, de la CUP i del COP i no tenim dubte que el CAP s’ocupa del nostre cos, que la CUP s’ocupa del nostre vot i que el COP?... Centre d’Ocupació Paternal? Centre d’Observació Prena-tal? Aquí m’he perdut.A l’abril del 2013 sabem que la PAH té a veure amb la injustícia de les hipoteques, que al TSJC són uns impresentables (no m’agraden les injúries) i que l’FMI està ple de DSK (us ajudo: Dominique Strauss Khan).
A què correspon aquesta proliferació de sigles i acrònims que intenten inventar una paraula nova, fabricar-se una identitat?Per fer més curt? Teclejar AGBAR costa menys que teclejar Aigües de Barcelona.Fer més modern? El Museu d’Història de Barcelo-na queda desfasat al costat del MUHBA.Més americà? Seria un complot de l’FBI o de la CIA?Reflexionem. Serveix aquesta estratègia?Pensem en totes aquestes Plataformes Cíviques en Defensa de... que neixen i moren abans d’arribar a adquirir certa consistència. No creieu que “Coll-serola Verda” tindria més ressò i més futur que no pas Plataforma Cívica en Defensa del Parc Natural de Collserola?Qui pot negar el poder d’un nom amb arrel. Trigarà anys el MNAC abans no s’equipari amb el Prado, el Louvre o la National Gallery. Per què no li han dit el Museu Nacional de Montjuïc? Hagués esdevin-gut, ves a saber, Museu de Montjuïc. El Montjuïc.
Som als temps de l’efímer. Ja que no podem consu-mir béns materials, consumim entitats. Consumin lletres. Potser hauria de firmar “G.”?
GeRtRudisGeRtRudis Pa
pe
r C
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
A Vallvidrera reciclem els llibres!
Els deixem al Punt Verd
O sobre el contenidor de paper