Laboratori d’Aplicacions Gràfiques. Tema 1, Exercici 1.Professora Pilar Anglarill.Tomeu Riera Amengual. Grup B1.

PHOTOSHOP. Evolució, context de treball i comparativa amb The Gimp.

Què és Photoshop?

Es tracta d’un programa de retoc i edició fotogràfica (el seu nom es traduiria com “taller de fotografía”), encara que també s’utilitza com a taller de pintura o dibuix digital.

Es tracta d’una de les aplicacions informàtiques més populars de la casa Adobe, ja que s’ha estès molt amplament en els darrers anys i s’utilitza per crear un nombre important de les imatges que veiem avui en dia tant en la publicitat com en els medis de comunicació.

HISTÒRIA:

Photoshop nasqué el 1987 del interès d’un aficionat a la fotografia, Thomas Knoll, qui va començar a investigar mètodes informàtics per editar fotografies. El primer que va fer va ser crear una subrutina per un programa per traslladar imatges monocromes al seu monitor a escala de grisos (ja que l’ordinador de què disposava, un Mac Plus, no podia processar imatges en color o en escala de grisos). L’èxit d’aquest primer intent el va portar a desenvolupar més subrutines, fins que va aconseguir un bon nombre de processos per editar fotografies.

El seu germà, John Knoll, quan es va adonar del projecte en què Thomas havia estat treballant, es va posar a ajudar-lo de seguida, i l’habilitat de Thomas per programar es va veure assessorada per el treball de John. La feina conjunta els va portar a desenvolupar una aplicació millorada titulada “Image Pro”, que John suggerí comercialitzar com una aplicació.

En poc temps, els dos germans es van fer socis d’una companyia d’escàners, Barneyscan, que els hi va comprar 200 còpies del programa que adjuntaven amb els seus escàners. Curiosament, degut a un problema de marques registrades, va ser llavors quan es va haver de canviar el nom de “Image Pro” per el de Photoshop. Es van voler estendre més, posant-se en contacte amb empreses com Supermac i Aldus, però van ser rebutjats (cosa que la qual Aldus arribaria a penedir-se seriosament).

Finalment, els germans Knoll van arribar a un acord amb Adobe, que els donaria l’èxit, i el febrer de 1990 Adobe 1.0 va sortir al mercat.

Evolució:

Febrer 1990. Photoshop 1.0.

La primera versió del Photoshop era destinada per Macintosh i requeria 2 megabites de RAM per executar-se. John Knoll va escriure efectes especials per al programa, però Adobe els va rebutjar per considerar que eren massa rebuscats. Tot i això, els germans

van trobar la manera de “colar-los” com “plugins” al Photoshop, donant lloc a allò que avui és una enorme industria de complements del programa.

Juny 1991. Photoshop 2.0.

Photoshop 2.0 incloïa la funció Ruta, que permetia a l’usuari retallar al voltant d’un objecte fàcilment i utilitzar aquest camí en un futur. Aquesta funció no pertanyia al germans Knoll, sinó a un enginyer que Adobe havia contractat per treballar en el projecte (Mark Hamburg). A la versió 2.0 també apareix la rasterització d’arxius de Illustrator, el suport per color CMYK i la ploma.

Photoshop 2.0 requeria 4 megabites de memòria RAM per poder executar-se.

Photoshop 2.5, llançat el 1992, fou famós per ser la primera versió que podia operar amb Windows. El codi va haver de ser canviat per complet. En aquesta versió s’afegeixen el suport d’arxius de 16 bits i les paletes, i els filtres tenen els seu propi menú. Al llançament inicial de Windows hi hagué un error de memòria.

Setembre 1994. Photoshop 3.0.El gran avenç de 3.0 foren les capes, que són un salvavides prou important per qualsevol operació mínimament complexa amb Photoshop. Abans d’això, els dissenyadors havien de guardar diferents versions dels dissenys per poder tornar-hi enrere, mentre que les capes solvataven aquest problema.

Les capes, talls individuals de la imatge que s’ajuntaven unes sobre les altres al final de la imatge, permetien treballar uns aspectes o zones concretes de la imatge sense alterar-ne els altres. El propi Thomas Knoll va portar a terme el seu desenvolupament.

Els altres enginyers de Adobe van realitzar millores en el rendiment del programa amb Power Mac i portant la versió per a Windows fins al mateix nivell que la versió per Mac. També van afegir les taules de paletes.

Novembre 1996. Photoshop 4.0.

Per MacOS i Windows.

Les dues característiques més notables del 4.0 són les capes d’ajust (que permeten al dissenyador aplicar un efecte a un grup de capes) i les macros (que permeten assignar una sèrie d’ordres per un comandament, la qual cosa agilitza l’ús del programa quan es treballa amb varies imatges).

En canvi més important del 4.0, però, va ser la unificació de la interfície d’usuari amb altres productes d’Adobe, característica que s’ha mantingut fins a les versions actuals. D’aquesta manera l’aprenentatge per utilitzar Photoshop era més senzill amb aquesta versió.

Maig 1998. Photoshop 5.0.

Per MacOS i Windows 98.

Les dues característiques més ressenyables d’aquesta versió foren les tipografies editables i la possibilitat de desfer accions a la paleta “Història”. Versions anteriors del Photoshop ja permetien afegir text, però el fet de poder canviar-ne la tipografia va ser un gran pas endavant. A més, ara la “Història” oferia la possibilitat de desfer múltiples accions va suposar un avantatge per als usuaris, que s’havien d’acostumar a utilitzar un programa cada cop més complex.

La Gestió de color també aparegué en el 5.0, i permetia utilitzar els colors “nadius” de la fotografia en lloc de recolzar-se en eines alienes. En principi era una gran millora, però resultà que també convertia els colors immediatament en el moment d’obrir els arxius, un error que els usuaris no trigaren en descobrir i que va ser eliminada ràpidament pels enginyers. L’eina Llaç magnètic va ser incorporada en el 5.0, la qual ajudava a l’hora de seleccionar àrees d’una imatge.

Febrer 1999. Photoshop. 5.5.

Per MacOS i Windows 98

Photoshop 5.5 va afegir una opció que estalviava temps als usuaris, “Guardar per la web”. Permetia guardar directament el treball realitzat amb un ajust preestablert dissenyat específicament per l’ús a la web, ajustant la qualitat de la imatge per fer-la més petita.

La versió 5.5 incloïa ImageReady, un programa independent dissenyat per editar gràfics web, la majoria de característiques del qual s’inclourien més endavant a la versió completa de Photoshop.

Setembre 2000. Photoshop 6.0.

Per MacOS i Windows 2000.

El panell d’estils de capa va facilitar les coses a Photoshop 6.0. En aquesta versió s’afegiren les formes vectorials: una nova paleta de formes permetia a l’usuari dibuixar amb formes vectorials en lloc de línies. Les funcions de capes múltiples també van aparèixer amb aquesta versió. També es varen introduir canvis al diàleg Opcions de fusió que facilitaven les opcions de mescla de varis elements, i es va separar l’eina Retallar de Macro.

2001. Photoshop Elements.

A mesura que la complexitat de l’ús de Photoshop anava incrementant-se amb les noves versions, també es perdia tota una sèrie de clientela que no era capaç d’assolir el nivell d’experiència que el programa requeria. Per combatre aquest problema, va sorgir Photoshop Elements, que és més fàcil d’utilitzar ja que està etiquetat de manera molt clara per la comprensió de l’usuari mitjà.

Agost 2002. Photoshop 7.0.

MacOS i Windows 2000.

El 7.0 incorpora el Pinzell corrector i el Text va ser basat totalment de manera vectorial. Introdueix un nou explorador d’arxius per als usuaris més veterans, que els permet trobar la gràfica que ells busquin. Permet crear i guardar espais de treball, i afegeix la opció de Canviar nom de lot.

Redisenya la paleta de pinzells, creant una nova eina de pinzell de revisió i pinzells personalitzats. Afegeix un corrector ortogràfic, i una funció de recerca i substitució. També té una sèrie de millores per l’ús web, i una de les millores més importants és que s’optimitza el seu ús per a MacOS X.

Octubre 2003. Photoshop CS.

MacOS i Windows XP.

Fou el primer en utilitzar el Sistema de Disuasió de Falsificació (CDS), que impedia la utilització de paper moneda.

Afegeix sistemes de comandaments de suport per als idiomes de webs, inclòs JavaScript. També s’inclouen els Grups de capa. Les millores a l’explorador d’arxius van fer que el treball amb les imatges fos més fàcil, i el suport de 16 bits va fer que CS fos molt més fàcil d’utilitzar per aquells acostumats a treballar amb imatges grans.

Abril 2005. Photoshop CS2.

MacOS i Windows XP.

Fins ara l’eina d’eliminació dels ulls vermells era exclusiva de Photoshop Elements, però es va fer suficientment popular com per fer-se un lloc a CS2. També s’afegeix Opcions de taques i la possibilitat de seleccionar vàries capes.

L’eina Punt de fuga permet editar imatges en perspectiva. El Pot de pintura semblava haver desaparegut, però simplement havia estat classificat com a Degradat. Degut a un seguit de canvis semblants, es va desenvolupar la columna de “On són les meves coses?”.

Les capes i paletes també van ser reconfigurades. La columna d’enllaços va ser eliminada, i s’introduí la característica “Objectes intel·ligents”.

Abril 2007. Photoshop CS3.

Mac OS i Windows.

La característica més notable fou, probablement, un procés de càrrega més ràpid, apart de que en lloc d’incloure eines noves es van retocar i perfeccionar algunes de les ja existents. Es van optimitzar els gràfics per a dispositius mòbils, i també es van veure millores de funció significatives per Adobe Camera RAW, l’eina de Selecció ràpida i alteracions en els comandaments de conversió de Brillantor i contrast i Blancs i negres.

CS3 va enviar versions estàndard i versions esteses. La versió estesa anava destinada a usuaris de la ciència i vídeo de gama alta. Una nova eina de Selecció ràpida que

permetia seleccionar els objectes només amb un o dos cops va resultar ser un gran invent, i la clonació es va fer més senzilla amb la paleta Origen de clonació.

Març 2008. Photoshop CS4.

MacOS i Windows.

El zoom més suau va permetre atracar-se tant com es volgués a una imatge. Abans d’això hi havia sempre un temps de retràs abans d’atracar-se o allunyar-se d’una imatge. S’afegí el Panell de màscares i ajust que feia més senzill treballar amb màscares, millorant també les vores de les màscares i la correcció de color.

La interfície d’usuari s’ha millorat de manera significativa en el CS4. El suport de documents amb fitxes es va fer molt més fàcil d’utilitzar i les principals eines s’han afegit a la barra de títol per un accés més directe.

Abril 2010. Photoshop CS5.

MacOS i Windows.

Aquesta última versió té molt en compte el temps que dediquen els usuaris a que el programa carregui: el CS5 s’obre i executa les accions molt més ràpidament que qualsevol altra versió (té un rendiment 7,85% superior a Photoshop CS4).

A més, CS5 també es va posar a la venda en dues versions, estàndard i estesa. La versió estesa compta amb una tecnologia dels marges de selecció més real.

CS5 incorpora un revelador de negatius digitals (Camera Raw 6) i una nova eina que permet eliminar elements de l’entorn substituint-los per el fons (Content-Aware), que és com una espècie de “evolució” de l’eina Tampó. També hi ha hagut una millora a l’hora de crear màscares (que fa que sigui molt més senzill seleccionar contorns), una eina de correcció d’horitzons, una correcció de l’edició d’imatges en HDR, Puppet Warp (nova eina que descompon la imatge en cel·les a les quals es poden insertar ancoratges) i una gran novetat per als fotògrafs: un filtre per la correcció de lents, que evita les distorsions cromàtiques i òptiques de les cameres de fotografia.

COMPARATIVA DE PHOTOSHOP I GIMP.

Ja sabem que Photoshop es defineix com una aplicació informàtica destinada a l’edició d’imatges i al retoc fotogràfic. El Gimp (GNU Image Manipulation Program), pel seu costat, és un programa d’edició d’imatges digitals en forma de mapa de bits, ja siguin dibuixos o fotografies.

La primera diferència que hem de tenir en compte és l’accessibilitat. Gimp és un programa de codi obert: és gratuït, només s’ha de descarregar d’Internet. En canvi, Photoshop pertany a la casa Adobe, la qual cosa significa que s’ha de pagar una quantitat considerable per poder obtenir-lo.

El fet de comptar amb un producte original d’una marca registrada (Adobe) ens permet fer ús d’un dels programes millor considerats en el seu àmbit, com és el Photoshop, que té un preu molt alt (generalment supera els 1000 euros), però una qualitat i durabilitat també molt elevades.

Per als usuaris econòmicament més modestos o que no requereixen de la garantia d’un programa tan reconegut com Photoshop, Gimp seria la millor opció, ja que sense arribar a la qualitat del producte d’Adobe, ens permet fer les mateixes funcions bàsiques amb resultats iguals o fins i tot superiors (tot depenent de l’habilitat de l’usuari).

Una altra de les diferències fonamentals és l’espai que l’arxiu ens ocupa a l’ordinador, ja que això determina tant la velocitat de l’ordinador com el temps que pot tardar en carregar el programa. Així com Gimp amb prou feines arriba als 90 MB, Photoshop n’ocupa més de 250. Elegir un programa o un altre dependrà de l’ordinador que facem servir, de la mateixa manera que de l’espai lliure que tinguem i, clar està, les nostres necessitats.

En l’aspecte visual, Photoshop i Gimp s’assemblen bastant. Òbviament, la distribució i nomenclatura de les diferents eines, opcions, filtres, etc. no és la mateixa, i si estem acostumats a utilitzar-ne un és possible que se’ns faci difícil orientar-nos a l’altre. Tot i així, es poden comprendre les funcions de les aplicacions de manera força intuïtiva, i hi ha certs elements (com la Barra d’eines, per exemple) que es mantenen a tots dos programes i ajuden a la seva utilització. La Barra o Caixa d’eines a Photoshop planteja una estructuració més específica, on els elements són icones que ens permeten accedir a totes les eines d’edició possibles. Al Gimp el plantejament és molt similar (les funcions i les icones són pràcticament idèntiques), però, per exemple, també inclou la determinació del gruix del pinzell, cosa que a Photoshop no es troba a aquesta barra.

A alguns usuaris els resulta incòmode que a Gimp la Caixa d’eines i altres elements vagin separats en finestres diferents, desunits de la finestra on s’obre la imatge, cosa que no passa amb Photoshop, on tot està integrat a la mateixa finestra. Però aquesta és una qüestió personal que depèn molt de la manera com cada un està avesat a treballar i de amb què treballa.

Si més no tots dos programes serveixen per el mateix, és obvi que tenen les seves diferències (Photoshop és més complet i professional i té més funcions, encara que Gimp també consta de plugins descarregables d’Internet). Gimp, tot i no ser tan complet, és un editor més que digne i en constant evolució (cada versió ofereix noves opcions i possibilitats). Tot i així entre els dos programes existeixen diferències tan grans que fan que la comparativa sigui irresoluble: per un costat, la diferència d’espai que ocupen, igual que el preu desorbitat d’un vers la gratuïtat de l’altre; per l’altre costat, l’aspecte visual (més acabat a Photoshop i molt més senzill i “humil” a Gimp) i el maneig dels programes.

En definitiva, ambdós són opcions aptes per l’usuari, salvant diferències. L’un és més vocacional i professional, mentre l’altre és instructiu i experimental.