La classe de 4t de l’escola Castella de Barcelona. La classe de 4t de l’escola Jacint Verdaguer de Castelldefels.

Editorial Ceip Castella C

O

L

·

L

E

C

C

I

Ó

C

O

N

T

E

S

V

I

A

T

G

E

R

S

1

0

La classe de 6è de l’escola La Palmera de Barcelona.

Vet aquí una vegada un monstre gros i gran com un elefant; aspecte molt ferotge, però també molt tímid, no espantaria ni una mosca.

Vivia sol en un castell, li faltava una mica de confiança, no s’atrevia a sortir sol pels voltants del castell, tampoc tenia a ningú amb qui parlar.

El seu castell estava en un lloc apartat, a dalt d’un turó, envoltat de molta vegetació. Al peu de la muntanya hi havia una gran platja.

Passava el temps, feia molt que no veia a ningú per allà. Pensava i fins i tot somiava, què podia fer per conèixer gent.

Aquest castell tenia una maledicció, si algú entrava a dintre, es transformava en estàtua, fins que el monstre no tingués un amic de debò.

Un dia en Joan i el seu pare, estaven jugant a pilota a dalt d'un turó, on hi havia un castell. Es passaven la pilota d'un a l'altre, fins que en Joan, sense voler la va colar dins.

- Ups! Ho sento... - va dir en Joan

- La vaig a buscar?

- No, no cal - va dir el pare

- Ja hi vaig jo.

Va picar a la porta, i com que no contestava ningú, va passar a dins. La porta es va tancar de cop, i es va sentir un crit. En aquell moment, va venir una tempesta que va trencar totes les sortides d'aquell castell, i no li va quedar més remei que entrar-hi. Va entrar i va veure tot d'estàtues de pedra.

- Ostres, però si és la gent del meu poble!! - va dir en Joan. I... va veure l'estàtua del seu pare:

- No!! Pare, pare!!

- No, un altre no!! - va dir el monstre

- Maleït esperit!!

De sobte va aparèixer del no res un esperit, i va dir:

- Escolta nano, no sé perqué tú no t'has convertit en estàtua. És igual, et mataré igualment.

El monstre no havia fet res. Era l'esperit qui ho havia fet. En Joan no el perdonaria i lluitaria fins a recuperar al seu pare.

- Ara ja sé contra qui he de lluitar, més ben dit, ara ja sabem com fer desaparèixer l’esperit.

No et sembla que siguem amics? Si ens ajuntem podrem guanyar-lo i tu Joan podràs recuperar al teu pare i a totes les persones del poble.

No et sembla que siguem amics? Si ens ajuntem podrem guanyar-lo

i tu Joan podràs recuperar al teu pare i a totes les persones del poble.

- Es van abraçar molt i molt fort, i just en aquest precís instant, l’esperit

va desaparèixer.

-Mica en mica, estàtua a estàtua, s’anaven desfent.

En Joan es va quedar molt sorprès, bocabadat, les estàtues es començaven a moure.

- Ostres! aquell d’allà és el meu millor amic, i la seva mare!!!!!!!!!!!!!!!! Però si es deia que eren de viatge!!!

- Quina sorpresa més agradable!!! El monstre també es va transformar, i a que no sabeu en qui?

Doncs en el meu germà!

- La gent del poble va decidir celebrar cada any en aquest dia una gran festa i van convertir el

castell en un gran museu ple d’obres d’art i ...........d’estàtues!!!

I conte contat, aquest conte s’ha acabat!