L’HAVANERA

Rupert Kleinert6è Curs

30-05-2014

ÍNDEX• Portada (1)• Índex (2)• Cantada d’havaneres al Port de la Selva (fotografia) (3)• Origen (4)• L’Havana (Cuba) (fotografia) (5)• Qui cantava les havaneres ?, On viatjaven els autors de les

havaneres ?, Perquè s’anomenen havaneres ? (6)• Ritme de l’havanera (7)• Quins instruments solen acompanyar les havaneres ? (8-9)• Havaneres més conegudes (10)• Havanera del Port de la Selva (11)• Grups famosos d´havaneres (12)• Felip Pedrell i Sabater (13)• Fotografia Grup d´Havaneres Mar d´Amunt (14)• Contraportada (15)

CANTADA D’HAVANERES

ORIGEN

• L’L’havanera és un gènere musical originat a Cuba a la primera meitat és un gènere musical originat a Cuba a la primera meitat del segle XIX. del segle XIX.

• La primera havanera documentada és La primera havanera documentada és "El amor en el baile","El amor en el baile", d´un autor d´un autor anònim i publicada en el diari literari havaner anònim i publicada en el diari literari havaner “La Prensa”,“La Prensa”, un 13 de un 13 de novembre de 1842.novembre de 1842.

• Té un ritme lent, a 60 pulsacions per minut, amb compàs binari: una Té un ritme lent, a 60 pulsacions per minut, amb compàs binari: una dansa a temps lent, cantada, amb ritme molt precís format per, en dansa a temps lent, cantada, amb ritme molt precís format per, en una part, corxera amb puntill i semicorxera o amb semicorxera, una part, corxera amb puntill i semicorxera o amb semicorxera, corxera, semicorxera i en l’altra amb dues corxeres. corxera, semicorxera i en l’altra amb dues corxeres.

• Pot ser purament instrumental, encara que el més habitual és que Pot ser purament instrumental, encara que el més habitual és que sigui cantada.sigui cantada.

• És un gènere adaptat i usat per diferents formacions musicals, com És un gènere adaptat i usat per diferents formacions musicals, com grups corals, bandes de música, “grups corals, bandes de música, “tunas”tunas” i rondalles. i rondalles.

LA HAVANA (CUBA)

Qui cantava les havaneres?, on viatjaven els autors de les havaneres? Perquè s´anomenen havaneres?

El terme havanera sol relacionar-se amb L’Havana, capital de Cuba. Hi ha diverses opinions sobre el seu origen. El cert és que va néixer a Cuba, segons Pedrell, el seu ritme ens recorda a la “danza cubana”, de la que segurament va néixer amb la influència de l’antic “tango” d’Espanya i Cuba.

D’ençà que Cristòfol Colom va arribar a l’illa caribenya el 28 d’octubre de 1492, han estat variades les cultures que s’han anat barrejant fins avui. Aborígens de Cubanacán (nom aborigen), espanyols conquistadors i negres africans de diferents ètnies, amb diferents idiomes, han fet que la cultura, l’art i també la música cubana s’anés formant amb elements de tots aquests pobles. Tot i això, el Renaixement espanyol va ser el que va predominar: negres "libertos" van acabar tenint l’ofici de músics a l’estil de les orquestres europees de l’època.

A partir del segle XVIII a Espanya es coneixen gèneres musicals "venidos de América", de L’Havana, com la “Chacona”, la “Contradanza” o la “Zarabanda”. La “Contradanza” o dansa criolla, com diu un historiador radicat a Cuba, és la "verdadera especialidad cubana". Es va començar a desenvolupar de gran manera a partir del segle XIX i presenta elements del tango Congo, d’origen Bantu barrejats amb factors melòdics de procedència hispànica.

RITME DE L’HAVANERA

Quins instruments solen acompanyar les havaneres?

Actualment  coneixem l’havanera  amb una plantilla instrumental de  guitarra acordió  que acompanyen al cant.  L’Havanera  a la seva  forma més  pura  la podríem considerar  cantada  “ a capella”, és a dir, sense  cap  acompanyament instrumental. És molt probable que aquest  tipus de cançó en tenir els seus orígens anònims fos cantada  així inicialment, ja que considerem que el cant  és més natural a l’ésser humà  i que un músic instrumentista, encara que sigui un aficionat, ja és un especialista, així com ho són els cantants de depurada tècnica.La guitarra, en ser un instrument tan popular és molt possible que fos el primer a acompanyar les Havaneres als creadors  anònims, encara que l’havanera  va començar a tenir èxit  com a cançó de saló cap a l’any 1840 acompanyada amb piano, però en l’actualitat els intèrprets d’Havaneres acostumen a acompanyar-se amb guitarra.  Generalment la  guitarra  fa la  funció de destacar  el baix i acompanyar  amb acords  arpegiats.  En el cas  d’haver-hi dues  guitarres, una d’elles fa  els “puntejats  solistes”, és a dir, petites  frases musicals en  forma de contracant instrumental que ornamenten les frases.  Destaquem  també la possibilitat  d’incorporar  el “tres  cubà “, instrument  semblant  a la guitarra  amb tres cordes dobles  que probablement s’executaria també  juntament amb la guitarra.

L’acordió, també instrument molt popular, però potser no tant com la guitarra,acostuma a acompanyar les Havaneres en la majoria de grups que la interpreten. No podem ignorar la important popularitat  d’aquest instrument al País Basc i considerar la seva influència dins del món de l’havanera, a més de la melodia semblant  al “zorzico basco”  tal  com va  dir  F. Pedrell.

En l’actualitat  un conegut grup  d'havaneres català  fa servir un acordió MIDI que a més d’exercir les  seves  funcions com a tal, reprodueix acords de guitarra amb un sol instrument. Com podem  veure dins del món de l’Havanera també s’incorporen les noves Tecnologies.

Com he dit anteriorment l’Havanera va destacar com a cant de saló a partir de l’any 1840 acompanyada amb piano. Per tant el piano, també és un dels instruments importants.

Instruments de percussió. No acostumen a aparèixer instruments de percussió acompanyant l’havanera. Antigament a les tavernes s’acostumava a acompanyar, marcant el ritme, amb petits cops sobre la taula. En l’actualitat  en algunes ocasions  s’acompanyen les Havaneres amb instruments idiòfons com  “claves y güiros” típicament  cubans. D’altres s’acompanyen amb  congues, “tumbadoras” i d’altres instruments de percussió membranòfons.

HAVANERES MÉS CONEGUDES

El meu avi, La bella Lola, Vell Pescador, La barca xica, Oreneta gentil, La colombiana, Mare vull ser pescador, El pescador i la sirena, Mi madre fue una mulata, La Rosa del Port, Mariner de terra endins, A la orilla de un palmar, Visca la mar, Captiu del mar, Barquejant, La caña dulce, La paloma, Salió de Jamaica, La gavina, Rosina, Un llop de mar i tantes altres.

HAVANERA DEL PORT DE LA SELVADiuen que vist des del mar, quan la nit li encén els llums,sembla un vaixell navegant, cara el vent i fort el rumb.Diuen que el blau del seu cel, quan bufa la tramuntana,És el més net i el més clar, és el més bonic que hi ha en tota la Costa Brava. (Bis)Si un dia surto amb la barca i al cap vespre no he tornat,No pensis que vull deixar-te, no creguis que me n’he anat.Busca’m a la nostra platja, On la terra besa el mar, Busca’m al Port de la Selva (bis), segur que m’hi trobaràs.Diuen que del poble estant, si mires cap a Sant Pere,Veuràs els núvols dansant amb la boira que s’aferra.Diuen que tot l’horitzó es vesteix de fina gassa,I les ones porten randes, puntetes de coixí blanques, que els broda la maregassa. (Bis)Diuen que pels seus carrers, arribant la matinada,Esperits de mariners surten a fer la rondada.Diuen que les seves veus, quan el sol ja treu el nas,Amb un cremat per senyera, canten aquesta havanera, entre l’Arola i el Pas. (Bis)Si un dia surto amb la barca i al cap vespre no he tornat,No creguis que vull deixar-te, no creguis que me n’he anat.Busca’m a la nostra platja, on la terra besa el mar, Busca’m al Port de la Selva (Bis), segur que m´hi trobaràs.

Lletra: Rafel Rovira Vicent. Música: Tomàs Fernàndez Martínez

GRUPS CONEGUTS D´HAVANERES

• Port-Bo (Palafrugell)• Boira (Lleida)• Bergantí (Malgrat de Mar)• Arjau (Palafrugell) • Els pescadors de l´Escala (La Cellera de Ter)• Mar d´Amunt (El Port de la Selva)• Mar Brava (Barcelona)• La Taverna (Sant Feliu de Guíxols)• Penjats de l´Ham (Valls - Tarragona)• Sopa de peix (Tarragona)• La Bella Lola (Arenys de Mar)• Ultramar (Granollers – Barcelona)• Mar Endins (Sant Cugat del Vallès)• Bufa Marinada (Sabadell)

FELIP PEDRELL I SABATER

Ja que he parlat de Pedrell, una breu nota bibliogràfica.Pedrell va néixer el 19 de febrer de 1841 a Tortosa, Baix Ebre i va morir el 19 d´agost de 1922 al 81 anys a Barcelona.La seva activitat principal era la de compositor, però tenia altres activitats, com ara musicòleg, pedagog musical i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.Gràcies als seus viatges a Itàlia i a França, Pedrell va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera. Aquest contacte va ser essencial per definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular.Va ser un dels introductors a Catalunya i a Espanya de la música de Wagner.Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia en l’àmbit internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a la resta d'Espanya. També destacà com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat renovà el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre líric nacional. Els seus deixebles més notables foren Enrique Grandos, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albeniz, Lluís Millet i Félix de Santos.

Fi