Elena Ferré Videllet

Un matí assolellat de juliol, l’Elena va arribar l’estació de Sants, en sortir va cercar la plaça dels Països Catalans, i va baixar pel carrer Rector Triadú que la conduiria fins a l’Institut Joan Pelegrí on es reuniria amb la seva companya de feina per començar el curset d’estiu.

Espavila, que hem quedat a

dos quarts!

L’Elena caminava alegre pensant què aprendria. Caminava de pressa. No, no arribava tard, però com cada juliol des de feia força anys, anava a trobar-se amb la seva companya de feina per fer el curset d’estiu. Tot i que feia només dos dies que no l’havia vista, es moria de ganes de veure-la, prendre un cafè i parlar.

Què bèstia el L. Binet! Deixem-ho en

realista!

Com era d’esperar la classe ja havia començat...

Com a rol d’alumne….Com a rol de professor…

Després del curset les dues amigues segueixen parlant engrescadament…

Què bépoder ser alumnes a

l’estiu!

El millor éstenir una

amiga així!

Agraïments:

A la Mònica i a la Montse, les nostres professores per haver tingut una paciència infinita.

A la Puri per recolzar-me sempre