l’imperialisme i l’expansiÓ colonial · historiata - 6 - e) paternalisme “la tasca que els...

historiata

- 1 -

1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

UNITAT DIDÀCTICA

ENS MENGEM EL MÓN

L’IMPERIALISME I L’EXPANSIÓ COLONIAL

índex

1. Objectius 2. Competències clau i indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques

1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pel�lícules, vídeos

2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures

3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia

6. Rúbrica

Nom de l’alumne/a:

6

historiata

- 2 -

1. OBJECTIUS

1. Conéixer què és l’imperialisme i les causes i les conseqüències del colonialisme.

2. Identificar les principals etapes i factors del colonialisme.

3. Conèixer i valorar l'impacte polític, econòmic, social i humà del colonialisme.

4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.

5. Valorar negativament l’explotació dels sers humans.

2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT

1. Competència en comunicació lingüística CCLI

1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.

2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT

1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.

3. Competència digital CD

1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.

4. Competència per aprendre a aprendre CAA

1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.

5. Competències socials i cíviques CSC

1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.

7. Consciència i expressions culturals CEC

1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4

historiata

- 3 -

3. CONTINGUTS

a) Conceptuals • Evolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia. • Causes i conseqüències de l’Imperialisme i del colonialisme: el repartiment

d’Àfrica.

b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos,

imatges, mapes, lectures, pel�lícules, etc.

c) Actitudinals • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Condemna als abusos de poder i defensa de la dignitat humana.

4. AVALUACIÓ

4.1. Criteris d’avaluació

1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.

2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.

3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.

4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)

5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.

6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.

7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.

8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.

9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.

Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9

4.2. Criteris de qualificació

- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.

- 20 % - Procediments i actituds: exercicis, activitats, tasques, participació, convivència, crítica.

- 10 % - Autoavaluació: rúbrica.

historiata

- 4 -

5.1. FRIS CRONOLÒGIC

Ompli aquests frisos cronològics de la UD conforme anem trobant-nos dates:

Abans de1840 Dècada 1840 Dècada 1850 Dècada 1860 Dècada 1870

Dècada 1880 Dècada 1890 Dècada 1900 Dècada 1910 Després de 1920

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


historiata

- 5 -

5.2. TEXTOS HISTÒRICS

Llegeix atentament els textos i realitza un comentari del text que t’haja tocat.

a) CAUSES DEMOGRÀFIQUES DE L’IMPERIALISME

“Estava ahir a l'East End i vaig assistir a una reunió d'aturats. Vaig escoltar fortes discussions. No se sentia més que un crit: "pa, pa". Quan vaig tornar a casa meva em vaig sentir encara més convençut de la importància de l'imperialisme (...). Per salvar els quaranta milions d'habitants del Regne Unit d'una mortífera guerra civil, nosaltres, els colonitzadors, hem de conquerir noves terres per instal�lar-hi l'excedent de la nostra població i trobar noves sortides als productes de les nostres fàbriques. "

Sir Cecil Rhodes. Carta al periodista Stead. 1895.

b) CAUSES ECONÒMIQUES DE L’IMPERIALISME

"Cada millora dels mètodes de producció, cada concentració de la propietat (...), sembla reforçar la tendència a l'expansió imperialista. En la mesura que una nació després d'una altra entren en l'era de les maquinàries i adopten els mètodes industrials més avançats, és més difícil per als seus empresaris, comerciants i financers col�locar les seves reserves econòmiques, i progressivament es veuen temptats a aprofitar els seus governs per conquistar amb fins particulars països llunyans i subdesenvolupats a través de l'annexió i del protectorat (...).

Aquest estat de la qüestió en l'economia és l'arrel de l'imperialisme. Si els consumidors d'aquest país pogueren elevar tant el seu nivell de consum que foren capaços d'avançar igual que les forces de producció, no hi hauria cap excedent de mercaderies i capital capaç d'exigir de l'imperialisme la descoberta de nous mercats (...) .

L'imperialisme és l'esforç dels grans amos de la indústria per a facilitar la sortida del seu excedent de riquesa, buscant vendre o col�locar a l'estranger les mercaderies o els capitals que el mercat interior no pot absorbir.

No és el creixement industrial el que vol l'obertura de nous mercats i de noves regions per a invertir, sinó la deficient distribució del poder adquisitiu la que impedeix l'absorció de mercaderies i capital dins del país.

L'imperialisme és el fruit d'aquesta falsa política econòmica, i el remei és la reforma social. "

John Hobson. L'imperialisme. 1902

c) L’IMPERIALISME SEGONS EL PENSAMENT SOCIALISTA

1. “L'imperialisme és l'expressió del procés d'acumulació capitalista que es manifesta per la concurrència entre els capitalismes nacionals al voltant dels últims territoris no capitalistes, encara lliures, del món.” Rosa Luxemburg. 1913.

2. “El capital financer significa, de fet, la unificació del capital. Els sectors, abans diferents, del capital industrial, comercial i bancari, estan a partir d'ara sota el control de les altes finances, on els magnats de la indústria i els bancs es troben estretament associats.” Hildferling, El capital financer, 1910

d) VISIÓ TÍPICA SOBRE ELS “CANÍBALS”

"Una piragua enorme ve ràpida contra la meua llanxa com per abordar-nos. A la distància d'uns cinquanta metres vira i, en estar quasi davant nostre, els guerrers de proa llancen vociferant les seves llances. Però el soroll queda ofegat per les nostres salves de fuselleria. La sang ens crema a les venes. És un món despietat, i per primera vegada sentim un odi cap a la canalla fastigosa i voraç que l'habita. Per això vam aixecar l'àncora i ens vam llançar en persecució dels caníbals. "

Relat de H.M. Stanley, explorador d’Àfrica

historiata

- 6 -

e) PATERNALISME

“La tasca que els agents de l'Estat han de complir al Congo és noble i elevada. Està sota la seva incumbència la civilització de l'Àfrica Equatorial.

Cara a cara amb el barbarisme primitiu, lluitant contra costums, de milers d'anys d'antiguitat, el seu deure és modificar gradualment aquests costums. Han de posar a la població sota les nostres lleis, la més urgent de les quals és, sens dubte, la del treball.

En els països no civilitzats, cal, crec jo, una ferma autoritat per acostumar els nadius a les pràctiques de la qual són totalment contràries als seus hàbits. Per això cal ser alhora, ferm i paternal.”

Carta del rei Leopold II de Bèlgica als Agents de l'Estat del Congo. Juny de 1897.

f) VISIÓ BRITÀNICA

“És la britànica la més gran de les races dominants que el món ha conegut i, per tant, el poder determinant en la història de la civilització universal. I no pot complir la seva missió, que és crear el progrés de la cultura humana, si no és gràcies a l'expansió de la dominació anglesa. L'esperit del país tindrà forces per complir aquesta missió que ens ha imposat la Història i el nostre caràcter nacional. [...]

L'Imperi britànic, fermament unit, i els Estats Units han de junts assegurar la pau del món i assumir la pesada responsabilitat d'educar per a la civilització als pobles endarrerits.”

Joseph Chamberlain, al capdavant del Ministeri de Colònies britànic, el 1895.

g) VISIÓ FRANCESA

"La política colonial s'imposa en primer lloc per l'emigració, ja siga per ser pobre la seua població, ja siga per ser excessiva. Però també s'imposa en els països que tenen o superabundància de capitals o excedent de productes. Aquesta és la forma moderna més estesa i més fecunda (...).

Des d'aquest punt de vista, ho repetisc, la fundació d'una colònia és la creació d'un mercat (...).

En el temps en què estem i amb la crisi que passen totes les indústries europees, la fundació d'una colònia és la creació d'una sortida. Allà on estiga el nus colonial entre la mare-pàtria que produeix i les colònies que ella va fundar, es tindrà el predomini dels productes: econòmic, i també polític (...)

Hi ha un segon punt que he d’abordar igualment: és el costat humanitari i civilitzador de la qüestió. Cal dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret pel que fa a les races inferiors perquè hi ha un deure envers elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races.

Sr. Maigne: S'atreveix vostè a dir això al país on s'han proclamat els drets de l'home?

Sr. Guilloutet: És la justificació de l'esclavitud i del tràfic de negres.

Jules Ferry: Sí, l’honorable Sr. Maigne té raó, si la Declaració dels Drets de l'Home ha estat escrita per als negres d'Àfrica equatorial, llavors, ¿amb quin dret van vostés a imposar-los els intercanvis, el trànsit? Ells no els han cridat ...

Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races inferiors. ¿I existeix algú que puga negar que hi ha més justícia, més ordre material i moral a l'Àfrica del Nord des que França ha fet la seva conquesta? "

Discurs de Jules Ferry davant del Parlament, París. 1885.




historiata

- 7 -

5.3. MAPES

Expansió colonial a Àfrica (finals del segle XIX): copia i pinta.

Font: http://www.mediateca.cl/900/historia/universal/europa/impereialismo/mapa%20colonizacion%20de%20africa.htm

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 8 -

5.4. CONCEPTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Imperialisme

Conferència de Berlín (1884-1885)

Protectorat

Domini

5.5. PROTAGONISTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Disraeli (polític anglés)

C. Rhodes (financer)

Jules Ferry (polític francés)

J. Hobson (economista)

Stanley (explorador)

Leopold II (Rei de Bèlgica)




historiata

- 9 -

5.6. IMATGES, GRAFIQUES

Observa les imatges. Comenta-les en grups (què, qui, quan, com, per què):




historiata

- 10 -

5.7. PEL�LÍCULES, DOCUMENTALS

Pel�lícules: tria una pel�lícula i cerca informació sobre ella, i si la veus millor.

� Amistad, director Steven Spielberg, 1997

� Ballant amb llops (Bailando con lobos, Dances with Wolves, Kevin Costner, 1990)

� Les muntanyes de la lluna (Las montañas de la luna, Mountains of the moon, Bob Rafelson, 1990)

� Memòries d’Àfrica (Memorias de África, Out of Africa, Sydney Pollack, 1985)

� L’home que va poder regnar (El hombre que pudo reinar, The Man Who Would Be King, John Huston, 1975)

� Queimada! (Gillo Pontecorvo, 1969)

� Kartum (Karthoum, director Basil Dearden, 1966)

� 55 dies a Pequín (55 Days at Peking, Nicholas Ray, 1963)

� Lawrence d’Arabia, director David Lean, 1962




historiata

- 11 -

5.8. LECTURES

Llibres: i si... cerca algun d’aquests llibres a les xarxes socials: existeixen?

� Joseph Conrad: “El cor de les tenebres“, publicat el 1902, diverses edicions

� Peter Forbath: “El río Congo. Descubrimiento, exploración y explotación del río más dramático de la Tierra”, Ed. Turner-FCE, diverses edicions.

� Jack London: “Relatos”, Editorial Cátedra, diverses edicions. Veure els relats sobre els efectes de l’expansió colonial, en especial “El chinago” (1909).

� José Ovejero: “Las vidas ajenas”, Espasa-Calpe, 2005. Una novel�la d’intriga sobre l’impacte de l’antic colonialisme belga al Congo i l’actual neocolonialisme. [Recursos: https://historiata.wordpress.com/2013/04/29/ressenya-jose-ovejero-las-vidas-ajenas-2005/]

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



5.9. WEBGRAFIA

Visita alguns blogs i compara’ls. Tu com ho faries? Què posaries? Què llevaries? - HISTORIATA:

https://historiata.wordpress.com/2013/03/05/tema-limperialisme-i-lexpansio-colonial-el-repartiment-dafrica/

- BUXAWEB:

- CLASESHISTORIA:

- CLIO:

- HISTORIASIGLO20:

- CCSOCIALS:

Etc.




historiata

- 12 -

6. RÚBRICA

CRITERIS / OBJECTIUS

Serà que no... (0-0,5 punts)

Acceptable (1 punt)

Açò té bona pinta

(1,5 punts)

Magnífic (2 punts)

1. Saber què és l’Imperialisme i les causes i les conseqüències

del colonialisme.

L’Imperi? Anem a estudiar a Darth Vader?

Pots explicar un poc per damunt què va passar.

Detalles les causes i les

conseqüències, com als apunts.

Coneixes les causes i

conseqüències i pots relacionar-

ho amb la literatura, l’art,

i els fets del present

2. Identificar les principals

etapes i factors del

colonialisme.

Sí, hi havia explotació, i quina pena...

Pots dir les diferents etapes

i els factors

Pots explicar les característiques de cada etapa i país i els factors del colonialisme

Ho controles i ho pots

relacionar tot plegat, i també amb el present.

3. Conèixer i valorar

l'impacte polític,

econòmic, social i humà

del colonialisme.

Van morir molts, va canviar el

mapa, sí, va ser molt fort...

Pots dir algunes coses concreta

sobre les conseqüències

Sí, coneixes la importància d’aquesta procés en

l’evolució del món

contemporani

És un fet cabdal de l’època

contemporània, i ho entens i ho pots explicar.

4. Utilitzar amb propietat

vocabulari i interpretar

diferents fonts d’informació.

Tralarí... Tralarà...

Imperialisme, colònia,

protectorat i poc més...

Coneixes el vocabulari

bàsic, i saps ubicar el

mapes, els textos, etc.

Controles el vocabulari i

coneixes més conceptes, i sobretot saps relacionar-los.

5. Valorar negativament

l’explotació dels sers humans.

Ei, fatal! Ai, quina

barbaritat, perquè mira...

Entenc aquest procés

d’explotació i hem de millorar la convivència.

Estic en contra de l’explotació i

de qualsevol forma d’abús del poder, i

actue en conseqüència

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 1 Indicadors d’èxit 3 4 4


historiata

- 13 -

ANNEX

MODEL D’EXAMEN. L’Imperialisme i l’expansió colonial

Alumne/a:

PREGUNTA ÚNICA. Explica què és l’Imperialisme, i amb el recolzament del mapa explica les causes, fases, països, factors i conseqüències de l’expansió colonial (10 punts)

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


l’imperialisme i l’expansiÓ colonial · historiata - 6 - e) paternalisme “la tasca que els...

Documents