linia badalona 1

redacció 93 519 43 96 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

CulturaArriba el Filmets més internacional amb 232 projeccions

�28LlefiàFelipe Gonzálezenceta els mitingselectorals �20

Els professionals temen la desaparició de la figura del mediador per combatre l’absentisme �21

El 40% dels alumnes de Sant Roc no va a classe

Foto: M

ariona San

z.

Els agrada Badalona

Acord entre els taxistes iRafael Hoteles �3 i 4

líniabadalona4 de novembre de 2010 · Núm. 1 · 30.000 exemplars · www.liniabadalona.cat

�11

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

2010042� líniabadalona

En portada 3�líniabadalonaNovembre

201004

Els famosos de Badalona s’uneixen per combatre el discurs del PP

El manifest ‘Ens agrada Badalona’ aconsegueix sumar mig centenar d’adhesions en pocmés de dues setmanes > Els badalonins il·lustres s’han sentit obligats a reaccionar

Un grup de badalonins il·lustres,units per dos altres noms ambressò mediàtic com els d’Iu Forni Sílvia Soler van aconseguir om-plir el Círcol Catòlic per dir demanera ben clara que els agradaBadalona. El que segons els im-pulsors s’havia concebut com unmanifest “a favor de la ciutat”, vaagafar una dimensió que ells ma-teixos no s’esperaven i sense ado-nar-se’n, havien omplert el CírcolCatòlic. Tot i l’èxit –i el ressò me-diàtic aconseguit–, l’acte va serforça senzill i va limitar-se als par-laments i la lectura del manifest‘Ens agrada Badalona’. Segons ex-plica Iu Forn, la intenció era“projectar la imatge real de la ciu-

tat a l’exterior” perquè “fins i tota molts països d’Europa ha arri-bat la notícia que Catalunya hi hauna ciutat caòtica on existeixenuns presumptes camps de refu-giats”. Cap dels assistents a la lec-tura del manifest, del qual no sesap si se’n donarà continuïtat, vanegar els problemes de Badalona,però sí que van demostrar que al-guna cosa canvia a la ciutat.

Malgrat tractar-se del tercermunicipi de Catalunya i de la lò-gica disgregació entre el teixitassociatiu en un municipi de220.000 habitants, accions comles del Círcol Catòlic demostrenque Badalona manté l’esperit depoble en molts àmbits de la sevaactivitat quotidiana. El sentimentbadaloní –que va molt més enllàdels manifestos– provoca unasensació d’arrelament que costad’expressar però que ha ressorgitde manera especial durant les

últimes setmanes. Aquest esperitfa que molts hagin tingut la neces-sitat d’expressar el seu malestarvers les campanyes que han con-vertit Badalona en un “laborato-ri d’estratègies polítiques” creat“per personatges que ni tan solsviuen a la ciutat”, com va explicarl’escriptor badaloní, Julià de Jò-dar. Així ho expressa el manifestM’agrada Badalona, impulsat perdiversos escriptors i periodisteslocals i el qual ja ha aconseguitacostar-se al mig miler d’adhe-sions en poc més de dues setma-nes. L’acte d’ahir al vespre al Cír-col Catòlic no pretenia amagar larealitat d’una Badalona que comdescriu Iu Forn, “és com un fill.Te l’estimes encara que no coin-cideixis amb ell en moltes coses,però l’acceptes tal com és”.

Entre les cares conegudes quevan demostrar el seu amor perBadalona hi havia la de Lídia

Heredia, qui va encarregar-se dellegir el manifest i que un cop fi-nalitzat l’acte, va assegurar que“mai havia signat un manifest,però hi ha moments de la vida enquè t’has de mullar i aquest n’ésun”. Segons Heredia, és “un do-cument unitari que no va en con-tra de ningú i que està escrit enclau positiva per gestionar de lamillor manera possible la tasca deles persones que es guanyen lavida a la ciutat”.

Tots els badalonins il·lustresvan deixar ben clar que seria unerror no admetre els problemesde la ciutat, però van assegurarsentir-se “emprenyats” per l’úsdemagògic, populista i partidistai polític que se n’ha fet.

L’actor Lluís Marco, en un tomolt més poètic però igualmentreivindicatiu va explicar que liagrada Badalona perquè hi hanascut i “és una ciutat que mai ha

Marc UstrellBadalona

contradit el bon gust”. En aquestsentit, va explicar que per a ell, “ésel mar, el Pont del Petroli, laConreria i el lloc on ha vist néixerels seus fills”. L’actor tampoc vanegar que Badalona tingui proble-mes: “un municipi sense proble-mes no té vida i cal trobar-hi so-lucions com ja ha fet Badalona alllarg dels anys”. Lluís Marco, quiva apostar per potenciar el paperde les entitats, no va oblidar-sedels seus orígens i va recordar queell “era un noi que venia del ba-rri de La Salut i ja em va costarmolt entrar a la Badalona de totala vida.

Per la seva banda, Pilar Raolaqui havia fet classes d’integraciólingüística a Sant Roc, va assegu-rar haver escollit la ciutat com apaisatge vital, emocional i on pas-sar els anys que li quedin. “M’a-grada perquè és una ciutat que haestat capaç de sumar esforços”.

El Circol Catòlic ple de gom a gom, el dia de la presentació del manifest.

Foto: Mariona Sanz.

Ciutat4�Novembre

201004líniabadalona

El teixit associatiu s’uneix‘Badalona som totes i tots’ crea grups de treball perrespondre als qui embruten el nom de la ciutat

Marc UstrellCentre

És indubtable que el ressò medià-tic de l’acte del Círcol Catòlicdóna veu a un grup de ciutadansil·lustres que a través del seumanifest, pretenen agrupar unmoviment unitari que treballi ipregoni el bon nom de la ciutat.Però molt més enllà de la imatgedel badaloní emprenyat a qui limolesta la imatges que es doni dela ciutat, el teixit associatiu de Ba-dalona ha demostrat no estartan fragmentat com molts creien.

Qui millor ha reflectit aquestfet ha estat Pilar Rahola a l’asse-gurar que “Badalona té pocs re-cursos, però té una massa socialque s’implica, se la juga, lluita”.Rahola pensa que els badalo-nins són el contrari del que diuenalguns i veu en els veïns i les en-titats “un model de lluita per laintegració i la barreja”.

Però més enllà de la teoria hiha l’acció de moltes entitats de laciutat que treballen en el dia a diaper aconseguir que la transició enel model de societat de Badalonaes realitzi de la manera més pa-cífica possible. L’element catalit-zador de tot aquest teixit associa-tiu és la plataforma ‘Badalonasom totes i tots’, que tot just fa unany i mig va començar a desen-volupar una xarxa d’entitats queen l’actualitat s’ha convertit en unmodel de treball.

Malgrat rebutjar la figura d’unlíder, el cap visible d’aquestaidea és la Dolors Sabater, qui vasorprendre els assistents del PleMunicipal del 27 d’abril quan, enplena polèmica per la publicaciód’uns fullets on es vinculava de-linqüència amb immigració, vallegir un manifest unitari, desvin-culat de qualsevol ideologia po-lítica i que en aquell moment totsels grups polítics en el consisto-ri van adherir-s’hi. Feia un anyque treballaven amb aquella pro-posta però la lectura del text enaquell moment ha afavorit queavui l’hagin signat més de 5.000

‘Línia Badalona’ neix amb 30.000 exemplars setmanals

Foto: Arxiu.

Reunió de les entitats signants.

ciutadans i un centenar d’entitats.‘Badalona som totes i tots’ va

molt més enllà d’aquest tipusd’accions. De fet, la primera pre-sentació del manifest va ser alCentre Cívic de Sant Roc i no a lasala de Plens i és en aquest barride la zona Sud de Badalona on esreuneixen per seguir estructurantuna proposta que els permeti“professionalitzar” la seva activi-tat.

GRUPS DE TREBALLEn aquestes trobades on assistei-xen representants de quinze en-titats que formen part de la pla-taforma, s’està elaborant un pro-tocol d’actuació per tal d’extendrela seva tasca al major nombrepossible de persones i establirmecanismes de resposta enversels atacs de caire ideològic quepugui patir la ciutat en els pro-pers mesos. Tots ells aporten laseva experiència en diversoscamps de l’associacionisme deBadalona per l’elaboració delnou protocol.

MANIFEST DE LA FAVBDurant l’últim Ple Municipal,

celebrat el passat 26 d’octubre, laFederació d’Associacions deVeïns de Badalona també va vo-ler expressar la seva unitat a tra-vés de la lectura d’un nou mani-fest en el qual, el president de laFederació, Manuel López, va de-manar l’adhesió a tots els grupsmunicipals. La proposta de laFAVB, a la qual no s’hi han adhe-rit totes les entitats de Badalonaal considerar-lo un text que fal-ta completar, passa per “fomen-tar la cohesió social i la convivèn-cia entre veïns i eliminar la pràc-tica de confrontació i despresti-gi que la ciutat està vivint última-ment” i lamenta “la identificacióxenòfoba de la immigració ambla delinqüència”.

Tots els grups municipals(PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC) esvan adherir al manifest veïnalpresentat per la FAVB a excepciódel Partit Popular. De fet, ManuelLópez i el president del PP de Ba-dalona, Xavier García Albiol, vanmantenir una discussió en laqual el president de la federacióva llegir que “les propostes deGarcia Albiol són excloents i fo-menten la crispació”. El líderdels Populars va dir sentir-se“insultat” i va respondre a la lec-tura del manifest enumerant totun seguit d’actes delictius als ba-rris de La Salut i Llefià.

Redacció > La nova publicacióeditada pel Grup Comunicació 21està concebuda en clau ciutada-na i es distingeix de la resta depublicacions a través d’una divi-sió territorial de la informació. A‘Línia Badalona’, les seccionss’articulen a través dels barris isurt amb 30.000 exemplars ambla intenció de ser visible en totsels racons de la ciutat. ‘Línia Ba-dalona’ vol ser útil al lector icontribuir a marcar una agendamediàtica diferent, amb plante-

jaments informatius més refle-xius lluny de propostes radicalso excloients”, ha destacat el direc-tor de la publicació, el periodis-ta Marc Ustrell.

Per la seva banda, l'editor delGrup Comunicació 21, DavidCentol, explica que "Línia Bada-lona neix en un context polític isocial excepcional, on la societatcivil reclama una nova veu quedoni una mirada diferent de laciutat amb la intenció de conver-tir-se en una capçalera forta.

LíniaBadalona.cat arriba a laxarxa dins un portal pionerRedacció > La versió digitalde la capçalera Línia Badalonaarriba interconnectada a catorzepublicacions més que edita elGrup Comunicació 21 i que con-formen un hub integral de mit-jans temàtics i de proximitat.

D’aquesta manera, el lectorpodrà consultar les notícies de l'e-dició, editades o en format Pdf, itambé accedir als paquets decontinguts dels portals d'altres te-rritoris com el Vallès o els deudistrictes de la ciutat de Barcelo-na. El projecte tècnic s'ha fet en

col.laboració amb Lladó Comuni-cació i és el resultat de quatre me-sos d'intensa feina.

David Centol, afirma que “lescapçaleres locals a Internet estanobligades a donar un valor afegiti connectar-se en xarxa a altrespublicacions que complementinels continguts i ampliïn l'interèsper conèixer més i millor”. Enaquest sentit, els usuaris de linia-badalona.cat també podran co-nèixer les últimes notícies ac-tualitzades del sector de la comu-nicació o la cultura.

La FAVB tambéva presentar un manifest de protesta en el últim Ple

5�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] líniabadalonaNovembre

201004

6� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

grup comunicació21

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Marc Ustrell(Línia Badalona), José A. Pilar (Línia Vallès), Jordi Sugrañes (LíniaBarcelona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna (websde proximitat). Caps de redacció: Eli Alfaro i Cristian Gó mez.Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas i Mari onaSanz. Fotografia: Eduardo Benito.

Dipòsit legal: B.43222-2010líniabadalonaRedacció: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares i Manuel Sánchez-Villanueva.Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Controller: Manel Riera. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

www.liniabadalona.cat

Novembre


Miquel Abril(Banca)

El problema és que s’han magni-ficat alguns problemes. A totaixò, s’hi ha unit la crisi econòmi-ca i la pèrdua de llocs de treballamb discursos en els quals s’haposat massa llenya al foc.

Joan Oliveras (Administratiu)

El problema que pot tenir és el detotes les grans ciutats on s’hibarrejen diferents orígens. Ladiferència és que a Badalonaalgú ha fet que els petits conflic-tes s’hagin inflat.

Carme Bultó (Infermera)

Malgrat la proximitat de les elec-cions catalanes, penso que l’Ajun-tament no ha tingut mecanismesper reaccionar davant els atacsxenófocs que ha rebut en els úl-tims mesos.

Xavier Martínez(Lampista)

He treballat a molts barris de laciutat i mai he tingut proble-mes. La diferència de cultures ésimportant i el que hem de fer ésentendre’ns en comptes de posarla por al cos.

Joaquim Sabater (Consultor)

Badalona ha rebut fluxes migra-toris per diferents raons i no hatingut la capacitat ni el temps defer un procés prou madur i ambprou recursos perquè tothoms’hi acostumi i se senti a gust.

Quin és el problema de Badalona?

’acte del Círcol Catòlic, on un grup de badalonins amb projec-ció més enllà de la ciutat és una eina imprescindible perquè

aquells que no viuen a Badalona no tinguin una imatge equivoca-da de la ciutat. De la mateixa manera que els famosos van expres-sar la seva preocupació, hi ha centenars d’entitats que potser no po-den tenir el ressò mediàtic dels Toni Soler i Pilar Rahola, però no sónmenys importants. Si a tots ells no se’ls dóna la importància que me-reixen, Badalona sumarà un problema, i aquest de veritat. No no-més caldrà parlar amb mediadors socials quan aparegui un conflic-te ni visitar barris de la zona Sud per adonar-se dels seus problemes,que com tots els barris de la ciutat, haurà d’anar solucionant micaen mica. Caldrà fer una tasca de territori en la qual s’hi han d’im-plicar –o seguir implicant– tots els agents polítics, socials i cultu-rals de Badalona, mitjans de comunicació inclosos i on s’aposti pergenerar un consens que no deixi exclòs a ningú.

Malgrat que la unitat entre el teixit associatiu sembla haver arri-bat a la ciutat en un moment de màxima tensió i tenint en compteque històricament ha estat difícil crear un moviment unitari, cal apro-fitar el filó iniciat per diversos actors –mediàtics o no– de la ciutati teixir respostes prou contundents.

Una resposta sensefractures

L

a nova publicació que teniu a les vostres mans, no només us ser-virà per informar-vos, sinó que també ha de ser la vostra eina

per transmetre tot el que passa al vostre carrer. L’equip de periodis-tes i col·laboradors de ‘Línia Badalona’ intentarà traslladar els fetsmés importants del vostre entorn fins aquestes pàgines i donar-vosun nou espai on expressar-vos.

L’aposta és arriscada i s’entén que molts vegin aquest projecte pocviable en un moment difícil per a la premsa. Els acomiadaments ales redaccions i els conflictes laborals en diverses publicacions de-mostren que la situació en el sector de la comunicació no és gens fà-cil i la tecnologia deixa al periodista en una posició cada vegada méstestimonial.

Ara bé, de les crisis també han sorgit grans oportunitats i el nai-xement de ‘Línia Badalona’ confirma que encara hi ha molts terri-toris on la premsa de proximitat és una eina imprescindible.

Benvinguts al nou ‘Línia Badalona’

L

PARLAR D’IMMIGRACIÓ

Catalunya ha viscut en els darrersanys una transformació vincula-da a la immigració tant impor-tant, que no ha deixat indife-rent ningú. Com en les anteriorsocasions, la gran majoria d’a-questa nova població ha vingutper quedar-se. Aquest fet potagradar més o menys però ésaixò, un fet.

El repte, doncs, és governaraquesta transformació i ajudar alsciutadans a comprendre el can-vi viscut per a que, lliurement, de-cideixin el rumb a prendre. Ésimportant, per tant, parlar-ne.

Com també ho és fer-ho de formaconscient i responsable segons elrol públic que s’exerceix i l’efec-te que aquest té sobre les percep-cions de la ciutadania.

Per això proposem uns acordsbàsics a compartir per abordar laqüestió, dins els quals cada for-ça política democràtica pot pre-sentar les seves diferents propos-tes. Són normes de joc senzilles,quasi òbvies i que, tant valenper immigració com per a qual-sevol altra política: Adreçar elmateix discurs a tota la ciutada-nia, sigui quin sigui el seu lloc d’o-rigen; proposar a cada problemauna solució associada; no atribu-

ir als col·lectius comportamentsindividuals d’algun dels seusmembres; contribuir al coneixe-ment de les persones de diferentsorígens sense estereotips ni pre-judicis; ser conseqüent amb elsprincipis d’igualtat en drets i endeures per a tothom i explicartant els problemes que s’haginpogut generar com les aporta-cions positives que aquest feno-men ha tingut per a la nostra so-cietat. És molt demanar?

Oriol Amorós, Secretari d’Immigració

de la Generalitat de Catalunya

Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-

[email protected]

Cartes dels lectors

JA N’HI HA PROU

Visc al carrer Doctor Robert. Enel meu carrer, en el tram que vade l'avinguda Bufalá fins al carrerSardana, es van finalitzar a prin-cipi d'any unes obres de remod-elació de les voreres i tot plegat.Aquestes obres estan molt malacabades, plenes d'irregularitaten el terreny que es poden apre-ciar a simple vista. Els desnivellssón tan importants que l'aigua dela pluja queda estancada, es po-dreix i es creen mosquits tigre. Jan'hi ha prou de tanta incom-petència municipal! Amb tots els

impostos que cobreu i encarahem de suportar la vostra incom-petència. No hi ha dret!

Antoni Garcia

QUANTS CÀRREGS DE CONFIANÇA?

Durant l’últim Ple Municipal esva parlar de la ‘sobreocupació’de càrrecs de confiança en lessessions plenàries. Jo no hi era iper tant, no puc saber si això ésveritat o no, però m’agradariaconèixer quants n’hi ha i quinapart del pressupost municipal es

destina pels salaris d’aqueststreballadors municipals.

Durant els últims mesos s’haparlat de xifres que m’indignen.No entenc com en un momentde retallades generalitzades endiferents àmbits de govern,ningú a l’Ajuntament ha parlatclar ha confirmat quina és elveritable número de càrrecs deconfiança. Si realment s’acostenals 60, tenim un problema greuen la gestió municipal. Estariabé coneixer la resposta abansque acabi l’actual mandat.

Teressa Ferrer

Opinió líniabadalonaNovembre

201004 7�

La FotoL’agulló

En líniaÒmnium Badalona enceta una col·labo-

ració una mica especial, amb aquest primernúmero de ‘Línia Badalona’. Permeteuque us l'expliqui en què consistirà el vin-cle entre aquests dos agents de la ciutat.

En aquest espai, setmana rera setmana,i esperem que durant molt de temps, dife-rents persones vinculades a la junta de l'en-titat aniran oferint pistes sobre la realitatde la ciutat sota el prisma ampli del lemaque, des de fa uns anys, inspira la nostrafeina: "llengua, cultura, país." Us sona? Ésprobable que sí.

Òmnium representa avui a Catalunyaun espai tranquil i exigent de reflexió i ac-ció. Hi ha altres entitats que 'pensen' en elpaís, especialistes en marcar les grans lí-nies, en compartir estratègies; n'hi had'altres que hi fan feina concreta, quesón molt bones en el dia a dia. Però n'hi hapoques, diria, que articulin aquests dosplans de la manera com ho fa aquesta. Pen-sar i fer.

En pocs anys Òmnium ha passat d'es-pectadora a protagonista com ho demos-tra la manifestació del 10 de juliol on vaconvertir-se en l’eix vertebrador d’una deles manifestacions més multitudinàries queha viscut mai Catalunya.

M'agradaria que aquest espai fos un mi-rall d'aquest espai tranquil i exigent. Unaparador d'idees i reflexions, en clau deciutat; una guia per entendre els reptes quetenim ara i aquí en positiu.

En positiu? És que és la única manerad'abordar-los. Som la gent que fa coses…La gent a la qui no els agrada el cinisme niel pessimisme. Aquests són els companysde viatge dels que es miren les coses delsofà estant. No els trobareu en aquest es-pai. No som els catalans emprenyats!Som els catalans enfeinats!

En aquesta columna, i a partir de la set-mana vinent, s'aniran alternant personesvinculades al nom de la ciutat com ara enJordi Ballesteros, la Pilar Vallès, la Mar-ta Borreguero, l'Oriol Soler, en Jordi Lleali molts altres

És un honor tenir totes aquestes perso-nes a la junta de l'entitat que presideixo.M'agrada saber que estic acompanyat. Ésuna senyal que hem fet bé la feina, perquèés gent d'àmbits, recorreguts i edats diver-sess. És un bon resum de què és Òmnium,avui. No hi ha una persona que parla perÒmnium, són moltes, en realitat i crec queés just presentar-les perquè els conegueua l’hora de llegir-los a ‘Línia Badalona’.

Fem-ne una breu repassada. En Balles-teros, per començar. Advocat, activista cí-vic i recordat exregidor. Estarà bé seguirla mirada atenta, curiosa i ben informadad'un dels blocaires més interessants de laciutat en aquestes pàgines. Continuaremamb la Pilar, durant molt de temps cap deprojectes d'Òmnium i avui professional percompte propi. Activa, batalladora, compro-mesa.

També escoltarem la visió entesa de laMarta Borreguero, gestora cultural i unade les persones que més ha ajudat a creardiscurs, a Òmnium Badalona. L'Oriol So-ler, periodista local, avui guionista a TV3,també hi dirà la seva, i així mateix en Jor-di Lleal, aparellador. Per cert, que en Jor-di ja ha avançat que té el pap ple, i que enspodem anar preparant…

Al seu costat, i com ja podreu compro-var en aquest número, ‘Línia Badalona’també recollirà la mirada de Marcel Mau-ri, vicepresident de l'entitat i doctor en co-municació per l'UPF, i de la Dolors Saba-ter, activista badalonina a qui no cal pre-sentar gaire.

I també les meves, de reflexions. Comaquesta que m'ha tocat compartir, a moded'inauguració.

L’audioguia és un nou servei gratuït queofereix la possibilitat de fer un recorregutper 13 punts turístics del centre històric deBadalona. Està dirigit tant als turistes comals badalonins que senten curiositat per re-descobrir els elements històrics.

Ajuntament de BadalonaNoves propostes culturals i turístiques

Nova web municipalEl portal en fase de proves convenç

Pimpampum.netEls emprenedors badalonins

�SOS Racisme i la jutgessa de Badalona. La querella in-terposada per Sos Racisme i la Federació d’Associacions Gi-

tanes de Catalunya (FAGIC) contra el president del PP de Badalo-na, Xavier García Albiol, pels fullets que vinculen immigració i de-linqüència, ha caigut en mans del jutjat d’instrucció número dos deBadalona. Casualment, la jutgessa que s’encarregarà d’estudiar elcas és la mateixa que el mes de febrer va dictar un ordre d’allunya-ment a divuit lladres reincidents d’origen romanès.

�El Ple Municipal no se sent. Durant l’últim Ple Munici-pal, celebrat el dimarts 26 d’octubre, es van produir diver-

ses interrupcions degut als problemes que hi va haver amb el sis-tema de so de la sala de plens. Els micròfons instal·lats a les taulesno funcionaven i per tant, tot allò que els regidors deien durant l’a-varia, no quedava enregistrat a l’acta del Ple. La situació es va so-lucionar amb un parell de micròfons inalàmbrics que van anar pas-sant per les mans dels regidors. Alguns somreien i s’hi sentien d’a-llò més bé, d’altres pensaven amb el cost de la reparació del siste-ma de so.

�I la Capital de la Cultura Catalana? És curiós que du-rant la presentació del Filmets, no es fes cap referència a la

vinculació que té el festival amb la celebració de la Capital de la Cul-tura Catalana a Badalona. Sorprèn que en una de les expressions cul-turals més importants de l’any i una dels que pretenen donar ma-jor projecció de la ciutat, no s’aprofités per recordar la capitalitatque Badalona exerceix.

El nou portal municipal, el qual ja funcio-na en proves (proves.badalona.cat) ofereixuna imatge del tot renovada i amb unagran quantitat de continguts que facilita-ran els tràmits on-line. L’inconvenient ésque ha arribat tard.

És d’agrair que a la ciutat apareguin pro-postes com les dels dos empresaris bada-lonins Anna Fuster i Daniel Julià, qui a tra-vés de tuiter.net recullen les piulades re-lacionades amb les eleccions del 28-n. Estracta d’una gran eina de coneixement.

Semàfors

Oriol Lladó, President d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord

RESPONSABILITAT Tot va ser molt ràpid i gairebé sensetemps de reflexionar-hi. Tornava de va-cances d’una Islàndia on s’hi veuen mésovelles que persones i amb el títol de pe-riodista sortint del forn. És curiós perquèla proposta de dirigir Línia Badalona lavaig rebre als passadissos de la facultat,com si es tractés d’una senyal del destí. Iaixò que no penso que per dedicar-se alperiodisme és necessari haver passatquatre, sis o vuit anys per la universitat.El primer que vaig pensar al rebre l’ofer-ta en ferm per dirigir la publicació va ser:“Ho puc fer”. Gairebé dos mesos després,i amb un procés accelerat tant en el ter-reny professional com el personal, apareixaquest primer número amb el qual ja empodeu veure com a director d’un mitjà. Nosóc un amant dels càrrecs ni de les jerar-quies, però entenc que és una responsa-bilitat molt gran que m’ha arribat amb tansols 26 anys. Molts consideraran un error l’apariciód’un setmanari gratuït ara que la prem-sa –igual que l’economia en general– notravessa els seus millors moments. I pot-ser tenen raó. Però no hi ha crisi pitjor quela dels braços creuats i malgrat ser unequip jove, l’aposta de Línia Badalona ésel treball i el rigor. Mireu, quan tothomparla dels "ni-nis" i del futur tan negre queels (ens) espera a les generacions que totjust emergim en el món laboral, recordola meva primera feina a una botiga deroba, quan tenia 16 anys. Allò que en elseu moment vaig maleir, s’ha acabat con-vertint en un punt d’inflexió que sempreagrairé a la meva família i el que sens dub-te ha acabat inculcant-me una cultura del’esforç. N’estic convençut que me’n sor-tiré i espero que la joventut no sigui unobstacle per aquells que l’associen amb in-experiència i falta de respecte.D’altra banda, no només em sento obli-gat a agrair l’aposta que han fet per mi,sinó per la ciutat. Sento que Badalona honecessita.

Barri de Sant Crist

El mirador La lupaMarc Ustrell

Director de Línia Badalona

Opinió8�Novembre


Viure és conviure

M’ha cridat l’atenció la polèmica suscita-da per les paraules pronunciades per Gar-cía Albiol, etern candidat a l’alcaldia de Ba-dalona (per cert, no hi ha al PP cap altremilitant més tolerant) pronunciades en unacte electoralista celebrat no fa massasetmanes a la plaça Trafalgar, del barri deLlefià. No deixen de ser una més de les se-ves continues provocacions.

Em resulta difícil d’entendre com éspossible que a hores d’ara hi hagi gent quese sorprèn pel que diu el líder local del PPa Badalona. Qualsevol persona, preocupa-da i compromesa amb la millora de la con-vivència als nostres barris, sap que GarcíaAlbiol no només no està interessat a acon-seguir i facilitar una millor integració delsnouvinguts ans al contrari, enganya la genthonesta amb mentides alimentant la bès-tia de la xenofòbia i el racisme.

Aquest candidat, que continuarà sentaspirant a l’alcaldia ja que els treballadorsi treballadores no es deixaran enredarper aquest convulsiu xarlatà, no coneix elsignificat de respecte, tolerància i altres va-lors que caracteritzen una societat que dia-loga i vol viure i conviure en pau i lliber-tat. No vol fomentar la convivència a tra-

vés del diàleg i la interacció de la diversi-tat cultural. No vol implicar-se en la recer-ca de solucions per ajudar als més feblesi vulnerables. No vol millorar els nostresbarris. No vol treballar a favor d’actitudssocials positives i constructives com ho fanmoltes entitats i col·lectius de la nostra ciu-tat.

A Badalona no hi ha ni més conflictesque els que poden haver-hi en altres mol-tes ciutats semblants. La diferència ésque a Badalona hi ha un personatge queaugmenta i amplifica aquests problemesamb l’única finalitat d’obtenir quatre mi-serables vots.

Algú li hauria d’explicar que la toleràn-cia és el respecte, l’acceptació i l’estimacióde la riquesa i de la diversitat de les cul-tures del nostre món i, en particular, de lanostra ciutat. Que amb la seva actitud noafavoreix l’inclusió social i la convivènciaentre el veïnat sinó que fomenta i alimen-ta la crispació.

Que a la Unió Europea hi ha uns DretsFonamentals i que en un dels seus 54 ar-ticles, l’article 15, diu que “Tot ciutadà dela Unió té llibertat per buscar feina, treba-llar, establir-se o prestar serveis en qual-

sevol Estat membre”. És a dir, la llibertatde circulació i residència, així com la nodiscriminació per cap raó.

Que el Conveni Europeu de Drets Hu-mans estableix la prohibició d’expulsionscol·lectives.

Que el problema que hi ha en algunsbarris de Badalona no és un problema quehagin creat els nouvinguts sinó la negligèn-cia d’algunes administracions que no hanactuat i assumit la seva responsabilitat ambpromptitud i eficàcia. Que cal cosir el tei-xit social i cultural i implicar tota la ciuta-dania en la millora de la nostra ciutat. Quetenir endreçats els nostres carrers i places,tenir equipaments i serveis contribueix amillorar la convivència. En definitiva, quesi volem fer front als problemes existents,calen actuacions en polítiques socials, nodiscursos que generin crispació i violènciaentre el veïnat.

No hi ha cap persona amb dignitat i res-ponsabilitat al PP capaç d’aconseguir silen-ciar la demagògia i el discurs xenòfob i ra-cista del líder local del PP?

Pedro Jesús FernándezPresident de l’A.V. de Canyet

Bretxa digital, propietat intel·lectuali xarxes ciutadanes

Llefi@Net, Xarxa Ciutadana de Llefià,vam néixer l’any 1999 en un moment enel que l’accés a les tecnologies de la infor-mació estava acotat a les comunitats uni-versitàries i empresarials i poc accessibleal ciutadà, amb l’objectiu de fomentar i po-pularitzar el coneixement i l'ús de les no-ves tecnologies al barri per tal d'inte-grar-lo a la societat de la informació, i deretruc promoure la vida associativa delbarri.

Vam detectar que com a mínim havíemde trencar dues barreres, en primera ins-tància una barrera física d’accés a la xar-xa i una altra barrera referent a l’alfabe-tització digital. En el primer cas, la propie-tat de les infraestructures i el seu poten-cial comercial que les operadores de comu-nicacions van veure que podien explotarcontroladament per augmentar les sevestaxes de beneficis, dificultava enormementl’accés de la majoria de gent que havíemi encara avui hem de pagar un peatge eco-nòmic important per fer ús de les infraes-tructures. Val a dir, que originalment elmoviment de xarxes ciutadanes, freenets,va sorgir focalitzat en replicar infraestruc-tures de connexió, per exemple, mitjançantla disposició de bateries de mòdems quepossibilitaven compartir les poques con-nexions existents a Internet i fer-les més

assequibles als ciutadans. En la seva evo-lució posterior amb la popularització del’accés, motivada en gran mesura perconvertir Internet en un canal comercial,les xarxes ciutadanes van passar a treba-llar aspectes més amplis com la democra-tització en l’accés, disseny de noves formesde cooperació i participació ciutadana, fo-ment i difusió del coneixement i l’activi-tat local.

En l’actualitat, la propietat del mitjà fí-sic, és a dir, de les xarxes de connexió enles seves diferents variants: adsl, fibra òp-tica, wifi, wimax, satèl·lit..., per part degrans companyies de telecomunicacionsque tenen un comportament d’oligopoli,continua essent un factor d’exclusió,doncs la gran majoria social no som elspropietaris del mitjà, creiem que és neces-sari que es consideri un dret ciutadà l’ac-cés gratuït a les infraestructures (a l’estatespanyol el 51% de les llars tenen accés aInternet enfront al 96% de Finlàndia onés considerat un dret bàsic), garantit perles administracions públiques o per alter-natives autogestionades o amb la partici-pació dels ciutadans i les seves organitza-cions, com per exemple alternatives inci-pients com el projecte guifi.net per a bas-tir xarxes sense fils de caràcter lliure iobertes als usuaris.

Badalona com a torna

No es pot negar que Xavier Garcia Albiolcontrola bé el tempo polític: en aquestsdarrers tres anys en què ha exercit de capde l’oposició ha sabut alternar episodis deduresa dialèctica i cops d’efecte mediàticsamb temporades de discurs menys visce-ral en una estratègia política in crescen-do que tot just ara arriba al seu clímax.Malgrat la voluntat del govern municipalde donar una imatge de més contundèn-cia en temes de seguretat i de traçar unapolítica ambiciosa i prou reeixida en lagestió de la convivència i la diversitat, elregidor popular ha anat construint un re-lat de ciutat (populista i demagògic peròeficaç) en què novament la immigració haaparegut com la mare de tots els proble-mes i l’Ajuntament, com una ventafocsdisposada a ajudar abans els nouvingutsque els autòctons.

També ha fet forat en aquests anys l’a-firmació d’Albiol que és a tan sols 2 regi-dors de ser alcalde, una idea si més no dis-cutible. En el nostre sistema polític l’al-caldia no l’obté el que aconsegueix mésvots o edils sinó el que suma més suportsentre els regidors electes. A priori, sem-blaria difícil que alguna altra formació vo-tés a favor de la investidura d’Albiol. Pertant, per ser alcalde hauria d’obtenir lamajoria absoluta, situada en 14 regidors,7 més dels que té ara mateix.

Tanmateix, en aquest escenari pren im-portància allò que succeeixi a les eleccionsautonòmiques i a l’alcaldia de Barcelona.Les opcions d’Albiol de ser batlle passenper una victòria sense majoria absoluta deCiU a les eleccions al Parlament i/o untriomf convergent en minoria a l’ajunta-ment de Barcelona, fet que donaria als po-pulars la clau de la governabilitat. Amb unpanorama com el descrit, no és forasse-nyat pensar que l’alcaldia de Badalona po-gués entrar en la negociació de pactespostelectorals: com a torna a un hipotè-tic suport popular als candidats conver-gents a la Generalitat i l’Ajuntament deBarcelona, el PP podria forçar CiU a vo-tar a favor o abstenir-se en l’elecció d’Al-biol com a alcalde (sempre i quan hagu-és guanyat les eleccions).

El PP català, amb només tres alcaldiesmenors a tot Catalunya, malda per acon-seguir una plaça important que el visua-litzi, també al Principat, com a força de go-vern. El suport explícit de la direcció po-pular a Albiol (fins i tot davant discursosdurs com el de vincular explícitament im-migració i delinqüència o les polèmi-ques recents amb els gitanos romanesos)sembla confirmar que el partit no escati-marà esforços i recursos en mirar d’obte-nir una victòria que els permetria deixarde ser un partit marginal en el sí de les ins-titucions del país.

Marcel Mauri, professor de Periodisme

a la UPF

L’altra barrera fa referència al procésd’alfabetització digital, on lleis de propie-tat intel·lectual amenacen greument la lli-bertat, l’accés i la difusió de les idees i co-neixements i dificulten encara més les tas-ques per minimitzar l’analfabetisme digi-tal. A més d’escapçar la creativitat, la re-utilització de coneixements i amenaçar elspocs espais de participació, trobada, trans-ferència de coneixements i noves iniciati-ves, intentant que els moments de socia-lització estiguin contínuament mercanti-litzats.

Actualment, tot i tenir dispositius ambmoltes capacitats tecnològiques, que s’a-barateixen els costos dels mateixos, i quepotencialment són eines que ens podenajudar a tenir un nivell general més alt deconeixements i informació a la vegada queens faciliten la cooperació, la realitat ensmostra que l’ús al que s’indueix en un granpercentatge, és unidireccional en l’àmbitde l’entreteniment comercial i individua-litzat que va inundant la xarxa i els hàbitsdels usuaris, com si es volgués retornar elconeixement al monestir o a l’acadèmiaperò no a la pública, si no a l’acadèmia pri-vada, deixant-nos petits retalls al basar.

Llefi@NetXarxa Ciutadana de Llefià


201004

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre


Centre11�

Novembre


Modificacions de la senyalització a Pompeu FabraEn els propers dies s'eliminarà el tram entre el carrer de Guifré i el carrer d'Alfons XII per acabar de millorar la velocitat comercial dels autobusos.

A l'estiu es va eliminar una línia d'estacionament entre el carrer del Progrés i el carrer de Guifré

Els taxistes han passat unsquants mesos enpeu de guerraamb la direccióde l’hotel

rada el setembre passat. El per-fil actual d'hostes de l'hotel és declients corporatius durant la set-mana i turistes durant els campsde setmana. Una de les carac-terístiques és que el preu és moltmés competitiu que un hotel deles mateixes característiques aBarcelona. “Tenim clients d'ar-reu de l'Estat però també d'Eu-ropa i el món:....de turquia,Holanda, Anglaterra...”, explicaCamps. L'objectiu més propersón els sopars d'empresad'aquest Nadal i mantenir diver-sos clients fixes com els soparsdel Rottary Club.

Els taxistes de Badalona arriben a un acord amb Rafael HotelesL’hotel contractava el servei de taxis a una companyia de Barcelona

Jordi AlcoverCasagemes

“De fora vingueren, que de casaens tragueren” ha estat la frasemés repetida en els últimsmesos per bona part delstaxistes de Badalona que feiencua a la nova parada que hi hadavant del Rafael Hoteles de lanostra ciutat, a l’AvingudaPresi dent Companys. Fins di-vendres passat, dia de la pipa dela pau, l’hotel contractava, quanels seus hostes ho sol·licitaven,els serveis de taxi a una compa-nyia de Barcelona. Aquest fet haempipat de valent als taxistes deBadalona, fins a tal punt d’avi -sar a la Guàrdia Urbana més dedues ocasions per denunciaruna competència deslleial vers al’empresa badalonina RadioTaxi Bétulo, del grup Avantaxi.Alguns dels conductors afirmenque fins i tot els recepcionisteshaurien cobrat comissions sotamà, una pràctica tan il·legal comfreqüent en molts hotels, segonsl’Institut Metropolità del Taxide Barcelona. L’hotel negaaquests fets que, d’altra bandano han pogut ser demostrats.Segons el director del RafaelHoteles Badalona, Yago Camps,és un assumpte anecdòtic, mal-grat l'actitud “agressiva” d'al-guns taxistes amb els seusrecepcionistes. Fonts de RadioTaxi Bétulo donen el tema pertancat i celebren la bona entesaque hi hagut amb l’hotel en lareunió del passat divendres enquè es va acordar tenir aquestaempresa badalonina com una deles companyies preferents en lacontractació de transport privatpels seus clients. Els taxistesbadalonins també celebren l’a-

La parada que havia generat la polèmica entre els taxistes i Rafael Hoteles.

cord que els permetrà, també,rebre clients directament de laparada que tenen instal·lada da-vant l’hotel. Tot i així, avisenque “no abaixaran la guàrdia”.

RAFAEL HOTELES ANY IIAquest mes de novembre l'hotelcelebrarà el seu segon aniversaria la ciutat amb un balanç ocupa-cional de més del 50%, segonsxifres globals de la companyia.El director Yago Camps asse-gura que són xifres molt posi-tives tenint en compte que és unnou equipament hoteler en unaciutat com Badalona i en uncontext com l'actual, de crisieconòmica. Camps recorda queel Rafael Hoteles ha omplert unbuit a Badalona i recalca la co-moditat de tenir l'estació demetro Pompeu Fabra, inaugu-

La consellera Montserrat Tura.

Centre > L’Àrea de Medi Am-bient i Mobilitat de l’Ajunta-ment de Badalona ha iniciat lacampanya d’esporga de l’arbratde carrers i places de la ciutat2010-2011.

Els treballs comencen reta-llant els arbres perennes, ques’esporguen abans que maduri elfruit perquè aquest no caigui iembruti carrers i vehicles estacio-nats. Al mes de març està previstque s’iniciï l’esporga per mante-nir els arbres de caire subtropi-cal, feina que s’allargarà fins amitjans de juliol. Les palmeres,que normalment s’esporguen al’estiu, enguany s’esporgaran en-tre novembre i febrer, atenent al’ordre publicada per la Genera-litat de Catalunya, per evitar queproliferi la plaga d’escarbat mo-rrut, de procedència asiàtica ipresent a Catalunya desde 1995.El pas dels equips de treball pelsdiferents barris de la ciutat vecondicionat pels factors climàticsi de disposició de mitjans hu-mans i materials, de manera queno se’n pot establir un calenda-ri estricte. Un dels primers barrison han començat els treballs ésel centre.

Començal’esporga dels arbres

Foto: Mariona Sanz.

Centre12�Novembre


Badalona.cat ja és un èxitMés de 5.000 persones han visitat el nou web municipal on ja han enviat els primers suggeriments

RedaccióCentre

En els primers cinc dies de fun-cionament del nou portal de l’A-juntament de Badalona, que enel que resta d’any estarà enproves i al qual es pot accedirdes de www.badalona.cat ohttp://proves.badalona.cat/portalWeb/, s’han rebut 5.106 vis-ites, que han accedit a un totalde 18.505 pàgines. Això suposauna mitjana superior a les 1.000visites diàries, cadascuna de lesquals hauria obert una mitjanade 3,6 pàgines del nou portal enproves.

Els visitants del nou portal jahan enviat suggeriments, pro-postes de millora i comentaris.D’aquests, 11, de caràcter tècnic,ja s’estan estudiant als serveisinformàtics de l’Ajuntament,per tal d’analitzar la capacitatoperativa i tècnica per a implan-tar-los. D’altra banda, la possi-bilitat de puntuar el nou portaltambé s’està utilitzant. Així, enaquests 5 dies operatiu, el por-tal en proves ha rebut 107 pun-tuacions dels usuaris, quedonen una valoració mitjana de7,72 punts sobre 10.

Les planes que més visiteshan rebut en aquest període (del25 d’octubre a l’1 de novembre)són la portada, la secció detràmits, la guia de la ciutat, i lade notícies, seguides de planesde tràmits concrets, com ara elsrelacionats amb el padró.També ha estat molt vista laplana de l’agenda, o el cercador,on majoritàriament s’han cercattràmits, notícies, o informacionsd’agenda.

El primer tinent d’alcalde del’Ajuntament, Ferran Falcó, havalorat de manera molt positivaaquesta dada, ja que “posa demanifest l’interès de la ciutada-nia en aquesta nova eina de co-municació amb l’Ajuntament”.Ferran Falcó ha destacat que“fer una mitjana de 1.000 visitesal dia en un període on hi ha

Foto: web

Imatge de la pàgina web municipal.

La secció que ha despertatmés interès entre els usuarisés la de tràmits

Logotip de Twitter.

Foto: Arxiu.

Redacció> Els badalonins AnnaFuster i Daniel Julià, de l’empre-sa Pimpampum.net han elaboratuna aplicació de twitter a travésde la qual els usuaris d’aquesaxarxa social podran informar-sede tota l’actualitat electoral de lesproperes eleccions al Parlamentde Catalunya.

D’aquesta manera, a travésde les ‘piulades’ -així es com esconeixen les publicacions a twit-ter- de tots aquells participantsque comentin temes relacionatsamb els comicis, s’aniran analit-zant al web tuiter.net, on és pos-sible veure gràfiques i percentat-ges sobre els temes més comen-tats per la comunitat d’usuaris dela xarxa social.

Segons un dels creadors d’a-questa eina, Daniel Julià, “no espodran veure les tendències, sinóanalitzar les piulades que tenenun contingut específic”. Enaquest sentit, tuiter.net es conver-teix en un espai comú “on totsaquells usuaris que introduei-xen continguts relacionats amb latemàtica electoral com ara temesconcrets o candidats, apareixeranen aquest agregador sense neces-sitat de registrar-se a la web.

Al nou agregador de converseses poden visualitzar totes les piu-lades respecte les eleccions i ana-litza periòdicament quantes ve-gades es parla d’un tema determi-nat i veure l’evolució temporal detendències com ara ‘28n’ o ‘Inde-pendència’.

“Es pot analitzar, al segon,quina és l’evolució electoral demanera democràtica“, ha assegu-rat Daniel Julià.

Dos empresarisbadalonins creenTuiter.net

hagut un pont de tres dies ésmolt bon símptoma, perquè lamitjana de visites fins divendresera molt superior a la que hi hahagut en el cap de setmana”. Elprimer tinent d’alcalde, però, hadestacat que “més enllà de lesestadístiques, que són impor-tants, el que més ens anima és labona valoració que està rebentel nou portal, un notable alt, ique els usuaris s’animin a fersuggeriments i propostes demillora que els tècnics estananalitzant”. En aquest sentit, elprimer tinent d’alcalde ha mani -festat que “estem convençutsque el web que entri en fun-cionament l’1 de gener encaraserà molt millor que el portalara que tenim en proves, perquès’hi hauran pogut inclouremillo res, moltes de les qualsseran propostes adreçades pelsusu aris, que són en qui hempensat a l’hora de dissenyar elportal”. En aquest sentit, el nouweb representa un canvi radicalrespecte la pàgina que el consis-

tori ha tingut en funcionamenten els últims anys. Segons ha ex-plicat Ferran Falcó, “passemd’un simple aparador, en què lacomunicació era unidireccional-de l’Ajuntament a la ciutada-nia-, a un espai on la interaccióés possible, on la relació entrel’administració i el ciutadà va enles dues direccions”.

Malgrat presentar un dissenydel tot renovat, els encarregatsde desenvolupar el nou portalno l’han plantejat com un nousigui agradable navegar-hi, sinóque han volgut anar molt mésenllà i i plantejar-lo com unespai on tothom pugui fer elsseus tràmits i gestions i d’aques -ta manera, millorar la relacióentre la ciutadania i el consis-tori.

Quan el web municipal fun-cioni a ple rendiment, els usu -aris podran obtenir un volantd’empadronament o saber lesmultes que té pendents de paga-ment. Fins i tot, hi ha un nouespai on consultar la feina de laGuàrdia Urbana i informar detotes aquelles incidències quedetecti en el seu carrer.

A partir d’ara, serà molt méssenzill posar-se en contacte ambl’Ajuntament a través de formu-laris que van directament alstreballadors municipals ques’encarreguen de gestionar lesincidències.

Membres del CORI.

Redacció> El número 7 a lesllistes per anar al Parlament dela Cordinadora Reusenca Inde-pendent, la Cori, és badaloní.Jaume Fibla formarà part delpartit que ha fet un càsting defreaks i, de fet, ell ha estat un delsescollits. Una formació que vanéixer el 2003, a Reus, de la màd'Ariel Santana que es va presen-tar a les eleccions municipalsvestit d'Elvis i amb la promesasota del braç d'un follòdrom mu-nicipal perquè els joves de la ca-pital del Baix Camp en poguessingaudir. Una promesa que volextrendre, de cara el 28 de no-vembre, a tot el país: la creaciód'equipaments públics per tenirtrobades sexuals i la creació de"carrils vici" perquè es desenvo-lupin els instints més primaris del'espècie humana. Per aquestmotiu, recentment, ha estat no-tícia el fitxatxe estrella de la nú-mero 2, la polifacètica Carmen deMairena com a especialista en lamatèria. Enguany hi haurà méspartits que mai que concorrerana les eleccions catalanes, 114,això, segons el badaloní JaumeFibla, és simptomàtic: és la ba-rreja de la famosa desafecció i lamanca de credibilidat "dels pijos"que ens fan de polítics. En aquestsentit, una altra de les promesesde la Cori, si guanya, és la d'ins-taurar un detector de mentidesper a tots els polítics del Parla-ment de Catalunya.

Un badaloní serà a lesllistes del CORI

Foto: Arxiu.

13�Centre líniabadalonaNovembre

201004

El nou mercat Maignon, sense dataEls paradistes desconeixen quan acabaran les obres de remodelació

Jordi AlcoverCentre

Els badalonins del centre po-dran comprar la carn d'olla perl'escudella de Nadal i per fer,l'endemà, la carn dels canelonsde Sant Esteve a la carpa provi-sional del mercat Maignon. Apartir del 15 de desembre laPlaça Vella es trasllada a nomésuns metres mentre es restauratot l'equipament d'estil moder-nista que data del 1910 i formapart del patrimoni històric deBadalona.

L'Associació de Venedors delMercat i l'Ajuntament de Bada-

Foto: Arxiu.

Façana del vell mercat.

lona han signat un conveni ons'estableixen les condicions delcanvi d'ubicació i les tarifes quehaurà d'abonar cada paradista:un mínim de 60.000 euros perrenovar la seva concessió 25anys més.

El govern municipal reco-neix que no sap quan quan co-mençaran i acabaran unesobres que encara no tenen dataper això ajorna la decisió pelproper mandat. De fet, la remo-delació integral està pressupos-tada per un valor d'1,7 milionsd'euros.

El nou mercat provisionalcomptarà amb 24 punts de ven -

Redacció > La plaça de La Pla-na acollirà aquest cap de setma-na la primera Fira Modernista deBadalona, amb tallers infantils,exposicions, visites guiades pelsedificis modernistes de l'entorn iper la fàbrica de l'Anís del Mono,i també un mercat d'artesans.L'empresa badalonina Evident-Co&Mkt és l'organitzadora de lafira, que compta amb el suport del'Àrea de Comerç i Consum del'Ajuntament, i que enguany secelebrà per primera vegada ambla temàtica del modernisme coma rerefons.

Primera FiraModernista a la Plana

Redacció > L'Ajuntament deBadalona va celebrar el dimartsun ple extraordinari per sortejarles meses electorals per les elec-cions al Parlament de Catalunyadel 28 de novembre. La compo-sició de les meses es va fer mit-jançant sorteig públic. Les perso-nes que els hagi tocat formarpart d'una mesa electoral rebrana casa la comunicació per cartasense justificant de recepció.

Sortejades lesmeses electoralspel 28-N

Redacció > El Centre Cívic Daltla Vila de Badalona acolliràaquest diumenge el primer cam-pionat de Scrabble en català, quese celebrarà en les modalitatsmestre i novell. L'acte pretén en-dinsar els participants en el mónde la llengua catalana, d'una ma-nera lúdica i engrescadora. Lesactivitats, però, s'iniciaran el dis-sabte amb una jornada oberta atothom que desitgi aprendre a ju-gar a l'Scrabble i aprofundir ambla llengua catalana. L'acte formapart de les activitats programadesper la capitalitat de la Cultura Ca-talana de Badalona.

Arriba el Primercampionatd’Scrabble català

da de poc més de 12 metresquadrats cada un. Pel que fa auna de les preocupacions delsvenedors, la ubicació de cadaparada, s'ha acordat amb el go-vern municipal fer un sorteigen aquells casos en què mésd'un concessionari aspiri almateix espai.

Curiosament, el cost que hatingut la construcció de l'es-tructura provisional de mercatés pràticament la mateixa quela seva remodelació integral:1,7 milions d'euros. En aquestcas, han estat finançats a tra-vés del fons estatal per a l'ocu-pació i sostenibilitat local.

La Salut14�

Novembre


El secretari d’Immigració es reuneix ambles entitats i aposta per la convivència

Foto: Agències.

La Fundació la Salut AltaLa Salut Alta va celebrar la castanyada amb

actuacions d’infans del Centre Obert, una degusta-ció de castanyes i un passi de fotos de les activitats

dutes a terme fins aquell dia

Narcís PresasLa Salut

Des del primer moment el sec-retari d'Immigració de la Gener-alitat, Oriol Amorós, es va volerdesmarcar del líder municipaldel PP Xavier Garcia Albiol i vacriticar aquells qui volen en-frontar “veïns contra veïns” pertreure'n rèdit electoral, en claraal·lusió al lider popular. Amorósva visitar els carrers del barri dela Salut, en un acte organitzatper la secció local d'Esquerra, ies va reunir posteriorment ambuna desena d'entitats de la ciu-tat dedicades a la cohesió social,la convivència i la immigracióper conèixer de primera mà elsseus problemes i inquietuds.

En aquesta reunió, Amorósva detallar a les entitats el con-tingut d'una nova subvenció querebrà la ciutat per valor d'aprox-imadament uns 600.000 eurosi que destinarà a les polítiquesd'integració i convivència. Estracta de fons europeus provi-nents d'un acord signat entre laconselleria d'Acció Social i Ciu-tadania i el ministeri de Treball,i que també rebran tres ciutatscatalanes més: Terrassa, Salt i ElVendrell. La Generalitat feiatemps que hi anava al darrere, idesprés de dos anys d'intentsper fi ha aconseguit una partidade 2,5 milions d'euros querepartirà entre aquests quatremunicipis catalans tenint encompte criteris de població. Lafinalitat concreta dels ajuts en-

cara no se sap a l'espera que l'A-juntament i les entitats l'acabinde definir.

Pel secretari d'Immigració de

la Generalitat “valia la pena”destinar aquests diners aBadalona ja que la ciutat re-uneix tres requisits claus: té unimportant percentatge d'immi-gració amb dificultats socioe-conòmiques, disposa d'un teixitassociatiu fort i existeix unabona col·laboració entre admin-istracions. En aquest sentit,Amorós va lloar la tasca de lesentitats badalonines que tre-ballen sobre el terreny en l'àm-bit de la immigració i també labona feina de l'Ajuntament deBadalona. De fet, Amorós vaconfessar que sovint aconsella ad'altres consistoris catalans quecopiïn el model de Badalona, es-pecialment pel que fa a la gestiódels problemes derivats de la so-breocupació dels habitatges.

Oriol Amorós va visitar la ciutat dimarts passat.

Oriol Amorós passeja pel mateix barri que ho va fer Albiol però ofereix un discurs diferent > Badalona rebrà una subvenció per fomentar la integració dels immigrants

NOVA VISITAEls carrers de Badalona són es-cenari darrerament de la visitade líders polítics vinguts de fora

per conèixer de primera mà lasituació als barris amb més im-migració i, de passada, captarl'atenció dels mitjans de comu-nicació. El mes de setembre vaobrir la veda el Partit Popularamb la visita de Xavier GarciaAlbiol i la presidenta dels popu-lars catalans Alicia Sánchez Ca-macho amb l'eurodiputadafrancesa Marie-Thérèse Sanchez-Schmid pels carrers de la Salut,i el mes d'octubre va ser l'expresident de la Generalitat JordiPujol qui va passejar pel barri deSant Roc. Ara ha estat el torn,doncs, d'Esquerra Republicanaamb la visita també a la Salut delsecretari d'Immigració de laGeneralitat.

Amorós va tenir paraulesdures contra l'actitud del PartitPopular. Creu que Badalona ésuna ciutat “amb futur, que sel'ha tractat molt malament” ireclama responsabilitat atothom perquè es tracta d'unaciutat, diu, que ha experimentatmolts canvis i recorda que totasocietat presenta certa resistèn-cia inicial als canvis. PerAmorós, el procés de convivèn-cia es construeix “artesanal-ment” aprenent a viure plegatspersones de cultures diferents apartir d'uns valors democràticscompartits i del respecte i valo-ració de la diversitat.

Amorós va fer la visita per laSalut acompanyat del regidorMateu Chalmeta i el candidat al'alcaldia de Badalona per Es-querra, Miquel Estruch. Aquestúltim va assegurar queBadalona “no necessita políticaespectacle” sinó ben al contrari,“feina sorda, contant i seriosa”.

Les ajudes es destinaran a polítiques d’integració iconvivència iara les entitats il’ajuntament les han d’acabarde definir

Amorós apostapel futur de Badalona i critica a aquells quel’han tractatmalament per treure’nprofit electoral


201004

Modas

EvaDekastaETCFemaKevinVivariPribensAmatLuginiBelladonaRositaBaseiriaPedamarD.TresExtremeMakaOutlet 6Nakar

Calzados

MarlosMarlos StockGrimarPlanet ShoesHobbyCasanova

Perfumerías

LauraBlauAtalaya

Bolsos, regalos

y Complementos

JansilPara tiPrecio FijoOutlet Nens

Hogar

Jei’sDeco artMaxidecorToldos GuiraoSema CocinasZamora Electrodom.Ferretería La SaludDescanso Ideal

Estética

Yolanda CuestaGiserTiquiEstética Arius

Lencería

MercéTot PuntMelé

Deportes

Gimnasio Oyama-Gym

Bancos

La CaixaCentral Hispano

Telefonía

MoviStarVodafoneTariqYoigo

Servicios

Fotografos StellFloristería venturaGestor García CastroPapelería l’EstelEstancoTintoreríaGimeno

Centros Médicos

Dra. Muns DentistaDr. Martínez DentistaDr. Besse DentistaGeneral ÓpticaÓptica EnriqueDra. Andrés Dentista

Joyerías

MuñozReyesEmili Pardo

Cafeterías

Restauración

Carte d’OrDelicias MediterraneasChurrería RodríguezDelicias MediterraneasEl BoquerónMarisquería MelchorElhotro barPanta IbericPita HussadinPita JKLFrankfurt La Salut

Alimentación

Dietética La SaludFrutería PepitoDelicias MediterraneasSupermercados CondisFruteria Noelia

Inmobiliarias

Loft

Ocio

Viajes Barcino

Infantil

Dulce DiseñoFema JuniorXip XipNono’sTope-Diver

ESTABLIMENTS

ADHERITS

AL CENTRE

COMERCIAL

PASSEIG LA SALUT

NOTAS: TODOS LOS QUE NO APARECEN, NO ESTAN

ADERIDOS A LA ASOCIACION

La Salut16�Novembre


Els botiguers, contra la mala publicitatAsseguren que la campanya del PP contra la immigració irregular els està perjudicant

Narcís PresasLa Salut

L'Associació de Comerciants delcentre comercial del Passeig dela Salut, que agrupa més d'uncentenar de comerços del barri,denuncia que la campanya delPartit Popular contra la immi-gració irregular és perjudicialper als seus interessos. RafaelPavón, responsable de l'entitat,assegura que la publicitat de“malestar i inseguretat” que fa elPP del barri de la Salut dis-suadeix a gent de barris propersi de poblacions com SantaColoma de Gramenet o SantAdrià del Besòs de venir a com-prar a les botigues del barri.També adverteix que ja hi hahagut casos d'operadors ques'havien interessat per ins -tal·lar-se al Passeig de la Salut ique després de la visita del lídermunicipal del PP, Xavier GarciaAlbiol, amb una eurodiputadafrancesa, s'ho han repensat.

Amb tot, Rafael Pavón té clarque el pitjor problema que aramateix tenen els comerciants dela Salut és la mala publicitat queel PP fa del barri. Per con-trarestar aquesta situació, elscomerciants de la Salut volenendegar una campanya de con-trapublicitat per realçar el co -merç de proximitat que s'hi fa ideixar clar que és un bon llocper establir-hi un negoci ambfutur.

Pavón lamenta la imatge ques'ha donat del barri, esdevenintel focus d'atenció dels mitjansde comunicació de tot l'estat, idestaca, en contraposició, l'ac-tivitat comercial, la vida de barrii les bones comunicacions. “LaSalut té un eix comercial impor-tant, amb potencial per a moltsemprenedors”, conclou el diri-gent associatiu.

Com a tot arreu, la crisi estàafectant les vendes. Segons l'As-sociació de Comerciants del cen-tre comercial del Passeig de laSalut, els sectors que méspateixen els efectes de la crisi, itambé la proximitat del centrecomercial Màgic Badalona, sónel tèxtil i el calçat, i els que

Foto: Arxiu

L’Associació de Comerciants del centre comercial del Passeig de la Salut reuneix 110 botiguers.

menys, l'hostaleria, l'alimen -tació i les drogueries i per-fumeries.

L'Associació de Comerciantsdel centre comercial del Passeigde la Salut reuneix a 110 comer-ciants del barri, un deu per centdel qual són d'origen estranger,la majoria xinesos i pakistane-sos. Pavón destaca que la con-vivència amb ells és positiva, ique mantenen una relació per-fecta amb la resta de membresde l'entitat ja que tenen uncaràcter participatiu. Dels 110comerciants adherits a aquestaentitat, un 70 per cent sóntambé veïns del barri.

Els comerciantsvolen engegaruna campanyaque realci el comerç de proximitat ques’hi fa al barride la Salut


201004

18�

LlefiàNovembre


La remodelació de la TorreMena s’acabarà el març

Foto: Arxiu.

Col·locació de la primera pedraDiverses entitats culturals i socials del

barri de Llefià han col·locat la primera pedra de l’escultura-monument Cada barri,

barricada a la plaça Salvador Allende.

Les entitats de Sant Antoni demanen una reunió urgentRedacció> Una vintena d’enti-tats del barri, entre les quals hi haAssociacions de Mares i Pares,agrupacions culturals o esporti-ves han sol·licitat reunir-se ambJordi Serra per conèixer l'evolu-ció i el compliment dels compro-misos adquirits en una trobada el22 d'abril.

La majoria d’acords als qualses va arribar amb l’alcalde de Ba-dalona, van fixar-se pel final d’a-quest 2010 i molts d’ells “encarano s’han iniciat”, segons els repre-sentants de les entitats veïnals.

En aquesta nova reunió quehan sol·licitat amb Jordi Serra,els veïns reclamen informaciórelacionada amb Urbanisme comara l’esfaltat d’alguns carrers delbarri, la remodelació del parcPius XII o la col·locació de ban-des reductores de velocitat i pi-lones a la sortida d'algunes esco-les. Les entitats també volen co-nèixer les novetats en matèria deseguretat i neteja i concretarquina serà la ubicació dels dife-rents serveis al reformat edifici dela Torre Mena.

Estat actual de les obres de la Torre Mena.

RedaccióLlefià

La reforma integral de l’edifici dela Torre Mena finalitzarà la pri-mavera que ve segons va confir-mar l’alcalde de Badalona, JordiSerra, durant una visita d’obresen aquest equipament. En aquestsentit, culminaran deu mesos detreballs en què s’estan realitzantdiverses actuacions per acabaramb les barreres arquitectòni-ques i millorar les condicionsd’accessibilitat amb la instal·laciód’un ascensor. Un cop s’hagi re-modelat Torre Mena, Llefià guan-yarà 1.400 metres quadrats ons’hi instal·laran un casal d’avis–posant punt i final a una de lesreivindicacions veïnals més anti-gues–, els serveis socials del dis-

tricte, diversos espais polivalentsi una sala d’actes amb una capa-citat per 60 persones. Amb la re-forma, l’edifici de la Torre Menaguanyarà 400 metres quadrats dela planta superior, que fins ara noes podia utilitzar degut el mal es-tat d’aquest espai. D’altra banda,la façana també es rehabilitarà is’instal·larà un nou sistema de cli-matització. El cost total de lesobres és de gairebé 2,5 milionsd’euros i estan finançades per laMancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelo-na. Durant la realització de lesobres, els usuaris dels serveismunicipals ubicats a l’OficinaMunicipal de Districte de Llefiàs’atenen al Centre Cívic La Salut,situat a l’avinguda del Marquèsde Sant Mori.

Foto: Ajuntament

Seu de la Torre Mena.

El nou equipament del barri de Llefià acollirà un casal d’avis i el centre de serveis socials del districte

Amb un cost total de gairebé 2,5 milions d’euros, s’eliminaran les barreres arquitectòniquesde la TorreMena i es milloraran totsels accessos


201004

Llefià20�Novembre


Felipe González inaugura a Llefiàels mítings electorals del 28-N

diputada francesa, Marie Thérè-se Sánchez Schmidt el 17 de se-tembre.

Aquest focus mediàtic conti-nua mirant Badalona i a mesuraque s’acostin els comicis, la ciu-tat acollirà un bon grapat d’actespolítics.

El nom escollit per inaugurarla seva precampanya a Badalonaés l’expresident del Govern espa-nyol, Felipe González, qui fa pocsdies era de viatge oficial a BuenosAires en els funerals per l’expre-sident Néstor Kirschner, al quil’unia una estreta amistat.

Felipe González va ser presi-dent del govern de 1982 a 1996 iencara avui és un referent per alsocialisme espanyol. Nascut aDos Hermanas (Sevilla), FelipeGonzález va liderar el PSOE desdel 1974 quan va obtenir la secre-taria general del partit al congrésde Suresnes, fins el 1997 any enquè va ser rellevat per JoaquínAlmunia. El 1982 va accedir algovern gràcies a la primera ma-joria absoluta de la democràcia

Foto: Arxiu

Felipe González, en una de les seves intervencions

RedaccióLlefià

El Pavelló Poliesportiu de Llefiàacull el dijous 4 de novembre laprimera gran convocatòria de laprecampanya electoral per a leseleccions al Parlament del proper28 de novembre. I ho farà ambun plat fort.

Felipe González serà al pave-lló poliesportiu de Llefià a partirde les set de la tarda, on oferiràun míting acompanyat del presi-dent de la Generalitat, José Mon-tilla i de l’alcalde de Badalona,Jordi Serra.

El barri de Llefià, per la sevagran densitat de població, s’estaconvertint en un dels feus prefe-rits dels partits polítics en aques-ta precampanya, com ja va que-dar demostrat amb la visita d’A-lícia Sánchez Camacho a la pla-ça Trafalgar fa tot just dos mesos.Allà, el Partit Popular va realitzaruna botifarrada enmig del ressòmediàtic que havia assolit la ciu-tat després de la visita de l’euro-

L’expresident del govern espanyol visita el pavelló de Llefià, acompanyatde José Montilla i Jordi Serra en el primer gran acte electoral

espanyola i va governar ininter-rompudament fins el 1996, anyen què va perdre per uns casos decorrupció que sempre va negarestar-ne al corrent en el que esconeix com la “dolça derrota”dels socialistes.

La seva allargada ombra sem-pre ha estat present en el PartitSocialista i les seves intervencionsen els mítings electorals solen serles més esperades, i les més

aplaudides. És precisament enperíodes electorals quan la pre-sència de Felipe González sempreés requerida per aixecar els ànimsde les tropes socialistes i mobilit-zar l'electorat de l'àrea metropo-litana. En l'actualitat, Felipe Gon-zález s'ha mostrat crític en algu-nes ocasions amb la gestió delpresident José Luis RodríguezZapatero però, quan toca, sempretanca files amb el partit.

Sant Mori> El darrer Ple Mu-nicipal va convertir-se en la pre-sentació d’una nova Associació deComerciants: Sant Mori de Lle-fià, els quals s’uneixen a la nom-brosa xarxa d’entitats dedicadesa vetllar pels interessos del petitcomerç i els negocis tradicio-nals.

Durant la seva intervenció enla última sessió plenària, els co-merciants van demanar més se-guretat als seus establiments ivan apostar per una policia deproximitat per evitar alguns inci-dents com ara atracaments o ro-batoris a la zona.

En els últims dies, els comer-ciants s’estan presentant a totesles entitats i els botiguers delbarri a través d’una carta, amb laintenció de crear un ens que elspugui representar no només da-vant el consistori, sinó convertir-se en un òrgan participatiu en elteixit associatiu de Badalona.

La tasca d’aquestes Associa-cions en els propers mesos seràl’elaboració de nous mecanis-mes per fer front a la irrupció delsgrans centres comercials a laciutat. La notícia de l’arribada delCorte Inglés, ha estat rebudaamb cert recel pels petits comer-ciants de la ciutat.

Nova Associacióde comerciantsde Sant Mori

21�

Sant RocNovembre


Finalitza el projecte ‘Tots som una colla’La proposta que la colla de castellers Els Micacos ha desenvolupat

a l’Ateneu de Sant Roc, ha finalitzat amb un gran èxit de participació entrejoves badalonins que per primera vegada han après a fer castells. Una bona

iniciativa de cohesió a la ciutat

Foto: Arxiu.

Membres del Consorci Badalona Sud en un acte recent.

Un 40% delsalumnes de les escoles deSant Roc no va a classe

Redacció > La mesura anuncia-da pel ministre francès d'Educa-ció, Xavier Darcos, qui vol fer dela lluita contra l'absentisme esco-lar una "causa" de l'educació na-cional és un exemple que han re-but amb satisfacció a ´Françaperò amb certa enveja els media-dors i mediadores de Badalona,que temen per la seva situació la-boral en un moment de retalladesgeneralitzades en els pressupos-tos municipals. A França, el De-partament d’Educació contracta-rà 5.000 agents que tindran coma missió alertar les famílies iexercir tasques de mediació en-tre el col·legi i els pares delsalumnes.

EL PERFIL En el cas de Sant Roc el perfil dela família absentista és el perfil ded’aquelles famílies que sobre-viuen amb pocs recursos i moltsd’ells sobrevivint al dia a diaamb la venda ambulant. La ma-joria d’aquestes famílies són d’èt-nia gitana o provinents del Pakis-tan, país on l’edat per escolarit-zar-se és a partir dels set anys.

Segons la integradora socialYolanda Camacho, moltes famí-lies no entenen la importànciad’anar a l’escola i el futur que elspot oferir perquè per ells la pa-raula “futur” no existeix. “El dia

Les integradores socials temen pel seu futur al barri

a dia, recollir diners per menjari ja està; la resta no és important”,conclou.

En aquest sentit, entre les me-sures que ha adoptat el governfrancès gràcies a la inversió mi-lionària, serveixen de model en elcas badaloní. En aquest sentit, apartir del pròxim curs escolar aFrança, els pares i alumnes re-bran consells i informació a tra-vés d'un servei telefònic accessi-ble cada dia fins a les 20.00 ho-res i un servei de respostes per in-ternet en què participaran conse-llers d'orientació psicològica iactors econòmics.

LA TASCAUn medidador intercultural ha delluitar contra l'absentisme i qual-sevol mecanisme de desescolarit-zació encoberta, facilitar estratè-gies pràctiques per treballar enuna aula culturalment diversa irealitzar el paper de traductors,que era una de les modalitats, re-duïda i simplista, que es tenia dela mediació fins ara. En aquestsentit, el titular d'Educació fran-cès també vol, que les reunions depares i professors siguin mésfreqüents en els centres educatiusamb més problemes, on, de ma-nera experimental, a meitat decurs es farà una setmana dedica-da a l'orientació.

L’absentisme es resisteixL’assistència a les aules continua sent un problema malgrat els esforços per solucionar-lo

Jordi AlcoverSant Roc

Amb compte gotes i amb un es-forç titànic. La plaga de l’absen-tisme a les aules es resisteix atots els tractaments possibles.Per molts professionals edu-catius és una cursa de fons de-sagraïda i no sempre amb finalfeliç. Ja fa 3 anys que el Con-sorci Badalona Sud va impulsarel Pla de Suport a l'Escola -rització al centres educatiusd'aquesta zona de la ciutat i l’es-tadística, en el cas de Sant Roc,registra millores molt minses.Segons les últimes dades, els ab-sentistes han passat del 41,6% al39,4% a l’escola pública Bal-domer Solà i del 61% al 59,5% al’escola l’Estonnac, tot i aixíaquest últim centre a la primà -ria hi hagut un repunt del 3%,per tant, en aquest cas els ab-sentistes han augmentat.

El gerent del ConsorciBadalona Sud, l’ens públic en-carregat de la millora dels bar-ris més desafavorits de la ciutat,assegura que la xacra de l’ab-sentisme comença a traçar uncamí “esperançador”. El gerentMiquel Dosta ha explicat que lesdades globals constaten unamillora notable en aquests úl-tims anys: s’ha passat del 30%al 20%. Dosta ho atribueix al’esforç del Departament d’Edu-cació i els centres educatius,dels Serveis Socials i de difer-ents entitats de la zona Sud;també del mateix Consorci. Amés, Dosta recorda que lesdades no recullen les milloresen el nombre de vegades que unalumne no va a classe. És a dir,les escoles consideren els absen-tistes a aquells alumnes que fal-ten a classe sense justificació

L’alcalde Jordi Serra dona consells a una jove estudiant.

Foto: Arxiu.

més del 10% dels dies lectius enun mes però les estadístiques noreflecteixen la lluita dia a dia, lesmillores insignificants dels esco-lars que rebaixen poc a poc elnombre de campanes, tot i laseva pràctica reiterada. Són elsanomenats absentistes crònics oreincidents.

ELS REINCIDENTSLa preocupació per aquest per-fil va arribar al punt de l’alarmael mes d’abril del 2008 quan esva veure que fracassaven elsprogrames d’integració en deufamílies del barri de Sant Roc. ElDepartament d’Educació es vaplantejar la construcció d’unequipament dedicat als absen-tistes crònics. Fins i tot, la Direc-ció General d’Atenció a laInfància i l’Adolescència

(DGAIA) va anunciar la seva in-tenció de demanar a la Fiscaliade Menors perquè instés a unjutge castigar als pares que con-sentissin l’absentisme dels seusfills. Una demanda que jas’havia fet al barri de SantCosme del Prat de Llobregat.Davant l’amenaça de mà dura 7de les famílies van recular i vanportar els seus fills de l’escola iles tres famílies més conflictiveshan anat corregint el seu com-portament. L’assumpte, de mo-ment, només ha quedat enintencions.

El consorci Badalona Sud tre-balla per eradicar l’absentisme ales escoles de Sant Roc a travésde diversos programes que nonomés se centren amb el paperde les integradores social, sinóque fomenten l’accés a les aulesa través de la promoció d’altresalumnes que poden ser unmodel per a les futures genera-cions. En aquest sentit, amb elsuport del Secretariat Gitano,s’ha aconseguit començar agenerar una “autèntica legió degitanos universitaris” per tal defomentar l’accés als estudis desecundària d’aquest col·lectiu.

Gorg-Progrés22�

Novembre


Continua el cicle de cinema català‘Perdona si et dic amor’, dirigida per Federico Moccia, autor de l'e-

xitosa novel·la del mateix nom, es podrà veure al Megacine Badalo-na, al Centre Comercial Màgic Badalona, el divendres 5 i 12 de no-vembre a les 16.30 hores i el dijous 25 de novembre a les 20.30 h.

Els pescadors es traslladen a la nova llotjaLa seu també inclou una oficina de per l’activitat pesquera a la ciutat

Mariona SanzFront Marítim

Els pescadors de Badalonaestan d’enhorabona amb la fla-mant seu que han estrenat a lesinstal·lacions del Port de la Ciu-tat. Han estat anys d’estira iarronses entre els professionalsde la pesca i l’Ajuntament deBadalona, que finalment hanacabat amb la cristal·lització denous acords positius per amb-dues parts. D’una banda, elspescadors aconseguien un nouespai per substituir les ins-tal·lacions obsoletes situades alcostat del Club Natació Bada-lona i l’Ajuntament donava unaespurna més de vida en un portque s’intenta revitalitzar a mar-xes forçades amb noves activi-tats que vagin més enllà de l’ocii el turisme.

De fet, aquesta nova llotja ésuna demanda històrica delspescadors de la ciutat, que s’hapogut fer realitat després d’unprocés de negociació entre l’A-juntament de Badalona, la so-cietat Marina de Badalona, laDirecció General de Pesca i elcol·lectiu de pescadors de Ba-dalona. La negociació va culmi-nar a finals de maig i les obreses van iniciar a l’agost.

La nova llotja permetrà alspescadors badalonins desenvo-lupar la seva activitat econò-mica amb total dignitat ja queestà preparada per acollirquinze embarcacions de pescaartesanal, amb un moll ambdisset punts d’atracament i unasuperfície de 610 metres qua-drats que inclou una oficina–que funcionarà com a centreadministratiu de l’activitat pes-quera de Badalona-, i un arxiude 23 metres quadrats.

Coincidint amb l’estrena d’a-questa nova llotja es va desco-brir la plaça dedicada a QuimetCosta, qui va ser durant moltsanys el president de la Confra-ria de Pescadors de la ciutat.

UN PORT AMB ACTIVITATLa inauguració de la nova llotjasignifica un pas més en la ca-rrera a contracorrent del con-sistori per aconseguir omplir devida un port esportiu que no -més aconsegueix omplir-se demàstils.

Les vendes d’amarramentsvan ser un èxit, però el portcontinuava desconnectat de laciutat degut als nombrosos obs-tacles que hi havia per accedir-hi. Amb la inauguració del pontde Sant Lluc i la recent oberturadel carrer Indústria, el port co-

Foto: Fanàtik Visual

Vista parcial de la nova llotja.

mença a revifar pel que fa elnombre de visitants. Durant elspròxims mesos, les immedia-cions del port tornaran a patirles lògiques molèsties d’unesobres que precisament serviranper obrir les instal·lacions es-portives al nou passeig marítimo per instal·lar-hi el Museu delCòmic de Catalunya.

Totes aquestes actuacions escompletaran amb una altra

gran obra que a hores d’aracontinua sent una incògnita: elcanal del Port. Malgrat l’anuncirealitzat a principis del mes desetembre per l’alcalde, JordiSerra, encara no s’ha aprovat elprojecte definitiu ni el finança-ment d’unes obres que patiranun important canvi respecte elprojecte inicial però que estàprevist que culmini un procésd’integració que no s’acaba.


201004

24�

Bufalà PomarMoreraCanyetNovembre


Una aula per aprendre a trobar feinaL’Aula de Recerca Intensiva de Feina accelera la reinserció laboral de lespersones a l’atur > L’índex d’inserció laboral s’acosta al 50% d’usuaris

Foto: Ajuntament

Narcís PresasBufalà

Les persones que es trobin en si-tuació d'atur tenen a la seva dis-posició una nova eina per trobarfeina: l'aula de Recerca Intensi-va de Feina, ubicada a l'InstitutMunicipal de Promoció de l'Ocu-pació, al carrer de la Nova Can-çó número 1. Es tracta d'una ini-ciativa fruit de la col·laboració en-tre l'Ajuntament i la Generalitati que ja ha donat bons resultats ad'altres municipis on ja s'hi hainstaurat, amb uns nivells d'in-serció laboral d'entre el 40 i el 50per cent entre les persones usuà-ries del servei. L'objectiu és acce-lerar la reinserció laboral de lespersones que es trobin en situa-ció d'atur. Per fer-ho, tècnics iorientadors assessoraran les per-sones desocupades sobre com

redactar un currículum i a on en-viar-lo, com afrontar una entre-vista de feina, com aprofitar lesopcions que ofereix Internet icom activar les xarxes personalsde contacte, entre d'altres.

La consellera de Treball MarSerna i l'alcalde Jordi Serra vanvisitar l'Aula, que funciona de di-lluns a dijous, de 9 a 13 hores, ia la tarda, de 16 a 20 hores. Totsdos van destacar la col·laboracióentre ambdues administracionsi els esforços que estan portant aterme per crear ocupació en l'ac-tual context de crisi econòmica.

Segons va explicar Serna, unabona mostra de la col·laboracióentre l'ajuntament i la Generali-tat són les 500 persones que tre-ballen en plans d'ocupació ex-traordinaris a Badalona, als qualsse n’aniran sumant 800 més demanera progressiva. En total,

1.300 persones contractades perl'Ajuntament i que per Serna sig-nifiquen una “molt bona iniciati-va en moments de crisi i recursosescassos”. Per la seva part, Serrava expressar el seu desig de quela nova Aula de Badalona tinguiel mateix èxit que ha tingut a d'al-tres llocs de Catalunya on s'haobert, i que pugui igualar o supe-rar aquest 50 per cent d'èxit dereinserció laboral que s'està regis-trant en aquests moments.

Serra va assegurar que la llui-ta contra l'atur és la prioritatmàxima de l'ajuntament i va de-fensar que Badalona és un exem-ple de bona feina en aquest àm-bit. Amb tot, les dades d'atur aBadalona i al Barcelonès Nord esmantenen altes tot i que la con-sellera Serna va assegurar que elpitjor de la crisi en termes d'ocu-pació ja ha passat. En aquest

M. S.> Nou alumnes de DissenySuperior de l’Escola d’Arts PauGargallo de Badalona són els au-tors de les fotografies que confor-men la mostra “El reportatge so-cial”, exposada al Centre Sociosa-nitari El Carme, que es podrà vi-sitar fins el mes de gener.

Les fotografies que s’exposencompleten quatre reportatgesque pretenen mostrar els canvisque s’estan experimentant endeterminats àmbits socials. Lestemàtiques que es tracten sónuna educació alternativa a laconvencional, la diversitat depersones i interessos al mercatdels Encants de Barcelona, unareflexió sobre la homosexualitati les polítiques culturals i socialsautogestionades pels veïns deBufalà a la Masia de Can Barriga.

L’Escola d’Arts Pau Gargallo iBadalona Serveis Assistencials -que gestiona el Centre Sociosani-tari- tenen un projecte de col·la-boració des de l’any 2006, dins elqual s’emmarca la mostra, i pelqual el Passadís d’Art acull expo-sicions d’alumnes i exalumnes del’escola d’art badalonina.

L’Escola PauGargallo exposaquatre treballs

L’alcalde de Badalona, Jordi Serra, i la consellera de Treball, Mar Serna, en la seva visita al nou centre.

sentit, la consellera va explicarque Catalunya es una de les duesúniques comunitats autònomesque en els darrers nou mesos elnúmero de persones desocupadesno ha pujat, sinó que ha baixat,i el número d'afiliats, en canvi, síque ha pujat. L'Aula de RercercaIntensiva de Feina pretén, preci-sament, proporcionar a milers debadalonins eines, estratègies iconsells per trobar feina i re-duir, d'aquesta manera, el núme-ro de persones en situació d'atur.

S’assessora a redactar un curriculum i a afrontar una entrevista

Foto: Arxiu.

Lloreda · MontigalàNovembre


Més castanyes que carbassesDiversos centres cívics de Badalona recuperen la tradicional castanyada

Mariona SanzCan Cabanyes

El passat divendres 29 d'octu-bre els veïns del Centre Cívic deCan Cabanyes van celebrar-hiuna castanyada popular. L'acteorganitzat pel Consell d'Enti-tats del Districte II, va comptaramb la presència de Maria Cas-tanyera, interpretada per l'ac-triu badalonina Sara Martínez,que va explicar als nens la sevahistòria en forma de conte.

Un grup de veïns van couredesenes de quilos de castanyesque després es van repartirentre els pares i menuts partici-pants a l'acte. Els més granstambé van poder fer uns tastetsde moscatell, la beguda perexcel·lència d'aquesta festa tra-dicional catalana. Laura Garcia,directora del Centre Cívic deCan Cabanyes, va explicar queaquest any havien apostat perun projecte diferent, ja que elsanys anteriors per aquestesdates havien celebrat la festivi-tat americana de Halloween,que any rere any es va implan-tant amb cada cop més força acasa nostra, com indicava el fetque part de la quitxalla que vaassistir a l'acte anava disfressatseguint aquesta tradició ameri-cana.

El mateix divendres dia 29una mica més tard, es va cele-brar també una castanyada po-pular al Centre Cívic La Colina,on també es van repartir cas-tanyes i moscatell. A més, elsveïns van poder gaudir de la in-terpretació inèdita de l'obra deteatre Don Juan Tenorio, deJosé de Zorrilla, per part delsintegrants del taller de teatredel mateix Centre Cívic (entreels quals es compta l'anterior-ment esmentada actriu SaraMartínez) i alumnes de diver-sos instituts de Badalona. L'o-bra va ser adaptada i dirigidaper Benjamín Gomollón.

Tot i que no van formar partde la Castanyada popular delsCentres Cívics que ens ocupen,és gairebé d’obligació en aques-tes dates fer menció dels pane-llets: els pastissers catalansn’han venut aquests dies920.000 quilos. Els ingressosper les vendes d’aquests dolçostípics han superat aquest anyels 36 milions d'euros. El pane-llet de pinyons continua domi-nant el rànquing dels mésdesitjats.

Malgrat que en els darrersanys s’ha parlat més de les tra-dicions anglosaxones, la Cas-tanyada és una Festa Popular

Foto: Mariona Sanz.

Sara Martínez interpretant La Castanyera.

Catalana que té els seus orígensen una antiga festa ritual fune-rària. Consisteix en un àpat enquè es mengen castanyes, pa-nellets, moniatos i fruita confi-tada, tot regat amb moscatell.Sembla que el costum d'ingeriraquestes menges prové del fetque durant la nit de Tots Sants,vigília del dia dels morts se-gons la tradició cristiana, anti-gament es tocaven campanes a

morts fins a la matinada; amicsi parents ajudaven els campa-ners a fer aquesta dura tasca, iconsumien aquests aliments,altament energètics, per no de-fallir.

Quan semblava que la festamés tradicional estava condem-nada a desaparèixer, les enti-tats aposten per recuperar lescastanyes i els moniatos en elsactes dels més petits.

25�

Sant Crist · Sistrells26�

Novembre


Els veïns decidiran les millores necessàriesSet associacions del barri i ICV impulsen una enquesta ciutadana sobre el futur del barri

Narcís PresasSant Crist

“Sant Crist té moltes necessi-tats i poca inversió. Què podemfer?”. Aquest eslògan resumeixla voluntat de l'enquesta ciuta-dana impulsada per set asso-ciacions del barri i Iniciativaper Catalunya Verds. Es tractad'una mesura pionera que pre-tén implicar els ciutadans de

Sant Crist en el futur del barri ique decideixin quines actua-cions són prioritàries. Entre lespropostes de millora que reculll'enquesta hi trobem reivindi-cacions històriques dels veïnscom ara la construcció dels la-terals de l'autopista o la cons-trucció del CAP, i altresvinculades a la difícil orografiadel barri, com ara la instal·lacióde rampes i d'escales mecàni-ques.

El proper 11 de desembre esfaran públics els resultats, quedeterminaran cap a on enfo-quen les seves reivindicacionsles entitats del barri desprésd'escoltar l'opinió dels seusconciutadans.

L'Associació de Veïns SantCrist de Can Cabanyes és unade les entitats organitzadoresde l'enquesta. Esteban López,un dels seus responsables, la-menta que els successius go-verns municipals acumulin defa dècades promeses incom-plertes, fet que deixa els habi-tants de Sant Crist, diu, en unasituació d'indefensió.

Les entitats de Sant Crist re-clamen una remodelació inte-gral del barri que el dignifiqui iel situï al nivell de la resta debarris de la ciutat o de pobla-cions veïnes. I per començar,que s'instal·lin rampes i escalesmecàniques perquè tothom dis-posi de la màxima autonomia jaque, recordem, la mobilitat ésun dels grans problemes deSant Crist.

Pels seus impulsors, l'en-questa constitueix un procés departicipació modèlic. El pro-jecte va arrancar el passat 20 degener, en el marc d'una assem-blea veïnal. Des de llavors, deumesos de preparació en què lesentitats han posat en comú lespreocupacions, moltes vincula-des a l'urbanisme, i les deman-des i propostes per un futurmillor.

Acompanyant a les entitatsde veïns en aquest projecte hitrobem també una formació po-lítica: Iniciativa per CatalunyaVerds – Esquerra Unida i Alter-nativa. Des de l'oposició, elsecosocialistes s'han implicat enl'organització. Volen ordenarles prioritats i les necessitatsdels soferts veïns de Sant Crist.L'enquesta es pot entregar em-plenada a qualsevol de les enti-tats organitzadores

Col·loqui electoral a Sant CristEl proper dimecres a dos quarts de 8 del vespre a la

seu de l’Associació de Veïns de Sant Crist es realitzarà un col·loqui amb representants polítics que

actualment tenen escó al Parlament

Els resultats esfaran públicsl’11 de desembrei determinarancap a on s’hand’enfocar lesreivindicacionsde les entitatsdel barri


201004

Cultura28�

Novembre


El Filmets s’acosta al públic infantil i estrena denominacióEs potencien els curts catalans i col·labora amb l'Acadèmia del Cinema

Foto: Mariona Sanz.

Fonollosa, premiatJosé Miguel Fonollosa ha estat el guanyador

del Primer Premi Internacional Ciutat de Ba-dalona-Caixa Laietana de tires de còmic amb

la seva obra ‘Dora Dorm’.

Mariona SanzCentre

No cal parlar de consolidaciód’un certamen que enguany arri-ba a la seva 36a edició i malgratles retallades de pressupost queha patit, el Filmets torna a Bada-lona del 5 al 13 de novembre. Se-gons el director del festival, Agus-tí Argelich, “no en coneixem pro-postes que mantinguin el seubon nivell amb una davalladade recursos similar”. Més de1.500 treballs inscrits demos-tren que el festival guanya prota-gonisme en el circuit interna-cional. De fet, en l’edició d’a-quest 2010 i a través de 28 ses-sions, s’hi projectaran 232 curtson hi ha representats fins a 57països. Suècia és el país convidatd'enguany, i presenta, entre d'al-tres, el curt Incident by a Bank,que va aconseguir el premi al mi-llor curtmetratge a la Berlinale2010. Un any més, totes elles se-ran gratuïtes i obertes al públic;excepte les cerimònies d'inau-guració i cloenda on cal tenir in-vitació.

Tal com destaca el regidor deCultura de Badalona, MateuChalmeta, aquest festival “és unamarca que dóna prestigi a la ciu-tat” i ha afegit que “la varietat iqualitat de pel·lícules que es pro-jectaran demostren que hi hauna gran voluntat d’arribar atota classe d'espectadors”.

Amb la intenció de seguir po-tenciant aquesta marca fora deBadalona, la denominació delfestival canvia i passa a dir-se Fil-mets Badalona Film Festival, elqual substitueix el tradicionalFestival Internacional de Fil-mets. Al Festival s'hi podrà veu-re un elevadíssim nombre de

curts de palmarès excepcionalcom ara alguns guanyadors onominats als premis Oscar, BAF-TA, Goya o Gaudí, entre altres; al-hora que es projectaran treballsd'autors independents, d'estu-diants d'escoles de cinema i de lesdistribuïdores europees més des-tacades.

L’actor Roger Coma, repre-sentant de l'Acadèmia del Cine-ma Català, serà el president deljurat del Filmets Badalona FilmFestival. És un dels resultatsd’un acord entre l’organització delcertamen i l’Acadèmia per tal depotenciar els curmetratges pro-duïts a Catalunya, que enguanyrepresenten el 8% dels treballsque es projectaran a Filmets.

Una altra de les novetats d’a-questa 36a edició consisteix enpotenciar el Filmets Jove, que nonomés arribarà als estudiantsde secundària, sinó que enguanys’oferirà als alumnes de primària.

El que sí continuarà oferint-se enel Filmets 2010 és el cicle dedicatal cinema de la Mediterrània i elsFilmets per la Convivència, unaproposta que va agradar i molt alpúblic.

Redacció> Nascut amb l’ob-jectiu de fomentar l’ús social dela llengua catalana en tots els àm-bits, diferents entitats de la ciu-tat van organitzar el passat dis-sabte 30 d’octubre el Correllen-gua 2010 a Badalona. La inicia-tiva, sorgida de la societat civil, secelebra a diferents poblacionsd’arreu de Catalunya i enguanyha tornat a Badalona coincidintamb la capitalitat de la CulturaCatalana.

Els participants van gaudird’una xocolatada popular abansd’iniciar un recorregut preparatper l’escriptor Joan Soler i Ami-gó i Coloma Lleal el qual recorda-va la trajectòria de Pompeu Fa-bra, fill adoptiu de la ciutat. L’i-tinerari va acabar a l’Espai Betú-lia, on Nuole Zhu va llegir elmanifest del Correllengua 2010escrit per Patrícia Gabancho.

Badalonarecupera elCorrellengua

Chalmeta, Argelich i Montornés, a l’acte de presentació del certamen.

El Filmets 2010 tindrà com aseus oficials els teatres Zorrilla iCírcol Catòlic i comptarà amb elCor de Marina i la FNAC de Dia-gonal Mar com a seus col·labora-dores.

Entre els nombrosos actesparal·lels a les projeccions tam-bé hi haurà una Master Classgratuïta que es titularà Dels Lu-mière al Youtube, el qual versa-rà sobre el gènere documental ique substitueix el taller de guionsque s’havia ofert en edicions an-teriors.

El Filmets Badalona Film Fes-tival inclou també el ja habitualFilmets Corner, un punt de tro-bada per a professionals de paï-sos com el Brasil o Corea del Sudi totes aquelles persones interes-sades en la indústria cinemato-gràfica. En aquest punt de troba-da, tots podran debatre sobre eltema Els curtmetratges i la tele-visió.

En aquesta edició s’han presentat mésde 1.500 treballs, es realitzaran 28sessions i estaran representatsfins a 57 països

Nuole Zhu va llegir a l’Espai Betúliael manifest del Correllengua

Foto: Arxiu.

29�Cultura líniabadalonaNovembre

201004

Òmnium Cultural reflexiona sobre el futur de Catalunya “en un moment vital”

RedaccióCultura

Amb la intenció de mantenir viul’esperit unitari i de reivindi-cació amb el qual es van aplegarentitats de moltes sensibilitatsen la manifestació històrica delpassat 10 de juliol, la recone -guda entitat Òmnium Culturalporta a Badalona el cicle de con-verses de tardor “En construc-ció. Fent país”.

Després de la primera xerrada,dedicada a contextualitzar lesrelacions entre Catalunya i l’Es-tat espanyol, el proper dimarts 16de novembre els candidats de

Foto: Arxiu.

Òmnium, a la bandera del país.

Badalona a les eleccions al Parla-ment de Catalunya, debatran so-bre els imminents comicis del 28de novembre.

Un cop païda la cita electoral,l’analista polític i vicepresidentd’Òmnium Cultural, Vicent San-chís, i el periodista Ferran Espa-da, reflexionaran el proper 1 dedesembre sobre la situació delpaís després de les eleccions alParlament.

Les xerrades són obertes a to-thom, totalment gratuïtes, i se ce-lebren a dos quarts de vuit delvespre a la seu d’Òmnium Cultu-ral al Barcelonès Nord (carrer dela Costa, 13).

Redacció> El teatre Principaltornarà a reviure els fets mésrellevants dels últims 150 anys ala ciutat amb l’obra Badalona, lamar d’històries. La peça, interpre-tada per una cinquantena d’ac-tors i actrius amateurs de quin-ze entitats i grups de teatre, fa unrecorregut dramàtic per la histò-ria, els noms i les llegendes de laciutat, des de l’arribada del ferro-carril, a mitjans del segle XIX,fins a l’actualitat.

Amb un text original de PitiEspañol i la direcció de Roger Ju-lià, el muntatge teatral va sor-prendre als primers espectadors,els quals van veure com l’escena-ri tenia forma de passarel·la i elpúblic se situava a banda i ban-da. El renovat teatre Principal,ajuda a donar una empenta a l’es-cena badalonina l’any en què laciutat és la Capital de la CulturaCatalana.

S’obre el teló perveure la històriade Badalona

La propera citaserà el 16 de novembreamb el debatdels diferents candidats de Badalona a les eleccions al Parlament

El Teatre Principal reviuels fets més destacats delsdarrers 150 anys de la ciutat

30�

L’Agenda Novembre

201004 PENJAʼT-EL

AC

ASA

�

EXPOSICIONSFins al 13 de novembre'Itinerari Pompeu Fabra', a cà-rrec de Joan Soler i Amigó i Co-loma Lleal. Espai Betúlia.

Fins al 9 de novembre'Tacte llatí', fotografies de RaülEsteve. Centre Cívic Dalt la Vila.

Fins al 13 de novembreIX Certamen Internacional depintura ‘Zurbarán’ Al Centre Cívic La Salut.

Fins al 31 de gener‘El reportatge social’, treballs fo-togràfics dels alumnes de 3rcurs d'Estudis Superiors enDisseny Gràfic de l’Escola d’ArtsPau Gargallo.Al Centre Sociosanitari El Car-me.

Fins al 21 de novembre'Animal mecànic, La imposicióde la mirada', del cineasta Ma-ximilano Viale.A la sala d’exposicions El Refu-gi.

TEATREFins al 13 de novembre‘Badalona, La Mar d’històries’de Piti Espanyol’, un recorregutdramàtic per la història, perso-natges més emblemàtics i lle-

gendes de la nostra ciutat.Teatre Principal Badalona.

Fins al 10 de desembreTardes de teatre al Blas Infan-te III cicle 2010.Teatre Blas Infante.

CULTURAL

13 de novembreA les 18:00h. Clausura i entrega de premis:IX Certamen Internacional depintura 'Zurbarán'. Al Centre Cívic La Salut.

4 de novembreA les 18:00hL'hora del conte Contes a dojoa càrrec de Roger Canals

Biblioteca Can Casacuberta

4 de novembreA les 18:00hL'hora del conte 'La Supermos-ca de Tedd Arnold'. Seguida-ment el taller, pintem el conteBiblioteca de Sant Roc

5 de novembreA les 11:00h i a les 18:00hActuació musical: 'Els Fils delMón' Coneixerem els diferentspunts de costura, teixits i vestitsregionals que ens envoltenacompanyats d'una música benespecial.Pl. Trafalgar

ESPORTS5 de novembreA les 18:00hJornada esportiva Diversos partits de futbolZona esportiva Can Cabanyes

6 de novembreA les 9:00hJornada esportiva Diverses activitats esportivesPoliesportiu Casagemas

6 de novembreA les 9:00hJornada esportiva Diverses activitats esportivesPoliesportiu de Bufalà

6 de novembreA les 8:45hJornada esportiva Diversos partits de futbol i fut-bol americàCamp Municipal de Badalona

6 de novembreA les 9:00hJornada esportiva Diversos partits de bàsquetPavelló Municipal Països Cata-lans

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

TELÉFONS D’INTERÈS


201004

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre


linia badalona 1

Documents