linia mar 18

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar

Desembre de 2014 · Núm.18

www.liniamar.cat

Viladecans pàg 14La ciutat inaugura l’espaion s’ubicarà l’Ateneu deles Arts, fins ara sense seu

El Prat pàg 16Es duen a terme lesprimeres proves de l’L9del metro cap a l’aeroport

Comerç pàg 3Les botigues afrontenel Nadal amb optimisme

Esports pàg 20El Girona serà el rival delGavà a la Copa Catalunya

Reportatge pàgs 6 i 7La viabilitat d’unpossible Estat català:dubtes amb resposta

Castelldefels pàg 8El Ple reprova l’alcaldeManuel Reyes per“mentir” a ‘Salvados’

Pressionen el Govern perampliar l’Hospital l’any 2016

El Parlament aprova una resolució perquè les obres del centre de Viladecans s’incloguin als pressupostos pàg 14

pàg 12

Pisos socials en marxaEls 143 habitatges de Can Ribes, a Gavà, estaran a punt el 2016

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Desembre 2014líniamar.cat

3 | En Portada líniamar.catDesembre 2014

Ja està tot a punt. Els torrons i elscaganers ja han envaït els carrersde tot el país i els comerciants espreparen per intentar millorar lesseves vendes i maquillar els re-sultats dels últims mesos. I és quedurant Nadal, el balanç de vendesdels botiguers millora conside-rablement.

Des de la Confederació deComerç de Catalunya (CCC) s’es-pera que durant aquesta cam-panya de Nadal “s’incrementin lesvendes un 4% respecte a l’anypassat”, especialment en els sec-tors de l’alimentació, de l’elec-trònica i de la moda, entre altres.

Miquel Àngel Fraile, secreta-ri general de CCC, assegura a Lí-nia Mar que “la situació de l’e-conomia de les famílies ha mi-llorat”, i assenyala que “l’aturs’ha reduït una mica, aspecteque provoca que enguany hi hagimés consumidors potencials”. Amés, des de la CCC preveuen quel’ocupació en el sector augmen-ti entre un 2 i un 3%, el que po-dria significar la creació de propde 6.000 llocs de treball.

Aquestes esperances se su-men a la lleugera millora dels re-sultats de venda durant l’últimsemestre d’enguany, malgrat lestemperatures anormals i lleuge-rament càlides de l’últim mes denovembre, un fenomen que haperjudicat el sector de la moda,que no ha pogut vendre gaire

roba de cara a aquesta tempora-da d’hivern.

IMPORTANT TRADICIONSDurant el darrer cap de setmanade novembre el sector es va su-mar a la campanya del Black Fri-dayo Divendres Negre, una tra-dició anglosaxona importada du-rant la qual el petit i gran comerçofereix descomptes d’entre el 20i el 50%. “Estem en un món glo-balitzat, i tot i que hem de refor-çar les nostres tradicions, si ambaquesta moda ajudem al fet quees mogui el consum, benvingu-da sigui”, afegeix Fraile.

El comerç català frisa pertrencar la dinàmica de pèrduesdels últims anys. “Veiem la llumal final del túnel, però encara noestem bé del tot”, conclou Fraile.

» Els comerciants afronten la campanya de Nadal amb la previsió d’un augment de les vendes del 4%» El Black Friday, o Divendres Negre, es comença a consolidar tant al petit com al gran comerç català

F. Javier RodríguezVILADECANS

FIRES4Viladecans va donar eltret de sortida a la campanya deNadal amb la celebració de la no-vena edició de la Fira Medieval,que va tenir lloc durant l’últimcap de setmana de novembre.

Hi van participar més de centcinquanta establiments comer-cials, els quals van oferir pro-ductes nadalencs de diversos ti-pus -des de joguines, fins a per-fums, i gastronomia artesanal,entre altres-.

A més d’instal·lar parades,l’organització -que es va fer a cà-rrec de la Xarxa de Comerciants

amb el suport del consistori- vaprogramar diverses activitatsparal·leles destinades, sobretot,als més petits i a les famílies. Així,es van oferir propostes com re-creacions de lluites medievals,demostracions d’oficis i de fal-coneria, entre altres, i es van ins-tal·lar uns inflables.

També hi va haver una zonadedicada a la tradició àrab -ons’oferia te verd amb menta- i alsvíkings -es va instal·lar un troncvíking, es va oferir un taller d’es-pases i hi havia ponis perquè himuntessin els nens i nenes-.

Viladecans enceta el Nadalamb la novena Fira Medieval

El sector comercial preveu un augment de la contractació d’entre el 2 i el 3%. Foto: Arxiu

L’hora de la veritat

| 4Opiniólíniamar.cat Desembre 2014

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar.cat

Dipòsit legal: B.12315-2013

15.000 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Argument dels unionistes: QuanCatalunya no aconsegueixi la in-dependència, els catalans inde-pendentistes quedaran frustrats,per això millor que ho deixin es-tar. Fantàstic raonament! El queno saben els unionistes espanyolsés que ja de bell antuvi i ara ma-teix, els independentistes estemfrustrats (que jo recordi des de ladictadura de Franco). Per tant,em vull treure la frustració de so-bre d’una vegada per totes.

Ens provoca frustració no po-der decidir per nosaltres matei-xos, que no se’ns reconegui quesom una nació, que ens retallininfraestructures, que es carreguinla immersió lingüística o que es“perdin” cada any per uns desco-neguts viaranys 16.000 milionsd’euros. Continuem amb la llista?

Pel mateix concepte d’unapossible frustració, ens podríemcasar, tenir fills, muntar un ne-goci, estudiar una determinadacarrera o fer un viatge a terresllunyanes? En la vida prenem de-terminacions, que no tenim lacertesa absoluta de quines sónles correctes, ni tenim segura laseva bondat, però si no és així,pregunto: Què passaria si davantla incertesa de triar una opció,no féssim res? No seria covar-dia? Davant la incertesa del futur,m’he de quedar com estic?

Contra les frustracions tinc larecepta: Preparar un bon còctelamb molt treball, força constàn-cia, intel·ligència, una rajada dedeterminació independentista iunes gotes d’astúcia. Sacsejar-hotot i servir-ho en una urna de-mocràtica amb una cireretad’il·lusió. S’ha de beure en glopa-des curtes i tranquil·les, per as-saborir-ho tots junts.

4Frustacionsper Jordi LLeal

#NoÉsSuficient#SenseSanció

4La llegenda de Messi no té finalper Sergi Villena

El maig de 2012, en rebre enpresència seva el premi al Catalàde l’Any, Joaquim M. Puyal vamanifestar públicament la sevaimpressió sobre el president: unhome seriós, tristot, marcat pelpes de la responsabilitat. Pen-sarós. Sospesava, de ben segur,mentre els preparatius del pri-mer gran Onze de Setembreavançaven, el que seria el grangir de la convocatòria electoraldel 25-N: l’inici d’una aventuraamb una gran càrrega de riscpersonal. Sembla tota una vida,però han passat poc més dedos anys des d’aleshores.

Després de la seva excel·lentconferència de dimarts 25 denovembre, potser sobretot al’entrevista d’en Cuní de l’en-demà, Artur Mas semblavatransformat. Un altre. Mai sel’havia vist tan solt. És com sil’explicitació definitiva del seuobjectiu, l’exposició del seu placap a la independència, tot d’u-na, l’hagués alliberat.

Una de les veus principals dePodemos ha aprofitat aquestasetmana un debat organitzat aMadrid per un dels principals xi-ringuitosdel dependentisme aCatalunya, Federalistes (i espa-nyols) d’Esquerres, amb repre-sentants d’IU i el PSC, per car-regar contra els nacionalistes ca-talans, acusant-los de generarodi i de manipular la memòriade 1714 al servei dels seus inte-ressos, amb “contes i milongu-

es”. Setmana a setmana com-provem (cal dir, sense gairesorpresa) com la suposada sen-sibilitat plurinacional de la novaformació anti-sistema (sí, no?)es desfà com un glaçó sense re-mei. Certament, la de manipu-lar la història per negar la con-dició nacional del nostre país ésuna acusació molt, molt original,que els seus enemics de la cas-ta mai havien utilitzat contranosaltres. Mai.

Del baròmetre de tardord’El Periódico, gairebé tothomha valorat del dret i del revés enl’anàlisi dels previsibles resultatselectorals dels partits i les llistes.Convé, però, no perdre de vistaels de les altres preguntes, mésdirectament vinculades al pro-cés, perquè són senzillamentespectaculars! D’entrada, la mésimportant: un 57,9% sobre el to-tal de 90% de votants que es de-fineixen (difícil una participaciómés alta) es decanta pel ‘sí’ a laindependència, superant en mésde quinze punts el ‘no’. Però, es-pereu: un 57,3% creu que Mashauria de convocar eleccions, un63,1% veu bé unes eleccionsplebiscitàries i fins al 46,5%(contra el 34,4) està d’acordque el Parlament faci una DUIsi els independentistes guanyenles eleccions. Són uns resultatssenzillament espectaculars. Ale-gria: més enllà de l’atzucac cir-cumstancial dels lideratges hi haun terra molt, molt sòlid.

per Joan Granollacs

4Bestiari del procés

Per si algú en tenia dubtes,Leo Messi s’ha reafirmat enels darrers dies novament coma màxim referent del futbolmundial. Batent dos rècordsmés com són els de màxim go-lejador històric en Lliga i enChampions engrandeix encaramés la seva llegenda. Amb no-més 27 anys, l’argentí és pro-pietari d’un passat esplendorósque per a la gran majoria l’a-credita ja com el millor futbo-lista de tots els temps.

Amb un present engresca-dor, al costat d’uns cada cop mésadaptats Neymar i Suárez, Mes-si es troba en disposició fins i totde discutir la Pilota d’Or d’a-quest any a un Cristiano Ro-naldo que ja donava per fetque el guardó seria per a ell. Si

bé parlem de dues bèsties del’esport mundial, no seria justque el portuguès aconseguís laseva tercera Pilota d’Or i escol·loqués a només 1 de les 4 del’argentí. Leo és tan i tan gran,i ha assolit tantes fites en tan poctemps, que mereixeria guanyarsempre aquest premi.

Sempre hi haurà qui pre-tengui buscar-li demèrits, i elmés trist és que fins i tot des delmateix entorn culer, però ens hadonat tant al llarg de tant tempsque el mínim que mereix és queal seu propi club se’l valori i de-fensi en tot moment. És mésque probable que mai més tin-guem la sort de veure un fut-bolista com aquest. No ho obli-dem. Si ell fa història, el Barçafa història.

@ignasiara: 'Arxiven la denúncia contraels 33 jutges sobiranistes però els renyen'.Esperem que se segueixin portant mala-ment.

@radiopica: Amb la rebaixa de la targetade transport T-10 queda demostrat que sifins ara no s’ha fet, era per manca de vol-untat política.

#HiHauràPacte?

@ramirp: Junqueras no acceptarà la llistaunitària, però acordarà amb Mas un mecan-isme perquè les eleccions s'interpretin in-ternacionalment com un referèndum.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | Desembre 2014 líniamar.cat

| 6 líniamar.cat Desembre 2014

L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·lega-litat d’una consulta sobre el futur polític deCatalunya ha impedit, fins ara, que s’hagifet un debat profund sobre els pros i elscontres d’un hipotètic Estat català inde-pendent. El debat s’ha centrat en les lleisi en la Constitució espanyola, obviant el querealment és important en aquest procés:els avantatges i inconvenients d’una pos-sible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debatpúblic i mediàtic ha girat –forçosament–entorn de la legalitat o no d’una consulta,la societat civil fa temps que està treballantper fer arribar als catalans i catalanes ar-guments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer El-Clauer.cat, un web de preguntes i res-postes sobre la independència de Cata-lunya adreçada a totes aquelles personesque dubten sobre la viabilitat –entesa entots els sentits– de l’Estat propi. El projecte,impulsat per Òmnium Cultural, l’Assem-blea Nacional Catalana (ANC) i l’Associacióde Municipis per la Independència (AMI),conjuntament amb onze associacions mésde l’entorn sobiranista, desmunta tòpicsque sovint utilitza el front contrari a la in-dependència de Catalunya en el seu dis-curs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesosabans diversos col·lectius ja s’havien po-sat a treballar –i ho segueixen fent– peroferir arguments sòlids a favor de la in-dependència. Un dels més importants,sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, formatper catedràtics catalans –principalmentd’economia– de renom mundial que vo-len “contribuir al fet que Catalunya puguidecidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballaper a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma,en aquest cas per “respondre a visions es-biaixades que es donin sobre els catalansa la premsa internacional”. I també el Cer-cle Català de Negocis, que ha elaborat di-versos estudis contrastats sobre el poten-cial econòmic i la viabilitat d’una Catalunyaindependent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, res-ponem resumidament deu preguntesmolt esteses sobre l’Estat propi.

» Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

Arnau NadeuBAIX LLOBREGAT

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

- www.elclauer.cat

- www.wilson.cat

- www.collectiuemma.cat

- www.ccncat.cat

La força del sentit comúReportatge

7 | Desembre 2014 líniamar.cat

Un país mobilitzat

L’acceleració i velocitat del procés inde-pendentista s’explica –si no del tot, coma mínim en part– per la gran capacitat demobilització que ha demostrat la ciuta-dania, que en els últims anys ha estat ca-paç de sortir al carrer de forma massivaen diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitu-cional (TC) del juny del 2010, que va su-posar la retallada de l’Estatut que el Par-lament havia aprovat feia quatre anys, vasignificar el tret de sortida a un cicle po-lític carregat de manifestacions i on l’in-dependentisme ha crescut exponencial-ment. Va ser precisament aquesta sen-tència la que va provocar la primeragran mobilització ciutadana. Un milió depersones van omplir, el 10 de juliol del2010, el centre de Barcelona sota el lemaSom una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durantla Diada del 2012, una nova manifestacióva omplir els carrers de la capital catala-na. Aquella marxa, que va reunir un mi-lió i mig de persones, va ser la primera ce-lebrada sota el paraigua organitzatiu del’Assemblea Nacional Catalana (ANC),que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independen-tisme. Un any més tard, l’11 de setembrede l’any passat, l’ANC va aconseguir fer unsalt qualitatiu en el format de la protestai va reunir 1,6 milions de catalans que esvan unir per fer una cadena humana, la ViaCatalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la dela Diada d’enguany, també va servir perdemostrar que la capacitat de convoca-tòria que ha aconseguit l’ANC ha anatacompanyada d’una dosi important d’o-riginalitat. Després de la Via Catalanasemblava que ja no hi havia cap repte persuperar, però no ha estat així. A l’abril,l’organització que lidera Carme Forcadellva anunciar que el seu pròxim objectiu erafer una V que omplís la Diagonal i la GranVia. El repte plantejat era majúscul, peròes va tornar a aconseguir. Un total d’1,8milions de catalans es van concentrar ala ciutat i van aconseguir formar una im-pressionant V amb els colors de la senyeraque va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés par-ticipatiu, i no en unes eleccions oficials,aquesta ha estat l’última –i més significa-tiva– mobilització de l’independentisme itambé d’una part, petita, de ciutadans noindependentistes. Va ser el passat 9 de no-vembre, en una jornada històrica on 2,3 mi-lions de catalans van expressar la seva opi-nió sobre el futur polític de Catalunya.

Albert RibasBAIX LLOBREGAT

1 2

3

4

5

1 10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poblecatalà, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2 L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplenBarcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3 La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4 Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelonal’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5 El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones votenen el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

Reportatge

| 8

Desembre 2014líniamar.catCastelldefels

S’inaugura a la ciutat la primeraincubadora espacial de l’Estat » Es preveu que de cara al 2018 una quarantena d’empreses de tecnologies de l’espai s’instal·lin al centre del Campus de la UPC

Demanda veïnal al consistoripel soroll dels ‘xiringuitos’

SOCIETAT4Els veïns del Baixa-dor, aplegats sota el paraigua delCol·lectiu Ronda, han presentatfa uns dies un recurs contenciósadministratiu en contra de l’A-juntament de Castelldefels pelsoroll dels xiringuitos.

Segons els veïns, les molès-ties acústiques són “excessives”i afegeixen que “el nivell decontaminació acústica que afec-ta els habitatges és el mateix queproduiria el fet de tenir unadiscoteca a l’aire lliure a menysde vuitanta metres de casa”.

Enfront l’actitud “passiva”que diuen que té el consistori, elsveïns s’han vist “obligats” a re-córrer als tribunals. Fet que la-menten, ja que és un tema que,diuen, “es podia haver resolt através del diàleg i amb un mínimde sensibilitat per part de l'A-juntament”.

Els veïns creuen que aquestsestabliments són molt impor-tants per generar riquesa al mu-nicipi, però “fent-los compati-bles amb el dret de les personesa descansar”.

El Ple reprova l’alcalde Reyesper “mentir” a ‘Salvados ‘

POLÈMICA4El Ple de l’Ajun-tament de Castelldefels ha re-provat finalment les declara-cions que va fer l’alcalde Ma-nuel Reyes (PP) en el programaSalvados de La Sexta, on afir-mava que en algunes escoles deCatalunya es prohibeix als nensjugar en castellà i se’ls força aparlar en català.

Davant d’aquestes afirma-cions, el grup municipal d’ICV-EUiA, encapçalat per CandelaLópez, va presentar una mocióal Ple per reprovar l’alcalde, queva ser aprovada amb els vots fa-vorables d’ICV-EUiA, PSC,CDC i un regidor de l’AVVIC.En la votació es van abstenir

tres regidors: el d’UDC, DavidGrau, el trànsfuga, SantiagoBarona, i Juan Galmés, de l’AV-VIC. El resultat final de la vo-tació va ser, doncs, de 14 vots afavor, 8 en contra i 3 absten-cions.

En declaracions a LíniaMar, l’alcalde Reyes va afir-mar fa dies que “es tracta d’u-na moció electoralista ambafany mediàtic impulsada perdonar a conèixer els seus nouscandidats [d’ICV-EUiA] per ales eleccions municipals”, i vaafegir que “en aquests mo-ments hi ha molts altres temesd’interès per als veïns i veïnesde Castelldefels”.

El passat dijous 27 de novembrees va inaugurar a Castelldefels laprimera incubadora de l’Estat es-panyol destinada a encabir em-preses de tecnologies de l’espai.El nou centre està ubicat a l’edi-fici RDIT, al campus universita-ri de la UPC.

Es tracta d’un projecte que hacomptat amb el suport dels con-sistoris dels municipis veïns deGavà, Viladecans, El Prat i SantBoi, a més del de l’AMB, la Di-putació de Barcelona i la matei-xa Universitat Politècnica.

El nou espai acollirà empre-ses que hagin estat creades famenys de cinc anys i que el seunegoci es basi en l’ús de sistemeso tecnologies espacials.

De moment, a Castelldefels jas’hi han instal·lat quatre empre-ses (Hemav, WSN-IP Anywhere,DAPCOM i Born Positiu), lesquals generen una trentena dellocs de treball directes i indi-rectes. Es calcula que al llargdel primer trimestre de l’anyque ve ja n’aculli una desena.

Cada empresa que s’incubi alcentre de Castelldefels rebrà unincentiu econòmic de 50.000euros per desenvolupar la sevaactivitat, a mesura que assoleixiels objectius que es marqui.

UN CENTRE PIONERLa nova incubadora de Castell-defels -el primer Business Incu-bation Centre (BIC) que l'Agèn-cia Espacial Europea ha obert aEspanya- se suma així als altresdeu centres que l’Agència té dis-tribuïts a diversos països euro-peus, com ara Holanda, Angla-terra, França, Alemanya, Bèlgi-ca o Itàlia.

La idea és que el centre deCastelldefels aculli de cara al2018 entorn de quaranta em-preses. En l’àmbit europeu,aquests centres acullen unes nor-anta empreses l’any i, fins al diad'avui, han facilitat la creació demés de 250 start-ups tecnològi-ques a Europa.

La incubadora està ubicada al Campus de la UPC de Castelldefels. Foto: Ajuntament

Urbanisme | Fi de les obres al carrer General PalafoxGràcies a les obres de reurbanització del carrer General Palafox, entre Narcís

Monturiol i Manuel Girona, el consistori calcula que per Nadal ja es podràobrir al trànsit de vehicles. Al llarg d’aquests dies es procedirà a l'asfaltat de

la zona rodada per poder-la obrir i que ja s’hi pugui circular.

RedaccióCASTELLDEFELS

Manuel Reyes durant l’entrevista amb Jordi Évole. Foto: ‘Salvados’

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10


11 | líniamar.catDesembre 2014Castelldefels

Acaba la Festa Major d’Hivernamb actes suspesos per la pluja

SEGURETAT4L’estació de Ren-fe de Castelldefels comptaràamb noves tanques de segure-tat que l’empresa pública Adifja està instal·lant des de fa unsdies al recinte.

Es col·locaran més de vintmetres de tanques amb l’ob-jectiu d'evitar els trànsits in-deguts per les vies i el pas d'u-suaris a punts no autoritzats,segons ha informat el consistoride Castelldefels en un comu-nicat.

Els nous tancats s’estan ins-tal·lant entre el final de les an-danes i el límit de l'àmbit del'estació i incorporen sistemesanticorrosió i de protecció an-tiintrusió que impedeixen laseva escalada.

Instal·len tanquesde seguretat al’estació de Renfe

EQUIPAMENTS4Els barris delsCanyars i El Castell comptaranamb un nou equipament muni-cipal. Es tracta d’un nou centre cí-vic que s’ubicarà al carrer de l’Es-glésia, entre els carrers de NarcísMonturiol i Otero Pedrayo.

Segons ha informat recent-ment l’Ajuntament de Castell-defels, el nou centre oferirà alsveïns d’aquests barris de la ciu-tat diverses activitats d’àmbitcultural, educatiu i social.

Es faran xerrades, es pro-jectaran pel·lícules i documen-tals, s’oferiran fòrums de refle-xió i debat de diverses temàti-ques i exposicions, entre altrespropostes i activitats.

El centre també disposaràd’una àrea d’estudi amb Inter-net i un espai de treball percompartir, destinat a usuaris dediferents franges d’edat.

Un nou centrecívic als Canyars i El Castell

Tot i que la pluja va obligar asuspendre alguns dels actesd’inici de la Festa Major d’Hi-vern durant l’últim cap de set-mana de novembre, Castellde-fels ha pogut celebrar final-ment i amb èxit totes les acti-vitats programades durant elpont de la Constitució.

Els actes suspesos van serels que estaven programats peral dissabte 29 de novembre: elcorrefoc, la Tabalada i la Plan-

tada de bèsties. Tot i això, el diaanterior sí que es va poder ce-lebrar l’encesa de l’enllumenatde Nadal que il·lumina els ca-rrers comercials de la ciutatdurant les festes i les propostesd’interior, com la presentaciódel número 72 de tardor de larevista Alga al centre cívic CanRoca. Tampoc es van haver desuspendre l'espectacle de mú-sica de Melomaníak's JazzQuartet i el concert de cant co-ral a l’església de Santa Maria.

Durant els dies del pont dela Constitució, que és quan s’hacelebrat el gruix dels actes,s’han fet diverses activitats per

a tots els gustos i públics. Lesmés destacades, com cada any,han estat la Pujada al Castell,que enguany col·labora ambLa Marató de TV3, i la terceraedició de la fira medieval Cas-trum Fidelis.

La cultura popular ha tingutun paper cabdal durant les fes-tes, amb la Plantada de Castells,Grallers, la processó pels ca-rrers del centre, la cercavilaamb gitanes, cintes i pandere-tes i el tradicional ball de bas-tons. El dia 6, amb motiu delDia de la Constitució, es va feruna jornada de portes obertesa l’edifici de l’Ajuntament.

Neus MarmolCASTELLDEFELS

Un dels actes que van donar el tret de sortida a les festes. Foto: Ajuntament

| 12


Gavà

Les esperades obres de cons-trucció dels 143 pisos de protec-ció oficial del barri de Can Ribesde Gavà segueixen en marxa i enels terminis establerts, tal comvan poder comprovar fa uns diesl’alcaldessa de Gavà, Raquel Sán-chez, i el gerent de l’AMB, RamonTorra, els quals van visitar la zonadels treballs per veure en direc-te com s’estan executant. Es pre-veu que les obres finalitzin a latardor de 2016.

Els pisos, projectats perl’AMB a través de l’Institut Me-tropolità de Promoció de Sòl iGestió Patrimonial (IMPSOL),estaran distribuïts en un conjuntd’edificis, situats a la cantonadaentre l’avinguda de Joan CarlesI i l’avinguda del 8 de març.Cada un d’ells compta amb un

soterrani, una planta baixa i cincplantes. Ara ja s’estan enviant lesnotificacions d’adjudicació a lespersones que l’havien sol·licitat.

En concret, es construiranun total de 101 habitatges de rè-gim general, 36 de preu concer-tat i 6 de règim especial. Tots ellstindran entre una i quatre habi-tacions i ocuparan una superfícied’entre 50 i 100 metres qua-

drats. També hi haurà locals co-mercials sense ús, aparcamentsi trasters. Els preus dels habitat-ges oscil·laran entre els 67.500 iels 179.750 euros.

L’AMB ha invertit en aquestprojecte un total de 22 milionsd’euros. Es tracta de la promociómés gran que s’ha fet a Gavà enl’àmbit de l’habitatge públic en elsdarrers anys.

Reconstrucció digital de l’aspecte de l’interior dels pisos. Foto: Impsol

En marxa la construcció dels143 pisos oficials de Can Ribes» Es preveu que les obres finalitzin durant la tardor de l’any 2016

» Hi haurà pisos d’entre una i quatre habitacions, amb preus diferents

La Diputació vol que el massísdel Garraf sigui parc natural

MEDI AMBIENT4La Diputacióde Barcelona s’ha sumat recent-ment a la demanda dels ajunta-ments de Gavà, Castelldefels,Begues, Avinyonet, Olesa de Bo-nesvalls, Olivella, Sant Pere deRibes, Sitges i Vilanova i la Gel-trú perquè el parc del Garraf si-gui declarat parc natural.

La institució supramunici-pal és l’actual administradora delparc del Garraf i s’ha encarregatdes dels anys vuitanta, juntamentamb els consistoris dels munici-pis que l’envolten, de la protec-ció i gestió mediambiental de lazona natural. Segons ha expres-sat la Diputació, el massís del Ga-rraf compta amb unes condi-

cions (tant en l’àmbit de patri-moni cultural i humà, paisatgís-tic i de biodiversitat, entre altresaspectes) que el fan mereixedorde ser declarat parc natural.

L’any passat diverses entitatsecologistes i socials ja van enge-gar una campanya per exigir a laGeneralitat el reconeixement delmassís del Garraf com a parc na-tural. Ara, l’Ajuntament de Gavài el Centre d’Estudis Beguetanshan encapçalat la redacció d’unmanifest a favor del canvi de qua-lificació del parc del Garraf i es-peren recollir suports de les trescomarques que comprenen elmassís (Baix Llobregat, Alt Pe-nedès i Garraf).

URBANISME4Les obres de mi-llora de l’avinguda Bertran iGüell han començat fa uns dies.Amb les reformes que es faranen aquesta via, que consisteixena refer l’eix que forma aquestaavinguda amb l’avinguda delMar, es millorarà la connexió en-tre el nucli urbà de Gavà i el ba-rri marítim.

Els trams que s’estan refor-mant, un total de tres, es trobenentre la carretera C-245 i la pla-ça de la Terra i es faran en dues

fases. Durant la primera, que ésla que ja ha engegat i durarà dosmesos aproximadament, es re-formaran el primer i tercer tram.

Durant l’execució del tram 1es farà l’arranjament de l’avin-guda del Mar, des de la plaça dela Terra fins al pas per sota del’autopista C-32. Les obres deltercer tram consistiran a fer l’a-rranjament del pas per sota deles vies del tren.

En la segona fase es faran elstreballs al tram 2 i s’executarà a

l’estiu de l’any que ve. Segons hainformat el consistori gavanenc,el pressupost d’aquestes obress’ha reduït a la meitat, conser-vant l’objectiu principal delstreballs, que no és altre queunir el nucli urbà amb l’avingu-da del Mar.

Amb aquestes obres es mi-llorarà també la mobilitat deciclistes i vianants, ja que, segonsha informat l’Ajuntament deGavà, es farà un passeig “més cò-mode” i “més accessible”.

Solidaritat | Una campanya destinada a nens etíopsFa uns dies es va presentar a Gavà la campanya Passa’m les vambes, una

iniciativa que s’emmarca en un projecte d’escola de bàsquet que l’ONG ACCeDe i el CB Gavà estan impulsant a la ciutat de Woldiya, a Etiòpia. A hores

d’ara ja hi ha dos grups de nens i nenes d’entre 15 i 17 anys que hi participen.

Neus MarmolGAVÀ

Una avinguda renovada

Viladecans| 14


Abans d’acabar l’any, el Governde la Generalitat haurà de donarrespostes sobre la futura (i es-perada) ampliació de l’Hospitalde Viladecans. I és que la Co-missió de Salut del Parlament vaaprovar fa uns dies una resolu-ció amb la qual l’executiu cata-là resta compromès a presentarals municipis, als professionalsdel centre i a les entitats ciuta-danes el nou Pla Funcionalabans del 2015. El Govern tam-bé haurà d’incloure els treballsdel centre sanitari als pressu-postos del 2015 i garantir els trà-

mits perquè les obres s’iniciïndurant el primer trimestre del2016.

Amb aquesta resolució, quees va fer a instàncies del PSC, elParlament va instar el Govern aconsiderar l’ampliació del’Hospital una inversió priori-tària i a presentar el calendarid’actuació per a l’execució del’ampliació.

La polèmica entorn del cen-tre sanitari que dóna coberturaals municipis de Viladecans,Castelldefels, Gavà, Sant Cli-ment i Begues fa temps quedura, ja que perillava el seu pa-per com a centre de referència ala zona -entre altres coses, es vo-lien suprimir alguns serveis com,per exemple, intervencions de ci-

rurgia complexes per derivar-losa l’Hospital de Sant Boi-.

MOBILITZACIÓ CIUTADANAEl passat 6 de juny, el consellerde Salut, Boi Ruiz, després de lesqueixes i mobilitzacions per partde la ciutadania, els treballadorsdel centre i els alcaldes delsmunicipis als quals dóna serveil’Hospital, va presentar una pro-posta de Pla Director per al cen-tre sanitari.

El pla determinava les es-tructures necessàries per man-tenir els serveis de l’Hospital deViladecans perquè segueixi fun-cionant com a centre de refe-rència a la zona, el qual dóna co-bertura a un total de 180.000veïns i veïnes.

El centre sanitari dóna servei a 180.000 veïns de cinc municipis de la zona. Foto: Arxiu

Pressionen el Govern perquèampliï l’Hospital a l’inici de 2016» El Parlament aprova una resolució perquè l’ampliació del centre

sanitari quedi inclosa en la partida pressupostària del 2015

Viladecans coordina unaxarxa de ciutats educadores

EDUCACIÓ4Durant quatredies, del 13 al 16 de novembre,Viladecans va ser la ciutat en-carregada de coordinar la xar-xa Innovació educativa per a lamillora de l’èxit educatiu. Estracta d’un dels eixos temàticsprincipals de la Xarxa Espan-yola de Ciutats Educatives(RECE).

Tot i que les jornades esvan celebrar en el Palau deCongressos de Barcelona, ungrup de treball de Viladecans va

ser l’encarregat de posar encontacte els municipis interes-sats a participar-hi, amb l’ob-jectiu principal de reflexionarsobre el rol que han de tenir lesciutats en matèria d’innovacióeducativa.

El pròxim mes de gener síque es farà una trobada a Vila-decans. La finalitat d’aquestajornada serà intercanviar ex-periències innovadores entreels municipis que formen partde la xarxa.

La ciutat inaugura l’espai ons’ubicarà l’Ateneu de les ArtsCULTURA4L’Ateneu de lesArts de Viladecans ja comptades de finals de novembre ambun espai propi. I és que, tot ique l’Ateneu es va fundar l’any2009, aquest no tenia un llocfix on ubicar-se i alternava lesseves activitats i propostes enaltres equipaments municipals.

Fins ara, l’Ateneu de lesArts feia les seves activitats encentres com l’Atrium Vilade-cans, l’Ateneu de Cultura po-pular de Can Batllori, el Centrede Formació Edelia Hernández

o el Centre de Recursos per aJoves Can Xic, entre altres.Ara, l’Ateneu de les Arts jacompta amb un espai propiper dedicar-se a diferents dis-ciplines, com la música, lesarts escèniques o plàstiques.

D’aquesta manera, la novaseu aportarà innovació artísti-ca i creativitat, creant sinergiesamb Can Batllori, més centraten la cultura popular, i amb l’A-teneu d’Entitats Pablo Picasso,orientat a la participació ciu-tadana.

Tecnologia | La ciutat participa en l’Smart City CongressViladecans ha tornat a participar en l’Smart City Congress que es va celebrar a

finals de novembre a la Fira de Barcelona. És el quart any consecutiu que la ciutat hiassisteix exhibint els seus projectes en l’àmbit de l’estalvi energètic, com la iniciativa

El Gran Estalvi, que premia els veïns que estalviïn més en matèria d’energia.

Neus MarmolVILADECANS

Professionals d'ensenyament visiten el centre. Foto: Ateneu de les Arts

| 16


El Prat de Llobregat

L’esperat nou tram de la línia 9del metro (L9) ja comença aveure la llum després que el pas-sat 27 de novembre es fes el pri-mer viatge de prova des de laZona Universitària de Barcelonafins a l’aeroport del Prat.

De moment, s’està compro-vant la seguretat i la instal·lacióelèctrica de les diverses esta-cions del nou tram (n’hi hauràquinze en total) i altres aspectescom la ventilació, l’energia, les co-municacions i les portes auto-màtiques. Totes aquestes provesprotocol·làries es desenvoluparandurant més d’un any i es preveuque tot estigui enllestit de cara alfebrer del 2016.

Les proves es faran en diver-ses fases: primer, es faran entreles dues estacions de les termi-

nals T1 i T2 de l’aeroport i s’ani-ran ampliant fins a la resta d’es-tacions fins a arribar a la deZona Universitària. Finalment, esfarà una simulació del funciona-ment del servei, que serà l’últimpas abans d’inaugurar-la.

Al viatge de prova van ser-hil'alcalde del Prat, Lluís Tejedor;el conseller de Territori i Soste-nibilitat, Santi Vila; i el presidentde l’Àrea Metropolitana de Bar-celona i alcalde de la capital ca-talana, Xavier Trias.

Tejedor, Vila i Trias durant el primer viatge de proves de l’L9. Foto: TMB

Es fan les primeres proves de l’L9 del metro cap a l’aeroport» El nou tram tindrà quinze estacions i abastarà vint quilòmetres» Es preveu que els combois comencin a circular el febrer del 2016

PREMIS4El passat dijous 4 dedesembre es va celebrar a laciutat la vuitena edició delspremis Prat Emprèn que ator-ga el Centre de Promoció Eco-nòmica a través de l’Ajunta-ment del Prat amb la col·labo-ració de la Diputació de Bar-celona, Catalunya Emprèn, elDepartament d'Empresa i Ocu-pació i la Generalitat de Cata-lunya.

Al certamen hi han partici-pat un total de quaranta-vuit

empreses de nova creació inous emprenedors i s’han ator-gat tres premis de 2.000 euros.Un d’ells reconeix la milloridea empresarial; l’altre, la mi-llor idea comercial o turística;i el tercer, la millor idea d'eco-nomia social.

Els premiats han estat l’a-cadèmia de matemàtiques Ma-tes x tu, en la categoria de Mi-llor Idea i Projecte empresarial2014; la botiga Un món d’ide-es, en la secció de Millor Idea

i Projecte empresarial en ma-tèria de comerç i turisme; il’empresa Papilla de frutas,de Cristina Romero, en l’àmbitd’innovació i economia social.

Per primera vegada, el pre-mi té un patrocinador, MailBoxes El Prat. Com a part delpatrocini, MBE ha donat als 48aspirants als premis un Packper a Nous Emprenedors, queconsisteix en una caixa en for-ma de maleta amb regals i des-comptes per als emprenedors.

Successos | Sancionats per curses temeràries La policia local del Prat va tramitar fa uns dies diverses multes a un grup de

conductors que feia curses temeràries a l’aparcament del supermercat Carrefour.Posteriorment, els agents locals van fer una recerca a les xarxes socials, on van

trobar vídeos amb els quals es van poder identificar vehicles participants.

Neus MarmolEL PRAT DE LLOBREGAT

Els emprenedors, elements clau

COMERÇ4Els pròxims dies 12,13 i 14 de desembre es tornarà acelebrar una nova edició de laFira Avícola de la Raça Prat.

Es tracta d’unes jornades de-dicades als productes gastronò-mics característics del Prat, comés el pollastre de pota blava i lacarxofa Prat. A la fira hi partici-pen molts establiments del mu-nicipi, que aprofiten aquesta citaper mostrar els seus productesals assistents.

MÉS JORNADES COMERCIALSEn el marc de la celebració de laFira Avícola, el Prat també aco-llirà la 27a Mostra Comercial i la12a Mostra d'Entitats els matei-xos dies.

L’objectiu és donar a conèixerels productes agroalimentarisautòctons, els fets de manera ar-tesana i la gastronomia local,amb la presència de les empre-ses i de les associacions del co-merç de la zona.

Arriba la Fira Avícola i lamostra comercial i d’entitats

Durant les jornades es podran tastar plats de carxofa Prat. Foto: AGT Baix

Desembre 2014líniamar.catComarca

La Diputació de Barcelonaaportarà 920.000 euros a l’A-gència de l’Habitatge de Cata-lunya per finançar la Xarxad’habitatges d’inserció social.Aquest import, que s’abonaràentre aquest any i el pròxim al’Agència, que coordina aques-ta Xarxa, servirà per mantenirel suport econòmic a les entitatsque gestionen pisos tutelatsper a col·lectius en risc d’ex-clusió.

El president de la Diputacióde Barcelona, Salvador Esteve,considera que “la situació d'e-mergència provocada per lacrisi financera i econòmica hasituat les polítiques públiquesd'habitatge en un primer pla,que no els era habitual”. Enaquest sentit, reconeix “el paperde les entitats que formen laXarxa, així com el de la Tauladel Tercer Sector Social en eldesenvolupament d'aquesta ac-ció en favor d'un dret essencialen una societat lliure i demo-cràtica”.

El fort impacte de la crisieconòmica ha tingut com a

conseqüència un empobrimentd’amplis sectors de la població.L’habitatge és una de les ne-cessitats bàsiques més afecta-des. Com a conseqüència, lesentitats que gestionen els pisosinclosos dins la Xarxa d’habi-tatges d’inserció social han vistdesbordades les seves previ-sions i necessiten reforçar elsajuts per mantenir-los en fun-cionament.

PISOS TUTELATSActualment, un total de 100entitats formen part de la Xar-xa a la demarcació de Barcelo-na i gestionen 916 habitatges.Es tracta de pisos on les perso-nes que s’hi allotgen poden

gaudir, a més d’una llar digna,de suport psicosocial per aju-dar-les a reintegrar-se a la so-cietat. S’adrecen, entre d’al-tres, a persones sense llar, do-nes víctimes de la violència,drogodependents, personesamb trastorns mentals, recep-tors de prestacions econòmi-ques molt baixes, joves extute-lats i altres situacions anàloguesque requereixen una especialatenció.

Són les entitats del tercersector les que es fan càrrec delpagament del lloguer i de lesdespeses corrents dels pisos(llum, aigua, gas, etc.), així comdel seu manteniment. A banda,cada entitat fixa els paràmetresd’estada i les condicions dels in-quilins. Els fons procedents dela Diputació de Barcelona aju-daran, per tant, a cobrir aques-tes despeses.

Durant aquest any, l’Agèn-cia de l’Habitatge de Catalunyaha signat convenis amb entitatssocials d’arreu de la demarcacióde Barcelona per cedir-los 153pisos del seu parc públic perdestinar-los a aquesta Xarxad’inserció social. L’any passat esvan signar convenis per cedir122 pisos i el 2012 es va fer perun total de 98.

Objectiu: una llar per a tothom» La Diputació de Barcelona aporta 1 milió d’euros a la Xarxa d’habitatges d’inserció social

» S’amplia el suport a les entitats que gestionen pisos tutelats per a col·lectius en risc d’exclusió

RedaccióBAIX LLOBREGAT

SOCIETAT4Aquesta acció s’em-marca en el conjunt d’actua-cions de la Diputació de Barce-lona per l’impuls de la inclusiósocial i la lluita contra la po-bresa. S’afegeix, per exemple, ala col·laboració d’enguany ambCàritas, que ha permès la cessióa aquesta entitat de 43 pisospropietat de la corporació perdestinar-los a famílies en riscd’exclusió social.

També en col·laboracióamb l’Agència d’Habitatge de

Catalunya, a més dels ens lo-cals i els col·legis d’advocats dela demarcació de Barcelona, laDiputació està desplegant elServei d’Intermediació en Deu-tes de l’Habitatge (SIDH), des-tinat a persones en risc de des-nonament per impagament deles quotes hipotecàries. Ac-tualment estan en funciona-ment 15 punts d’atenció arreudel territori, amb una previsiód’obertura d’11 punts mésabans de final d’any.

Cessió de pisos i intermediació

El president de la Diputació, Salvador Esteve, i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat,Santi Vila, signant el conveni que formalitza l’acord, en presència de la presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras; el diputat de Benestar Social, Salut Pública i Consum, Josep Oliva; el secretari

d'Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Carles Sala; i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Foto: Diputació de Barcelona

Salvador Esteve:

“El paper de la

Xarxa és fonamental

en aquesta acció en

favor d’un dret

essencial en una

societat democràtica”

Ajuda | 30.000 famílies atesesCatalunya és el territori de l’Estat que més recursos destina en matèria d’habitatge per evitarl’exclusió social, amb uns 60 milions d’euros, que beneficien 30.000 famílies. Aquestes llarsperceben una mitjana anual de 2.000 euros en ajuts. Enguany, el Govern ha posat en marxa

una línia d’ajuts específica per a aturats de llarga durada que ha beneficiat 4.000 famílies.

| 18

EsportsDesembre 2014líniamar.cat

| 20

El Gavà ja coneix el seu rival pera les semifinals de la Copa Ca-talunya Absoluta. Es tracta delGirona, un conjunt de Segonadivisió que visitarà la Bòbila elpròxim 4 de febrer, dia que es ju-garà l’eliminatòria a partit únic.A l’altra part del quadre, l’Eu-ropa s’enfrontarà a casa amb unaltre equip de la segona catego-ria del futbol estatal, el CE Sa-badell. “Sobre el paper, ens hatocat l’equip més important, elque està en una posició mésalta a la seva competició”, va as-segurar Manuel Maniega, pre-sident del Gavà, el dia del sor-teig, celebrat el passat 2 de des-embre a la seu de la FederacióCatalana de Futbol (FCF).

“Nosaltres ens ho prenemcom una festa i com un premi

per haver arribat fins aquí”, vaafegir Maniega.

En cas que el Gavà derrotésel Girona, jugaria el partit finalel 25 de març, tot i que els dos fi-nalistes podran decidir un altredia que pugui anar millor.

Tot i així, el Gavà no aixecael cap a la competició regular.Els blaugrana acumulen cincjornades sense conèixer la vic-

tòria, i ara per ara ocupen laquinzena posició amb 18 punts,fruit de 10 derrotes i 6 victòries.

En l’últim partit, els d’AlbertPoch van caure a domicili ambel Masnou per la mínima, i al’anterior jornada va ser la Mon-tañesa qui va arrabassar els trespunts als del Baix Llobregat,després de golejar-los a la Bòbilaper 3 gols a 0.

Manuel Maniega (dreta) amb Guillaume de Bode, de l’Europa. Foto: FCF

El Girona serà el rival del Gavà a la Copa Catalunya Absoluta» El partit únic de semifinals es jugarà el pròxim 4 de febrer» A la lliga, els del Baix porten cinc jornades sense guanyar

L’Street Park serà una realitata finals d’aquest mes

VILADECANS4El parc de la To-rre-roja, molt a prop de l’escolaMediterrània, acollirà l’StreetPark, un equipament d’oci quefarà les delícies dels amants delsesports urbans.

La instal·lació estarà enlles-tida a finals d’aquest mes, icomptarà amb una superfíciede 850 metres quadrats, 580dels quals es destinaran a un es-pai adreçat al patinatge ambdues zones: una per als que vul-guin iniciar-se en el món de l’s-kate, i una altra per a usuarisamb experiència en aquest tipus

de modalitats esportives. Peraltra banda, l’Street Park dispo-sarà d’una half pipe de 10 me-tres –una estructura amb formade mig tub–, dues mini-ramps –similars al half pipeperò menys pronunciades– ambspine–una estructura amb for-ma de piràmide– i unaduna –són estructures planesque imiten la forma de les dunesdel desert–.

A més, s’hi instal·larà unbowl–un espai asfaltat enfonsatamb forma de cràter poc pro-fund– amb dues extensions.

RedaccióGAVÀ

L’Street Park s’instal·larà al parc de la Torre-roja. Foto: Arxiu

33 anys pujant al Castell

El Prat | La regatista Sílvia Roca deixa l’alta competicióLa regatista olímpica del Prat Sílvia Roca va anunciar fa pocs dies que deixa l’alta

competició, a causa dels problemes econòmics de les federacions i la dificultat que ha trobat per aconseguir patrocinadors. A causa d’aquesta situació, són els

regatistes els que s’han de fer càrrec del cost de competir en l’àmbit professional.

CASTELLDEFELS4Prop de 300corredors van participar en latrenta-tresena edició de la tra-dicional Pujada al Castell, que vatenir lloc el passat dissabte 6 dedesembre.

Jordi Comas, atleta integrantdel Bikila Barcelona, va guanyara la categoria masculina amb untemps final de 16 minuts i 41 se-gons. Èric Sánchez, del Run-nerfels, i Gerard Pons, del ClubAtletisme Castelldefels Outdoor,van finalitzar la prova en sego-

na i tercera posició, respectiva-ment. En categoria femenina, l’a-tleta Judith Corachan, del WitlTeam, va endur-se la victòriaaturant el cronòmetre als 20minuts i 28 segons. Lili Cortes-si i Sònia Pérez van completar elpodi femení de la prova.

Aquesta cursa de 5 quilò-metres per un circuit urbà col·la-bora enguany amb la Marató deTV3, dedicada a lluitar contra lesmalalties del cor. En concret, uneuro de cada inscripció està des-

tinat a la cita solidària més tele-visiva de l’any. Els organitzadorstambé van habilitar un Dorsal 0,per a aquells que no vulguin o nopuguin córrer però que desitgincol·laborar en la investigació deles malalties coronàries.

La cursa va tenir lloc en elmarc de la Festa Major d’Hivernde Castelldefels, i a poc a poc esva consolidant com una citamarcada en el calendari delsesportistes amateurs i profes-sionals de la comarca. Judith Corachan, guanyadora femenina de la prova. Foto: Ajuntament

| 22Agendalíniamar.cat Desembre 2014

[email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 14 DE DESEMBRE19:00 Espectacle De l'òpera al cinema. Preu: Preu:

10 euros entrada anticipada / 12 euros a ta-quilla. Lloc: Espai Maragall. Centre cívic pera les arts escèniques (Gavà).

DIJOUS 18 DE DESEMBRE17:30 Sessió informativa per a la inscripció a la

borsa de treball. S’explicarà el funciona-ment d’aquest i altres serveis relacionats. Calportar la fitxa d'inscripció omplerta i lliurar-la a la recepció. Lloc: La Guaita (Castelldefels).

DIMARTS 14 DE GENER16:30Grup de reflexió per a pares i mares, a cà-

rrec de Javier Wilhelm, psicòleg i mediador.Cal inscripció prèvia per poder participar enl’activitat, adreçada a les famílies. Lloc: EscolaGarigot (Castelldefels).

FINS AL 15 DE DESEMBREConsultar horaris Exposició Els pollastres del

Prat. Mostra de fotografies de pollastres delPrat: la cria, les fires i els cartells de les dife-rents edicions. Lloc: Sala d'exposicions del Cèn-tric Espai Cultural (El Prat).

FINS AL 6 DE GENERConsultar horarisExposició de dibuixos originals

del llibre En Guillem i l'home dels nassos, d’ ElGegant Edicions. Lloc: Biblioteca Central(Castelldefels).

DIVENDRES 12 DE DESEMBRE15:30 Visita guiada a la Sala Infantil. Explica-

ció del fons documental (llibres, revistes, DVDi CD) disponible a la sala. Es tornarà a fer unasessió el 19 de desembre. Lloc: Biblioteca Cen-tral (Castelldefels).

13 I 14 DE DESEMBREConsultar horaris Praticipa. Activitats desti-

nades al públic infantil en el marc de la 41aedició de la Fira Avícola, la Mostra d’entitatsi la Mostra Comercial. Lloc: per tot el recin-te firal (El Prat).

DIUMENGE 14 DE DESEMBRE12:00 Partit de futbol del primer equip. S’en-

frontaran el Gavà, que jugarà a casa, contral’Ascó Futbol Club. Lloc: Estadi Municipal laBòbila (Gavà).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Quarta sessió d’Els divendres de conte!,amb Mirades amb retorn,a càrrec de Pa-trícia McGill. Organitza: llibreria Els 9rals i Megaphon. Lloc: Llibreria Els 9 rals,c/ Sant Joan, 19 (Viladecans).

Els divendres de conte!: ‘Mirades amb retorn’

Dv. 12 de desembre a les 20:30

Club de lectura fàcil en català a la salad’actes de la Biblioteca Josep Soler Vi-dal (Gavà). Durada aproximada: unahora i mitja.

Club de lectura fàcil en català a la bibliotecaDm. 16 de desembre a les 18:30

Concert de la formació musical Los Mi-tos 64 en el marc de la Temporadad'Arts Escèniques setembre - desem-bre 2014. La banda de pop rock com-pleix 50 anys i ho celebra amb un con-cert. Lloc: La Capsa (El Prat).

Los Mitos 64, en concerta La Capsa del Prat

Dv. 12 de desembre a les 22:30

Activa't per un envelliment saludable.Activitat que inclou la ponència Primersauxilis en dret, a càrrec de l’advocat Je-sús Galán. Lloc: Casal Municipal de laGent Gran el Centre (Gavà). Duradaaproximada: dues hores.

Activa’t per un envelliment saludable, a Gavà

Dm. 16 de desembre a les 17:00

| 24Desembre 2014líniamar.cat Pròxima edició: gener de 2015

linia mar 18

Documents