redacció: continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

esplugues · sant joan despí · sant just desvern

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 12

ERC denuncia evasió de taxesmunicipals del PSC a Sant Joan

Alerta que els socialistes no van pagar les quotes per l’ús del poliesportiu del Mig en les seves calçotades pàg 8

Esplugues pàg 6

El consistori expedientaràtres bancs si no cedeixen alloguer social 11 pisos buits

Reportatge pàg 3

La comarca encara té 332 símbols franquistesals seus pobles i ciutats

Comerç pàg 11

Tornen els cursos de cuinadel ‘Foodieslab’ a Sant Joan

Esports pàg 14

Sant Joan de Déu organitzadiumenge la Magic Line

Un exemple a seguirSant Just rep el premi de Ciutat Sostenible pel seu pla energètic

pàg 10

liniatres.catlíniatresDifusió OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals · 25/2/2016 · Núm. 32

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 líniatres.cat 25 febrer 2016

líniatres.cat25 febrer 20163 | Reportatge

Recordar per tancar ferides» Segons dades del Memorial Democràtic, el Baix Llobregat encara té 332 símbols franquistes» L’associació comarcal per la memòria històrica fa una crida als ajuntaments per eliminar-los

La familiaritat que es construeixamb el dia a dia i la desmemòriacol·lectiva a la qual van intentar sot-metre aquest país els fa sovint in-visibles. Tot i no ser un dels terri-toris de l’estat amb més simbolo-gia franquista, el Baix Llobregat noestà encara lliure d’elements querecorden una de les etapes més fos-ques de la història recent. “És in-acceptable que una comarca queha lluitat tant contra la dictadurano estigui lliure d’aquesta simbo-logia”, lamenta Mari Carmen Ro-mero, presidenta de l’Associacióper la Memòria Històrica i De-mocràtica del Baix Llobregat.

Per aquest motiu, l’entitat vaenviar el novembre una carta als30 ajuntaments de la comarca de-manant el compliment de la llei dememòria històrica –aprovada pelCongrés el 2007– pel que fa a laretirada de simbologia franquis-ta i el reconeixement de les vícti-mes. De moment, només ha rebutresposta de set d’ells: Cornellà i Es-plugues van aprovar mocions enaquest sentit, Santa Coloma ho

està estudiant i Collbató, SantJoan, el Prat i Sant Boi han mos-trat la feina que han fet fins ara enaquesta línia. De la resta no hanrebut cap resposta. Malgrat això,Romero no hi veu “mala fe”. “Sóntemes que potser no interessen”,lamenta. Més crític es mostraAntoni Lardín, de l’AssociacióCultural del Montserrat, una en-titat que també treballa sobre el te-rreny reconstruint el passat. “Fafalta més sensibilitat per part delsconsistoris”, etziba.

El conseller de Cultura delConsell Comarcal, Lluís Monfort,explica que “la problemàtica és di-ferent a cada municipi” i recordaque des dels centres d’estudis lo-cals s’ha dut a terme una feina “in-tensa” de recuperació del passat.

LA LLISTA DE SÍMBOLSSegons el cens elaborat pel Me-morial Democràtic, a la comarcahi ha 332 símbols franquistes,sense comptar noms de carrers.D’aquests, 315 corresponen a lesfamoses plaques del Ministerio dela Vivienda amb el jou i les flet-xes falangistes, quatre a monu-ments i tombes, dos a creus i unaltre a un vitrall, mentre que els12 restants són paviments, relleus

i rètols. Però si hi ha un elementque marca profundament és unafossa comuna. Segons el mapa defosses del Ministeri de Justícia,creat arran de l’aprovació de la lleide memòria històrica, al Baixn’hi ha nou. Tanmateix, en qua-tre casos el ministeri ha conside-rat fossa comuna un indret ambles restes d’una sola persona. Estracta d’Esparreguera, Marto-rell, Sant Boi i Cornellà, quatreenterraments de represaliats, lesrestes dels quals van ser traslla-dades al Valle de los Caídos entreel 1959 i el 1965.

UNA FEINA COMPLICADA“És un constant picar pedra”,descriu gràficament Romero latasca de recuperació de la me-mòria. “Anem amb el cotxe amunti avall, però encara té sentit seguirtreballant-hi”, reconeix. Tot i així,la manca de finançament –zeroeuros dedicats a la qüestió des queel PP és al govern espanyol– difi-culta enormement la feina. Els re-cursos i la por, afegeix Lardín. “En-cara hi ha gent que tem parlar”, as-segura. Una por difícil de repre-sentar en un mapa i que semblaseguir present 40 anys després dela mort del dictador.

F. Javier RodríguezB. LLOBREGAT

HISTÒRIA4La presència de sim-bologia franquista a Sant Joan,Sant Just i Esplugues sembla, aprimera vista, poc significativa.

Tanmateix, a la zona hi des-taca, per sobre de tot, les fossescomunes que el Ministeri deJustícia situa a Sant Just i SantJoan. La de Sant Just, ubicada alpuig de Sant Pere Màrtir, hauriaestat la tomba d’alguns soldatsmorts durant les darreres esco-meses de la guerra. No obstantaixò, la instal·lació d’antenes en

aquella zona fan pensar al mi-nisteri que la fossa, actualment,és molt difícil de localitzar.

Per la seva banda, Justíciaubica al cementiri de Sant Joanuna altra fossa on hi hauria en-terrats 11 soldats republicansmorts en circumstàncies similarsals de Sant Pere Màrtir.

A més, el Memorial enume-ra dues creus amb reminiscèn-cies franquistes: la Creu del Pe-dró, a Sant Just, i una altra a laplaça de l’Església de Sant Joan.

Dues creus i dues fosses

Opiniólíniatres.cat 25 febrer 2016| 4

publicitat 686 429 517líniatres.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 12320-2013

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

4L’eix de la prosperitatper Jordi Lleal

Llegeixo aquest titular a un dia-ri: ‘Fracassa l’eix de la prospe-ritat’. Fa uns anys, el PP vapromoure una aliança entre lesautonomies de Madrid, ambEsperanza Aguirre, País Valen-cià, amb Francisco Camps, iles Balears, amb Jaume Matas,amb la intenció de poder des-encaixar els lligams més o me-nys potents entre Catalunya i elsveïns dels somniats i enyoratsPaïsos Catalans. El poder cen-tral, amb José Maria Aznar alcapdavant, hi posava totes les fa-cilitats i el PP tots els lligamsideològics i d’interessos. Comfer-ho? La frase “València plat-ja de Madrid” n’és un indicatiu.La persecució de l’ensenyamentdel català a les escoles amb elboicot a la seva exigència per ac-cedir a càrrecs a l’administració,impulsar acadèmies de la llen-gua sense cap rigor científic, ne-gant la unitat de la llengua ca-

talana, el tancament de repeti-dors de TV3, etcètera va ser unapolítica estudiada i portada afons pels cervells del PP.

Anys i panys reclamant laconnexió del llevant amb Ca-talunya via corredor del medi-terrani i... resultat? Ni el mésmínim cas, per part dels suc-cessius governs espanyols, nofos que també comportessin lli-gams a més dels comercials, elsculturals i d’afinitat d’interes-sos polítics. Però vet aquí queun dia comencen a sorgir alstres territoris esmentats casosde prevaricació, fraus de llei,trames de corrupció i altresafers foscos, en grau superlatiu.En definitiva, ara ha quedat pa-lès que l’eix de la prosperitat deles tres autonomies era real-ment per a la prosperitat delPP. El fracàs, en tot cas, seràper haver estat descoberta latrama de corrupció.

Actualitat a la xarxa

#ElQuart#Geni #AcordInsuficient?

@Carles_Domenech: El toc amb la plantadel peu de Messi per desplaçar Čech en elprimer gol del Barça és una petita obrad'art (una més).

@JaumeICastigador: Sánchez i Riveraanant d'estadistes per signar un pacte traï-dor davant de les càmeres que no elsserveix per a res. Quanta vergonya aliena.

@EricIR: Per l'anunci del nou disc, esperoque els Manel no hagin passat també a lamúsica electrònica i només sigui unacançó.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniatres.cat25 febrer 20165 |

@gerardotc: Pedro Sánchez y AlbertRivera estarán esta tarde en el FNAC firmando pactos de Gobierno a partir delas 19h.

@aleixrenye: En Zuckerberg diu que està"a Espanya" per menjar "jamón" i noméstraieu fotos d'ell corrent per SagradaFamília i Montjuïc.

@jordiribasjose: La condemna per l'assalta la Blanquerna és light en relació amb lagravetat dels fets i a la petició del Fiscal. Moltmalament.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Perdre el temps amb premeditació itraïdoria és una cosa que només potfer l'home. Els animals no tenen la ca-pacitat de sentir-se culpables: no sa-ben el que és el remordiment, i menysencara el remordiment provocat perla pèrdua de temps conscient (notamental: cal una paraula per a això. Se-gur que els alemanys i els japonesosen tenen una).

Quan vaig esborrar el meu comp-te de Twitter crec que duia uns 28.000tuits. Calculant per sobre, a 140 ca-ràcters per tuit, surten 3.920.000 ca-ràcters, que són una mitja d'un miliónou-centes seixanta mil paraules.Amb una font estàndard de cos 12 enssurten quatre mil tres-centes cin-quanta-cinc pàgines, el que vol dir quepodria haver escrit l'equivalent a Larecerca del temps perdut de Proust iLa broma infinita de D.F. Wallace –amb les notes incloses– en el tempsque he invertit escrivint gilipollades aTwitter.

Vol dir això que si no haguéssimperdut vilment hores i dies tuitejantsobre nicieses o escrivint eulògies aFacebook, podríem haver escrit sis oset novel·les? Per descomptat queno, perquè pressuposar que la majo-ria d'usuaris de xarxes socials sabenescriure o tenen estudis és com espe-rar que l'Espanyol golegi el Madrid enpartit de lliga. Però la dada és prou sig-nificativa per fer-nos pensar una

mica. I això, en aquests temps que cor-ren, ja és molt.

El meu professor de literatura, undels homes més intel·ligents que he co-negut mai, em va dir que calia perdreel temps sense por. Deia que era ne-cessari aixecar-se de l'escriptori, deixarde treballar i saber que en els següentsvint o trenta o seixanta minuts te n'a-niries a jaure al sofà a no fer absoluta-ment res. Ser conscient que anaves a nofer res. Aquell exercici et permetia sa-ber que ja havies tingut el teu momentzen del dia, un moment lliure de pre-ocupacions en què alliberes la ment it'oblides dels drames del dolorós caosdiürn, i ja podies tornar a treballar.

Per desgràcia, aquest moment haestat substituït per centenars de mi-cromoments de relax camuflats queanem encadenant al llarg del dia:tuitegem mentre treballem, pengemuna foto, actualitzem el blog, fem elcafè, fem el cigarro, escoltem el but-lletí de les 11. Si sumes tots aquestsmoments veuràs que has estat horessense fer res productiu, però que l'es-très provocat per aquests instantst'ha fet bullir el cervell.

Però ho seguirem fent. Perquèhem arribat a un punt en què jaure alsofà ens sembla una pèrdua de tempsirreparable. Hem d'escriure, fer fotos,explicar què fem, què dinem i onsom. No sigui cas que, per un mo-ment, deixem de ser interessants.

4L’art de procrastinarper Jair Dominguez

El meu avi sempre em deia que “seragraït és de gent bona i honesta” i elsmeus pares insistien que “sols reco-neixent les aportacions dels altreshom es legitima per exercir la criticai assolir credibilitat”. Aquests consellso afirmacions han estat presents enels meus pensaments des que he co-negut la mort de Muriel Casals. Enprimer lloc, perquè la Muriel era unadona honesta, de mirada agraïda iacollidora, que estimava i es feia es-timar, perquè sabia reconèixer lesaportacions dels altres i valorava eltreball de l'equip.

Per aquests motius, transmetentserenitat i compromís, encarnava lalluita pels drets nacionals amb tran-quil·litat integradora i amb la deter-minació capaç de superar tot obstacle.Una determinació que la portava a in-centivar el diàleg com a eina capaç d'i-dentificar els punts d'encontre, pervertebrar solucions i defugir de laconfrontació destructiva pròpia delstemps convulsos i complexos com elsactuals. Sens dubte la Muriel canalit-zava l'energia de molts cors que ba-teguen, més enllà d'ideologies, il·lu-sionats per vertebrar un nou país, jaque, com ha afirmat l'expresidentMas, ella “encarnava totes les virtutsdel projecte independentista”.

Agraïment, reconeixement a lesaportacions dels altres i capacitat dediàleg són qualitats que no abunden

amb escreix i la seva mancança és,sense cap dubte, els nutrients de lamanca de solucions per entomar unfutur integrador, que asseguri el pro-grés social, i foragitar la racionalitati objectivitat requerida per identificari forjar la unitat en el si d'una socie-tat plural, diversa i en evolució cons-tant.

És en la complexitat i en les situa-cions de cruïlla quan la racionalitatsimbiòtica amb els sentiments permetidentificar les estratègies per assolir elsreptes des de la llibertat d'expressió iel debat en la diversitat d'interessos id'opinions. Un debat que no té altrelímit que el respecte a l'altre i la con-vivència, tot acceptant que tota opciói opinió és vàlida si s'argumenta ambcoherència i respecte.

La Muriel ens ha deixat. Els seusvalors ètics, morals i intel·lectuals, quesustentaven els seus diàlegs, esdeve-nen imprescindibles per sumar enels moments difícils. Uns valors in-dispensables i que sols perduraran siels assumim amb plenitud i acceptemque les aventures isolades difícilmenttenen èxit. Uns valors necessaris peravançar en el procés que ella va saberimpulsar canalitzant múltiples vo-luntats i que sols tindrà èxit si inte-rioritzem, amb un somriure acollidor,que ningú sobra i que encara sónmolts els que cal sumar-hi des de la lli-bertat de decisió.

4El somriure acollidorper Antoni Garrell

Esplugueslíniatres.cat 25 febrer 2016

| 6

L’Ajuntament ha començat aposar fil a l’agulla en l’àmbit del’habitatge. A principis de febrerla Junta de Govern va iniciar elprocediment per exigir que en-titats financeres posin al mercatonze pisos buits des de fa més dedos anys situats al municipi.

El consistori reclama que elshabitatges se cedeixin i es posina disposició del mercat de lloguersocial del municipi. En total sóntres les entitats bancàries quegestionen els onze pisos buitscomptabilitzats que hi ha a Es-plugues en l’actualitat.

Des de l’inici del procedi-ment legal els bancs han tingut10 dies hàbils per fer al·legacionso cedir els habitatges a la borsade lloguer social. Segons ha in-format el consistori a Línia Tres,

però, de moment no s’ha produïtcap moviment, ja que no s’hanpresentat al·legacions.

El següent pas que farà l'A-juntament, un cop estudiadesles possibles al·legacions que espresentin, segons fonts munici-pals, serà “declarar l'habitatge ensituació anòmala i reclamar laseva cessió, tal com preveu la llei24/2015, de 29 de juliol, de me-sures urgents per afrontar l'e-mergència en l'àmbit de l'habi-tatge i la pobresa energètica”.

En el cas que no prosperin lesal·legacions o bé que no es rea-litzi una cessió voluntària, elconsistori ha anunciat que “ini-ciarà l'expedient per a la seva ces-sió forçosa per tal d'incorporar-los a la borsa de lloguer social oper aplicar sancions, tal comestableix la llei”.

Segons ha dit l’alcaldessa Pi-lar Díaz, “aquesta mesura rea-firma el compromís de l'Ajunta-ment amb la ciutadania mésvulnerable”.

Tres bancs gestionen els onze pisos buits d’Esplugues. Foto: Arxiu

Esplugues expedientarà tresbancs per tenir 11 pisos buits

» L’Ajuntament reclamarà una cessió forçosa si les entitats financeresno donen els habitatges a lloguer social o no prosperen les al·legacions

Neus MarmolESPLUGUES

Successos | Detenen dos homes per robar en un domicili a Sant CugatDos homes, de nacionalitat georgiana i de 25 i 29 anys, van ser detinguts a finals de gener a Esplugues per

haver comès presumptament un robatori amb força a l’interior d’un domicili de Sant Cugat del Vallès. Els fetsvan ocórrer el passat 27 de gener cap a les tres del migdia, quan els Mossos van veure un vehicle sospitós a Esplugues. Quan els van identificar, van trobar-hi algun objecte del domicili on havien robat a Sant Cugat.

Surten a concurs les obres del carril bici cap a la DiagonalURBANISME4Els treballs deconstrucció del futur carril bicique unirà Esplugues amb Bar-celona per la Diagonal ja hansortit a concurs. Fa uns diesl’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB) va obrir la licitacióde les obres.

El futur carril bici comença-rà a Esplugues, a l’avinguda de

Jacint Esteva i Fontanet, de ma-nera que donarà continuïtat alcarril que ve de l’avinguda delsPaïsos Catalans.

El cost dels treballs és de991.000 euros i es preveu ques’executin en dotze mesos. Lesobres són finançades conjunta-ment per l’AMB i els consistorisd’Esplugues i Barcelona.

L’atur al municipi, per sota de la mitjana comarcal

OCUPACIÓ4Esplugues va tan-car el mes de gener amb una taxad’atur per sota de la mitjanacatalana. Segons dades oficialsde l’Observatori Comarcal delBaix Llobregat, la taxa d’atur aEsplugues va ser del 12,9%,mentre que al conjunt de la co-marca, del 14,7%. Al territoricatalà es va registrar una taxa del15%. Per tant, el municipi es tro-

ba dos punts per sota de la mit-jana catalana.

Respecte del mateix períodel’any passat, a Esplugues hi ha281 persones menys a l’atur, xi-fra que representa un 8,9%menys, en termes relatius.

De tota manera, respecte delmes de desembre, l’atur va aug-mentar en 69 persones, un 2,5%més que al desembre.

Participació ciutadana al nou full de ruta municipal

TRANSPARÈNCIA4El Pla d’Ac-tuació Municipal (PAM) per alperíode 2016-2019 s’ha aprovatrecentment i per primera ve-gada ha comptat amb les apor-tacions fetes per part de la ciu-tadania.

El nou PAM va ser aprovatdurant el passat Ple del 17 de fe-brer i va comptar amb els votsa favor del PSC, CDC, ERC,Ciutadans i la regidora no ads-crita Laura Benito. PP, ICV i

Canviem Esplugues es va abs-tenir. Els ciutadans i ciutadaneshan prioritzat durant el procésparticipatiu els aspectes rela-cionats amb els apartats de Bongovern i transparència, Perso-nes i famílies i Economia, em-prenedoria i ocupació.

El nou PAM té 42 línies es-tratègiques que es classifiquenen cinc grans eixos, els qualsaglutinen un total de 149 ac-tuacions municipals.

Aspecte virutal del carril que unirà Esplugues amb la DIagonal. Foto: AIM

Esplugues líniatres.cat25 febrer 20167 |

El Museu Can Tinturé exposa lamostra itinerant Catifes de ci-ment. El món de la rajola hi-dràulica fins al pròxim 3 d’abril.L’exposició se centra en aquesttipus de rajola, vinculada a l’ar-quitectura catalana de finals delsegle XIX i mitjans del segle XX,aproximadament.

Al llarg de la mostra els visi-tants poden recórrer la històriad’aquest tipus de rajola. Es viat-ja als seus orígens, s’identifiquenels fabricants principals i s’a-profundeix en la tècnica d’ela-boració. També es fa un reco-rregut per l’evolució del dis-seny de les rajoles hidràuliquesal llarg dels anys.

Entre els fabricants i dis-senyadors de la rajola hidràuli-ca hi ha artistes i arquitectes derenom, com Alexandre de Ri-quer, Lluís Domènech i Monta-ner, Josep Puig i Cadafalch, An-toni Maria Gallissà o RafaelMasó. La majoria va col·laboraramb les empreses catalanes quemanufacturaven rajoles hi-dràuliques, que van tenir moltèxit arreu del país.

Aleshores, als paviments ela-borats amb aquest tipus de ra-jola se’ls anomenava “catifes deciment”, ja que vertaderamentsemblaven catifes amb motiusflorals que decoraven els terresde les cases i palauets moder-nistes més rellevants de l’època.

Aquestes ‘catifes de ciment’van anar evolucionant i l’estilinicial progressivament es vaanar adaptant a les modes de lesnoves èpoques, com el nou gustsorgit de l’art déco.

PROCÉS DE FABRICACIÓLes peces dels paviments hi-dràulics es fabriquen una per

una. S’elaboraven amb una pas-ta de pols de marbre blanc, ci-ment blanc, sorra i pigments delcolor que es volia donar a cadapeça. Després s’abocava a latrepa, un motlle amb separadorsencaixats en un marc. Cada es-pai s’omplia amb un color. Des-prés es posaven altres capes i fi-nalment es col·locava el motllesots una premsa hidràulica percomprimir-ho tot. D’aquí ve elseu nom.

La mostra ha estat organit-zada conjuntament per la Di-putació de Barcelona, l'Ajunta-ment de Sitges i els Museus deSitges.

Can Tinturé homenatja la rajolacatalana amb una exposició

RedaccióESPLUGUES

Els parcs locals, entre els millorvalorats a l’àrea metropolitanaMEDI AMBIENT4Els parcs d’Es-plugues es troben entre els mésben valorats per l’Àrea Metro-politana de Barcelona (AMB).Can Vidalet, Solidaritat i Font-santa –aquest últim compartitamb Sant Joan Despí– ha ob-tingut un notable en la classifi-cació de l’Àrea Metropolitana deBarcelona (AMB).

El parc de la Fontsanta harebut 8,1 punts; el de Can Vi-dalet, un 8; i el de la Solidaritat,un 7,9. Per tal de puntuar elsparcs, l’AMB ha tingut en comp-te criteris com la tranquil·litat,el disseny, la jardineria i la il·lu-

minació, entre altres. Enguanyl'Enquesta d'Usuaris dels Parcsd'AMB es va realitzar al maig ijuny de 2015 a partir d'unes 150enquestes realitzades a les per-sones usuàries de cada parc. Amés, aquesta ha estat la seva si-sena edició.

L’Ajuntament també ha vol-gut destacar les millores que haimplementat darrerament enels parcs, com ara la nova zonade pistes de petanca a Can Vi-dalet, la millora del paviment as-fàltic, dels talussos i la zona detobogans i jocs infantils del parcde la Solidaritat.

Les Moreres participa en unprojecte sobre sostenibilitatEDUCACIÓ4El Centre Espor-tiu Municipal (CEM) Les More-res ha rebut recentment la visi-ta d’un grup d’alumnes de l’es-cola espluguina Gras i Soler,amb edats compreses entre els 11i 12 anys, en el marc del progra-ma internacional sobre sosteni-bilitat Global Scholars.

Es tracta d’un projecte im-pulsat per Bloomberg Philan-tropies, una associació senseànim de lucre de Nova York.L’objectiu és fer reflexionar els es-

colars sobre temes d’interès glo-bal relacionats amb la sosteni-bilitat. Un dels àmbits del pro-grama se centra en els edificis. Iaquest és el centre d’interès de lavisita al CEM Les Moreres, ja quel’equipament esportiu espluguíempra diverses tècniques i ma-terials sostenibles.

Els alumnes van poder ob-servar com s’evita l’ús innecessaride la llum artificial i les plaquessolars que serveixen per escalfarl’aigua de les dutxes, entre altres.

Part del paviment hidràulic de la Casa Burés, a Barcelona. Foto: Arxiu

líniatres.cat 25 febrer 2016

| 8

Sant Joan Despí

El Ple, a favor de la connexiódels tramvies a Barcelona

TRANSPORT4El Ple municipalva aprovar una moció el passatdijous 28 de gener a favor de laconnexió entre les dues línies detramvia, el Trambaix i el Tram-besòs. El text va obtenir el suportdel PSC, Iniciativa, Sí que es Pot,CiU i Ciutadans, mentre queERC es va abstenir i el PP va vo-tar-hi en contra.

L’alcalde Antoni Povedaconsidera que la connexió és“una important millora per a lamobilitat de la ciutadania delnostre municipi”. I és que el

tramvia és un dels mitjans detransport públic més utilitzatspels ciutadans de Sant Joan.“Arriba a diversos barris i elsconnecta amb Barcelona i ciu-tats veïnes”, expliquen fontsmunicipals.

Pocs dies després de l’apro-vació de la moció, l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, i el pre-sident de la Generalitat, CarlesPuigdemont, es van reunir aBarcelona i van arriabr a unacord per a la connexió de les lí-nies de tramvies.

Patrimoni | Incorporen codis QR a l’itinerari modernistaL’itinerari modernista Jujol ja compta amb codis QR que s’han instal·lat a cinc

punts de la ruta. En concret, s’han incorporat a Can Negre, la Torre de la Creu, laCasa Rovira, la Torre Jujol i la Casa Serra-Xaus. Amb aquests codis els visitants

poden accedir a informació detallada sobre cada edifici a través dels seus mòbils.

El Trambaix al seu pas per Sant Joan Despí. Foto: Ajuntament

La Sindicatura de Comptesdetecta anomalies al BroggiSANITAT4L’Hospital MoisèsBroggi de Sant Joan està en elpunt de mira de la Sindicaturade Comptes de Catalunya, des-prés que l’ens detectés diversespresumptes anomalies en l’ad-judicació i el pagament de lesobres de construcció del centresanitari.

L’informe que ha publicatara la Sindicatura, elaborat a pe-tició del Parlament, comple-menta els estudis que ja va rea-litzar els anys 2009 i 2014. Ales-hores, ja s’apuntava a un “aug-ment del preu del contracte d’o-bra sense cap justificació”. L’in-

forme fa referència també a “sidel pagament de les dites quan-titats no justificades se’n potderivar una responsabilitatcomptable”. A més, s’han de-tectat anomalies en el contrac-te amb l’empresa adjudicatàriadels treballs, entre altres.

Des del Consorci SanitariIntegral (CSI), administradoradel Moisès Broggi, han al·legatla seva “discomformitat” ambles conclusions de l’ens. Tot iaixí, la Sindicatura, un cop re-budes les al·legacions del CSI,només ha modificat dos apartatsdel seu informe.

Setmana de polèmica a la ciutat.Avui es debatrà al Ple una mociód’ERC que denuncia l’impaga-ment per part del PSC local de10.000 euros de taxes municipalsper fer servir el poliesportiu delMig durant la calçotada anual dela formació entre el 2009 i el2015. Els republicans recordenque, segons les ordenances fis-cals, la utilització d’equipamentsesportius municipals “comportael pagament de diferents quotesper a finalitats no esportives”.

El cas es remunta al passatmes de juny, quan ERC va pre-sentar una sèrie de preguntesper conèixer els ingressos ob-tinguts per l’Ajuntament pel quefa a la utilització de diversosequipaments. Va ser arran de laresposta municipal i de “dife-rents actuacions fetes a poste-riori”, expliquen els republicans,quan van descobrir el que araporten al Ple. “S’ha produït unamala praxi en l’administraciómunicipal”, afirma el portaveud’ERC al consistori, Lluís Fa-brés, tot i que vol creure que “noha estat premeditat” i que potdeure’s a “un error tècnic o d’a-preciació”.

Ni error ni confusió. Des delconsistori han sortit al pas amb uncomunicat on es contraargumentael raonament d’ERC. Segons l’A-juntament, el procediment que vapermetre al PSC fer servir el po-liesportiu va ser “totalment co-rrecte” i complint “en tot mo-ment” el que diuen les ordenan-

ces. I és que des del consistori de-tallen que en un annex de les ma-teixes s’estableix que s’aplicarandescomptes i bonificacions a “en-titats locals sense afany de lucre”que vulguin fer servir equipa-ments. I des de l’Ajuntamentconsideren que un partit políticamb representació local com elPSC és una entitat, comparant-loamb altres associacions d’àmbitestatal amb presència a la ciutatcom Càritas o Creu Roja. LíniaTres s’ha posat en contacte ambel mateix PSC, el qual es remet aaquest comunicat assegurant queno ha fet res “il·legal”.

Des del consistori també ad-junten l’informe de l’interventormunicipal que respon a un re-queriment d’ERC sobre la qües-tió, on s’indica que “les activitatsrealitzades [la calçotada socia-lista] formen part de les que po-den ser bonificades o exemptes”.Una bonificació que s’atorga per“la pròpia naturalesa de l’entitatque utilitza les instal·lacions”,conclou l’interventor.

“POC ÈTIC”I vet aquí el “dilema”, tal com eldescriu Pere Montserrat, portaveude CiU al Ple i tinent d’alcalde. “La

qüestió és saber si els grups mu-nicipals són entitats sense ànim delucre o no”, es pregunta Montse-rrat, el qual demana “prudència”amb aquest cas i assenyala que “sis’ha comès cap irregularitat, es de-purin responsabilitats”.

Preguntat per aquesta publi-cació, el catedràtic de Ciència Po-lítica de la Pompeu Fabra, CarlesRamió, reconeix que els partitspolítics “són uns tipus d’associa-cions que poden ser consideradessense ànim de lucre”, ja que “el seuobjectiu últim és governar”. Tan-mateix, que el PSC sigui el prin-cipal partit de govern provoca, se-gons Ramió, una situació “poc èti-ca” i “de greuge respecte a les al-tres formacions”.

Des d’ERC han explicat quehan seguit un protocol i que “noha estat un rampell” i critiquenl’actitud “d’enrocament” dels so-cialistes. A la moció que es deba-trà avui els republicans els de-manen que “retornin íntegra-ment” en forma de donatiu lesquantitats “no pagades”. La ma-joria absoluta del PSC a SantJoan de ben segur farà tirar enrerela moció. Arribats a aquest punt,Fabrés no descarta “recórrer a An-tifrau”. Aquesta tarda ho sabrem.

Denuncien una possible evasióde taxes municipals del PSC

» Una moció d’ERC alerta que la formació no va pagar les quotes perl’ús del poliesportiu del Mig durant les calçotades que hi va celebrar

F. Javier RodríguezSANT JOAN DESPÍ

Una imatge d’una de les calçotades objecte de polèmica. Foto: ERC

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 9 | líniatres.cat25 febrer 2016

COLMADO EL RINCON PESCA SALADA TERE FRUITS SECS I LLEGUMSMARI

PARADA 17PARADES 15-16TEL. 93 373 59 51

PARADES 13-14

AVIRAM ISA FRUITES GRAMU HUEVERÍA SELO

PARADES 28-29TEL. 635 653 777

PARADES 20-21-22-23TEL. 685 325 020

PARADES 48-49 TEL. 93 373 56 51

EL PEIX DE LA PEPA XARCUTERIA CARNISSERIA MARI

PARADES 38-39-40-41TEL. 647 542 817

PARADES 24-25TEL. 622 796 236

CARNISSERIES CANO

PARADES 42-43-44TEL. 93 477 39 19

Ternera gallega Buey cordero

¡Haga más económico supedido por whatsapp!

Encomana jai et podràsemportaraquest set!

Mercat Llevant · Les Planes (Sant Joan Despí)

Sant Just Desvernlíniatres.cat 25 febrer 2016

| 10

Sant Just ha estat reconegudaamb el premi estatal Ciutat Sos-tenible 2015 en la categoria d’es-talvi i eficiència energètica. Estracta d’uns premis que atorga laFundació Fòrum Ambiental ihan arribat enguany a la sevatretzena edició.

En concret, segons ha infor-mat el consistori, s’han premiatles actuacions del Pla d’Eficièn-cia Energètica Municipal ques’han dut a terme a Sant Just en-tre els anys 2011 i 2015.

Al llarg d’aquest període laciutat ha treballat en tres àmbitsfonamentals. En primer lloc,s’han realitzat millores en lagestió energètica municipal. Ensegon lloc, s’han pres mesuresd’estalvi energètic. I en tercerlloc, s’han dut a terme inversions

per a la millora de l’eficiènciaenergètica a les instal·lacionsde la ciutat.

UN 15% MENYS D’EMISSIONSSegons dades municipals, entreels anys 2013 i 2014 es va reduirel consum energètic –és a dir,electricitat, gas natural i enllu-menat dels equipaments i espaispúblics– un 15% respecte del

2012. Segons el consistori,aquesta reducció comporta unestalvi de 420 tones d’emissionsde gasos d’efecte hivernacle.

L’objectiu de cara al 2019 ésseguir en la mateixa línia i asso-lir una reducció del 25% delconsum energètic municipal.

Totes aquestes accions esvan presentar durant l’entrega depremis amb un vídeo.

La ciutat preveu reduir el 25% de les emissions per al 2019. Foto: Arxiu

Sant Just rep el premi estatal de Ciutat Sostenible

» El municipi ha estat distingit en la categoria d’eficiència energètica» En dos anys es van reduir un 15% les emissions de gasos hivernacle

RedaccióSANT JUST DESVERN

Obren a la participacióciutadana el futur Pla Jove

PARTICIPACIÓ4Els joves deSant Just estan convidats a par-ticipar en el nou Pla Jove que ela-borarà l’Ajuntament per als sant-justencs i santjustenques d’entre18 i 30 anys.

Per fer-ho, el consistori volaplegar els joves de la ciutat perassolir la màxima participació.Una de les accions que estàduent a terme és un concursque ha anomenat Joc de pistes.Es tracta de diverses proves re-lacionades amb el nou Pla Jovemitjançant codis QR col·locats adiversos llocs de la ciutat. AlFacebook del Casal de Joves espubliquen les pistes.

Els participants poden optara guanyar dues entrades per alsfestivals musicals PrimaveraSound o Sónar. El joc finalitza-

rà el pròxim 9 de març, quan esdirà quins han estat els guanya-dors de les entrades.

Al març es preveuen fer altresaccions, com una recollida d’en-questes a l’Institut de Sant Justi a l’escola Madre Sacramento. El5 de març, a més, es durà a ter-me una acampada lúdica.

UN PLA FINS AL 2019El nou Pla Jove és un docu-ment que desenvolupa els ob-jectius i les actuacions que do-naran resposta a les necessitatsque demani el col·lectiu jove deSant Just. Les prioritats peraquest nou Pla són els eixos en-torn de la participació, la cultu-ra, l’oci i l’espai públic. El noutext tindrà una vigència de tresanys, des del 2016 fins al 2019.

Obres | Renoven la zona de pícnic de la plaça MireiaEl Consorci de Collserola ha renovat la zona de pícnic de la plaça Mireia. L’actuació,

que forma part del pressupost 2015 del consorci, ha consistit a renovar-ne les taules iels bancs de l’àrea de lleure. S’han substituït els taulons de fusta antics per uns nous

de fusta tractada, els quals poden suportar millors les condicions a la intempèrie.

CULTURA4Fins al pròxim diu-menge 28 de febrer el Celler deCan Ginestar acull l’exposicióPersona. Es tracta d’una mostracol·lectiva que es va inaugurar elpassat 21 de gener i que agluti-na diverses obres d’artistes sant-justencs.

Es tracta d’un projecte or-ganitzat pel Casal de Joves iacull obres de joves creadors lo-cals. La mostra reflexiona sobrela idea de persona a través de di-ferents formats artístics.

L’exposició abraça obres dediverses disciplines artístiques.S’hi poden veure pintures, es-cultures i fotografies, a més depoemaris musicats, represen-tacions d’arts escèniques i finsi tot instal·lacions tèxtils, entrealtres formats.

Tot i que el Celler és la salaon es presenten la majoria d’o-bres, el Casal de Joves tambéacull algunes de les propostesartístiques que formen part d’a-questa exposició.

La mostra artística col·lecti-va es pot visitar de dilluns a di-jous des de dos quarts d’11 delmatí fins a la una del migdia, ide dos quarts de cinc a les 10.

Els divendres l’espai estàobert només en horari de tarda,mentre que els dissabtes el Ce-ller de Can Ginestar obre de deudel matí a un quart de dues delmigdia i de sis a vuit de la tar-da. Els diumenges està obert dedotze a dues, al matí, i de sis avuit, a la tarda.

Can Ginestar aposta per l’art local

Comarcalíniatres.cat 25 febrer 2016

11 |

ComerçEsplugues | Pla per garantir la seguretat als comerçosFa unes setmanes Esplugues va celebrar una audiència pública adreçada a les entitats del municipi i a les associacions veïnals i comercials per presentar el PlaLocal de Seguretat per als pròxims quatre anys. Un dels aspectes que es tindrà encompte és l’app Esplugues Seguretat com a eina de servei per als comerciants.

El Foodieslab ha tornat al Mer-cat del Centre amb una nova edi-ció. Aquest espai destinat a lagastronomia torna a oferir unanova temporada, en la qual hi hadiversos tallers culinaris fins al19 de març.

L’espai compta amb una aulad’aprenentatge i formació, en laqual es programen diversos cur-sos i tallers de curta durada,amb estils i tendències culinàriesd’arreu del món. A més, algunsdels cursos en gastronomia in-clouen sopars i degustacions.

A l’aula, situada al mateixmercat, hi ha una taula de treballamb una aigüera i una altra ambels fogons, amb espai per a di-verses persones. D’aquesta ma-nera, es facilita la participació iles sessions són més properes perals participants.

Algunes de les formacions es

fan a càrrec de restauradors delocals de la ciutat.

PRÒXIMES SESSIONS AL ‘LAB’El programa de sessions del Fo-odieslab està ben farcit d’activi-tats, que ja van iniciar-se el pas-sat divendres 19 de febrer. Finsara s’han fet dos tallers, un de co-okies en família i l’altre de crea-ció d’un menú. Demà divendreses farà un curs de cuina japone-

sa i l’endemà dissabte dia 27, unde cuina en família amb unaThermomix.

Divendres 4 de març s’oferi-rà un taller-sopar de tàrtars ambJuli Alcoriza, del Niu d’Or. Dis-sabte 5 hi haurà un taller decupcakes en família, i divendres11, un de dolços tradicionals. Eldia 12, un taller en anglès, i el 18,un de cuina índia. L’últim serà untaller per preparar carmanyoles.

La cuina del ‘Foodieslab’ és gran i facilita la participació. Foto: Ajuntament

Torna la cuina experimental alMercat del Centre de Sant JoanRedaccióSANT JOAN DESPÍ

Una xerrada per aprofitar elsavantatges del comerç digitalESPLUGUES4 Les empresesd’Esplugues, conjuntament ambaltres del Baix Llobregat, van re-bre ahir a la tarda formació so-bre e-commerce o comerç elec-trònic. L’esdeveniment va con-sistir en una classe magistralque portava per títol Aprenent aballar amb l'e-commerce, l'as-pecte més humà de la tecnolo-gia: reflexions i 40 exemples.

L’encarregat d’impartir elcurs ha estat Pablo Foncillas, ex-pert en innovació empresarial imàrqueting. Foncillas va adre-çar-se als empresaris oferint re-

cursos, assessorament i conei-xements sobre el comerç elec-trònic. L’e-commerce és un sec-tor que es troba en fase de plecreixement a Europa. Foncillasva explicar-ne les claus, per tald’aprofitar les oportunitats delmercat digital.

En la preparació de l’acte vaparticipar l’Ajuntament d’Es-plugues i va tenir lloc a l’Auditoride Cornellà. També van col·la-borar-hi el Centre d'Empreses deBaix Llobregat Procornellà, el fò-rum Cornellà Creació i l'Ajunta-ment de Cornellà.

L’expert en ‘e-commerce’ Pablo Foncillas va impartir el taller. Foto: PF

Patrimoni | Biblioteques que aposten pel Parc Agrari Tretze biblioteques del Baix Llobregat participen en el projecte De l’hort a la biblioteca. La iniciativa

consisteix a donar a conèixer els productes del Parc Agrari, de proximitat i de temporada. Els municipisque hi participen són Sant Boi, Cervelló, Corbera, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Feliu de

Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Demanen mesures urgentsper al control dels mosquits

SALUT4Els alcaldes socialistesde la comarca van reclamar alconseller de Sanitat, Toni Co-mín, mesures “urgents” davant“l’amenaça de la Generalitat deno complir els seus compromi-sos de finançar el servei de con-trol de mosquits” al Baix.

Davant la reaparició del mos-quit tigre i l’adveniment del

mosquit que provoca el virusZika, els alcaldes del PSC a la co-marca s’han mostrat preocu-pats. En concret, alerten delpossible augment dels mosquitsa la zona del delta del Llobregat,al llarg del riu i a les urbanitza-cions, a causa de les altes tem-peratures registrades els da-rrers mesos.

Garanteixen més recursos per a beques menjador

AJUTS4La Diputació de Barce-lona ha anunciat recentmentque dotarà de més recursos pera beques menjador a la comar-ca. Ho farà a través del ConsellComarcal, que és l’òrgan quegestiona aquest àmbit al conjuntdel Baix Llobregat.

Es tracta d’una mesura quepot beneficiar milers de famíliesde la comarca i que van demanardiversos alcaldes fa uns mesos,

quan es van reunir amb mem-bres de la Diputació.

Aleshores van sol·licitar unasubvenció econòmica d’aproxi-madament 250.000 euros perpoder fer front a una part delpressupost del Consell Comarcalque es destina a cobrir les bequesper als menjadors escolars. D’a-questa manera, la Diputació as-sumeix la part que la Generali-tat no pot garantir.

El departament de Territori iSostenibilitat ha activat el pro-tocol especial per contaminacióatmosfèrica a 40 municipis del’àrea metropolitana, entre elsquals hi ha Esplugues, Sant Justi Sant Joan.

La mesura s’ha pres a causad’una intrusió de pols africana al’atmosfera. Dilluns passat, 23estacions de tot Catalunya vansuperar el valor de referènciadiari per a les partícules de dià-metre inferior a 10 micres.Aquest protocol s’ha consen-suat amb el departament de Sa-lut, ja que aquestes partícules po-den ser perjudicials per a ciuta-dans amb malalties cardiovas-culars o respiratòries. Per tal deprotegir-les, Salut recomana aaquestes persones que moderin

l’activitat a l’aire lliure i ha re-comanat l’ús de transport públic.

La darrera vegada que es vaactivar aquest protocol va ser fatot just un any, a causa de la pre-sència d’un potent anticicló queva dificultar la dispersió de lespartícules contaminants.

REDUIR EL TRÀNSIT RODATEl problema de la contaminacióatmosfèrica sembla ser una de lesprioritats de l’Àrea Metropolita-

na de Barcelona (AMB), que faunes setmanes va proposar queels vehicles dièsel més anticsdeixin de circular pel seu territori.L’ens es va marcar el 2018 coma data màxima per començarimpulsar aquest vet, que s’aniriaampliant de manera gradual alsmotors dièsel fabricats amb pos-terioritat al 1996. Aquesta estra-tègia es complementaria amb laposada en marxa de Zones Ur-banes d’atmosfera protegida.

Barcelona i la seva rodalia ahir al matí. Foto: Twitter (@nestor_meteo)

La pols africana fa activar el protocol de contaminació

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Entrevistalíniatres.cat 25 febrer 2016

| 12

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda– sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,

amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

líniatres.cat25 febrer 201613 | Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú– amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBAIX LLOBREGAT

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Esportslíniatres.cat 25 febrer 2016

| 14

La tercera edició de la MagicLine ja és aquí. Aquest diumen-ge un total de 10.000 personesrepartides en 731 equips partici-paran en aquesta caminada so-lidària que, un any més, impul-sa Sant Joan de Déu.

Els participants recorreranun dels quatre circuits que l’or-ganització proposava pels tu-rons de Barcelona –els recorre-guts seran de 10, 20, 30 i 40 qui-lòmetres–. L’objectiu de la ca-minada és recaptar fons per acinc programes de suport al’Hospital: el d’ajuts socials, el depisos d’inclusió, teràpies com-plementàries, el de cooperació in-ternacional i el de recerca.

L’any passat aquesta activitatva aconseguir recaptar 225.000euros, però aquest any el repte

solidari de tots els equips ésarribar als 216.400. En el mo-ment del tancament de l’ediciód’aquest diari, s’havien recaptat137.500 euros, gairebé el 64% del’objectiu.

MÉS ACTIVITATS SOLIDÀRIESPer a tots aquells que no puguinparticipar en la caminada, l’or-ganització ha creat els Cafès Ma-gic Line, unes activitats pensades

per fer amb un grup d’amics o demanera individual.

La cloenda d’aquesta jornadaes farà a la plaça de la Catedral deBarcelona a les 5 de la tarda, ambun concert que tindrà com a ar-tistes convidats La Pegatina,Blaumut, Roger Mas, Quico Pi dela Serra, Anna Roig, Joan Colo-mo i Marc Parrot. Tot i no sortirde l’Hospital, la cursa passarà perdavant del centre sanitari.

Un dels equips de la passada edició de la caminada. Foto: BML

Torna el senderisme méssolidari amb la Magic Line» La caminada popular que organitza l’Hospital de Sant

Joan de Déu viurà aquest diumenge la seva tercera edició

Exhibició del Levante Las Planas al Nou Sardenya

SANT JOAN4Partit memorableal Nou Sardenya. El LevanteLas Planas va aconseguir la no-vena victòria de la temporadadissabte contra l’Europa (0-6),un rival directe de la zona alta.

El partit es va posar de caraben aviat per a l’equip d’Edgar Al-borch, que al minut 4 aconseguiael primer gol amb una rematadade cap de Sara Serna. Les barce-lonines van intentar reaccionar,però les planenques no van dei-xar escapar el control del partit ial minut 35 Serna va tornar amarcar, aquest cop de vaselina.

La sentència va arribar alminut 4 de la represa. Serna vadespenjar una pilota de cap iMaría González, lliure de mar-ca, va fer el tercer. El tècnic lo-cal va fer canvis a la desespera-da però no va servir de res.Ausi, amb un gran gol de falta,Carol Miranda i novament Ser-na de vaselina, completant el seuhat-trick, van tancar la golejadaen forma de set en blanc.

Aquest diumenge a les 11del matí l’equip rebrà el filial del’Espanyol al Municipal de lesPlanes.

BAIX LLOBREGAT4La tempo-rada de Primera estatal mascu-lina d’handbol encara la seva rec-ta final i tant l’Handbol Esplu-gues com l’Handbol Sant JoanDespí hauran de fer front a 10jornades en les quals els dosequips es juguen la seva conti-nuïtat a la categoria. Els dosequips de la comarca haurande reaccionar i començar a ob-tenir bons resultats si no volenque els darrers partits del cam-pionat acabin sent agònics.

Després de vint jornades,santjoanencs i espluguins te-nen un marge de quatre i vuitpunts respectivament sobrel’Handbol Lleida Pardinyes, elprimer dels equips que, si la lli-ga acabés avui, perdria la cate-goria. Dissabte passat, els del Se-grià van sumar un punt contraels Maristas del Pilar de Sara-gossa, mentre que els santjoa-nencs van perdre a casa contrael cinquè classificat, el JoventutHandbol Mataró (23-26). Per la

seva banda, l’Esplugues no vapoder jugar contra el Sant Mar-tí Adrianenc problemes d’il·lu-minació a la Verneda.

La vint-i-unena jornada serà,a priori, més complicada perals espluguins. Els homes d’Án-gel Castro rebran el tercer clas-sificat, la UE Sarrià, dissabte atres quarts de vuit a les Moreres.Per la seva banda, l’HandbolSant Joan es desplaçarà fins alVallès Occidental per jugar con-tra l’Handbol Sant Cugat.

Esplugues | Kevin Cerro, campió català júnior de marxa en rutaBones notícies per a l’atletisme de base de la ciutat. El jove Kevin Cerro, nascut l’any 1998, va proclamar-se campió de Catalunya de marxa en la categoria júnior en la prova que es va

disputar a Badalona el passat 7 de febrer. Cerro va recórrer els 10 quilòmetres en 46 minutsi 56 segons. En l’actualitat, l’atleta estudia i s’entrena a la Residència Joaquim Blume.

RedaccióESPLUGUES

Sara Serna va aconseguir un hat-trick. Foto: CEE

Toca reaccionar per a no patir

L’Handbol Sant Joan va perdre a casa contra el Mataró. Foto: HSJD

Agenda líniatres.cat25 febrer 201615 |

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALAVUI DIJOUS 25 DE FEBRER19:00 Grup de conversa en anglès. Nova sessió

del taller de llengua estrangera. Duradaaproximada de l’activitat: una hora. Lloc: Bi-blioteca La Bòbila.

DIUMENGE 28 DE FEBRER11:00 Itinerari modernista Jujol. Visita guiada

per les obres que l'arquitecte Josep Maria Ju-jol va deixar a Sant Joan Despí. Es passa perset indrets de la ciutat. Lloc de trobada: CanNegre.

A PARTIR DEL 29 DE FEBRERMatí-Tarda Concurs de microrelats encadenats,

que té com a objectiu descobrir el talent li-terari i la imaginació de les persones inte-ressades en l'escriptura. El dia 29 es publicaràals webs de les biblioteques la frase inicial.

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició d’artistes locals col·lec-

tiva Persona. Es mostren diverses disciplinesartístiques i hi ha una programació especiald’activitats paral·leles a la mostra. Lloc: Ce-ller de Can Ginestar i Casal de Joves.

DILLUNS 29 DE FEBRER19:00 Fototertúlia amb un fotògraf convidat a

determinar per l’entitat Agrupació Fotogrà-fica de Sant Just. Organitza: Agrupació Fo-togràfica Sant Just. Lloc: La Vagoneta. DIUMENGE 28 DE FEBRER

12:00 Teatre familiar: Pinotxo, en anglès. Es-pectacle que recrea la coneguda obra de Car-lo Collodi, completament en anglès i amb unmunt d'aventures. Lloc: Teatre Mercè Rodo-reda (Sant Joan).

DIVENDRES 4 DE MARÇ19:00 Buc Session. Actuacions d’Isaac and the

Newton & Negocio Tapadera. Concerts degrups novells. Activitat gratuïta. Lloc: Sala Uto-pia del Casal de Joves.

DIUMENGE 6 DE MARÇ11:00 Caminada cultural pel riu Llobregat.

L'activitat ens convida a conèixer, tot cami-nant per aquest entorn natural, una part dela història del riu. Lloc: Sortida des de Can Ne-gre (Sant Joan).

ESPLUGUES COMARCA ESPORTSSANT JUSTSANT JOAN

Elecció de l'Andalús de l'any. Organit-zen: Asociación Cultural Andaluza deEsplugues i Centro Cultural Andaluz Pla-za Macael. Durada de l’activitat: unahora, aproximadament. Lloc: plaçade Santa Magdalena (Esplugues).

Elecció de l'Andalús de l'any a Esplugues

Demà 26 de febrer a les 21:00

Dins el Club d'Art, l'arqueòleg Raúl Sanzparlarà de Francesc Català Roca, un delsgrans fotògrafs catalans de la segonameitat del segle XX. La xerrada se cen-trarà en les fotografies que va fer a SantJoan. Lloc: Centre Jujol-Can Negre.

Conferència sobre el fotògraf Català Roca

Avui 25 de febrer a les 19:00

Aprèn a cuinar les receptes més sug-gerents, que et convidaran a acabar elsopar amb la sensualitat pels núvols.Durada de l’activitat: dues hores. Lloc:plaça de Blas Infante.

Taller de cuina: Menú afrodisíac d'enamoratsDemà 26 de febrer a les 21:00

L'Associació Impulsant organitza jor-nades de portes obertes de ioga, me-ditació pel cor i mantres. Inscripció prè-via gratuïta. Activitat emmarcada enla celebració del Dia Internacional deles Dones. Lloc: plaça de la Sardana.

Portes obertes de ioga a Sant Joan Despí

1,15, 22 i 29 de març a les 19:00

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Pròxima edició: 16 de març25 febrer 2016líniatres.cat| 16