LLOSETARevista Independent d'Informació Local

ANY XII - NUMERO 153 - SETEMBRE 1995

tf-' lEDICIÓ

ESPECIAL

XXXV HOMENATGEA L A

VELLESA

LLOSETA i;;:;;;;::::;;;; 190

LLOSETA ÜE3S9BSBDEIB̂ B9B̂ ^O

Apartat de Correusnúmero 6

Telèfon: 514164Fax: 514164

07360 LLOSETA

Deposit Legal:P.M. 747 - 1983

REDACTORS ICOL·LABORADORS:Jaume Morro Ripoll

Bmeu. Bestard BestardJaume Servera Coll

Gabriel Rieras SalomJosep Ma Escudero Pol

Joan GuaspAntoni Santandreu Ripoll

Rafel Horrach LlabresGabriel Mairata ValloriAntoni Cifre Bestard

FOTÒGRAFS:Miquel Ramon Calatayud

Llorenç Ramon BorràsAntoni Mulet Ramon

MUNTATGE:Llorenç Ramon BorràsPau Reynés VillalongaFrancesc Villalonga B.

DIRECTOR:Pau Reynés Villalonga

IMPRÈS A:Gràfiques GOYA

Lloseta

Publicació membre del'Associació de Premsa

Forana de Mallorca

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpressen l'opinió dels

seus autors.

Dels anteriors homenatges

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 2

LLOSETA ;;;;;::»;;;!!::;;;;;;;;;;H!;;;;:;;;Í!!;^ l91

XXXV HOMENATGE ALA VELLESA

8 SETEMBRE 1995

PROGRAMA D'ACa les 6,30 del capvespre

11!>".-. •

• Concentració de Vells i "Madrinas"• Proclamació del

XXXV HOMENATGE A LA VELLESA• Acció de gràcies• Actuació de la rondalla Estel del Coco• Breus parlamenti• Entrega d'obsequis

* # # * * * # * #

IB

Aquest XXXV HOMENATGE A LA VELLESA de Lloseta, ha estat organitzat i patrocinatpel magnífic Ajuntament de Lloseta i la Caixa de Balears SA NOSTRA amb lacol·laboració de la Parròquia de Lloseta.

NOTA.- Els vells homenatjats que, per circumstàncies d'impediments físics, no puguinassistir als actes, seran visitats al seu domicili, el mateix dia, a partir de les 9 del matí,per fer-los entrega dels obsequis.

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 3

LLOSETA :=: 192

XXXV HOMENATGE A LA VELLESA

- Relació dels homenatjats -

Nom i llinatges AnysMaria Ramon Comas 96Joan Estrany Morro 95Catalina Ramis Morell 94Franciscà Reynés Ramon 94Miquel Abrines Ramon 93Antoni Coll Pons 93Fca. Amengual Amengual 93Paula Pou Català 92Maria Ferragut Fiol 92Antònia Ferragut Ramon 92Josep Munar Bestard 91Rosa Morell Salva 91Anta Amengual Amengual 91Joan Moya Carbonell 91Catalina Monserrat Juan 91Joan Bta. Borràs Coll 91Jaume Ramon Català 91Catalina Servera Llabrés 91Bartomeu Bibiloni Cañellas 91Teresa Muñoz Aranda 90Franciscà Català Fiol 90Magdalena Bestard Ferragut 90Maria Ramon Moya 90Isabel Molina Rubio 90Miquel Coll Mut 90Margalida Amengual Rotger 90Maria Pons Salom 90Bartomeu Coll Pou 89Gabriel Villalonga Beltran 89Maria Serra Esteva 88Guillem Coll Ramon 88Miquel Fiol Pou 88Antoni Seguí Marqués 88Joana Aina Comas Fiol 88Miquel Vallespir Pou 88Josep Jaume Ramon 88Maria Mut Abrines 88Guillem Coll Bestard 88Margalida Villalonga Cañellas 88Bartomeu Coll Mut 87Jerònia Salas Garcia 87Franciscà Abrines Ramon 87Antoni Coll Coll 87Magdalena Pons Salom 87Guillem Villalonga Català 87Jerònia Riera Abrines 87Andrés Ruiz Ruiz 87Catalina Coll Ramon 86

Gabriel Coll Morro 86Franciscà Capó Ramon 86Sebastià Seguí Marques 86Magdalena Mateu Jaume 86Manuela Sánchez Domènech 86Emilia M. Tornissi Gambassi 86Francisca Coll Gelabert 86Aina Villalonga Ripoll 86Guillem Coll Barceló 86Catalina Coll Llabrés 86Franciscà Caimari Tortellà 85Andreu Solà Bermejo 85Margalida Crespí Coll 85Antònia Coll Coll 85Maria Pou Bou 85José Ruiz Chamizo 85Damiana Vallespir Pou 85Magdalena Comas Fiol 85Antònia Pou Coll 85Franciscà Ramon Beltran 85Pedró Torres Ruiz 85Bartomeu Ferragut Coll 85Magdalena Ramon Pons 85Bàrbara Ripoll Martorell 85M8 Magdalena Pol Mateu 85Antònia Coll Morro 85Joana Aina Ferragut Fiol 84Magdalena Coll Coll 84Miquel Ramon Reus 84Maria Bestard Riera 84Joan Espases Borràs 84Catalina Reus Palmer 84Llorenç Ramon Ramon 84Antònia Ramis Fiol 84Lope Fernández Tomás 84Bartomeu Alcover Isern 84Encarnación Soler Hernández 84Soledad Caravaca Martínez 84Bartomeu Ramon Vic 84Catalina Ramis Quetglas 84Jaume Coll Nicolau 84Bàrbara Ripoll Coll 84Esperança Bestard Abrines 84Franciscà Ramon Villalonga 84Magdalena Coll Cañellas 83Magdalena Ferrer Martorell 83Antònia Campins Mercadal 83Catalina Coll Gelabert 83Isabel Contreras Manceras 83Catalina Coll Reus 83

Lorenç Coll Coll 83Magdalena Coll Bibiloni 83Miquel Pons Coll 83Gabriel Riera Martorell 83Gabriel Villalonga Ramon 83Guillem Coll Morro 83Margalida Villalonga Capó 82Beatriz Villalonga Cañellas 82Miquel Llabrés Pons 82Margarita Perón Pasterau 82Margalida Mora Santandreu 82Antònia Villalonga Ripoll 82Melcior Jaume Villalonga 82Esperança Beltran Cañellas 82Esperança Comas Fiol 82Antonio Calvez Sánchez 82Magdalena Ramon Villalonga 82Maciana Ramon Vich 82Catalina Bestard Riera 82Miquel Coll Coll 82Gabriel Coll Beltran 82Bartomeu Ramon Capó 82Franciscà Jaume Coll 82Margalida Pons Pastor 82Margalida Roig Isern 82Margalida Pons Fàbregues 82Maciana Florit Pou 82Antonio Coll Morro 82Antonia Chamizo Gómez 82Antònia Fernández Caballero 81Franciscà Coll Cañellas 81Francisca Campins Mercadal 81Bartomeu Mateu Pons 81Miquel Morro Reus 81Pere Bennasar Pericas 81Maria Pou Jaume 81Franciscà Real Mut 81Jordi Coll Mut 81Franciscà Bestard Marti 81Margalida Ramon Bestard 81Antònia Muntaner Aloy 81Catalina Morro Coll 81Gabriel Moya Ramon 81Joan Fiol Llabrés 81Joana Aina Mateu Jaume 81Antoni Pol Mateu 81Joan Ferragut Julià 81Francesc Colomillo Ripoll 81Catalina Jaume Villalonga 81Franciscà Manresa Adrover 81

O EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 4

193

Els nous homenatjats un per un (notes biogràfiques)Antonia FernándezCaballero

Nació el 2 de febrero de hace81 años en Bullas (Murcia), estácasada con Lope FernándezTomás, el cual está presentecuando hacemos esta entrevista.En su casa eran 10 hermanos.Se casó el 3 de Octubre de hará60 años, cortejaron unos cincoaños y conoció a su marido en laplaza del pueblo del mismo Bullas.

Al poco tiempo de casada esta-lló la Guerra y mi marido tuvoque irse. Lope, su marido, alreferirse a la Guerra, nos comentaque fue el gran desastre nacional.Cuando finalizó no había trabajo ymi marido se vino a Mallorca, eraminero y tenía asegurado el pues-to de trabajo en la mina de SantoTomás, unos tres meses despuésvino ella a Lloseta, de ello hace56 años. Entiende perfectamenteel mallorquín aunque no lo habla.

Ha tenido cuatro hijos: JoséAntonio (muerto), Micaela quenació en Bullas, María y Francis-co que nacieron aquí en Lloseta.

De joven trabajé en el campotrillando junto a mi padre y her-manos, dormíamos a la intempe-rie, también sirvió en casa deunos señores. En Lloseta trabajóen Son Ramon y S'Estorell, co-giendo aceitunas, garrobas almen-dras. También hizo zapatos encasa (trapados).

Nunca fue a la escuela, de

joven le gustaba cantar.De salud se encuentra bien,

quejándose un poco de una pier-na. Está contenta de poder irjunto a su marido a la Fiesta dela Vejez.

Este simpático matrimonio mecomenta que se sienten "Uose-tins", hace más de medio sigloque viven aquí. Allá, pese a quehan ido muchas veces, ya casi noconocen a nadie, tienen familia,te acuerdas de ellos. Pero noso-tros tenemos nuestra casa aquí.

Francisca Coll CañellasEl dia de Sant Blai, el 4 de

febrer de 1914, va néixer a Llose-ta na Francisca "Monjol", a caseva eren 7: Joan, Pere, Antoni,Llorenç, Magdalena, Catalina iella.

Es vídua de Guillem VillalongaCañellas ( Moliner ). Va festejar 9anys, ja que tenien la casa arren-dada, però quan s'havia de casarva esclatar la guerra, i en Guillemva haver d'anar-hi. Es casà el 14d'octubre de fa 56 anys. Deviatge de noces, primer anaren aLluc i llavors a Barcelona, 10dies, des de llavors no ha tornatsortir de Mallorca.

La seva feina ha estat de sabatera(cortes), durant 13 anys vaanar a Can Toni Ordiries, tambéva anar a Inca, després va fercortes a ca seva.

Té tres fills: Llorenç, Pere i

Catalina que li han donat 9 nets.Fins al 14 anys va anar a

escola amb Dona Aurora i ambDona Franciscà Catany.

Dia 3 de setembre va fer dosanys que en Guillem, el seu marit,és mort, va perdre una bonacompanyia, ara tendría ell 86anys, ell va anar 2 anys a lafesta de la vellesa. Es troba béde salut, sent un poc de remor ales orelles, els capvespres va ajugar a cartes a la Llar delsPadrins.

Viu tota sola, fa les feines dela casa, granar, fregar, menjar,però té la sort de tenir un filldamunt ca seva. Abans al carrerde la Lluna hi havia més ambient,ara hi ha algunes cases buides.

Franciscà CampinsMercadal

El 13 de febrer i al carrer Montde Lloseta va néixer madò Fran-ciscà; és la segona de quatregermans. De petita va anar a l'es-cola a ca ses monges, però varenser pocs anys. Va anar a Alaró aCan Soler, uns 3 anys per ajudara la casa, als 13 anys i per unamalaltia de seu pare, es va ver defer càrrec de ca seva. Després vaanar a França amb na "Llúciaferrera", a Marsella, era unmatrimoni sense infants, la prime-ra intenció era per quedar persempre, però quan va tornar, aLloseta eren les festes i desprésde fer un pensament s'estimàmés no tornar-hi.

Aquí comença la feina de saba-tera a Inca, a la fàbrica de Llo-renç Fluxà, feina que dugué aterme fins al naixement del seuprimer fill, fruit del seu matrimoniamb l'amo Antoni Coll, tengué 5fills, Pere, Maties, Franciscà (quemorí de petita), Francisca i Antò-nia, que li han donat 11 néts.

De viatge de noces va anar aCalvià, un altre viatge que recor-da és el que feren a Lourdes,pocs anys després de la mort delseu espòs ara fa 20 anys.

Ens diu que la vida d'abans eramolt trista i no té punt de compa-ració amb la d'avui, ha canviatmolt, tothom va molt aviat, pareixque no tenen temps per fer lescoses. Si segueix així els joves noarribaran al 50 anys. A la sevavida i a causa de les nombrosesmalalties de la família ha tengutmés penes que alegries, però noqueda més remei que prendre lascoses amb resignació i conformi-tat.

A pesar de tot, està moltcontenta d'haver arribat als 81anys i de poder participar a l'ho-menatge.

Bartomeu Mateu PonsL'amo en Tomeu va néixer a la

mateixa casa que avui habita, alcarrer Nou, el 14 de febrer de1914. No va anar molt a l'escola,només uns quants hiverns alvespres amb el Mestre Muxic.

Fins que tengué 16 any feufeina pel camp a les possessionsdels voltants de Lloseta. Soliaguanyar 3,50 pessetes cada dia.Després va canviar d'ofici amb laintenció de guanyar un poc més ipassà a una serradora a Inca,fins que a l'any 1940 va comen-çar de picapedrer amb algunsconstructors de Lloseta.

Es va casar amb na MargalidaFiol Pou el dia 19 de novembrede 1942 i el seu viatge de nocesfou, senzillament, uns dies a Lluc.

O EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 5

LLOSETA »:::»·!Hiii:::H;;;;Mii:;::H!;;;M;;:iiHi::·:i·;;MiM|:i·iii·i;;;;»»;i"»»":;iiiii;;i;iiiiiii;iiiiiiii;;;iiiiiii»iii;ii:;!:;i 194

Varen tenir tres fills: Antoni,Bernat i Catalina.

Ens conta que va participar ala Guerra Civil i que va patir moltde fred. Alguna vegada veu per latelevisió llocs on va estar durantel conflicte i allò li produeix re-cords molt trists.

des, el passaren a Pinto on tambél'operaren, a Guiñón el curaren iel traslladaren a Càceres, allàestigué un mes i també el varenoperar. Després el passaren aSevilla on també li feren duesoperacions el mateix dia. És a dir,l'operaren del braç esquerre mésde 12 vegades. Segons ens contali treien carn de viu en viu de lacuixa i li posaven al braç. Té elbraç però no pot fer el jou. ASevilla el saludà en persona elGeneral Queipo de Llano. Des deSevilla vingué a Mallorca.

x

També recorda amb alegria elsanys que ell i la seva dona varenésser guàrdies vies al pas de SaTimóla, precisament quan vivienal mateix carrer. Diu que ha vistpassar en un sol dia 32 trensentre Artà Palma i Palma Arta oSa Pobla.

Reconeix que està molt benservit pels seus fills i creu que nopodrà anar a la festa ja que estàun poc delicat per mor d'unaoperació quirúrgica.

Miquel Morro ReusL'amo en Miquel (Mica) va

néixer a Biniamar el 21 de febrerde l'any 1914, és el major dequatre germans. Biel (mort),Jaume i Guillem. De mal nom lidiuen de can Mica.

És sergent mutilat de guerra.De jove abans de fer el servei,treballava al camp amb el seupare i germans. Va fer el serveimilitar a Larache (Africà), fent elservei esclatà el Moviment (Guer-ra Civil) i el traslladaren a Melilla,Tetuan i després a Màlaga. Elferiren amb una descàrrega demetralla al braç dret a Brunete(Madrid). L'hospitalitzaren i D.Toni Grau d'Inca l'operà 3 vega-

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 6

Una vegada recuperat, tornà atreballar de camper, ja que lapaga de mutilat era petita.

Es va casar amb AntòniaRipoll Vich (Cucui) a Lloseta, un 1de Setembre ara fa 50 anys Tétres fills: Bàrbara, Gabriel i Jau-me . Aquest any, a més d'anar ala festa de la vellesa, tambécelebra les noces d'or. Els tresfills són casats i li han donat 9néts.

Quan es varen casar visquerenal carrer Bartomeu Canyelles, als12 a Biniamar durant 5 anys ides de fa 32 viuen al carrer delMorull.

Al poc temps de casat comen-çà a fer feina amb el seu sogre,Jaume Ripoll (Sopa), de carboner,feien sitges a s'Estorell per a enMarch. Tenguè la desgràcia, quantreballava amb el seu cunyat Toni(Moso) de tenir un accident, unapenya es desprengué de les ro-ques i li pegà al cap; foren nec-

cessàries diverses operacions.D'això fa més de 44 anys.

De viatge de noces anaren aPalma i s'hostejaren a ca unssenyors, on la seva dona haviafet de teta, i que després aquestasenyora fou la padrina d'un delsseus fills.

Està molt content de poder anara la festa de la vellesa, peròn'està molt més de poder celebraramb la seva dona i la seva famí-lia les Noces d'Or. És molt fuma-dor

Pere Bennasar PericasVa néixer a Sóller el 22 de

febrer de 1914, i fa molts d'anysque no ha sortit de ca seva. Quicontesta l'entrevista és la sevadona Antònia Bestard Vich (Cu-cui), ja que ha perdut moltamemòria, no podrà anar a lafesta. Fa 26 anys que estàmalalt, va tenir anèmia i des dellavors està rendit.

El seu pare fou un gran comer-ciant, exportava blat des de l'Ar-gentina i el duien a Ca n' Alza-mora des de Sóller. Quan tenia 7anys passaren a viure a Binissa-lem. A casa seva eren 3 germans: Jaume, Llorenç i Pere. Es vacasar aquí un 15 de desembre de1943 amb Antònia Bestard. Té 3fills : Pere, Jaume i Tomeu, totsells casats, que li han donat 6néts. La seva feina ha estat depicapedrer (picava pedra) marmoli-na.

Va fer 7 anys de servei, esta-

va a Maó i va tenir permís quanestalla el movimer.t, i la guerra elva trobar aquí a Madore? Va f;d'assistent i els capv ¿i,,lloc d'anar per aquí o pe¡ allà,anava a l'institut, on va aprendremolt de dibuix, per això quananava a fer de picapedrer, commés difícil era el treball més elsabia fer. Ha ajudat molt enqüestió de dibuix als seus fills.

Segons ens comenta la sevadona, de jove, era molt elegant,amb ' na planta, anava molt benvestit, a casa seva podien. No vaser mai sortidor. Li agrada elcinema, dibuixar i llegir molt.

Maria Pou JaumeMadò Maria de "Sa Truiola" va

néixer el dia de tots sants de1914 al carrer Nou. Varen ser sisgermans, ara n'hi ha tres de vius.Fins que va tenir deu anys vaanar a costura a ca ses mongesamb Sor Rosalia i Sor Maria. Acontinuació va començar la sevavida de treball al taller de saba-tes de Ca'n Bufaranyes fins queva tenir 19 anys, i és casà amben Pere Bestard Riera, qui tambéfeia feina al mateix taller, preci-sament fou a la feina on esconegueren i s'enamoraren.

Una vegada casats varen posaruna botiga de queviures a "CasSub" del carrer Major mentre elseu marit començava a fer saba-tes a un dependència de la matei-xa casa. Poc temps després va

195

muntar un petit taller al carrerGeneral Goded (avui Joan CarlesI) i una vegada que va predreforça va muntar un altre taller alcarrer Truiola, i encara avui elseu fill Pere fabrica sabates ambel nom comercial de CalçatsTruiola. A més del taller de saba-tes el seu marit va adquirir lacimentera que hi havia al mateixredol i que fabricava el cimentmallorquí.

Ens conta que el seu home fa13 anys que va morir. Tenguerentres fills: Pere, Maria i Franciscà.

Està molt contenta d'haverarribat a aquest edat amb salut irecorda que al principi que es vaorganitzar la festa de la vellesa elseus pares també hi participaren.

Franciscà Real MutMade Francisca "lieta" va

néixer al carrer del Morull el 20d'abril de 1914. A casa seva eren9 germans. Ella era la darrerafora una i, avui, és l'única queestà viva.

Els seus estudis varen ésser elsnormals dins aquella època d'unafamília treballadora. Ens contaque en aquest món ha fet moltafeina. De molt petita va començara fer-ne. Anava a pelar ametlles ixapar albercocs a "sa conservade Ca'n Capó". Era molt jove i noli deixaven fer segons quinesfeines, fins que una companyeraseva es posà malalta i la vàremaugmentar de categoria. També

d'Inca i a Ca'n Frontera.Es va casar el 29 de gener de

1942 amb en Josep Riera i fen-gueren dues filles: na Francisca ina Maria. Dins la família haquedat molt satisfeta de poderveure casar un nét. Li agradariaveure casar el quatre néts queresten i que estan fadrins, peròtroba que ja ha tornat vella.

Tornant un poc enrera recordacom de joveneta els divertimentsdel jovent d'aquell temps eren fervoltes pel poble, anar al futbol iper anar alguna vegada al cinemahavia d'ésser de prest, ja que elvespre no li deixaven anar. Tambées divertia molt amb els carnavalsi les disfresses.

Per altra part ha viatjat unesquantes vegades a València jaque allà hi tenia una germana.També ha visitat Lourdes i Sara-gossa. Per acabar ens conta queen el seu temps de més jove,també feien alguna excursió ambautobús com ara la tercera edat,però en la variant que es juntavenunes quantes famílies i llogavenl'autocar de Sencelles i, petits igrans, recorrien Mallorca.

Jordi Coll MutÉs religiós franciscà de la TOR.

Encara que va estar molts d'anysa EE.UU. a Lloseta, el seu poblenadiu, és molt popular; li diuen"es frare de Ca'n Colometa". Ellva néixer al carrer de Sant Llo-renç número 13, el dia 5 d'abrilde 1914. Eren cinc germans i ellera el darrer.

Va anar a escola amb el mestreFrancesc Sales i amb el vicariGabriel Vidal. A l'edat de 10 anysva partir cap a Llucmajor al colle-gi del franciscans, un any desprésja va començar els estudis eclesi-àstics a la Porciúncula. El 7 demarç de 1937 fou ordenat sacer-dot pel l'Arquebisbe Miralles i jaque havia estat mobilitzat per laGuerra Civil, passà a exercir decapellà militar. D'aquesta formava estar al convent i al quarterd'Inca, després a Cala Figuera iper últim embarcà cap a la penín-sula als fronts de Còrdova i

Extremadura.Acabada la guerra s'incorporà

al convent d'Inca, on exercí deprofessor. Seguidament, de 1941a 1946, va passar al conventd'Artà com a professor de novicisi d'aquell poble fou destinat aEstats Units, on passà per distin-tes parròquies cuidades pels fran-ciscans. La primera fou a Newark(N.J.) fins a 1949, era una parrò-quia amb feels hispans i portugue-sos. Després passà a la parròquiade Sant Lluc al Bronx de NovaYork. A 1953 a San Benet aManhattan. A 1961 a la de laImmaculada a Elizabeth (N.J.). A1967, altra vegada a Sant Benetfins a 1986, quan tornà a Eliza-beth i d'aquí, a 1994, a Mallorca,a la Porciúncula.

va fer feina a Ca'n Patxorra

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 7

Ha publicat nombrosos articlesa distintes revistes i publicacions.Ha publicat "El Padre AntonioRipoll, fundador de la T.O.R. enMallorca i restaurador de lamisma en España" (1943); "SanBenito el moro" (1989) a EE.UU. ique a 1993 fou traduïda a l'an-glès.

Encara que residesqui habitual-ment al convent de la Porciúnculaestà molt vinculat al poble que elva veure néixer, per aquest motiuvol participar de bon cor i de bongust a la festa de la vellesa.Cada dia dóna gràcies a Déu perla seva vida passada i present.

Fca. Bestard MartíLa seva mare era de Biniamar i

el seu pare de Lloseta. Quan tenia

5 anys vengueren a viure a Llose-ta, ja que el seus pares posarenuna tenda de queviures al carrerdel Pou Nou. Això ens explica queva néixer a Biniamar el 30 demaig de 1914.

Va anar a costura de ca sesmonges fins que tengué 13 anys.Les seves mestres foren SorCasilda i Sor Rosalia.

Acabada l'escola va començar afer feina a Inca a una fàbrica desabates. Eren sis joves més quecada dia, molt de matí, a peu,partien cap a aquella ciutat atreballar de sabaters i tornavende la mateixa manera. Desprésd'un any es posà a fer "cortès"de sabates a casa seva juntamentamb una germana.

Ens conta que els seus diverti-ments de joveneta eren moltsenzills però que es divertienmolt: passejar pel carrer Major opel Coco; anar al cinema o alfutbol com també alguna excursióper la muntanya.

Un dia conegué un jove senceller que va venir a fer feina deforner a Can Salat de Lloseta. Ellera en Joan Llabrés Ramis. S'ena-moraren i en casaren un dia benassenyalat: el 28 de desembre de1940. Tengueren tres fills: Joan,Antònia i Franciscà.

Durant molts d'anys va sermattona de negoci. Primer va teniruna botiga i després, amb el seumarit, a vendre fruita i verduraper tendes d'alguns pobles imercats de Mallorca. Algunes

LLOSETA 196

temporades anaven a comprardirectament la fruita a Lleida iValència.

Ens conta que ha fet moltafeina en aquest món. Li agradamolt la muntanya i la lectura,principalment la història.

Comenta que no volia anar a lafesta de la vellesa ja que té moltpresent la mort del seu marit. Lail·lusió era participar-hi junts jaque varen néixer el mateix any.Però els fills l'animen a anar-hi.

Margalida RamonBestard

Na Margalida "Noia" va néixera Lloseta el 5 de juliol de 1914.És vídua, fa 14 anys, de n'AntoniColl Canallas "Monjol". No varentenir fill. A ca seva eren enTomeu, en Joan, ella i na Maria.

^De nina va viure prop de Can

Sirena i quan tenia 16 anyspassà al carrer Paradís, on viuactualment. Segons ens conta vaplorar molt, "no m'agradava viureallà". Tota la vida va tenir alsseus pares vivint amb ella finsque es moriren.

No es recorda de quan es vacasar, ni del temps que fa. Totala vida ha fet "cortes" de sabatesi creu que això va afectar lavista. A l'edat de 14 anys vaanar a fer feina a Can Bufarànyes, on guanyava 50 cèntimscada dia, que eren 3 pessetes ala setmana. Després li va dir almestre que li agradaria fer feina

de ripuntadora a ca seva. Vacomprar una màquina que encaraté. També, després, va fer feina aCan Melis d'Inca, on l'assegu-raren.

De petita, fins al 14 anys, vaanar a costura a Ca Ses Mongesamb Sor Maria de l'Amor Hermós.

De la seva vida ens conta quea 1951 va anar de viatge aFrança i que es va topar amb untemporal molt gran. Les teulestenien les cames girades peramunt. Ho va passar molt mala-ment.

Era molt aficionada a llegir,especialment llibres d'urbanitatcom "Como debes portarte ensociedad". Està convençuda quede la vida d'altre temps a la d'arahi ha corn de tres nits a un dia.

Catalina Morro CollEl dia de Sant Bartomeu, al

carrer Pericas va néixer CatalinaMorro Coll; de la família de setgermans es l'única que queda. Depetita va anar a l'escola de cases monges, es recorda molt béde Sor Teotista. Hi va anar finsal 12 anys.

Després, als 14, començà a lafàbrica de Ca n'Ordinas, "CanCurt de Baix". Aquesta feinacontinuà fins al naixement del seuprimer fill. De jove li agradavenmolt els balls de jotes i boleros.Es cassa als 25 anys amb enBernat Pons. Va tenir 3 fills: enBernat, en Biel que morí per

accident als 17 anys (ara tindria49 anys), i en Toni.

De viatge de noces anaren aLluc, en aquell temps no podienanar molt enfora, després als 39anys va anar a França a casa delseu germà Llorenç, a Chambery ia Sant Remy de Provence Torna-ren el dia de Sant Bartomeu iencaren foren a temps a collirametles. Fa 10 anys que morí elseu marit. Ens conta que seguintinstruccions del metge D. Balta-sar, ja fa mes de 30 anys quepassa els estius a Lluc: primerper la malaltia del seu marit i araperquè ella se sent molt bé, quedesprés de tant d'anys és com sifos de la mateixa família, i téreservada cada any la mateixacel·la. Per això les festes deLloseta, des de fa molt de tempsles passa a Lluc, ja que tambéallà son les festes. Però aquestany, està molt il·lusionada perprendre part a l'homenatge a lavellesa. Li agrada molt cosir isobretot prendre part i dur trull ales excursions i altres activitatsque duen a terme a l'associaciód'amics de la tercera edat.

Gabriel Moya RamonVet aquí a una persona que, a

més d'haver fet quasi tota la vidade sabater, també va tenir duesocupacions no remunerades, peròmolt nobles: músic i escolà majorde la parròquia de Lloseta.

Ell va néixer al carrer del Puigel 29 d'agost de 1914. Eren onzegermans. Va anar a escola amb elmestre Antoni Vidal i també ambel vicari Gabriel Vidal fins quetenia 14 anys. El primer ofici elva tenir a la cimentera de Ca'nRamis fins que va partir al serveimilitar a 1935 destinat a Melilla.Quan es va produir l'alçament delgeneral Franco, el seu batalló vapartir al front, passant per Algesi-res, Còrdova, Madrid, etc. Vaestar al front de Brunete, deCarabanchel, del Jarama i per lesrodalies de Madrid. Acabada laguerra tornà a Mallorca i va fer,encara, un quants anys de serveimilitar fins a l'any 1944, quan es

casà amb na Franciscà BeltranCanallas. Varen tenir una filla.

Va fer de sabater a Can Piquerod'Inca fins que es va jubilar.

Ell mateix ens conta, amb orgull, que als 15 anys d'edat vacomençar a tocar el clarinet a labanda de música "La Lira Uosetense" que dirigia l'amo en ToniRamon "Ferriol". Hi va prendrepart fins el moment de partir alservei militar. Després de laguerra la banda estava pràctica-ment desfeta però feren unesquantes actuacions. Va tocartambé el clarinet, als anys 50,amb el famós parado d'Ayamansde Lloseta. L'any 1975 quan escreà la banda municipal de tam-bors i cornetes ell es va cuidard'ensenyar a tocar la flauta a 12nines que varen donar un altreaire a aquella banda que avuiencara actua.

També ens conta que durantuns anys fou l'escolà major de laparròquia al temps de l'ecònomJosep Morey i del vicari BaltasarSoler. No cobrava res, fins i totperdia algun jornal, els matins,quan els funerals se celebraven aaquelles hores.

Està satisfet de la seva vida ide la seva condescendència ambels altres. Potser que no anirà ala festa de la vellesa perquè estroba, darrerament, molt fatigat.

Joan Fiol LlabrésÉs biniamer però casat amb una

llosetina. Ell va néixer en aquest

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 8

LLOSETA :::::;»;»::»:::::Ü::::»:H:::;;:::::::£^ 197

pöblet el dia 19 d'octubre de1914. Va anar a l'escola pública ia La Salle d'Inca. No li agradavaanar molt a escola i per això als14 anys va començar a fer feinade camperol i del que sortia.

<**nÉs molt conegut com a jardiner.

Tot va començar quan feia demosso a l'estació del tren aLloseta: la seva feina era arre-glar el jardinet. Un dia va passardona Leonor Servera, esposa dedon Joan March Ordinas i el vacontractar per fer feina al jardíde Can March de Lloseta. Des-prés, a la senyora li interessavatenir un bon jardiner i l'envià a uncurset de jardineria a Barcelona.Va cuidar sis anys els jardins deLloseta per passar, després, acuidar un jardí superior, el deCala Ratjada, on hi va passar ungrapat d'anys, fins que va passara Palma Nova amb don PepRoses, el qual, per a ell, va seruna gran persona ja que el vaassegurar d'encarregat fins a lajubilació. Encara de jubilat segueixcuidant plantes ornamentals a caseva. Ara mateix, té unes ortènsies que fan mirera.

Com a molts d'homes de laseva edat, ens conta que va anara la guerra, però va dur sortperquè va fer de cuiner i feiatambé les compres. El 26 d'octu-bre de 1948 es va casar amb naBàrbara Coll Beltran i (enguerendos fills: Francisca i Miquel.

Diu que està molt content depoder anar a la festa, encara que

no es troba vell.

Joana A. Mateu JaumeVa néixer a una finca anomena-

da "Son Canals" a Biniamar, unprimer de novembre de 1914, onva viure en companyia dels seuspares i germans.

Va anar poc temps a costura aca ses monges, ja que havia d'a-judar el seu pare a fer les feinesdel camp.

Es casà als 19 anys amb Fran-cesc Pol Beltran i anaren a viurea una finca anomenada de "Ca elSenyor Pere". Tengueren dos fills,Ramon i Sebastià. El primer moríl'any 1981. Després d'uns anys,al 1943, el senyors vengueren lafinca on vivien i per aquest motiuanaren un any a València.

Varen tornar i passaren a Alcú-dia a comar un hort, però desprésd'una temporada s'establiren,definitivament, a Lloseta.

Actualment viu en companyia dela seva nora Antònia i del seu fillSebastià, ja que fa uns anys vaquedar viuda.

Antoni Pol MateuDes de fa dos anys l'amo en

Toni no pot dur el trull que duiaja que a causa d'una caiguda a laseva finca, li ha impedit treballarel seu redol, on passava molt degust. Això, però, no ha estatmotiu per no contar-nos la sevavida.

Va néixer al carrer del Morull

el 19 de novembre de 1914. Ellera el més patit de sis germans.No va anar mai a escola i vaperdre el seu pare quan tenia cincanys. Als 10 anys va fer la pri-mera comunió, als dotze feiafeina de camperol a jornal i alsdesset va començar de picape-drer. L'any 1935 fou cridat afiles i a l'any va partir cap alfront de la Guerra Civil. Va estarlluitant a Vinaròs, Nules, Burriana,Castelló, València, etc. Arribava aLloseta el 19 de juliol de 1939 iel 9 de desembre del mateix anyes casava amb na Maria RieraColl que ja festejava abans d'anara la guerra. El viatge de noces vaser, com per a molts, a Lluc iManacor.

Ha tingut distintes professions,com miner i picapedrer ofici,aquest darrer, que va exercir finsa la jubilació.

Del seu matrimoni ha tenguttres fills: Catalina; un nin que vamorir quan va néixer i Bernat.Una de les festes i alegries de laseva vida fou quan va podercelebrar les noces d'or matrimoni-als. Li donen molta d'alegria elsquatre néts que té i també unarenéta.

Joan Ferragut JuliàEl 21 de novembre de 1914, al

carrer Major de Lloseta, nasquél'amo en Joan. Eren quatre ger-mans. Fins al catorze anys anà aescola a Inca, al col·legi de SantFrancesc, només eren quatre

llosetins que hi anaven, ell feiaels desplaçaments en bicicleta. Varealitizar pràcticament tots elsestudis de batxiller. Després delscatorze anys, començà a fer feinade fuster per continuar la tradiciófamiliar. Ell va esser la tercerageneració de fuster de "CanFerragut", després del seu pare idel seu padrí. La fusteria estavasituada al carrer Major, però quanell va esser l'amo la traslladà alcarrer avui Guillem Santandreu,activitat que dugué a terme fins ala seva jubil·lacio. El fet quenomés tengués una filla significàla finalització del negoci.

Ens conta que quan estavacomplint el servei militar va co-mençar la Guerra Civil, i foudestinat entre altres llocs a Inca,Palma, Campos. A causa d'unamalaltia després de dos anys deservei passà una temporada al'hospital, per ésser llicenciat méstard per aquest motiu.

No ha sortit mai de Mallorca,es considera un home molt tran-quil i ha estat molt aficionat alfutbol. Quan va començar a ferde fuster la seva feina era de fercarros, aixi també com "bubuls".en aquell temps, els feien pràcticament el mateix dia que esmoria una persona, moltes vega-des es va haver d'aixecar a les 4del matí per ternir-lo fet a l'horaesperada. Hi havia 3 negocis defusters, "Can Creus", "Can Car-rossa" i "Can Ferragut", els altresforen ensenyats pels anomenats.

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 9

LLOSETA 19»

La seva dona Joana morí d'unamalaltia al 16 anys de matrimoni.Té dues netes. Està molt il·lusio-nat i amb ganes de prende partper primera vegada a l'Homenatgea la Vellesa, ja que últimament iper passar la temporada d'estiu aCan Picafort, no ha pogut assistrals passats Homenatges.

En l'actualitat passa el tempscuidant un parell d'animals a unapetita finca al Coco, i fent un pocd'hortolissa per la casa.

Francese ColomilloRipoll

Va néixer el dia primer dedesembre de 1914 al poble veïnatde Binissalem a "Padàs". A caseva eren 4 germans: ell, naJerònia, en Toni i na Catalina. Laseva dona fou na MagdalenaHorrach Beltran de "Can Creus" ique va morir el 2 de març de1983., per tant, fa 11 anys queés viudo. Varen tenir 4 fills:Catalina, Bartomeu, Guillem iFrancesc.

Quan era nin, tenia 7 anys, laseva família passà a viure aLloseta. La seva feina fou deminer, foren 34 anys de feina ala mina de "Son Odre" a Binia-mar. Considera que de jubilació lipaguen molt poc pel tipus defeina i els molts d'anys que vafer de treball feixuc.

De nin va anar a l'escola gradu-ada i va fer servei militar a Engi-nyeria a Son Sant Joan. Es va

alliberar d'anar a la guerra perquèva resultà "excedent de cupó".

Ens comenta que li fa molta defalta la seva dona. "Tene pocail·lusió". Troba, per altra banda,que poder anar a la festa de lavellesa és una cosa meravellosa.

Està bé de salut, les cames limolesten un poc. Troba el menjarmolt bo i el fa per els dos fillsfadrins, a més de les feines de lacasa. Cada dia va a berenar a"Can Carrossa". "M'agrada pegardues xupades a sa pipa, però elsfils no ho volen". Tampoc els fillsvolen que vagi a treballar per lafinca, perquè ara, en aquesttemps fa molta de calor, però, elsmatins prest va a donar menjarals animals.

Catalina JaumeVillalonga

A les quatre de la matinada deldissabte de Nadal de 1914 vaveure la llum madò Catalina, alcarrer de Pericas de Lloseta. A caseva varen tenir sis fills, encaraque dos moriren de molt petits ialtres joves. El seu pare feia desabater i la seva mare va morirquan ella tenia quatre anys, a1918, "s'any des grip". Poctemps després ella tenia madastra.

Va anar a costura a Ca SesMonges amb Sor Rosalia i SorMaria de l'Amor Hermós, mentreajudava els seus pares a les fin-ques que tenien. El temps defeina s'aixecava molt prest iabans de costura ja havia fetunes hores de feina. Recorda quetot l'estiu el passaven a la casetafent feina al camp.

Quan tenia 14 anys va volerfer de sabatera i ho va provar,amb bon resultat, a Can Curtd'Alt, quan havien obert el noutaller al carrer d'Avall.

Arribat de la guerra el que seriael seu marit. Mateu SantandreuVillalonga, es varen casar l'any1939 i tengueren tres fills: Maria,Antoni i Bernat. És vídua des defa sis anys.

Recorda que durant un grapat

d'anys varen tenir el cafè de CanMendí, al carrer de Guillem San-tandreu, prop de l'edifici actual del'Ajuntament. Després pasaren aviure als Sequers, on viu actualment.

Està contenta de poder assistira la festa de l'homenatge i recor-da tota una vida de treball. Tam-bé té una memòria excel·lent perrecodar cançons i poesies que undia ens contarà.

Franciscà ManresaAdrover

Sor Franciscà és una religiosafranciscana, filla de la misericòr-dia, que va arribar al convent deLloseta a l'any 1967. Ella ésnatural del pöblet de S'Horta(Felanitx) on va néixer el 7 degener de 1914. A ca seva tengue-ren 9 fills, dos moriren de moltpetits i la resta eren 3 nines i 4nins. Ella era la segona. El seupare tenia un molí de vent farineri quan es començar la correntelèctrica construí una farinera.

Com és natural va anar a cos-tura a ses monges de S'Horta,també franciscanes, amb SorMaria Fernanda. Ajudava moltamb el treball a ca seva, especial-ment durant la Guerra Civil ja quedos germans estaven a front debatalla.

La vocació religiosa va sortir al'edat de 25 anys i d'una formamolt senzilla. Acabava de morir alcovent del seu poble una monja.

Sor Maria Concòrdia, i ella, desobte, pensà que podriasubstituir-la . Ho va dir als seuspares i l'any 1939, el mateix diaque un germà seu tornava de laguerra, ella partia cap a Pina afer el noviciat.

El primer desti fou el conventde Llubí (1941-1947); després,Santa Eugènia (19471959);Santa Catalina (1959-1955);Santanyí (1955-1966); SantaCreu (1966-1967) i Lloseta desde 19Ü7.

Dins la congregació s'hadedicat especilament a la infànciai als malalts. El primer any queestava a Lloseta també anava aBiniamar.

Està molt contenta i donagràcies a Deu d'haver pogutarribar als 81 anys i poder assistir a la festa de la vellesa. Sempré recordará -diu- quan va fer aLloseta les seves noces d'or devida religiosa, el poble va corres-pondre molt i li varen fer unagran festa.

- ENTREVISTES:- Antònia Llabrés Bestard.- Jaume Morro Ripoll- Guillem V. VillalongaColl.

- Pau Reynés Villalonga.

- FOTOGRAFIES:- Ramon - Mulet - Mir

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 10

LLOSETA •i::;;;:!:::;:;;;;;;;;;»;;;:;;;;;;--;!!;!;;:;:;;-!;!;;;;:;!:;!!:;;:;;;;;;;:;;;;;;;!!;;:--!!;:;»:!;;;;-------!!;! 199

D'un homenatge a l'altre ens han deixat

FranciscoAlcaldeManzano(29-4-95)

GinésLorenteVivancos(16-12-94)

MargalidaFerragutGuardiola(10-8-95)

MariaPonsRamon(28-7-95)

PeretaMorroRosselló(10-4-95)

MargalidaBauçaPons(24-1-95)

AntòniaJaumeRamon(17-5-95)

MagdalenaMateuRiera(1-3-95)

FrancescPonsSalom(21-7-95)

JoanFerrerCanallas(13-4-95)

VicensVillalongaJaume(26-12-94)

AntòniaCrespiRotger(13-9-94)

FranciscàBestardAbrines(18-4-95)

AntoniNicolauPayeras(4-4-95)

Joana AmaFloritPou(4-3-95)

LlorençHorrachBeltran(8-9-94)

MargaritaAbrinesSerra(18-12-94)

MagdalenaRamonComas( 1 5 - 4 - 9 5 )

AntoniMunarAlberti(26-11-94)

FranciscaMoraSantandreu(18-5-95)

MartíPayerasPons(28-12-94)

D EDICIÓ ESPECIAL - SETEMBRE / 95 - Pag. 11

La present edició ha estatpossible gràcies a

Ajuntament de Lloseta

WSANOSIRA"

CAIXA DE BALEARS